Raül Romeva i Rueda

REFLEXIONS PERISCÒPIQUES

Europol i la protecció de dades: ‘seguretat ciutadana’ versus drets fonamentals

0

Acabem de votar, a LIBE (Comissió de Llibertats Civils, Justícia i Afers d’Interior) omissió de Drets i llibertats del Parlament Europeu), un importantíssim informe relatiu a la reforma del Reglament de l’Agència de la Unió Europea per a la cooperació i la formació en funcions coercitives (Europol).

 

Es tractava d’una votació crucial ja que la voluntat del ponent, Agustín Díaz de Mera (PPE) era establir una mena de National Security Agency (la tristament famosa NSA) a l’europea.

 

La bona notícia és que, gràcies a les majories progressistes, hem aconseguit corregir el sentit inicial de la proposta, sobretot en aspectes altament sensibles com l’ús de les dades recollides, per exemple, per servidors com Google.

 
Des de Verds/ALE demanàvem garanties i responsabilitat democràtica per al processament de dades de les agències de la UE, com Europol, i això és precisament el que hem aconseguit via diverses esmenes.

           
El dret a la privacitat és  fonamental per poder garantir el respecte a les llibertats d’expressió i d’associació i per tal que la democràcia sigui creïble i respectada. Les tendències cada vegada més sonores que pretenen sacrificar aquests principis amb l’excusa de garantir la seguretat ciutadana, reclamen una resposta clara i contundent per part de la ciutadania.

 

La democràcia es protegeix amb més democràcia , no amb menys drets individuals i sense garanties constitucionals .            

Així doncs, gràcies a les majories progressistes, el Parlament Europeu ha aconseguit girar com un mitjó la proposta de Díaz de Mera, especialment en aquells aspectes que tenen a veure amb el fet que actors privats (llegeixi’s Google, per exemple) puguin enviar directament dades a Europol de persones que elles mateixes considerin sospitoses.        

Si la proposta de Diaz de Mera hagués prosperat, Europol s’hauria convertit en un clon de a la NSA ja que, segons la Directiva de Retenció de Dades, que obliga les empreses de telecomunicacions a emmagatzemar les meta-dades dels seus usuaris durant, almenys, 6 mesos, podria combinar aquestes metadades amb d’altres tipus d’informació personal de manera indiscriminada.

 

Per a nosaltres aquesta era una clara línia vermella infranquejable.    

En suma: la proposta de Díaz de Mera ha estat derrotada democràticament a LIBE. I aixó, a banda de ser important per els i les ciutadanes europees en el seu conjunt, també ho és en el context específicament espanyol, donat el debat al voltant de la tan lamentable, com inacceptable, Llei Seguretat Ciutadana.

 

Font foto: Parlament Europeu

Resum de la conferencia que vaig fer dilluns a Eivissa (#Eivissadiuno #prospeccionsno #clubdiariodeibiza)

0

«Si el Gobierno no reacciona, tenemos un problema democrático de primer nivel»

El eurodiputado Raül Romeva denuncia que las petrolíferas ni generarán empleo ni riqueza en Balears

Por laura ferrer arambarri (texto completo en Diario de Ibiza) «Si a pesar de toda esta movilización, si a pesar de las más de 20.000 alegaciones recogidas en tan poco tiempo el Gobierno no reacciona, si esto no lo para, es que tenemos un problema democrático de primer nivel». Así de rotundo se pronunció el lunes en el Club Diario de Ibiza el eurodiputado Raül Romeva, del grupo de los Verdes/Alianza Libre Europea, que habló sobre los peligros de las prospecciones en el Mediterráneo ante un auditorio en el que no faltaron caras reconocibles del movimiento Alianza Mar Blava o el fenómeno viral #Eivissadiuno.

«La oposición a un proyecto como este es un proceso lento, largo y complicado, por eso es tan importante pararlo en la fase previa, en la que se encuentra el proyecto de Cairn Energy», remarcó el eurodiputado, que alentó a los ibicencos a no bajar la guardia. «No podemos permitir un Mediterráneo lleno de manchas negras. No tiene ningún sentido», aseguró el eurodiputado, que señaló que, en el fondo de toda esta cuestión «está el hecho de que el Gobierno central continúa apostando por la dependencia energética de los hidrocarburos y las nucleares, en lugar de apostar por dos industrias mucho más interesantes a largo plazo como es el turismo y las renovables», sentenció.

Acompañado por Arnau Mañas, de ExC, Romeva apuntó que el hecho de que en Balears gobierne el PP y las instituciones isleñas se opongan a las prospecciones «sitúa a las islas en una posición muy diferente a Canarias, donde el PP se ha pronunciado a favor de estos estudios». «Los poderes locales tiene una cierta reticencia a estos proyectos en Balears», remarcó el eurodiputado. De todos modos, este hecho «no es suficiente» como para bajar las defensas y fiarse exclusivamente de las acciones políticas. «Todas las energías son necesarias en este momento», matizó e instó a los movimientos antiprospecciones a dirigirse a la Comisión Europea e incluso al Defensor del Pueblo europeo (Ombudsman), en el caso de que, al cierre del período de alegaciones, no haya una respuesta positiva del Gobierno. Aconsejó a todo el movimiento que comience a planificar «todas las acciones posibles en el caso de que las alegaciones no prosperen».

No descartó tampoco, en respuesta a una pregunta de David Sala, del movimiento #Eivissadiuno, elevar la demanda a la Unesco, ya que Ibiza es Patrimonio de la Humanidad (un título que concede este organismo), entre otros valores por sus praderas de posidonia, que podrían verse amenazadas. «Aunque no tenga una influencia directa, sí podría ayudar al movimiento en contra», apuntó el eurodiputado.

«Hay que pensar que, incluso en el caso de que no se produzcan accidentes, el valor del entorno pierde puntos, es una pérdida colectiva. No va a generar puestos de trabajo para la zona y tampoco un impacto económico positivo porque perjudica al entorno que es uno de los valores primordiales del turismo», añadió Romeva.

En referencia a si, finalmente, servirá de algo todo el movimiento en contra y las alegaciones, el político fue rotundo: «No nos podemos permitir no ser optimistas, si nos creemos que no hay opciones no haremos nada. En la fase en la que estamos todas las energías son necesarias, comenzando por la vuestra [en referencia al auditorio] Alianza Mar Blava, el sector turístico, pesquero, todos».

Foto: amb Arnau Mañas, d’ExC, durant la conferència a la seu de Diario de Ibiza. Font: Vicent Mari.

Raül Romeva: ?Només amb una gran mobilització social es podran parar les prospeccions petrolíferes? (entrevista al Noudiari.es, Eivissa)

0

@David Ventura/ L’eurodiputat ecologista del grup verd europeu Raül Romeva és el polític comunitari que més ha fet per donar a conèixer la problemàtica de les prospeccions petrolíferes a les Balears. Ha preguntat a la Comissió Europea pels projectes de Cairn Energy al golf de València i s’ha convertit en un aliat d’Eivissa i Formentera a l’hora de cercat suports entre les inextricables oficines comunitàries de Brusel·les.

Romeva no repetirà com a eurodiputat però fins el darrer dia continuarà fent feina en contra de les prospeccions i és un dels qui millor sap com fer front a un desafiament com aquest. Avui ha estat a Eivissa, convidat per l’Alianza Mar Blava, i ha atès a Noudiari en una terrassa de la Plaça del Parque de Vila.

-Què pot fer la Comissió Europea [el Govern de la Unió Europea] per aturar les prospeccions de Cairn Energy? Hi ha prou legislació ambiental comunitària per al·legar amb garanties?
-La generació energètica és competència dels Estats, no de la Unió Europea. La Unió té competències exclusivament en el transport de l’energia. A partir d’aquí, l’excusa que posa la Comissió Europea per no mullar-se és que aquest tema depèn dels Governs dels Estats.

No obstant, és cert que hi han diferents directives ambientals que es poden veure afectades. La més important és la directiva sobre l’estudi d’impacte ambiental, ja que inclou el dret de la població afectada a participar i estar completament informada que qualsevol explotació de caràcter energètic que hagi al seu territori. Es la Directiva sobre Informació Pública en d’Actuacions d’Impate Ambiental. Després, tenim directives claus com les ZEPAS [Zona d’Especial Protecció d’Aus] i d’espècies protegides, i aquí la Comissió té molt a dir.

