Raül Romeva i Rueda

REFLEXIONS PERISCÒPIQUES

Sembla que ja hi ha acord Marc financer UE (2014-2020): no és una bona notícia

0
Publicat el 27 de juny de 2013

Acabem de saber que ja hi ha acord sobre el Marc financer a la UE 2014-2020. No comparteixo l’entusiasme que detecto en alguns dels meus col.legues parlamentaris. En aquest sentit, recupero la nota que vàrem treure la setmana passada (signada per la nostra ponent a l’ombra, Helga Trüpel) on expliquem els motius de la nostra decepció, i perquè hi votarem en contra:

 

MFF negotiations

Greens refuse to bow to coercive pressures from the Council

The negotiations on the EU’s Multiannual Financial Framework (MFF) have come to a head, with the Council yesterday submitting a final proposal to the European Parliament. However, there are deep divisions between the European Parliament negotiators. At the beginning of next week, the European Parliament’s political groups will have to decide on whether to approve or reject the Council’s proposal. Helga Trüpel, budgetary spokesperson for the Greens/EFA group in the European Parliament, said:

The Greens meet as a group next Tuesday (per ahir) and I will recommend that we reject this weak agreement. The Council’s proposal is totally insufficient. The Council negotiators proved to be thoroughly uncooperative and the Council clearly aimed to bypass the Parliament’s involvement as far as possible. The Council’s coercive behaviour is in stark contradiction with the European Parliament’s rights to democratic participation.

“The proposed €85bn of EU budget cuts goes far beyond the savings efforts at national level by a number of member states and will have serious impacts on funding for EU grants programmes. The spending priorities are totally wrong-footed. The Council largely refused to give any ground to Parliament’s demands for greater budgetary flexibility and a revision by qualified majority vote of the MFF after the next European elections. The Council’s few offers were mostly down to sleight of hand and the aim of misleading public opinion.

“The Council’s heaviest cuts are in the areas of education, research and competitiveness, while investment in future competitiveness and in education, research and development were all sacrificed to short-term national interests, despite initial promises. In addition to this, the Council rejected almost all the Parliament’s demands for an extension of the EU’s own financial resources. The political agreement between the Parliament and Council on this is vague and non-binding.

“I am particularly shocked by the Council’s attempts to manipulate public opinion by deliberately withholding information. The Council has for example announced to the media an agreement that still does not exist.

“While we welcome the Council’s proposals on increased investment in the fight against youth unemployment, these will inevitably come at the expense of other areas of the budget. The agreement is fundamentally unsound.”

 

Foto: Barroso, en una foto d’arxiu.

Eleccions europees (2014) i acord UE-EUA: i si parlem realment d’allò que toca?

0
Publicat el 25 de juny de 2013

Per si algú encara no n?és prou conscient, recordo que ens trobem en període pre-electoral. I és que queden tan sols mesos abans que el proper 25 de maig hi hagi eleccions al Parlament Europeu (bé, de fet seran entre el 22 i el 25).

Després d?anys de passejar-me per aquests barris, i malgrat que no seré candidat a aquesta contesa, voldria almenys contribuir a que el debat pre-lectoral entrés en algunes qüestions de fons actualment en joc en l?arena europea, més enllà de les típiques i tòpiques reflexions sobre si el Parlament és un cementiri d?elefants, o sobre per a què serveix.

En aquest sentit, un dels temes (entre d?altres) que considero que mereix un notable protagonisme mediàtic i polític en aquest context és el de l’Acord de lliure comerç entre els Estats Units i la Unió Europea, sobre el qual hi ha, tal i com sol ser habitual en aquest paradigma de l?opacitat que són les institucions europees, incomptables incògnites.

No és, en cap cas, un tema menor. I la prova n?és la intensa campanya duta a terme per nombroses empreses nord-americanes que, sotmeses a una legislació molt diferent a la que existeix en el marc europeu, a banda de amb una estructura empresarial i social també força diferent, intenten de totes totes adaptar la legislació europea als seus interessos, amb la connivència dels ?amics? de la Comissió Europea, a més d?algun aliat especialment destacat en les capitals estatals.

A ningú se li hauria d?escapar el gran impacte que aquestes empreses podrien arribar a tenir en la nostra economia i regulació en sectors tan específics com l’alimentació o la beguda, sectors en el qual s’han detectat les màximes xifres en les relacions entre la Unió Europea i els Estats Units.

A tall d?exemple convé esmentar casos com el de la multinacional Monsanto, empresa dedicada a la fabricació d’herbicides i llavors transgèniques que primer insta els agricultors a comprar els seus productes, i després els restringeix l’ús dels mateixos sota sancions per infracció de la propietat intel·lectual. Això ha fet que molts agricultors s’hagin endeutat enormement fins el punt que molts d’ells no han pogut afrontar el retorn d’aquest deute, duent-los fins l’extrem de cometre suïcidi, com ha passat per exemple a països com l’Índia.

Aquesta política duta a terme per Monsanto ha propiciat una actitud monopolística que li ha permès controlar gran part del mercat d’aliments, forçant al monocultiu i l’eliminació progressiva de petits agricultors. Tot això s’ha dut a terme en contuberni amb les administracions públiques, després que l’empresa hagi gastat milions de dòlars en lobby, incloses les institucions europees.

Per evitar situacions com aquesta només hi veig una solució: més i millor democràcia (basada en la transparència).

Així doncs, amb la intenció d?incentivar el debat públic, he enviat algunes preguntes a la Comissió Europea, a qui he demanat que expliqui, en públic de quina manera l?Acord afectarà a les lleis, les organitzacions i l?agricultura europea; quin és el grau d?influència que tenen empreses multinacionals com Monsanto en les negociacions; o de quina manera la societat civil podrà participar i influir en el procés, i quins mecanismes pensa posar en marxa la Comissió per garantir la transparència del procés.

Tan de bo el debat preeleccions europees se centri en temes de fons, com aquest, i ens permeti posar de manifest la diferència de projectes polítics i les diferents interpretacions que uns i altres fem del concepte ?democràcia?. Si aconseguíssim canviar els patrons d?aquesta nau a la deriva que anomenem Unió Europea, potser fins i tot arribaríem a trobar la sortida de l?actual crisi d?identitat del projecte de Monnet. Però per fer-ho ens cal parlar d?allò que realment toca. Personalment, ho confesso, en tinc força ganes.

Font foto: Hachfeld

Ulisses vs Circe: els PIIGS a la cerca d’Ítaca

2
Publicat el 21 de juny de 2013
Què tenen en comú l’Odissea d’Homer amb l’Eurocrisi? Com Ulisses, que es va passar deu anys navegant a la cerca de la seva Ítaca, els anomenats PIIGS (Portugal Itàlia Irlanda Grècia Espanya) també naveguen, perduts, enmig de l’oceà, superant tota mena de perills i tempestes, rumb a la seva Ítaca particular.

