Raül Romeva i Rueda

REFLEXIONS PERISCÒPIQUES

Hoy me estreno como bloguero del Huffington Post (Europa a las puertas de un motín democrático)

7
Publicat el 31 de maig de 2013
Europa a las puertas de un motín democrático, por Raül Romeva i Rueda (eurodiputado por ICV, vicepresidente de Verdes/ALE)

La UE es como una nave altamente deteriorada que navega con el rumbo equivocado, en medio de una terrible tormenta, gobernada desde un puente opaco (con cristales ahumados) por un/unos patrones que tienen cada uno la mirada más pendiente de su particular bote salvavidas que en cómo salvar el barco, y con una tripulación cada vez más desmotivada, cuando no ya harta e indignada, y a punto del amotinamiento.

UN BARCO PLAGADO DE VÍAS DE AGUA

En primer lugar, una economía en depresión, como las que tenemos en el sur de Europa, no genera suficientes ingresos públicos para reducir el déficit, esta situación conlleva que se cree una espiral de deuda pública, de modo que crece también la dependencia del sector público respecto a los mercados financieros. Por tanto, la austeridad no sólo no ayuda a los gobiernos a recuperar la llamada “confianza de los mercados” sino que, además, los debilita (entregándoles la soberanía y socavando la capacidad de los ciudadanos para tomar decisiones sobre su economía).

¿Y cómo afecta esto al resto, a los llamados motores de la economía europea, como Alemania? Pues como era de esperar: la actividad manufacturera en Alemania, la mayor economía de Europa, ha caído por segundo mes consecutivo. Es decir: la recesión también está golpeando a Alemania, y ésta no terminará hasta que no se reviertan las medidas de austeridad y reactive el consumo interno del mercado de la UE.

Sea como sea, podemos poner parches para salvar la situación y capear el temporal, pero, asumámoslo de una vez: el barco tiene problemas estructurales, de diseño y de materiales usados. Le hace falta una reparación a fondo.

RUMBO: NAVEGAMOS DIRECTOS AL CORAZÓN DE LA TORMENTA, EN LUGAR DE SALIR

Hay un hecho innegable: los países donde se aplican los programas de ajuste macroeconómico impulsados por la Troika, la crisis, lejos de desaparecer, se ha agravado.

Los habitantes de estos países no sólo se enfrentan a un fuerte deterioro de sus condiciones de vida (altas tasas de paro), sino que muchos ya han traspasado el umbral de la pobreza. Las desigualdades son cada vez más insostenibles, mientras la degradación del sistema de protección social y el desmantelamiento del Estado de bienestar son el denominador común actual en la UE.

El miedo a la crisis de la deuda es utilizada por la UE para hacer aceptar el despliegue de las políticas neoliberales de la derecha. La UE no ha dudado en recomendar a Estados miembro retrasar la edad legal de jubilación, flexibilizar el mercado de trabajo y destruir puestos de trabajo de la Administración pública, reducir salarios de manera generalizada, destruir bienes y servicios públicos como la educación y la salud, privatizar los servicios de agua y sectores estratégicos de la economía nacional y frenar las políticas ambientales.

La austeridad, en Europa, va mucho más allá de un simple equilibrio en las finanzas públicas. Este concepto es la excusa perfecta para encubrir lo que, de hecho, no es sino una dictadura: la dictadura de la deuda o Debtocracy.

PERO AQUÍ, ¿QUIÉN MANDA?

El gran drama europeo (al menos lo más urgente y estructural), no es el económico, ni el financiero, ni siquiera el ecológico (siendo todos ellos claves y dramáticos), el gran drama es el déficit democrático, o mejor dicho, la falta de credibilidad democrática de quienes comandan el proceso.

A las puertas de las elecciones al Parlamento Europeo (25 de mayo de 2014) debemos tener presentes que los dos factores que más pueden movilizar a la ciudadanía no son la bandera azul estrellada, ni los himnos, ni la historia compartida, ni la mitología, ni nada de eso, lo que determinará si la gente tiene suficiente incentivos para ir a votar será, fundamentalmente, los índices de generación de empleo y las reformas democráticas estructurales.

Los gritos de la tripulación en este sentido son cada vez más ensordecedores, y aún así quienes están en el puente de mando (los actuales gobiernos europeos, la mayoría claramente neoliberales o conservadores; las instituciones financieras, como el Banco Mundial o el Fondo Monetario Internacional; o la tecnocracia europea, eso es, la Comisión Europea) ni los escuchan, ni parecen tener intención de hacerlo.

Así pues, la nave llamada UE exige un cambio de rumbo, de mando y hacer reparaciones radicales en la estructura. Y para hacer todo esto necesitamos, ya, un motín democrático. Europa sí, pero no así.

Ha llegado la hora de ocupar el puente de mando, hacer las reparaciones de emergencia necesarias, cambiar el rumbo y encarar un puerto seguro donde podamos hacer las reparaciones estructurales que la nave precisa.

¿A QUÉ JUEGA EL PARLAMENTO EUROPEO?

Dado que la ciudadanía hace tiempo que está lista para el motín, ha llegado el momento para que el Parlamento Europeo decida de parte de quién está, si con la tripulación-ciudadanía amotinada, o con los gobiernos, avalando las decisiones del puente de mando. Yo voto por lo primero. Y la mejor forma de demostrarlo será cuando tengamos que votar el marco financiero plurianual.

Yo sugiero votar no a una propuesta que insiste en la lógica de los recortes austericidas, y de la primacía de la intergubernamentalidad como doctrina (en contra de la respuesta europea).

Plantándonos estaremos mandando un doble claro mensaje: primero, vale la pena votar en las elecciones al Parlamento Europeo, puesto que sí pintan algo, de hecho mucho, y segundo, nos permitirá explicar en campaña qué postura tiene cada grupo/partido en relación a cómo debe afrontarse el debate sobre qué recursos debemos destinar, cómo generar ingresos propios y quién debe establecer las prioridades en términos de inversión.

Font foto: Matt Kenyon / Financial Times (publicada 14 de septiembre)

Reforma de la PPC: un pas endavant significatiu per a la política pesquera de la UE, però encara amb importants llacunes

0
Publicat el 30 de maig de 2013
Finalment, després de mesos de negociacions, aquesta passada matinada el Parlament Europeu i el Consell han arribat a un acord sobre les propostes de reforma de la Política Pesquera Comuna de la UE. L’acord significa revisar a fons la PPC.

L’acord inclou una sèrie d’importants avenços. Els governs de la UE han assumit algunes de les propostes estrella dels Verds i de nombroses ONG, com per exemple que tinguin accés prioritari als recursos els que pesquen amb criteris de major sostenibilitat i responsabilitat social, i que contribueixin més a les comunitats costaneres. També s’han reforçat les regles sobre com ha de pescar la flota de la UE en aigües no comunitàries, i els vaixells pesquers de la UE només tindran accés a l’excedent de peix en tercers països. Això suposa una mesura fonamental per prevenir la sobreexplotació dels recursos pesquers dels països en vies de desenvolupament.

Aquest acord és un pas important i, sens dubte, millorarà algunes de les disfuncionalitats de la UE en aquesta qüestió. Tanmateix, el resultat final deixa també importants llacunes i mostra, una vegada més, fins on estan els governs europeus de la ambició demostrada en el seu moment pel Parlament Europeu (vegeu la nota de quan això va tenir lloc). Així, si bé és cert que l’acord estableix un compromís de recuperar els estocs per damunt del Rendimient Màxim Sostenible, el gran problema és que els governs han estat incapaços d’acordara una data que determini clarament quan els estocs s’hauran d’haver recuperat. A més, és lamentable que en lloc d’optar per una prohibició completa dels descarts per a totes les espècies capturades, tal com reclamava el Parlament Europeu, els governs de la UE hagin insistit a incorporar nombroses excepcions en l’acord final. El principal problema és que, encara que hi ha marge perquè les normes de la UE sobre els descarts millorin significativament, aquestes no proporcionen els incentius necessaris per augmentar la selectivitat i evitar en primer lloc la captures no desitjades. A més, aquesta mesura, tal com està plantejada, obre la porta a l’existència d’un mercat de juvenils en zones com la Mediterrània.