Existeix un tercer àmbit d’actuació: les línies estratègiques del model energètic que vol la Comissió de cara a l’any 2030. Per desgràcia, a l’últim esborrany que s’ha fet sobre el tema encara hi ha una aposta clara pels hidrocarburs i les nuclears, i redueix el paper de les energies renovables a només un 30% del total del consum energètic europeu.

-A dia d’avui, quina resposta heu obtingut de la Comissió Europea?
-De moment, la Comissió encara no ha formulat una opinió. Una altra cosa és que no estiguin interessats pel tema i estiguin fent gestions, però fins que no tinguin sobre la taula l’estudi d’impacte ambiental no es poden manifestar. Sobre un projecte definitiu, l’únic que podem demanar és que es compleixi la normativa europea ambiental.

Però a més de la Comissió Europea, ens hauríem de preguntar quins són els actors que han de decidir sobre una obra com aquesta. El Govern de espanyol? I els governs de València o Balears? I França? Aquí tenim un dèficit de competències sobre com gestionar els béns comuns i això ens obliga a dotar-nos d’un marc legislatiu que no tenim. Quan les prospeccions són al mar tot és més complicat.

Tenim un comissari de Medi Ambient receptiu, i un d’Energia que no ho és tant

-S’ha anunciat una reunió el dia 11 de febrer amb el comissari europeu de Medi Ambient, Janez Potocnik. Com respira aquest comissari? Pot ser receptiu?
-Hi ha un pacte no escrit entre comissaris de “jo no em fico en el teu terreny i tu tampoc en el meu”. I això és un problema perquè a l’hora de la veritat es produeixen contradiccions i es solapen doctrines diferents. Per exemple, tenim un comissari d’Energia, Günther Oettinger, molt favorables dels hidrocarburs i del fracking; però després el comissari de Medi Ambient, Potocnik, és més prudent i més favorable al principi de precaució abans que al de sobirania energètica. Si parles amb un, tens una versió; si parles amb l’altre, l’altra versió. Finalment, serà el president de la Comissió [Durao Barroso] qui tindrà un pes molt important d’arbitratge.

-Què n’espera del Govern espanyol? La postura del ministre d’Indústria, José Manuel Soria és clarament a favor de les prospeccions i del lobby energètic. Creu que el Ministeri de Medi Ambient serà sensible a les al·legacions que s’estan presentant a les prospeccions?
-Encara no he escoltat al ministre de Medi Ambient, el senyor Arias Cañete, cap paraula en el que demostri que aquest tema li preocupi. Crec que encara que no li importi el medi ambient, s’hi hauria de preocupar perquè també és ministre de Pesca. Honestament, del govern espanyol no espero res. En el marc europeu sí que hi confio una mica més. La clau, al final, seran els interessos econòmics que estan influint en la postura del ministre Soria. Ha pegat un pal extraordinari a les fotovoltaiques i a les energies renovables. Diaris econòmics com Financial Times o la revista Fortune han considerat aberrant la reforma energètica espanyola. Això forma part d’una estratègia del ministre que és molt difícil d’explicar i justificar.

Les complicacions tècniques de l’extracció de petroli a la Mediterrània són enormes

-Es diu que amb la millora de la tecnologia extractiva, la Mediterrània és el gran objectiu de les empreses petrolieres. Serem una zona com el Mar del Nord o el golf de Mèxic?
-Jo tinc la sospita que en realitat això no deixa de ser un banc de proves. Sí que ha millorat la tecnologia però no dóna garanties absolutes, ho veiem en el cas Castor [la plataforma d’extracció de gas que ha provocat moviments sísmics davant la costa de Castelló]. Continua sent complicat treure petroli a mil metres de profuditat: la pressió de l’aigua és molt forta, la seva temperatura de l’aigua és de 2 o 3 graus centígrads i el petroli és molt calent, i el contrast tèrmic provoca un gran repte tecnològic. Per molt que hagin millores, encara estan per demostrar. Els riscos potencials són enormes i ens trobem amb la mateixa jugada de sempre: Socialització de les pèrdues i privatització dels beneficis. Si la cosa surt malament, l’empresa de torn marxarà però ens deixarà el problema.

Quan fas un estudi d’impacte ambiental has de tenir en compte tots els supòsits, tant la part d’exploració com d’explotació, i ja tenim masses exemples en els que la tecnologia ha fallat com per exposar-nos a aquests problemes.

-En l’escenari actual, podem ser optimistes? Això es pot parar?
-No ens podem permetre el luxe de no ser optimistes. En aquests moments hem de treballar amb la clara convicció que això es pot parar. Només a partir d’aquesta premisa pots movilitzar a la gent. El gran repte és que hagi una força suficient a nivell ciutadà que ho permeti aturar. I això és possible, ho hem vist en molts casos. És necessari moure’s.

Foto: Durant l’entrevista. Font: David Ventura.

Barroso lidera la frenada europea en polítiques climàtiques i energètiques: més fòssils i menys renovables?

0

La Comissió Europa posa el fre de mà i fins i tot fa marxa enrera en la revolució energètica i climàtica.

Amb la publicació, ahir, del Llibre Blanc sobre el paquet clima i energia per al 2030, la Comissió Europea s’allunya de les recomanacions científiques per evitar la catàstrofe climàtica. No és una reducció del 40% de les emissions efecte hivernacle allò que cal garantir, sinó del 60%!

Així mateix, malgrat que semblava haver-hi un cert consens al voltant de l’excel.lent parella de ball que fan eficàcia energètica i renovables en tan que pilars de la transició energètica europea, ara la Comissió posa el fre de mà i claudica davant la pressió dels lobies de l’energia nuclear i de les energies fòssils. La complicitat d’alguns Comissaris en aquest sentit és de jutjat de guàrdia, començant pel Responsable d’Energia (Oettinger) i seguint pel mateix President de la Comissió (Barroso).

La proposta d’un objectiu per a les renovables del 27%, sense clau de repartiment nacional, està molt per sota del gran potencial que té aquest sector, tal i com posa de manifest el cas alemany, on almenys el 45% del mix energètic previst per al 2030 recau en aquest sector.

Finalment, l’absència d’un objectiu vinculant sobre l’eficiència energètica és la prova més flagrant de com la Comissió és hostatge dels interessos petroliers i nuclears. Malgrat el discurs benintencionat i netejaconsciències, el malbaratament energètic continua essent una de les grans fonts d’ingressos de les grans firmes europees, en detriment de la capacitat adquisitiva de la ciutadania europea i de la seguretat energètica.

En altres paraules, el nou enfocament és una concessió cap a aquells països que, com el Regne Unit, Polònia o Espanya, volen continuar invertint en energies brutes i perilloses com la nuclear, el carbó i el gas d’esquist.

Aquest moviment covard dut a terme pel President de la Comissió demostra fins a quin punt aquest està supeditat als interessos, entre d’altres, d’un David Cameron o un Mariano Rajoy que aposten per un augment en la inseguretat dels inversors en el sector de les renovables en un moment en què Europa hauria de lider a (R)Evolució energètica.

Tot plegat suposa anar fins i tot en contra de l?avaluació d’impacte de la pròpia Comissió, que posa de manifest els clars avantatges econòmics i en termes d’ocupació d?aconseguir uns objectius vinculants ambiciosos per a la reducció de gasos d’efecte hivernacle, la quota d?energies renovables i l’estalvi energètic. 10 governs de la UE ja s’han manifestat a favor de continuar amb l?enfocament dels 3 objectius. Per aquest motiu no podem cedir, ni políticament ni en termes de resposta ciutadana. Cal estar més amatents que mai al debat climàtic i fer força oer tal que en la reunió de març es corregeixi el rumb. També el. Parlament Europeu s’haurà de manifestar, i ja estem treballant per tal que la postura que adopti sigui coherent amb les necessitats actuals i futures.

