[Vídeo] Aquest matí he estat a #elsmatinsTV3, amb Ariadna Oltra. Aquesta és l’entrevista:
Després de la inquietant aventura estil Dragon-Khan protagonitzada pel Movimento 5 Stelle, de Beppe Grillo, es va obrir a Itàlia un interessant debat sobre el paper de la xarxa (Internet) en la democràcia i en la modernització de la política. El debat, però, ve de més lluny: primaveres àrabs, indignados, Occupy Wall Street,… Tots ells són fenòmens locals amb dimensió global que tenen un factor comú denominador: la democràcia (o manca de democràcia) que tenim no ens agrada, i volem canviar-la.
A Milan van parlar-ne, fa uns dies, en el cicle de debats ‘Meet the Media guru’. Me n’assabento per la premsa italiana (Luigi Franco, d’Il Fatto quotidiano) i el tema m’atrapa, sobretot, per les reflexions que hi va fer el sempre interessant Zygmunt Bauman (sempre segons la premsa, font secundària per tant). Bauman hi va ser convidat, en ple desconcert sobre el fenomen 5 stelle, per analitzar l’impacte de les anomenades revolucions digitals en xarxa sobre la vida política.
Segons Bauman, Internet és l’instrument natural per promoure la democràcia, però encara és massa d’hora per veure’n resultats. Ens trobem en una fase experimental, diu. El cas és que les formes tradicionals de govern, segons el pensador polonès inventor del concepte de la ‘modernitat líquida’, no estan ja en disposició de donar resposta als problemes globals i de controlar els poders reals de dimensió supranacional que avui governen el món. En això, qui més qui menys, tothom sembla estar d’acord. El problema, insisteix Bauman, és que no hem trobat la manera de superar aquest divorci entre poder i política.
Bauman esmenta els profetes que veuen en Internet ‘la’ via per construir una democràcia més àmplia. En efecte, diuen aquests profetes, la xarxa és l’instrument natural per a ‘promoure’ la democràcia. Una món amb Internet ‘ha’ d’esdevenir un món democràtic. I aquí és on Bauman situa el matís: ‘ha de’. És a dir, que no tenim encara proves que estigui succeint. És una hipòtesi. Fins i tot una necessitat. Però no pas encara una realitat.
El fet és que ens trobem en una fortíssima crisi de les institucions polítiques existents ( a diversos nivells). La gent creu cada vegada menys en les institucions inventades pels nostres avantpassats, inclosos parlaments i partits. I no hi creuen per què no confien que puguin ‘mantenir les promeses que fan’. No és només una qüestió de corrupció, o de fracàs d’un partit o d’un ministre, insisteix, sinó d’un sistema que ja no genera confiança. Les institucions són orgànicament incapaces de convertir les promeses en fets, i per això molta gent les volem canviar, o directament substituir-les.
El problema és que ningú no ha trobat encara la solució. I aquí és quan Bauman cita un altre dels grans: Antonio Gramsci: “Les velles regles no aporten ja resultats, però les noves encara no s’han inventat”.
I cita alguns exemples: No veiem, diu, que s’hagin aconseguit els objectius esperats després de tantes manifestacions públiques a l’Iran, les quals Hillary Clinton va definir com la ‘primera revolució democràtica fundada a Internet’. Tampoc en el cas dels indignados a Espanya (on el PP va aconseguir majoria absoluta) o de la primavera àrab (després de la qual ha tornat, com, sempre, l’hivern). Fins i tot en el cas d’Occupy Wall Street, diu el sociòleg, l’impacte resta invisible.
El problema, conclou Bauman, és que avui, Poder i Política ja no estan units, com abans. Fins a mitjans de segle, raona, el poder (la possibilitat de fer coses) i la política (la possibilitat de decidir quines coses calia fer) es trobaven de manera intrínseca en les mans dels governs elegits democràticament. Degut a la globalització, però, això ja no és així. D’una banda tenim un poder que va per lliure del control polític, i de l’altra una política que pateix constantment, i de manera permanent, el dèficit del poder.
D’aquesta manera, la gent que fa política incorpora en les seves plataformes polítiques el desig dels electors i electores, però no poden complir les promeses que fan, ja que si les mantinguessin, afirma Bauman, serien castigats pels poders supranacionals com la borsa o les finances, els quals tenen interessos ben diferents a aquells dels de l’electorat.
Per això la gent busca noves solucions. El problema, però, és que tot el que s’ha provat fins ara han estat simples experiments, assegura el sociòleg. I no tenim cap prova que funcionin.
Els tipus de democràcia inventats fa temps, com la democràcia representativa, es troba en crisi. D’acord, es pregunta Bauman. Però quin és el futur? Una democràcia basada en la xarxa? Sigui com sigui, estem just a l’inici del procés, conclou: no hem trobat encara cap solució.
En síntesi: El poder és global, però la política és local. I els problemes creats a escala global no es poden afrontar a escala local amb eficàcia. Ens cal una política que estigui a l’alçada de la dimensió dels problemes. Una política, per tant, global.
Per construir una política global, però, i aquesta és la meva reflexió, ens cal construir també una consciència global, col.lectiva. Sense aquesta visió del món com un tot (humanament i ecològica), la construcció d’una política global seguirà sent una bona idea, bona, sí, però només una idea.
El Consell de la UE i la Comissió Europea ens ha demanat al Parlament Europeu que reviséssim el pressupost -ja adoptat- de 2013 ja que a causa de la caiguda en els ingressos de la UE, via recursos propis, aquesta podria entrar en suspensió de pagaments. La noticia ens va arribar divendres a la tarda, per sorpresa, després que ningú en digués res durant els trílogs pressupostaris de la setmana passada, i ha estat el protagonista de la sessió plenària a Estrasburg.
Expliquem-ho una mica més. El cas és que el pressupost de la Unió Europea es veu fortament afectat per les polítiques d’austeritat i de retallada impulsades per alguns governs, i avalades per la pròpia Comissió. Una polítiques d’ajust estructural que, recordo, incrementen la recessió.
La UE, igual com passa amb els ajuntaments, no té capacitat d’endeutar-se. Els seus pressupostos sempre han de ser equilibrats, tot i que pot transferir despesa futura al present. Però la falta de flexibilitat i els escassos recursos propis de què disposa la UE li fa pràcticament impossible moure previsions en funció del cicle econòmic.
El que ha succeït és que el passat 18 de setembre, la Comissió Europea va enviar una nota rectificativa (COM (2013) 0655) al Parlament Europeu per modificar principalment les previsions sobre els recursos propis tradicionals (és a dir , drets de duanes i cotitzacions en el sector del sucre), les bases d’IVA per modificar els recursos propis de què disposa la Unió. L’objectiu era evitar així l’escassetat de liquiditat (que podria derivar en suspensió de pagaments ) donat el nivell de crèdits de pagament autoritzats en el pressupost 2013.
