Raül Romeva i Rueda

REFLEXIONS PERISCÒPIQUES

Les abelles, una mica més protegides, però encara no del tot

0
Publicat el 30 d'abril de 2013

El Comitè de Comitologia va votar ahir sobre la proposta de la Comissió Europea de limitar l’ús d’insecticides neonicotinoïdes. La votació era crucial, degut al seu impacte altament prejudicial per a les poblacions d’abelles. El resultat de la votació (15 governs van votar a favor -187 vots, inclosa Alemanya-, 8 governs en contra -125 votes, inclòs el Regne Unit- i 4 més es van abstenir) va posar de manifest que no hi havia cap majoria clara ni a favor ni en contra de la proposta de la COmissió, de manera que, d’acord amb el reglament, ara és la Comissió que té potestat per dur endavant la proposta i imposer una prohibició parcial via Actes d’execució.

En concret, la votació havia de determinar si s’aprovava el veto de dos anys a l’ús dels tres neonicotinoïdes més freqüents utilitzats com plaguicides en la sembra del gira-sol, la colza, el cotó i el blat de les Índies, pels riscos que plantegen per a la salut de les abelles. La Comissió Europea ja havia advertit que seguiria endavant amb el pla si els països que mantenien reserves no aconsegueien formar una majoria de bloqueig.

La proposta es basa en el principi de precaució a partir d’un informe de l’Agència europea de seguretat alimentària (EFSA, per les seves sigles en anglès) que assenyala tres plaguicides de la família dels neonicotinoides comercialitzats a Europa per Bayer i Syngenta: clotianidina, tiametoxam i imidacloprid, poden afectar el sistema nerviós dels insectes causant paràlisi i fins a la mort, però no suposen un risc per a la salut humana.

La mesura podria afectar un terç de les llavors preparades a la UE, de les quals Espanya és un dels principals productors i inicialment demanà ajornar qualsevol decisió fins a tenir més dades científiques concloents, encara que finalment es va pronunciar a favor en una primera votació celebrada a març.

Així doncs, la reunió d’ahir del comitè d’apel·lació de la UE era el segon intent del comissari de Salut i Consum, Tonio Borg, per intentar tirar endavant les mesures restrictives. Al març no va comptar amb el suport suficient dels governs europeus per el veto, però no va suposar el bloqueig de les mesures.

Aquest tipus de decisions s’emmarquen en el comitè de comitologia que permet a la Comissió Europea decidir sense el vistiplau dels Estats membres, sempre que no es produeixi un vot majoritari ni a favor ni en contra de la mesura.

L’Executiu comunitari era conscient de que es tractava d’una qüestió delicada i ha tractat de sumar el suport dels països, tot i que en tot moment ha manifestat la seva fermesa “en les seves posicions”, ta li com Europa Press recollia fa uns dies, de fonts pròximes al comissari: “Si no hi ha una majoria qualificada la decisió tornarà a mans de la Comissió, que adoptarà les mesures restrictives”, van afegir llavors.

El pla de Borg va rebre, en la primera votació en el mes de març, el suport de 13 Estats membres, entre ells Espanya, però altres nou van votar en contra i dos, Regne Unit i Alemanya, es van abstenir.

Diverses organitzacions ecologistes han pressionat en les últimes setmanes per intentar convèncer els governs reticents que acceptessin la mesura i per assegurar-se que els que van recolzar el pla al març, mantinguessin ahir el sentit del seu vot.

També el sector apícola, que a Espanya compta amb la major cabana de la UE i és el principal productor de mel dels 27, havia demanat restringir l’ús de químics. I un centenar de col·lectius a Espanya socials, ambientals i de consumidors van demanar al ministre d’Agricultura, Miguel Arias Cañete, que mantingués el seu suport al veto.

DETALLS DE LA PROPOSTA

En concret, la proposta de la Comissió advoca per revisar les condicions d’autorització dels neonicotinoides per a restringir l’ús “només als cultius no atractius per a les abelles i per als cereals d’hivern“, ja que l’exposició al seu pols a la tardor no es considera un risc per a l’insecte.

Borg també vol que es prohibeixi la venda de “llavors tractades” amb productes fitosanitaris que continguin els químics assenyalats, encara que aquesta mesura no s’aplicaria a les plantes que no atrauen les abelles, i vetar el seu ús als no professionals.

L’objectiu de l’Executiu comunitari segueix sent que el pla de mesures legislatives “ambicioses i proporcionals” estigui a punt per ser aplicat des de l’1 de juliol.

Des del grup dels Verds/ALE hem estat en tot moment amatents a aquesta qüestió, donant suport a la proposta de veto de la Comissió Europea. A continuació adjunto la reacció que vàrem fer pública ahir, després de la votació:

“Today’s new phase is a key step in efforts to address the decline of bee populations. The proposed neonicotinoid suspension is the only logical course of action in the face of the overwhelming and growing body of evidence on the disastrous impact of these insecticides on pollinators. Thankfully, some of the reticent EU governments responded to pressure from civil society and EU citizens by not blocking the proposals today, as had been feared following misleading lobbying from the insecticide industry (1).

“I applaud the the European Commission to defend the general interest in this case. The Commission is fully justified in its duty to follow the precautionary principle to protect the long term interests of the whole of society and the environment and not just the short term business model of the agro-chemical industry, which relies on farmer dependency and input heavy agriculture.

“The Commission’s proposal to suspend the use of 3 neonicotinoids came on the back of reports from the European Food Safety Authority (EFSA) on the toxicity risk to bees of the neonicotinoid insecticides. Suspending the use of these insecticides is the only responsible course of action in response to the report, which highlighted the failures of the European and national risk assessment and monitoring systems, which enabled neonicotinoids to harm bees for a long period.

“The partial ban itself was only a compromise due to the massive and aggressive lobbying efforts of the industry, and the smoke and mirror tactics it used to mislead and misinform based on questionable science, and relying on the fact that most decision makers and the public are not. The Avaaz petition of more than 2 million signatures is reassuring because it shows that the public cannot be misled as easily as the agro-chemical-seed lobby would have liked.

“In reality, the suspension proposed by the Commission is only a first step. A complete ban of all neonicotinoids is clearly essential to prevent the collapse of our bee colonies, as only a full ban will stop the exposure of non-target insects to these persistent, systemic compounds that stay in the soil and find their way to nectar and pollen over many years. A cross-party group of MEPs has written to health commissioner Borg to this end (2).”

(1) See this Green briefing dismantling some of the claims made by the industry in their arguments against the suspension: www.greens-efa.eu/syngenta-lies-pesticides-9372.html

(2) A cross-party group of 90 MEPs wrote to Commissioner Borg on a Green initiative, calling for a total ban on neonicotinoids: http://www.greens-efa.eu/total-ban-on-the-use-of-neonicotinoid-insecticides-needed-9097.html

 

Ada Colau al PE: un petit resum de com la vàrem rebre diversos diputats i diputades. Diferències?

0
Publicat el 26 d'abril de 2013
Dimecres va venir l’Ada Colau a la Comissió de Peticions del Parlament Europeu, a explicar la situació de les persones afectades per la hipoteca a l’Estat. En el vídeo podeu veure què va dir l’Ada, i com vàrem reaccionar diversos diputats i diputades presents, entre els quals en Carlos Iturgaiz, i un servidor.

Aquí, un resum de l’intercanvi d’impressions:

Aquí, la meva intervenció sencera:

Construint sinergies, a Viena, en favor de desbloquejar Directiva Igualtat de Tracte

0
Publicat el 25 d'abril de 2013

Sóc a Viena, a petició de l’Agència de Drets Fonamentals de la UE (Fundamental Rights Agenda) i en qualitat de ponent del Parlament Europeu per a la Directiva sobre Igualtat de tracte (fora de l’àmbit laboral) en els ambits de l’orientació sexual, l’edat, pertinença a un grup religiós o diversitat funcional/psíquica. Des que la Comissió Europea va presentar la seva proposta de text per a la Directiva, el 2008, el Parlament hem fet la nostra part colegislativa (especialment important a partir del Tractat de Lisboa), mentre que el Consell manté la se seva completament bloquejada per culpa del boicot liderat per Alemanya.

Conjuntament amb l’agència de Drets Fonamentals hem organitzat una trobada amb representants de 300 organitzacions, amb la intenció de construir una xarxa a escala europea que permeti desbloquejar aquesta norm tan necessària per tal que la ciutadania pugui gaudir, a tota la UE, d’un marc que la protegeixi davant evenuals discriminacions.

En la meva intervenció, tinc previst abordar les següents tres questions:

• As the EP rapporteur on the draft  Horizontal Directive, could you tell us in a few words – why is this  legislative instrument so important?