GAS D’ESQUIST

Un altre tema que mereix un comentari per part meva té a veure amb la tan esperada proposta de la CE sobre hidrocarburs no convencionals, incloent el gas d?esquist. Tot i que el Parlament Europeu va exigir al novembre de 2012 que la legislació europea tingués en compte els enormes riscos de pràctiques com el fracking, la Comissió Europea se n’ha inhibit.

La ciutadania espera de la Unió Europea que garanteixi la protecció del medi ambient i la salut dels ciutadans i a la vegada estableixi objectius ambiciosos en la lluita contra el canvi climàtic. No obstant això, on hauríem de veure propostes legislatives ambicioses hi trobem un insípid conjunt de recomanacions no vinculants.

Tot plegat significa una flagrant negació dels principis fundacionals de la UE, en el sentit que els garants dels tractats menystenen una població europea que confia en que les institucions garanteixin la seva seguretat. Els riscos que presenta la fracturació, o fracking, són nombrosos (impacte en les aigües subterrànies, en la disponibilitat de recursos hídrics, en la qualitat de l’aire i sobre el clima).

La Comissió obvia tots aquests perills, tot i que sí reconeix l’impacte climàtic negatiu resultant de les emissions de metà i de la combustió de combustibles fòssils, així com la insignificant aportació d’aquestes explotacions en termes de seguretat energètica i de beneficis econòmics.

És per això que tanta gent reclamem propostes serioses i mesures coercitives, com les avaluacions d’impacte ambiental obligatòries (incloent les fases d?exploració) així com prohibicions estrictes en àrees ecològicament sensibles. En un context d’emergència climàtica i de forta mobilització ciutadana, la incapacitat de la Comissió de proposar una regulació de la UE vinculant no només és imprudent, sinó que és potencialment catastròfic.

Tots els Estats membres haurien d’adoptar mesures d’emergència i la suspensió de les activitats en curs, revocar permisos atorgats i establir una moratòria sobre nous projectes , ja sigui d’exploració o d’explotació. Europa ha de desenvolupar solucions reals com les energies renovables i l?estalvi energètic en lloc de potenciar el mite del fracking.

Foto: Acció de Verds/ALE davant la Comissió Europea en protesta per la reforma proposada per l’executiu europeu en matèria d’energia. Font: Verds/ALE

La utilitat de les coses inútils: gràcies Nuccio Ordine!

0
La utilidad de lo inútil, de Nuccio Ordine (Ed. Acantilado)

Diu Ordine:

“L’oxímoron evocat pel títol La utilitat de la inutilitat mereix un aclariment. La paradoxal utilitat a la qual em refereixo no és la mateixa en nom del qual consideren inútils els sabers humanístics i, més en general, tots els sabers que no produeixen beneficis. En una accepció molt diferent i molt més àmplia, he volgut posar en el centre de les meves reflexions la idea d’utilitat d’aquells sabers el valor essencial és del tot aliè a qualsevol finalitat utilitarista. [ … ] Si deixem morir allò que és gratuït, si renunciem a la força generadora de l’inútil, si escoltem únicament el mortífer cant de sirenes que ens impel·leix a perseguir el benefici, només serem capaços de produir una col·lectivitat malalta i sense memòria que, extraviada, acabarà per perdre el sentit de si mateixa i de la vida. I en aquest moment, quan la desertificació de l’esperit ens hagi ja agostat, serà en veritat difícil imaginar que l’ignorant homo sapiens pugui exercir encara un paper en la tasca de fer més humana la humanitat.”

Página 2 – Entrevista a Nuccio OrdineVer vídeoPágina 2 - Entrevista a Nuccio Ordine

Para Todos La 2 – Vídeo – Nuccio OrdineVer vídeoPara Todos La 2 - Vídeo - Nuccio Ordine

Font foto: Acantilado

Des del PE: en contra de la Llei Gallardón, a favor dels Drets de les Dones

1
Sr. Comisario,

La contrarreforma de la Ley de derechos sexuales y reproductivos y de interrupción voluntaria del embarazo que presenta el PP, en España, es un menosprecio a los derechos de las mujeres con una fuerte carga ultraconservadora y reaccionaria que se convierte en una imposición de corte machista que supone la restricción más dura del aborto en la época democrática.

 
La limitación del aborto en dos supuestos , el riesgo grave de la vida o la salud física o psíquica de la mujer y el de embarazo consecuencia de un delito de violación , sitúa el marco legal de España lejos de los tratados internacionales, las resoluciones europeas y las recomendaciones de la Organización Mundial de la Salud en materia de derechos sexuales y reproductivos , relegando los derechos de las mujeres a la cola de Europa al nivel de países que no suscriben los tratados internacionales y vulneran los derechos humanos.

La base ideológica de la contrarreforma concibe a las mujeres como sujetos sin derechos que hay que tutelar y donde su voluntad queda relegada por una supuesta defensa de los derechos ” del concebido ” . Este fundamentalismo misógino nos devuelve a los tiempos donde el aborto era privilegio de las clases altas ejerciendo así la discriminación por razones económicas que verterá las mujeres a aborto clandestinos aumentando el riesgo sobre la vida y la salud de las mujeres.

Es, por tanto, una ley, inecesaria, inoportuna, machista, clasista, retrógrada, anacrónica, improcedente e impropia de los tiempos que vivimos.

Y por ello insto a la Comisión Europea, a hacer todo lo posible para evitar que tenga lugar tal despropósito.       

El derecho de las mujeres a decidir sobre el propio cuerpo queda transferido a la tutela de los médicos o médicas a las que , a su vez , se les somete a una mayor presión y amenaza penal basada en criterios morales retrógradas que poco tienen que ver con la ética y los criterios científicos.

 Las leyes más restrictivas como la aprobada por el PP han demostrado inútiles para reducir los embarazos no deseados . Los datos demuestran que la tasa de abortos es menor en aquellos países donde las leyes son más permisivas . Es, por tanto , una ley que no afronta las soluciones efectivas para reducir el número de abortos , sino que es fruto de la hipocresía y doble moral con la que se impone el machismo institucional que promueve la derecha reaccionaria.

La promoción de la salud y la educación sexual son las medidas que las instituciones públicas deben priorizar y reforzar para garantizar los derechos sexuales y reproductivos . La interrupción voluntaria del embarazo y los métodos anticonceptivos deben ser derechos garantizados desde las redes públicas de salud.

El movimiento feminista continuará la lucha , no sólo para evitar cualquier paso atrás , sino para hacer todos los pasos que quedan para avanzar en los derechos de las mujeres aquí y en el mundo .

Lliure circulació i residència de persones a la UE: un altre dèficit europeu

0

A banda de la crisi econòmica, social i política de la UE, que ha posat en qüestió el model mateix de la unió econòmica monetària, ens trobem cada vegada més amb un altre dèficit de la UE: la manca de llibertat de les persones per circular dins la UE.

Expulsió de ciutadans i ciutadanes europees d’un país a altre, consolidació de la idea de ciutadans europeus de dues classes i venda de la ciutadania europea per a multimilionaris. Aquests són, només, alguns exemples de les deficéncies europees.

La idea de que tota persona tenia (vaja, té) dret a viure a qualsevol país de la UE, es demostra falsa pels propis fets, o si més nopateix importants limitacions, tal com ho indica la Directiva de Lliure Circulació:

El dret de residència per més de tres mesos continua subjecte a certes condicions. Els candidats hauran de:

  • treballar (per compte aliè o per compte propi);
  • disposar de recursos suficients i una assegurança de malaltia perquè no es converteixin en una càrrega per als serveis socials de l’Estat membre d’acollida durant la seva estada.
  • haver estat estudiant i comptar amb recursos suficients i una assegurança de malaltia perquè no es converteixin en una càrrega per a l’assistència social de l’Estat membre d’acollida;

El que ens trobem és que alguns estats han començat a expulsar aquells ciutadans o ciutadanes que representen (diuen) una “càrrega excessiva” per als seus sistema de benestar.

El cas més paradigmàtic és Bèlgica, on es va expedir l’ordre de sortida a 4.812 ciutadans de la UE al 2013 i on la comunitat més expulsada va ser l’espanyola (291 persones), per darrere de romanesos, búlgars, holandesos i francesos.