Aparentment, els recursos propis tradicionals van caure un 3955 milions EUR sobre el previst i els recursos propis basats en l’IVA en 384 milions EUR en 2013.
És a dir , la Comissió Europea, també va estirar més el braç que la màniga, o millor dit, també pateix les conseqüències d’un sistema econòmic absurd que li impedeix fer polítiques d’estímul fiscal.
És per això que el Parlament Europeu ha aprovat avui l’informe La VIA (els Verds ens hem absingut) per la qual s’esmena el pressupost de 2013 i s’evita la suspensió de pagaments, tal com ho va demanar el Consell i la Comissió. A diferència dels altres organismes, l’informe del Parlament demana a la Comissió que pagui tots els compromisos adquirits i recorda que el conjunt de pressupostos anuals per al període 2007-2013 és inferior a 60.000 milions EUR al límit màxim global acordat per al període 2007-2013.
Els Verds havíem demanat que un fet tan delicat no es tracti de manera tant a la lleugera, sense debat polític, sense debat públic i sense tota la informació que necessita el Parlament per corroborar l’estat real de les xifres de l’executiu comunitari. Concretament , els Verds vàrem reclamar que se celebrés una sessió extraordinària dedicada exclusivament a aquest tema.
El nostre raonament és el mateix que apliquem al Marc Financer Plurianual 2014-2020, que entenem que s’hauria de votar després de les eleccions de maig de 2014, per tal que aquest sigui objecte de debat durant la campanya. A més, també som els Verds el grup que històricament hem abanderat la lluita pels recursos propis de la UE, fet que donaria més força política a les decisions del Parlament davant el Consell.
Entre tanta moguda, aquesta setmana, a Estrasburg, no havia trobat encara el moment per comentar un dels fets sens dubte més rellevants que expliquen l?actual deriva conservadora de les majories europees: la votació, dimarts, de l?informe del Parlament Europeu sobre Salut Sexual i Reproductiva (Informe Estrela). O més ben dit la no votació, ja que finalment, després d?un intens debat, plagat de gestos maleducats i expressions insultants, una lamentable majoria va decidir tornar el text a la Comissió pertinent (FEMM), deixant-nos en minoria als i les que sí volíem que el Parlament es pronunciés a favor dels drets de les dones a escollir.
Un cop més el Parlament Europeu va mostrar la seva cara més rància i conservadora. En un tuit m?hi vaig referir com la versió ?carca-tesosterònica? d?una Europa que està en plena etapa de repensar-se. Ja sé que, normativament i lingüística, aquesta expressió no és encertada, però, en aquest cas em va semblar que descrivia perfectament la situació.
Va ser una nova victòria de l?anomenat lobby pro-vida, liderat per una església catòlica i grups extremistes afins que, un cop més, ha convertit en croada la lluita contra els drets de les dones a decidir sobre el seu propi cos.
No és una cosa només del sud d’Europa, o de només uns pocs països que prohibeixen totalment l’avortament (Malta, Irlanda i Polònia). La taca s?ha estès, i avança inexorable.
Al Parlament Europeu aquesta majoria ha estat possible aquesta setmana gràcies a la coalició entre el Partit Popular Europeu, els conservadors euroescèptics (ECR), els euròfobs (EFD) i, de manera sorprenent, una bona part del grup Liberal i Demòcrates (ALDE), tot i que amb honroses i dignes excepcions.
Ara, l’informe Estrela torna a la Comissió de FEMM, on el vàrem adoptar per 60 vots a favor, 7 en contra i 7 abstencions. És esperable que aquesta majoria es mantingui, de manera que tornarem a votar, tornarem a guanyar, i tornarem a dur-lo al ple. Veurem si aconseguim revertir llavors aquesta situació.
Anant al contingut del text, convé destacar-ne 5 aspectes que el converteixen en un document prou important i que convé que sigui adoptat pel Parlament.
1. El dret a la salut sexual i reproductiva és un dret fonamental
Tota persona té dret a prendre les seves pròpies decisions, amb informació i responsabilitat, sobre la seva salut sexual i reproductiva, així com viure la seva sexualitat lliure de danys, perjudicis, violència i discriminació. La violació dels drets sexuals i reproductius vulnera el dret a la igualtat, a la no discriminació, a la dignitat, a la salut i a la llibertat per no ser sotmès a tractes inhumans i degradants.
2. Aquest dret NO està garantit a tota Europa.
Les dones europees, també a l’Estat espanyol, han de lluitar sovint, i cada vegada a més, pels seus drets sexuals i reproductius, ja que aquests no estan garantits. El text posa èmfasi en que, malgrat els compromisos internacionals, les normes de salut sexual i reproductiva segueixen sent molt diferents entre els Estats Membre. L?informe demana als Estats que garanteixin l?aplicació d?estratègies nacionals de salut sexual i reproductiva i destaca el paper de la UE en la sensibilització i la promoció de les millors pràctiques. Destaca que fins i tot quan l?avortament és legal, sol ser retardat o impedit a causa de temps d?espera innecessari, una orientació esbiaixada o la negativa a realitzar un avortament per raons morals o religioses (objecció de consciència).
3. Es necessita una posició forta i definida
Per primera vegada en més d?una dècada, el Parlament Europeu té l?oportunitat d?expressar la seva posició sobre la salut i els drets sexuals i reproductius, en un context en que aquests drets estan cada vegada més amenaçats a la UE i fora d?ella. L?informe arriba en un moment clau, quan els actors internacionals estan negociant polítiques globals sobre població, desenvolupament i igualtat de gènere. Els grups reaccionaris s?oposen a la diversitat sexual i a la recerca per restringir l?autonomia sexual i reproductiva i els drets de les dones.
4. És clau per aconseguir la igualtat de gènere.
L?Informe destaca que la igualtat de gènere i l’empoderament de les dones es pot aconseguir mitjançant el respecte i la promoció dels drets sexuals i reproductius. L?informe també reconeix que quan a les dones se’ls nega el dret a decudir sibre el seu cos, no poden ser iguals que els homes quan se’ls nega el control de la seva fertilitat, la seva salut i el seu cos. Així, es subratlla que la promoció dels drets sexuals i reproductius contribueix a la prevenció i mitigació de la violència contra les dones.
5. És una condició per a l?eradicació de la pobresa i per la vida de les dones al Món
L?informe exigeix la incorporació dels drets a la salut sexual i reproductiva a les polítiques de cooperació al desenvolupament per tal d?eliminar les barreres a l?accés i garantir la qualitat, accessibilitat i acceptabilitat per totes les dones al món. Es destaca que les inversions en salut sexual i reproductiva son efectives i fonamentals en l’eradicació de la pobresa.
Aquesta tarda, al PE, tindrà lloc un debat, amb la Comissió i el Consell, en relació a la situació dels 28 activistes de Greenpeace, i 2 periodistes, detinguts a Rússia. Són els coneguts com els ‘Arctic 30’.