The  EU is founded on the common values of respect for human dignity, freedom, democracy, equality, the rule of law and respect for human  rights, including of persons belonging to minorities. These values are  common to the Member States in a society in which pluralism, non  discrimination, tolerance, justice, solidarity and equality between men and  women prevail (article 2 TEU).

Currently  in the EU however, an individual is protected against discrimination on the  grounds of religion or belief, age, disability and sexual orientation, only as  an employee. In Europe, Equality exists only in the workplace. If  you are not an employee, you are not protected! We are not protected against  discrimination in other areas of life, like education, housing, etc. Does it  sound absurd? Well, it is the reality.  

The  European Commission proposed a progressive EU anti-discrimination law in 2008, which would ban discrimination on grounds of religion or belief, disability, age or sexual orientation in areas including education, housing, and access to  goods and services, but it has been stuck at EU Council level since then. If this proposal is shelved, the consequences will be severe. Hopes were  raised among Europeans that at last everyone will enjoy the same rights and  access to goods and services wherever they are in the EU. Currently, a person  can be denied access to a hotel, housing, or bar based on their religious  belief or sexual orientation. For instance:

– An EU-wide survey by the European Fundamental Rights Agency on Muslims’ experiences of discrimination shows that some of the highest levels of  discrimination occur in private services.

– 78% of Europeans who participated in the 2011 European Disability Forum’s  survey on freedom of movement said that they would make more use of their  right to free movement in the EU if there were no barriers, such as  inaccessible goods and services, non-adapted public spaces and discriminatory  attitudes.

– Older people face age discrimination attempting to take out bank loans or buy  travel insurance for holidays within the EU.

– 53% of the respondents to a study on social exclusion of young LGBT people in  Europe (2007) reported having experienced  bullying in school.

– While sex-based discrimination is partly covered by EU legislation, multiple discrimination is still not  recognised in EU law. Adoption of the directive would make it easier to combat  discrimination against the many women who also belong to discriminated  groups. EU law currently treats women as a homogenous group, recognising  only sex or gender discrimination. EU law does not recognise the diverse  experiences of women belonging to racial, sexual, religious or other  minorities.

The idea that human rights are universal, indivisible and interrelated is a  principle of law that remains more theory than practice. In existing EU legal instruments for the protection and promotion of human rights, different aspects of human identity are treated separately: discrimination based on sex or race, are addressed in separate laws. Discrimination based on sexual orientation, disability, religion, age, does not exist outside employment. But discrimination and hate do not manifest themselves separately! An individual is not comprised of separate identities! This is why the principle of multiple discrimination, included in the draft directive, is so important. With the adoption of this piece of legislation, the multiple identities each individual has will be brought together and recognized under law.  

Full enjoyment of all human rights cannot be accomplished for marginalized groups just by granting them equal rights and opportunities in separate pieces of  legislation. We need the directive in order to overcome the exclusive norm against which categorizations of difference are made. This background norm consists of characteristics associated with the white, heterosexual, Christian, able bodied male individual, to whom everyone else is given equal rights. Do we want to construct a new, non normative, all inclusive, fluid and free European identity? This is why we need the directive.

Given the current climate of growing intolerance against minorities and the impact of the financial and economic crisis on the most vulnerable groups across Europe, adopting the directive is a minimum requirement from the part of Member States, who are committed to abovementioned European values.

• Given that the Member States can not agree on the draft Horizontal Directive, what is the European Parliament planning to do in order to advance anti-discrimination policies in the EU?

We have been doing lots of things to try to get the directive adopted, but as it needs unanimity in Council it continues to be blocked, mostly by Germany. Through the Fundamental Rights Agency, we aim to give a final push, along with civil society, in order to get the directive finally adopted.

In the past four years, the European Parliament has called upon Council no less than 11 times to swiftly adopt the draft Directive and the Commission to continue supporting overcoming technical difficulties within Council in order to reach an agreement. As Rapporteur we discuss and beg every Presidency for an overview of the technical issues discussed by each Presidency and solved (or not) since the draft directive was introduced in Council. We invite the Presidencies to LIBE committee for updates in progress of the negotiations.  

We have been asking for the possibility for the Rapporteur to attend the social affairs working party discussion as an observer. It only makes sense that he is allowed to be present, without right to intervene, since Council representatives are allowed to attend EP committee meetings and also have a right to intervene, which we are not asking for. What does Council representative say?

 

We organised a hearing in March 2012 in the LIBE committee regarding unblocking the directive, with the participation of the institutions, civil society and academics.

Furthermore, we have requested an impact assessment from the EP services of the financial  implications regarding the adoption and non adoption of the horizontal  antidiscrimination directive.

Finally, I will be rapporteur of LIBE opinion to the EMPLO  committee own initiative report on the implementation of the employment  equality directive. We also try to meet regularly with civil society  representatives for an interactive breifing, and also with representatives of  the member states permanent representations.

As a  conclusion, apart from the values of article 2 of the Lisbon Treaty, the EU  Charter for Fundamental Rights has become legally binding.

EU  Charter of Fundamental Rights Article 21 says: Any discrimination  based on any ground such as sex, race, colour, ethnic or social  origin, genetic features, language, religion or belief, political or any other opinion, membership of a  national minority, property, birth, disability, age or sexual  orientation shall be prohibited. This article expands EU protection to more grounds than what is included in the draft directive. The directive is the minimum that should exist, compared to the maximum that is the grounds included in the Charter. If in the end of this legislature the Directive is still stuck in Council, we will propose that the EP takes the Council to Court for failure to act (under 265 TFEU). Before that, we might ask the FRA for an assessment of the position of Member States on is issue and verifying if it complies with the new Lisbon Treaty and Charter legal framework as well with the ECJ and ECHR

• Is the European Parliament thinking about alternative legislative instruments to the draft Horizontal Directive? What could they be? Are there any concrete ideas, suggestions that European Parliament is/could be promoting in order to advance policies in the field?

We would not like to see this draft die. We would like to see all grounds of discrimination brought together under the principle of multiple discrimination in one piece of legislation.

We think that civil society has key role to play in raising awareness on the directive. NGOs can be very influential, and we urge civil society to target Member States’ positions at the Council and at national level. We think that problematic countries in particular should be targeted. For instance, we should make sure that Greens and Social-democrats in Germany are ready to support the directive if there is a change of majority in September 2013. Likewise, national parties in Czech Republic could be helpful. In other countries, traditionally more friendly, national parties could also ensure that the crisis is not taken as a pretext to challenge the support to the principle of the directive. It would be great if all NGO networks reiterate a call for adopting the directive as one of their key messages. But let me return the question – are you willing to continue pushing for the directive? Some dispositions of the directive being particularly problematic for MS, it is also important to reassess where each ground stands vis-à-vis the directive – are all the anti-discrimination networks still behind the directive?

We would like to build a coalition of the willing, suggesting to form a coalition of a number of MS wanting the directive – are the NGOs with us? (Austria, Belgium, France, Netherlands, Greece, Ireland, Denmark, UK, Finland, Spain, but probably also Sweden, Bulgaria) and upon certain conditions, some of them could take the lead of such a coalition (in particular France).

Font foto: FRA

Les veritats incòmodes d’Ada Colau, al cor de la UE

1
Publicat el 24 d'abril de 2013

Nota de premsa d’ICV

Raül Romeva: “Si la UE no entén que els desnonaments són un problema social, no ha entès res de les conseqüències de les polítiques de la Troika”

L’eurodiputat d’ICV mostra el suport d’ICV a les peticions de la PAH a la comissió de peticions del Parlament europeu i demana l’aplicació de la dació en pagament

L’eurodiputat d’ICV, Raül Romeva, ha intervingut avui davant de la Comissió de Peticions del Parlament Europeu després que Ada Colau hagi portat en nom de la PAH el drama dels desnonaments a la cambra europea. “És una qüestió humanitària que es canviï la llei”, ha assegurat Romeva que ha exigit que s’apliquin les mesures que demana la PAH: la dació en pagament, que s’aturin els desnonaments d’habitatges habituals i que s’apliqui el lloguer forçós. “Si la UE com a tal no entén que els desnonaments no són un problema de les famílies, sinó que són un problema social, és que no han entès res de les conseqüències de les polítiques de la Troika”, ha lamentat Romeva.

 

“No tenim la majoria parlamentària per canviar la llei però hi ha una majoria ciutadana que ho exigeix”, ha destacat l’europarlamentari ecosocialista que ha assegurat, que “el problema de fons” és que el Congrés no respon als interessos de la majoria de la ciutadania. “Cal canviar de model i com s’està gestionant la crisi perquè ara la paga qui pateix i no qui l’ha provocat”, ha denunciat l’eurodiputat ecosocialista que ha fet una crida a les institucions europees a actuar en benefici dels ciutadans.