La crisi econòmica, les retallades socials, el populisme de dretes i la manca de un marc europeu que protegeixi a les persones que busquen feina per més de 3 mesos en altres països de la UE, ha deixat la lliure circulació de persones en un luxe per qui pugui pagar-ho.

És per tot plegat que he presentat una pregunta escrita a la Comissió Europea, on demano que es clarifiqui si s’està fent una mala interpretació de la Directiva de lliure circulació o si no hauria de considerar un canvi en aquesta mateixa per garantir que cap persona comunitària caigui en uns llimbs legals, sense protecció social alguna, quan es expulsada per un Estat de la UE

Aquest escàndol coincideix amb el debat d’avui del Parlament Europeu sobre la nova legislació a Malta on s’ofereix la possibilitat de ‘comprar’ la ciutadania europea. Però no és un cas aïllat, la mateixa política s’ha aplicat a Portugal, Grècia, Xipre i Hongria, i també a Espanya, on els estrangers que realitzin una “inversió significativa” (més de 500.000 euros) podran sol·licitar el permís de residència.

Els Verds considerem que la política de venda del passaport europeu qüestiona la política migratòria de la UE i demanen introduir un enfocament coherent de la migració legal, així com un sistema d’asil eficaç, i no deixar la ciutadania a les mans dels qui puguin pagar-la. Per això hem presentat aquesta proposta de resolució.

Font foto: Huffington Post

Sorpresa i indignació supina d’europarlamentaris/ies europeus/es davant la reforma que pretén Gallardón

0

Avui Verds/ALE hem fet la roda de premsa per explicar la nostra ferma oposició a la llei de l’avortament que proposa el govern espanyol.

La intenció era deixar clar el posicionament contrari del nostre grup a l’avantprojecte de Llei de la reforma de l’avortament aprovada pel Govern espanyol i donar suport a la iniciativa que ha pres el president de la Comissió dels Drets de les Dones a l’Eurocambra, Mikael Gustafsson, d’enviar una carta oberta signada per eurodiputats, eurodiputades i diputats dels Estats Membres al Govern de Rajoy. És urgent i necessari donar suport a les dones en la defensa del seu dret a decidir sobre la seva salut ja que el dret de la dona a decidir sobre el seu propi cos és un dret humà fonamental. 

Apel·lem als diputats i diputades de la Cambra a enviar un missatge clar al ministre Gallardón: la reforma de la llei és un procés que s’ha de frenar i que no pot continuar de cap manera.  

Igual com han fet també els dos diputats d’ICV al Congrés, Laia Ortiz i Joan Coscubiela, he signat aquesta iniciativa just la setmana que l’Eurocambra debat (demà), amb la Comissió Europea, el marc de protecció sobre els drets sexuals i reproductius de les dones.

El sentiment majoritari de la cambra en contra de la restricció dels dret de les dones a avortar es veurà en el debat, i posarà de manifest la sorpresa i la indignació supina dels i les eurodiputades europees davant el canvi a la llei que pretén el Govern espanyol.

Estem en un context de retrocés en comparació amb d’altres països europeus. L’estat espanyol ha passat d’estar a la vanguardia, a retrocedir 30 anys enrere. Dels estats membres, 21 països tenen una llei de terminis, 6 tenen una llei de supòsits i només 1 (Malta) té l’avortament sota prohibició.

De la mateixa manera, he volgut remarcar que, a més, en els països amb lleis més permissives i que tenen un bon marc legislatiu de salut sexual i reproductiva hi ha una reducció clara dels casos d’avortament.

No hi ha cap dada que justifiqui sota cap supòsit el canvi de marc legislatiu, com tampoc no hi ha cap demanda de la societat espanyola que reclami majoritàriament un canvi normatiu. Per tot això, el nostre grup parlamentari es mobilitzarà per reaccionar amb totes les energies perquè no avanci la reforma. Tants anys de lluita i de feina del moviment feminista no es poden llençar per la borda així com així, i encara menys per les obsessions tacticistes d’un govern que pretén amagar les seves vergonyes amb un debat extemporani i innecessari.

Aquest és el vídeo de la roda de premsa:

La dimensió ambiental del PE: dues derrotes, dos avenços.

0

Al Parlament Europeu hem aprovat avui quatre textos de gran importància per al medi ambient i la lluita contra el canvi climàtic. Dos d’ells (sobre residus de plàstic i sobre fraus alimentaris) els Verds hem votat a favor. Els altres dos (captura de carboni i les emissions de CO2 de les furgonetes) els hem votat en contra. A continuació exposo els motius per a cada cas:

 

La lluita contra els residus de plàstic. El Parlament Europeu envia un fort senyal sobre la necessitat de fer-hi front.

He votat a favor.

El Parlament ha posat de manifest la necessitat de la UE a fer més per fer front al problema generalitzat dels residus plàstics i l’impacte que suposen per la salut i el medi ambient.

Amb una legislació fonamental sobre les bosses de plàstic d’un sol ús, aquest informe suposa una senyal per aconseguir aquest objectiu, demanant una reducció radical i, dins de la mesura possible, una eliminació gradual de les bosses de plàstic. Les bosses són una presa fàcil per aconseguir reduir residus plàstics innecessaris i el seu impacte negatiu sobre el medi ambient. Com ja han demostrat diversos Estats membres, l’ús d’aquestes bosses pot disminuir de forma significativa amb polítiques eficaces. Tot i que cada Estat membre hauria de tenir la llibertat d’anar més enllà, cal que hi hagi uns objectius de reducció europeus obligatoris i ambiciosos i és necessari que les bosses de plàstic sempre tinguin un cost pels consumidors ja que en cas contrari el consum de bosses de plàstic seguirà creixent. Intentarem que es modifiqui la legislació per aconseguir aquests propòsits.

El residu més respectuós amb el medi ambient és aquell que no és produeix. En un context d’escassetat de recursos hem d’acabar amb la cultura del sol ús a través de la disminució de la producció de residus, l’estalvi energètic i el cessament del malbaratament”.

Fraus alimentaris. El Parlament Europeu demana més garanties per la seguretat dels consumidors europeus

He votat a favor.

Les conseqüències per a la salut dels fraus alimentaris poden ser greus: els animals que no haurien d’acabar als nostres plats i que han rebut tractaments mèdics poden ser perillosos per al consum. És per això que totes les parts implicades en la cadena de producció del producte han de fer-se’n responsables, fins a l’ús final del producte. Aquesta és la única manera de responsabilitzar a totes les parts de la cadena, des del productor de carn fins al processador, per evitar el frau .

També cal protegir a aquells que denuncien els casos de frau, ja que molt sovint els escàndols són denunciats per cartes anònimes. D’altra banda, s’han d’augmentar les sancions fins aconseguir almenys el doble dels beneficis econòmics que busca el frau alimentari, i s’ha de retirar el permís d’explotació d’empresa alimentària en cas de reincidència. El que estan exigint els consumidors és més transparència i poder saber les condicions en les què han estat criats els animals que mengen i si s’ha tingut en compte el seu benestar. La Comissió ha d’escoltar aquestes preocupacions i, en conseqüència, esmenar la legislació europea necessària.

Saludo per tant la votació d’aquest informe, que demana un etiquetatge específic per afavorir els circuits curts entre productors i consumidors. Un de cada tres consumidors europeus no confien en la informació de les etiquetes dels productes. Així doncs, la Comissió haurà de presentar solucions innovadores per tornar-se a guanyar la confiança de la població i evitar nous fraus.

Amb aquest informe, el Parlament Europeu reitera el seu compromís per millorar el control de la cadena alimentària. Seria desastrós que algunes de les lleis dels nostres socis comercials s’imposessin a Europa, en un moment en el que es negocia el Pacte transatlàntic. Hem de lluitar perquè l’autorització per la producció de carn d’animals clonats sense etiquetatge, que ja existeix als Estats Units, no creui les nostres fronteres.

La captura de carboni i l’emmagatzematge tecnològic no és la solució a l’addicció d’Europa als combustibles fòssils

He votat en contra.

La captura i l’emmagatzematge de carboni (CCS) és una tecnologia d’energia intensiva incerta i costosa que pretén capturar el diòxid de carboni (CO2) de les emissions procedents de la crema de combustibles fòssils, transportar-lo a un lloc d’emmagatzematge i dipositar-lo sota terra.