Una vegada més, convé reiterar la inaceptable situació en la qual es troben aquestes persones, i els càrrecs dels quals se’ls acusa.
La UE ha de fer molt més per garantir la inmediata posada en llibertat dels 30 detinguts i detingudes. En particular, cal exigir a la Alta Comissària Ashton que intervingui de manera directa en l’assumpte. I és que no només es tracta de la detenció de ciutadans i ciutadanes amb nacionalitat de la UE, sinó dels drets de les organitzacions internacionals que, de manera pacífica, protesten en contra de les agressions al medi ambient.
Els i les activistes de Greenpeace només intentaven instal.lar una banderola en una plataforma petrolera, amb l’objectiu de cridar l’atenció sobre la preocupant situació que viu la regió ártica, la qual es trova altament en perill degut a la constant explotació dels recursos que hi ha allà.
Les autoritats russes van respondre a aquesta acció de protesta acusant els activistes de pirateria, la qual cosa podria comportar fins a 15 anys de presó. Aquesta mesura no només és del tto desproporcionada, sinó que a més va destinada a posar en qüestió els esforços de la societat civil que juguen un rol vital movilitzant consciències en relació a aquelles pràctiques que van en contra dels interessos generals, i que perjudiquen enormement el medi ambient.
La UE hauria de garantir aquest rol, que juguen tant Greenpeace com d’altres organitzacions. La protecció de l’Àrtic és important per a tot el món, i per a les generacions futures.
El Parlament Europeu ha votat avui el programa de finançament per a la política de pesca de la UE per a 2014-20. Fa ja un parell d’anys que hi treballem (les coses per aquestes terres blaves i estelades van al seu ritme). Després del bon resultat que vàrem aconseguir amb la reforma de la Política pesquera, era el moment de concretar la bona línia amb un pressupost que estigués a l’alçada, tant pel que fa als objectius, com pel que fa a la distribució. La quantitat, m’afanyo a dir, depèn d’una discussió més àmplia que sovint comento també en aquesta bitàcola: el Marc Financer Plurinaual.
En tot aquest temps en què he seguit el debat en tant que ponent a l’ombra he estat co-protagonista (de vegades víctima, diria) d’innombrables reunions, negociacions inacabables, pactes, acords, esmenes, nous pactes, aliances, trencament d’aliances,….
Això mateix, de fet, és el que vaig defensar ahir al vespre, durant el debat en el Plenari, que adjunto a continuació:
La majoria existent al Comitè de Pesca, encapçalada pel ponent, el diputat del PPE, Cadec, havia aconseguit incorporar a la proposta del Parlament (via votació en Comitè) algunes propostes nefastes, i del tot contràries a l’esperit que, enteníem els verds, que calia defensar des de l’Eurocambra.
En la votació d’avui, en plenària, es tractava de revertir algunes d’aquestes males propostes que el Comitè de Pesca va votar fa unes setmanes. Sabíem que, per bé que anés el resultat, aquest seria globalment dolent, així que hem basat la nostra estratègia a disminuir els danys, i a aconseguir salvar el màxim d’aspectes possible.
En síntesi, el resultat de la votació d’avui és dolent, repeteixo. El Parlament Europeu ha votat, malauradament, a favor d’un fons de la pesca que contradiu els objectius de la reforma de la Política Pesquera Comuna adoptada fa uns mesos.
Per exemple, en lloc de posar fi a la utilització de fons públics per subvencionar la sobrepesca i la sobreexplotació dels estocs de peixos , la majoria del Parlament ha votat a favor de subvencionar les pràctiques pesqueres insostenibles amb fons públics europeus.
Així, s’ha reintroduït la possibilitat de subsidiar la construcció de nous vaixells pesquers, així com nous fons destinats al reemplaçament de la flota i els subsidis per a la compra de vaixells per a joves . Això implica directament subsidiar l’augment de la capacitat de pesca a la UE , és a dir una política totalment contrària amb els objectius de la PPC de reduir la capacitat de pesca.
El FEMP també preveu compensar econòmicament els pescadors per respectar els períodes de descans biològic dels peixos , tot i que fer aquestes parades va en el seu propi benefici , ja que aquest descans garanteix la millorar la condició de les poblacions de peixos.
Tot i això, hem aconseguit, en part, el nostre objectiu: limitar una mica el dany.
Per exemple, hem aconseguit que els i les parlamentàries rebutgessin la proposta de reintroduir subsidis per a la compra de vaixells i que, gràcies a les propostes verdes, s’incrementin els recursos econòmics destinats a la investigació .
Ara però, iniciem una nova fase: la del trílog. La negociació amb el Consell serà complexa, i dura. Però allà estarem.
L’Eurocambra defineix les seves prioritats per a la propera cimera europea
Debat dimecres matí.
El Parlament debatrà amb la Comissió Europea i la Presidència lituana les prioritats del proper Consell Europeu (24-25 d’octubre). El debat es centrarà sobre la necessitat de reduir la desocupació juvenil, una Unió Econòmica i Monetària (UEM) més forta i més social, incentius a la innovació i mesures per afrontar la immigració al Mediterrani.
Protecció de dades.
Votació en Comissió LIBE: Dilluns.
La comissió de Llibertats Civils votarà la reforma de les normes sobre protecció de dades. El reglament sobre la protecció de les persones físiques en quant al tractament de dades personals i a la lliure circulació d’aquestes, del qual n’és ponent l’alemany Jan-Philipp Albrecht (Verds/ALE), vol cobrir totes les bases de dades, independentment del sector (cercadors d’Internet i xarxes socials, bases de dades d’universitats o centres hospitalaris, entre d’altres). La proposta ha patit enormement els grans lobbies, que utilitzen les dades com a el nou petroli dels seus negocis. El principalment problema ha estat garantir el “dret a ser oblidat”, la necessitat de donar consentiment explícit respecte a l’ús de dades i les sancions en cas d’incompliment. Després dels escàndols de la NSA, SWIFT i les revelacions de Snowden, els Verds han intentat garantir la no transferència de dades a tercers països.
Espionatge suspensió de l’intercanvi de dades bancàries amb els EUA
Vot dimecres.
Es votarà una resolució no vinculant on el Parlament Europeu es posicionarà sobre la possibilitat de suspendre l’acord amb els EUA sobre el Programa de Seguiment del Finançament del Terrorisme, en resposta al suposat espionatge de les dades bancàries de ciutadans europeus emmagatzemats per l’empresa belga SWIFT.
Pressupost 2014: el Parlament busca frenar les retallades del Consell en creixement i ajuda humanitària
Vot dimecres.
El Parlament Europeu preveu frenar dimecres les retallades proposades pel Consell en inversions per a creixement i ocupació dins del pressupost de la UE per al 2014. De la mateixa manera, els eurodiputats planegen limitar les retallades en fons d’ajuda humanitària per a Orient Mitjà i els refugiats. El pressupost del Parlament Europeu serà reduït substancialment.