Sigui com sigui, un cop més vull reconèixer i agrair la gran tasca feta per les ONG, que porten mesos fent una impagable tasca de sensibilització, pública i política, que sens dubte ha estat cabdal per aconseguir alguns dels aspectes més positius.

 

Comunicado de prensa 30 de mayo 2013

Reforma de la PPC: un paso adelante significativo para la política pesquera de la UE, aunque con importantes lagunas

Finalmente, tras meses de negociaciones, esta pasada madrugada el Parlamento Europeo y el Consejo han llegado a un acuerdo sobre las propuestas de reforma de la Política Pesquera Común de la UE. El acuerdo significa revisar a fondo la PPC. Comentando sobre el acuerdo, el diputado de ICV y vicepresidente de Verdes/ALE, Raül Romeva i Rueda (miembro de la Comisión de Pesca) ha dicho:


El acuerdo incluye una serie de importantes avances. Los gobiernos de la UE han asumido algunas de las propuestas estrella de los Verdes, como por ejemplo que tengan acceso prioritario a los recursos quienes pesquen con criterios de mayor sostenibilidad y responsabilidad social, y que contribuyan más a las comunidades costeras. También se han reforzado las reglas sobre cómo debe pescar la flota de la UE en aguas no comunitarias, y los buques pesqueros de la UE sólo tendrán acceso al excedente de pescado en terceros países. Ello supone una medida fundamental para prevenir la sobreexplotación de los recursos pesqueros de los países en vías de desarrollo.

“Este acuerdo es un paso importante y, sin duda, mejorará algunas de las disfuncionalidades de la UE en esta cuestión. Sin embargo, el resultado final deja también importantes lagunas y muestra, una vez más, lo lejos que están los gobiernos europeos de la ambición demostrada en su momento por el Parlamento Europeo. Así, es lamentable que en lugar de optar por una prohibición completa de los descartes para todas las especies capturadas, tal y como reclamaba el Parlamento Europeo, los gobiernos de la UE hayan insistido en incorporar numerosas excepciones en el acuerdo final. El principal problema es que, aunque existe margen para que las normas de la UE sobre los descartes mejoren significativamente, éstas no proporcionan los incentivos necesarios para aumentar la selectividad y evitar en primer lugar la capturas no deseadas. Además, esta medida, tal y como está planteada, abre la puerta a la existencia de un mercado de juveniles en zonas como el Mediterráneo.


 

 

Font foto: euroefe

Sobre els vols de la CIA i els centre il.legals de retenció, encara

0
Publicat el 30 de maig de 2013
El tema dels vols de la CIA i l’existència de centre de retenció il.legals, dins i fora la UE, va ser un dels temes que vaig seguir amb especial atenció en tant que membre de la Comissió Ad-hoc per al tema, durant la legislatura passada. Ja llavors teníem clar que la nostra comissió parlamentària no tenia ni els instruments ni el mandat jurídic que hauria de permetre esclarir tots els fets. I tanmateix enteníem que era un espai necessari per tal de mantenir el debat obert, fer pública determinada informació que enteníem rellevant, i instar a que, a partir de les compareixencies, poc a poc anèssim coneixent què havia passat, i qui n’era responsable. Amb el temps hem anat descobrint coses. I les que encara queda per descobrir. De tot aixó n’he parlat sovint, al llarg d’aquests anys, en diversos apunts recollits a la categoria DDHH: Guantanamo/vols de la CIA/EUA d’aquest bloc.

Donat que és un tema que va a les essències de la credibilitat democràtica i jurídica de la UE, considero que és important no deixar-lo morir. Aíxí doncs, aprofitant que acaba d’aparèixer un interessant treball de recopilació i sistematització d’aquestes operacions (New website reveals extent of secret CIA flight network), me’n faig ressò, i recomano no tancar els ulls davant d’aquesta xacra per la qual, per vergonya col.lectiva nostra, encara no hi ha hagut que n’hagi pagat un preu, ni polític ni penal.

    

 

A team of academics have launched the world’s largest interactive database detailing suspected CIA rendition flights, many of which may have transported detainees to Guantanamo Bay.

Scotland is the only country so far which has raised any questions on the alleged rendition activity on home soil.

The Rendition Project is a product of a collaborative research between Dr. Ruth Blakely from the University of Kent and Dr. Sam Raphael from Kingston University, London.

Now anyone with an internet connection can understand, view, and track over 11,000 CIA flights detainees may have been aboard between 2001 and 2006 under the US rendition program, a murky operation of secret detention and torture.

“Our purpose is to shed as much light as possible on this system,” Blakely told RT.

Blakely’s team has compiled a unique database sourced from freedom of information requests, testimonies from detainees, Red Cross reports, courtroom evidence, flight records, and invoices.

The data is categorized into four subcategories- flights which definitely had a detainee on board, those which are suspected of having suspected terrorists on board, and ‘dummy’ or test flights, and other circuit flights, all on 122 different US-registered civilian aircraft.

“Our main aim was to try and map the global rendition system to try and provide a comprehensive a picture as possible how rendition took place, which countries were involved,” Blakely told RT.

Most information was already in the public domain, but Blakely hopes by making it web-accessible, the project will assist human rights investigators and lawyers to defend the rights of detainees who have been victims to unfair torture or questionable tactics.

The site will help reveal “how the CIA managed to hide individuals in this system as it transported them around the world to hold them in prisons where they could be tortured and interrogated,” said Blakely.

High profile detainee

Among those profiled on the website is Abu Zubaydah, a Saudi Arabian currently being held in custody at Guantanamo Bay, without any official legal charge brought against him. Zubaydah was first captured during the Bush administration, and in 2006 was transferred to Guantanamo.

The Rendition Project believes he was first caught in Bangkok, and may been on board eight different rendition flights, as he was transported around the globe to different CIA black spots.

A suspected terrorist, Zubaydah claims he was water boarded 83 times during August 2002 while he was held at a US detention site in Thailand.

 

‘Conclusive’ new proof

Blakely and her team believe they have found ‘conclusive’ new proof that CIA planes regularly landed at three Scottish airports under the rendition program.

Aberdeen, Inverness, and Wick were all allegedly used to carry out secret US missions, according to the website.

Blakely’s study shows evident that five flights landed at Wick, five at Inverness and three at Aberdeen, all allegedly part of the US missions.

During a question and answer session in the Scottish Parliament on Tuesday, Justice Secretary Kenny MacAskill acknowledged the allegation that his government took part in the rendition program.

In an almost empty chamber, Scottish Parliament member Patrick Harvey, a Scottish Green party co-convener, questioned Justice Secretary MacAskill about the alleged touch-downs.

“The Scottish government strongly opposes illegal rendition flights. No representations have been received by the Scottish government regarding these flights,” MacAskill answered.

Until there is hard and concrete evidence, according to MacAskill, Scotland will not make any formal accusations against the US or any other involved parties in the flights.

Blakely’s investigative team shows a flight which landed at Wick in 2004 was “flying to a secret prison and torture destinations.”

The CIA’s black sites in over 54 countries have been allegedly used to detain and torture suspected terrorists, and to hold them in custody before being transported to the prison at Guantanamo Bay and other torture and detention centers worldwide.

The EU parliament has previously called upon Poland, Lithuania, and Romania to reveal any ‘black sites’, or airports used to aid the CIA’s secret rendition program.

flights allegedly landed. (AFP Photo / Scott Campbell)

“The Scottish government strongly opposes illegal rendition flights. No representations have been received by the Scottish government regarding these flights,” MacAskill answered.