El sector energètic presenta alternatives viables als combustibles fòssils i les reduccions d’emissions s’haurien de fer mitjançant mesures d’eficiència energètica, una reducció del consum total d’energia i amb l’augment del percentatge d’energies renovables. La CCS es fa passar per una solució per fer front a les emissions de carboni però és, en realitat, una excusa utilitzada per justificar un negoci i per continuar amb la construcció de centrals elèctriques de carbó que fa molt poc per combatre l’addicció del planeta terra als combustibles fòssils.

L’informe adoptat comporta molts problemes ja que demana incloure els objectius de CCS en el marc de les polítiques energètiques climàtiques del 2030. Per altra banda, des dels Verds Europeus hem demanat constantment que s’adoptin tres objectius vinculants ambiciosos en matèria d’eficiència energètica, energies renovables i reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, una posició que la setmana passada va rebre el suport de la majoria de diputats a nivell de la comissió.

Un informe tan positiu en la CCS allunya el focus de les opcions per fer front a al canvi climàtic, en un moment crucial en el debat. Els Verds hem presentat esmenes a per demanar que no es destinin suports públics a la CCS en el sector energètic i pel modificar les disposicions per limitar la CCS als sectors industrials, en els que la tecnologia pot tenir un paper per determinar si se n’ha demostrat la seva eficàcia però malauradament aquestes esmenes han estat rebutjades pels pro-CCS del Parlament Europeu.

Cal seguir pressionat perquè augmentin les inversions en estalvi energètic i en energies renovables, i no en una tecnologia d’última instància incerta que perpetua una economia basada en combustibles fòssils.

 

Les emissions de CO2 de les furgonetes i l’eficiència dels combustibles. Una oportunitat perduda per aconseguir unes furgonetes més netes i eficients.

He votat en contra.

El Parlament Europeu confirmat avui l’acord legislatiu sobre les normes que estableixen els límits d’emissions de CO2 dels vehicles comercials lleugers (furgonetes). Aquest acord es caracteritza per la seva falta d’ambició, ja que es limita a confirmar els límits ja fixats anteriorment per al 2020 (la legislació confirma els 147 g de CO2 per km com a límit mitjà de la flota pel 2020).

Tal i com ho veig, hem perdut una oportunitat per aconseguir unes furgonetes més netes i eficients. Amb un límits més ambiciosos pel que fa a les emissions de CO2 s’aconseguirien, en sentit econòmic i ambiental, estalvis nets de 5000€ per furgoneta durant la seva vida útil a través de l’eficiència de combustible, així com una major contribució a l’assoliment dels objectius del canvi climàtic. Lamentablement, aquesta legislació es limita a confirmar límits poc ambiciosos per al 2020, que es van establir al 2011 en base a dades incompletes, i no estableix els límits de 2025.

Aquest resultat no permet estimular la innovació cap furgonetes més netes i eficients. Això privarà als consumidors dels beneficis de tenir furgonetes de baix consum, a més de no poder aprofitar plenament el potencial de reducció d’aquestes emissions de les furgonetes perjudicials per al clima.

Lamentablement, aquesta revisió legislativa tampoc ha aconseguit eliminar els buits legals (bons d’eco-innovació i súper-crèdits), que atempten contra la integritat del límit global de CO2. Tampoc aborda la diferència entre el consum de combustible en els automòbils de producció i els valors de la prova. Al no resoldre aquests buits, la UE està legislant perquè els fabricants puguin eludir aquests límits. En comptes d’arribar a una solució en la que tothom hi guanyi, subjecte a unes regles més ambicioses que beneficiarien als consumidors i al clima, el resultat final és una victòria per als lobbys de fabricants de furgonetes menys innovadors.

Foto: Nigel Tutt, Reuters

El meu pas per ‘Confidències’ (dirigit i conduit per Olga Rodriguez) RNE

0

Confidències

Diumenge de 16.00 a 17.00h

Confidències – Raül Romeva: “A Europa incomoda Catalunya

12 gen. 2014

L’eurodiputat Raül Romeva ens confessa que a Europa incomoda el procés sobiranista que està vivint Catalunya. Fins i tot persones afins –assegura– retreuen que no és el moment. Afirmacions a les quals Romeva respòn dient que “ni hem buscat el fet ni el moment”, sinó que és resultat d’un desencontre històric i “la relació de parella ja no funciona. Potser –diu Romeva– en la separació hi haurà la reconciliació”.

Confidències – Raül Romeva: “A Europa incomoda Catalunya”Escoltar àudioConfidències - Raül Romeva:
 

Raül Romeva, un dels diputats més actius de l’Eurocambra, apura els seus últims mesos a Brussel.les. No es presentarà a les eleccions europees del Maig i diu que encara no ha decidit què farà, però no descarta continuar en Política, encara que no sigui a les institucions, perquè sempre ha fet política –diu.

Romeva creu plenament en el projecte europeu, tot i que reconeix que està en crisi, “en transició”. El problema, segons ell, són les persones que lideren ara mateix Europa.

Raül Romeva fa un balanç positiu dels seus 10 anys al Parlament europeu i reconeix que li farà pena deixar-ho, perquè ha estat una experiència intensa i extraordinària, però ho compensa la il.lusió que li provoca iniciar projectes nous. Com ara escriure. Ja ha publicat dues novel.les, a més de diversos assaijos, i pensa donar continuitat a “Sayonara sushi” i “Retorn a Shambala”, literatura combativa i compromesa on tracta els temes que el preocupen, com la sobrepesca o l’energia nuclear.

¿Quién se lucra con nuestros datos? (por Agustín Rossi y Raül Romeva, para el Huffington Post)

0
 
(por Agustín Rossi y Raül Romeva, para el Huffington Post)
 

El pasado 21 de Octubre la Comisión de Libertades Civiles del Parlamento Europeo adoptó su posición respecto a la reforma del marco europeo de privacidad y protección de datos personales. A instancias de Jan-Philipp Albrecht, eurodiputado del grupo Verdes/ALE y responsable del informe parlamentario sobre el Reglamento de Protección de Datos, el Parlamento  enmendó la propuesta legislativa original de la Comisión Europea haciéndola incluso más restrictiva: multas de hasta el 5% de su facturación global a las empresas que incumplan la ley (cuando la propuesta original era de 2%); una articulación efectiva del derecho al olvido en forma de un derecho a borrar aquello que es publicado en redes sociales; y exigiendo que las empresas obtengan el consentimiento explicito de sus usuarios antes de recolectar información personal.

            La intensidad y ferocidad del lobby contra la reforma de la Directiva de Protección de Datos y el nuevo Reglamento da dimensión de la importancia de esta difícil victoria para aquellos que creemos que la defensa de la privacidad es fundamental para la democracia y para el correcto funcionamiento de los mercados. Google tiene más gente haciendo lobby a la Comisión que empleados tiene la Comisión trabajando en las nuevas leyes, el gobierno americano se ha implicado directamente en influenciar a los ejecutivos europeos y, no hay porque negarlo, ha resultado difícil explicar al gran público la importancia de lo que se está discutiendo en Bruselas.

            La posición del Parlamento no hubiese sido la misma si no fuese por Edward Snowden – ex contratista de la Agencia de Seguridad Nacional estadounidense (NSA), hoy asilado en Rusia. Muchas certezas incómodas tenemos hoy gracias a Snodwen. Hoy sabemos que aquello que conocen Google, Facebook, Microsoft o Twitter sobre nosotros también lo saben las agencias de espionaje de Europa y Estados Unidos. Sabemos que existe una  vigilancia masiva e indiscriminada de nuestras telecomunicaciones y de las de nuestros líderes políticos. Sabemos, en definitiva, que mientras nos explicaban que necesitábamos más seguridad nos estaban quitando derechos.

