Raül Romeva i Rueda

REFLEXIONS PERISCÒPIQUES

Cameron i els referèndums: la UE i Escòcia (to be continued)

15

Darrerament el Premier britànic, David Cameron, està apujant el to antieuropeista. Res de nou. És més, seria del tot legítim (i coherent amb la seva tradició) sinó fos que moltes de les limitacions de l?actual estructura europea, per exemple, són resultat de les imposicions, xantatges i reticències britàniques.

En altres paraules, no deixaria de ser còmic (per dir?ho de manera eufemística), que el Regne Unit fes les maletes i marxés ara de la UE deixant?nos a la resta amb un marc legal (el Tractat de Lisboa) clarament insuficient i inadequat per fer front els grans reptes actuals (polítics, econòmics i institucionals) com a resultat de la seva tradicional política del fre de mà.

Haver-ho pensat abans, diríem molts, i haver-nos deixat en el seu moment dotar-nos d’un marc més ambiciós institucionalment.

No cal dir que, fins i tot des de postures europeistes, hi ha arguments de sobra per, almenys, ser eurocrítics, i fins i tot eurodecebuts. Jo mateix me n?he fet un fart d?exposar?los en aquest bloc.

No obstant, no hem de confondre la crítica al model europeu (i a les moltes de les deficiències actuals del projecte europeu) amb l?essencialista postura euroescèptica de determinats grups conservadors britànics, els quals compten, a més, amb l?impagable suport d?alguns dels mitjans de comunicació més influents, que han apostat per una línia editorial populista.

La guerra al Regne Unit, en el flanc antieuropeïsta, està servida. De fet, els cada vegada més potents UKIP (el seu portaveu al Parlament Europeu, Nigel Farage, és un brillant orador, tot s?ha de dir), estan començant a esgarrapar vots als conservadors.

Conversant amb alguns dels nostres col·legues britànics (membres del Partit Verd Anglès, per exemple) constato que, al Regne Unit, el problema de fons no és tant Europa com l’ocupació i l’economia (segons les enquestes).

Els desenvolupaments en el si de la moneda única (unió fiscal / rol del banc central, etc) exigeixen canvis en les relacions entre els Estats, i entre Estats membres i la UE, i, per tant, diu Cameron, hi haurà noves oportunitats per al Regne Unit de fer canvis que siguin bons per al propi Regne Unit i per a Europa.

Per altra banda, el president Obama ha advertit de la “relació especial” que mantenen els EUA amb el Regne Unit, i que si aquest quedés fora de la UE seria de menor significació i importància.

Cameron ha promès ara un referèndum. De fet, molta gent, també al Regne Unit, ho interpreta només com un intent per sufocar la creixent especulació i per fer callar les crítiques envers la UE, així com envers el seu paper (el de Cameron) en el sí de les institucions europees.

En altres paraules: aquesta amenaça tindria més a veure, em diuen aquestes fonts, amb qüestions d?equilibri de poder dins del partit conservador que amb un veritable pols a la UE.

En concret, la proposta de Cameron seria convocar un referèndum pel 2017, SI els conservadors guanyen les pròximes eleccions generals i si ell és el primer ministre.  

Bàsicament, doncs, Cameron ha guanyat temps.

Finalment, no podem oblidar un altre factor que tindrà un enorme influència en tot el procés: Escòcia, i més concretament el referèndum sobre la seva eventual independència, previst per a la tardor de 2014.

En aquest context, em diuen els meus amics del Partit Verd, tant a Anglaterra com a Gal·les (i per descomptat també els d?Escòcia), que ells estan clarament a favor de l?autodeterminació: tant pel què fa a la definició de les relacions RU/UE, com pel què fa a l?estatus d?Escòcia.

Sigui com sigui, tal i com diuen per aquelles terres, aquest és un tema to be continued, és a dir, continuarà.

Font foto: REUTERS

La UE davant la primera vaga de la banca en una dècada

0
El Govern Espanyol, a través del FROB, ha anunciat dràstics ajustos de plantilla sense negociar amb les entitats financeres nacionalitzades. Per això, els sindicats bancaris han convocat una vaga en Bankia, NCG Banc i Banc de València per al pròxim 6 de febrer.

Els sindicats asseguren que, si es compleixen els plans ja anunciats per les entitats, aquest any sortiran del sector financer 20.000 treballadors més. Tot plegat eleva a fins a 50.000 el nombre de treballadors menys en el sector en menys de 3 anys.

Les entitats nacionalitzades no han realitzat cap esforç negociador per assolir acords sobre la reducció de plantilla, sinó que utilitzen el Memoràndum d’Entesa (MoU) com “excusa”.

No obstant això, el MoU concedeix un termini de fins a cinc anys, de manera que hi ha marge per pactar mesures no traumàtiques.

D’altra banda, l’última reforma laboral que va adoptar Espanya, amb el vistiplau de la UE, facilita l’acomiadament d’empleats públics. Tot plegat suggereix que existia un pla premeditat per facilitar l’acomiadament dels i les treballadores dels bancs dels quals s’estava negociant el rescat.

Així doncs, he demanat a la Comissió que ens aporti informació sobre els següents aspectes:

Quan la Comissió va fer les recomanacions sobre l’acomiadament en el sector públic, preveia l’acomiadament i els ERO a les entitats financeres nacionalitzades?

Al MoU s’acorda la reestructuració del sector financer, pot aclarir si això implica la reducció immediata de la plantilla? Com garanteix aquesta reducció l’eficiència i competitivitat de les entitats nacionalitzades al mercat financer?

Tenint en compte que són els equips de la Comissió Europea els qui controlen el treball del FROB, exigeixen aquests que es porti a terme una negociació col·lectiva amb els sindicats en els bancs nacionalitzats?

Exigirà la Comissió al FROB que no realitzi els acomiadaments fins que no es faci un procés de negociació adequat i s’arribi a un acord entre les parts afectades?

En vistes del proper semestre europeu i de les recomanacions a enviar, coneix quin és l’efecte d’aquesta mesura sobre el problema general de desocupació a Espanya?

Font foto: EFE

Sospites de l’existència de gas i petroli davant la costa catalana i balear? Ja ens podem preparar. L’avaricia no té límits.

2

Fa pocs dies hem sabut que l’empresa Capricorn Spain, SL, filial de la britànica Cairn va aconseguir una dotzena de permisos de prospecció d’hidrocarburs (informació publicada el dia 17 de gener de 2013 en el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) per la Direcció General de Política Energètica i Mines).

El procediment consisteix a crear explosions amb un canó d’aire comprimit des d’un vaixell i captar el rebot de les ones al fons marí. L’empresa investigarà la presència de gas i petroli en uns 11.500 quilòmetres quadrats de la mar Mediterrània davant la costa catalana i les pitiüses.

