Raül Romeva i Rueda

REFLEXIONS PERISCÒPIQUES

Urgent: UE funcionant 100% amb renovables i desvinculada dels combustibles fòssils pel … 2050

0
El Panel Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC) va publicar divendres passat (ho havíem enunciat) l’informe del primer Grup de Treball. És una part, llargament esperada, de la cinquena avaluació sobre la dimensió científica del canvi climàtic.

L’informe confirma la convicció, cada vegada més inqüestionable des del punt de vista científic, que l’activitat humana té fortes i greus conseqüències en relació al canvi climàtic, i que aquestes poden acabar resultant dramàtiques si no s’actua aviat i de manera contundent.

L’informe de la IPCC deixa ben clar que no podem continuar cremant combustibles fòssils si volem prevenir els efectes desastrosos lligats al canvi climàtic tal i com s’està produint.

Per a la UE, això vol dir que hem de caminar cap a un model basat en un 100% de fonts energètiques renovables, i desvinculada de les energies d’origen fòssil pel … 2050!

Podeu trobar una valoració sobre l’informe de la IPCC elaborat pel Grup Verds/ALE al Parlament Europeu a: http://stopclimatechange.net/fileadmin/content/documents/international-climate-discussions/IPCC_210x210_12S_08.pdf

En resum, la valoració que en fem algunes persones és que la finestra d’oportunitat per a emprendre accions destinades a reduir les nostres emissions i aturar la deriva climàtica s’està tancant. I tanmateix, la capacitat de la UE i els seus Estats membre per donar resposta a la situació són lentes, en lloc de valentes.

La UE hauria de convertir el Canvi Climàtic en la seva prioritat política i acabar d’una vegada per totes amb la prevaricació ambiental. Això requereix un canvi radical en les polítiques ambientals actuals, i en concret actualitzar les aspiracions en quant a reducció de les emissions de gasos efecte hivernacle (actualment del tot insuficients), i una revisió del mercat de permisos d’emissions (ITS).

La propera fita crucial per a la UE (el 2030), exigeix fer canvis i adaptar els objectius climàtics i energètics per poder complir amb aquest calendari, especialment  en relació amb l’objectiu, inexcusable, de reduir les emissions de gasos efecte hivernacle en un 60% per l’any esmentat (2030) respecte els nivells de 1990.

El més interessant de tot plegat és recordar, un cop més, que aquest pas és necessari per atorgar confiança als inversors, i per tal d’assegurar que aquelles persones que han invertit, de bona fe, en el canvi de model basant-se en l’aposta europea per combatre el deteriorament climàtic, no en sortirà perjudicada. Així mateix, garantiria que la UE es manté en la bona via en el debat global en relació a la lluita contra l’escalfament global. Vaja, justament el contrari del que s’està fent a l’Estat espanyol amb la reforma elèctrica.

Font foto: ourclimate.eu

Un moment d’atenció, sisplau. El clima ens el reclama. Gràcies.

0
Demano un moment d’atenció per recordar que ahir va iniciar, a Estocolm, una nova reunió del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic de l’ONU (IPCC). El seu objectiu és debatre la primera part del nou informe sobre canvi climàtic, que serà presentada aquest divendres.

Científics, experts i representants governamentals discutiran i aprovaran durant quatre dies el nou text, sis anys després del llançament de l’anterior informe sobre canvi climàtic.

El nou document (conegut com AR5 per les sigles en anglès) serà fet públic en quatre fases, fins a novembre de 2014, quan es difondrà el text final a Copenhaguen.

La reunió d’Estocolm conclourà amb la presentació de la contribució del primer dels tres grups de treball constituïts, que s’ocupa de l’anàlisi de la base científica del canvi climàtic i que inclou recomanacions per als polítics per tal que adoptin les decisions necessàries per frenar-lo.

Entre d’altres punts a destacar, l’informe posa de manifest un major grau de certesa dels canvis en el sistema climàtic i augmenta l’evidència de la influència humana sobre els mateixos.

El text del Grup I ha estat elaborat per 209 autors i 50 editors que han participat de forma voluntària, ja que l’IPCC no realitza cap investigació, sinó que compila els treballs d’experts de tot el món.

La segona part de l’informe, que serà presentat a Yokohama (Japó) al març de l’any que ve, recollirà les contribucions del Grup II, relatives a l’impacte, adaptació i vulnerabilitat pel que fa al canvi climàtic.

Les conclusions del tercer grup, relacionades amb la mitigació del canvi climàtic, seran presentades a Berlín l’abril de 2014.

El primer i segon informe de l’IPCC van ser publicats el 1990 i 1992 , mentre que el tercer, el 1995 , va proporcionar informació científica clau per a l’adopció del protocol de Kyoto .

El quart document, divulgat el 2007, va mostrar evidències suficients per afirmar que l’escalfament global és inequívoc i estableix com a causa probable les activitats humanes.

La difusió d’aquest informe li va valer aquest mateix any a l’IPCC la concessió del Nobel de la Pau, compartit amb l’exvicepresident dels EUA Al Gore, per “construir i divulgar un major coneixement sobre el canvi climàtic causat per l’ésser humà i fixar la base de les mesures per contrarestar”. 

Nota de premsa de l’IPCC a l’inici de la reunion d’ahir:

2013/18/PR IPCC

PRESS RELEASE

23 September 2013

IPCC starts meeting to finalize Working Group I report

STOCKHOLM, 23 September

Government representatives and scientists opened a meeting of the Intergovernmental Panel on Climate Change (IPCC) on Monday to finalize a report assessing the evidence for climate change and its causes. The meeting, the culmination of four years’ work by hundreds of experts who have volunteered their time and expertise to produce a comprehensive assessment, will approve the Summary for Policymakers of the first part of the IPCC’s Fifth Assessment Report, subjecting it to line -by-line scrutiny.

It will also accept the full report, which includes a Technical Summary, 14 chapters and several annexes, including, for the first time, an Atlas of Global and Regional Climate Projections.

This first part of the report, produced by the IPCC’s Working Group I, deals with the physical science basis of climate change. Further contributions, by IPCC Working Group II dealing with the impacts, adaptation and vulnerability relating to climate change, and by Working Group III assessing the mitigation of climate change, will be finalized in March and April 2014 respectively. The Fifth Assessment Report will be completed by a Synthesis Report in October 2014.

“The scientific evidence for anthropogenic climate change has strengthened year by year, leaving fewer uncertainties about the serious consequences of inaction, despite the fact that there remain knowledge gaps and uncertainties in some areas of climate science,” said Qin Dahe, Co-Chair of IPCC Working Group I.

The meeting, hosted by the Government of Sweden, runs from 23 to 26 September 2013. The Summary for Policymakers is due to be released on Friday 27 September. The full report will be released in unedited form on Monday 30 September. It will be published online in January 2014 and in book form shortly thereafter.

“Our assessment draws on millions of measurements which permit an unprecedented and unbiased view of the state of the Earth System. Millions of billions of bytes of numerical data form the foundation for estimates of possible futures of our climate. We have produced a Summary for Policymakers that presents the findings in the clearest possible manner, a document with no compromises to scientific accuracy.” said Thomas Stocker, the other Co-Chair of Working Group I.

The report builds on the four previous assessment reports produced by the IPCC since it was established in 1988, incorporating the scientific literature published since the last assessment report in 2007.

Besides assessing the influence of human activity on the climate system, the report looks at projections of future climate change in both the near and long term.

A total of 259 authors and review editors were selected to produce the Working Group I report; they in turn enlisted the help of more than 600 contributing authors. Hundreds of expert reviewers provided comments to earlier drafts of the report, which draws on observations, model runs and cites more than 9,200 scientific publications. For the Fifth Assessment Report as a whole, a total of 831 authors and review editors were selected.

Participation in the meeting is open to all the IPCC’s 195 member countries, whose representatives discuss the Summary for Policymakers in detail, in consultation with the scientists responsible for drafting it. This strengthens the Summary for Policymakers by ensuring that its statements are as direct, clear and unambiguous as possible in summarizing the material contained in the underlying report. The participation of assessment authors ensures that any changes to the Summary for Policymakers are consistent with the underlying report and are scientifically robust.