Durant la seva intervenció, Romeva ha recordat, quan falta poc més d’un any per les eleccions europees, que “ara tenim un moment clau sobre la taula ho resolem via democràtica, ciutadania i amb sentit comú el càstig a la UE serà enorme i merescut”. “El problema no està en el sistema, el problema és el sistema que permet que passi  aquest drama”, ha sentenciat.

 

RESPOSTA A ITURGAIZ

“No pot comparar ni posar al mateix nivell la mort de desenes de persones amb els “escraches”, ha criticat Romeva a l’eurodiputat del PP, Carlos Iturgaiz a qui ha acusat de “falta de respecte” per totes aquelles persones que estan patint desnonaments.

NiNis: l’exclusió social dels i les joves / NEETs: Youth Social Exclusion

0
Publicat el 24 d'abril de 2013

NEETs: Youth Social Exclusion

(article by Raül Romeva i Rueda, Vicepresident of Greens/EFA, and Delfina Rossi, adviser for economic matters,  for the Publictaion ‘Reclaim the Future: ideas, analysis and policies on Youth Emancipation’,FYEG, 2013)   

Youth unemployment policies are today on top on the political agenda. At least rhetorically, politicians of all colors mention in their discourses the huge challenge that youth unemployment means. Even Mr. Barroso, President of the European Commission, has been calling member state on the creation of job for young people in almost all its speeches during 2012. However, little change has been record.  In fact, behind the speeches there is a classical cleavage: “ Young people argue with their parents, cross their legs, and chat when they should be working”,  this was state by Socrates, 2,500 years ago and indeed, young people are seen as lazy, rebel and violent people that they don’t want to work. There are few of us that see youth not as a problem, but rather as a solution, while the problem is the dysfunctional economic and political system.

Today youth unemployment is used as an excuse to continue applying neoliberal policies such us the flexibilisation and precarisation of the labour market or the reform of the pensions system. They claim hiring and firing with a lower cost and paying lower contributions for pensions will actually contribute to reduce youth unemployment. The true is that young people in Europe suffer every day from the destruction of the welfare state, the privatization of basic services like water, the reduction on public expenditure and of course, the lack of jobs.  Moreover, they point-out and criminalized young people who demonstrate or young students that decide to cut a road to protest for a better education. They want cheap workers. They want young people that accept mini-jobs or some internship or young people with high education able to work 24hs for a low salary. That is what Barroso is asking for.

One particularly group of young people in seriously risk of social exclusion are the so-called NEETS, Young people not in employment, education or training. At least not in formal education or training, which it doesn’t mean that they are lazy, they might be doing voluntary, care work or working in irregular situation, but definitely they are not able to earn any money and develop their life.  

In a recent study develop by Eurofund, they point out the cost in terms of GDP that NEETS represent for European countries, where they state that “according to Eurostat, in 2011, 7.5 million young people aged 15–24 and an additional 6.5 million young people aged 25–29 were excluded from the labour market and education in Europe”.  This figures means represents 13% and 20% respectively of each group of age and are higher 2-3 percentage points higher than in 2008, as a consequence of the crisis.
Clearly, there is a systemic problem and not a personal problem of each young person or each family, it is neither just a problem of the financial crisis. NEETs are a social phenomenal that not only generates a huge cost in terms of GDP, but demotivate people from its social, civic and political participation, and it push young people to a social exclusion situation, making real the adjective of “lost generation”.  However, numbers might be impressive, and the Eurofund study shows that the 13.941.264 NEETS in the EU generate a cost of  153.013.053.902 euros, which worth the 1,21% of EU’s GDP.

Since the beginning of the crisis, Spain was the EU country which increase the most its NEETs population, in a 34,4% of youth were NEETs in 2011, meaning 1.6 million people, which cost to Spain in terms of subsidies and opportunity cost 15.7 billion euros. This number might have increase in the last year, despite the fact of having a EU Commission force task in Madrid trying to sort out the problem.  However, the country which performed the worst in 2011 was Italy, with 2,2 million NEETs and a cost of 32,6bn euros, follow by France and then UK.  (see the table behind).
NEETs are by definition a heterogeneous group of people, across and within each country. NEETs might be young early school leavers or high educated youngsters without jobs.

 

Nevertheless, NEETs figures help us to dimension how bad the situation is, for each single person and family and for the society as a whole. Before the crisis, young people tend to think that education plus effort where key to reach a job, nowadays that equation has been broken.  There is also demotivation to continue study and poverty push young members of a family to get whatever-job or emigrate. NEETs are acting a reserve army of labour, contributing to the pracarization of the labour market for all workers and specially as a threat for youth in Europe so to accept any job at any condition.  
Young people not in employment, education or training need a social answer.  The first answer must be a change in the paradigm, a change on ideology towards Social Justice. In the second place, societies have to include other types of activies, such us voluntary work, care work, political and civil work as an asset and not as a cost of its GDP, allowing individuals to reach a holistic approach for its education and emancipation. In other words: spending public money in grants or subsidies for young people who might be doing self-organized social activities must not been seen as a cost.  Thirdly, we need to reach a level of emancipation from capital where no reserve army of labour is needed. For that, a fair fiscal system that allows redistribution at the European level is crucial.

Lastly, policies have to become more plural and detect exactly which are the needs of each group, for that aim young people have be integrated into the policy making process. The proposal of a European guarantee for young people (offering after a maximum of 4 months of unemployment, an offer for a job, education or job training) should be implemented as soon as possible. However, we have to overcome the current cliché of austerity to allow public expenditure act as a social buffer, avoiding social exclusion and poverty. We cannot let the current young and future generations being lost; we can neither offer them just cheap jobs. We have to fight every day to create fair conditions in the labour market and in our education system, but also we have to fight against their ideology. We need to be convinced that we, the 99% of the population which include the NEETs, can live better in a better word, because we have the Plan B, where B stands for Social Justice.

Country        Total Cost, 2011        % of GDP, 2011        Percent of NEETs, aged 15-29, 2011        Number of NEETs, aged 15-29, 2011
Austria        € 3.174.088.942        1,06        8,2        124.894
Belgium        € 5.212.677.869        1,42        13,8        278.610
Bulgaria        € 1.272.066.372        3,31        24,6        316.901
Cyprus        € 424.582.494        2,39        14,7        23.799
Czech Republic        € 1.799.781.276        1,16        12,2        242.213
Germany        € 15.464.150.265        0,60        9,7        1.350.524
Denmark        € 1.287.222.442        0,54        7,6        76.201
Estonia        € 309.028.277        1,93        14,9        41.764
Spain        € 15.735.159.614        1,47        21,1        1.643.928
Finland        € 2.020.035.528        1,07        10        98.625
France        € 22.179.184.354        1,11        14,5        1.634.599
Greece        € 7.065.609.793        3,28        23,2        419.102
Hungary        € 2.132.937.655        2,12        17,7        329.915
Ireland        € 4.327.415.557        2,77        22        193.606
Italy        € 32.613.386.658        2,06        22,7        2.157.052
Lithuania        € 328.040.537        1,07        15,2        102.226
Luxembourg        € 96.837.652        0,23        6,6        6.163
Latvia        € 535.755.173        2,67        18,7        90.361
Netherlands        € 3.957.261.493        0,66        5,5        166.254
Poland        € 7.535.945.953        2,04        15,5        1.253.504
Portugal        € 2.680.128.907        1,57        14        260.392
Romania        € 2.102.787.690        1,54        19,1        849.452
Sweden        € 1.260.246.895        0,33        7,8        142.918
Slovenia        € 465.709.508        1,31        9,4        34.969
Slovakia        € 685.900.206        0,99        18,7        226.340
United Kingdom        € 18.347.112.792        1,05        15,5        1.872.403

Pesca il·legal: el PE vota accelerar l’elaboració de les llistes negres (de països i de vaixells)

1
Publicat el 23 d'abril de 2013

La comissió de Pesca del Parlament Europeu ha votat avui, per unanimitat, a favor de l’informe del qual he estat ponent, relatiu a la lluita contra la pesca il·legal, no regulada i no reglamentada (IUU, segons les sigles en anglès). El text preveu, entre d’altres, un procediment més ràpid per incloure en una llista negra a aquells països que no cooperen en la lluita contra IUU. Aquesta mesura aplana el camí a la Comissió per afegir nous països a la llista actual (actualment inclou vuit països: Belize, Cambodja, Fiji, Guinea Conakry, Panamà, Sri Lanka, Togo i Vanuatu) i per publicar una llista de vaixells de pesca involucrats en activitats il·legals.

La llista negra comunitària és, per tant, una eina fonamental per lluitar contra la pesca il·legal.

 

Allò que demanem des dels Verds, ara, és que la Comissió ampliï la llista actual i hi inclogui-hi a altres països, com Corea, per exemple, dels quals tenim sobrades evidències sobre que han comès pesca il·legal, i fins i tot de violacions de drets humans a bord dels seus vaixells, en particular en aigües africanes.