Això generarà efectes adversos en el medi ambient i principalment sobre els peixos, cefalòpodes i al coral, així com sobre la protecció dels dofins que habiten el Cap de Creus i les illes pitiüses. És per això que grups ecologistes, com els mateixos alcaldes d’algunes ciutats, s’han manifestat en contra dels permisos.

En la resposta E-010860/2011 el Sr. Oetinger en nom de la Comissió explicava que s’està elaborant una proposta de Reglament (COM (2011) 0688) sobre la seguretat de les activitats de prospecció, exploració i producció de petroli i de gas mar endins. En la proposta s’explica com reforçar els mitjans per influir en les normes de seguretat a alta mar i es preveu l’obligatorietat dels Estats membres a informar la Comissió, de les accions que puguin ser susceptibles d’accidents en alta mar.

Així mateix, la Directiva 2008/56/CE per la qual s’estableix un marc d’acció comunitària per a la política del medi marí, disposa en l’article 13, apartat 5, la necessitat del govern espanyol d’informar l’autoritat competent per evitar qualsevol desastre ecològic.

Per tot plegat acabo de dirigir una bateria de noves preguntes a la Comissió Europea en les quals demano el següent:

Quina opinió té la Comissió respecte a l’inici de prospeccions petrolieres en una zona d’alt valor ecològic i d’elevada dependència econòmica del turisme com és el cas de la Costa Brava i la costa Mediterrània a Girona i les Balears?

Ha informat el govern espanyol a la UE, tal i com estableix la Directiva 2008/56/CE?

Sap si s’han realitzat estudis d’impacte mediambiental abans de la concessió de les prospeccions?

Creu que els permisos atorgats compleixen amb la Directiva 94/22/CE sobre concessió, producció i explotació d’hidrocarburs?

Creu que les prospeccions al mar mediterrani compliria plenament la proposta de Reglament que estan elaborant entre la Comissió i el Parlament Europeu?

Font foto: Diario de ibiza.

Urgency resolution: violence against women in India

1

 

 

 

“The problem we are dealing here with has not only to do with the inacceptable rapes occurred recently in India. Though, I recall, 2 million of women and girls die every year, in India, because of the sexual violence.

The institutional lack of adequate response, and the IMPUNITY that some seem to promote as a rule, needs to be condemned.

But beyond that, the real problem is the patriarchal system. In India, and elsewhere.

The EU should be much stronger on its calls against discrimination against women all over the world, inside and outside its borders.

All representations must include the sexual assault and the need for a uniform protocol for treatment and examination of sexual assault survivors in their dialogues with the Indian authorities, and others.

No room for false cultural relativism, or excuses. A crime is a crime, and culture should never be misused to cover it.

If we want to be credible on that matter, let’s speak loud and clear.”

(Note: the resolution tabled by the Greens/EFA group.)

Foto: Huge demostration of women, in New Delhi, against violence against women. Font: Guardian.

Arguments del Partit Verd escocès a favor de la independència

1
Malgrat que parteixo del principi que cada cas, situació i circumstància és únic, sempre és bo conèixer els motius pels quals companys i companyes de partits afins, com és el cas del Partit Verd Escocès (Scotish Green Party), amb qui compartim nombrosos arguments sobre la gestió dels grans problemes globals, estan a favor del dret a l’autodeterminació, i fins i tot de la independència.

Darrerament he mantingut contactes diversos amb membres del Partit Verd Escocès. Resumeixo a continuació algunes de les conclusions a les que he arribat després de conèixer els seus arguments. Estiguem o no a favor dels esmentats arguments, crec que és bo, i de fet necessari, conèixer-los.

Tal i com ells mateixos reconeixen, donen suport a la independència escocesa sota el convenciment que un país més petit i autònom serà més útil a l’hora d’afrontar la necessària transformació de la nostra societat i la nostra economia.

L’objectiu democràtic que els mou és, també, simple i clar: acostar el nivell de presa de decisions en les estructures polítiques i econòmiques el més prop possible de la gent. Aquest és, certament, un principi bàsic de la ideologia verda.

No plantegen la independència només en termes de devolució del poder de Westminster cap a Holyrood. Els Verds escocesos volen veure, sobretot, com el poder i la rendició de comptes són transferides a les autoritats locals, i a les comunitats, per tal de poder tenir així un major control de la gestió tan de la recaptació com de la despesa dels seus propis diners.

Una Escòcia independent, que cregui en el talent i la imparcialitat del seu poble, i que distribueixi el poder de manera que es maximitzi la participació ciutadana en política, suposaria revitalitzar la democràcia a tots els nivells.

Els Verds escocesos reclamen que es redacti una Constitució per Escòcia, basada en l’equitat, els drets humans, els valors democràtics i les consideracions ecològiques. Així, fan una crida a que el Govern d’Escòcia dissenyi un procés i un calendari per a l’elaboració democràtica i l’adopció de l’esmentada Constitució, que hauria d’estar llesta per abans de la votació del referèndum de 2014.

La redacció del text s’hauria de fer, apunten, amb la participació ciutadana, tal i com han fet a Islàndia, on una assemblea de 25 representants elegits especialment i 950 membres elegits a l’atzar, van ser els responsables de reescriure la seva, de constitució. Per altra banda, rebutgen de ple el model de monarquia hereditària, incompatible, diuen, amb els principis verds de democràcia, igualtat i equitat, i estan a favor el o la cap d’Estat sorgeixi d’una votació.

La independència escocesa ofereix l’oportunitat, defensen, de rebutjar l’economia de mercat basada en un creixement il·limitat i insostenible, i d’impulsar, en canvi, un model basat en el benestar del poble escocès per davant d’actors econòmics. Una Escòcia independent, a més, hauria de ser molt més exigent a l’hora d’exigir tenir el control, democràtic, sobre la seva economia. De fet proposen substituir la lliure per una moneda pròpia.

Els Verds aspiren a revitalitzar les economies locals, en una Escòcia independent, retirant el poder que actualment ostenten les grans multinacionals i transferint-lo cap a les empreses petites i mitjanes. La prioritat han de ser les energies renovables, la investigació i el desenvolupament, la manufactura, i la producció local per al consum local, per davant de la dependència dels mercats d’importació i exportació. Volen promoure la diversificació agrícola, així com la reforma i la redistribució de la terra i el principi de propietat de la mateixa.

La banca i serveis financers han de servir les economies locals, no les forces del capital internacional. Per això donen suport a un impost Robin Hood per al sector financer, així com a la mutualització de les institucions d’estalvi i crèdit.

Una Escòcia independent tindria el poder de dissenyar un sistema més just i més simple dels impostos personals i corporatius, sense espai pel frau, la fuga de capitals i els paradisos fiscals, i amb la intenció d’incrementar la justícia social. Cal donar a les administracions i autoritats locals un major marge per augmentar els ingressos a nivell local, en substitució de l’actual sistema basat sobretot en aconseguir ingresso per la via d’especular i fer negocis amb el sòl.

