Raül Romeva i Rueda

REFLEXIONS PERISCÒPIQUES

Reforma Política Pesquera: Victòria, en el primer assalt, del sentit comú i la responsabilitat ambiental

1

Tal i com vinc enunciant de fa temps, avui la Comissió de Pesca del Parlament Europeu hem votat l’informe sobre la nova Política Comuna de Pesca (PCP), justament el mateix dia que el Consell Europeu de Ministres de Pesca es reunia a Brussel·les per pactar les quotes pel 2013.

Ha estat la votació més complexa, llarga i, possiblement, més important de la història d’aquest Parlament. Prop de 3000 esmenes i més de 100 compromisos ens han dut a una votació de prop de cinc hores, plena de matisos i decisions crucials en quant a conceptes, xifres i terminis.

Els Verds hem estat durant tot el procés de redacció i negociació d’esmenes al capdavant d’un text que garantís una reforma fonamental de la PCP, donant suport que la recuperació de les poblacions de peixos a nivells abundants sigui un objectiu central, així com una prohibició dels descarts.

Així doncs, em congratulo que els eurodiputats i eurodiputades hàgim acordat, majoritàriament (amb l’única excepció del PP) establir les bases d’una pesca comunitària sostenible. El camí iniciat avui hauria de posar fi a una política pesquera destructiva i econòmicament ineficient, basada en la sobrepesca i en el mal ús dels diners públics. Atès el caràcter tradicionalment conservador de la Comissió de Pesca, el pas donat avui ens fa creure que una reforma ambiciosa és possible, tot i que encara falten etapes tant importants com la negociació (trílog) amb el Consell, i la votació final, en plenària.

Així mateix, hem establert la obligatorietat que els nivells de pesca siguis sostenibles des 2015 per permetre recuperar les poblacions de peixos a nivells abundants el 2020. Més peixos al mar es traduiran en una indústria pesquera més rendible, així que aquest requisit beneficia tant al medi ambient com als pescadors. De la mateixa manera que hem apostat per posar fi al malbaratament que suposen els descarts de totes les espècies capturades.

El vot d’avui és, a més, una important advertència als ministres de Pesca de la UE. Els ministres han de seguir el camí que els hem mostrat avui, i adoptar quotes per al 2013 que permetin que la recuperació dels estocs pesquers comenci immediatament. Esperar més només condueix a perdre més llocs de treball i més diners.

Desgraciadament, la nostra proposta (dels Verds) de proporcionar un accés prioritari a aquells que pesquen amb menor impacte per al medi ambient i d’una manera socialment més responsable, no han aconseguit la majoria necessària, i han caigut del text final. Tanmateix, pensem que cal treballar per mirar de reincoporporar aquesta qüestió de cara a la votació en plenària, així com per incorporar mecanismes de cogestió a la Mediterrània que assegurin la participació dels pescadors i de la societat civil en la gestió de pesquera.

CAST:

Reforma de la Política Común de Pesca

Los parlamentarios sientan las bases de una pesca comunitaria sostenible

 

Hoy la Comisión de Pesca del Parlamento Europeo votó su informe sobre la nueva Política Común de Pesca (PCP), al mismo tiempo que el Consejo Europeo de Ministros de Pesca se reunía en Bruselas. Los Verdes Europeos han estado a la cabeza de las propuestas para una reforma fundamental de la PCP, apoyando que la recuperación de las poblaciones de peces a niveles abundantes sea un objetivo central, así como una prohibición de los descartes. Tras el voto, el eurodiputado Raül Romeva i Rueda (ICV, miembro de la Comisión de Pesca y Vicepresidente de Verdes/ALE) comentó:

“Me congratulo de que los eurodiputados y eurodiputadas hayamos apoyado sentar las bases de una pesca comunitaria sostenible. La senda iniciada hoy debería poner fin a una política pesquera destructiva y económicamente ineficiente, basada en la sobrepesca y en el mal uso del dinero público. Dado el carácter tradicionalmente conservador de la Comisión de Pesca, el paso dado hoy nos hace creer que una reforma ambiciosa es posible.”

“Hemos apoyado la obligatoriedad de que los niveles de pesca seas sostenibles desde 2015 para permitir recuperar las poblaciones de peces a niveles abundantes en 2020. Más peces en el mar se traducirán en una industria pesquera más rentable, así que este requisito beneficia tanto al medio ambiente como a los pescadores. También votamos a favor de poner fin al despilfarro de los descartes de todas las especies capturadas.”