            Sin embargo, las nuevas reglas de privacidad todavía no son efectivas ni es seguro que lo vayan a ser pronto. Se abren dos escenarios que serán utilizados por quienes no quieren mayor protección de los datos personales. Por un lado, el Parlamento y el Consejo Europeo – en presencia de la Comisión – entrarán ahora en negociaciones a puerta cerrada, conocidas como trílogos en la jerga comunitaria, de los cuales es difícil adivinar el resultado. Si la posición del Parlamento respecto a las nuevas reglas de privacidad es conocida y ha sido debatida ante la luz pública,  no sabemos cual es la posición de los Estados. Todo parece indicar que Londres quiere dilatar la discusión para así poder relajar las reglas, pero ¿cuál es la posición de las demás capitales? ¿Qué opina el gobierno de Rajoy?

            Por otro lado, las negociaciones abiertas entre la Unión Europea y Estados Unidos por un Tratado de Libre Comercio (TLC) amenazan el marco europeo de privacidad si se acaba incluyendo la libre circulación de datos personales en el mismo. Esta es la pretensión de Estados Unidos, pero sorprendentemente también del gobierno alemán, que no abandona la ambigüedad en el debate sobre privacidad.

            Las grandes corporaciones, el gobierno americano y también sus aliados europeos, pretenderán usar estos dos escenarios, trílogos y el TLC, para rebajar las reglas de privacidad. Ante ello debemos exigir más política con luces y taquígrafos que reflejen el debate público. El Partido Verde Europeo ha pedido la suspensión de las negociaciones del TLC con Estados Unidos precisamente porque no quiere que sea un nuevo ACTA, que unos pocos negocien a escondidas los derechos de muchos.

El Parlamento Europeo se ha mostrado nuevamente como el organismo más transparente y representativo del entrado institucional comunitario. El déficit democrático viene en este momento dado por la falta de transparencia de los ejecutivos europeos, capaces de decir una cosa en público y hacer otra a puertas cerradas, y de los acuerdos intergubernamentales. Es fundamental que los parlamentos estatales ejerzan su poder de control respecto a sus ejecutivos para auditar y debatir que posición efectiva defenderán los gobiernos europeos respecto a la protección de datos en los próximos meses.

            La democracia no puede existir sin privacidad. La privacidad es la piedra fundamental de la libertad de expresión, de la libertad de organización y de la proposición de alternativas políticas. Hoy, agencias de espionaje como la NSA pero también el español CNI tienen suficiente información como para poner o sacar actores políticos a placer. ¿Qué es lo que nos garantiza que no lo hacen, hicieron o harán? Necesitamos control público, transparencia y protección de nuestros datos personales para poner equilibrio en la balanza de la seguridad y la privacidad.

Las leyes de privacidad de la Unión Europea son consideradas, por ONGs y expertos de todo el mundo, como la vara que fija el estándar global de privacidad. Lo que Bruselas decida influenciará al resto del planeta, que copiará o se inspirará en la legislación europea para el desarrollo de sus propias leyes. Por nuestra democracia, y por la privacidad de todo el mundo, es fundamental que la Unión Europea haga las cosas bien y refuerce su marco de privacidad. Estemos atentos.

 

Raül Romeva i Rueda, eurodiputado de ICV y Vicepresidente grupo Verdes/ALE

Agustín Rossi, Investigador doctoral del Instituto Europeo Universitario

Foto: Kacper Pempel/REUTERS

El Banc Central Europeu em respon (sobre el deute dels ajuntaments)

0

El 12 de novembre del passat any vaig enviar una carta al president del Banc Central Europeu, Mario Draghi, en la que li demanava que “condicionés els crèdits que el BCE atorga a les entitats financeres, com els LTRO, a que aquestes prestin capital a tipus similars a les administracions públiques que ofereixen servies bàsics de ciutadania. Ho vaig fer després que ajuntaments com els de Badalona i Cerdanyola del Vallès aprovessin resolucions a instància d’ICV per tal de “declarar com a il·legítim el deute públic generat per la posició dominant de la banca”.

El deute públic és un dels principals problemes de les institucions públiques i afecta la vida quotidiana de la ciutadania i l’obligatorietat a l’hora de pagar limita la capacitat d’actuació dels ajuntaments, afirmava en la carta, i argumentava que “els mecanismes del BCE per proveir liquiditat a l’Eurozona, com els LTRO (long-term refinancing operations) permeten a la banca espanyola accedir a crèdits a un interès inferior a l’1 % (entre el 0,75% i l’1% en l’últim any), però després és la mateixa banca privada la que atorga crèdit a les administracions públiques cobrant elevats interessos del 5,54%”.

Això implica que en el cas de Cerdanyola del Vallès, per exemple, s’hagi de pagar 3.000.000 € addicionals en concepte d’interessos contrets pel préstec d’un capital de 8.610.354,05 €. En canvi, només s’haguessin contret 700.000 € de interessos si el préstec s’hagués fet via ICO (Institut de Crèdit Oficial) al tipus d’interès de l’1%.

En el cas de Badalona, Caixabanc, CatalunyaBanc, Bankia, Banc Sabadell, CAM , Banc Santander, Banesto, Banco Popular, Bankinter, Caixa Espanya, Cajamar i BBVA van atorgar un préstec al ajuntament de Badalona per un total de 31.036.946,75 € a un tipus d’interès del 5,54%, mentre que aquestes entitats han estat rescatades amb diners públics o rebut finançament públic a interessos inferiors a l’1 %.

La posició dominant dels bancs és clarament abusiva i per això vaig demanar al president del BCE que considerés il·legítim el deute públic dels ajuntaments al derivar-se de fons oportunistes en condicions abusives, donat que així obligaria als bancs a renegociar el deute o cancel·lar la part del deute relativa als interessos desproporcionats. També vaig demanar que s’implementés una política de condicionalitat estricta pels bancs que reben finançament públic, tant del BCE com del FROB, que impliqui l’obligació dels bancs a facilitar als ens públics l’accés al crèdit en condicions favorables i justes.

Avui n’he rebut resposta. És la següent:

 

Mario DRAGHI

Presidente

 

Sr Raül Romeva i Rueda

Miembro del Parlamento Europeo

Parlamento Europeo

60, rue Wiertz

 

B-1047 Bruselas

 

Fráncfort,

9 de enero de 2014

 

L/MD/14/15

Asunto:

 

Su pregunta escrita

 

Estimado Sr. Romeva i Rueda:

 

Agradezco su pregunta escrita, que me ha sido remitida por Sharon Bowles, presidenta de la Comisión de Asuntos Económicos y Monetarios, acompañada de una carta de fecha 29 de noviembre de 2013.

En general, las entidades de crédito pueden utilizar la liquidez que reciban del BCE de acuerdo con sus consideraciones de negocio y de gestión del riesgo.

Asimismo, la determinación del precio y de los criterios para la concesión de un nuevo préstamo corresponde enteramente a las entidades de crédito y el BCE no puede influir en ella: de conformidad con el Tratado de Funcionamiento de la Unión Europea (TFUE), el BCE ejecuta la política monetaria «respetando el principio de una economía de mercado abierta y de libre competencia».

Además, la prohibición de la financiación monetaria y del acceso privilegiado para los Gobiernos (artículos 123 y 124 del TFUE) incluye también la concesión por el BCE de condiciones de financiación más favorables al sector público que al sector privado.

 

Atentamente,

 

[firmado]

 

Mario Draghi

Font foto: AFP

Plenari a Estrasburg (13-17 gener): aquest són els temes d’aquesta setmana

0

Prioritats de la Setmana del Parlament Europeu per al Grup Verds/ALE (Sessió a Estrasbourg. 13 a 17 gener)

 

Grècia pren el relleu de Lituània en la Presidència del Consell de la UE

El Parlament Europeu abordarà dimecres a partir de les 09h00 el programa de la nova presidència grega del Consell amb el seu primer ministre, Antonis Samaras i es farà balanç de la presidència lituana amb la presidenta Dalia Grybauskaité.

La Troica sota escrutini

Dijous – Comissió d’Assumptes econòmics

La comissió d’Afers Econòmics del Parlament Europeu debatrà des d’avui el paper de la Troica en els programes de rescat de la zona euro amb responsables de la Comissió Europea i del Banc Central Europeu, com el vicepresident de l’Executiu Olli Rehn o l’expresident del BCE Jean-Claude Trichet. Les audiències públiques tindran lloc a Estrasburg i podran seguir-se en directe per streaming i EbS. Més @ http://epfacebook.eu/bs5

La Troica ha impulsat programes d’austeritat a la perifèria europea, sent responsable de processos de privatització de serveis públics, retallades socials i flexibilització del mercat laboral. El Parlament Europeu, analitzarà si hi ha hagut mala administració o negligència legal i farà recomanacions sòlides pel seu seguiment.