Semestre Europeu La coordinació econòmica.
Vot dimecres.
El Parlament Europeu votarà un informe sobre el Semestre Europeu, sistema de coordinació de polítiques econòmiques i pressupostàries. El control dels pressupostos nacionals per part de la Comissió Europea, forma part d’aquest sistema. El text de la comissió d’Afers Econòmics acull positivament les polítiques de retallada i les reformes estructurals, però ara demana fer especial atenció a la reducció de la pobresa i de l’atur. Els Verds celebren el reconeixement per part de la Comissió Europea de que l’enfocament centrat en l’austeritat en la resposta de la UE a la crisi econòmica ha fracassat. Tot i així exigeixen una actuació coherent per part de la troika i els objectius de la UE 2020 en termes d’ocupació, pobresa, educació i protecció del medi ambient.
Immigració: la hipocresia davant les tragèdies al Mediterrani
Debat i vot dimecres.
Es votarà una resolució sobre la mort de persones al Mediterrani, principalment donat les tragèdies recents a les illes de Lampedusa i Sicília, les quals representen un repte no només per a Itàlia, sinó per al conjunt de la UE.
Els Verds creiem que hi ha una necessitat urgent d’implementar regles que obliguin els estats membres a fer més per ajudar a les persones immigrants en dificultats, però lamentablement els governs de la UE bloquegen les mesures concretes en la legislació comunitària sobre la vigilància de les fronteres marítimes exteriors que s’estan debatent actualment. En lloc de la simple vigilància i l’intercanvi d’informació, els Estats membres de la UE han complir amb el seu deure de salvar vides al mar.
Resolució presentada per Verds/ALE:
http://www.europarl.europa.eu/sides/getDoc.do?type=MOTION&reference=B7-2013-0480&language=ES
Exclusió dels polítics corruptes de les llistes electorals
Debat dimarts, vot dimecres.
Gràcies a la comissió especial sobre Delinqüència Organitzada, Corrupció i Blanqueig de Diners, es votarà un informe que planteja l’exclusió dels condemnats per corrupció de les llistes de candidats a les eleccions europees i nacionals dels Estats membres. Tanmateix, es proposa als països que retirin tots els culpables d’aquest delicte dels seus respectius càrrecs directius i administratius. Aquestes recomanacions estan incloses en l’informe final de la
6.500 milions per ajudar a la indústria pesquera de la UE
Debat dimarts, vot dimecres.
El Parlament Europeu votarà el Fons Europeu Marítim i de Pesca, informe Cadec, el qual constarà de 6.500 milions per al període 2014-2020, que forma part de la política pesquera comuna. Els Verds estem preocupats ja que alguns dels projectes finançats pel Fons, aprovat per la Comissió de Pesca, podria posar en greu perill l’objectiu de la pesca sostenible. En particular, el grup considera que les propostes de reintroducció dels subsidis per als nous vaixells de pesca, el finançament per a la substitució de motors i subvencions per a la compra de nous vaixells va en contra amb l’objectiu de la Politica Pesquera Comú de reduir la capacitat de pesca de la flota europea.
Vídeo explicatiu Romeva: http://youtu.be/2HyWk24E9Ys
Reducció del risc del reciclatge de vaixells
Vot dimarts.
El Parlament Europeu determinarà una nova norma per reduir els efectes adversos dels desballestaments descuidats de vaixells que provoquen accidents o danys mediambientals i garantir que els materials es reciclen en instal·lacions aprovades per la UE a tot el món. A partir de 2016, serà il·legal encallar i desmuntar els vaixells registrats a la UE als països emergents. Les inspeccions periòdiques, avaluacions de la Comissió i un major escrutini ajudaran a assegurar el compliment d’aquestes normes. Aquest ha estat un informe realitzat per l’eurodiputat suec de Verds/ALE, Carl Schlyter.
Acord de l’ONU sobre canvi climàtic
Debat dilluns; voto dimecres
La eurocambra debatrà sobre les properes negociacions sobre el canvi climàtic de la ONU a Varsòvia i votar una resolució en aquest sentit. El COP 19 és clau ja que ens trobem només a dos anys vista per la decisiva cimera sobre el clima a París, en el qual s’espera concloure un acord global que substitueix a Kyoto. Els Verds donem suport a la resolució de la UE que demana passar a un objectiu de reducció de gasos d’efecte hivernacle del 30% per al 2020 i del 50% pel 2030 respecte els nivells de 1990.
Informe: http://www.europarl.europa.eu/sides/getDoc.do?type=MOTION&reference=B7-2013-0482&language=ES
Salut i drets sexuals i reproductius
Debat dilluns, vot dimarts
Els drets sexuals i reproductius de les dones es veuen sotmesos a una pressió creixent en alguns estats membres de la UE, com Espanya. La UE reconeix els drets sexuals i reproductius com valors fonamentals de la UE i ha de realitzar esforços per promoure la igualtat de gènere. Tot i la pressió dels col·lectius anti-abortament, s’espera que el Parlament Europeu aprovi un informe que estudia la situació a la UE i recomana polítiques per acabar amb les taxes més altes de mortalitat materna i l’embaràs adolescent.
Àrtic 30 : detenció d’activistes a Rússia
Els dimecres . 23 d’Octubre – debat EP
El Parlament Europeu debatrà la situació dels 30 activistes ecologistes i periodistes que segueixen detinguts a Rússia per haver-se manifestat contra les prospeccions petrolíferes a l’Àrtic. La UE ha de fer més per garantir que les autoritats russes alliberin immediatament als detinguts i detingudes.
Negociacions UE -Turquia de nou en marxa ?
Debat dimarts.
La UE podria prendre la decisió de reobrir les negociacions d’adhesió amb Turquia, arran d’un acord tancat durant l’estiu. En lloc de limitar-se a la negociació en el procediment de negociació del pròxim capítol (sobre la política regional), els Verds creiem que hi ha una necessitat d’anar més enllà per tal de promoure els drets i les llibertats fonamentals a Turquia. La UE hauria d’obrir els capítols de negociació sobre el poder judicial, els drets fonamentals, la justícia, la llibertat i la seguretat tan aviat com sigui possible i oferir un calendari de negociació creïble.
The Greens/EFA MEPs want a ban on fracking.
They support the Global Frackdown which takes place on 19th October 2013. Hundreds of communities all over the globe are organising actions and events against fracking. For more details see here http://www.globalfrackdown.org/
The Greens/EFA MEPs recently hosted a film screening with Josh Fox of Gasland 2 in the European Parliament followed by a pan-European conference discussing the campaign in Europe and debunking many of the myths put forward in favour of shale gas. You can catch up on the conference here: http://www.greens-efa.eu/unfracked-10…
To find out more about the Greens/EFA campaign against shale gas see here: http://stopclimatechange.net/main-top…
#BanFracking #GlobalFrackdown #Fracking
La UE se la juga… per la banda esquerra, de Raül Romeva i Rueda (per a la Revista Jovent)
Actualment vivim un moment de frustració respecte la Unió Europea, especialment després de la sorprenent (per la magnitud) victòria d’Angela Merkel a Alemanya. Des del sud, aquest resultat, fregant la majoria absoluta, de les polítiques de la restricció i la mal anomenada austeritat, es llegeix amb gran preocupació en la mesura que significa un aval a les continues demandes amb nefastes conseqüències socials i ciutadanes com: ajustaments estructurals, reforma de pensions, flexibilització del mercat laboral, augment del IVA, privatització i liberalització de serveis com l’aigua, la salut o l’educació.