Durant la travessa, Ulisses i els seus homes van desembarcar a Aeaea. Allà hi van trobar Circe, la filla de Perseis i Hèlios, una bruixa coneguda per la seva capacitat de convertir els homes en animals amb les seves pòcimes màgiques. Circe va convertir els mariners d’Ulisses en porcs.

La Troica és Circe. Fent ús d’una terrible pòcima anomenada austeritat (una metzina amb un nom enganyós que camufla les seves veritables propietats) converteix països en PIIGS (porcs), i els tracta com ho faria un porquer homerià.

Però els encanteris de Circe no van tenir efecte sobre Ulisses, a qui Hermès havia proporcionat un antídot que el va fer inmune als seus encanteris. Com Ulisses, també el sud/perifèria d’Europa pot fabricar el seu antídot, alliberar-se de l’encanteri i trobar el rumb correcte cap a Ítaca. 

Per fer-ho, Homer ens recomana tres ingredients:

1) IMAGINACIÓ. Ulisses va aconseguir tornar a casa gràcies, sobretot, a la seva imaginació i creativitat. Si el 20% dels problemes actuals són deguts a la crisi (o eurocrisi), el 80% restant són resultat de les polítiques anticrisi que s’han imposat fins ara (austericidi). Els països que han seguit el model malanomenat ‘austeritat’ posen de manifest que aquest ha fracassat socialment, ecològicament, econòmicament, i fiscalment. Com Einstein deia: fer el mateix una vegada i una altra, i esperar-ne resultat diferents, és simplement ximple. Necessitem altres idees, noves idees. Ulisses és l’espai on podem generar i desenvolupar aquestes idees. Invertir en coneixement és el bon antídot. El sud com a centre de generació de coneixment i innovació. El Silicon Valley europeu. 

2) VENT. Igual com en el cas d’Ulisses, la font energètica més neta per fer avançar la nau és el vent, i la font de calor més important, el sol. Ambdós són algunes de les riqueses i potencialitats que tenim als països del sud. L’energia neta i renovable, a més de l’estalvi i l’eficiència energètica, són la nostra gran oportunitat, el motor que ha de liderar la generació d’ocupació. Però això exigeix de convicció i d’inversió pública i privada.

3) TRIPULACIÓ. Ulisses sabia que no podia tornar sol. Necessitava la seva tripulació, i es va esforçar per mantenir el bon estat d’ànim i de salut dels seus mariners. Europa no pot avançar sense una tripulació motivada, preparada, participativa i amb dret a decidir, a decidir-ho tot. Europa només pot avançar si és amb la gent, no ho pot fer mai en contra de la gent. Front a la troica, símbol de la imposició: democràcia real.

La sortida de la crisi passa per enfrontar-se a Circe/Troica, amb imaginació i creativitat, invertint en aquells sectors que poden generar la prosperitat i el desenvolupament que convé (que no significa necessàriament creixement), i, sobretot, apostant per una reforma radical de la democràcia. I si Circe és el problema, la resposta és Ulisses, el projecte Ulisses.

Foto: Circe, de Charles Gumery.

Projecte Ulisses: i si el rescat d?Europa provingués del sud?

0
Publicat el 21 de juny de 2013

Una delegació del Grup Verds/ALE som a Lisboa, on presentem l’ambiciós projecte que hem titulat “Ulisses”. De manera resumida: el projecte Ulisses és una xarxa, un moviment i un projecte de desenvolupament per als països del sud i la perifèria europea. Busca impulsar una prosperitat i un desenvolupament (que no és necessàriament creixement) a partir de les potencialitats del sud. Igual com els mariners d’Ulisses, que van ser convertits en porcs durant el seu retorn a casa, els PIIGS europeus aspiren a capgirar la situació, a partir de canviar el diagnòstic, erroni, que ha primat fins ara en l’adopció de polítiques europees. Si el 20% dels problemes actuals es deuen a l’anomenada eurocrisi, el 80% restants són resultat de les equivocades polítiques ‘anticrisi’ que de fa temps es venen imposant, en forma d’astericidi.

 

The Ulysses Project

TEN YEARS TO RELAUNCH THE EUROPEAN UNION FROM THE PERIPHERY

Portugal, Ireland, Italy, Greece and Spain have been called the PIIGS countries and they have been undergoing a shock treatment after the crisis broke up in 2008. They have been considered the sick men of Europe and been blamed as the reason for the weaknesses of the euro. Plenty of ad hoc measures have been tried in order straighten up the economies of these countries, but until now there has not been a comprehensive, multifaceted, plan for their development, one that must come from within and involve the Union, the governments, the citizens and the civil society groups of the region. This is the aim of the Ulysses Project.

The Ulysses Project is a network, a movement and a development model for the peripheral and southern countries. It gets its name from the Greek hero that travelled across these countries and is a symbol of resourcefulness, versatility and creativity, the very tools that we need to use in order to create a fully developed European periphery.

Firstly, Ulysses is a network of people coming from diverse social and academic backgrounds, sharing the belief of a better European Union in which the peripheral countries of the Eurozone will become equally important to those of the centre, in terms of economic robustness and political openness, ultimately paving the way for progress in all internal and external fields.

Secondly, Ulysses is a movement of ideas, aiming at enriching the public dialogue on issues concerning the state and the society.

Thirdly, Ulysses is a project aiming at the redesign of the euro zone’s periphery in everything that concerns the state, the people and daily life, with emphasis given on the comparative advantages of each country, in order to bring prosperity through sustainable growth, employment and investment opportunities and to balance out the structural asymmetries that now exist within the euro zone and the European Union.

Considering that the current political, institutional and economic framework of the European Union in general and the Euro zone in particular, has not been effective in bringing convergence between member-states, but has instead exacerbated the divergence among national economies, by increasing the gap between surplus and deficits countries, instead of bridging it; the principal idea underpinning the Ulysses Project, is to correct the structural asymmetries of the Euro zone, address the flaws of the local public administrations, rationalize the allocation of public and private resources, emphasize the need for change in the economic and state model, improve and expand the welfare system and the ways in which goods and services are produced, consumed and distributed among the members of the society.

 

Raül Romeva: United we stand

(published 3 December 2012)

 

We are living times of change and yet we are standing up to the challenge. There was a remarkable absence of a joint position from Member-States ever since the eurocrisis erupted. Instead of devising a single, consistent and coherent strategy for the common needs of all member states that have been experiencing the most chilling effects of the crisis, we saw each government turning to its own narrow world and trying to distance itself from other countries in similar conditions.

