Entrevista, a El Punt Avui (a càrrec de Sergi Picazo)
Entrevista que publica avui El Punt Avui (a càrrec de Sergi Picazo), on comentem algunes coses d’actualitat
I ICV, què?
Raül Romeva, doctor en relacions internacionals, expert en els Balcans i eurodiputat, creu que la posició d’Iniciativa sobre el sobiranisme “ha evolucionat molt els últims quinze anys”. Ha adaptat el seu ideari al que diuen les assemblees del partit. “Fa deu anys, dir que eres independentista i d’ICV era quasi impensable. Avui molts votants, militants i dirigents d’ICV ja s’han pronunciat pel sí”, admet. Romeva és partidari de la independència per poder tenir un debat normal, com tots els països, entre esquerra i dreta.
“Algú pensa que Londres o Berlín ens ajudaran?”
“El que estan vigilant a Europa és que Catalunya faci les coses impecablement en sentit social, polític i democràtic”
“No hem d’esperar que la UE es posi del costat de l’independentisme, ja que és una unió d’estats. Però tampoc hi ha motius perquè sigui un enemic”
“Fa deu anys dir que eres independentista i d’ICV era quasi impensable”
29/08/13 02:00 – Barcelona – per Sergi Picazo
L’eurodiputat d’Iniciativa per Catalunya, Raül Romeva, expressa alhora el seu independentisme i el seu ecosocialisme sense embuts. S’ha passat deu anys a Brussel·les. Al maig, tornarà.
La UE serveix d’alguna cosa?
Europa no és un ens que té opinió pròpia sinó una suma d’estats que depenen d’uns governs. No existeix una opinió europea, ni un govern europeu. Europa és imperfecta i està inacabada, però si no existís s’hauria d’inventar. La necessitem. Però té molts dèficits. Per què? Perquè els estats encara mantenen massa control.
Digui’m una decisió de la UE que ens estigui afectant.
Totes les decisions econòmiques que pren avui un govern vénen marcades per Europa. Fins i tot alguna no ve de Brussel·les sinó de Berlín. Un exemple dolent de decisió europea és l’austeritat i el dogma del dèficit zero. Un exemple positiu és l’harmonització fiscal o l’intent de fer un impost sobre les transaccions financeres.
Socialistes i populars van vetar l’informe sobre la independència al Parlament Europeu. Ens quedarem sense saber si Catalunya queda fora de la UE?
No. Ho podem saber de moltes maneres. L’informe, si s’hagués fet, hagués respost als interessos dels dos partits majoritaris, i cap dels dos és favorable a processos independentistes. L’informe hagués sigut només una opinió, no una llei. Massa vegades a Catalunya esperem que Europa resolgui qüestions que en realitat no depenen d’Europa sinó de nosaltres o de la relació amb l’Estat. No hem d’esperar que la UE es posi del costat de l’independentisme, ja que és una unió d’estats. Però tampoc hi ha motius perquè sigui un enemic. Per ara no s’hi ha posat en contra. Els europeus no ens han respost mai que no ho podem fer sinó que s’han limitat a dir: “És el vostre problema.” L’únic que ens ha de preocupar és fer un procés políticament i democràticament inqüestionable i, quan ho haguem fet, ja ho podrem portar a Europa.
Creu que estem massa obsessionats pel que digui Europa?
No hem d’obsessionar-nos més del compte. No està escrit en cap tractat de la UE que no hi pugui haver un procés independentista. Tampoc diu enlloc que si un país fa una consulta i surt que sí, automàticament serà reconegut per la resta. Tot dependrà de la negociació política. Cada actor tindrà més o menys força de negociar depenent de com hagi fet les coses. El que estan vigilant a Europa és que Catalunya faci les coses des d’un punt de vista social, polític i democràtic impecablement.
De països favorables a un procés independentista, n’hi ha?
Algú pensa que París, Londres o Berlín poden donar un cop de mà als independentistes? Si s’han d’aliar amb algú, s’aliaran amb Madrid, perquè és el seu igual. Però això no vol dir necessàriament que hi estiguin en contra. No li hem de demanar més a Europa: ara hem de fer la feina a Catalunya. Després ja ho veurem. El gran error històric de l’independentisme és pensar que, com que a Madrid no ens fan cas, a Europa sí que ens entendran. Molts d’aquests països miren el cas català pensant com els pot afectar a ells. No hem de ser ni optimistes ni catastrofistes. El que he après en deu anys movent-me per la UE és que al final prima un sentit pragmàtic.
No repetirà com a candidat a Europa d’ICV-EUiA. Per què?
Per principis. Perquè els càrrecs representatius han de ser temporals, hi ha d’haver renovació i em fa por la casta política. Deu anys d’eurodiputat són suficients. En un moment de crisi de la política, hem de normalitzar coses com aquesta.
Com voldria veure’s políticament d’aquí a dos anys?
Fent de pont entre la política i la societat, entre moviments socials i institucions o, fins i tot, entre diferents partits polítics. No sé on ho podré fer, no depèn només de mi, però vull seguir actiu políticament. Té un risc fer de pont perquè els sectaris sovint et trepitgen.
Els seus pactes amb Tremosa (CiU) i Junqueras (ERC) a Europa li porten malentesos a ICV?
Ni sí ni no. Hi ha gent a favor i hi ha gent que ho ha viscut malament. La realitat a Catalunya és diferent. CiU va fer una oposició poc lleial i ha ridiculitzat sovint ICV. Entenc l’aversió que té molta de la nostra gent. Però això no impedeix que en un lloc i amb una persona concreta em posi d’acord per fer coses sobre Catalunya o el català. Cal contextualitzar. La vida no és blanc o negre. Em puc entendre amb molta gent i no passa res. La política ha d’estar al servei de solucionar problemes i no al servei d’espais tancats en si mateixos. L’error dels partits és la impermeabilitat. Cal transversalitat. Les actituds sectàries em preocupen i no les comparteixo.
Darrera actualització ( Dijous, 29 d’agost del 2013 02:39 )
Foto: Durant l’entrevista, en un bar del barri del Raval barceloní. Font: JUANMA RAMOS.