Ja fa temps que la percepció que la UE només està per salvar bancs, i no persones, s’estén de manera esgotadora, sense aturador.
El gran drama de la UE avui no és la idea mateixa de la construcció d’un ens econòmic i monetari supraestatal (aquest està clar) i sòciopolític (que encara està per fer). El veritable problema, allò que genera un creixent una creixent eurofrustració, o directament euroescepticisme, és l’actual correlació de forces imperant a totes les tres principals institucions europees: Comissió, Consell (governs) i Parlament Europeu, una correlació en què prima de manera significativa les polítiques de dretes, conservadora i neoliberal (fins i tot en alguns àmbits, governamentals o intergovernamentals- en què la presència socialdemòcrata convidaria a esperar-ne el contrari).
Per aquells grups, partits o associacions que treballem per construir una Unió Europea fonamentada en principis de la igualtat, la solidaritat i la cohesió, aquest és un escenari sovint decebedor, i que, en qualsevol cas, ens exigeix una gran capacitat de mobilització i de coordinació amb col.lectius afins, per tal de poder bastir un contrapès que pugui contrarestar una pissonadora conservadora que avança de manera implacable.
Llegint els resultats alemanys, no obstant, potser ens convé a una determinada esquerra fer una lectura una mica autocrítica, si més no des de la dimensió estratègica, que consisteix a constatar que, en part, la gran mobilització pro-Merkel en forma de vot hauria pogut haver estat provocada per un discurs, pràcticament unànime en els països del sud i la perifèria, en contra d’Alemanya, en genèric, enlloc de concentrar-nos en les polítiques concretes que encarnava la Cancillera. Sense poder mesurar-ne amb exactitud l’impacte que això hagi pogut tenir en la votació, sí em sembla evident que, d’alguna manera, aquesta percepció que el conflicte és entre Alemanya i la resta de la UE, ha beneficiat Merkel. Els perjudicats, per tant, altra vegada, són aquells col.lectius més desafavorits, tant a Alemanya com a la resta de la UE, que temen que ara patiran una dosi encara més forta (i en alguns casos directament letal) de la tan desagradable medecina merkeliana.
Les eleccions alemanyes, diguem-ho clar, han estat una derrota de l’internacionalisme, de la política i de les idees. Assenyalant el país (Alemanya) potser les esquerres van perdre l’ocasió de fer visible el veritable culpable (les polítiques conservadores). En aqeust sentit, val a dir que tant els Verds alemanys, com l’Esquerra, com, en la darrera fase d ela campanya, fins i tot la Socialdemocràcia, han procurat europeitzar el debat, en la mesura en que cada vegada són més conscients que a Alemanya només li anirà vé, si a Europa li va bé. I a la inversa, que una Europa dèbil, tocada de mort, desigual, comportarà també conseqüències nefastes per Alemanya.
Tot plegat converteixen les eleccions al Parlament Europeu del proper del 25 de maig de 2014 en determinants. Essent, com és, el PE, l’única institució directament escollida per la ciutadania, amb capacitat real per a poder fer front a determinades decisions intergovernamentals, és més necessari que mai que el proper Parlament compti amb una clara i coordinada majoria d’esquerres.
Tanmateix, no ens enganyem, les perspectives a hores d’ara no són massa positives. Les tendències existents a diferents països ens aboquen a un Parlament Europeu on determinats grups euroescèptics i grups feixistes tindran un pes significatiu. La pregunta és, mirant a mig termini: fins quan pot aguantar un projecte polític supraestatal en construcció, com la UE, amb aquestes forces centrífugues?
I és que, ens ho mirem com ens ho mirem, la situació d’emergència social al sud i a l’est d’Europa és una bomba de rellotgeria. Durant mesos ens hem trobat arreu el cartell ‘aparcat fins a les eleccions alemanyes’. Ara jo no hi ha marge. L’escenari ha canviat… a pitjor.
No ens podem permetre que la l’actual correlació de forces continuï impregnant amb el seu discurs carregat de resignació (no hi ha alternativa) i continuï sotscavant l’estat del benestar europeu. Ja que, a banda de la injustícia social que això comporta, també ens condueix a la paràlisi, vegi’s decadència, del projecte europeu.
És hora de repensar la idea, des d’una mentalitat progressista i ecologista, primant l’internacionalisme i la solidaritat entre pobles i persones. És hora de recuperar la política (entesa amb bases democràtiques sòlides i creïbles) com a motor de la societat, en detriment de l’economia partidista. Les eleccions previstes pel maig de 2014 en seran un bon laboratori.
Finalment, tot això és del tot compatible amb l’altre gran repte que, aquest sí, en clau catalana, ens ocupa actualment. I és que a banda de l’eurofrustació creixent relacionada amb les actuals polítiques imperants a Europa, cal afegir, en el nostre cas, les incerteses en relació a com acolliria l’actual UE dels Estats una modificació de l’status quo actual, en forma d’aparició d’un nou ens estatals en el seu si. Aquest, però, és un aspecte que abordo en altres articles, dedicats específicament a la qüestió nacional.
Some days ago, it was presented in the EP the study: Compliance of imports of fishery and aquaculture products with EU legislation.
The study estimates the level of compliance of fisheries and aquaculture products imported into the EU with the current safety and quality EU legislation, as well as with the regulation on IUU fishing. It analyses the process of monitoring and control of FAP imports in relation to this requirements and it investigates to what extent the FAP reaching the EU market comply with the sanitary and IUU Regulation. The study identifies critical issues and proposes recommendations for political actions
We, Greens, have made an assessment of the study and have concluded the following:
Second, the study focusses primarily on a critique of the catch certificate system provided for in the IUU regulation, thus weakening its credibility, and mostly ignored the scope, objectives and tools provided by the Regulation. While the information transferral system doubtless has flaws that must be corrected, the system does a far better job than the Sanco one of/in? verifying the credibility of the input information.
We have a note from DG Sanco dated 2006 in which they admit that they do not have the authority to remove a vessel they suspect of non-compliance with sanitary norms or of conducting IUU fishing from the list; all they can do is request the third country to de-list the vessel. Once a vessel of a given name has a Sanco number, exports to the EU are authorised, with no capacity to verify if a) the vessel actually fulfils the sanitary requirements: b), if the fish is even coming from the vessel in question. And DG Sanco does not even seek to verify that the vessel is not involved in IUU fishing considering that vessels involved in IUU fishing are generally also in breach of other requirements regarding hygiene, safety, etc. Transshipments at sea further complicate verification.