“El voto de hoy es, además, una importante advertencia a los Ministros de Pesca de la UE, que se reúnen está semana para fijar las cuotas de 2013. Los Ministros deben seguir el camino que les hemos mostrado hoy, y adoptar cuotas para 2013 que permitan que la recuperación de los stocks pesqueros comience inmediatamente. Esperar más sólo conduce a perder más puestos de trabajo y más dinero.”

“Desgraciadamente, las propuesta Verdes de proporcionar un acceso prioritario a los que pescan con menor impacto para el medio ambiente y de una forma socialmente más responsable no fueron aprobados. De cara al voto sobre este informe en el Plenario del Parlamento haremos todo lo posible para re-introducir estos criterios, así como para incorporar mecanismos de co-gestión en el Mediterráneo que aseguren la participación de los pescadores y de la sociedad civil en la gestión de pesquera”

ENG

PRESS RELEASE – Brussels, 18 December 2012


EU
fisheries policy reform
MEPs vote to put CFP on a sustainable footing

 

Plans to overhaul the EU’s Common Fisheries Policy were today voted on by the European Parliament’s fisheries committee, an important stage of the legislative process and coming at the same time as a Council meeting of EU fisheries ministers this week. The Greens have been at the fore in pushing for a fundamental reform of the CFP to make it more sustainable and welcomed today’s vote, in particular support by MEPs to ensure the recovery of fish stocks to abundant levels and a ban on discards. Commenting after the vote, Green fisheries spokespersons Isabella Lövin (MEP, Sweden) and Raül Romeva i Rueda (MEP, ICV-Catalonia, Greens Vice-President) said:

“MEPs have today voted to finally put the CFP on a sustainable footing. This vote would bring an end to a destructive and money-losing EU fisheries policy, which has been based on subsidised overfishing. Given the typically conservative nature of the fisheries committee, it also gives hope that this fundamental reform is possible.

“Crucially, MEPs have backed plans to require sustainable levels of fishing from 2015 on, to enable fish stocks to be restored to abundant levels by 2020. More fish in the sea means more profitable fishing for fishermen so this situation will benefit both the environment and the industry. MEPs also voted in favour of ending the senseless and wasteful practise of discards for all harvested species.

“The vote also sends a strong signal to EU fisheries ministers, who are meeting this week to set quotas for 2013. Ministers should follow the Committee’s lead and adopt quotas for 2013 that will allow the recovery to begin immediately, as further delays mean lost jobs and lost money.” 

 

Foto: Acció de Oceans2012 davant del Parlament Europeu

Reforma Política Pesquera UE: setmana crucial, votació a PECH del Reglament de Base

0

Encetem avui una setmana que serà determinant pel futur dels recursos pesquers a la UE.

Durant la seva reunió del 18 al 20 de desembre, els Ministres de Pesca de la UE establiran les quotes per al Mar del Nord i l’Atlàntic, corresponents a l’any 2013. El Ministre de Pesca del Regne Unit, Richard Benyon, ha descrit aquesta tradició anual a the Observer: “It is 48 hours of solid, sweaty negotiations. It is known as a three-shirter session.”

Per altra banda, els Membres del Parlament Europeu que formem part del Comitè de pesca votarem demà, 18 de desembre per aturar aquesta tradició, entre d’altres coses. En concret, votem el dossier més important de la Reforma de la Política Pesquera de la UE, el Reglament de Base (Informe Rodust), el qual estableix que les quotes de pesca s’han d’establir a partir de certes limitacions a partir de plans plurianuals, enlloc de fer-ho en reunions de 48 hores any rere any. Si no aconseguim que s’estableixin plans multianuals per a algun estoc en concret, llavors hi ha d’haver una norma que obligui els ministres, per defecte, a seguir les recomanacions científiques i a establir quotes sostenibles. Tot plegat amb un objectiu clar: les quotes sostenibles han d’estar establertes pel 2015, de manera que el 2020 comptem amb estocs recuperats a nivells saludables (abundants i per sobre dels nivells de Rendiment Màxim Sostenible).

Sigui com sigui, la votació de demà es preveu extremadament ajustada (pot anar ben bé d’un sol vot).

Existeixen importants divisions entre Grups, i dins d’aquests, entre algunes delegacions. Per una banda estem els qui aspirem a reconstruir els estocs, per una banda, i els qui simplement pretenen mantenir l’status quo actual.

La votació es podrà seguir online, en el lloc web del Comitè PECH (website).