For more information contact: http://www.ipcc.ch/

Font foto: IPCC

Sortiríem, o no, de la UE? Recupero l’informe Avery, sobre el cas escocès.

1

HC 643 The foreign policy implications of and for a separate Scotland (també existeix versió traduida al CATALÀ, gràcies a Vilaweb)

Graham Avery, Senior Member of St. Antony’s College, Oxford University, Senior Adviser at the European Policy Centre, Brussels, and Honorary Director-General of the European Commission

1. The object of this note is to clarify the procedure by which, following a referendum in which the Scottish people vote in favour of independence, Scotland could become a member of the European Union. Although the note touches on wider issues such as the terms of Scotland’s membership and the attitude of the EU member states and institutions, it focuses on the question of the procedure for Scotland’s accession.

2. In the debate on Scottish independence it is natural that opponents tend to exaggerate the difficulties of EU membership, while proponents tend to minimise them. This note tries to address the subject as objectively as possible. In summary it argues that:

· Arrangements for Scotland’s EU membership would need to be in place simultaneously with independence

· Scotland’s 5 million people, having been members of the EU for 40 years; have acquired rights as European citizens

· For practical and political reasons they could not be asked to leave the EU and apply for readmission

· Negotiations on the terms of membership would take place in the period between the referendum and the planned date of independence

· The EU would adopt a simplified procedure for the negotiations, not the traditional procedure followed for the accession of non-member countries

3. The author a Senior Member of St. Antony’s College, Oxford, Senior Adviser at the European Policy Centre, Brussels, and Honorary Director-General of the European Commission. He worked for 40 years as a senior official in Whitehall and Brussels, and took part in successive negotiations for EU enlargement (see biographical note at end).

4. The EU has no historical precedent for dealing with Scottish independence. The following cases are relevant, but hardly constitute precedents:

· Greenland joined the EU in 1973 as part of Denmark. Later it obtained home rule and voted to leave the EU. This led to a decision of the EU in 1989 removing Greenland from the EU’s customs territory and legal framework.

· In March 1990 the German Democratic Republic elected a new government committed to reunification; in October 1990, when it joined the German Federal Republic, its 16 million people became members of the EU.

· As a result of Czechoslovakia’s ‘velvet divorce’ the Czech Republic and Slovakia became independent states in 1993. Slovakia applied for EU membership in 1995, the Czech Republic in 1996, and they both became members in 2004.

5. German reunification represents in some ways the opposite of Scottish independence: it was enlargement without accession, whereas Scottish independence would be accession without enlargement. Nevertheless it is pertinent for the Scottish case from the point of view of procedure. Under pressure of the date for reunification, the EU adopted a simplified procedure for negotiation under which the Commission explored with Bonn and Berlin the changes needed in EU legislation, and its proposals were approved rapidly by the Council of Ministers and European Parliament. No EU intergovernmental conference was necessary because there was no modification of the EU Treaties.

6. However, for Scotland a modification of the EU Treaties would be necessary, if only to provide for Scottish representation in the EU institutions (number of members of European Parliament, number of votes in Council of Ministers, etc.).

7. At this point we need to consider the timing and procedure for such Treaty changes. Scotland’s EU membership would need to be in place simultaneously with Scottish independence. For practical and political reasons the idea of Scotland leaving the EU, and subsequently applying to join it, is not feasible. From the practical point of view, it would require complicated temporary arrangements for a new relationship between the EU (including the rest of the UK) and Scotland (outside the EU) including the possibility of controls at the frontier with England. Neither the EU (including the rest of the UK.) nor Scotland would have an interest in creating such an anomaly.

8. From the political point of view, Scotland has been in the EU for 40 years; and its people have acquired rights as European citizens. If they wish to remain in the EU, they could hardly be asked to leave and then reapply for membership in the same way as the people of a non-member country such as Turkey. The point can be illustrated by considering another example: if a break-up of Belgium were agreed between Wallonia and Flanders, it is inconceivable that other EU members would require 11 million people to leave the EU and then reapply for membership.

9. It follows that negotiations on the terms of Scottish membership would take place in the period between the referendum and the planned date of independence. We do not know at this stage how long that period would be; complicated negotiations between Edinburgh and London would have to take place; but we may guess that not more than one or two years be needed.

10. The main parties in negotiations for Scottish accession to the EU would be the member states (28 members after Croatia’s accession in 2013) and the Scottish government (as constituted under pre-independence arrangements). It may be noted that in this situation the government of Scotland – not yet an independent state – could not in fact submit an application for EU membership under Article 49 of the Treaty. But it could indicate its wish for Scotland to remain in the EU, and this would lead to negotiations in an appropriate framework to prepare the necessary modification of the Treaties. Proposals would be submitted for approval to the EU institutions and the Parliaments of 28 member states and of Scotland, and would come into force on the date of Scottish independence.

11. As in the case of German reunification, the EU would adopt a simplified procedure under which the Commission would be asked to conduct exploratory talks with Edinburgh, London and other capitals, and submit proposals. Although an intergovernmental conference would be needed, it would not be of the kind that handles accession negotiations with non-member countries. A protracted accession procedure of that type, with detailed scrutiny of 35 chapters of the EU’s acquis, would not be necessary in the case of Scotland, which has applied the EU’s policies and legislation for 40 years.

12. Let us return to the question of the changes in EU legislation necessary for Scottish membership. We need to distinguish here between changes in the EU Treaties (primary legislation) and changes in EU regulations, directives, decisions etc. (secondary legislation). The changes in the basic Treaties for institutional reasons should not be problematic: for Scotland they could easily be calculated by reference to member states of comparable size (Denmark, Finland & Slovakia have populations of 5-6 million). The number of votes in the Council for the remainder of the United Kingdom would not need to be adjusted (with 60 million it would still be comparable to France & Italy) although its members of Parliament might need to be reduced in number in order to respect the Parliament’s limit of members.

13. In accession negotiations with non-member countries the EU has always strongly resisted other changes or opt-outs from the basic Treaties; at this stage it remains to be seen what might be requested by Scottish representatives concerning the euro or the Schengen area of free movement of persons. Without embarking here on a discussion of the implications for Scotland of these policies, we may note that although new member states are required to accept them in principle, they do not become members of the eurozone or Schengen immediately on accession, and are not permitted to do so. Joining the euro or Schengen depends on a series of criteria that are examined in the years following accession.

14. Let us turn now to the secondary legislation. Although a large number of technical adaptations would be needed in order for Scotland to implement EU law, the vast majority of these would be uncontroversial since they would be based on the existing situation. In respect of EU policies and legislation, Scotland’s citizens have a legitimate expectation of the maintenance of the status quo in terms of economic and social conditions. There should be no need, for example, to re-negotiate Scotland’s application of European policies in fields such as environment; transport, agriculture, etc.: it would suffice to transpose mutatis mutandis the situation that already exists for Scotland within the U.K. Since the rest of the U.K. could be affected, that process would require discussion and clarification with London, but it would have little interest for other member states who would be content to consider the question of secondary legislation on the basis of a report and proposals from the Commission.

15. Here again, it remains to be seen whether Scottish representatives would request changes in the application of EU rules and policies, for example the fisheries policy or payments into the EU budget. In general one would expect these matters to be solved on a temporary basis by means of a roll-over mutatis mutandis of existing arrangements for the U.K. until the relevant EU rules come up for revision, for example the renegotiation of fishing quotas, or the multi-annual budgetary framework. Such solutions would, in fact, be in Scotland’s interest since it could expect to obtain a better deal as a member state with a full voice and vote in the EU than in the pre-independence period. However, the adaptation of the British budgetary rebate could require difficult negotiations between Edinburgh and London as well as with Brussels.