Les armes nuclears són moralment injustificable, insisteixen. La independència permetria desfer-se de l’arsenal nuclear britànic, i instituir en una prohibició constitucional sobre la possessió o la fabricació d’armes de destrucció massiva. També demanen sortir de l’OTAN i farien campanya per un procés més ampli de desarmament mundial i internacional, i per promoure la resolució no violenta de conflictes. Els regiments escocesos i la indústria de defensa ha d’adaptar—se a les noves realitats i necessitats.

Sense l’aprovació de Westminster, el Parlament escocès no té els instruments legals per assegurar l’abastiment energètic necessari per a les pròximes dècades, ni per fer els canvis necessaris per complir amb els objectius de la lluita contra l’impacte els gasos d’efecte hivernacle. La conseqüència és que s’acaba sempre afavorint el gas, la nuclear, la tèrmica o el carbó per davant de fonts d’energia netes i renovables, ja que l’actual Govern del Regne Unit posa els interessos de les grans corporacions energètiques globals davant les necessitats de la gent. En aquest sentit, exigeixen un sistema més just i transparent dels preus de l’energia, juntament amb més inversió, nacional i local, en una nova infraestructura energètica, en empreses energètiques de dimensió i gestió local, i en suport específic per la micro-generació en les llars, empreses i grups comunitaris.

Consideren que la ciutadania escocesa ha d’estar oberta a totes les persones d’ascendència escocesa, ja sigui per naixement o per vincle familiar, així com a qui hagi viscut al país durant cinc anys. A més, els verds escocesos reclamen un sistema d’asil per a Escòcia, que tracti a les persones com a éssers humans, en lloc del brutal sistema actualment en funcionament al Regne Unit.

Insisteixen, finalment, que la independència és un pas inherentment radical. El referèndum l’any 2014 ofereix una oportunitat certament històrica per aconseguir un canvi sistemàtic, però la independència no és un fi en si mateix. Només una visió transformadora d’una Escòcia independent serà suficient per convèncer la gent que, com el Partit Verd escocès, creu que votar Sí conduirà a un món més just, més sa, a una societat més sostenible i un futur millor per a tots els escocesos.

Foto: Patric Harvie, co-portaveu de l’Scotish Greens Party

Agències de qualificació i crisi del deute: el mercat financer no pot determinar la política econòmica europea

1
Al Parlament Europeu hem adoptat avui dos informes relatius a la crisi del deute sobirà a Europa. D’una banda hem modificat la regulació i la directiva sobre les agències de qualificació creditícies, i de l’altra ens hem pronunciat novament sobre la necessitat d’establir un full de ruta per als eurobons.

Els Verds apostem per tal que les noves normes sobre les agències de qualificació signifiquin un pas endavant per limitar el poder d’aquest sector influent, però lamentem que no hagi estat possible canviar l’estructura del mercat i evitar així conflictes d’interessos.

Cert, la nova legislació sobre agències de qualificació creditícies regula una mica més aquest petit però influent sector econòmic, el qual ha tingut un paper central en el desenvolupament de la crisi del deute sobirà. En un moment en què agències com Fitch poden parlar amb total impunitat sobre el futur de l’economia espanyola i qualificar el desenvolupament d’aquesta com BBB-, és indispensable que el Parlament Europeu posi límits a aquestes especulacions. Qui està darrere de Fitch o de les altres agències? Què paguen per aquests informes? Qui especula amb el preu del deute públic espanyol o l’euro? Aquestes qüestions no poden seguir sent preguntes obertes. Les agències de qualificació han de fer informes transparents i objectius, evitant qualsevol tipus de conflicte d’interessos.

Però si bé la nova regulació millorarà la transparència de les qualificacions, en particular, també es complementa l’actual sistema de classificació (per exemple, AAA) amb un sistema addicional de xifres que exigeix ??la inclusió de dades històriques per sustentar la probabilitat d’incompliment en el pagament del deute. Aquí cal lamentar que el Parlament Europeu no hagi estat més ambiciós en la seva regulació. Els Verds vàrem presentar propostes per evitar la tinença d’accions creuades entre les entitats qualificades i les agències, però es va posar un límit només del 10%. Els Verds també preteníem una regulació més clara per limitar la dependència de les agències de qualificació en els mercats financers, però tampoc vam obtenir la majoria necessària.

És important destacar que les agències de qualificació no podran ara emetre recomanacions sobre polítiques públiques dels Estats. Així mateix, la legislació exigeix ??qualificacions que tinguin una visió més àmplia del risc, incloent per exemple, el risc ambiental. El Parlament també crida a la Comissió a considerar la possibilitat de crear un agència de qualificació pública europea, aquest fet és fonamental per als Verds per acabar realment amb el negoci de les agències de qualificació.

Finalment, en l’informe Goulard sobre la possibilitat d’introduir eurobons, també votat avui, el Parlament reitera el compromís sobre la mutualització del deute sobirà, pressionant a la Comissió i al Consell perquè realment introdueixin elements que eliminin el cercle viciós entre deute sobirà i risc privat . Frenar la socialització de les pèrdues dels bancs requereix no només de la Unió Bancària, sinó d’un veritable instrument d’endeutament públic europeu. Acabar amb l’especulació sobre la prima de risc i el tipus d’interès del deute públic dels estats de la zona euro és crucial per sortir de la crisi. La creació d’ocupació, la justícia social i l’eliminació de la pobresa no depèn de la prima de risc o de la qualificació de les agències, les quals són realitzades sobre axiomes econòmics ortodoxos. Si volem un altre tipus de polítiques públiques, necessitem limitar el poder de les agències, grans lobbies financers, en la determinació de la política econòmica Europea.

foto: seu agència de Rating FITCH.

Mites de la saviesa convencional, de Vicenç Navarro, avui, al Diari ARA

1

Vicenç Navarro ens ajuda, un cop més, a entendre millor alguns conceptes i a desmentir alguns tòpics de l’anomenada saviesa convencional. El publiquen, avui, a l’ARA.

Mites de la saviesa convencional, de VICENÇ NAVARRO, ARA, 15/01/2013

Hi ha proves més que suficients, acumulades durant aquests anys de crisi, que alguns dels supòsits del pensament econòmic dominant són erronis. Entre aquests supòsits destaquen els següents:

1. Cal retallar la despesa pública, inclosa la despesa pública social, per reduir el dèficit i així recuperar la confiança dels mercats. L’evidència mostra que aquestes retallades (la seva intensitat i rapidesa) han estat contraproduents, i han contribuït al descens de la demanda i a la disminució del creixement econòmic. Fins i tot l’FMI ho ha reconegut.