 

Així mateix, a més d’augmentar la llista de països, però, la votació d’avui també aplana el camí cap a l’elaboració d’una llista de vaixells de pesca involucrats en activitats il·legals, i aixó és el que, en tant que Verds, demanem que faci inmediatament.


La pesca il·legal, no declarada i no reglamentada continua sent una greu amenaça per als estocs pesquers, i podria suposar fins a la tercera part de les captures mundials. Tot i que la UE ha introduït dures mesures contra la pesca il·legal, aquesta continua sent un importantíssim problema, també en el si de la indústria europea. Hi ha fins i tot casos en què empreses pesqueres europees tenen vaixells abanderats a països avui inclosos en aquesta llista, o que realitzen operacions des d’ells, la qual cosa els permet esquivar els reglaments pesquers comunitaris.

Finalment, si els països de la llista no canvien ràpidament el seu comportament, la Comissió hauria d’introduir sancions, incloses, encara que no només, sancions comercials.

És per tot plegat que confio que l’informe legislatiu que hem votat avui a la Comissió PECH del Parlament Eurupeu faci camí en la bona direcció. 

 

 

Nota de prensa – Bruselas, 23 de abril 2013

 

Pesca ilegal

La lista negra comunitaria obtiene la aprobación de los Eurodiputados


 


La comisión de Pesca del Parlamento Europeo dio hoy el visto bueno a un procedimiento más rápido para incluir en una lista negra a aquellos países que no cooperan en la lucha contra la pesca ilegal, no regulada y no reglamentada. Esta medida allana el camino a la Comisión para añadir nuevos países a la lista actual (1) y para publicar una lista de buques de pesca involucrados en actividades ilegales.

 

Tras el voto, el Eurodiputado verde Raül ROMEVA comentó:

“La lista negra comunitaria es una herramienta fundamental para luchar contra la pesca ilegal y los eurodiputados han dado hoy el visto bueno a un procedimiento más rápido para añadir nuevos países a esta lista. Además de aumentar la lista de países, los eurodiputados allanan con esta medida el camino a la publicación de una lista de buques de pesca involucrados en actividades ilegales. Su publicación es fundamental para hacer frente a este problema.”

“Los Verdes piden ahora a la Comisión que amplíe la lista actual e incluya en ella a otros países sobre los que hay sobradas evidencias de pesca ilegal, Corea del Sur en particular. Tras evidencias continuadas de pesca ilegal y de violación de derechos humanos a bordo de sus buques, en particular en aguas africanas, la Comisión Europea debe añadir a Corea del Sur a la lista negra. La Comisión deben además publicar urgentemente la lista de buques involucrados en actividades ilegales de pesca”

“La pesca ilegal, no declarada y no reglamentada continúa siendo una grave amenaza para los stocks pesqueros, y podría suponer hasta la tercera parte de las capturas mundiales. Aunque la UE ha introducido duras medidas contra la pesca ilegal, ésta continúa siendo un importantísimo problema, también en el seno de la industria europea. En algunos casos, empresas pesqueras europeas tienen buques abanderados en países hoy incluidos en esta lista. En otros, realizan operaciones desde ellos. Esto les permite evitar los reglamentos pesqueros comunitarios”

“Si los países de la lista no cambian rápidamente su comportamiento, la Comisión debe introducir sanciones, incluidas -aunque no sólo- sanciones comerciales”

(1) La lista actual incluye ocho países: Belice, Camboya, Fiji, Guinea Conakry, Panamá, Sri Lanka, Togo y Vanuatu.

 

Font foto: Fishing News International

Atur juvenil: l’Eurocambra aprova l’instrument de finançament de la UE per reduir la desocupació juvenil

1
Publicat el 23 d'abril de 2013
La Comissió d’Afers Socials i Ocupació del Parlament Europeu ha aprovat avui la creació de la Garantia Juvenil Europea, un nou programa de finançament contra la desocupació juvenil en el marc del Fons Social Europeu. El Sistema Europeu de Garantia Juvenil és una proposta dels Verds al Parlament Europeu, aprovada pel Parlament Europeu el 2009 i adoptada pel Consell aquest any. Aquesta mesura busca garantir que tots els i les joves de la UE que portin més de quatre mesos sense feina o educació formal, rebin una oferta de bona qualitat d’ocupació, educació, aprenentatge o de pràctiques laborals.
Els Verds hem estat des del primer moment al damunt d’aquesta mesura. En tant que Vicepresident del Grup Verds/ALE, i portaveu per aquest assumpte a la Comissió d’Ocupació, considero el vot d’avui un extraordinari pas endavant per actuar davant el drama de la desocupació juvenil a Europa.

Aquesta iniciativa implica que la UE destini 6.000 € milions per al període 2014-20 per a l’aplicació del Sistema Europeu de Garantia Juvenil. D’aquesta manera, la principal prioritat del Fons Social Europeu, durant el proper període de finançament, passa a ser la lluita contra l’atur de les persones joves. Cada país haurà cofinançar la Garantia Juvenil i definir i implementar el programa, per la qual cosa és important fer campanya a cada país, i als seus governs, per tal que la mesura s’apliqui de manera universal.
 
En aquest sentit, hem assegurat que hi hagi un ampli marge per a l’aplicació de la iniciativa, sense distincions innecessàries. Això vol dir que s’ha d’aplicar a totes les persones entre 15 i 30 anys, independentment dels seus nivells d’educació, lloc de residència o altres distincions irrellevants.
 
Igualment, els Verds hem aconseguit que, a l’hora de desplegar el programa, la UE prioritzi els Estats on les taxes d’atur juvenil són més preocupants, i que garanteixi que el finançament no només es concentra en les mesures d’ocupació, sinó també en el grup d’alt risc d’abandonament escolar.
 
Avui, més de 7,5 milions de joves a la UE no tenen feina, no reben educació ni segueixen cap curs de formació. A més, una de cada dues persones joves a Espanya i Grècia estan a l’atur. La Garantia Juvenil aspira a assegurar als i les joves perspectives de futur. Sigui com sigui, la clau per a l’èxit de la mesura rau en la dotació financera, esclar, però també, i sobretot, de si se l’acompanya amb un radical canvi de rumb pel que fa a les polítiques públiques, com per exemple acabar amb les retallades en la despesa social i les malanomenades polítiques d’austeritat.
 
 
 

Bruselas, 23 de abril 2013

Desempleo juvenil

La eurocámara aprueba el instrumento de financiación de la UE para reducir el desempleo juvenil

La Comisión de Asuntos Sociales y Empleo del Parlamento Europeo aprobó hoy la creación de la Garantía Juvenil Europea, un nuevo programa de financiación contra el desempleo juvenil en el marco del Fondo Social Europeo. Los Verdes celebraron que se destinen 6000€ millones para financiar la ejecución del Programa Europeo de Garantía de la Juventud (1). Los Verdes desde el primer momento han estado presionando para medidas de la UE para hacer frente a los altos niveles de desempleo juvenil en Europa y fueron quienes propusieron la creación de un “sistema de garantía de la juventud”. El portavoz de Verdes/ALE de la Comisión de Empleo y eurodiputado de ICV, Raül Romeva, declaró:

El voto de hoy es un paso más para actuar frente al drama del desempleo juvenil en Europa. La UE destinará 6000€ millones para el período 2014-20 para la aplicación del Sistema Europeo de Garantía Juvenil. De esta manera, la principal prioridad del Fondo Social Europeo durante el próximo período de financiación pasa a ser la lucha contra el desempleo de las personas jóvenes. Cada país deberá co-financiar la Garantía Juvenil y definir e implementar el programa, por lo que es importante hacer campaña a cada gobierno para que se aplique de la manera universal.

En este sentido, hemos asegurado que haya un amplio margen para la aplicación de la iniciativa, sin distinciones innecesarias. Esto significa que se debe aplicar a todas las personas entre 15 y 30 años, independientemente de sus niveles de educación, lugar de residencia u otras distinciones irrelevantes.

Igualmente, los Verdes hemos conseguido que la UE priorice los Estados donde las tasas de desempleo juvenil son alarmantes a la hora de desplegar el programa y. garantice que la financiación no sólo se concentra en las medidas de empleo, pero también se destine al grupo de alto riesgo de abandono escolar.

Hoy más de 7,5 millones de personas jóvenes en la UE se encuentran sin empleo, no reciben educación ni se están formación, y una cada dos personas jóvenes en España y Grecia están en paro, la Garantía Juvenil debe otorgar alguna perspectiva a los y las jóvenes sobre su futuro. Pero hay que se claros, la iniciativa es un importante instrumento financiero que debe ser completado por otras políticas públicas, como es el fin de los recortes del gasto social y las políticas de austeridad.