Biographical note

Graham Avery is Senior Member of St. Antony’s College, Oxford University, Senior Adviser at the European Policy Centre, Brussels, and Honorary Director-General of the European Commission. He has given evidence on a number of occasions to Committees of the House of Commons and the House of Lords

In the Ministry of Agriculture, Fisheries and Food in London (1965-72) he headed the unit responsible for negotiations for accession to the EC, and later (1976) served as Private Secretary to two Ministers. In the European Commission in Brussels (1973-2006) he worked in agricultural policy, foreign affairs, and the cabinets of the President and other Commissioners, and took part in successive negotiations that enlarged the EU to 27 members. His last post was as Director for Strategy, Coordination and Analysis in the Directorate General for External Relations

He has been Fellow at the Center for International Affairs, Harvard University, Fellow at the Robert Schuman Centre for Advanced Studies of the European University Institute, Florence,

Visiting Professor at the College of Europe, and Secretary General of the Trans European Policy Studies Association

In the Queen’s New Year Honours 2012 he was appointed Companion of the Order of St. Michael and St. George (CMG) for services to European affairs.

24 September 2012

©Parliamentary copyright

Prepared 17th October 2012

 

Foto: Graham Avery

Catalunya serà més pobre (La Trampa de l?Austeritat, d?IntermonOxfam i la Taula del Tercer Sector Social)

1
Presentat l’informe “La Trampa de l’Austeritat”, d’Intermón Oxfam i la Taula del Tercer Sector Social. Imprescindible.

Introducció: “Els programes d’ austeritat europeus han desmantellat els mecanismes que redueixen la desigualtat i fan possible un creixement equitatiu. Amb l’augment de la desigualtat i la pobresa, Europa s’enfronta a una dècada perduda. Si les mesures d’austeritat segueixen endavant, l’any 2025 entre 15 i 25 milions d’europeus més podrien viure en la pobresa. Oxfam ho sap perquè ja ha estat testimoni de situacions similars. Hi ha clares semblances entre aquests programes d’austeritat i les ruïnoses polítiques d’ajustament estructural imposades a Amèrica Llatina , l’Est Asiàtic i Àfrica subsahariana durant les dècades de 1980 i 1990. Aquestes polítiques van ser un fracàs, un tractament que pretenia curar la malaltia matant al pacient. Això no s’ha de repetir. Oxfam fa una crida als governs europeus perquè abandonin les polítiques d’austeritat, i a canvi optin pel camí d’un creixement inclusiu que afavoreixi a les persones, les comunitats i el medi ambient.”

Català a les Balears: un nou motiu de denuncia davant la Comissió Europea

1

El mateix dia que començava la vaga docent indefinida a les Balears pel polèmic decret de Tractament Integral de les Llengües (TIL), un grup d’eurodiputats demanàvem a la Comissió Europea que es pronunciï per protegir el català a l’escola.

Juntament amb Ramon Tremosa i Salvador Sedó (CiU), Izaskun Bilbao (PNV), Maria Badia i Raimon Obiols (PSC), Teresa Riera (PSIB-PSOE) i Iñaki Irazabalbeitia (Aralar,en representació d’ERC) hem enviat avui una carta a la Comissària Europea d’Educació, Cultura, Multilingüisme, Joventut i Esports, la Sra. Vassiliou, on denunciem la situació del català a les Illes Balears.

Els eurodiputats i eurodiputades expliquem a la Comissària que el TIL suposa un retrocés de la llengua catalana als centres educatius, que posa en risc “el català com a llengua vehicular en l’àmbit de l’ensenyament”. Per ells, amb “l’excusa d’implantar el trilingüisme es busca desmantellar el model d’immersió lingüística, model de garantia d’inclusió educativa en una comunitat amb fortes diferències socials”. De fet, les mesures adoptades pel govern balear s’oposen també al contingut de l’informe sobre protecció de llengües minoritzades aprovat el passat dimecres al Parlament Europeu amb el suport de 645 dels 766 diputats.

També denunciem que “no s’ha escoltat en cap moment ni els tècnics ni els professionals de la matèria i s’ha dictat una normativa incoherent amb un calendari d’aplicació inassolible”. Considerem que el TIL significarà un augment de les desigualtats dins de les aules i impossibilitarà el tractament adequat de les diferents necessitats educatives dels alumnes.

Per últim, els recordem en la carta que “la inexistent dotació de recursos per a l’aplicació del Decret, juntament amb la retallada del pressupost educatiu en 91 milions d’euros en aquesta legislatura, impedeix la seva aplicació i genera caos i incertesa en els centres i a la comunitat educativa”. És per tot això, que hem donat tot el nostre suport a la vaga indefinida i demanem a la Comissió Europea que intercedeixi per garantir la diversitat lingüística de la UE, reconeguda a la Carta de Drets Fonamentals de la UE.

 

Hora de posar fil a l?agulla

16
Dimecres no vaig veure, ni de bon tros, desafecció en la política. Ans al contrari, vaig veure-hi gana, molta gana, de política. No necessàriament contra els partits, però sí clarament al marge, davant, darrere, per sobre, per sota. En definitiva, superant-los per totes bandes, transcendint-los.

Si avaluem la història, almenys la més recent, les grans revoltes/revolucions no les han liderades els partits polítics. Des de l’àmbit global fins al local, han estat mobilitzacions que, assumint el rol que antigament sí jugaven aquells, han concentrat i canalitzat les inquietuds i els anhels de milers, milions, de persones en pro d’un objectiu concret. És un signe dels nostres temps, un exemple més de com els partits, essent actors per a mi claus i indispensables en democràcia, ja no són suficients per garantir que tingui lloc una transformació social.

No obstant això, no em sembla pas que sigui un fet que els hagi de preocupar, sempre i quan el sàpiguen llegir. Simplement es tracta d’una evidència.

I és que els partits -diga-li partits, diga-li formacions polítiques, tant és- són imprescindibles. El cas és que, una vegada les mobilitzacions, cíviques i ciutadanes, han aconseguit situar un tema en l’agenda política, els partits, almenys aquells que aspiren a ser part activa en la transformació social i col·lectiva, no se’n poden inhibir.

Ens ho mirem com ens ho mirem, 1,6 milions de persones dient de manera alta, clara i pacífica, que volen que el país es pugui expressar, i, més encara, que pugui encaminar-se cap a un esdevenidor en forma d’Estat (els crits d’Independència eren clarament majoritaris, sinó unànimes, tot al llarg de la cadena humana), és un missatge que no es pot obviar, negar ni menystenir. (Nota personal: sóc dels qui m’hi vaig sumar per reclamar poder votar, i per poder votar ‘sí’. No me n’amago. Però també perquè qui vulgui votar ‘no’, ho pugui fer. Què hi ha, de més democràtic que això?)

És legítim pensar que hi ha uns temes més urgents, o fins i tot més importants, que d’altres, però al cap i a la fi un partit està cridat a canalitzar, via les institucions (sigui al govern o a l’oposició) les demandes socials. El preu per no fer-ho, en democràcia, és l’ostracisme.

Esclar que a molta gent ens agradaria que aquesta capacitat de mobilització es produís, també, cap a d’altres causes que entenem igualment nobles i necessàries (i fins i tot prioritàries): en el meu cas, per exemple, l’ecologia i la lluita per la igualtat social, els drets i les llibertats. Però això no ens ha d’impedir adonar-nos de l’enorme rellevància que té actualment centrar-nos en el fet nacional. Sense abandonar-ne cap d’altre, d’acord, però entenent que el protagonisme que el fet nacional ha adquirit en els darrers temps ens obliga a posar la qüestió en el cim més alt de la nostra pila de prioritats.

En els darrers vint anys he viscut dues experiències que, de manera indubtable, condicionen molt aquesta visió que tinc de la gestió dels temps polítics. Una és haver treballat durant anys sobre el conflicte als Balcans, i especialment a Bòsnia i Herzegovina (vivint-hi, estudiant-lo, fent-ne objecte, fins i tot, de la meva tesi doctoral). L’altra són els gairebé deu anys que fa que em moc en el si de les institucions europees.

De les dues vivències n’he extret una conclusió: hi ha moments en què, simplement, toca posar fil a l’agulla, i que no fer-ho pot suposar que les tensions existents, polítiques i socials, derivin envers una escalada de conseqüències del tot imprevisibles, i per descomptat indesitjables. Saber llegir la realitat és el primer pas per encarar-ho de manera correcta.