2. Cal abaixar els salaris per augmentar la competitivitat, incrementant les exportacions, la qual cosa ens ajudarà a sortir de la crisi. Altra vegada, les dades no avalen aquesta postura. Els salaris han anat baixant, cosa que ha contribuït al descens de la demanda i a la desacceleració de l’economia. És més, l’increment de les exportacions (que hi ha hagut durant la crisi) no ha causat un revifada de l’economia, que continua estancada, ni tampoc una disminució de l’atur, que és el problema -no només social sinó també econòmic- més important que té el país.

3. Les polítiques d’austeritat són necessàries per salvar l’euro. En realitat, l’euro mai ha estat en perill. La seva salut és robusta, fins i tot excessivament robusta, ja que és més que probable que estigui sobrevalorada, la qual cosa dificulta la recuperació econòmica de l’eurozona. Les constants alarmes sobre el fet que l’euro estava a punt de caure eren arguments utilitzats per pressionar els governs, sobretot els dels països perifèrics, a adoptar polítiques altament impopulars. En realitat, el capital financer europeu, i molt especialment l’alemany (que domina el govern de l’euro), s’ha beneficiat enormement de l’existència de l’euro.

4. La falta de frugalitat i l’excessiva despesa pública dels països perifèrics de l’eurozona són els responsables de la crisi de l’euro. Són aquests països els que han portat el desastre a l’eurozona. L’evidència mostra que tots aquests països tenen estats pobres, amb una despesa pública -incloent-hi la despesa pública social- molt baixa, i que el seu endeutament es deu primordialment a l’escassetat d’ingressos a l’Estat, una escassetat provocada en part per la regressivitat de les seves polítiques fiscals i l’excessiu poder de les forces conservadores sobre els seus estats. Tots aquests estats són poc redistributius. La prova d’això és robusta i contundent.

5. Les polítiques d’austeritat implementades pels estats són les úniques possibles. És fàcilment demostrable que aquesta asseveració no té credibilitat. Hi ha milers d’exemples d’alternatives. L’estat espanyol (tant central com autonòmic), en lloc de retallar 6.000 milions d’euros en sanitat, podria haver anul·lat la baixada d’impostos a les grans empreses financeres, industrials i de serveis, incloent-hi també les que ingressen més de 120 milions d’euros l’any (que representen només el 0,12% de les empreses a Espanya), i hauria aconseguit una quantitat equivalent; o en lloc de retallar 600 milions en els serveis domiciliaris per a les persones amb dependència, podria haver retallat les subvencions a l’Església catòlica per impartir docència de religió a les escoles públiques. L’evidència científica mostra que per cada retallada hi havia una alternativa. El fet que les retallades es focalitzessin en alguns sectors a costa d’altres es deu al diferent grau d’influència que tenen els diferents sectors socials sobre l’Estat.

6. L’elevat deute públic dels estats i les seves dificultats per vendre els seus bons públics es deu a l’excessiva despesa d’aquests estats. Les dades no mostren una relació entre la despesa pública, d’una banda, i els interessos del deute públic, de l’altra, o entre la mida del deute públic i el nivell dels interessos del deute públic. L’evidència científica mostra que la causa principal de l’anomenat problema del deute públic d’aquests estats es deu primordialment a la falta d’un banc central que, comprant el seu deute públic, els protegeixi davant l’especulació dels mercats financers. I aquesta vulnerabilitat va ser imposada als estats quan es va establir un Banc Central Europeu que no és un banc central sinó un grup de pressió al servei de la banca, i molt especialment de la banca alemanya. Aquesta normativa va ser dissenyada per debilitar els estats, i és resultat del domini del pensament liberal en la construcció de les institucions que governen l’euro.

7. Els problemes de l’eurozona es deuen a la falta de lideratge polític. Aquesta asseveració també té poca credibilitat. Avui el govern alemany està germanitzant l’eurozona, imposant als països de la zona monetària (amb la complicitat de les elits governants) unes polítiques d’austeritat encaminades a fer que aquests estats paguin el deute públic que és en mans dels bancs alemanys, entre d’altres. Com va reconèixer Peter Bofinger -economista assessor del govern Merkel- en els seus comentaris al Parlament alemany, l’ajuda financera a Espanya era en realitat una ajuda als bancs alemanys. Avui el govern alemany lidera l’eurozona imposant unes polítiques que afecten negativament el benestar de les classes populars d’aquells països.

8. La millor manera de revifar el crèdit és ajudant la banca. Aquesta postura ignora que el BCE ha prestat a uns interessos baixíssims (menys de l’1%) mig bilió d’euros (sí, mig bilió d’euros) a la banca espanyola i italiana des del desembre del 2011, sense que això hagi tingut cap impacte (repeteixo, cap impacte) en la disponibilitat de crèdit. La banca ha utilitzat aquests diners, entre altres coses, per comprar deute públic dels països de l’eurozona, i molt especialment dels PIIGS (Portugal, Irlanda, Itàlia, Grècia i Espanya), que han generat uns interessos altíssims del 6%, el 7%, el 8% i fins i tot el 12%. No hi ha, però, cap intervenció pública per forçar que la banca doni crèdit.

Foto: Vicenç Navarro. Font: Iniciativa Debate Público.

El problema principal és l’atur, la resposta necessària és europea

0
Al Parlament Europeu hem aprovat avui un informe d’iniciativa (el ponent ha estat Alejandro Cercas) on exigim que la Comissió presenti una proposta sobre la informació i consulta dels treballadors en cas de reestructuració d’una empresa. El títol de l’informe és “Informació i consulta de treballadors i treballadores, anticipació i gestió de las reestructuracions“.

Verds/ALE hem votat a favor de l’informe, el qual ha estat amenaçat pel lobby en contra de business europe i altres corporacions.

Les recomanacions que incorpora són una resposta necessària als riscos de la globalització, que amenaça les poblacions més vulnerables, i a la proliferació de la reestructuració d’empreses a Europa, com també succeeix a Catalunya.

Entre 2000 i 2010, l’Observatori de la reestructuració a Europa va detectar més de 11.000 casos de reestructuració, amb una proporció d’1, 8 llocs de treball destruïts per treball creat. Aquesta relació va augmentar a 2,5 a 1 entre 2008 i 2010! A Europa, tres milions de llocs de treball manufacturers han desaparegut des del començament de la crisi.

Per aturar aquesta situació, primer cal involucrar els treballadors i les treballadores i els seus representants, i cal fer-ho el més aviat possible per tal de protegir l’ocupació i l’activitat econòmica. Les autoritats locals i regionals també han de participar en aquestes negociacions, ja què les seves decisions tenen un impacte sobre l’activitat en tot el territori.

Els treballadors i les treballadores poden proposar models de societats cooperatives amb el suport de les autoritats locals, per protegir la seva activitat de producció contra l’especulació financera.

Per això, entre les 14 recomanacions de l’informe esmentem el requisit que l’empresa ofereixi alternatives a l’acomiadament, com la reducció del temps de treball i la utilització de treball a temps parcial. Les empreses, especialment, han d’aprendre a pensar a llarg termini, posant en marxa estratègies de gestió d’habilitats en la formació dels empleats.