Until there is hard and concrete evidence, according to MacAskill, Scotland will not make any formal accusations against the US or any other involved parties in the flights.

Blakely’s investigative team shows a flight which landed at Wick in 2004 was “flying to a secret prison and torture destinations.”

The CIA’s black sites in over 54 countries have been allegedly used to detain and torture suspected terrorists, and to hold them in custody before being transported to the prison at Guantanamo Bay and other torture and detention centers worldwide.

The EU parliament has previously called upon Poland, Lithuania, and Romania to reveal any ‘black sites’, or airports used to aid the CIA’s secret rendition program.

La lluita europea contra l’atur juvenil: paraules, promeses, principis

0
Publicat el 29 de maig de 2013
Aquests dies proliferen les reflexions, propostes i compromisos en el si de diferents òrgans europeus en favor de mesures que ataquin d’arrel el problema de l’atur juvenil. Benvingudes siguin, malgrat arribin tard, siguin insuficients, i moltes d’elles siguin poc creïbles (no per la mesura en sí, sinó per qui la proposa).

Una nota positiva, en qualsevol cas, és el fet que, després d’anys de parlar-ne des de diferents grups i col.lectius, aquest tema hagi arribat al nucli dur decisori.

Ara fa un mes, per exemple, vaig dirigir una nova pregunta (n’he fet diverses en aquest sentit) en què em feia ressò de les dades que el 25 d’abril havia publicat l’Enquesta de Població Activa (EPA), corresponents al 2013, així com les de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Explicava que l’EPA indicava que la desocupació juvenil se situava ja en el 57,2%, la qual cosa suposa al voltant d’un milió d’aturats/des i representa una situació dramàtica, ja que implica un augment de més del doble del nombre de desocupats des de 2008 (24,6%).

Ni per edat, ni per activitat (estaven/estan en període de formació), es pot considerar que aquesta sigui una generació que ha viscut ‘per sobre de les seves possibilitats’, tal i com alguns ideòlegs pretenen fer-nos creure (sí, les malanomenades polítiques d’austeritat són una opció ideològica, no un simple càlcul científico-matemàtic).
   
En aquest context, tant el President de la Comissió (Barroso) com el del Consell (Van Rompuy) han mostrat la seva preocupació pel que fa a la desocupació juvenil al sud d’Europa, i a l’Estat espanyol en particular. En dono fe, ja que, almenys en el discurs, el tema ha estat recurrent en les diferents intervencions que ambdós han fet davant el ple del Parlament Europeu.

Fa poc, el Consell va donar llum verda a la «Garantia Juvenil Europea», una iniciativa del nostre Grup que ha tingut un recorregut inusual (tenint en compte els promotors) però que, per a la nostra grata sorpresa, s’ha guanyat un espai significatiu. No obstant, el Consell ha compromès per a aquesta mesura només sis mil milions d’euros de finançament per als 28 Estats, membres durant un període de set anys. La resta anirà a càrrec dels Estats, en termes de cofinançament.

I aquí és on, de nou, topem amb el problema: sense una flexibilització del calendari per al compliment dels objectius en matèria de dèficit i de deute públic, és impossible materialment que els estats cobreixin la seva part, de manera que, al final, la mesura quedaria en res. El mateix Comissari per al dossier, Laszlo Andor ho ha reconegut en diverses intervencions.

És per això que, entre les mesures d’acompanyament que alguns grups hem proposat, hi ha el fet que les inversions que un Estat faci en polítiques d’incentivació de generació d’ocupació juvenil no computin en termes del càlcul del dèficit.

El problema de fons, per tant, no és tan la mesura en sí (que és necessària, encara que no sigui suficient), sinó l’embalatge amb què aquesta mesura ve embolicada.Recordo que, per molt que en Barroso i en Van Rompuy, a més dels caps de governs, clamin al cel que cal millorar l’ocupació juvenil, el problema de fons, estructural, segueixen sent les mesures d’austeritat injustes que dificulten l’emancipació juvenil (retallades en la salut, en l’educació, en les ajudes a l’habitatge, etc.), igual com les les reformes, com la del mercat laboral, que precaritza encara més a treballadors i treballadores.

La qüestió, per tant, més enllà de bones declaracions, propostes de mesures insuficientement dotades, i discursos paternalistes sobre la importància d’ajudar als i les joves a trobar feina, la qüestió, senyores i senyors de la Comissió Europea, és si hem (si han) entès quines són les causes d’aquest atur. I, si és així, llavors a què esperen per revertir les decisions que ens hi han abocat?

Font foto: Blog Tasa de Paro

Negociacions Parlament-Consell sobre la Reforma PPC: s’enfonsaran o arribaran a port?

0
Publicat el 27 de maig de 2013

Aquesta setmana (Dimarts – Dimecres, 28-29 de maig) està previst que tinguin lloc les rondes finals de la negociació entre el Parlament Europeu i el Consell sobre les propostes que les dues parts del co-legislatiu europeu tenen per reformar la Política Pesquera Comuna de la UE.

En aquest context, és extremadament preocupant que els governs de la UE segueixin oposant-se a les propostes del Parlament Europeu per a una reforma significativa i ambiciosa de la política pesquera de la UE. Malgrat les nombroses declaracions afirmant el contrari, el cert és que els governs de la UE naveguen amb el rumb equivocat i estan tractant de no mullar-se massa davant la necessitat de transformar la PPC amb criteris de sostenibilitat. De fet, l’últim mandat del Consell és clarament molt poc ambiciós en una sèrie d’àrees clau.

Amb les negociacions entrant ja en la fase final, el Parlament Europeu ha d’insistir en l’establiment de quotes de pesca a nivells sostenibles per a l’any 2015, amb l’objectiu de la recuperació de la població l’any 2020. També és imprescindible que hi hagi objectius vinculants per millorar la selectivitat de les arts de pesca. Així mateix, els Verds seguirem pressionant perquè els que pesquen d’una forma més sostenible tinguin prioritat en l’accés.

Tot i que hi ha una clara demanda pública de posar fi a la pràctica sense sentit i inútil dels descarts per a totes les espècies capturades (i que està prou ben recollida en el text votat pel Parlament Europeu), la preocupació principal dels governs de la UE sembla ser la d’assegurar-se diverses exempcions que, a la pràctica, farien inviable, i fins i tot contraproduent, la mesura. Per exemple, els governs de la UE volen una exempció de minimis sobre la prohibició dels descarts que es podria aplicar fins i tot sense un pla plurianual o un pla de descart. Per això, els negociadors del Parlament ha d’assegurar un bon text i garantir una prohibició dels descarts que sigui real i amb excepcions limitades. Fonamentalment, hi ha una necessitat d’assegurar que els descarts permesos siguin comptats per marea, i no com un cost total anual, a més de tenir en compte algunes especificitats com el risc de crear un mercat de juvenils en zones com la Mediterrània.
 
El Parlament Europeu ha expressat la seva voluntat d’arribar a un acord amb els governs de la UE, però no al preu de torpedinar principis bàsics que són fonamentals perquè la reforma sigui realment eficaç i sostenible. Estem davant d’una oportunitat històrica i no la podem fer malbé. El Parlament no ha de fer marxa enrere.