The Europe-wide general strike of 14th November is a positive example of a united effort of mobilization and cooperation for the achievement of common objectives. A project of environmental and social justice is impossible to be fulfilled without true European action.

Our reaction must be determined and put forth the need of a paradigm shift. The peoples of Southern Europe feel restrained by perverse austerity while at the same time they feel that they are not truly represented in the EU institutions. We must therefore turn to federalism as a guiding beacon for a deeper integration process – one on which Europe’s survival depends on.

In this respect, it is fundamental for the European Central Bank to step in and act as a lender of last resort in order to restore cohesion and faith in the Euro currency. I take this opportunity to also send a message to all European countries: we are all together in this and we must be united and take concerted measures to fight this crisis. Otherwise what is now happening in the periphery will inevitably spill over to the rest of the Member-States, with devastating consequences whose extent is hard to predict.

It is clear to me that the Ulysses Project has a fertile environment to grow in and to influence the masses. It must develop further to have a broader support base, to enjoy our commitment to it, for its failure will mean an ideological defeat in this war of ideas we find ourselves in. We cannot possibly allow ourselves to remain without an alternative and for that we must act and we must be vigilant and forward-looking.

Prospeccions al Mediterrani: allargar l’agonia de la dependència del petroli, al preu de destruir el fons marí.

1
Publicat el 20 de juny de 2013
Fa temps que ressonen arreu les intencions de la petroliera irlandesa Cairn Energy d’iniciar a finals d’any un seguit de prospeccions submarines a 35 milles de la costa eivissenca amb l’objectiu de trobar petroli. Més enllà de la ja de per sí qüestionable obsessió per seguir allargant l’agonia de la dependència dels combustibles fòssils, en aquests moments hi ha una qüestió immediata que preocupa altament l’entorn com és l’impacte que tindran les esmentades proves. 

Aquestes prospeccions consistiran en realitzar una sèrie de detonacions submarines que generen ones de ressonància que els permetin desxifrar la composició de la roca sota el mar.

La comunitat científica ha adoptat els 180 decibels com el nivell d’intensitat acústica a partir del qual es poden produir mals fisiològics irreversibles en cetacis i tortugues marines, i les detonacions d’aquestes prospeccions arribaran als 249 decibels.

L’emissió d’ones afecta el sistema de col · locació dels cetacis, alterant el seu comportament, capacitat d’alimentació, orientació i rutes migratòries, per no parlar dels efectes devastadors per a la pesca, que quedarà literalment arrasada. Segons els estudis elaborats tant per la Universitat Politècnica de València com pel Cabildo de Lanzarote, l’aparició de cadàvers de cetacis desorientats a les platges serà una de les principals conseqüències d’aquestes detonacions.

Per tot plegat, he plantejat una sèrie de preguntes a la Comissió Europea en els següents termes.
  
Quina opinió té la Comissió sobre aquesta prospecció i els efectes que tindrà en l’ecosistema?

coneixement la Comissió de les espècies que en resultaran afectades?

Creu la Comissió que l’Estat espanyol hauria de portar a terme alguna acció per evitar els efectes en cetacis, tortugues marines, aus marines i recursos pesquers?

Creu la Comissió que és admissible que les detonacions siguin de 249 dB quan hi ha consens entre la comunitat científica sobre l’afectació a cetacis i tortugues per sobre dels 180 dB?

Nota: del tema ja se n’han fet ressò, entre d’altres, elnoudiari.es , Ultima Hora o l’AraBalears .

Nota 2: Molt em temo, però que això serà només un aperitiu, i que la qüestió requerirà que en seguim parlant.  

 

Tibet’s Environment: Denuding, Degrading and Depopulating (by Tenzin Norbu)

0
Publicat el 19 de juny de 2013
Sinopsi de la conferència que TENZIN NORBU, Director del Environment and Development Desk (Central Tibetan Administration) , ha fet avui al Parlament Europeu. Poca broma amb el tema.

Tibet’s Environment: Denuding, Degrading and Depopulating

 

Abstract

 
Situated at the heart of Asia, Tibet is one of the most environmentally strategic and sensitive regions in the world. Scientists are increasingly calling the Tibetan Plateau as the ‘Water Tower of Asia’, ‘Barometer of Asia‘ and most importantly ‘The Third Pole’. For centuries, Tibetans have lived in harmony with nature based on the principles of simplicity, interdependence and non-violence enshrined in their religious beliefs, customs and taboos. However, the occupation of Tibet by People’s Republic of China (PRC) made way for the implementation of environmentally destructive policies and projects, which further accelerated the effects of global climate change on the ‘roof of the world’. Tibetan Plateau today is heating twice as fast as the global average and consequently, it is faced with a series of environmental challenges that not only affects its ecology but its social, political and economic attributes as well.

A large part of Tibet’s 2.5 million sq. km area has been grossly denuded due to the implementation of several development plans and policies by PRC since 1960s, including land-use policies, mining, deforestation, urbanization etc. Different grassland and livestock rearing policies to increase production have instead threatened the sustainability of the fragile environmental balance of this immense upland. Similarly, mining operations carried out with minimal participation of Tibetans and poor environmental safeguards, have resulted in pollution of land and water; destruction of grazing lands, soil erosion and loss of wildlife biodiversity, which in turn affects the livelihood of Tibetans. The large-scale deforestation that has already destroyed half of Tibet’s rich timber resource continues unabated even after the official logging ban declared after the disastrous floods of the middle and lower Yangtze River in 1998. Tibetans have been protesting across Tibet to voice their concern about these impacts on their ecology and livelihood.

The global climate change and local human-induced factors have caused a multi-faceted environmental degradation which further enhances the warming process. In the past few decades, the alpine glaciers are rapidly melting, vast permafrost layer are constantly reducing, river hydrology is swiftly declining, wetlands and lakes are constantly shrinking while stretches of grasslands are turning into arid region. The degradation of glacier, permafrost, wetlands, lakes and grassland which serves as a major carbon sink, leads to the release of huge amounts of green-house gases into the atmosphere, intensifying the already warming global climate.

As a response to the large-scale desertification of grassland, Chinese government is aggressively implementing a policy to depopulate millions of drogpas (Tibetan pastoral nomads) from their ancestral pastoral grounds by forcing them to abandon their livestock and settle them in socialist-style ghettos. Over half of the 2.45 million drogpas have been already been “resettled” under the guise of ecological protection and social development. These drogpas are faced with souring poverty, unemployment and social breakdown. Ironically, these drogpas have maintained a unique pastoral culture and has in-fact been the real guardians of these alpine pastures for more than 8000 years. Lands and pastures inhabited by Tibetan farmers and nomads are expropriated to make way for mining industries and hydro-power projects. China has dammed all the major rivers originating from Tibet, which supports over 1.3 billion people in Asia.