Podeu trobar més informació sobre la reunió d’avui i demà del Comitè de pesca en els següents vincles:
> Meeting documents and agenda
> Watch the meeting live online
> Compromise amendments (que substitueixen algunes de les més de 2500 esmenes originals)

Recomano també la lectura de les diverses reflexions/propostes que han fet la xarxa d’ONG Oceans 2012  (incloc també el video explicatiu):
 

Així com la campanya impulsada per la plataforma #niunpezporlaborda, en contra dels descarts: http://www.niunpezporlaborda.org/ (www.fishfight.net)

Pel que fa al Consell, trobareu la informació relativa a la reunió de 18–20 desembre de 2012 en els següents vincles:
> Meeting documents and agenda available on Council website
> ICES advice, on which the Commission based its proposal for fishing opportunities
> Commission proposal for fishing opportunities in the Atlantic and North Sea 2013
> Commission proposal for fishing opportunities for 2013 for fish stocks under international agreements
> Commission proposal for fishing opportunities for the Black Sea for 2013
> WWF published a report saying that EU ministers over the last nine years on average set quotas 45% higher than the recommended scientific advice (14 December 2012)
> Fishing industry organisations Europêche and Copa-Cogeca wrote a letter imploring ministers not to reduce quota(13 December 2012)

 Font gràfic: AVTH

Sobre el Premi Nobel a la UE (Europa 2012, RTVE): amb Salafranca, Muñiz i Romeva

0
Adjunto un nou programa d’Europa 2012 (RTVE), aquest cop dedicat, sobretot, el Premi Nobel de la Pau concedit enguany a la UE. El programa inclou un debat entre Ignacio Salafranca (PPE), Maria Muñiz (PSOE) i servidor, sobre aquest premi, així com sobre altres qüestions que tenen a veure amb la dimensió exterior de la UE i el respecte pels drets humans:

Europa 2012 – 14/12/12Ver vídeoEuropa 2012 - 14/12/12

Llum verda del PE a la Taxa sobre les transaccions financeres (TFF)

0

La majoria del Parlament Europeu acabem de votar a favor de posar en marxa el procediment de cooperació reforçada entre alguns estats membres, inclosos l’espanyol, perquè introdueixin la taxa sobre les transaccions financeres (TTF). Són 11 els països de la UE que han d’iniciar aquest procediment (trobareu més informació a: http://europa.eu/rapid/press-release_IP-12-1138_en.htm?locale=es).

Així doncs, no era tan difícil, oi? Que cadascú valori perquè (o més ben dit, per culpa de qui), no s’ha fet abans.

Sigui com sigui, un cop implementat, Europa es convertirà en el primer lloc en el món en tenir una Taxa d’aquestes característiques, més enllà de les fronteres estatals, la qual cosa implica un important pas per a l’impuls d’una TTF global. Des dels Verds hem reiterat sovint que volem que la TTF inclogui als 27 estats membres. Per a nosaltres és inacceptable que Londres prioritzi la city per davant dels drets de la ciutadania. No obstant això, el repte ara consisteix a posar la pressió necessària sobre el Consell perquè aquest no bloquegi la creació de la Taxa, via cooperació reforçada. De fet, el vot majoritari a favor de la TTF al Parlament Europeu s’ha de llegir com una crida a tots els Estats a sumar-se a aquesta.

La TTF és imprescindible per tal de frenar l’especulació financera i generar ingressos necessaris a partir activitats financeres que, pràcticament, no suporten cap tipus de pressió fiscal actualment.

Confiem que la versió final de la Taxa inclogui disposicions sobre un “principi d’emissió”, segons el qual les institucions financeres situades fora dels Estats participants també es vegin obligades a pagar la TTF si negocien valors emesos originalment a la UE.

D’altra banda, exigim que els ingressos generats per la TTF tinguin un paper important com a part d’un sistema de recursos propis per al pressupost de la UE, i que en particular s’utilitzin per a la lluita contra l’escalfament global i l’ajuda al desenvolupament.

Font foto: ATTAC

Tractat de Lliure Comerç entre la Unió Europea, Perú i Colòmbia: la UE posa els interessos de les seves multinacionals per davant dels drets humans

1
Avui, 11 de desembre 2012, el Parlament Europeu ha votat a favor al controvertit Tractat de Lliure Comerç (TLC) entre la Unió Europea, Colòmbia i Perú. Amb aquesta ratificació, i la dels parlaments de Colòmbia i Perú, el tractat entrarà provisionalment en vigor.

El Grup de Verds/ALE, però, hi hem votat en contra.