L’enfocament europeu és raonable i necessari donades les caracterìstiques del mercat comú. Cal organitzar la producció i protegir els treballadors a nivell europeu, en front de la reubicació. La negociació co.llectiva i el diàleg social ha de permetre resoldre conflictes tot respectant els requisits socials i ambientals.

La Comissió Europea ha d’aprofitar aquesta oportunitat per demostrar que està compromesa amb la construcció d’una Europa més justa i garantista, i per tant cal convertir aquestes recomanacions en una legislació europea vinculant.

Foto: L’empresa Roca, una de les que es troba en procés de reestructuració. Font: EFE

Primera sessió plenària 2013: agències de ‘rating’, atur juvenil i eurobons, entre d’altres

2

Heus ací els temes destacats per a la primera sessió plenària del 2013 del Parlament Europeu, reunit, des d’avui fins dijous, a Estrasburg.

 

Qualificacions creditícies més responsables i transparents

El Parlament Europeu debatrà dimarts i votarà dimecres, un paquet normatiu que regula l’activitat de les agències de qualificació creditícia. Els Verds pensem que l’acord final significa un petit pas endavant per a la regulació d’aquest sector financer crucial, especialment en el context de la crisi del deute sobirà, tot i que lamentem que no s’hagi pogut aconseguir una regulació més ambiciosa per canviar l’estructura d’aquest mercat i evitar conflictes d’interessos. Segons la nova legislació, acordada pel Parlament i el Consell, les agències hauran d’anunciar quan qualificaran deute sobirà i només podran emetre qualificacions d’aquest tipus fora de l’horari laboral. Malauradament, algunes propostes dels Verds, com la de passar d’un sistema simplista de lletres (AAA) a un sistema de dades amb més transparència i seriositat en la probabilitat de cessament de pagaments, han quedat molt debilitades.

Lluita contra l’atur juvenil

L’atur juvenil continua creixent a Europa. Els Verds hem demandat sempre mecanismes europeus reals per revertir aquesta situació. Concretament, vàrem posar sobre l’agenda europea l’idea d’una garantia europea per a que tots i totes les joves que es trobin a l’atur, i sense estudiar més de 4 mesos, rebin dels estats una proposta de treball, pràctiques o formació. El Parlament Europeu votarà dimecres una resolució que exigeix als ministres d’Ocupació de la UE l’adopció, al febrer, aquest mecanisme per garantia juvenil europea. El debat tindrà lloc el dilluns a la tarda amb representats de la Comissió, a partir de la presentació d’una pregunta oral dels Verds, on el punt central serà com es pensa finançar la introducció d’aquests programes en un moment de retallada dels pressupostos de la UE. La resolució es votarà dimecres.

http://www.europarl.europa.eu/sides/getDoc.do?type=OQ&reference=O-2012-000219&language=ES

 

Full de ruta per a la introducció d’eurobons

L’Eurocambra votarà dimecres un informe que proposa un full de ruta per a l’emissió d’un autèntic deute europeu. L’informe planteja estructurar el procés en quatre etapes, des de les mesures immediates per sortir de la crisi fins a l’emissió d’eurobons per tal de finançar projectes d’interès europeu. El text exhorta a la Comissió a presentar el més aviat possible un calendari amb terminis específics per a l’emissió comuna de deute.

 

Informació i consulta de treballadors en reestructuracions empresarials

La Comissió ha de presentar una proposta sobre la informació i consulta dels treballadors en cas de reestructuració d’una empresa, segons un informe elaborat pel socialista espanyol Alejandro Cercas que el Parlament Europeu votarà dimarts. Els Verds votarem a favor d’aquest informe, que ha estat amenaçat pel lobby -en contra- de business europe i altres corporacions.

La política de cohesió, a debat

El Parlament Europeu debatrà dilluns a la tarda i votarà dimarts quatre informes sobre la corrupció i el mal ús dels fons de la política de cohesió i el Fons de Solidaritat de la UE (FSUE). La Comissió especial sobre crim organitzat del Parlament Europeu ja va investigar les evidències d’un cas específic de malbaratament de fons públics europeus a Itàlia, però el problema és persistent en altres països també. Els Verds hem recolzat que la UE es posicioni en contra d’aquests abusos, tot i així queda clar que cal establir un sistema judicial europeu amb una Fiscalia Europea.

Estat de les negociacions comercials amb Mercosur

Els diputats debatrem i votarem dijous una resolució sobre l’estat de les negociacions comercials entre la UE i Mercosur, més de dos anys després de la reobertura oficial de les converses sobre l’acord d’associació. També s’adrecen els objectius de la propera reunió ministerial UE-Mercosur, que se celebrarà a finals de gener a Santiago de Xile. En un moment en que Venezuela ha ingressat al Mercosur, la UE vol accelerar les negociacions per tal de garantir un acord de mínims.

Més inversió en R+D per sortir de la crisi

Els eurodiputats i diputades interrogarem a la Comissió, demà dimarts, sobre les sis propostes legislatives relatives al programa marc de recerca, desenvolupament i innovació de la UE, conegut com Horitzó 2020. La comissió d’Indústria del Parlament Europeu advoca per un “augment considerable” dels fons dedicats a aquestes polítiques pel que fa als nivells actuals de finançament.

Recursos genètics Biopirateria i pobles indígenes

El Parlament Europeu votarem un informe de la ponent Catherine Grèze (Verds francesos) sobre els drets de propietat intel·lectual dels recursos genètics en els països en desenvolupament. La biopirateria és un problema important en els països en desenvolupament, que va moltes vegades en contra de les mesures de reducció de la pobresa, en particular per les comunitats indígenes. Aquest informe descriu el problema i estableix mesures per protegir els drets de propietat intel·lectual sobre els recursos genètics en els països més pobres i les regions. Inclou propostes d’acció, tant a nivell de la UE i en termes de governança global.

Font foto: PE

La privatització de l’aigua més enllà de Catalunya: un problema europeu.

1

Open Letter to Presidents of Regional/Local authorities

Water is a public good: do not let the private sector act with impunity!

 

Dear Regional and local politicians,

On January 18th 2012, an antitrust procedure was opened in France on 18th of January 2012 by the European Commission’ Directorate General for Competition concerning a potential cartel on price between Suez, Veolia and La Saur. According to the press release, “the Commission will examine in the following weeks the behaviour of the targeted companies as well as the Professional Water Company Federation (FP2E)”. This case was opened following unexpected inspections led in France in April 2010. At this time, the Lyonnaise des Eaux (Suez) was fined EUR 8 million based on a EC breached seal.

According to the Treaty of Rome, article 101, horizontal agreements between companies are forbidden. The Directorate General for Competition can on its own initiative trigger a cartel case based on serious criteria which can then lead to fine the companies up to 10% of their annual turnover.