The effects of accelerating denudation, degradation and depopulation of Tibet’s fragile ecology will resonate for beyond the plateau, changing the water supply for billions of people and altering the atmospheric circulation over half the planet. With survival of Tibetans as well as almost half of humanity at stake, the need to save the Tibetan Plateau from ecological devastation is highly urgent, more than ever before.

La taxa sobre transaccions financeres supera el tràmit europarlamentari d’ECON

0
Publicat el 19 de juny de 2013
Ahir, 18 de juny de 2013, la Comissió d’Afers Econòmics i Monetaris (ECON) del Parlament Europeu va aprovar per una àmplia majoria l’informe sobre la taxa sobre transaccions financeres (TTF). Aquesta votació ratifica la cooperació dels onze Estats membres que desitgen introduir una TTF junts i limita enormement les exempcions que el sector financer i alguns estats volien imposar.

No és cap secret que la pressió del lobby financer ha estat enorme. Tot i així, la comissió ECON ha sabut afrontar-la, i déu n’hi do del resultat, que salva l’essencial de la proposta inicial. Així, s’estén la base de la TTF a les transaccions de divises (l’original taxa Tobin). A més, rebutja l’exempció general dels fons de pensions, en favor d’una mesura transitòria que sotmet aquests, durant els tres primers anys, a un impost sobre les transaccions del 0,05% en lloc del 0,1%.

Per desgràcia, no tot és positiu. La majoria d’ECON també va votar a favor de determinades exempcions, entre les quals les següents: transaccions intragrup (entre les filials i l’empresa matriu), algunes transaccions anomenades “operacions de creació de mercat”, així com part de les transaccions realitzades entre empreses no financeres. També s’estableix un règim especial (inclou els tipus reduïts) per als bons sobirans i els fons de pensions.

Totes aquestes exempcions, certament, soscaven l’eficàcia i la simplicitat de la TTF. No obstant això, el resultat és globalment engrescador i concorda força amb el dictamen original elaborat pel Parlament Europeu.

Sigui com sigui, amb aquesta votació s’envia un senyal polític ben clar als governs i a la ciutadania europea: si es vol (taxar les transferències), es pot. Per altra banda, això hauria de contribuir a dotar la UE de més recursos propis que han de servir per preservar la idea originària d’Europa: un espai de llibertat i justícia, basat en la preeminència de l’Estat del Benestar.

Foto: La diputada socialista grega, ponent de l’informe, Podimata.

Penjats@internet (30 minuts)

0
Publicat el 17 de juny de 2013

Ha nascut la primera generació que tindrà una vida registrada a la xarxa. Perfils, vídeos, fotos. Tot queda penjat a Internet. La vida a la xarxa.”

La meva impressió personal és que, tot plegat, rau en saber ser-hi, a la xarxa, en ser conscients de les conseqüències de les nostres accions, i en comptar amb un marc regulatori adequat que clarifiqui drets i responsabilitats.

Europa Quo Vadis. El proyecto europeo a debate

0
Publicat el 12 de juny de 2013


Dels autors del projecte http://europaquovadisblog.wordpress.com/ :

Debaten sobre el futuro de Europa: Joaquín Almunia, Josep Borrell, Santiago Fisas, Ramon Tremosa, Raül Romeva, Jordi Pujol, Ignasi Guardans, Oriol Junqueras, Jaume Duch, Andreu Missé, Raimon Obiols, Amadeu Altafaj, Cristina Gallach y más goo.gl/t0XxV

¿Dónde va Europa?

Hablar de crisis es también hablar de Bruselas y de Berlín, del Banco Central y de Mario Draghi, de Angela Merkel y de la Comisión, de las reuniones del Consejo y del Parlamento — del Parlamento poco -, de los hombres de negro y de algo que se denomina troica, de la austeridad y de las políticas de crecimiento.

La actualidad pasa por Bruselas. En Bruselas se decide todo, pero Bruselas es, en esencia, los estados miembros allí reunidos. Y cuando se van, los estados miembros reniegan de Europa. Porque se han permitido irresponsabilidades en el sur, dicen en el norte. Porque se han adoptado las medidas dogmáticas del norte, dicen en el sur. La solución pasa, coinciden todos, por más Europa, pero nadie parece dispuesto a ceder para ello.

La crisis económica ha arrastrado el proyecto europeo a una crisis institucional de magnitudes imprevisibles. El déficit democrático y estructural de las instituciones ha quedado descarnadamente a la vista de todos, ante la imposibilidad de tomar decisiones en momentos de urgencia.

En un intento modesto de poner orden a todo este entramado incomprensible que monopoliza a diario las portadas, el proyecto ¿Quo Vadis Europa? nace con el objetivo de pedir a los propios responsables de las instituciones que expliquen qué es Europa, qué le pasa en estos momentos de crisis y desafección y, sobre todo, hacia dónde va este proyecto que nació con tantas expectativas y generó tanta admiración. Con el convencimiento de que más allá de las carencias de funcionamiento, Bruselas y todo lo que el término implica, tiene unas carencias abismales de explicación y de comprensión.

Para ello se ha entrevistado a periodistas, políticos, miembros de la Comisión, diputados del Parlamento, y funcionarios del Consejo. Un amplio abanico para intentar abarcar todo el conjunto y contarlo desde todos sus puntos de vista.

El resultado de las más de veinte entrevistas es un documental de 27 minutos que, mediante el propio relato de los protagonistas, va desgranando las causas de la crisis económica e institucional de la Unión Europea, propone algunas posibles soluciones y, sobre todo, pone de relieve la complejidad y la divergencia de criterio que subyace en la construcción europea.

Lluita contra l’atur juvenil: el PE es queda curt.

0
Publicat el 12 de juny de 2013

El Parlament Europeu ha adoptat avui una resolució perquè s’activin accions contra l’atur juvenil a Europa. El text que havíem presentat des de Verds/ALE era molt ambiciós (és aquest), i en les negociacions hem aconseguit incorporar algunes coses significatives en la resolució comuna.

Tot i així, el text ha deixat fora dues esmenes importants presentades per Verds/ALE. Una feia referència a la necessitat de dotar-nos d’un pla de xoc anual, l?altra a la incorporació de clàusules legals perquè la inversió en els i les joves s’exclogui dels objectius de dèficit.