Lian Run 2, 13, 14, 15, 16 were not on the Guinean list of licensed fishing vessels but Lian Run 13, 14, 15, 16 were on the SANCO list for China and still are. Additionally, the handling of catches and state of freezing installation on board Lian Run 14 and similar vessels in the area were appalling from a sanitary point of view. We have evidence that boxes of frozen fish from all the vessels mentioned above enter the EU.
There is evidence of fishing vessels carrying empty cardboard boxes with the names of various fishing vessels and of crew on board these fishing vessels printing the names of vessels, area month/year of catch and DG Sanco number on the boxes as may be needed to be sent to the EU. If the fish is mislabelled, for instance labelled as being caught by vessel A when it was actually caught by vessel B, then it is impossible to verify the true origin of the fish later on, or whether the vessel catching the fish was operating legally or in compliance with sanitary rules. Correct labelling of boxes of frozen fish, which is indispensable for proper control upon arrival in port, is simply not verifiable. But there are 206 vessels on SANCO’s China list (including the infamous Lian Run 14 referred to above as well as Lian Run nr 13 to 30 and 33 to 38. The SANCO number gives them an aura of legitimacy, but we do not know how many have been inspected by their flag State, China, and if they comply with sanitary rules. And we have no idea of whether they are licensed to operate by the coastal State in whose waters they operate. There are also the 289 Korean vessels on the SANCO list including a vessel recently involved in an extremely serious case of IUU fishing and forgery – the FV Premier!
As an aside, we were surprised to see, on page 90, the phrase “60% of global fish stocks were underperforming economically” without reference. I imagine this comes from the SOFIA, but the SOFIA does not use the term “underperforming” with respect to stocks. What does that mean?
The discussion of competent authorities merits some reflection, as this constitutes one of the substantive preoccupations of the study. First, with respect to the MS, we doubt that the COM has the legal authority to interfere in the designation of a CA. This has long been a problem under at least the control regulation and probably other legislation as well. With respect to third countries, the study recommendation implies that the COM should be able to dictate which 3rd countries administrations would be an acceptable CA according to its own criteria – while ignoring the same problem concerning DG Sanco. Some coherence here would be appreciated. It should be noted that the COM does however conduct evaluation missions in 3rd countries, including the performance of the CAs.
The study also takes issue with the poor reliance of the regulation on electronic traceability. This is disingenuous. Electronic transmission of logbook data it is obligatory for vessels of 12m LOA and above flying the flag of the EU MS and in several articles it is optional for third countries. The EU cannot oblige third countries with less developed infrastructure to use e-systems, but the current regulation allows it to be done.
Art 8.1 on reporting of landing by third country vessels in EU ports
Art 12.4 on catch certificate (optional use)
Art 14.3 on imports (optional use)
Art 20.4 on flag State notifications (optional use)
plus numerous other places for intra-EU communication
In our view, however, the most serious flaw of the study is its failure to place the IUU regulation into the current global political and legal context.
The entry into force of IUU regulation is still relatively recent and such a complex instrument takes time to set in motion. Similar legislation still needs to be implemented in other major market States in order to avoid simply redirecting trade to other markets (a point made only in passing in the study). There is an unfortunate tendency from various stakeholders to criticise its weak points rather than support its effective implementation. Also, most of the focus is on the import/catch certificate which is a tool, not an end. The main objective of the IUU regulation is to contribute to improve fisheries management and that is beginning to happen.
The IUU regulation is unique (no other country has adopted such a system) and only affects products destined for the EU market. Alternative markets are available or developing fast.
Member States tend to pick and choose to implement and enforce the IUU regulation to protect their own interests e.g. those that favour the catching sector use the regulation to eliminate competition whereas those that favour the import/processing sector may seek to protect their domestic industry which may be involved in importing or processing IUU fishing products.
The impact of the implementation of the IUU regulation on certain 3rd countries control systems is beginning to appear, which is leading to changes in enforcement and therefore deterring IUU fishing activities. Third countries are increasingly aware of the potential consequences of not conforming to the requirements of the IUU regulation following the pre-identification of certain countries as non-cooperating.
In some cases, sanctions will have to be applied resulting in trade and other measures to really achieve the main objective of the IUU regulation, which is to improve fisheries management systems in/by the EU and 3rd countries. It is important to keep in mind that closing the EU market to IUU fish products is a tool to that end, not the end itself.
Korea provides an interesting case. A recent mission to Korea by the Commission revealed that national legislation was totally inadequate to prevent IUU fishing by Korea’s fleets. However, the mission also provided a mechanism to take corrective action. Korea’s recent legislative amendments are insufficient but the dynamic has been created to further improve fisheries management and offers a platform for civil society to influence the process.
Michael Earle & Raül Romeva i Rueda
27 September 2013
Acabem de conèixer el contingut de l’informe de la Comissió Europea relatiu als ajuts estatals per a l’energia a Europa. Malgrat que la seva presentació pública estava inicialment prevista per a aquesta setmana, finalment s’ha ajornat per la setmana vinent. No obstant, degut a diverses filtracions hem pogut saber el contingut del text i hem descobert que la darrera versió omet les xifres sobre l’import de les subvencions estatals rebudes per l’energia fòssil combustible de propulsió i l’energia nuclear.
Segons que hem pogut saber, la persona inductora d’aquesta ‘omissió’ seria el Comissari responsable de la cartera energètica, Ottinger. Aquest intent (per sort frustrat, o si més no descobert) de modificar les conclusions per tal de treure importància a la quantitat d?ajudes rebudes per l’energia nuclear i pels combustibles fòssils és ben galdós i del tot vergonyós.
Cal recordar que l?objectiu d’aquest treball és contribuir a dissenyar una política conjunta per a energia. L’actuació d’Ottinger el desacredita de ple a ell i, per extensió, a tota la Comissió Europea.
Urgeix una reacció de part del president de la Comissió, Durao Barroso, que asseguri que la informació pública inclogui les xifres reals dels subsidis estatals als combustibles fòssils i a l’energia nuclear.
Els resultats inicials de la Comissió deixaven clar que els subsidis estatals al carbó, al gas i a l’energia nuclear representen la major amenaça per al funcionament del mercat energètic de la UE. La Comissió ha de garantir que les polítiques de la UE van destinades a corregir això.
En altres paraules, es tracta de garantir un preu significatiu pel CO2 per sota del mercat d’emissions de la UE, que reflecteixi el veritable cost dels combustibles fòssils.
Això també vol dir que la Comissió ha de presentar propostes per fer front a l’escandalosa situació al voltant de la responsabilitat dels reactors nuclears. El públic no pot continuar pagant la factura de responsabilitat per danys nuclears i la Comissió ha de deixar d?aturar les propostes legislatives de la UE.