(1) El Sistema Europeo de Garantía de la Juventud es una propuesta de los Verdes en el Parlamento Europeo, aprobada por el Parlamento Europeo en 2009 y adoptado por el Consejo este año. La Garantía Juvenil busca garantizar que todos los y las jóvenes de la UE que lleven más de cuatro meses sin empleo o sin educación formal, reciban una oferta de buena calidad de empleo, educación, formación o prácticas laborales.

 

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Els casos de les preferents i la dació en pagament arriben, finalment, al Parlament Europeu

0
Publicat el 23 d'abril de 2013

La comissió de Peticions del Parlament Europeu estudiarà, demà dimecres, 24 d’abril, a partir de les 15h00 quatre peticions presentades per ciutadans europeus referents a les pràctiques bancàries sobre hipoteques a Espanya i onze peticions sobre la venda de productes financers d’alt risc, com ara les participacions preferents. Tres dels peticionaris sobre les preferents intervindran al debat en comissió parlamentària. Més @ http://epfacebook.eu/akT

 

Participacions preferents

Nombrosos inversors minoristes han fet arribar la seva veu al Parlament Europeu a través de queixes adreçades a la comissió de Peticions sobre els “abusos” comesos en la venda de productes financers d’alt risc, com ara participacions preferents o cèdules hipotecàries.

Els peticionaris sostenen que les entitats bancàries no han complert amb la directiva 2004/39/CE sobre Mercats i Instruments Financers (MiFID) que estableix una sèrie de normes per protegir als estalviadors. Aquesta llei europea va ser aprovada al 2004 i transposada a la legislació espanyola al 2007 i 2008.

Jaume Campuzano Casas, signatari de la petició 949/2012; José Manuel Estévez Rodríguez, signatari de la petició 1343/2012, en nom de la Plataforma d’Afectats Vigo Val-Miñor; i Xesus Dominguez Dominguez, signatari de la petició 1498/2012, en nom de la Coordinadora de Plataformes d’Afectats per les Participacions Preferents i Obligacions Subordinades; seran presents en el debat en comissió parlamentària, dimecres 24 d’abril a les 15h00.

Hipoteques i dació en pagament

La comissió de Peticions també analitzarà 4 queixes rebudes referents al mercat hipotecari a Espanya. Dues d’elles -una signada per un ciutadà en nom de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca- estimen que el Govern espanyol incompleix amb l’article 47 de la Constitució espanyola, segons el qual “tots els espanyols tenen dret a gaudir d’una vivenda digna i adequada”. Les altres dues peticions reclamen la introducció de la dació en pagament.

Segueix el debat en directe per streamline a partir de les 15h00 >>

Documentació

Projecte d’ordre del dia de la comissió de Peticions, dimecres 24 i dijous 25 d’abril (EN) >>

Comunicació sobre la petició 0783/2012 sobre la presumpta infracció de la Constitució espanyola en relació amb les pràctiques bancàries sobre hipoteques (ES) >>

Comunicació sobre les peticions 0513/2012, 0548/2012, 0676/2012, 0677/2012, 0785/2012, 0788/2012, 0949/2012 i 1044/2012 sobre presumptes fraus en la venda de productes financers (ES) >>

Comunicació sobre la petició 1247/2012 sobre els suposats abusos comesos en la venda d’instruments financers als clients de caixes d’estalvis espanyoles (ES) >>

Comunicació sobre la petició 1343/2012 en nom de la Plataforma d’afectats Vigo Val-Miñor sobre els suposats abusos en la venda d’instruments financers a clients de caixes d’estalvis a Espanya (ES) >>

Comunicació sobre la petició 1498/2012 en nom de la Coordinadora de Plataformes d’Afectats per les Participacions Preferents i Obligacions Subordinades sobre la venda fraudulenta d’instruments financers de risc per bancs a Espanya (ES) >>

 

Més informació:

Pàgina web de la comissió de Peticions >>

Membres de la comissió de Peticions >>

Com presentar una petició al Parlament Europeu? (ES) >>

 

Contactes:

Oficina del Parlament Europeu a Barcelona

Sergi BARRERA
Tel.: +34 93 272 20 44
Mòbil: +34 679 896 498
E-mail: sergi.barrera@europarl.europa.eu

www.europarlbarcelona.eu
@Europarl_CAT

Comissió de Peticions

Natalia DASILVA
Tel. (Brussel·les): +32 2 28 44301
Mòbil: +32 498 983 985
E-mail: peti-press@europarl.europa.eu

@PETI_EU

Servei Audiovisual

Laia MARTÍNEZ
Tel. (Brussel·les): +32 2 28 31009
E-mail: eulalia.martinezdealosmoner@europarl.europa.eu

 

Foto: KAP

Tenim alternatives i propostes, esclar: Garantia Juvenil Europea / European Youth Guarantee

1
Publicat el 23 d'abril de 2013

Les actuals polítiques austericides dels governs europeus s’acarnissen especialment sobre la gent jove. La solució passa, per tant, per canviar el rumb, per acabar amb la falàcia d’aquesta malentesa austeritat, d’aquesta trampa ideològica que diu el que no és, fa el contrari del que toca, i s’aprofita de la situació per treure’n profit, ideològic i econòmic.

En aquest mar de despropòsits és dificil trobar raids on pujar, i encara menys barques amb les quals navegar. I tanmateix és possible. Cal creure-s’ho, igual com cal construir sinergies per dissenyar i convertir l’alternativa en realitat.

Un exemple de com fer-ho és la Garantia Juvenil Europea, la European Youth Guarantee, una idea de Verds/ALE que està fent un extraordinari recorregut, i que ha estat finalment incoporada a l’agenda, tant de la Comissió Europea com de la Presidència del Consell.

Pot semblar una simple ampolla d’aigua surant enmig d’un mar salat. El valor afegit, tanmateix, rau en que aquesta és l’aigua potable, la que es pot beure, la que permet salvar la vida, la que manté l’esperança que, al final, encararem el rumb correcte, i arribarem a bon port.

Assemblea d’ICV: cal sumar per transformar, sí, però també transformar-nos, per poder sumar

3
Publicat el 22 d'abril de 2013

D’entre les moltes coses que cal destacar de l’Assemblea (la X) d’ICV, celebrada aquest cap de setmana a Viladecans, una de les que més interès ha suscitat de portes enfora ha estat el de les resolucions, i concretament una, la que té a veure amb l’exercici del dret a decidir. No és, en absolut, un fet casual, sinó que denota el moment d’extrema sensibilitat i complexitat que vivim.

Aquesta resolució no és el text més important de l’Assemblea. Aquest títol, el de text més significatiu, recau sens dubte en la ponència política, on s’aborden els grans eixos polítics i estratègics d’ICV pels propers anys, inclòs el fet nacional, però en què de manera clara diàfana, valenta i innovadora s’aborden també altres aspectes estructurals, de canvi de model i de sistema, de maneres d’organitzar-se i de construir sinergies, de reptes assolits i de fites per aconseguir. D’això ha anat, sobretot, l’Assemblea.

Si he de resumir el conjunt dels tres dies en una frase, seria la següent: Una Assemblea que ha servit per carregar-nos (encara més) d’arguments, per assumir els propis límits organitzatius, i per constatar que, per transformar, cal sumar, sí, però que per poder sumar ens hem de transformar.

En Joan Herrera ha fet un bon resum dels debats, aquest matí, a l’entrevista que li ha fet l’Ariadna Oltra, a Els Matins:

És cert, també, que el debat sobre el fet nacional no és el més central dins de l’ADN de la formació. D’altres qüestions, moltes d’elles singularitzades en nombroses resolucions, 27 en total, així ho posen de manifest. Aquestes mocions aborden necessitats -urgents- com la lluita contra la privatització de l’aigua o el fracking, la necessitat de tancar les centrals nuclears, la defensa dels serveis públics, la construcció d’una Europa més democràtica a partir d’un nou procés constituent, l’oposició a la reforma laboral, la necessitat d’una renda garantida ciutadana, o el suport al poble saharaui, entre d’altres.

I, tanmateix, la resolució realtiva a l’exercici del dret a decidir significa clarament un pas més en el compromís, inqüestionable, d’ICV per abandonar l’statuo quo actual, i d’avançar, sense tancar cap porta però deixant clar quins són els passos que entenem que cal seguir per fer-ho: i aquests comencen amb la celebració d’una consulta que deixi ben clar si el poble de Catalunya vol (o no) que l’ara país esdevingui un estat.

Aquest ha estat, sens dubte, un dels temes que més debat han provocat al llarg dels darrers mesos, dins i a l’entorn de l’organització. En qualsevol cas, el text, resultat de les converses i de les aportacions provinents de diversos sectors i sensibilitats, és un molt bon exemple del procés, complexe però inexorable, en favor de l’exercici del dret a decidir.