La lluita contra l’atur juvenil no es pot deslligar dels plans d’austeritat. No té sentit continuar aplicant polítiques destructives de llocs de treball i al mateix temps destinar recursos públics per paliar parcialment les seves conseqüències. La Garantia Juvenil Europea no pot esdevenir una mena de placebo d’Europa pel jovent. Ara el Consell i la Comissió s’omplen la boca parlant dels i les joves, però la veritat és que estan destruint el somni europeu, apostant de manera preocupant per una Europa del capital, on només els interessos dels bancs persisteixen. Nosaltres proposem mesures, reals i contundents, per fer front al 57% d’atur a l?Estat espanyol. La situació, en tot el sud d?Europa, és dramàtica. La Garantia Juvenil Europea és condició necessària per sortir de la crisi, però no sufficient.

Per això des de Verds/ALE hem demanat la necessitat d’aplicar un pla de xoc d’un an, dotat amb els recursos suficients, en aquelles regions d’europa on l’atur juvenil està per sobre del 25%. Malauradament la majoria de l?Eurocambra no ens ha seguit en això. La majoria conservadora ha suposat, un cop més, un fre. És aquí on ens hi jugem el futur dels i les joves.

També hem demanat que es modifiquin els MoUs (Memorandums of Understunding) per tal que s?exclogui la inversió en la lluita contra l’atur juvenil dels objectius de consolidació fiscal i sigui, en canvi, un compromís obligatori l’aplicació de mesures com la garantia juvenil europea. Aquesta proposta, tampoc ha passat.

Font foto: Ingram Finn.

Revisió del reglament sobre la pesca il.legal, no documentada i no reglamentada (INDNR o IUU)

0
Publicat el 12 de juny de 2013
Avui hem votat en plenària, finalment, el meu informe sobre la revisió del Reglament de la pesca il.legal, no declarada i no reglamentada. El debat va ser ahir al vespre, en sessió nocturna. Adjunto a continuació la nota de premsa de reacció, i la meva intervenció d’ahir (més avall).

PRESS RELEASE

Illegal fisheries: EU blacklist must be expanded after EP all clear

 

The European Parliament today approved a new rapid procedure for listing countries not cooperating in the fight against illegal, unregulated and unreported fishing (IUU). This clears the way for the Commission to add additional countries to the current list (1) and to publish the list of vessels involved. Commenting after the vote, Green fisheries spokesperson and EP draftsperson/rapporteur for the file Räul Romeva stated:

“The EU’s illegal fishing black-list is a crucial tool for clamping down on illegal fishing and MEPs have to day given the go-ahead to a rapid procedure for adding countries to this list. With IUU fishing a major threat to vulnerable fish stocks, transparency of those states and boats involved is a crucial measure for tackling the problem. These proposals will clear the way for the EU to add other countries (like South Korea) to the list of non-cooperating states, with listed countries facing possible sanctions.

“The Commission must expand the current list to include other countries for which there is clear evidence of illegal fishing, notably South Korea. With repeated cases of illegal fishing and related human rights abuses, notably in West African waters, the European Commission must add South Korea to the blacklist. It must also finally publicly list those vessels engaging in IUU fishing: this would be crucial to support efforts to address the problem.

“IUU fishing remains a major threat, accounting for up to one-third of global catches. While the EU has introduced tougher rules, illegal fishing continues to be a major problem, also within the EU fishing industry. EU fisheries companies have vessels flagged in or operating out of some of the countries listed today (and other countries with a lax approach to illegal fishing), enabling them to evade EU regulations.

“If the countries on the list do not make swift improvements, the Commission must propose sanctions, including – but not limited to – trade sanctions. All non-cooperating countries must be treated in the same way, regardless of EU interests or special ties”

(1) The list comprises 8 countries:  Belize, the Kingdom of Cambodia, the Republic of Fiji, the Republic of Guinea, the Republic of Panama, the Democratic Socialist Republic of Sri Lanka, the Togolese Republic and the Republic of Vanuatu.

 

INTERVENCIÓN en PLENO

Raül ROMEVA (IUU, 11.06.13)

Contexto general

El pescado capturado de forma ilegal a menudo puede parecer atractivo desde el punto de vista económico. Puesto que se captura sin tener en cuenta las normas medioambientales, sociales y de otros tipos, los pescadores normalmente lo pueden vender por menos dinero. Por lo tanto, a los mayoristas y los minoristas les resulta más barato comprar este pescado, aunque es posible que no siempre sepan que ha sido capturado de forma ilegal.

 

Esto explica la evidente falta de entusiasmo por parte de muchos hacia el Reglamento sobre la pesca ilegal, no declarada y no reglamentada (Reglamento INDNR, o IUU, según siglas en inglés). Es fácil estar en contra de la pesca ilegal en principio, de hecho es difícil no estarlo. Pero, cuando la oposición a la pesca ilegal puede dar lugar a interrupciones en el abastecimiento de pescado en el mercado de la UE, reducir los beneficios o interferir en el comercio con «importantes» socios comerciales de la UE, entonces resulta mucho más difícil luchar contra la pesca ilegal. Al menos, esa ha sido la experiencia en la UE con el Reglamento (CE) nº 1005/2008.

 

Cuando la Comisión formuló su propuesta por primera vez en 2007, esta fue inmediatamente recibida con una profunda hostilidad desde varios sectores. Muchos Estados miembros se quejaron de que dicha propuesta «obstaculizaría el comercio», o sería demasiado costosa y difícil de aplicar. Muchos no querían que los buques de la UE se incluyeran en el ámbito de aplicación del Reglamento sobre la pesca INDNR, argumentando que quienes practicaban pesca INDNR eran otros, no los europeos.

 

Curiosamente, la oposición más enérgica a la propuesta procedía de los países nórdicos, que dependen más del comercio para satisfacer su mercado y que se suele considerar que están más a favor de los controles y las sanciones. España aceptó los principios principales de la propuesta casi de inmediato.

 

Varias Direcciones Generales de la Comisión también opinaron de forma similar.

 

En suma, elaborar discursos contra la pesca INDNR era «algo positivo» pero tomar medidas es algo distinto.

 

Hace seis meses la Comisión notificó a ocho países (Belice, Camboya, Fiyi, Guinea, Panamá, Sri Lanka, Togo y Vanuatu) la posibilidad de que se les identificase como terceros países considerados por la Comisión como terceros países no cooperantes en la lucha contra la pesca INDNR.

 

La identificación formal debía producirse, precisamente este mes de junio, tras el plazo de seis meses establecido. De hecho, ello debería conllevar, al menos, sanciones comerciales y de otros tipos (art. 38).

 

De momento no tenemos más información, y sí alguna sospecha de que alguno de los mencionados, como Sri Lanka, podría quedar fuera. ¿Tiene esto algo que ver con el trato privilegiado que le concede, por ejemplo, el Reino Unido?

 

Aunque muchos acogimos favorablemente este paso, ya entonces lo consideramos muy nimio. De hecho, lo que necesitamos es que se aplique el reglamento, y no sólo una amenaza.