Entrevista per a Noudiari.es (Eivissa i Formentera), sobre prospeccions petrolíferes Balears.
Raül Romeva, europarlamentario: “Los permisos de las prospecciones de Cairn Energy podrian decidirse sin tener en cuenta el estudio de impacto ambiental”
R. Beltrán/ Raül Romeva es la única baza con la que cuentan Ibiza y Formentera para defender las islas de los devastadores efectos de las propecciones petrolíferas proyectadas por Cairn Energy. Gracias a este europarlamentario, la Comisión Europea ha girado la vista hacia nuestras islas y ha pedido explicaciones al Gobierno español sobre la legalidad de la búsqueda de crudo en el canal entre las Pitiüses y Valencia.
En respuesta a sus preguntas, el comisario europeo Janez Potocnik se ha dirigido al Gobierno español para averiguar qué medidas han adoptado para asegurar la legalidad de las prospecciones petrolíferas frente a las costas de las Pitiüses. ¿Es posible que la Administración central haya autorizado estas actuaciones a Cairn Energy sin asegurarse de que cumplen con la normativa medioambiental?
A día de hoy, Cairn Energy tiene reservadas las zonas del fondo marino del golfo de Valencia frente a las costas de las Pitiüses para realizar prospecciones petrolíferas. Aunque disponga de la licencia legal para trabajar en la zona, para poder iniciar la exploración la empresa necesita los permisos ambientales del Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente para cada una de las fases de exploración, que no han sido concedidos todavía y que podrían denegarse.
En relación a su pregunta, hace 4 meses (junio 2013), la Comisión preguntó a las autoridades españolas qué medidas había tomado o pretendía tomar para asegurar que las prospecciones petrolíferas se ajustaran a la normativa medioambiental de la UE y que se procedería a una evaluación de la respuesta de las autoridades españolas para determinar si es necesario algún tipo de actuación desde Europa. Así, parece que Europa está atenta a estas actuaciones.
Es importante destacar que en el caso de Canarias, en 2012 la Comisión Europea puso en marcha una investigación judicial para determinar si los permisos “ambientales” por el Gobierno español para prospecciones petrolíferas se ajustaban a la legislación comunitaria de protección ambiental y conservación de hábitats naturales. Si bien cada estado miembro mantiene independencia de decisión para las prospecciones petrolíferas, tal y como afirmó la Comisión Europea en 2012 en respuesta a una pregunta parlamentaria, “la concesión de autorizaciones de prospección, exploración y producción de hidrocarburos por los Estados miembros tiene que ajustarse a las disposiciones de la Directiva 94/22/CE”.
Así, teniendo en cuenta los antecedentes en las Islas Canarias en las que sospechamos que no se cumplía la normativa ambiental comunitaria, es posible que en el caso de la Pitiüses también se acaben dando permisos ambientales sin verificar que se cumple la normativa medioambiental europea. Por este motivo, debemos estar muy atentos y actuar lo más rápido posible.
Es posible que se acaben dando permisos ambientales sin verificar que se cumple la normativa medioambiental europea.
¿De qué modo podría la Comisión Europea detener las prospecciones de Cairn Energy si no cumplen con la legalidad vigente?
Primeramente, sería necesario que la Comisión Europea verificara que los permisos ambientales que se otorguen para realizar prospecciones petrolíferas respetan la legislación comunitaria. Si, como ya se ha dado Canarias y, como sospechamos que podría pasar en las Pitiüses, no se cumpliera la legislación vigente, la Comisión podría poner en marcha procedimientos judiciales para investigar si se cumplen los requisitos de la Directiva Europea sobre la estrategia marina. Otra vía para frenar las prospecciones de Cairn Energy sería que la Comisión resolviera que este tipo de actuaciones no suponen un marco adecuado para conseguir los objetivos de reducción de CO2 del 2020. Tal y como afirma Potocnik (Comisario Europeo de Medio Ambiente), el buen estado ambiental de las aguas marinas que se debe haber alcanzado en 2020 exige, entre otros aspectos, que el ruido debajo del agua se sitúe en unos niveles que no afecten negativamente al entorno marino. La comunidad científica ha adoptado los 180 decibelios como el nivel de intensidad acústica a partir del cual se pueden producir males fisiológicos irreversibles en cetáceos y tortugas marinas, y las detonaciones de estas prospecciones alcanzarán los 249 decibelios.
El Ministerio de Medio Ambiente ha anunciado que realizará un Estudio de Impacto Medioambiental sobre los sondeos sísmicos que tiene previsto realizar Cairn Energy frente a nuestras costas en otoño. Este estudio, ¿no debería haberse llevado a cabo antes de autorizar esta exploración?
Por supuesto. El objetivo principal de un Estudio de Impacto Ambiental es que, antes de iniciar un proyecto, se identifiquen los impactos ambientales y que estos sean considerados en la ejecución (o no ejecución) del proyecto. La Ley de Impacto Ambiental determina que las conclusiones del Estudio puedan determinar la alternativa cero (no realizar el proyecto) en función del nivel de impacto o riesgo de las diferentes acciones del proyecto. La lógica nos hace pensar que un Estudio de Impacto Ambiental debe ser una de las principales herramientas para determinar el otorgamiento tanto la licencia legal como la autorización ambiental para realizar prospecciones petrolíferas. En Julio 2013 (ni entonces, ni todavía a fecha de hoy, no se han dado las autorizaciones ambientales) el Ministro Soria afirmaba que “no había marcha atrás en las prospecciones petrolíferas frente a la costa de Ibiza”. Esta afirmación nos hace sospechar que ya está todo decidido y cerrado y que los permisos ambientales para las prospecciones de Cairn Energy se decidirán sin tener en cuenta los resultados del estudio de impacto ambiental y, por lo tanto, sin asegurar el mantenimiento del gran valor ecológico y ambiental de la zona afectada. Y esto es lo que, desde un punto de vista de respeto a la ciudadanía y al entorno, nos parece inadmisible.
Sospechamos que ya está todo decidido y cerrado y que los permisos ambientales para las prospecciones de Cairn Energy se decidirán sin tener en cuenta los resultados del estudio de impacto ambiental.
Las prospecciones frente a las Pitiüses las autorizó un gobierno socialista, aunque ahora se manifiesten en contra de los planes de Cairn Energy. Por su parte, el PP las criticó en su momento pero ahora que están en el gobierno no se oponen a la actividad de la petrolera irlandesa. ¿Qué intereses mueve esta empresa para lograr el beneplácito de dos gobiernos de distinto signo político?