Ahir, un col·lega del Parlament Europeu, del PSOE, em reconeixia que malgrat haver estat sempre contrari a que Catalunya exercís el seu dret a decidir, entenia que la mobilització de dimecres exigia, almenys, afrontar la qüestió políticament, i amb un diàleg que, almenys fins ara no s’havia donat, i fins i tot s’havia negat. Hem passat, doncs, del ‘mai de la vida’, al ‘parlem-ne’. D’això es tractava.

I segurament en vindran molts més, de pronunciaments en aquesta línia: potser no hem estat prou justos amb Catalunya,… potser hauríem hagut de prendre’ns més seriosament la plurinacionalitat de l’Estat,… potser, al cap i a la fi, tot plegat no és una deriva il·luminada d’en Mas, sinó que aquest s’hi ha vist arrossegat…, potser hem menystingut el sentiment col·lectiu de tanta gent…

Benvinguts siguin els matisos, i les rebaixes de to i d’agressivitat. Els hem d’agrair, i fins i tot aplaudir –quan es donin, esclar, si és que de debò es donen-. Tot i així, la resposta, si volem ser honestos i no defraudar les expectatives de tanta gent, ha de ser, tan educada i empàtica com calgui, però a la vegada ferma i inamovible: ha arribat l’hora de votar. I, més encara, d’assumir les conseqüències del resultat d’aquesta votació.

Per descomptat que aquest camí ens toca fer-lo al costat d’estranyes, i fins i tot incòmodes, companyies. Evidentment altres pensaran el mateix respecte de nosaltres. I hi tenen tot el dret. Però això tampoc no hauria de ser un problema, ja que el camí té un recorregut molt determinat i un destí molt concret. Un cop hi arribem, cadascú prendrà la direcció que consideri més pertinent, i s’entendrà amb qui més li convingui.

I és que, en determinats moments de confusió, sovint preludi de la clarividència, ens pot ser útil recordar el següent:

Hi ha qui ho vol, i ho vol així. I qui, volent-ho també, ho vol aixà.
Hi ha qui no ho vol, perquè hi és aquell, o aquella. I qui ho vol, però no amb tu, o amb mi. Jo sóc on sóc, igual com tu, igual com ell, o ella. I vull ser-hi tal i com sóc.
Perquè no per ser-hi, jo sóc ella, ni ell. Però és que tu, no per no ser-hi, deixes de ser com jo, ni com ell, ni com ella.  

Font foto: freepick.com

Resolució de Verds/ALE sobre Síria

0
Adjunto a continuació el text de la Resolució del Grup Verds/ALE al Parlament Europeu en relació a Síria, i que ha servit de base per el text comú que votarem avui.

Resolución del Parlamento Europeo sobre la situación en Siria (2013/2819(RSP))

B7?0423/2013

 

PROPUESTA DE RESOLUCIÓN

 

10.9.2013

 

tras una declaración de la Vicepresidenta de la Comisión / Alta Representante de la Unión para Asuntos Exteriores y Política de Seguridad

presentada de conformidad con el artículo 110, apartado 2, del Reglamento

 

sobre la situación en Siria (2013/2819(RSP))


Ulrike Lunacek, Malika Benarab-Attou, Iñaki Irazabalbeitia Fernández, Rebecca Harms, Barbara Lochbihler, Raül Romeva i Rueda, Judith Sargentini, Bart Staes, Tarja Cronberg en nombre del Grupo Verts/ALE

 

El Parlamento Europeo,

– Vistas sus anteriores Resoluciones sobre Siria, en particular las de 16 de febrero de 2012, sobre la situación en Siria(1); 13 de septiembre de 2012, sobre Siria(2); y 23 de mayo de 2013, sobre la situación de los refugiados sirios en los países vecinos(3),

– Vista su Resolución, de 17 de enero de 2013, sobre las recomendaciones de la Conferencia encargada del Examen del Tratado sobre la No Proliferación en relación con la instauración de una zona sin armas de destrucción masiva en Oriente Próximo(4),

– Vistas las Conclusiones sobre Siria formuladas por el Consejo de Asuntos Exteriores y el Consejo Europeo, respectivamente, desde el comienzo de la crisis a principios de 2011,

– Vista las observaciones del Presidente del Consejo Europeo, Herman Van Rompuy, antes de la Cumbre del G-20 de 5 de septiembre de 2013,

– Vistas las declaraciones de la Alta Representante, Catherine Ashton, de los días 21 y 23 de agosto de 2013,

– Vistas las declaraciones del Secretario General de las Naciones Unidas, Ban Ki-moon, después del ataque perpetrado en Ghutah el 21 de agosto de 2013,

– Vistas las Resoluciones del Consejo de Seguridad de las Naciones Unidas 2059 de 20 de julio de 2012, 2043 de 21 de abril de 2012, y 2042 de 14 de abril de 2012,

– Vistas la Resolución de la Asamblea General de las Naciones Unidas 377 de 1950 («Unión para el mantenimiento de la paz») y la Resolución 67/183 sobre la situación de los derechos humanos en Siria,

– Vistas las Resoluciones del Consejo de Derechos Humanos de las Naciones Unidas sobre Siria, incluida la de 22 de marzo de 2013,

– Vista la declaración de ACNUR de 3 de septiembre de 2013,

– Visto el informe de la Comisión de Investigación Internacional Independiente de las Naciones Unidas sobre la República Árabe Siria, de 4 de junio de 2013,

– Vistos la Declaración Universal de Derechos Humanos y los instrumentos internacionales de derechos humanos y de derecho humanitario de los que Siria es parte,

– Visto el comunicado final de la reunión del Grupo de acción en favor de Siria (Comunicado de Ginebra), de 30 de junio de 2012,

– Vistos los Convenios de Ginebra de 1949 y sus protocolos adicionales, el Protocolo de Ginebra de 1925, y la Convención sobre armas químicas de 1993,

– Visto el Estatuto de Roma de la Corte Penal Internacional,

– Vistos los informes desclasificados de los servicios de inteligencia publicados por las autoridades francesas, alemanas, británicas y estadounidenses a primeros de septiembre de 2013,

– Visto el artículo 110, apartado 2, de su Reglamento,

A. Considerando que cientos de civiles sirios resultaron muertos y heridos en Ghutah, en la zona oriental de Damasco, el 21 de agosto de 2013; que una serie de gobiernos, incluidos los de los EE.UU., los de algunos Estados miembros, Turquía y otros actores regionales, han acusado al régimen sirio de utilizar armas químicas contra su propia población; que estas acusaciones han sido rechazadas por el régimen de El Asad y puestas en duda por varios de sus aliados, entre ellos Rusia e Irán;

B. Considerando que un equipo de inspectores de armas químicas de las Naciones Unidas pudo recoger muestras y pruebas sobre el terreno, pero que solo unos días después del supuesto ataque con armas químicas la zona fue sometida a duros bombardeos por las tropas leales; que se espera que el equipo de investigadores de las Naciones Unidas informe en breve al Consejo de Seguridad de las Naciones Unidas; que el mandato del equipo de investigadores de las Naciones Unidas consiste en determinar si se han utilizado armas químicas y no quiénes son los responsables de esa utilización; que el Secretario General de las Naciones Unidas, Ban Ki-moon, ha reclamado repetidamente que toda acción que se lleve a cabo se realice en el marco de la Carta de las Naciones Unidas;

C. Considerando que, basándose en los informes de los servicios de inteligencia, los dirigentes estadounidense, británico, francés y turco Barak Obama, David Cameron, François Hollande y Tayyip Erdo?an han acusado al régimen sirio de dirigir un ataque químico masivo en Ghutah y han declarado su determinación de llevar a cabo ataques punitivos limitados para exigir responsabilidades al régimen de El Asad por la utilización de armas químicas, impedir este tipo de comportamiento y reducir su capacidad de ordenar nuevos ataques; que estos líderes se han declarado dispuestos a lanzar estos ataques fuera del marco de las Naciones Unidas; que el Primer Ministro del Reino Unido, Cameron perdió en el Parlamento británico la votación de una moción para autorizar una acción militar, por lo que ha descartado la participación del Reino Unido en un ataque dirigido por los EE.UU.;