Estos países son actores relativamente pequeños en el contexto mundial de la pesca INDNR. Países mucho más grandes también están involucrados en la pesca INDNR de diversas maneras, ya sea como Estado de abanderamiento, Estado costero, Estado de transformación o de otras formas.
Entre estos países podrían figurar Corea, Rusia, Indonesia, Filipinas, Tailandia (en el marco del Acuerdo de Asociación), Papúa Nueva Guinea e incluso China.

En el caso de Corea, por ejemplo, hemos visto algún gesto por su parte, pero con poco convencimiento. Incrementar las multas y añadir VMS no basta para contar con un sistema eficaz y disuasorio.

 

En el caso de China, en particular, es existe numerosas sospechas de que se dan numerosas prácticas de ‘lavado’ de pesca IUU convirtiéndola en non-IUU, por la vía de un entramado complejo de importación-exportación-reexportación.

 

Por otro lado, en relación a estos dos países, mi colega Aubert ya denunció en 2006 ante la DG Sanco que se debían cruzar sus listas con las listas IUU. Por ejemplo, existen 284 barcos coreanos, que incluyen a Dongwon, compañía, implicada en un caso de fraude y IUU, actualmente investigada por el gobierno coreano, más 205 barcos chinos afectados de mala praxis e incumplimiento de normas higiénicas. Qué está haciendo la Comisión para tratar esta cuestión?

 

En otras palabras, si bien la identificación de este tipo de países debe basarse en razones de peso, para que la identificación sea jurídicamente irrefutable, lo cual requiere tiempo y recursos, la Comisión no debe desistir. De hecho, la Comisión debe asegurarse de dedicar los suficientes recursos financieros y de personal a la investigación de otros países y, si está justificado, identificarlos con rapidez y eficacia.

 

Sin embargo, los mismos factores y en su mayoría los mismos argumentos que eran evidentes durante la adopción del Reglamento, todavía son válidos, lo que dificulta el avance de la lucha contra la pesca INDNR.

 

Costó mucho tiempo que la Comisión procediera a la notificación de los ocho países mencionados anteriormente, lo que suscitó inquietudes con respecto al nivel de entusiasmo por la plena aplicación del Reglamento en algunos lugares. De hecho, todavía no figura ningún buque en la lista de la UE de buques de pesca INDNR que no proceda de las listas de las organizaciones regionales de ordenación pesquera. Es difícil creer que no exista ni un solo buque —ya sea con pabellón de la UE o extranjero— para el que la Comisión tenga suficiente información que justifique su adición a la lista.

 

Sorprendentemente, cuando la Comisión presentó su proyecto de lista de países a los Estados miembros, en un principio algunos Estados miembros defendieron a sus países «socios». Al final, solo el Reino Unido se molestó tanto por la inclusión de Belice y Sri Lanka que se abstuvo en la votación en el comité de gestión.

 

El programa de libre comercio de la Comisión y muchos Estados miembros todavía parece tener más peso en la balanza política que la necesidad de finalizar lo que un antiguo Comisario llamó el «azote de los océanos». Probablemente este factor ha evitado que se considere en serio a Corea, con quien la UE ha firmado recientemente un acuerdo de libre comercio.

 

No obstante, la pesca INDNR constituye una de las amenazas más graves para la biodiversidad marina y puede ocasionar problemas de seguridad alimentaria en muchos países costeros y en desarrollo.

 

En los Estados Unidos, la lucha contra la pesca INDNR se recoge en la Ley Magnuson-Stevens. Recientemente este país ha publicado su tercera lista bienal de países identificados como poseedores de buques implicados en la pesca INDNR. A diferencia de la tímida lista de la UE, los estadounidenses sí que incluyen a algunos países más grandes implicados en la pesca INDNR, como son Corea, México y, lo que es bastante embarazoso, España e Italia. La Comisión debería consultar inmediatamente con los Estados Unidos para contrastar información y, si está justificado, añadir a más países. Existe un memorando de entendimiento entre la UE y los Estados Unidos para facilitar estas cuestiones, al igual que con Japón.

 

En repetidas ocasiones, el Parlamento ha aprobado informes y resoluciones que instan a la Comisión a seguir adelante con la lucha contra la pesca INDNR con todos los recursos que pueda controlar y de tantos modos como sea posible, entre ellos, el rechazo del reabanderamiento, la recogida de información sobre acuerdos privados, una mejor rastreabilidad de productos y mejoras en cuanto a cooperación internacional e intercambio de información.

 

Todos los servicios de la Comisión deben trabajar juntos para hallar formas de garantizar y facilitar la aplicación eficaz del Reglamento, a fin de aplicar las políticas y la legislación de la Unión.

 

El Reglamento sobre la pesca INDNR de la UE es innovador, el único en todo el mundo que es tan amplio en su ámbito de aplicación y las medidas que permite. Sin embargo, solo merece la pena disponer de una legislación de este tipo si se aplica plenamente. Al limitar su aplicación a una serie bastante mediocre de actores de la pesca INDNR, se corre el riesgo de permitir, incluso alentar, que se la considere un tigre de papel, una decoración de la que la UE pueda presumir pero que otros no deban temer.

 

El Tratado de Lisboa ha establecido una nueva jerarquía de normas, que incluye tres niveles. En el primer nivel se encuentran los actos legislativos, adoptados por los legisladores conforme al procedimiento legislativo ordinario, en el que el Parlamento Europeo y el Consejo deciden como colegisladores en pie de igualdad (véase el artículo 294 del Tratado de Funcionamiento de la Unión Europea − TFUE), o conforme a procedimientos legislativos especiales.

 

Además, el legislador puede delegar en la Comisión los poderes para adoptar actos no legislativos de alcance general que completen o modifiquen determinados elementos no esenciales del acto legislativo (los llamados actos delegados, definidos en el artículo 290, apartado 1, del TFUE), que constituyen el segundo nivel de normas. Los actos de la Unión jurídicamente vinculantes también podrán conferir competencias de ejecución a la Comisión cuando se requieran condiciones uniformes para la ejecución de estos actos. Sobre esta base, la Comisión adopta los llamados actos de ejecución (véase el artículo 291 del TFUE), que constituyen el tercer nivel.

 

La elección del tipo de acto no siempre es evidente. Los actos delegados y los actos de ejecución, en comparación con los actos legislativos, tienen la ventaja de ofrecer la posibilidad de reaccionar rápidamente ante una nueva situación.

 
Mientras que el procedimiento legislativo ordinario y el uso de actos delegados garantizan la participación del Parlamento en pie de igualdad con el Consejo, el uso de actos de ejecución implica la exclusión de facto del Parlamento, pues su derecho de control no obliga a la Comisión a seguir la posición del Parlamento.