Contractació pública, serveis públics i innovació

Dimarts debat, Dimecres vot (Informes Diversos)

L’Eurocambra vota un seguit de propostes legislatives en matèria de contractació pública. La compra de béns i serveis per part de les autoritats públiques és gairebé el 20% del PIB i, com a tal, es pot utilitzar com una mesura crucial per estimular els sectors innovadors. Els Verds creiem que s’ha d’utilitzar per promoure els sectors més sostenibles i ètics, i confiem en que la legislació que es votarà permetrà avenços en aquest sentit. Arran de les preocupacions sobre l’impacte en la prestació de serveis d’aigua en les propostes relatives als contractes de concessió, el grup està satisfet ja que l’aigua va ser finalment exclosa de l’àmbit d’aplicació.

La captura i l’emmagatzematge de carboni no és la panacea     

Dilluns debat, dimarts vot (Informe Davies)

És preocupant que la tecnologia de captura i emmagatzematge de carboni (CCS, per les seves segles en anglès) s’estigui fent servir com a excusa per continuar amb els negocis habituals en la indústria dels combustibles fòssils. Segons el lobby industrial, el CCS podria tenir un paper en la reducció de la petjada de carboni; però des dels moviments ecologistes i els Verds exigim que es busquin estratègies per eliminar gradualment els combustibles fòssils en la generació d’energia. Tenint en compte els dubtes sobre la viabilitat comercial del CCS, no s’hauria d’utilitzar com a excusa per continuar construint plantes elèctriques i sota cap condició els diners públics s’han d’utilitzar per donar suport al CCS.

Emissions de les furgonetes i el canvi climàtic

Dilluns debat, dimarts vot (Informe Krahmer)

Aquest informe estableix normes que limiten l’emissió de CO2 per a les furgonetes. Els Verds denuncien que l’objectiu de reducció pel 2020 no és ambiciós i no tindrà un impacte significatiu ja que es va establir sobre una base de poques dades el 2011. El resultat deixarà d’estimular la innovació cap a furgonetes més netes i eficients més enllà del que ja s’esperava. Això privarà als consumidors dels beneficis que hi hagin més furgonetes de baix consum, a més de no poder aprofitar el potencial de reducció d’aquestes emissions perjudicials per al clima de les camionetes.

Els residus de plàstic

Dilluns debat, dimarts vot (Informe Prodi)

El Parlament Europeu votarà sobre una sèrie de recomanacions pel que fa al problema de contaminació de residus plàstics. Amb una legislació crucial sobre el sol ús de bosses de plàstic guiada per l’eurodiputada verda Margrete Auken (Verds, Dinamarca) a finals d’aquest any, aquest informe proporciona un enfocament més general pel que fa a la qüestió dels residus plàstics i el seu devastador impacte ambiental. A més es demana l’eliminació de les bosses de plàstic d’un sol ús quan sigui possible, es demana l’eliminació progressiva dels plàstics oxo-biodegradables, així com dels materials plàstics perillosos i additius.

L’etiquetatge de la mel, la salut de les abelles i els organismes genèticament modificats

Dimarts debat, Dimecres vot (Informe Girling)

Els eurodiputats i eurodiputades votaran les propostes per revisar les normes comunitàries sobre la mel. El 2011, el Tribunal Europeu de Justícia va dictaminar que la mel contaminada amb pol·len transgènic hauria d’estar etiquetada com a tal en virtut de la legislació de la UE. En resposta, la Comissió va presentar una revisió de la legislació de la UE sobre la mel, proposant que no cal indicar a l’etiqueta la presència de pol·len transgènic a la mel, tombant de manera efectiva la decisió del tribunal. Els Verds demanem a la resta de diputats/des que rebutgin aquesta hipocresia i donin suport a la votació en la Comissió de medi ambient.

La lliure circulació de persones a la UE

Dimecres debat, dijous vot

La lliure circulació de persones és un principi fonamental en el què es basa la Unió Europea. Els Verds entén que em la ciutadania europea ha de garantir que les persones puguin treballar en tots els Estats membres. La retòrica que els polítics de centre-dreta utilitzen ‘sobre la prevenció de les persones búlgares i romaneses’ a exercir aquest dret és lamentable i perillosa. L’eliminació de les restriccions temporals a la lliure circulació de l’1 de gener haurien d’haver estat un motiu de celebració, però el debat, en alguns Estats membres, ha tingut l’efecte contrari. Els Verds volem que el Parlament Europeu adopti una posició clara a favor del dret a la lliure circulació i que s’eliminin les categories de ciutadans i ciutadanes dins de la UE.

La protecció de dades i l’acord de “safe harbor” entre EUA i UE

Dimecres debat, dimecres vot

Davant la resposta a les revelacions sobre la vigilància massiva del serveis secrets nord-americans, el Parlament Europeu debatrà sobre les implicacions de la transferència de les dades personals de les persones europees als EUA en virtut de l’acord ‘port segur’ (safe harbor) amb la Comissió i el Consell. Els Verds consideren que s’han d’eliminar les disposicions sobre intercanvi de dades simplificats per a les empreses nord-americanes sota la decisió de port segur, ja que EUA ha demostrat una manca total de política de privacitat i seguretat. Per això, els Verds demanem la suspensió immediata de l’acord de “port segur”.

La ciutadania europea ¿per qui pugui pagar-la?

Dimecres debat, dijous vot

El fet que Malta ofereixi la possibilitat de ‘comprar’ la ciutadania europea, ha provocat un debat sobre les conseqüències a nivell de la UE.

En el cas d’Espanya, gràcies a les polítiques del PP, els estrangers que realitzin una “inversió significativa” de capital podran sol·licitar el permís de residència. S’entén per inversió significativa la compra d’un immoble d’almenys 500.000 euros, la realització d’un projecte empresarial a Espanya que sigui considerat d’interès general o una inversió d’alemanys 2 milions d’euros en títols de deute públic espanyol o un milió de euros en accions i participacions d’empreses espanyoles o dipòsits en bancs espanyols. Portugal, Grècia, Xipre i Hongria també han introduït mesures similars.

Amb esquemes similars en altres estats membres en matèria de ciutadania i permisos de residència, hi ha problemes europeus donat l’eliminació de fronteres internes a la UE. Els Verds consideren que la política de Malta qüestiona la política migratòria de la UE i demanen introduir un enfocament coherent de la migració legal, així com un sistema d’asil eficaç, i no deixar la ciutadania a les mans dels qui puguin pagar-la.

Sèrbia i Kosovo i el paper de la UE

Dimecres debat, dijous vot

L’Eurocambra avaluarà el procés d’adhesió a UE de Sèrbia i Kosovo. Els Verds donem la benvinguda a l’obertura de negociacions d’adhesió amb Sèrbia, però advertim que la UE ha de vigilar també que Sèrbia mantingui el seu compromís amb les reformes i normalitzi les relacions amb Kosovo. Amb la millora de les relacions entre Kosovo i Sèrbia, també hi ha un canvi positiu pel que fa al reconeixement oficial de Kosovo. L’obertura de les negociacions per a un Acord d’Estabilització i Associació és un pas important, però caldria també un compromís concret per a la liberalització dels visats.

Les relacions entre la UE i el sud-est asiàtic

Dimecres debat, dimecres vot (Informe Bütikofer)

L’informe de Reinhard Bütikofer (Verds, Alemanya) sobre les relacions de la UE amb els països del sud-est aisàtic insta la UE a prioritzar les seves relacions amb aquesta regió políticament i econòmicament important, principalment amb la creació d’una assemblea interparlamentària UE-ASEAN. A més de ressaltar els drets i les qüestions ambientals, l’informe posa especial èmfasi en la cooperació reforçada en matèria d’educació, cultura i ciència.