En aquest sentit vull destacar la gran voluntat d’acord que, majoritàriament, hi ha hagut en el procés pre-Assembleari, i Assembleari, tal i com posa de manifest el fet que el text hagi estat votat per una inqüestionable majoria (més de 800 vots a favor, per només 11 vots en contra i 43 abstencions).

I com que crec que el tema es mereix algun cosa més que un tuit, o un titular, aquí deixo el text finalment adoptat:

 

RESOLUCIO SOBRE L’EXERCICI DEL DRET A DECIDIR adoptada per la X Assemblea d’ICV, 21 d’abril de 2013, a Viladecans

ICV s’ha pronunciat sempre a favor del dret de Catalunya a l’autogovern i a l’autodeterminació. El PSUC i l’ENE varen lluitar per les llibertats nacionals durant la dictadura i, posteriorment ja en democràcia, varen treballar per aconseguir el màxim nivell d’autogovern possible en cada situació històrica, donant suport i sent determinants en l’Estatut de 1979. Posteriorment ICV va contribuir a elaborar l’Estatut de 2006 que pretenia un nou acord d’inspiració federal amb l’Estat.

La sentència del Tribunal Constitucional de 2010 va desnaturalitzar l’Estatut elaborat pel Parlament de Catalunya, pactat i reformat a la baixa a les Corts espanyoles, i amb el suport ampli en referèndum pel poble català l’any 2006.

Les polítiques de recentralització dels governs del PSOE i del PP han demostrat la seva nul·la voluntat de satisfer les aspiracions de la major part del nostre poble. Com a conseqüència, Catalunya s’ha manifestat a favor del dret a decidir en les mobilitzacions del 10 de juliol de 2010 i de l’11 de setembre de 2012 i ha expressat el seu suport a aquest dret en les eleccions del 25 de novembre del 2012.

Ara és necessària una consulta per conèixer la voluntat del nostre poble, per tal que pugui decidir el seu futur en plena llibertat. Per això ICV va donar suport a les declaracions del Parlament de Catalunya del 27 de setembre de 2012 i del 23 de gener i el 13 de març de 2013, aprovades per àmplies majories parlamentàries. D’altra banda, un procés nítidament democràtic i pacífic és essencial i alhora pot ajudar a obtenir la comprensió internacional que podrà possibilitar trobar vies de diàleg i de solució i posarà en evidència la intransigència i el sectarisme del govern espanyol que vol impedir allò que a Escòcia, dins el Regne Unit, o al Quebec, dins el Canadà, és possible i normal. 

Tenint en compte que la consecució de l’Estat propi, en un estat federal, confederal o en el marc de la UE, va ser una de les trenta prioritats aprovades en la Convenció de la coalició, que va elaborar el Programa electoral per a les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, és el punt de trobada i de major consens entre les diferents concepcions de relació amb l’Estat espanyol, tan en el si d’ICV com en la societat catalana en general, i després de constatar que l’estatus quo actual és insostenible, la consulta ha de donar resposta a si la voluntat dels catalans i les catalanes és constituir o no Catalunya en un Estat propi que pugui decidir lliurament la seva relació amb l’Estat espanyol.

Per tot això ICV expressa:

1. La seva radical oposició a l’actitud antidemocràtica del govern del PP i denuncia la mentida flagrant del president del govern espanyol, Mariano Rajoy, que ha afirmat que el referèndum o la consulta no són possibles dins la legalitat vigent, opinió que xoca amb les expressades per destacats constitucionalistes que avalen que la consulta es pot realitzar dins el marc legal actual sense necessitat de reformar la Constitució.

2. En el procés cap a la consulta, ICV ha de ser actora i jugar un paper proactiu, fent arribar a la resta de forces polítiques i a tota la societat catalana les seves propostes, amb la voluntat de construir àmplies majories i aconseguir que el procés sigui rigorós, seriós i basat en el màxim consens polític i social.

3. La necessitat de reconduir a Catalunya el procés cap a la consulta constituint dos marcs indispensables per al seu correcte desenvolupament:

a) Una comissió parlamentària sobre el dret a decidir, com a concreció de la decisió de que és el Parlament la institució que ha de dirigir el procés i adoptar les decisions rellevants (propostes a aprovar al Parlament, negociació amb el govern central, contactes internacionals, data de la consulta, pregunta, accions posteriors a la consulta, etc.).

b) Un pacte o acord nacional pel dret a decidir que integri govern, grups parlamentaris i representació àmplia i plural de la societat civil, com a marc de debat i discussió sobre les decisions a adoptar.

4. Consegüentment amb la voluntat de tenir un paper actiu en l’exercici del dret a decidir, constituirem en el marc d’ICV un grup de treball sobre l’exercici del dret a decidir, que haurà d’elaborar i concretar les propostes que ICV haurà d’exposar i defensar en el marc de la comissió parlamentaria i del pacte nacional, com a conseqüència lògica de la voluntat de la nostra organització de jugar un paper d’impuls de la consulta i de recerca del consens, similar al que ICV va exercir en el procés d’elaboració de l’Estatut de 2006. El grup de treball haurà d’elaborar, entre d’altres qüestions, una proposta de pregunta per a la consulta que haurà de ser clara i inequívoca i que posteriorment haurà de ser pactada amb la resta de forces parlamentàries i la societat civil.

5. Finalment, ICV reafirma la seva voluntat de contribuir a un procés basat en el respecte al debat plural de totes les posicions i en la decisió que el referèndum o la consulta han de tenir lloc durant aquesta legislatura. Un cop coneguda la pregunta oficial, ICV celebrarà una consulta interna, tal i com preveuen els seus Estatuts, per fixar la posició de la nostra organització.

ICV durant aquest procés vincularà la seva defensa del dret a l’autodeterminació a una lluita radical contra les retallades de l’Estat de Benestar i contra la corrupció, com a expressió de la nostra concepció que els drets nacionals i els drets socials són indestriables.

Font foto: Arqueòleg Glamurós.

I, mentrestant, Guantanamo continua actiu (i amb desenes de presos en vaga de fam)

0
Publicat el 18 d'abril de 2013
Una de les tres resolucions d’urgència que el Parlament Europeu havia de discutir aquesta tarda tenia com a tema les vagues de fam de desenes de presos de Guantanamo. Havíem de debatre l’afer, i finalment votar una resolució de condemna. Així estava previst, fins que Ignacio Salafranca, en nom del PPE, ha demanat a la presidència, apel·lant als fets de Boston, a que es retirés el punt de Guantanamo de l’ordre del dia. El Grup socialista ha proposat com a compromís que es mantingués el debat i que, en tot cas, es posposés la votació d’una resolució. Així doncs, al final hem tingut debat sense resolució (tot i que els dos grups han expressat el seu compromís que es pugui votar en la propera sessió. Veurem.)

Personalment, igual com molts i moltes altres col·legues, no comparteixo aquesta decisió (la de posposar la votació) i així ho he fet saber durant la meva intervenció (que adjunto, igual com el text de la resolució que en nom de Verds/ALE he defensat):

16.4.2013                                                                                                           B7?0168/2013

MOTION FOR A RESOLUTION

with request for inclusion in the agenda for a debate on cases of breaches of human rights, democracy and the rule of law pursuant to Rule 122 of the Rules of Procedure on Guantánamo: hunger strike by prisoners

(2013/2601(RSP))

Barbara Lochbihler, Hélène Flautre, Rui Tavares, Raül Romeva i Rueda, Carl Schlyter, Malika Benarab-Attou, Mark Demesmaeker, Catherine Grèze, Nikos Chrysogelos

on behalf of the Verts/ALE Group

B7?0168/2013

European Parliament resolution on Guantánamo: hunger strike by prisoners

(2013/2601(RSP))

The European Parliament,

– having regard to its previous resolutions on the Guantanamo prison camp, notably the one of 9 June 2011

– having regard to its resolution of 11 September 2012 on alleged transportation and illegal detention of prisoners in European countries by the CIA: follow-up of the European Parliament TDIP Committee report

– having regard to President Obama’s Executive Orders of January 22, 2009 in which he ordered the closure of Guantanamo Bay detention facility by January 22, 2010

– having regard to the Joint Statement of the EU and its Member States and the USA on the Closure of the Guantanamo Bay Detention Facility, 15 June 2009, as well as the Conclusions of the Justice and Home Affairs Council of 4 June 2009 and information exchange mechanism

having regard to the Statement by UN High Commissioner for Human Rights, Navi Pillay, on 5 April 2013 in which she declared that the Guantanamo detention regime is in “clear breach of international law” and should be closed

– having regard to the declaration of the head of the International Committee of the Red Cross, Peter Maurer, on 11 April 2013 in which he expressed opposition to the force-feeding of prisoners staging a mass hunger strike at the Guantanamo prison camp and urging President Barack Obama to do more to resolve the “untenable” legal plight of inmates held there