La propuesta de la Comisión

 

En el contexto de la adaptación del Reglamento (CE) nº 1005/2008 a las nuevas normas del TFUE, la Comisión ha preparado un proyecto de propuesta en el que clasifica las competencias conferidas actualmente a la Comisión por dicho Reglamento en medidas con carácter delegado y medidas con carácter de ejecución.

En general, los cambios propuestos se refieren únicamente al tipo de actos a adoptar, y no modifican el contenido de las medidas.

 

Solo existe un cambio importante en el procedimiento aplicado a la inclusión o a la eliminación de terceros países identificados en una lista de terceros países no cooperantes (para los que la COmisión solicitó poderes de ejecución)

 

La Comisión propone estar facultada para adoptar actos delegados a fin de autorizar excepciones con respecto a la notificación de información por parte de los buques pesqueros o establecer distintos períodos de notificación, determinar criterios de referencia para las inspecciones de las operaciones de desembarque y transbordo efectuadas por buques pesqueros de terceros países, adaptar el régimen de certificación de las capturas de algunos productos de la pesca obtenidos por pequeños buques pesqueros, incluida la posibilidad de utilizar un certificado de captura simplificado, modificar la lista de los productos no incluidos en el ámbito de aplicación del Reglamento, adaptar el plazo de presentación del certificado de captura al tipo de producto de la pesca y la distancia al lugar de entrada o el medio de transporte utilizado, establecer normas para la concesión, modificación o retirada de los certificados de operador económico autorizado o para la suspensión o revocación del estatuto de operador económico autorizado, y establecer criterios de la Unión con respecto a las verificaciones en el marco de la gestión de riesgos.

 

La Comisión propone que se le otorguen poderes para el establecimiento de formularios de notificación previa, el establecimiento de procedimientos de declaración de desembarque y transbordo, la adopción, de acuerdo con los Estados de abanderamiento, de certificados de captura elaborados, validados o presentados por medios electrónicos o basados en sistemas electrónicos de trazabilidad que garanticen idéntico nivel de control por parte de las autoridades, la determinación y modificación de la lista de regímenes de certificación de capturas adoptados por las organizaciones regionales de ordenación pesquera que cumplan el Reglamento sobre la pesca INDNR de la UE, el establecimiento de condiciones comunes en todos los Estados miembros con respecto a los procedimientos y formularios de solicitud y expedición de certificados de operador económico autorizado, de normas aplicables a las verificaciones de los operadores económicos autorizados y de normas sobre el intercambio de información entre los operadores económicos autorizados y las autoridades de los Estados miembros, entre los Estados miembros y entre los Estados miembros y la Comisión, la elaboración de la lista de la Unión de buques INDNR, la supresión de buques de la lista de la Unión de buques INDNR, la inclusión de las listas de buques INDNR adoptadas por las organizaciones regionales de ordenación pesquera en la lista de la Unión de buques INDNR, la identificación de los terceros países no cooperantes, la inclusión de los terceros países identificados en la lista de terceros países no cooperantes, la supresión de terceros países de la lista de terceros países no cooperantes, la adopción de medidas de urgencia respecto de terceros países en circunstancias específicas, el establecimiento del formato en que los Estados miembros han de presentar la información referente a los buques pesqueros avistados y el establecimiento de normas sobre asistencia mutua.


Mi posición como ponente


En general debo decir que estoy satisfecho con las opciones de la Comisión cuando propone cambios. No obstante, el debo recordar que, cuando se proponen actos delegados, la delegación debe limitarse en el tiempo, con el fin de poder evaluar periódicamente su utilización.

 

El Parlament Europeu es pronuncia: sí a la dació en pagament i a l’habitatge social

0
Publicat el 11 de juny de 2013
Avui el Parlament Europeu ha adoptat l’informe de l’eurodiputada dels Verds, Karima Delli, que exigeix a la Comissió Europea i els Estats membres un pla d’acció per acabar amb el drama de molta gent per no poder accedir a un habitatge digne. El text incorpora algunes de les esmenes que vàrem presentar, i que van ser adoptades ja durant la votació en Comissió EMPL, i fa que el Parlament Europeu s’hagi pronunciat finalment a favor de mesures com la dació en pagament.
L’informe demana als Estats Membre que impedeixin que les famílies desnonades continuïn pagant els seus crèdits hipotecaris, i és que mesures com la dació en pagament son claus per acabar amb l’abús dels bancs sobre la gent. L’informe també demana adaptar la política fiscal per limitar l’especulació amb l’habitatge i una major coordinació de les polítiques regionals i estatals. Ara cal crear una estratègia europea que garanteixi a tota la ciutadania el dret a un habitatge digne.
Amb la votació d’avui, a favor de una política d’habitatge social i justa, el Parlament Europeu insisteix novament en que cal canviar de política. Veurem si el govern espanyol, aquest cop, abandona la sobèrbia ademocràtica (en alguns casos directament pre—democràtica), escolta, i reacciona davant les demandes que fa temps milers (milions) de persones li reclamen, i ara, també, les institucions europees.

Nota final 1: La recent pol·lèmica arran de la concessió del Premi Ciutadans del Parlament Europeu a la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) i a Ada Colau, ha posat en evidència que el Partit Popular utilitza Europa quan i com li convé. Recordo que el Tribunal de Justícia Europeu s’ha pronunciat contra les clàusules abusives de la llei hipotecària espanyola.

Nota final 2: Hi torno, victòries com la d’avui no són casuals, són el resultat de la tenacitat, la constància i el raonament de mobilitzacions massives, com les de la PAH. 
 

Foto: PAH

Sessió plenària, juny 2013: allò que considerem prioritari

0
Publicat el 10 de juny de 2013

Prioritats de la Setmana. 10-13 de Juny a Estrasburg

 

Propera cimera europea: recomanacions econòmiques i atur juvenil

Debat: dimecres; Vot: dijous.

La cimera europea tindrà lloc a Brussel•les els dies 27 i 28 de juny. Els temes seran: les recomanacions econòmiques de la Comissió Europea dins del semestre europeu, inclosa la reforma de les pensions a l’estat espanyol, i l’atur juvenil.

Verds/ALE situarem al debat d’atur juvenil la necessitat d’aplicar un pla de xoc que consisteixi en dotar dels recursos suficients aquelles regions europees on l’atur juvenil estigui per sobre del 25%. També demanarem que es modifiquin els Memoràndums d’Entesa (MoUs) per tal que la inversió en la lluita contra l’atur juvenil quedi exclosa dels objectius de consolidació fiscal, i per tal que mesures com la garantia juvenil europea esdevinguin compromisos d’obligat compliment.