D. Considerando que el 1 de septiembre de 2013, la Liga Árabe pidió a las Naciones Unidas y a la comunidad internacional en general que ejercieran sus responsabilidades con arreglo al Derecho internacional y tomaran las medidas necesarias contra el Gobierno sirio;

E. Considerando que la Carta de las Naciones Unidas establece dos excepciones a la prohibición del uso de la fuerza: defensa propia y autorización del Consejo de Seguridad de las Naciones Unidas; que la doctrina de la intervención humanitaria no se ha reconocido en el Derecho internacional consuetudinario; que la doctrina de la responsabilidad de proteger» («responsibility to protect» R2P) obliga claramente a la comunidad internacional a adoptar medidas para proteger a una población contra las peores formas de delincuencia; que una acción vigorosa aprobada en el marco de la R2P también debe ser autorizada por el Consejo de Seguridad de las Naciones Unidas;

F. Considerando que Siria no es parte de la Convención sobre armas químicas que prohíbe el desarrollo, la producción, el almacenamiento, la transferencia y la utilización de armas químicas; que Siria se adhirió al Protocolo de Ginebra de 1925 relativo a la prohibición del empleo en la guerra de gases asfixiantes, tóxicos o similares; que en julio de 2012 Siria admitió estar en posesión de un arsenal de armas químicas;

G. Considerando que el 9 de septiembre de 2013 el Ministro de Asuntos Exteriores ruso Serguéi Lavrov propuso persuadir al régimen de El Asad para que sometiese su arsenal de armas químicas a la supervisión internacional para su destrucción y se adhiriese a la Convención sobre armas químicas; que el Presidente estadounidense Barack Obama acogió con satisfacción esta propuesta como un posible avance decisivo;

H. Considerando que en los últimos meses la dramática situación de los derechos humanos, humanitaria y de la seguridad en Siria ha seguido deteriorándose, con una violencia armada que crece en intensidad y sigue extendiéndose por todo el país; que las tropas gubernamentales sirias han seguido utilizando sistemáticamente la fuerza contra zonas densamente pobladas; que el ala militar de Hezbolá, declarada organización terrorista por la UE, ha estado ayudando al Gobierno sirio desde la primavera de 2013; que, aunque en menor grado, también sigue llegando información sobre violaciones de los derechos humanos y del Derecho humanitario cometidas por las fuerzas opositoras; que el aumento de la proporción de fuerzas yihadistas entre la oposición militar constituye un motivo de gran preocupación; que los kurdos sirios se han visto cada vez más involucrados en el conflicto al sufrir ataques de ambas partes, los más recientes de los cuales entre el Partido de la Unión Democrática Kurda (PYD) y los grupos rebeldes islamistas en el norte de Siria; que el Consejo Nacional Kurdo firmó el 28 de agosto un acuerdo con la coalición nacional siria que garantiza los derechos de los ciudadanos kurdos, preparando el camino para su adhesión;

I. Considerando que, en septiembre de 2013, el Observatorio de los Derechos Humanos sirio estimó que desde el inicio del conflicto habían muerto 110 000 personas; que la mayoría de estas víctimas no eran combatientes;

J. Considerando que el conflicto sirio está afectando a la estabilidad de la región en su conjunto, extendiendo la violencia a los países vecinos, en particular Líbano, Jordania, Turquía e Irak, y que los agentes externos participan cada vez apoyando a una u otra de las partes en el conflicto;

K. Considerando que los países vecinos también están experimentando un drástico aumento del número de refugiados procedentes de Siria, que asciende actualmente a más de 2 millones de personas y a otros 4,25 millones de desplazados internos, de acuerdo con el Alto Comisionado de las Naciones Unidas para los Refugiados (ACNUR); que más del 97 % de los refugiados sirios están acogidos en países de la región circundante, lo que supone una inmensa carga para sus infraestructuras, sus economías y sus sociedades; que las cifras del ACNUR de 3 de septiembre de 2013 muestran que hay 716 000 refugiados sirios en Líbano, 515 000 en Jordania, 460 000 en Turquía, 168 000 en Irak y 110 000 en Egipto; que los 525 000 refugiados palestinos de Siria son un grupo particularmente vulnerable afectado por el conflicto; que este grupo tiene pocas posibilidades de encontrar un refugio seguro fuera de Siria; que su huida a los países vecinos, especialmente a Jordania, representa un futuro riesgo de desestabilización;

L. Considerando que la UE es, hasta la fecha, el mayor donante y ha proporcionado a Siria más de 515 millones de euros en ayuda humanitaria a través de ECHO, y los Estados miembros de la UE, más de 493 millones de euros;

1. Condena el ataque que el 21 de agosto de 2013 causó cientos de muertos y miles de heridos entre los civiles sirios en el suburbio de Ghutah en Damasco; señala que este es el último ejemplo de las atrocidades cometidas desde 2011 en la masacre en curso en Siria;

2. Considera que, en caso de confirmarse, este recurso a las armas químicas por el régimen de El Asad o por cualquier otro beligerante exige una respuesta, que debe ser proporcional a la gravedad de este crimen aborrecible;

3. Destaca la importancia de mantener la prohibición mundial de utilización de armas químicas en virtud del Derecho internacional y que un acto de este tipo constituye una grave violación del Derecho internacional, concretamente un crimen contra la humanidad, que exige una respuesta;

4. Cree firmemente que la aportación de pruebas incontestables de la responsabilidad de la masacre de Ghutah resulta esencial para crear una respuesta unida y eficaz de la comunidad internacional a una de las mayores afrentas cometida contra la humanidad en décadas;

5. Insiste en la importancia de permitir a los inspectores de armas de las Naciones Unidas que concluyan su investigación y comuniquen sus conclusiones al Consejo de Seguridad de las Naciones Unidas; lamenta que el Consejo de Seguridad de las Naciones Unidas no haya asumido hasta ahora sus responsabilidades como garante último de la paz y la seguridad internacionales; insta, en este sentido, a Rusia y China a que actúen de manera constructiva a fin de facilitar el rápido logro de una posición común sobre Siria para garantizar las medidas de protección de los civiles necesarias;

6. Insta a la Unión Europea y a sus Estados miembros, en particular los que son miembros del Consejo de Seguridad, a que presenten y apoyen una Resolución del Consejo de Seguridad en la que se remita la situación en Siria a la Corte Penal Internacional; insiste en que la Unión Europea y todos sus Estados miembros deben promover la exigencia de responsabilidades por todas las violaciones del Derecho humanitario internacional y de los derechos humanos cometidos por todos los agentes estatales y no estatales involucrados en el conflicto sirio, incluido el uso de armas químicas y el asesinato de prisioneros;

7. Subraya que toda intervención militar — con o sin autorización de las Naciones Unidas — en Siria tendrá inevitablemente consecuencias graves y altamente imprevisibles, y que no puede descartarse un agravamiento de la situación sobre el terreno, especialmente en lo que se refiere a la situación humanitaria;

8. Considera que no está justificada una intervención militar si no puede lograrse una verdadera protección o si las consecuencias de embarcarse en tal intervención pueden ser peores que si no se interviene; hace hincapié en que una intervención militar con objetivos de protección humana limitados no puede justificarse si con ello se desencadena un conflicto más grave;

9. Manifiesta su convicción de que ningún tipo de respuesta militar por sí misma disuadirá de la utilización de armas químicas en el futuro ni resolverá el conflicto sirio; considera, por el contrario, que la falta de una respuesta internacional armada a una utilización confirmada de armas químicas conlleva la espantosa perspectiva de una guerra química ilimitada en Siria y fuera de ella; reitera que solo un enfoque estratégico global que combine las dimensiones humanitaria y política puede poner fin a la violencia y las violaciones en masa de los derechos humanos, y promover una transición democrática en Siria;

10. Hace un llamamiento a todas las partes para que se reanuden los esfuerzos diplomáticos con arreglo al denominado «proceso de Ginebra II» para encontrar una solución en la que se respeten las aspiraciones democráticas del pueblo sirio, con la dirección activa del enviado especial de la Liga Árabe y las Naciones Unidas, Lakhdar Brahimi; subraya que las dos partes deben aceptar una participación de todas las partes sin condiciones previas; subraya que la UE debe esforzarse especialmente en tender la mano a Rusia e Irán y en promover un proceso de reducción de la tensión en toda la región;