 

 

 

COMUNICADO DE PRENSA – Bruselas, 27 Mayo 2013

Reforma Política Pesquera UE

Los gobiernos de la UE intentan zafarse de una reforma sostenible de la PPC

 
Esta semana (Martes – Miércoles, 28-29 de mayo) está previsto que tengan lugar las rondas finales de la negociación entre el Parlamento Europeo y el Consejo sobre las propuestas que las dos partes del co-legislativo europeo tienen para reformar la Política Pesquera Común de la UE. Los eurodiputados verdes denuncian con preocupación que los gobiernos de la UE no parecen dispuestos a comprometerse con las necesarias reformas de gran alcance votadas en el Parlamento Europeo (en particular sobre medidas para poner fin a los descartes y a favor de planes de gestión sostenible de la pesca) e instan a los negociadores de la Eurocámara a no retroceder. En comentarios antes de la ronda de negociaciones, el diputado de ICV, vicepresidente de los Verdes y miembro titular de la Comisión de Pesca, Raül Romeva i Rueda dijo:

“Es extremadamente preocupante que los gobiernos de la UE sigan oponiéndose a las propuestas del Parlamento Europeo para una reforma significativa y ambiciosa de la política pesquera de la UE. A pesar de las numerosas declaraciones afirmando lo contrario, lo cierto es que los gobiernos de la UE navegan con el rumbo equivocado y están tratando de zafarse de transformar la PPC con criterios de sostenibilidad. De hecho, el último mandato del Consejo es claramente muy poco ambicioso en una serie de áreas clave.

“Con las negociaciones entrando ya en su fase final, el Parlamento Europeo debe insistir en el establecimiento de cuotas de pesca a niveles sostenibles para el año 2015, con el objetivo de la recuperación de la población en 2020. También es imprescindible que existan objetivos vinculantes para mejorar la selectividad de las artes de pesca. Asimismo, los Verdes seguiremos presionando para que los que pescan de una forma más sostenible tengan prioridad en el acceso.

“A pesar de que existe una clara demanda pública de poner fin a la práctica sin sentido e inútil de los descartes para todas las especies capturadas (y que está bien recogida en el texto votado por el Parlamento Europeo), la preocupación principal de los gobiernos de la UE parece ser la de tratar de asegurar-se varias exenciones que, en la práctica, harían inviable, e incluso contraproducente, la medida. Por ejemplo, los gobiernos de la UE quieren una exención de minimis sobre la prohibición de los descartes que se podría aplicar incluso sin un plan plurianual o un plan de descarte. Por ello, los negociadores del Parlamento debe asegurar un buen texto y garantizar una prohibición de los descartes que sea real y con excepciones limitadas. Fundamentalmente, hay una necesidad de asegurar que los descartes permitidos son contados por marea, y no como un costo total anual, además de tener en cuenta algunas especificidades como el riesgo de crear un mercado de juveniles en zonas como el Mediterráneo.

“El Parlamento Europeo ha expresado su voluntad de llegar a un acuerdo con los gobiernos de la UE, pero no al precio de torpedear principios básicos que son fundamentales para que la reforma sea realmente eficaz y sostenible. Estamos ante una oportunidad histórica y no la podemos echar a perder. El PE no debe hacer marcha atrás.”

Font foto: Comissió Europea

El fantasma de la pena de mort plana de nou sobre la UE

2
Publicat el 26 de maig de 2013
Dijous, a Estrasburg, durant la sessió d’Urgències, va quedar clar que diversos diputats defensen aferrissadament la reintroducció de la pena de mort. La seva abolició és, encara avui, un dels pilars de la Unió Europea. Tanmateix, guanyen veu i espais aquells qui qüestionen aquesta abolició. Dijous van ser diputats d’extrema dreta i de grups euroescèptics, holandesos i polonesos, els qui ho van dir, alt i clar. Si la perspectiva és que aquestes formacions continuïn ocupant els espais públics i institucionals, la perspectiva pinta malament, per aquest tema. Vàrem ser moltes i molts els qui ahir vàrem haver de recuperar els arguments de fons pels quals entenem que la pena de mort no és, en cap cas, una mesura pertinent, justa ni eficaç. No ens adormim, perquè, sinó, quan despertem potser ja serà massa tard, i ens adonarem que hem reculat un segle. Un altre.

Aquesta és la meva intervenció:

 

365 (raons per les quals no repetiré com a candidat)

6
Publicat el 24 de maig de 2013

Avui, 24 de maig, queden exactament 365 dies per a les properes eleccions europees, les de 2014 (que seran entre el 22 i el 25 de maig a tota la UE).

Des d’un punt de vista estrictament personal, no seran les meves eleccions. És a dir, que no en seré candidat. I tanmateix m’afecten. Hi ha encara molts dossiers oberts, i d’altres qüestions puntuals, que cal gestionar. Per altra banda, em plantejo el període pre-electoral també com un moment de fer balanç dels 10 anys que hauré estat al Parlament. En altres paraules: aquest que comença avui serà un any de feina, com sempre, però també de rendició de comptes.

Les raons que em porten a no optar a un tercer mandat (els estatuts d’ICV ens en permeten fer fins a tres), són de caràcter político-democràtic, però també personal. La raó político-democràtica rau en que crec, de manera ferma, en la limitació de mandats, en el relleu, en la renovació (diguem-li regeneració). Dos mandats al Parlament Europeu vol dir 10 anys fent aquesta feina. Crec que són suficients. I em sembla saludable que la representació d’ICV al PE tingui un altre rostre.

El fet de ser l’únic electe del meu partit (al PE, vull dir), comporta que em toqui cobrir tots els fronts, ser a totes les batalles i confrontacions, donar resposta a totes aquelles qüestions que, d’una manera o una altra, arriben a Brussel.les i Estrasburg. Mentre d’altres partits es poden repartir la feina entre cinc, deu o fins a 25 diputats/des, als qui estem sols/es ens toca assumir un volum ingent de responsabilitats. Res a dir. Zero retrets. Va ser la voluntat de la gent qui va determinar aquestes majories/minories.

Tot i així, ningú no sap de tot, i el fet d’haver de ser a tants fronts al mateix temps (molts ells d’una complexitat tècnico—jurídica notable) fa que, inevitablement, hagi hagut de prioritzar, tant en quant a temps com a la dedicació que he esmerçat en cada tema. I com que prioritzar vol dir escollir, sempre hi haurà qui considerarà que les meves eleccions no han estat encertades, que hauria hagut de fer més d’això, o d’allò, ser més aquí, o allà. Totes les opinions, en aquest sentit, són legítimes. I l’únic que puc fer és demanar disculpes si algú s’ha sentit poc representat/da durant aquest temps, o considera que he menystingut un tema que li semblava cabdal. He intentat respondre a totes les circumstàncies. Que ho hagi fet més bé o més malament, lògicament, és una altra cosa.

Al llarg dels nou anys que porto aquí (que seran deu d’aquí a un any), hauré fet coses millors i d’altres pitjors. Inevitable. D’errors n’hi haurà hagut molts, segur. D’encerts, espero que algun. Mai he promès infal·libilitat. Com a molt he promès treball, compromís, transparència i rendició de comptes. I aquestes quatre coses, almenys, confio haver-les complert.

Mai m’he vist com un ‘polític’ (categoria) sinó com una persona que fa política. En un moment en què la política està certament desprestigiada, valoritzar l’activitat política és imperatiu. I em sembla que una manera de fer-ho és acabant amb aquesta percepció tan nefasta de l’existència d’una ‘casta política’. En tots aquests anys de feina política no hi he vist, dins, res que no hagi vist abans a la Universitat, a Nacions Unides o a les ONG on he treballat, per bé o per mal. A tot arreu he trobat honestedat, voluntat de servir i valors personals sòlids, igual com mesquineses, enveges i males praxis. La diferència, per tant, no és entre activitats, sinó entre persones. Vaig acceptar l’oferta de fer de diputat sabent que era una aposta arriscada. No m’agraden les etiquetes. ‘Mala feina has escollit, doncs’, em deien. Cert. I tanmateix, no me’n penedeixo. Sí, crec en la política. Necessitem la política. I precisament per això faig un pas al costat. M’aparto, per tal que vingui algú altre i prengui el relleu.