La hipocresía de ciertos actores políticos con relación a las inversiones en energía, y especialmente si se trata de combustibles fósiles, es notoria. Es conocida la gran cantidad de dinero que se mueve detrás del negocio de las energías fósiles y, en consecuencia, los elevados intereses económicos que suscita este tipo de proyectos. Siempre existe un beneficio para alguien, que saca un gran rendimiento, a costa de dejar una altísima factura que deberán pagar otros. Los hechos nos remiten que tanto el gobierno socialista como el gobierno del Partido Popular, priorizó y prioriza, por delante de los intereses ambientales y económicos de las Pitiüses, sus intereses económicos privados y políticos.
La Alianza Mar Blava, el colectivo pitiuso contra las prospecciones, asegura que las prospecciones podrían frenarse tan sólo con un estudio de impacto medioambiental negativo y que ni tan siquiera deberíamos indemnizar a la petrolera, un informe por el que usted ha preguntado ante la Comisión Europea. ¿Por qué se ha silenciado esta posibilidad que aparentemente es sencilla y no tendría coste para Ibiza y Formentera?
La competencia para autorizar o no este tipo de prospecciones corresponde al gobierno, por lo que, si hubiera querido, se habría podido condicionar toda actuación a un estudio de impacto que ofreciese garantías en cuanto a los posibles efectos de la intervención. Ante lo visto, sin embargo, es evidente que el gobierno, habiendo promovido las prospecciones petrolíferas, no tiene ningún interés en frenarlas. Lo demuestran las declaraciones del Ministro Soria citadas anteriormente, en las que ponía de manifiesto su inclinación positiva afirmando que no había marcha atrás en las prospecciones petrolíferas frente a la costa de Ibiza. El gobierno ha comunicado la elaboración de un estudio de impacto ambiental para la primera fase de trabajos de explotación (sondeos sísmicos) que implica un proceso de participación pública y alegaciones. Tal y como remarcan desde Alianza Mar Blava, es importante que el estudio de impacto ambiental respete los plazos para presentar alegaciones sin intentar agilizar los trámites y que se contemple la opción cero (no realizar los sondeos).
Tanto el gobierno socialista como el gobierno del Partido Popular, priorizó y prioriza, por delante de los intereses ambientales y económicos de las Pitiüses, sus intereses económicos privados y políticos.
¿Hay algo que puedan hacer los ciudadanos pitiusos preocupados por las prospecciones de Cairn Energy para frenar que sigan adelante o está todo en manos del poder político?
El silencio y la pasividad es la peor medicina. Es necesario que desde el territorio se sigan exigiendo transparencia y responsabilidades. Desde Aliança Mar Blava se está haciendo un muy buen trabajo de información y denuncia y actualmente, como ellos mismos afirman, gracias a la presión social y política, Cairn Energy ha renunciado a presentar al Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente la petición para la labores de sondeos acústicos en el bloque Albufera, el más cercano a la costa del Levante. Evidentemente, esto no implica que haya renunciado a la licencia sino sólo que, de momento, se inhibe de hacer labores de investigación en esta zona. Hay que seguir actuando en esta línea.
Oceana ha descubierto un campo único en el Mediterráneo de ‘esponjas piedra’ en los fondos marinos situados entre Valencia y las Pitiüses, justo la zona donde Cairn Energy quiere explorar en busca de petróleo. ¿No bastaría este hallazgo para detener los sondeos sísmicos, que podrían destruir para siempre este ecosistema?
Desde mi punto de vista sí, por supuesto. Es evidente que este hallazgo debería ser contemplado en el Estudio de Impacto ambiental y ser un elemento de peso para denegar los permisos ambientales para la realización de la primera fase de sondeos sísmicos. Pero es que, aun así, este no es el único de los muchos riesgos que suponen las prospecciones petrolíferas y que hacen peligrar la sostenibilidad ambiental y económica de las Pitiüses. Algunos de los elementos vulnerables son la afectación de zonas donde se alimentan las principales aves marinas que crían en las Pitiüses, el sector de la pesca (la reducción de hasta el 50% de las capturas en determinadas especies) o el sector turístico de las islas, columna vertebral de la economía de las islas.
El silencio y la pasividad es la peor medicina. Es necesario que desde el territorio se sigan exigiendo transparencia y responsabilidades.
Las praderas de posidonia del mar de las Pitiüses fueron declaradas Patrimonio de la Humanidad por la Unesco en 1999. ¿No les confiere esta distinción una protección que debería descartar cualquier acción tan agresiva como las prospecciones petrolíferas?
Sí, evidentemente. Las praderas de Posidonia son claves para el mantenimiento del ecosistema, tienen un gran valor ecológico y una elevada sensibilidad frente a agentes contaminantes. Aun así, actualmente se encuentran en regresión y gravemente amenazadas. Como en el caso del campo de esponjas de piedra, debería ser un aspecto a contemplar en el Estudio de Impacto Ambiental y un elemento decisivo para denegar los permisos ambientales para las prospecciones en aguas cercanas.
El ministro de Industria José Manuel Soria declaró en Canarias, donde Repsol tiene previsto realizar también prospecciones petrolíferas, que esta actividad mejoraría la imagen turística de las islas. ¿De qué modo el deterioro del paisaje y de la biodiversidad puede contribuir a la mejora de unas islas que viven del turismo?
Como bien afirma, una actividad de este tipo supone un importante impacto negativo sobre el alto valor ecológico de las aguas de las islas Pitiüses y en consecuencia, sobre diferentes sectores que dependen directamente de la buena calidad ambiental de las islas (pesca, restauración, turismo, etcétera.). No tiene lógica afirmar que la realización de prospecciones petrolíferas mejoraría la imagen turística de las islas sino todo lo contrario: el interés turístico de las islas Pitiüses es en parte debido a la preservación de sus espacios naturales y a su gran interés ecológico. Uno de los efectos negativos más visibles derivados de la perforación exploratoria y la explotación es la llegada de hidrocarburos o de crudo a las costas. Como es de suponer este hecho que no mejoraría de ninguna manera la imagen turística de las islas. Por este motivo, si se quiere preservar un turismo de calidad, sostenible y mantener uno de los motores económicos de las islas no tiene sentido seguir con este proyecto.
La administración canaria ha obligado a Repsol a presentar un plan de respuesta ante un posible accidente en las prospecciones. ¿Operan las petroleras sin planificar los riesgos que supone la extracción de crudo del fondo marino a pesar de que se suceden los incidentes de este tipo en todo el mundo?
Es cierto que durante las prospecciones petrolíferas, el transporte y el almacenamiento de petróleo es habitual haya fugas y derrames originados por negligencias o accidentes. Por este motivo, es necesario que las administraciones sean estrictas en cuanto a la seguridad y la manera de trabajar de las petroleras y asegure que, más allá de los impactos generados por la propia actividad de prospección y extracción de petróleo, no haya negligencias que favorezcan los accidentes y vertidos. En el caso de Cairn Energy, y como bien afirma el grupo Aliança Mar Blava, es importante destacar que se trata de una empresa con graves deficiencias de seguridad ya que por ejemplo, se negaron a publicar un plan detallado de respuesta ante posibles vertidos en las prospecciones que realizó en el Ártico.