11. Destaca que la situación en Siria requiere una estrategia enérgica, unida y rápida por parte de los Estados miembros de la UE; pide, por lo tanto, a la UE y a sus Estados miembros que convoquen un Consejo de Asuntos Exteriores extraordinario para examinar la situación en Siria y evaluar qué medidas podría tomar la UE para apoyar de manera más eficiente a las fuerzas democráticas de la oposición siria, proteger a los civiles y facilitar el diálogo y una estrategia común con otros actores internacionales como Rusia, Irán o la Liga Árabe;

12. Pide, a este respecto, al Consejo y a la Vicepresidenta de la Comisión/Alta Representante que tomen la iniciativa de solicitar que se celebre una reunión de la Asamblea General de las Naciones Unidas sobre Siria para superar la actual situación de estancamiento en el Consejo de Seguridad, y que realicen todos los esfuerzos diplomáticos posibles para alcanzar una solución política; acoge con satisfacción y cautela la reciente propuesta rusa de poner bajo control internacional las armas químicas sirias, e insta al régimen sirio a que reaccione de manera positiva y sincera a la propuesta, que ofrece la posibilidad de un cambio decisivo en la crisis actual;

13. Reitera su firme apoyo al trabajo de la Comisión de Investigación Internacional Independiente sobre Siria y acoge con satisfacción su último informe;

14. Insta a la UE y a sus Estados miembros a que se muestren a la altura de sus responsabilidades humanitarias e incrementen su asistencia a los refugiados sirios; pide, en particular, a todos los Estados miembros que eliminen toda barrera que impida que los refugiados busquen protección en la UE; expresa su preocupación por la supuesta duración excesiva de los periodos de detención a que son sometidos los refugiados sirios en la UE; condena a aquellos Estados miembros, especialmente a Grecia, que están devolviendo a refugiados en violación del Derecho internacional y de la UE; solicita a la Comisión que supervise de cerca las prácticas de los Estados miembros y de Frontex, en particular en la frontera entre la UE y Turquía; pide a los Estados miembros que apliquen la Directiva 2001/55/CE del Consejo, de 20 de julio de 2001, relativa a las normas mínimas para la concesión de protección temporal en caso de afluencia masiva de personas desplazadas; pide a la Comisión que proponga con carácter de urgencia un régimen voluntario de reubicación permanente, a fin de permitir un mejor reparto de la responsabilidad y la solidaridad entre los Estados miembros; lamenta profundamente el hecho de que hasta la fecha se haya recibido solo menos del 50 % de los 3 300 millones de euros que necesita ACNUR para satisfacer las necesidades básicas de los refugiados; pide una mayor diversificación de los canales de ayuda humanitaria con el fin de reforzar el acceso a la ayuda internacional y la presencia sobre el terreno en zonas que se encuentran fuera del control del régimen; lamenta la suspensión del régimen egipcio de exención de visado en favor de los ciudadanos sirios, y pide que las autoridades egipcias respeten los derechos de los refugiados;

15. Cree firmemente que la UE debería aprovechar a largo plazo el clamor mundial sobre Siria para presionar por una reforma del Consejo de Seguridad de las Naciones Unidas en favor de la Asamblea General de las Naciones Unidas, y adoptar iniciativas diplomáticas audaces para hacer avanzar la agenda de la no proliferación, incluso mediante la promoción de un Oriente Próximo libre de armas de destrucción masiva, en particular celebrando la conferencia internacional tantas veces pospuesta sobre este tema, promoviendo la ratificación y la aplicación de los instrumentos internacionales correspondientes, abordando el uso continuado de fósforo blanco y de uranio empobrecido, e intensificando sus esfuerzos para reducir los arsenales químicos en todo el mundo;

16. Encarga a su Presidente que transmita la presente Resolución al Consejo, a la Comisión, a la Vicepresidenta de la Comisión/Alta Representante de la Unión para Asuntos Exteriores y Política de Seguridad, a los Gobiernos y los Parlamentos de los Estados miembros, a los Gobiernos y Parlamentos de la República Popular China y de la Federación de Rusia, al Presidente y al Congreso de los Estados Unidos, al Secretario General de las Naciones Unidas, al Secretario General de la Liga de Estados Árabes y al Gobierno y al Parlamento de la República Árabe Siria.

(1)

Textos Aprobados, P7_TA(2012)0057.

(2)

Textos Aprobados, P7_TA(2012)0351.

(3)

Textos Aprobados, P7_TA(2013)0223.

(4)

Textos Aprobados, P7_TA(2013)0028.


   

Font foto: AP

Atur juvenil: Missatge equivocat, estratègia equivocada

2

Demà dimecres votarem al Ple del Parlament Europeu un informe sobre l?atur juvenil. Avui en fem el debat deliberatiu. Aquest es presentava como una resposta a l?alarmant increment de l?atur juvenil a la UE. Però per a ICV i els Verds/Aliança Lliure Europea, aquesta proposta no ofereixi les solucions adequades a la situació actual. És per això que en vàrem redactar un d?alternatiu per ser votat el mateix dia a Estrasburg .

D?entrada, defensar fins a la sacietat, com fa la proposta d?informe proposat pel PP i que hem intentat esmenar sense aconseguir-ho, que cal que el jovent que “s?esforci més i continuï formant-se” és una resposta frívola davant el massiu atur juvenil. Els Estats membres i la UE han d’anar més enllà i mirar cap a la creació d’ocupació per als i les joves i posar fi immediatament a les mesures que són contraproduents per a l’ocupació juvenil, es a dir, a l?austeritat i a les retallades socials.

Els Verds/ALE ja s’han abstingut a la votació a la Comissió d’Ocupació i Assumptes Socials, a causa de la insuficient consideració de les mesures crucials sobre l?atur juvenil, com la creació d’ocupació i els drets humans. Aquest informe podria fins i tot ser vist com un pas enrere en comparació amb l’informe de 2009 sobre l’ocupació juvenil de la ponent dels Verds/ALE Emilie Turunen.

Tot i que durant les negociacions alguns diputats i diputades de l’ala progressista vàrem aconseguir incloure algunes qüestions importants, com ara alguns paràgrafs sobre la lluita contra la discriminació i la menció dels efectes negatius de les mesures de crisi, així com la necessitat d’un pla d’alleujament d’un any, el resultat està lluny de ser l’adequat.

En el debat d?avui, per tant, en el qual em toca intervenir com a portaveu del meu grup en aquesta qüestió, plantejaré el següent:

“Aquesta resolució és insuficient. És inacceptable que la seva única resposta a la desocupació juvenil és que les institucions educatives adaptin els plans d’estudi al mercat de treball o que el jovent continuï formant-se. El missatge “Us heu d?esforçar més, i nosaltres us hi ajudarem -a esforçar-vos més-” no és el que els i les joves necessiten escoltar. Si no hi ha prou llocs de treball és com a conseqüència de les polítiques d?austeritat i de retallades socials. El jovent necessita saber que Europa garantirà el seu futur i les seves condicions de vida i de treball decents”

“Necessitem amb urgència combatre l?atur juvenil ara i cal fer-ho correctament. Hem de posar fi immediatament les mesures d’austeritat destructives que estan augmentant la desocupació juvenil i l’exclusió social. Ens cal centrar-nos en la creació d’ocupació, però sense oblidar l’aspecte qualitatiu del treball decent i els drets a la feina, especialment en èpoques de gran crisi, i especialment per al jovent.

Finalment, hi ha també un important dèficit en quant a la participació en l?elaboració d?estratègies, on fins ara s?obvien de manera preocupant les organitzacions juvenils. No ens podem permetre el luxe d’excloure les persones joves interessades en l’elaboració de polítiques que els afecten. Hem de donar al jovent un paper clau en la definició de les estratègies.

 

Font: Inkcinct

Plenari del PE, 9-12 Setembre: Prioritats de la Setmana

0

 

Debat sobre l?Estat de la Unió. Dimecres, 9hs.

El president de la Comissió Europea, José Manuel Barroso, pronunciarà el seu darrer discurs sobre l’Estat de la Unió abans de les properes eleccions europees, al maig de 2014.