We are expecting the conclusions of the European Commission to be published during the first semester of 2013. In the mean time, we believe that the precautionary principle or rather the responsibility principle should apply until the Commission verdict, bearing in mind the contracts’ length (10-20 years) and the financial volume at stake (billions of Euros).

We can state as an example the selling conditions for the cession of 24,9% of RWE (THAMES WATER) in the Berlin Lander. The negotiated price based on business law of EUR 659 Millions for anticipated breach of provider’s agreement.

This amount does not reflect any sale of assets or infrastructure but opaque calculations of unrealised gains of a 30 years contract that was supposed to end in 2028. We are talking about taxpayers’ money spent for unrealised gains, without any activity, management costs or any performance in return. It is a form of golden hand shake that is simply unbearable at a time of public finances’ indebtedness.

We also notice in this contract with Berlin that the second private partner, Veolia, could also ask for a similar golden hand shake, which would then mean a potential overall amount of EUR 1,3 Billion

It is a real European issue: these multinational and worldwide companies are currently negotiating in 14 different cities in France, e.g. in Marseille (for a EUR 3 Billion financial volume), but also in Italy, Germany or Spain for equivalent amounts.

At a time of austerity measures and budget cuts, it would be irresponsible from local authorities, intercommunal structures or regional authorities to engage themselves and taxpayer’s money in 10-20 years agreements without having previously demonstrated real financial advantages and necessary transparency as well as a clear negotiation over the agreement termination clause.

In light of these elements, we appeal local, national and European politicians on economic challenges at stake and call them to suspend current pending negotiations between local authorities and the aforementioned companies until the end of the European Commission’s antitrust case.

 

Karim Zéribi, EELV/FR, Marseille

Heide Rühle, Greens/EFA, Germany

Raül Romeva i Rueda ICV, Greens/EFA, Catalonia

Protecció de dades: la propera batalla ciutadana, a la UE

5

Qui no ha acceptat alguna vegada un contracte llarg i incomprensible, a Internet, per poder accedir a algun contingut? Si l’haguéssim llegit, o si almenys l’haguessim entès, hauríem vist probablement que estàvem autoritzant l’empresa en qüestió a fer un ús comercial de les nostres dades personals, dret que, també sovint, aquestes empreses usen de manera abusiva.

La protecció de dades personals en l’era d’Internet és un dels grans reptes democràtics de l’actual era digital. I en canvi, les lleis que regulen l’exposició pública de les dades personals han quedat obsoletes.

Tot plegat exigeix una clarificació de les nombroses llacunes legals estatals i europees, i un enfortiment de les normes (i de les sancions).

La Comissió Europea i el Parlament Europeu ens hi hem posat a treballar. Avui mateix, la Comissió LIBE ha debatut els esborranys d’informe de Jan Albrecht, Verds ( General Data Protection Regulation) i Dimitrios Droutsas, S&D (General Data Protection Directive).

He pogut seguir de primera mà la feina del meu col.lega Albrecht, un dels diputats més respectats dins i fora de la Càmera en tots aquells aspectes que tenen a veure amb els drets citadans, especialment en el marc d’univers de la xarxa. La seva exposició avui, a LIBE, ha merescut el reconeixement de la majoria de grups i fins i tot de la Comissió i l’Agència de Protecció de Dades.

De manera esquemàtica, els deu punts que justifiquen aquesta reforma del marc legal són els següents:

1. La protecció de dades és un dret fonamental, i és aquí per quedar-s’hi (qualsevol cosa que no sigui això serà inacceptable)

2.Si vol les meves dades, demani’m el meu consentiment (calen regles clares, menys excepcions, més transparència)

3. És el legislador (PE) qui ha de definir les regles (cal certesa legal per a tothom, la Comissió no pot ser l’únic actor implicat)

4.Sigui on sigui que es processen les dades personals dels/de les ciutadans/es de la UE, ha d’estar dins del marc del Reglament (cal millor la definició de l’àmbit territorial i institucional)

5.El creixement econòmic i la protecció de dades no són aspectes en contradicció, necessàriament! (millor competència, mercat únic, confiança i innovació per exemple en relació a tecnologies de privacitat)

6.Volem un contacte únic per a les empreses i els ciutadans! (una botiga One Stop per a tothom)

7.El màxim de protecció de dades amb el mínim de tramitació! (la documentació ha de garantir els drets individuals)

8.El supervisor de la protecció de dades d’una companyia ha de garantir la rendició de comptes

9.L’agència de protecció de dades de la UE ha de vetllar per l’aplicació correcta i coherent de la llei

10.Les sancions han de ser dures i exemplaritzants, i establertes en base a un principi de proporcionalitat.

El calendari, acordat avui a LIBE, ens protarà a una votació en Comitè probablement a finals d’abril, de manera que a parit de maig ja entraríem en l’anomenat Trílog (negociacions a tres bandes entre el Parlament, el Consell i la Comissió).

Els dos informes en qüestió són:

PROYECTO DE INFORME sobre la propuesta de Reglamento del Parlamento Europeo y del Consejo relativo a la protección de las personas físicas en lo que respecta al tratamiento de datos personales y a la libre circulación de estos datos (Reglamento general de protección de datos), de Jan Philipp ALBRECHT

Plazo de presentación de enmiendas : 27-02-2013

References :

Documentos relacionados con éste dentro del expediente LIBE/7/08739

Documentos relacionados con el procedimiento 2012/0011(COD)

 

PROYECTO DE INFORME sobre la propuesta de Directiva del Parlamento Europeo y del Consejo relativa a la protección de las personas físicas en lo que respecta al tratamiento de datos personales por parte de las autoridades competentes para fines de prevención, investigación, detección o enjuiciamiento de infracciones penales o de ejecución de sanciones penales, y la libre circulación de dichos datos, de Dimitrios DROUTSAS

Plazo de presentación de enmiendas : 27-02-2013

References :

Documentos relacionados con éste dentro del expediente LIBE/7/08742

Documentos relacionados con el procedimiento 2012/0010(COD)

Per a una informació més detallada del contingut dels textos, adjunto a continuació el resum (briefing) de l’assessor del nostre grup per aquestes qüestions: (segueix…)

 

Introduction

In accordance with Article 8 of the EU Charter the right to personal data protection:

1.         Everyone has the right to the protection of personal data concerning him or her.

2.         Such data must be processed fairly for specified purposes and on the basis of the consent of the person concerned or some other legitimate basis laid down by law. Everyone has the right of access to data which has been collected concerning him or her, and the right to have it rectified

3.         Compliance with these rules shall be subject to control by an independent authority.

Since the adoption of Directive 95/46/EC on the protection of individuals with regard to the processing of personal data and on the free movement of such data a lot has changed in the area of data protection, notably technological developments, increased collection and processing of personal data, including for law enforcement purposes, with a patchwork of applicable data protection rules and globalization of markets and cooperation.