No sé encara què faré després. Professionalment, vull dir. Només sé que mantinc intactes les meves ganes de construir sinergies, de contribuir a millorar les condicions de vida de les persones i la salut del planeta, de fer que el meu fill i la meva filla se sentin orgullosos, i trobin en el seu pare un referent positiu. És el que intento fer en la meva responsabilitat actual, i és el que, d’una manera o una altra, continuaré fent quan deixi l’escó.

Hi ha, també, una raó personal al darrere de la meva decisió de no repetir. És evident que les vivències d’una experiència com aquesta, que he tingut, i tinc encara, la sort de poder viure, són incommensurables. I tota la vida estaré agraït a qui m’ha permès viure-les. Tanmateix, és també evident que el cost personal i familiar és elevat, especialment quan, com és el meu cas, has de compaginar les responsabilitats professionals amb les de pare i parella. Hi ha hagut períodes en què, per una raó o altra, he estat fora de casa setmanes senceres. De vegades fins i tot mesos. I això, al cap del temps, pesa. Ho vaig prometre a la meva parella, i els ho dec als meus fills: dos mandats, i prou.

Queden 365 dies de feina, de complir compromisos, d’encerts i d’errors. 365. Així es titulava un dels capítols d’aquella obra mestra dels serials televisius anomenada ‘The West Wing of the White House’.

En aquest capítol, en Leo (John Spencer), l’antigament Cap de Gabinet del President Bartlet, fins que va patir un infart, es passeja pels passadissos intentant parlar amb l’equip de l’Ala Oest. Ningú li fa cas. Tothom està massa enfeinat amb les urgències que ha de gestionar. Finalment, el President Bartlet (Martin Sheen), després de sopar amb en Leo, s’adona de quina és la situació i convoca urgentment els seus col·laboradors a la seva residència. Llavors els demana que escoltin l’antic cap de gabinet:

El guió, transcrit, de l’escena seria el següent:

Leo: “I want to read you something. ‘The harder the conflict, the more glorious the triumph. What we obtain too cheap, we esteem too lightly. ‘Tis dearness only that gives everything its value.'”

En Will identifica la cita:”…Thomas Paine.”

En Leo continua: “…Busy day around here today…. Problem is we’re running out of them.” En Leo mira la pissarra, on hi ha escrit ‘365’. Llavors esborra el 5 i en el seu lloc hi escriu un 4, que encercla. “That’s how much time we have left. We have the ability to effect more change in a day in the White House than we will have in a lifetime once we walk out these doors. What do you want to do with them?”

Efectivament, 365 dies poden semblar molts, però al cap i a la fi no són tants. Sigui com sigui, hem de saber gestionar la immediatesa de les urgències amb la previsió de futur i les conseqüències a mig i llarg termini de les nostres accions o inaccions.

Els dies passen, de manera inevitable, igual com cauen els grans de sorra en un rellotge antic. Quan tots els grans siguin al cubilet inferior, caldrà girar-lo de nou, i tornar a començar.

Font foto: desconeguda

El Parlament Europeu avala el trasllat del model estadounidenc a la UE. Sí, és una mala notícia.

1
Publicat el 23 de maig de 2013

Avui, la majoria del Parlament Europeu ha votat a favor de la resolució sobre l’apertura de negociacions per concloure un acord de lliure comerç entre la UE i els Estats units d’Amèrica (veure nota premsa PE). Verds/ALE i GUE hi hem votat en contra. Una vegada més, la majoria formada per socialdemòcrates, liberals i conservadors ha enviat un senyal preocupant a la societat i a la democràcia europees, però també a l’economia de la UE.  

Tenint en compte la manca d’una política econòmica i industrial comuna, Europa es troba en una posició d’inferioritat en relació als Estats Units, i és ben sabut que aquests defensen els seus interessos molt millor que ningú. De fet, i encara que sembli paradoxal, ni tan sols creuen en les suposades virtuts màgiques del lliure comerç, almenys de manera dogmàtica, com sí sembla que és el cas de la Comissió Europea.

A més, convé recordar que, donat que el comerç transatlàntic de mercaderies ja està liberalitzat, allò que en realitat està en joc són els drets i les regles que organitzen la nostra economia i la nostra vida junts, i la nostra opció per un determinat model de societat, per exemple: l’excepció cultural, els serveis públics, la propietat intel·lectual, els OGM, la carn clorada, la carn bovina amb hormones, les indicacions geogràfiques, les normes socials, de salut i ambientals …

El Comissari De Gucht ho va deixar ben clar, durant la seva intervenció: tot està sobre la taula, tot és negociable!

Però més enllà del contingut d’un possible acord, allò que a alguns/es de nosaltres ens preocupa especialment és el fet que aquesta negociació suposa un inqüestionable torpede a la democràcia. Un més.

Els/les europeus/ees ens enfrontem ara a un dràstic enfortiment dels drets dels inversors i les empreses multinacionals que podran desafiar el model europeu com i quan vulguin. En altres paraules, si consideren que determinades polítiques públiques els són desfavorables, amenaçaran amb deslocalitzar i anar-se’n allà on més els convingui, a cost reduït, o zero. Que ningú s’enganyi, d’això va el lliure comerç, sobretot, de maximitzar els beneficis del peix gran, a costa de la salut, social i ambiental, del peix petit.

De tot això, però, la societat en sap ben poc. Tal i com passa sempre en aquesta mena de negociacions resulta impossible accedir a cap document, ni tan sols de mandat de negociació! Malauradament això ja és marca de la casa, a la UE.

En aquestes condicions, els Verds europeus rebutgem el mandat de negociació. De fet, hem demanat al President Hollande (que compta amb Verds en el seu govern) que ho faci de manera formal. Europa no està ni econòmicament preparada ni socialment i ambiental en condicions de vendre’s a benefici d’unes poques multinacionals.

Malgrat tot plegat, de la votació d’avui hi ha una cosa positiva que voldria destacar: almenys, el Parlament ha demanat que la cultura i els serveis audiovisuals siguin exclosos de la negociació. Aquest fet confirma que la mobilització de les parts interessades i de la ciutadania ha estat efectiva. No obstant, una flor no fa estiu.

La batalla serà dura, complexa i desigual. Caldrà estar amatents.

Font foto: PE

More on protection order for women victims of gender violence / Més garanties de protecció per a dones víctimes de violència de gènere a la UE

0
Publicat el 22 de maig de 2013

Dear colleagues,

Allow me first of all to congratulate our colleagues, López-Isturiz and Parvanova, for having lead that important debate.

This is not a minor issue. According to the Council of Europe, among 20 and 25% of European women experience physical acts of violence at least once during their adult lives, 12-15% find themselves in a relationship of domestic abuse, and more than 10% suffer sexual violence.

Following Eurostat the rate of unreported crime is 60%. Following European Women Lobby, violence against women affects approximately 45% of all women across Europe. An estimated one-fifth of women in the EU suffer from violence within the home. Seven women die every day from ale domestic violence; the annual cost of domestic violence in the EU-27 could be as high as 16 Billion Euro. The Council of Europe estimates the total annual costs of domestic violence at 34 billion Euro.

This Regulation, thus, is intended to apply to protection measures ordered with a view to protecting a person when there exist serious grounds for considering that that’s person’s life, physical or psychological integrity, personal liberty, security or sexual integrity is at risk, for example as to prevent any form of gender-based violence and violence in close relationships, such as physical violence, harassment, sexual aggression, stalking, intimidation or other forms of indirect coercion.

The aim of the Regulation is to establish an efficient mechanism of recognition to ensure that all protection measures taken in civil matters in a Member State can circulate freely throughout the EU. To that end, the new rules will provide for a certificate which will act as a kind of ‘passport’ containing all essential information for a quick and easy recognition of the protection measure when the protected person moves or travels to another Member State.