– having regard to the letter of 4 March 2013 by the Guantanamo prisoners’ defence, protesting over the new policy of the camp authorities to “confiscate detainees’ personal items, including blankets, sheets, towels, mats razors, toothbrushes, books, family photos, religious CDs, letters and legal mail”, “restricting their exercise” and “searching the men’s Qur’ans in ways that constitute desecration according to their religious beliefs”

-having regard to the Emergency Petition by the attorneys of Prisoner Musa’ab Omar Al Madhwani of 26 March 2013 demanding to provide their client with drinking water and sufficient clothing to keep him warm

– having regard to an Op-Ed published in the New York Times on 14 April 2013 by Prisoner Samir Mukbel in which he described the “painful and degrading” procedures he is undergoing in response to his decision to participate in the hunger strike

– having regard to Rule 122 of its Rules of Procedure,

A. whereas since approximately the middle of February 2013 many of the remaining 166 inmates, still being held at Guantanamo Bay prison camp are participating in a hunger strike to protest their continued detention, at least 43 according to US government sources and approximately 130 according to the defendants’ lawyers, (of whom 11 are being forced-fed, and 3 are in the meantime hospitalised)

B. whereas according to testimony from the defence, since a new commander assumed control of the prison at the beginning of the year, conditions imposed on the inmates reverted back to the harsh treatment of the first years, and whereas there are credible allegations that the prison administration is reacting to the hunger strike by denying proper drinking water and exposing the men to freezing

C. whereas on 13 April 2013, shortly after a delegation of the International Committee of the Red Cross had left the camp after completing a visit to examine the prisoners and study the circumstances of the growing hunger strike and criticised the force-feeding of some inmates, riots broke out when guards forced prisoners living in communal housing to move to individual cells; whereas some prisoners reportedly resisted with improvised weapons and the security personnel used shot guns though no serious injuries occurred;  

D. whereas 86 prisoners of war being held at Guantanamo Bay have been cleared for release, a majority being from Yemen, and another 46 are being held “without enough evidence” to prosecute, but are supposedly still” too dangerous to transfer“, while only six people are facing formal charges;

E. whereas an important reason for the hunger strike brought forward by defence lawyers and the ICRC is the inmates’ desolation over the lack of any perspective to being released, notably after President Obama in January signed the National Defence Authorization Act (NDAA) into law, which included provisions which preserved Guantanamo Bay into foreseeable future, while shortly thereafter closing the State Department Office tasked with finding suitable, lawful locations to transfer the Guantanamo detainees;

F. whereas the NDAA has made it virtually impossible for inmates to return home, stating detainees cannot return to a country where a “threat that is likely to substantially affect” the government’s ability to “exercise control” over the repatriated individual may exist;

G. Whereas the US Congress has on the other hand enacted legislation blocking the transfer of detainees at Guantanamo to the United States;

H. whereas in the case of the five alleged “high value detainees” for whom proceeding are already underway, confidentiality of the defence has been completely compromised, with material and thousands of emails disappearing from computers and listening devices being disguised as smoke detectors; whereas -as a result – the proceedings have been postponed indefinitely by the responsible judge;  

I. whereas President Obama and Vice-President Biden have both acknowledged that Guantanamo is the “greatest propaganda tool that exists for recruiting of terrorists around the world”;

1. re-iterates its position that all states should comply with the rule of law and respect the obligations under international human rights law, refugee law and humanitarian law;

2. deeply regrets that the US administration has not honoured its decision of 2009 to close Guantanamo and that President Obama has not used his presidential powers to its fullest in order to end the indefinite, arbitrary detention without charge of over 160 prisoners of war;

3. expresses its grave concern over the mental and physical conditions of the detainees, most of whom – if not all – have been submitted to torture and inhumane and degrading treatment, while the majority, far from having any terror intentions happened to be in the wrong place at the wrong time and had been sold to the US forces for a bounty;

4. Supports the position of the ICRC to reject force-feeding as a violation of basic freedoms of the individual, is dismayed to see that instead of showing serious intentions to improve the situation for the illegally detained, the authorities at Guantanamo are reacting with repression and imposing additional hardship and suffering;

5. calls on the US government to order the relevant authorities to react swiftly, lawfully and humanely in a manner consistent with international standards of medical ethics with the aim to remedy the immediate causes of the hunger strike before irreparable harm occurs to the prisoners;    

6. Calls on President Obama to put an end to the 11 year aberration from the rule of law in Guantanamo Bay and to start repatriating the remaining men to their home countries or other countries for resettlement or to charge them in a court that fulfils fair trial standards; requests President Obama to appoint an individual within his Administration who is specifically empowered to oversee the closing of Guantanamo, with practical authority

7. Recalls the EU Member States’ readiness to help the US close down the Guantanamo prison and calls on the VP/HR to coordinate a joint EU Member States’ initiative to urge the US President to act as well as offering to receive additional Guantanamo inmates on European soil, especially the approximately dozen men cleared for release who cannot return to their home countries

8. Calls on the EU to ensure that its Member States, associates and partners which have agreed to host former Guantánamo detainees actually afford them full support as regards living conditions, efforts to facilitate their integration into society, medical treatment including psychological recovery, access to identification and travel documents, the exercise of the right to family reunification and all other fundamental rights granted to people holding political asylum status

9. welcomes the willingness of the United States to contribute to the costs incurred by EU Member States in relation to receiving ex-detainees as stipulated in the Joint EU-US statement of 15 June 2009 and calls on the American administration to live up to the responsibility to support former detainees not only during the resettlement phase but also thereafter

10. Calls on its Delegation with the United States to urge their Congressional counterparts to remove the restrictions on transfers from Guantanamo in the National Defense Authorisation Act 2014

11. Calls on the EU Member States to ensure that full and independent investigation is carried out concerning violations of international and human rights law on European soil in the remit of the so-called war against terrorism

12. Calls on the US to secure accountability for any abuses it has practised, to ensure that relevant domestic and international law is applied with a view to ending legal black holes, to end military trials, to apply criminal law fully to terrorist suspects and to restore review of detention, habeas corpus, due process, freedom from torture and non-discrimination between foreign and US citizens

13. Recalls the 2009 commitment of the United States to develop a new and more sustainable approach to security-related issues and expresses its great disappointment that President Obama who had promised to stop the rendition and secret detention programs of his predecessor is not only continuing the policy of arbitrary detentions but has combined it with an enhanced program of extrajudicial killings.

14. Instructs its President to forward this resolution to HR/VP For Foreign and Security Policy, the Commission, the governments and parliaments of the member states, the UN Commissioner for Human Rights, the President of the ICRC, and the Government and Congress of the United States of America.

La PAH: la nostra candidata al Premi Ciutadà Europeu 2013

1
Publicat el 17 d'abril de 2013

Juntament amb els meus col.legues al Parlament Europeu, Ana Miranda (BNG) i Willy Meyer (IU), hem presentat la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) com a candidata a rebre el premi Ciutadà Europeu 2013 que atorga anualment el Parlament Europeu. Aquest guardó premia aquelles persones o organitzacions que hagin destacat pel seu compromís en la defensa dels valors consagrats en la Carta dels Drets Fonamentals de la UE.

Tots tres hem valorat l’extraordinari compromís social de la plataforma en la defensa dels afectats per processos de desnonament a l’Estat espanyol, que tenen com a conseqüència que milers de famílies es quedin literalment sense un lloc on viure, en un drama que s’ha tornat quotidià.

Cal acabar amb el drama dels desnonaments, a Catalunya, a Espanya i a Europa!

Personalment considero que el Parlament Europeu s’ha de situar al costat del 99% que està patint aquesta crisi. Atorgar a la PAH el premi Ciutadà Europeu 2013 seria una manera ben visible de fer-ho.

L’any 2012 (només), la banca espanyola s’ha quedat amb 30.034 primers habitatges per impagament d’hipoteques, un desnonament cada 15 minuts segons un estudi del Col·legi de Registradors d’Espanya. Mentrestant, les dades de l’INE indiquen que un 20% del parquet d’habitatges estan buits. Gran part d’aquests desnonaments són executats pels mateixos bancs recapitalitzats a partir del prestec de 37.000 milions d ‘€ de la UE, com Caja Madrid, Bancaixa, Catalunya Caixa i NovaGalicia Banc.

Ja n’hi ha prou de salvar bancs que deixen les persones sense habitatge!

Mesures com la dació en pagament, el lloguer forçat d’habitatges buits i frenar tot procés de desnonament fins que no es resolgui la llei hipotecària espanyola són crucials.