 

El PE contra els desnonaments

Debat: dilluns, Vot: dimarts;

L’eurocambra votarà un informe de l’eurodiputada verda Karima Delli que reclama a la Comissió Europea i als Estats membres un pla d’acció per acabar amb el drama de la pèrdua d’habitatge. Concretament, l’informe incorpora algunes de les propostes que várem fer, en forma d’esmena, i demana que s’eviti el desallotjament de famílies que no poden complir amb els pagaments hipotecaris, i que s’adapti la política fiscal per tal de limitar les pràctiques especulatives amb l’habitatge. L’informe també proposa una major coordinació de les polítiques nacionals d’habitatge i la creació d’una estratègia europea.

 

Darrer pas cap a un Sistema Comú Europeu d’Asil

Debat: dimarts; Vot: dimecres.

A Europa, més de 330.000 persones van sol·licitar asil als països de la UE al llarg del 2012. 2.565 ho van fer a Espanya. El nou Sistema Europeu Comú d’Asil busca una progressiva convergència a tota la UE de normes mínimes comunes, procediments harmonitzats i estatus de protecció uniforme, així com un 
reglament de Dublín, que estableix el mecanisme de “cooperació” entre els Estats membres.
Els Verds hem manifestat reiteradament la nostra decepció amb l’acord final, ja que no es crea un espai europeu de protecció de les persones refugiades, sinó que continua relacionant persones migrades amb delincuència i terrorisme. Veiem problemes amb les normes per les quals els sol·licitants d’asil han de tornar al país on han demanat asil inicialment (Dublín III) i sobre les condicions d’acollida. 

Concretament, és problemàtic l’informe d’Eurodac. Eurodac és el sistema europeu de base de dades de les empremtes dactilars de les persones sol·licitants d’asil. Amb la nova regulació, Europol i la policia podran accedir lliurement a aquesta informació, relacionant automàticament sol·licitants d’asil amb terrorista.

 

Schengen: inspeccions sorpresa per frenar els controls fronterers il·legals

Debat: dimarts; Vot: dimecres;

La reforma de les normes que regulen el funcionament de l’espai europeu sense fronteres internes, permetrà l’enviament per sorpresa d’equips d’inspecció per comprovar que no s’imposen controls il·legals a les fronteres internes de l’àrea Schengen. Els Verds han expressat el seu desacord amb la tendència general de limintar Schengen i reintroduïr certs controls fronterers, un dels majors èxits de la política de la UE.

 

Fons d’ajuda a les persones més desfavorides

Debat: dimarts; Vot: dimecres

La Comissió Europea ha suggerit un pressupost total de 2.500 milions per al període 2014-2020, però tres comissions parlamentàries (Afers Socials, Agricutlura i Pressupostos) demanen mantenir els 3.500 milions actuals per ajudar a cobrir les necessitats bàsiques de les persones més pobres. És inadmissible que en un moment de crisis es redueixi el pressupost europeu per a molts programes de bancs d’aliments i altres polítiques socials bàsiques.

 

Ús de dades personals de passatgers aèris, violanció de drets fonamentals.

Vot: dimecres.

La Comissió ha tonat a possar sobre la taula la directiva de PNR (Passenger Name Record) per la qual podria utilitzar dades personals, com l’adreça o el número de targeta de crèdit, de passatgers aeris amb origen o destinació a la UE per a la suposada lluita contra el terrorisme i els delictes greus. La comissió de Llibertats Civils va rebutjar la proposta a l’abril per 30 vots en contra i 25 a favor. Verds/ALE sempre han mostrar el se rebuig a una directiva que vulnera els drets fonamentals de la ciutadania europea.

Concretament per Verds/ALE, no hi ha evidència de la utilitat de les dades del PNR en la lluita contra el terrorisme i la delinqüència transnacional greu i ha evitat un debat seriós sobre la necessitat i la proporcionalitat. Els Verds denuncien que el PNR pemetra la creació de perfils i la retenció general de dades de persones innocents, fets denunciats pel Tribunal de Justicia Europeu.

 

Normes per a les empreses extractores de gas, petroli i minerals

Debat: dimarts; Vot: dimecres.

El Parlament Europeu votarà una nova norma, ja acordada amb el Consell, per la qual les companyies extractives de gas, petroli i minerals, així com les empreses d’explotació forestal, es veurien obligades a revelar els detalls dels seus pagaments als governs de tot el món per cada projecte extractiu que duguin a terme. Tot i que podria haver estat més ambiciós, els Verds van donar la benvinguda a l’acord, en particular les disposicions sobre informació i transparència sobre el projecte de pagaments als governs, els quals ajudaran a evitar les activitats contràries a l’ètica de la indústria extractiva als països en desenvolupament i més enllà.

 

Retrocés democràtic a Turquia.

Debat: dimecres, Vot: dijous.

Els episodis de violència contra manifestants registrats els darrers dies a Turquia seran objecte d’un debat amb l’Alta Representant de la UE, Catherine Ashton. L’ús de la força per part de la policia durant una manifestació pacífica per salvar el parc Gezi d’Istanbul va ser la metxa que va encendre una onada de protestes que ja s’ha estès a diverses ciutats del país. Hi ha hagut un canvi preocupant lluny de respecte a les minories, la pluralitat i altres llibertats fonamentals a Turquia en els últims anys. El diàleg en el marc de les negociacions d’adhesió entre la UE i Turquia será crucial.(adjunt pregunta de Raül Romeva a l’Alta Representant al respecte)

 

Lluita contra la pesca il·legal i normes més flexibles per al bacallà

Debat: dimarts; Vot: dimarts

Les noves regles busquen agilitzar la inclusió de nous països a la llista negra de la UE contra la pesca il·legal, no declarada i no reglamentada (informe Romeva sobre pesca il·legal). La pesca il·legal és una greu amenaça per a les poblacions de peixos vulnrables, la transparència dels estats i dels vaixells involucrats és una mesura crucial per acabar amb el problema. L’infome permetrà afegir a la llista d’estats no cooperants països com Corea del Sud, i s’enfrontaran a possibles sancions. El ple també es pronunciarà dimarts sobre la reforma del pla de gestió del bacallà.

Seguretat nuclear i normes de la UE

Debat: dimarts

La Comissió presentarà els plans llargament esperats per a la revisió de normes de la UE en matèria de seguretat nuclear. Tot i que s’espera que la proposta de reforçar les disposicions relatives a la transparència i la independència de les autoritats reguladores, no hi ha cap intenció d’establir criteris de seguretat reals per les centrals nuclears, ja que primen els interessos econômics davant la seguretat humana. S’estableixen disposicions relatives a millores en la seguretat dels reactors existents i normes de seguretat pels treballadors i treballadores.