Ther is clear legal base for it: Article 81(1) (TFEU): judicial cooperation in civil matters based on the principle of mutual recognition of judgements and of decision in extrajudicial cases (Recital 2).

Finally, I wish to point out some of the content issue that need to be signalled:

First: All victims are included irrespective whether they are victims of gender-based violence

Second: Protection measures include obligations or prohibitions imposed on the person causing risk, such as:

a prohibition or regulation on entering the place where the protected person resides, works or visits or stays regularly;

a prohibition or regulation of contact, in any form, with the protected person, including by phone, electronic or ordinary mail, fax or any other means;

and a prohibition or regulation on approaching the protected person closer than a prescribed distance

 

Some notes on Background:

On 18 May 2011 the EU Commissioner for Justice, Fundamental Rights and Citizenship revealed the Commission’s proposal of a ‘Victims’ Package’, which consists of a Directive establishing minimum standards on the rights, support and protection of victims of crime (meanwhile adopted, Directive 2012/29/EU), a Communication presenting the Commission’s current and future action in relation to victims of crime (COM(2011)274), and a Regulation of mutual recognition of protection measures in civil matters.

Spanish Presidency 2010: The European Protection Order (EPO) was originally initiated by Spain during its Presidency and supported by 11 Member States. On 11 May 2011 Coreper gave a positive go-ahead on the European Protection Order (EPO) which was seen as a clear signal to Council and Commission. Yet in its meeting Council afterwards gave only green light on criminal matters in EPO, the Regulation on mutual recognition of protection measures in civil matters as presented by the Commission in May 2011 consequently deals with civilian matters (orginally referred to JURI).

RULE 51 – European Parliament: As the fight for victims’ rights, support and protection of victims of crime and the fight against gender based violence are closely interlinked, mainly due to the fact that the majority of crime victims are women and girls, the Conference of Presidents in the end decided on Rule 51 for LIBE-FEMM committees for the Directives and JURI-FEMM for the Regulation.

Protection Orders are issued following criminal, administrative or civil procedures. If a person has been granted protection through a protection order in one Member State and wishes to move to another, they can request a European Protection order so that they can move securely around the EU. There are no official figures, but around 118.000 restraining orders (Jiménez-Becerril, rappteur EPO criminal matters), were issued in the EU in 2008 mostly for cases of gender-based violence, and all of them are potential EPO users if they decide to move from one Member State to another. 

Regulation EPO Civil: The ‘Civil European Protection Order’ follows the example of the criminal European Protection Order which was approved recently (Directive 2011/99/EU). The purpose is the same, but the Regulation will allow the mutual recognition of protection measures which are based on civil law rather than criminal law. It will allow a person benefiting from a protection order issued against another person in one Member State to benefit from the same level of protection when staying temporarily in another Member State, with a simple recognition procedure.

As the Commission underlines in its Communication, Victims must be able to benefit from the minimum level of rights without discrimination across the EU, irrespective of their nationality or country of residence and whether a minor or serious crime is involved, whether they have reported the crime and whether they are the victim or a family member.

Foto: neurope

El Tractat de la OMPI/WIPO, o la indústria (copyright) versus persones cegues o amb dificultat visual/lectora

2
Publicat el 22 de maig de 2013
Les actuals lleis de copyright són les responsables que milions de persones amb discapacitat visual i altres problemes per a la lectura tinguin fam de llibres.

Només un 5% dels llibres publicats són accessibles en els formats adequats per a aquestes persones. Això en els països rics, ja que en els països pobres són menys d’un 1%.

El Tractat de l’OMPI podria eliminar aquestes barreres que suposen les lleis de copyright.

Aquest No és un Tractat per incrementar la protecció de copyright per als que ja tenen moltes formes legals de defensar els seus drets. No obstant això, la Comissió i el Consell insisteixen en un inexistent i injust equilibri entre les persones amb dificultats visuals i lectores, per una banda, i els propietaris de copyrights, per un altre.

Basant-se en aquesta errònia percepció, han elaborat una llarga llista en favor de la indústria que, de facto, convertirà el Tractat en inviable i inoperatiu, a més de molt car per a milions de persones, sobretot en països pobres.

Alguns grups editorials porten temps pressionant al Parlament Europeu contra el tractat, traint així el seu compromís amb les organitzacions de persones cegues.

A més la Comissió Europea ignora la Convenció de l’ONU sobre els drets de les persones amb discapacitat, amb l’argument que les mesures voluntàries són més efectives que les obligatòries.

És per això que sumo la meva veu a la de les organitzacions que demanen a la Comissió i al Consell que deixi d’obstruir l’elaboració d’un Tractat que sigui efectiu, i que no busqui més un equilibri, impossible i injust, entre la indústria i un dels grups més marginats del món.

I en concret demanem la retirada dels articles D i E, sobre disponibilitat comercial per aplicar el Tractat, que es permeti la distribució internacional de llibres adaptats a persones a títol individual, que no es permeti l’ús de mesures tecnològiques per bloquejar el Tractat, i l’eliminació de l’Article J, sobre mesures voluntàries.
 

Això és, de fet, el que acabo d’explicar al Parlament Europeu, reunit en sessió plenària, a Estrasburg:  

CAST 

Las actuales leyes de copyright son las responsables de que millones de personas con discapacidad visual y otros problemas para la lectura tengan hambre de libros.

Sólo un 5% de los libros publicados son accesibles en los formatos adecuados para estas personas. Esto en los países ricos, ya que en los païses pobres son menos de un 1%.

El Tratado de la OMPI podria eliminar estas barreras que suponen las leyes de copyright.

Éste No es un Tratado para incrementar la protección de copyright para quienes ya tienen otras muchas formas legales de defender sus derechos. Sin embargo, la Comisión y el Consejo insisten en un inexistente e injusto equilibrio entre las personas con dificultades visuales y lectoras, por un lado, y los propietarios de copyrights, por otro.

Basándose en esta erronea percepción, han elaborado una larga lista en favor de la industria que, de facto, convertirá el Tratado en inviable e inoperativo, además de muy caro para millones de personas, sobretodo en países pobres.

Algunos grupos editoriales llevan tiempo presionando al Parlamento Europeo contra el tratado, traicionando así su compromiso con las organizaciones de personas ciegas.

Además la Comisión Europea ignora la Convención de la ONU sobre los derechos de las personas con discapacidad, con el argumento de que las medidas voluntarias son más efectivas que las obligatorias.

Es por ello que sumo mi voz a la de las organizaciones que piden a la Comisión y al Consejo que deje de obstruir la elaboración de un Tratado que sea efectivo, y que no busque más un equilibrio, imposible e injusto, entre la industria y uno de los grupos más marginalizados del mundo.

Y en concreto solicitamos la retirada de los articulos D y E, sobre disponibilidad comercial para aplicar el Tratado, que se permita la distribución internacional de libros adaptados a personas a título individual, que no se permita el uso de medidas tecnológicas para bloquear el Tratado, y la eliminación del Articulo J, sobre medidas voluntarias.

Font foto: dis-capacidad.

Extreure gas i petroli del mar: a quin cost?

0
Publicat el 21 de maig de 2013

El Parlament Europeu ha aprovat avui una nova Directiva sobre sobre la seguretat mediambiental en l’extracció de gas i petroli a alta mar. El Grup Verds/ALE hi hem votat en contra.

Les noves normes estan molt lluny de proporcionar un marc adequat que reflecteixi els riscos derivats de l’extracció de gas i petroli en alta mar. El Parlament Europeu ha perdut clarament una oportunitat.

La Directiva no diferencia entre regions de la UE. Els Verds demanàvem una moratoria en la explotació de gas i petroli en zones sensibles, turístiques i costaneres (com ara les Illes Canàries o el Mediterrani), on un vessament de petroli resultaria devastador per a les comunitats locals, la pesca, i el turisme. Tampoc s’ha adoptat l’esmene en què demanàvem una moratòria per a entorns sensibles com l’Àrtic.