La tasca de la PAH, sorgida en aquest context, ha estat clau a l’hora de crear xarxes de solidaritat i dedicant els seus esforços a lluitar pel dret efectiu a un habitatge. Entre les propostes que ha liderat destaquem haver aconseguit l’admissió a tràmit de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) a favor de la dació en pagament (després de presentar un milió i mig de signatures) per canviar la legislació hipotecària espanyola. Una llei que, tal com va dictaminar el Tribunal de Justícia Europeu en sentència del 14 de març de 2013, incompleix la Directiva 93/13/CEE, en no oferir un recurs legal eficaç per demostrar el caràcter abusiu del seu contracte de préstec per poder detenir un desnonament. La sentència considera que no pot sostenir-se que una persona sigui condemnada a pagar un deute perpetu derivada d’un procediment il·legal.

Foto: Presentació signatures demanant ILP davant Congrés diputats. Font: EFE.

La UE s’allunya del compromís en la lluita contra el canvi climàtic: dues votacions nefastes al Parlament Europeu

0
Publicat el 16 d'abril de 2013

El Parlament Europeu ha votat avui dues mesures que envien un missatge alarmant en relació al compromís de la UE, cada vegada més dèbil, en la lluita contra el canvi climatic.

La primera votació ha consistit a congelar l’aplicació del règim de comerç d’emissions CO2 de la UE als vols que entren o surten de la UE (se suposava que la inclusió de línies aèries en el règim de comerç d’emissions de la UE havia d?entrar en vigor ja el 2012). Lamento profundament aquest resultat, igual com la resta dels meus col·legues Verds/ALE (que hem votat en contra, esclar). Amb aquesta decisió es destrueix l’únic mitjà disponible que permetia abordar les creixents emissions de CO2 que provoca l’aviació, mentre que al mateix temps disminueix qualsevol possibilitat de millora de l’acció internacional contra el canvi climàtic.

Un cop més, la UE s’ha plegat davant les pressions de les grans corporacions i lobbies permetent que el sector de l’aviació segueixi contaminant sense pagar res. Aquesta posició tan retrògrada de la UE es podria haver entès si, almenys, l’informe votat hagués inclòs algun tipus de fórmula per avançar a nivell internacionals en mesures per limitar les emissions de CO2 dels vols internacionals, però l?informe votat no esmenta res de tot això.

Com a excusa els defensors de la mesura argumenten que calia donar a l’organització internacional de l’aviació (OACI) el temps necessari per arribar a un acord global sobre com tractar l’impacte climàtic de les emissions procedents de l’aviació. No m?ho crec. De fet, sona més a mala excusa que a cap altra cosa. No hi haurà cap acord, ja que són precisament els estats membres els veritables culpables de la manca de progrés en l?arena internacional (no oblidem que són aqeusts els qui es neguen a permetre que els ingressos que podria generar un mercat de permisos d’emissió de CO2 siguin destinats a la lluita contra el canvi climàtic en països en vies de desenvolupament).

L?altra votació preocupant ha mostrat, a més, una peculiar majoria parlamentària (gran part de la GUE, el grup de l’Esquerra Unitària, ha votat al costat del Partit Popular Europeu), i consisteix a rebutjar la proposta que feia la Comissió Europea de modificar del mercat d’emissions de CO2 de la UE (EU-ETS). La proposta pretenia eliminar l?excés d’oferta de drets d’emissió per la via de posposar la subhasta de 900 milions de drets d’emissió (Vegeu proposta de la Comissió sobre l’ajornament de la subhasta a: http://ec.europa.eu/clima/news/articles/news_2012111203_en.htm).

Com a conseqüència d’aquesta votació la Comissió està obligada ara a presentar, urgentment, reformes noves i significatives per enfrontar els problemes del EU-ETS. En síntesi, aquesta votació debilita encara més el EU-ETS. Sí, ja sé que és un mercat imperfecte, però la proposta de la Comissió de posposar la subhasta era temporal i buscava guanyar temps per consensuar canvis estructurals del sistema. Rebutjar la proposta és una irresponsabilitat del Parlament i, sens dubte, soscava encara més el mercat de carboni, empenyent-lo cap al precipici. I qui guanya? Tenint en compte que, avui, emetre una tona de carbini costa el mateix que una hamburguesa (3.59?), doncs evident els països/indústries que més contaminen.

La proposta torna ara a la Comissió parlamentària concernida. Sigui com sigui cal recordar la urgència de modificar el EU-ETS incorporant-hi canvis estructurals com les següents: limitar l’excés d’oferta, retirar almenys 1,4 milions de permisos, i assumir el compromís de reduir les emissions almenys un 30% per l’any 2020, com a mesura per recuperar un major lideratge internacional en la lluita contra el canvi climàtic.

En conclusió: amb aquesta doble votació del Parlament Europeu (malgrat que alguns hem intentat impedir-ho) la UE s’allunya del seu compromís en la lluita contra el canvi climàtic a tots els nivells.

Grans grups al PE rebutgen proposta de Verds/ALE en favor de més transparència i control dels ‘lobbies’ a la UE

1
Publicat el 15 d'abril de 2013

Els presidents dels grups polítics del Parlament Europeu varen rebutjar dijous una petició del Grup Verds/ALE d’establir una Comissió Especial sobre ‘lobbisme’. L’objectiu de la Comissió havia de ser investigar l’anomenat escàndol ‘Dalligate’, valorar i establir noves regles relatives al paper dels ‘lobbistes’ davant (i dins) les institucions europees, i clarificar els mecanismes de prevenció de conflictes d’interessos.

Quan Verds/ALE vàrem presentar aquesta proposta a la mesa del Parlament, la semana passada, tots els grups hi van votar en contra, excepte la GUE (Esquerra Unida Europea).

Aquest rebuig de part de la majoria dels grups va precisament en la direcció contrària a allò que se’ns està demanant des de la ciutadania, i alimenta encara més les nombroses ombres que existeixen al voltant del paper dels ‘lobbies’ a Brussel·les i Estrasurg.

L’escàndol que relaciona l’antic Comissari Dalli amb la indústria tabaquera és un dels casos que reclamen, més que mai, llum i taquígrafs. I el procés s’ha de fer de manera transparent i oberta, especialment en un moment en què la democràcia es troba clarament amenaçada per culpa dels nombrosos, i obscurs (quan no directament amagats) conflictes d’interessos entre determinats nivells de l’administració i alguns poders econòmics.

No és la primera vegada que els grups majoritaris obstrueixen una petició com aquesta. Des que sóc al Parlament Europeu, els Verds/ALE hem estat any rere any instant a les institucions europees a acabar amb aquesta imatge d’opacitat i de negocis encoberts que tan de mal fa a la democràcia. Malgrat que hem aconseguit alguna cosa (un registre voluntari, per exemple), encara estem molt lluny del model que reclamem, que no és altre que el model que també se’ns reclama des de la ciutadania.

Legislar sobre la vida de 500 milions de persones exigeix un esforç de transparència i de rendició de comptes que mesures com la que havíem proposat (i que ens han rebutjat) permetrien construir.

Un cop més, i en nom també de la transparència, convé recordar que si algunes coses no es fan no és per manca de propostes ni de grups polítics que les impulsin, sinó a una simple (i per tant canviable) qüestió matemàtica: les majories existents.

I és que, parlant de matemàtiques, i tal i com deia Einstein: ‘És absurd esperar resultats diferents fent les coses sempre de la mateixa manera’. I jo afegiria, …‘i amb les mateixes correlacions de forces’.

Font foto: CEO

Reforma Política Pesquera: on han d’anar els diners públics? / CFP Reform: Where should the public money go?

0
Publicat el 11 d'abril de 2013
The Parliament is in the midst of its negotiations on the European Maritime and Fisheries Fund for the next seven years. Will these subsidies be used to promote the progressive reform to finally create the sustainable Common Fisheries Policy that the Parliament voted for in February? Or will the €7 billion be used to create more over-capacity in the fleets, to develop unsustainable aquaculture and to promote a “big business” approach to fisheries? That is gonna be the topic for our conference, today, in the European Parliament:

Fisheries reform: Where should the public money go?

Event: Public hearing

Date: 11 April 2013 from 15:00 to 18:30

Place: European Parliament – Room A1G3 – 60 rue Wiertz – 1047 Brussels

DRAFT PROGRAMME

  • “Sustainable Fisheries: an impact assessment”
    Arien Blees-Booij Representative of the Dutch Court of Auditors
  • Axis 4 or the EFF at local level
    Gilles van de Walle (FARNET)
  • Conditionalities in Financing – Supporting Compliance with the CFP
    Markus Knigge
    (Pew Environment Group)
  • How to Modernise Vessels Without Increasing Fishing?
    Bertrand Le Gallic
    (University of Brest)
  • Benefits for marine conservation and coastal communities – Co-management in Galicia
    Antonio Garcia Allut
    (Lonxanet Foundation)

 

Font foto: Greens/EFA