Sistema de supervisió bancària únic. Vot final Debat i Vot Dimarts.

Segons les noves normes, ja acordades amb el Consell, un total de 150 bancs de grans dimensions seran controlats directament pel Banc Central Europeu (BCE). El mateix dia, l?eurocambra debatrà amb el Consell i la Comissió l’estat de les negociacions sobre la unió bancària.

L?eurodiputat Verd Alemany, Sven Giegold, ha estat ponent d?un dels informes sobre el rol del BCE com a supervisor. La seva transparència, els possibles conflictes d?interès i la unitat del mercat financer entre els membres i no del euro, han estat alguns dels punts principals. L?informe Giegold també inclou provisions per tal que el BCE rendeixi comptes al Parlament Europeu a partir del desenvolupament d?un acord interinstitucional.

Afers exteriors: Síria i Egipte. Dimecres a la tarda debat, vot dijous.

El ple debatrà diversos temes d’exteriors, com la situació dels refugiats sirians en els països veïns, la recuperació de béns i capitals d’antics líders dels països de la Primavera Àrab, els progressos de Bòsnia i Hercegovina i l’Antiga República Iugoslava de Macedònia cap a l’adhesió a la UE i l’accés de Myanmar/Birmània al règim de preferències aranzelàries de la Unió.

Sobre la situació a Egipte, els Verds vàrem demanar a la UE que intervingués diplomàticament i que revisés l?ajut al desenvolupament i programes de cooperació si el règim continua reprimint la població civil. La UE ha de donar suport a l?ONU per tal que aquesta convoqui una conferència per la pau que inclogui tots els actors regionals.

Respecte a Síria demanem que sigui l?Assemblea General de la UE qui decideixi un pla d?actuació. Pels Verds, és crucial que la UE prepari un veritable programa humanitari que tingui en compte la recepció de una quantitat significativa de refugiats i refugiades dins de la UE.

Biocombustibles: No més menjar per combustible! Debat i Vot dimarts.

El Parlament Europeu es posicionarà sobre la directiva que regula l’ús dels biocarburants clàssics, produïts principalment a partir de cereals, sucres i plantes oleaginoses com la soja, el gira-sol i la palma. L’objectiu és accelerar la transició a una nova generació de biocombustibles, fabricats amb algues i alguns residus, i així reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle.

Els Verds i diverses ONGs demanem un vot que limiti al 5.5% la producció d?energia amb biocombustibles de 1ra generació l?any 2020.

http://www.euroefe.efe.com/3790_economia-y-empleo/2198347_asociaciones-ecologistas-piden-al-parlamento-europeo-que-limite-el-uso-de-biocombustibles.html

També es votarà sobre l?us indirecte de la terra (indirect land use change ?ILUC) per tal d?afrontar el problema del canvi climàtic que genera la terra destinada a agrocombustibles. Els Verds saludem el vot del comitè de medi-ambient, ja que és molt important considerar l?impacte en emissions de CO2 de ILUC.

Estudi d’impacte ambiental obligatori per al gas d’esquist. Vot dimecres

El Parlament Europeu votarà dimecres la revisió de la normativa europea sobre l’avaluació d’impacte mediambiental de projectes públics i privats. Gràcies a la feina dels Verds, la comissió de Medi Ambient proposa ara que els plans d’extracció de gas d’esquist (fracking) se sotmetin a un estudi d’impacte mediambiental obligatori.

Directiva sobre hipoteques Debat i Vot Dimarts 10

L’Eurocambra es pronunciarà dimarts sobre la nova normativa que regula els mercats hipotecaris a la UE. La directiva busca que el mercat immobiliari sigui més transparent i que les persones estiguin millor assessorades, si volen comprar un habitatge, sobre els costos i conseqüències d’assumir una hipoteca, així com també més protegits en cas d’impagament. El socialista espanyol Antolín Sánchez Presedo és el ponent d’aquesta directiva. Pels Verds, aquesta ha estat una oportunitat perduda per realment aplicar mesures preventives davant el desequilibri i riscos macroeconòmics que genera una bombolla immobiliària. Tampoc s?adreça obertament la necessitat d?introduir mecanismes de dació en pagament, tot i que no els restringeix.

Regles més estrictes contra la manipulació dels mercats financers Dimarts debat i vot.

El Parlament Europeu votarà una nova legislació que preveu sancions més severes contra la manipulació del mercat i l’abús d’informació privilegiada. Les empreses que violin aquestes normes podran haver de pagar fins al 15% del seu volum de negocis anual. Les sancions aplicables als individus poden ser fins a tres vegades superiors als beneficis obtinguts. També podrà prohibir temporalment l’exercici d’una activitat professional en empreses d’inversió.

Cas de David Miranda i amenaces a la llibertat de premsa Debat dimarts

Els eurodiputats i diputades debatrem la detenció i investigació per les autoritats britàniques de David Miranda, columnista del diari “The Guardian”. El debat també se centrarà en les amenaces a la llibertat de premsa en el marc dels programes d’espionatge. (cas Greenwald, un dels periodistes que va publicar la informació revelada per l’ex analista de l’Agència Nacional de Seguretat dels EUA Edward Snowden).

La comissió de Llibertats Civils està duent a terme una investigació sobre els programes de vigilància de Estats Units i de diversos països europeus. Els Verds hem demanat reiteradament la suspensió de les negociacions de l?acord comercial entre la UE-EUA. Les normes europees de protecció de dades, actualment sota revisió, han de ser reforçades i han de prevenir l?espionatge que vingui també de fora de la UE.

Salvar les llengües en perill. Dimecres 11 Sept.

L’Eurocambra votarà dimecres un informe de la comissió de Cultura en què demana als Estats membres que protegeixin i promoguin l’ús de les llengües regionals amenaçades de desaparició. Segons la UNESCO, a Espanya hi ha cinc llengües en perill: l’aragonès, l’astur-lleonès, el basc, el gascó i el guanche. La UNESCO calcula que a la UE hi ha 128 llengües en perill d’extinció.

L?informe remarca el potencial de les noves tecnologies i de la xarxa social per a protegir les llengües. També demana que la UE doni recolzament pressupostari per salvar les llengües.

Atur juvenil: resposta insuficient del PE. Dimecres.

Dimecres vinent es vota al Ple del Parlament Europeu un informe sobre l?atur juvenil. Aquest es presentava como una resposta a l?alarmant increment de l?atur juvenil a la UE. Per a Verds/Aliança Lliure Europea aquesta proposta no ofereixi les solucions adequades a la situació actual, i per això el grup vàrem presentar un ambiciós informe alternatiu que serà votat el mateix dia, a Estrasburg .

Els Verds creiem fermament que dir-li al jovent que “cal que s?esforci més i cal que continuï formant-se” és una resposta frívola davant el massiu atur juvenil. Els Estats membres i la UE han d’anar més enllà i mirar cap a la creació d’ocupació per als i les joves i posar fi immediatament a les mesures que són contraproduents per a l’ocupació juvenil, es a dir, a l?austeritat i a les retallades socials.

Tecnologies de transport sostenibles. Dilluns debat; Dimarts vot.

L?eurodiputat Verd alemany, Michal Cramer, és el ponent d?un informe que planteja idees i propostes per a promoure noves tecnologies pel transport. L?informe busca canviar el model de mobilitat i remarca la importància de l?acció dels consumidors alhora d?escollir les formes de transport. També aborda el problema de la contaminació acústica i la vibració del transport.

Font fot: PE

El lobby del Tabac pretén silenciar el Parlament Europeu amb una nova cortina de fum

7

Una coalició formada per conservadors, liberals i euroescèptics del Parlament Europeu s’ha erigit, de nou, en defensora dels interessos dels grans lobbies d’empreses fabricants de Tabac, i ha acordat posposar la votació sobre la “Directiva del Tabac” que havia de tenir lloc la setmana vinent, a Estrasburg.

Verds/ALE hem defensat que es mantingués la data.

Aquest ajornament suposa, de fet, una nova victòria dels grups de pressió de la indústria tabaquera, que no vol aquesta reforma.