Un dels dèficits de la nova norma és l’absència d’una estructura significativa de supervisió de la UE. No es dota l’Agència Europea de Seguretat Marítima amb cap competència de supervisió, i el seu paper es limitarà principalment a reaccionar quan hagi tingut lloc un accident. A més, tampoc es preveu cap mecanisme de seguretat financeraque garanteix que es cobrirà els danys efectuats en el cas d’un accident.

Així, la directiva no garanteix que les empreses extractores a alta mar acabin fent-se plenament responsables, tampoc financerament, si alguna cosa va malament. Qui ho acabarà pagant, com sempre, són les poblacions locals i el medi ambient. Simplement inacceptable.

 

 

 

Nota de premsa
Explotación de petróleo y gas

El Parlamento Europeo pierde la oportunidad de proteger las aguas del Mediterráneo y de las Canarias.

El Parlamento Europeo ha aprobado hoy una nueva Directiva sobre sobre la seguridad medioambiental en la extracción de gas y petróleo en alta mar. Los Verdes lamentan que la Directiva sea poco ambiciosa y no garantice realmente la seguridad ambiental en la aguas de la UE. El Vicepresidente de Verdes / ALE y eurodiputado de ICV, Raül Romeva Rueda, ha declarado tras la votación:

“Las nuevas normas están muy lejos de proporcionar un marco adecuado que refleje los riesgos derivados de la extracción de gas y petróleo en alta mar. El Parlamento Europeo ha perdido claramente una oportunidad.”

“La Directiva no diferencia entre regiones de la UE. Los Verdes pedíamos una moratoria en la explotación de gas y petróleo en zonas sensibles, turísticas y costeras (como las Islas Canarias o el Mediterráneo), donde un derrame de petróleo resultaría devastador para las comunidades locales, la pesca y el turismo. Tampoco se ha adoptado la enmienda en el que pedíamos una moratoria para entornos sensibles como el Ártico. “

“Uno de los déficits de la nueva norma es la ausencia de una estructura significativa de supervisión de la UE. No se dota la Agencia Europea de Seguridad Marítima con ninguna competencia de supervisión, y su papel se limitará principalmente a reaccionar cuando haya tenido lugar un accidente. Además, tampoco se prevé ningún mecanismo de seguridad financera que garantice que se cubrirá los daños efectuados en el caso de un accidente. “

“Así, la directiva no garantiza que las empresas extractoras en alta mar acaben haciéndose plenamente responsables, tampoco financieramente, si algo va mal. Quien lo terminará pagando, como siempre, son las poblaciones locales y el medio ambiente. Simplemente inaceptable. “

Font foto: expansión
  

Ple Estrasburg, PE: sistema financer, unió bancària, energia (renovables i exploracions off shore), acord lliure comerç UE-EUA, etc…

0
Publicat el 20 de maig de 2013

Prioritats de la Setmana. 20-23 de Maig a Estrasburg (resum de Marc Giménez i Delfina Rossi)

Debat sobre el proper Consell Europeu del 22 de Maig

 

1) Energia

L’objectiu és la competitivitat i per tant es tracta d’assegurar el subministrament i abaratir-ne el preu. El mecanisme per assegurar-ho és acabar de liberalitzar el mercat (tercer paquet), per tal d’assolir un mercat interior de l’energia real al 2014 i la interconnexió de xarxes a nivell transnacionals, per evitar aïllament energètic de països al 2015.

Es fa èmfasis en assegurar el desplegament de la Directiva de renovables i l’acompliment dels objectius en matèria de política climàtica i energètica per al 2020 i més enllà. Parla d’afavorir un marc d’autogeneració i autoconsum d’energia, fonamentalment a base d’un increment de les renovables, a banda de facilitar administrativament els canvis de subministrador en la resta de casos. En la mateixa línia, l’avenç en les xarxes intel.ligents de producció-consum (smart grids), a la vegada d’assegurar l’abastiment per a sectors socials en vulnerables.

Fa èmfasi en crear un clima procliu a la inversió (privada), i en el camp de les fonts netes es refereix a ajudes d’estat per fomentar-les. (En definitiva, tot el contrari que està fent el govern de Rajoy amb els decrets de les renovables, i l’atemptat a la seguretat jurídica de les inversions que la retirada retoactiva de les primes a producció de renovables representa). També fa èmfasi en la necessitat de millorar l’eficiència i l’estalvi energètic, a partir de la implementació de la directiva corresponent, que fa especial atenció als estàndards dels edificis de nova construcció i a la rehabilitació dels existents.

Per altra banda, dintre del camp de la diversificació de la producció convencional, quan parla d’explorar altres fonts d’energia indígenes, i d’assegurar-ne una reglamentació per a la seva explotació segura, s’està referint de ben segur al fracking (gas d’esquist).

2) Fiscalitat

Pel què fa a la fiscalitat, el punt principal és la lluita contra el frau i l’evasió fiscal. Per altra banda, però reclama evitar una fiscalitat agressiva (en el context de consolidació fiscal), en particular parla d’eliminar tributacions que afectin negativament al desenvolupament d’empreses, que impedeixi la recuperació econòmica. (Si bé és relevant que es comenci a prioritzar el creixement per davant del dèficit, no deixa de ser curiós que l’accent es posi quasi exclusivament en les empreses, i no pas en l’IVA, etc.). Per cert, parla de mesures per combatre el frau en la tributació de l’IVA.

Es parla (encara molt obert, pendent de les negociacions de l’ECOFIN) d’avaluar la possibilitat de taxar l’estalvi (dipòsits?), en cooperació amb els països de veïns de la perifèria de la UE. També es posa l’accent en l’intercanvi d’informació entre estats membres per determinar la renta total dels ciutadans/es europeus (la declaració de béns dels residents estrangers a Espanya -o viceversa- s’enmarcaria aquí, és d’entendre). Finalment parla d’avançar en establir un model adequat de fiscalitat per a l’economia digital.

Lluita contra el frau fiscal

Debat i vot dimarts matí.
L’Eurocambra preveu reclamar als Estats membres que donin un pas endavant per combatre els paradisos fiscals i millorar la recaptació d’impostos, en un debat que tindrà lloc el dimarts al matí i que servirà per preparar el Consell Europeu del 22 de maig. L’informe que es votarà busca reduir el frau fiscal d’un bilió d’euros per al 2020.

http://www.library.sso.ep.parl.union.eu/lis/lisrep/09-Briefings/2013/130536REV2-Lutte-contre-la-fraude-et-l-evasion-fiscales-ES.pdf

Adjuntem un article en castellà que explica com la UE pot combatre la lluita contra el frau fiscal.

Sistema de supervisió bancària únic
Debat dimarts a la tarda.

La unió bancaria consisteix en un mecanisme de supervisió únic, una regulació i fons de resolució bancari i un sistema de garantia bancaria.

El Parlament debatrà la regulació que modifica les competències de l’actual Autoritat Bancaria Europea (EBA) per tal d’encaixar-la dins del mecanisme de supervisió únic i del nou rol que se li atorgarà al BCE. Els Verds van presentar esmenes per tal d’augmentar la capacitat de la EBA d’obtenir informació, de fer proves de resistència als bancs de manera anual, de promoure la diversitat del sector bancaria, d’assegurar l’equilibri entre els estats dins i fora de l’euro.

El vot final a l’Eurocambra tindrà dimecres, per donar temps a les negociacions amb el BCE pel que fa a les normes de responsabilitat del supervisor.