Furthermore the Directive has failed to achieve a proper harmonisation due to the different implementation of its provisions in the Member States. In this context it has become increasingly difficult for individuals (‘data subjects’) to exercise their right to data protection.

Finally it has hampered the development of the single market with companies (controlling or processing personal data, ‘data controllers’) and individuals facing differences in data protection requirements.

Since the entry into force of the Lisbon Treaty, the Union has an explicit legal basis for data protection covering processing of personal data in the public and private sector but also in the context of law enforcement (resulting from the collapse of the pre Lisbon “pillar structure”) (Article 16(2) TFEU) The Commission has now used Article 16(2) TFEU as legal basis to present proposals for a revision of the Union’s data protection framework. It proposes a Regulation (COM (2012)11) that will replace Directive 95/46/EC (rapporteur: Jan Philipp Albrecht, Greens/EFA) and a Directive (COM(2012)10) that will replace Framework Decision 2008/977/JHA on the protection of personal data processed for the purpose of prevention, detection, investigation or prosecution of criminal offences (rapporteur: Dimitrios Droutsas, S&D). Both rapporteurs support the objective of establishing a fully coherent, harmonious and robust framework with a high level of protection for all data processing activities in the EU.[1] In order to achieve this objective the Commission proposals must be considered a single package requiring coordinated legislative approaches for both texts.

Extensive discussions have taken place on the data protection reform between the rapporteurs and the shadow rapporteurs, the draftspersons and shadows of the Committees for opinion (ITRE, IMCO, JURI, EMPL), the Council Presidency, the Commission and stakeholders (data protection authorities, national authorities, industry, civil rights and consumer organisations, academic experts) in order to ensure broad support for the Parliament’s approach.

A stakeholder workshop was organised by the LIBE committee on 29 May 2012. The LIBE committee also held its annual Inter- Parliamentary Committee Meeting (IPCM) together with national parliaments in the area of freedom, security and justice on the data protection reform package on 9 and 10 October 2012. Four Working Documents were produced on the data protection reform package.

Position on the draft Data Protection Regulation

The Commission’s proposal is based on the following aims:

-A comprehensive approach to data protection;

-Strengthening individual’s rights;

-Further advancing the internal market dimension and ensuring better enforcement of data protection rules; and

– Strengthening the global dimension

 

Jan Albrecht, the rapporteur supports these ambitions. His approach is presented accordingly

 

A comprehensive approach to data protection

As indicated it the Working Document of 6 July 2012[2], the rapporteur welcomes the fact that the Commission has chosen to replace Directive 95/46 with a (directly applicable) Regulation; since this should reduce the fragmented approach to data protection among Member States.

He also agrees with the pragmatic approach chosen by the Commission in leaving room, in accordance with the Regulation, to the Member States to maintain or adopt specific rules regarding issues such as freedom of expression, professional secrecy, health and employment (articles 81-85). Particular reference is made to work of the Employment and Social Affairs Committee, which is to deliver an opinion on Article 82.[3]

EU institutions are not within the scope of the new Regulation. However, they should be covered to ensure a consistent and uniform framework throughout the Union. This will require an adjustment of EU legal instruments, particularly Regulation (EC) No 45/2001, to bring them fully in line with the general Data Protection Regulation before the latter will be applied. The rapporteur also sees a need for a more horizontal debate on how to address the current patchwork of data protection rules for different EU Agencies (such as Europol and Eurojust) and ensure consistency with the data protection package (Article 2(b), Article 89a)).

The rapporteur strongly regrets that the Commission’s proposal does not cover law enforcement cooperation (on which the separate Directive is proposed). This leaves legal uncertainty as regards rights and obligation in borderline issues, for instance where commercial data is accessed by law enforcement authorities for law enforcement purposes and transfers between authorities that are responsible for law enforcement and those that are not. The report on the proposed Directive addresses these issues and proposes amendments. The Regulation specifies that the exclusion from the scope of the Regulation only covers competent public authorities for law enforcement activities (not private entities) and that the applicable legislation should provide adequate safeguards based on the principles of necessity and proportionality (Articles 2(e), 21).

The territorial scope of the Regulation is an important issue for the consistent application of EU data protection law. The rapporteur wishes to clarify that the Regulation should also be applicable to a controller not established in the Union when processing activities are aimed at the offering of goods or services to data subjects in the Union, irrespective of whether payment for these goods or services is required, or the monitoring of such data subjects (Article 3(2)).

The Regulation needs to be comprehensive also in terms of providing legal certainty. The extensive use of delegated and implementing acts runs counter to this goal. Therefore the rapporteur proposes the deletion of a number of provisions conferring on the Commission the power to adopt delegated acts. However, in order to provide legal certainty where possible, the rapporteur has replaced several acts with more detailed wording in the Regulation (eg.: Articles 6(1b); 15; 35(10)). In other instances, the rapporteur proposes to entrust the European Data Protection Board (EDPB) with the task of further specifying the criteria and requirements of a particular provision instead granting the Commission the power to adopt a delegated act. The reason is that in those cases the matter relates to cooperation between national supervisors and they are better placed to determine the principles and practices to be applied (e.g.: Articles 23(3); 30(3); 42(3); 44(7); 55(10)).

Strengthening individuals’ rights

As the Regulation implements a fundamental right, a limitation of the material scope, particularly as regards the definition of “personal data”, by for instance introducing subjective elements relating to the efforts the data controller should make to identify personal data is rejected. The concept of personal data is further clarified with objective criteria (Article 4(1); Recitals 23 24) . Legitimate concerns regarding specific business models can be addressed without denying individuals their fundamental rights. In this context the rapporteur encourages the pseudonymous and anonymous use of services. For the use of pseudonymous data, there could be alleviations with regard to obligations for the data controller (Articles 4(2)(a), 10), Recital 23).

Consent should remain a cornerstone of the EU approach to data protection, since this is the best way for individuals to control data processing activities. Information to data subjects should be presented in easily comprehensible form, such as by standardised logos or icons (Article 11(2a),(2b)). Technical standards that express a subject’s clear wishes may be seen as a valid form of providing explicit consent (Articles 7(2a), 23).

In order to ensure an informed consent to profiling activities, these need to be defined and regulated (Articles 4(3b), 14(1)(g), (ga) and (g) b; 15 (1), 20). Other legal grounds for processing than consent, particularly the “legitimate interests” of the data controller, should be clearly defined (amendment replacing article 6(1)(f) by a new Article 6(1a), (1b), (1c)).

Purpose limitation is a core element of data protection, as it protects the data subjects from an unforeseeable extension of data processing. A change of purpose of personal data after its collection should not be possible only on the basis of a legitimate interest of the data controller. The rapporteur therefore proposes to delete Article 6(4) instead of widening it.