L’objectiu de la reforma de la Directiva rau a reduir l’atractiu dels productes de tabac per a la gent més jove, proposta que la indústria combat, lògicament, ja que el seu interès és fer els seu producte tan atraient com sigui possible.

La meva col.lega de Grup i responsable per seguir el dossier, Michèle Rivas (Europe Ecologie) ha denunciat que, gràcies a Philip Morris, va saber que hi havia fins a 161 lobistes treballant a escala comunitària … dels quals només nou s’han inscrit al Registre de Lobbies.

Aquests lobbistes fan tot el possible per guanyar temps i convèncer als i les Membres del Parlament Europeu que acceptem reduir la mida dels anuncis que adverteixen dels perills de fumar (d’un 75% a cada costat del paquet fins a un 50%), i que no es prohibeixin els minicigarrets (o cigarretes primes) així com els que tenen sabors específics, com els mentolats.

El lobby usa com a cortina de fum, de manera tramposa, una no demostrada possible pèrdua de llocs de treball, si s’aprovés la Reforma, mentre obvia que el tabac és la principal causa de mort evitable a Europa, amb 700.000 morts per any. O, com diu la col.lega Rivasi: “Soit 200 morts par jour en France, l’équivalent d’un avion s’écrasant tous les jours” (és a dir, 200 persones mortes cada dia a França, la qual cosa equival a un accident d’avió diari).

Font foto: BBC

El Fracking, a debat al Parlament Europeu, de la mà de Verds/ALE

0
Avui i demà el dediquem, alguns diputats i diputades del Grup Verd Europeu, a abordar la qüestió del Fracking. Ho fem en forma de seminari (UNFRACKED), amb projeccions de documentals (Gasland) i debats amb experts i representants de Plataformes de territoris afectats. 

 

GasLand 2010 v.o.s. from EnlaceSol on Vimeo.

En el cas de l’estat espanyol hem convidat a membres de la Plataforma Ridaura Junts contra el Fracking, Ripollès Junts Contra el Fracking, Plataforma Aturem el Fracking de La Segarra, i Plataforma Anti-Fracking de Castelló,  a més de representants de diverses entitats que, com ICV, EQUO, IPV, Salvia, CCOO, Observatori del Deute o Ecologistas en Acción, entre d’altres, que treballen sobre la qüestió de diverses maneres.

El gruix de la conferència tindrà lloc demà, amb la següent estructura:

CONFERENCE PRESENTATION

There are several myths circulating about the extraction of shale gas, coal bed methane and other unconventional fossils, through different methods, notably hydraulic fracturing. These include: – that the extraction of such fuels will bring prosperity to Europe – that we can replicate the economic boom of the US, without repeating their environmental mistakes – that shale gas and other UFFs are necessary transition fuels – that they are good for the climate – that we do not need any extra legislation in Europe to regulate these technologies – that the risks to public health are minimal.

These are just some of the many myths which will be discussed and debunked during the Greens/EFA Group’s morning conference on unconventional fossil fuel extraction, alongside in-depth discussion of the legislative framework, and examples of “fracking-free” campaigns in Europe and the US. Speakers include researchers, academics, campaigners, economists, activists, NGOs, engineers and other stakeholders in this debate. There will be plenty of opportunity for questions and debate from the floor.

CONFERENCE PROGRAMME

9:15-11:00
Part 1: Fracking-free zones and the legislative framework

Welcome and introduction by José Bové MEP

Presentation and Q&A of case study of fracking-free zones in Netherlands
Geert Ritsema
, Campaign coordinator Friends of the Earth, Netherlands

Presentation from US Frack Action campaign
John Armstrong

Presentations from the floor

Presentation on European legislative framework
Helène Bras
, lawyer, France

Questions & Answers / open debate

11:00-12:45
Part 2: Top myths about shale gas explained

Introduction and moderation by Carl Schlyter MEP

Shale gas extraction is good for the climate
Gabrielle Petron, University of Colorado

Q&A

The existing legislative framework is adequate
Mike Hill, oil & gas engineer, UK

Q&A

Short contribution from DG Environment

Q&A

Shale gas is good for the economy
Thomas Porcher, economist, France

Q&A

Shale gas poses minimal risk to public health
Sandra Steingraber (via skype)

Further questions/open debate

Presentation of Greens/EFA materials and conclusions
by Sandrine Bélier MEP

 

Així mateix, el marc del debat i la reflexió que afecta concretament a Catalunya el podeu trobar en el següent reportatge:

    

El fracking arriba a Catalunya from Marc Planagumà [pmn] on Vimeo.

Font foto: Greens/EFA

Banalització del nazisme: la Comissió Europea adverteix l’Estat espanyol

1

Ara fa uns mesos, diversos diputats i diputades del Parlament Europeu (Bilbao, Miranda, Romeva, Tremosa i Sedó) vàrem elevar a coneixement de la Comissió Europea la participació de la Delegada del Govern espanyol a Catalunya, Maria de los Llanos de Luna en un acte en homenatge als combatents espanyols en l’exèrcit nazi, on va lliurar un diploma a la coneguda com«Hermandad de Combatientes de la División Azul».

A l’acte hi havia una dotzena de nostàlgics, vestint l’uniforme de la Falange Espanyola Tradicionalista de les JONS, el partit polític del franquisme durant la dictadura.

Basant-nos en el fet que la UE s’ha compromès reiteradament en contra del feixisme i el nazisme (de fet, així ho reflecteix l’article 3 de la Decisió 1904/2006/CE del Parlament Europeu i del Consell que estableix el programa «Memòria històrica activa a Europa») per evitar que es repetissin els crims del nazisme i l’estalinisme;

Tenint en compte a més que la Comissària Malmström va posar en funcionament el 2011 un programa de la UE per a la Sensibilització davant la Radicalització (RSR), on s’inclouen propostes com formar la policia local per detectar signes de radicalització cap a l’extremisme violent i facilitar programes de desradicalització i desvinculació dels membres de grups extremistes;

I considerant, així mateix, que el Parlament Europeu, en la Resolució de 2 d’abril de 2009, sobre la consciència europea i el totalitarisme, subratlla, en el seu apartat 3 «la importància de mantenir viva la memòria del passat, ja que no pot haver-hi reconciliació sense veritat ni memòria; reafirma la seva oposició decidida a tot règim totalitari, sigui quina sigui la ideologia en què es base »;

Vàrem informar dels fets a la Comissió Europea, alhora que en demanàvem una resposta institucional, en els següents termes:

¿Entén la Comissió que el lliurament de reconeixements militars a excombatents de les tropes nazis està d’acord amb els valors en què la Unió Europea es fonamenta, en particular amb el que disposa l’article 2 del Tractat de la Unió Europea?

 

Justament ara n’acabem de rebre la resposta, signada per la vicepresidenta Vivianne Reding. L’adjunto, per a coneixement públic.

 

EN

E-005756/2013

Answer given by Ms Reding

on behalf of the Commission

(30.8.2013)

The Commission has repeatedly condemned all forms and manifestations of racism and xenophobia, as they are incompatible with the principal values the EU is founded on, and is committed to combatting these phenomena with the instruments at its disposal.

According to Council Framework Decision 2008/913/JHA on combating racism and xenophobia, all EU Member States are obliged to penalise the intentional public incitement to violence or hatred directed against a group of persons or a member of such a group defined by reference to race, colour, religion, descent or national or ethnic origin. The intentional public condoning, denial or gross trivialisation of the Nazi crimes is also to be made criminally punishable. The Commission is currently monitoring Member State’s implementing measures and will draw up a report in this regard by the end of 2013. It is not, however, authorised to launch infringement proceedings on the basis of the Framework Decision until 1 December 2014. Furthermore, it is, and it will remain, for national authorities to investigate any instances of hate speech or Holocaust denial and to prosecute the perpetrators of such offences.

Public authorities, political parties, and civil society must indeed strongly condemn and actively fight against racist and xenophobic behaviour. Furthermore, the Commission underlines the importance of preserving the memory of the past crimes committed by totalitarian regimes and urges Member States to take the necessary measures to ensure their remembrance.

 

Foto: La Delegada del govern entregant els diplomes. Font: La Directa.com