Més info: http://www.library.sso.ep.parl.union.eu/lis/lisrep/09-Briefings/2013/120401REV1-A-single-EU-banking-supervisory-mechanism-ES.pdf

Relacionat a la crisis bancària i la necessitat d’establir una resposta europea, Raül Romeva i Joan Coscubiela han llançat la següent iniciativa: http://pecatsbancaris.eu/

Acord de lliure comerç amb Estats Units
Debat dimecres, vot dijous

La Comissió Europea hauria de començar a negociar amb EUA al juliol un nou acord comercial. Els moviments socials denuncien que això podrà perjudicar l’ingrés a Europa de transgènics. En aquest sentit, Raül Romeva ve presentar una pregunta: http://iniciativa.cat/europa/news/44981

Protecció per a les víctimes de violència de gènere
Vot dimecres.

El Parlament Europeu votarà sobre la protecció civil per a les víctimes d’assetjament, agressió o violència de gènere a tota la UE. Amb aquesta norma es pretén garantir el reconeixement de les mesures civils de protecció (per exemple, una ordre d’allunyament) quan les víctimes es desplacin a un altre país de la UE.

Eleccions del Parlament Europeu a 2014

Les properes eleccions europees s’haurien de celebrar entre el 22 i el 25 de maig, no del 5 al 8 de juny com inicialment previst. La nova data donarà més temps al nou Parlament per preparar l’elecció del president de la Comissió Europea al juliol de 2014.

Extracció de gas i petroli en alta mar

Debat dilluns. Vot dimarts

El Parlament Europeu votarà una directiva sobre la seguretat mediambiental en l’extracció de gas i petroli en alta mar. Les empreses energètiques hauran de provar la seva capacitat financera per cobrir les responsabilitats derivades de les seves activitats, i presentar informes de riscos i plans de contingència en cas d’accident abans d’obtenir una llicència de perforació.

Els Verds donen la benvinguda la proposta de la Comissió, però, se senten decebuts que després de les negociacions amb el Consell la legislació no sigui tan ambiciosa i no garanteixi realment la seguretat a la aigües de la UE. Això ha estat consequència dels interessos dels Estats que ja tenen operacions de gas i petroli extensa (con Regne Unit, Dinamarca o Espanya ).

Tot i aixì, gràcies als Verds s’ha aconseguit la protecció de les zones sensibles i vulnerables, destacant l’Àrtic, vital per a la lluita contra el canvi climàtic.

Raül Romeva va presentar una esmena per a la protecció de les zones sensibles, turístics i costaners (com ara les Illes Canàries, però també en vistes a les noves operacions de perforació a la Mediterrània), on un vessament de petroli podria ser especialment devastadora per a les comunitats locals, els pescadors locals, i tindria un efecte negatiu en el turisme.


Com garantir el futur dels sistemes de pensions?
Vot dimarts.

La Eurocambra votarà un informe en què demanen mesures per garantir la continuïtat de les pensions públiques. L’envelliment de la població i l’actual crisi econòmica han posat de manifest la vulnerabilitat dels sistemes de pensions públics i privats.

Afers exteriors

Dimecres a la tarda, el ple de l’Eurocambra debatrà diversos temes d’exteriors, com la situació dels refugiats sirians en els països veïns, la recuperació de béns i capitals d’antics líders dels països de la Primavera Àrab, els progressos de Bòsnia i Hercegovina i l’Antiga República Iugoslava de Macedònia cap a l’adhesió a la UE i l’accés de Birmània al règim de preferències aranzelàries de la Unió.

Renovables. Debat Romeva-Turmes sobre renovables a Espanya.

Dia Internacional contra l’homofòbia: reaccions dels eurodiputats a l’enquesta sobre LGBT

0
Publicat el 17 de maig de 2013

Por, aïllament i discriminació són freqüents a Europa a la comunitat lesbiana, gai, bisexual i transgènere (LGBT), segons un estudi sobre la discriminació del col·lectiu LGBT a la UE i a Croàcia presentat avui a L’Haia per l’Agència Europea de Drets Fonamentals (FRA).

Gairebé la meitat dels enquestats ha declarat haver-se sentit discriminat o assetjat per motiu de la seva orientació sexual durant l’any anterior.

“Les conclusions de l’estudi de la FRA són un toc d’atenció per a tots nosaltres, els europeus, qui lloem la igualtat de les persones com a principi fonamental de la nostra democràcia. No podem tolerar que milions dels nostres conciutadans siguin discriminats sobre la base de la seva orientació sexual o identitat de gènere. No podem tolerar que el discurs homofòbic i d’odi en contra les persones lesbianes, gais, bisexuals i persones transgènere i intersexuals (LGBTI) es fomenti sense conseqüències greus per les forces populistes i d’extrema dreta”, ha defensat la vicepresidenta de la comissió de Llibertats Civils, l’eurodiputada hongaresa Kinga Göncz (S&D), en representació de la institució a la conferència celebrada a l’Haia.

Cal una directiva europea contra la discriminació

“Ni més ni menys que un terç dels LGBT enquestats per l’Agència Europea de Drets Fonamentals asseguren haver estat víctimes de discriminació en l’accés a un allotjament, en l’educació o l’accés a béns i serveis. Això canviaria només si el Consell de la Unió Europea deixés de bloquejar la proposta per una directiva europea contra la discriminació, proposada per la Comissió Europea al 2008 i aprovada pel Parlament Europeu al 2009”, sosté l’eurodiputat Raül Romeva (Verds/ALE), ponent de la directiva contra la discriminació. “Si això no canvia, el Consell -és a dir, els Estats membres- és directament responsable per una de cadascuna de les tres persones LGBT que pateixen discriminació en les seves vides al segle XXI a Europa. Els nostres governs haurien d’avergonyir-se”, ha afegit .

El Parlament Europeu lluita contra l’homofòbia

El Parlament Europeu ha aprovat diverses resolucions condemnant enèrgicament qualsevol discriminació per motius d’orientació sexual i d’identitat de gènere, i ha pressionat per l’impuls de les lleis contra la discriminació a la UE.

En una resolució votada el maig de 2012, el Parlament Europeu demana a la Comissió Europea “examinar acuradament els resultats de l’estudi de l’Agència Europea de Drets Fonamentals [fets públics avui] i prendre les mesures pertinents”.

“El Parlament manté el seu compromís amb la igualtat i la no discriminació per motius d’orientació sexual i d’identitat de gènere a la Unió Europea” -diu la resolució-, “i en particular a l’adopció d’una directiva relativa a l’aplicació del principi d’igualtat de tracte entre les persones independentment de la seva religió o conviccions, discapacitat, edat o orientació sexual” (“directiva anti-discriminació”), la qual està aturada pel Consell a causa de les objeccions d’alguns Estats membres.

Els eurodiputats també van demanar a la Comissió que elabori un pla de treball integral per a la igualtat sense discriminació per motius d’orientació sexual o identitat de gènere.

L’Agència Europea de Drets Fonamentals va començar a investigar la discriminació i l’homofòbia de LGBT a la UE el 2007, a petició del Parlament Europeu.

L’anàlisi dels resultats de l’estudi s’utilitzarà en les discussions a la UE i els Estats membres en matèria de legislació i polítiques per millorar la situació de les persones LGBT.

 

Més informació

Font: http://www.europarlbarcelona.eu/view/ca/Premsa/Press_releases/pr-2013-May/pr-17052013.html
Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Perché chiediamo alla Commissione europea di non sovvenzionare le ‘corrida’ con i fondi europei.

1
Publicat el 15 de maig de 2013
IT: Spiegando a la TV italiana la Repubblica, e a l’agenzia ANSA, perché chiediamo alla Commissione europea di non sovvenzionare le ‘corrida’ con i fondi europei.

CAT: Explicant a la TV Italiana Reppublica i a l’agència ANSA perquè demanem a la Comissió Europea que no se subvencionin les curses de braus amb fons europeus. 

CAST: Explicando a la Tv Italiana Reppublica y a la agencia ANSA porque pedimos a la Comisión Europea que no se subvencionen las corridas de toros con fondos europeos.