The rapporteur supports the strengthening of the right of access, with a right to data portability – being able to move one’s data from one platform to another In the digital age, data subjects, also in their role as consumers, can legitimately expect to receive their personal information in a commonly used electronic format (Article 15(2)(a)). Therefore he proposes to merge Articles 15 and 18.

The right to erasure and the right to rectification remain important for data subjects, as more and more information are disclosed which can have significant impacts. The “right to be forgotten” should be seen in this light; the amendments proposed clarify these rights for the digital environment, while maintaining the general exception for freedom of expression. In case of data transferred to third parties or published without a proper legal basis, the original data controller should be obliged to inform those third parties and ensure the erasure of the data. Where the individual has agreed to a publication of his or her data, however, a “right to be forgotten” is neither legitimate nor realistic (Article 17, Recital 54).

The right to object to further data processing should always be free of charge and it should be explicitly offered to the data subject by using a clear, plain and adapted language (Article 19(2)). There is also need to provide for better possibilities for effective redress, including by associations acting in the public interest (Articles 73, 76).

Further advancing the internal market dimension and ensuring better enforcement of data protection rules

The rapporteur welcomes the proposed shift from notification requirements to the Data Protection Authorities (DPAs) to practical accountability and corporate Data Protection Officers (DPOs). The proposed regulation can be simplified by merging information rights and documentation requirements essentially being two sides of the same coin. This will reduce administrative burdens for data controllers and make it easier for individuals to understand and exercise their rights (articles 14, 28). In the age of cloud computing, the threshold for the mandatory designation of a data protection officer should not be based on the size of the enterprise, but rather on the relevance of data processing (category of personal data, type of processing activity, and the number of individuals whose data are processed) (Article 35). It is clarified that the DPO can be a part-time function, depending on the size of the enterprise and the amount of data processing (Recital 75).

Data protection by design and by default is applauded as a core innovation of the reform. This would ensure that only data that are necessary for a specific purpose will actually be processed. Producers and service providers are called to implement appropriate measures. The European Data Protection Board should be entrusted to provide further guidance (Article 23). The amendments on Privacy Impact Assessments aim at further determining the situations where this assessment should be conducted (Article 33(2)) and the elements to assess (Article 33(3)).

The rapporteur proposes to extend the period within which to notify a personal data breach to the supervisory authority from 24 to 72 hours. Furthermore, to prevent notification fatigue to data subjects, only cases where a data breach is likely to adversely affect the protection of the personal data or privacy of the data subject, for example in cases of identity theft or fraud, financial loss, physical harm, significant humiliation or damage to reputation, the data subject should be notified. The notification should also comprise a description of the nature of the personal data breach, and information regarding the rights, including possibilities regarding redress (Article 31, 32). For breach notifications, impact assessments, and the right to erasure and to be forgotten, it is proposed that the Commission adopts delegated acts prior to the date of application of the Regulation in order to ensure legal certainty (Article 86(5a)).

Codes of conduct as well as certification and seals are supported, but there is also need to provide for incentives for the establishment and use and clearer rules on the principles that they must contain and consequences with regard to lawfulness of data processing, liabilities, and related issues. Codes of Conduct declared by the Commission to be in line with the Regulation shall confer enforceable rights to data subjects. The certification seals must set out the formal procedure for the issuance and withdrawal of the seal and they must ensure compliance with data protection principles and data subject rights (Articles 38, 39).

The Regulation should also ensure a unified working framework for all Data Protection Authorities (DPAs). In order to function, a crucial element is that DPAs, who must be completely independent, need to be sufficiently resourced for the effective performance of their tasks (Article 47). Cooperation between DPAs will also be strengthened in the context of a European Data Protection Board (EPDP, which will replace the current “Article 29 Working Party”). The rapporteur views the foreseen cooperation and consistency mechanism among national DPAs as a huge step towards a coherent application of data protection legislation across the EU. The model proposed by the Commission however does not ensure the necessary independence of DPAs. After having assessed different options, an alternative mechanism is proposed which maintains the idea of a lead DPA, but also relies on close cooperation between DPAs to ensure consistency (Articles 51, 55a). In substance, a DPA is competent to supervise processing operations within its territory or affecting data subjects resident in its territory. In the case of processing activities of a controller or processor established on more than one Member State or affecting data subjects in several Member States, the DPA of the main establishment will be the lead authority acting as single contact point for the controller or the processor (one-stop shop). The lead authority shall ensure coordination with involved authorities and consult the other authorities before adopting a measure. The EDPB shall designate the lead authority in cases it is unclear or the DPAs do not agree. Where a DPA involved in a case does not agree with the draft measure proposed by the lead authority, the EDPB shall issue an opinion. If the lead authority does not intend to follow this opinion, it shall inform the EDPB and provide a reasoned opinion. The EDPB may adopt a final decision, by a qualified majority, legally binding upon the supervisory authority. This decision can be subject to judicial review (Articles 45a, 55, 58). The Commission may also challenge this decision before the EU Court of Justice and request the suspension of the measure (Article 61a).

The rapporteur supports the strengthening of the DPAs as regards investigative powers and sanctions. The Commission’s proposal was however too prescriptive. He proposes a simplified regime which allows DPAs more discretion whilst at the same time entrusting the EDPD with the role of ensuring consistency in enforcement (Article 52, 53, 78, 79). The system of sanctions is also clarified by including several criteria that must be taking into account in order to determine the level of the fine that a DPA may impose.

Strengthening the global dimension

As hitherto, the Commission’s power to adopt decisions recognising the adequacy or the non-adequacy of a third country, a territory of a third country, and international organisations is maintained. The proposed new option of recognising sectors in third countries as adequate is rejected by the rapporteur, however, as it would increase legal uncertainty and undermine the Union’s goal of a harmonised and coherent international data protection framework. The criteria for assessing the adequacy of a third country are strengthened (Article 41(2). It is also proposed that the adequacy finding declared by the Commission is made by means of a delegated act instead an implementing act, so as to enable the Council and the Parliament to make use of their right of control (Article 41(3) and (5)).

In the absence of an adequacy decision, to provide adequate protections and safeguards, the controller or processor should take appropriate safeguards measures such as binding corporate rules, standard data protection clauses adopted by the Commission or by a supervisory authority. Amendment in Articles 41(1a) and 42 clarify and detail the essential safeguards that these instruments should contain.

A new article 43a is proposed to address the issue raised by access requests by public authorities or courts in third countries to personal data stored and processed in the EU. The transfer should only be granted by the data protection authority after verifying that the transfer complies with the Regulation and in particular with Article 44(1)(d) or (e). This situation will become even more important with the growth of cloud computing and needs to be addressed here.

 

Foto: La Vicepresidenta Reding presentant la propostde paquet regulador de la protecció de dades, ara fa un any, quan va començar tot el procés. Font: EC.