L’autorització d’organismes modificats genèticament i el procés democràtic

Dijous debat, dijous vot

Els Verds han presentat una moció per rebutjar la recent proposta de la Comissió per autoritzar el cultiu d’un tipus de blat de moro transgènic a la UE per primera vegada en 15 anys. Hi ha preocupacions importants pel que fa a la proposta d’autorització d’aquest cultiu, que ha estat modificat genèticament per produir una toxina pesticida que posa en perill les arnes i les papallones per poder resistir un herbicida. La resolució demana als governs de la UE que rebutgin la proposta i instin la Comissió a no autoritzar cap nova varietat OGM fins que els mètodes d’avaluació de riscos s’hagin millorat de manera significativa.

MiFID. Els Productes d’inversió i l’especulació amb aliments

Dimarts – Negociacions finals del trílog

El Parlament Europeu i el Consell podrien arribar a un acord sobre les propostes de revisió de la legislació de la UE dels mercats financers i d’inversió (MiFID). Els Verds creuen que és crucial que la legislació inclogui disposicions estrictes sobre la protecció dels inversors, la transparència en els mercats financers i en l’alta freqüència de negociació per evitar l’extracció de la renda i les intervencions sense escrúpols del mercat. Una prioritat clau és establir ambicioses disposicions per prevenir i abordar el paper pervers de l’especulació excessiva en els mercats crucials de matèries primeres, com els productes alimentaris.

La nova llei d’avortament d’Espanya (conferència de premsa, Dimecres)

Dimecres, 10-10.30h, Sala de premsa LOW N -1/201

És podrà seguir per webstream.

Roda de premsa en la que els eurodiputats Raül Romeva i Iñaki Irazabalbeita Fernández avaluaran la polèmica modificació de la legislació pel que fa a la interrupció de l’embaràs.

Foto: El Grup Verds/ALE, en una de les accions en favor de les renovables i en contra de les nuclears. Font: PE.

No news, good news? L’aclaparadora derrota del 96% front el 4%

10
Publicat el 7 de gener de 2014
La realitat és una cosa. La percepció que en tenim una altra. De vegades una i altra coincideixen. Molt sovint, però, no. Quan queden quatre mesos abans no finalitzi el meu mandat com a diputat al Parlament Europeu és un bon moment, crec, per començar a fer balanç del que hauran estat deu anys de feina (dues legislatures). A això dedicaré a partir d’ara, entre d’altres coses, alguns dels escrits en aquesta bitàcola.

La primera reflexió a fer és, temo, relativa al pas del temps, i a l’impacte d’aquest. Vaig estrenar-me en política europarlamentària el 2004. Llavors tenia 33 anys i cabell, i no tenia fills. Deixaré aquesta activitat el 2014, amb 43 anys, una filla i un fill, i sense cabell. M’afanyo a dir que no pretenc establir cap relació entre una cosa i l’altra (ser pare i que l’àtic s’hagi buidat). Són, simplement, dos fets d’una realitat amb la qual convisc amb tanta normalitat i dignitat com puc. Com real és, també, el fet que abans d’aventurar-me a les tempestuoses aigües de la política europarlamentària tenia una vida acadèmica, investigadora, docent, com a escriptor d’assaigs, activista, internacionalista,… En altres paraules, que no sempre he fet de diputat. 
 
Vaig acceptar la invitació d’encapçalar la llista d’ICV al PE en un moment en què es parlava molt de recuperar l’universalisme, d’ecologia, d’alterglobalització, de construir un món socialment i ambientalment diferent (i sobretot més just), i de la importància de bastir xarxes entre política i societat civil (també a escala global).

 
El meu perfil llavors semblava encaixar amb aquesta vocació. I, de fet, el gran gruix de la meva activitat parlamentària té a veure amb iniciatives en aquest sentit: igualtat dones-homes, defensa dels drets i les llibertats de col.lectius concrets (LGBTI, Roma, persones amb discapacitats o persones migrants, per exemple), drets de la ciutadania, cohesió social, mesures contra l’atur, i en especial l’atur juvenil, lluita contra la pobresa, defensa del medi ambient i dels béns comuns (recursos marins), canvi de model energètic, lluita contra l’escalfament global, combat a l’energia nuclear i d’altres igualment contaminants, abanderament dels drets humans dins i fora de la UE, promoció de la pau i la democràcia, establiment de relacions comercials justes i respectuoses, etcètera.

Tot plegat és fàcil de comprovar donant un cop d’ull a les preguntes parlamentàries que he presentat a la Comissió i al Consell (413 durant període 2004-09 i 857, de moment, durant el període 2009-14), les resolucions que he signat, defensat i promogut (227 durant el període 2004-09 i 359, de moment, durant el període 2009-14), o fins i tot les intervencions en plenària, les quals, a diferència de les que fem en comissió parlamentària, sí que queden registrades (164 durant el període 2004-09 i 1715, incloent també les explicacions de vot, de moment, durant el període 2009-14).

La informació relativa a tota l’activitat parlamentària, per altra banda, es pot consultar a través de diverses vies com ara la meva pàgina oficial al PE, el rànking MEP o VoteWatch.

Fins aquí, insisteixo, la realitat. La qüestió és, però, que quan m’interesso per quina és la percepció que es té de tota aquesta activitat, fins i tot per part de gent políticament afí (del partit, vaja), constato una inquietant varietat de respostes: hi ha desde qui lògicament està perfectament al cas de tot aquest volum de feina (aquests són pocs), fins a qui es queda amb un aspecte concret, un tema, una intervenció, un error, una polèmica (aquests darrers són força més nombrosos, per no dir, directament, la majoria).

Una qüestió, tanmateix, destaca per sobre de la resta de manera certament aclaparadora: té a veure amb les iniciatives (preguntes, esmenes, cartes, interpel.lacions o intervencions diverses) que sol, o conjuntament amb d’altres companys i companyes del Parlament d’altres formacions polítiques, he fet en relació als drets nacionals i lingüístics de Catalunya. El fet significatiu és que, en termes comparatius, aquest tipus d’accions no arriben, acumulades, al 4% de tota la meva activitat (la quantificada).

Per altra banda, i sense pretendre concedir cap valor científic a la dada, certifico que un comentari al meu Bloc, al Twitter o al Facebook relatiu a una d’aquestes iniciatives (drets nacionals o lingüístics, consulta,…) mereix desenes, fins i tot centenars, de retuits, ‘m’agrada’ o comentaris, i fins i tot, alguns, milers de lectures, mentre que tota la resta passa pràcticament desapercebuda. Què passa amb el 96% restant? No news, good news, es podria pensar. En aquest cas, però, la fórmula no em reconforta. Sens dubte una part de la responsabilitat per no haver aconseguit donar més visibilitat a tot un seguit d’accions que també considero importants és meva (vaja, que no ho he sabut fer millor). Una altra part, però, crec que simplement és un reflex del moment actual.


Aquesta és la realitat sobre la percepció de la realitat.

El moment que vivim a Catalunya ho condiciona pràcticament tot, des de l’interès periodístic (cada cop costa més trobar espai mediàtic per a aquella part de l’activitat que no està directament relacionada amb ‘el tema’, diga-li procés) a la movilització a través de les xarxes socials.

En altres paraules, la trascendència pública que constato que té aquest 4%, i l’aclaparadora victòria que suposa, en termes d’impacte, respecte del 96% restant, és un dels factors (tot i que no l’únic), que m’han fet arribar a la conclusió que fins que no haguem resolt aquesta qüestió, no podrem tenir un debat polític ‘normal’, entenent per normal la clàssica confrontació de projectes i opcions polítiques entre esquerres, dretes, liberals, ecologistes, conservadors, socialistes, etcètera. La que veig que caracteritza els debats de molts dels meus col.legues al Parlament Europeu, per exemple. Ni més, ni menys.

En síntesi:
Assumeixo que negar la importància que a hores d’ara té aquest 4% per sobre de la resta en termes de percepció és, simplement, negar la realitat. I això, crec, no ens ho podem permetre. Jo almenys no puc. Sigui com sigui, en aquest final de mandat voldria reivindicar el 100% de la meva activitat: és a dir, el 4%, esclar, però també el 96% restant. 

Font foto: Parlament Europeu