Les raons són diverses. Entre d’altres, el vot amplia encara més l’abisme existent entre la retòrica de la Unió Europea sobre els drets humans i la realitat que practica. Precisament ahir, els representants de la Unió Europea van rebre, entre aplaudiment, el Premi Nobel de la Pau. Però avui, quan toca posar en la balança els interessos econòmics i comercials per una banda, i els drets humans per l’altra, els conservadors, socialdemòcrates i liberals no han dubtat a votar en contra dels drets humans. Lamentable.

La societat civil i els sindicats s’han mobilitzat massivament en contra del tractat de lliure comerç. Per als sindicalistes, Colòmbia és el país més perillós del món. El 47 per cent dels assassinats de sindicalistes que tenen lloc en el món, ocorren a Colòmbia, i amb una impunitat gairebé total.

A més, actualment es trepitgen els drets de les poblacions indígenes per implantar grans obres d’infraestructura i mines. S’han fet estudis que evidencien com el tractat de lliure comerç empitjorarà encara més la situació d’aquestes persones. Amb el vot a favor del tractat, els socialdemòcrates han abandonat el seu paper de lluitadors pels drets sindicals. Els grans guanyadors d’aquest tractat, per tant, seran grans empreses europees com Siemens i Telefónica.

Finalment, en el marc de la crisi financera, i precisament quan és més urgent que mai regular el sector financer, és del tot irresponsable promoure una desregulació massiva dels serveis financers, tal i com fa el TLC, la qual cosa obre la gran porta a l’evasió d’impostos i facilitarà el rentat dels diners als narcotraficants.

Podeu trobar més informació sobre la nostra postura en relació a l’acord a: http://www.greens-efa.eu/el-tlc-con-colombia-y-peru-significa-desplazamiento-de-campesinos-y-lavado-de-dinero-8794.html

 

 

ESP 

Tratado de Libre Comercio entre la Unión Europea, Perú y Colombia 

La UE prioriza sus multinacionales ante los derechos humanos.

Hoy, 11 de diciembre 2012, el Parlamento Europeo ha votado a favor al controvertido Tratado de Libre Comercio (TLC) entre la Unión Europea, Colombia y Perú. Los Verdes votamos en contra de este acuerdo. Con la aprobación por la eurocámara, y la de los parlamentos de Colombia y Perú, el tratado entrará provisionalmente en vigor. El Vicepresidente de Verdes/ALE y Eurodiputado de ICV, declaró:

“El voto de hoy amplía aún más el abismo existente entre la retórica de la Unión Europea sobre los derechos humanos y la realidad que practica. Tan sólo ayer, los representantes de la Unión Europea recibieron, con aplauso, el Premio Nobel de la Paz. Pero hoy, a la hora de poner en la balanza los intereses económicos y comerciales por un lado y los derechos humanos por el otro, los conservadores, socialdemócratas y liberales no dudan en votar en contra de los derechos humanos. Esto es muy lamentable.

La sociedad civil y los sindicatos se han movilizado masivamente en contra del tratado de libre comercio. Para los sindicalistas, Colombia es el país más peligroso del mundo. El 47 por ciento de los asesinatos de sindicalistas que acontecen en el mundo, ocurren en Colombia, y con una impunidad casi total. Actualmente se pisotean los derechos de las poblaciones indígenas para implantar grandes obras de infraestructura y minas. Se han hecho estudios que evidencian cómo el tratado de libre comercio va a empeorar todavía más la situación de estas personas. Con el voto en favor del tratado, los socialdemócratas se han despedido sin pena de su papel de luchadores por los derechos sindicales. Los grandes ganadores de este tratado serán sobre todo empresas europeas como Siemens y Telefónica.

A la luz de la crisis financiera parece absurdo que se promueve en el TLC una desregulación masiva de los servicios financieros. Estudios muestran que el tratado abre la gran puerta a la evasión de impuestos. A los narcotraficantes se les facilitará el lavado del dinero. Contradictoriamente, esto se hace cuando a Europa le urge regular su sector financiero.”

http://www.greens-efa.eu/el-tlc-con-colombia-y-peru-significa-desplazamiento-de-campesinos-y-lavado-de-dinero-8794.html

 

Foto: Karel de Gucht, Comissari Europeu encarregat de la cartera de Comerç.

Patent Única Europa: massa incerteses

4
El Parlament Europeu ha aprovat avui la Patent Única Europea. El grup dels Verds /ALE hem expressat la nostra preocupació sobre aquesta proposta legislativa, sobretot pel fet que la decisió concedeix grans poders de propietat intel·lectual a l’Oficina Europea de Patents (i el seu Tribunal). El problema amb això és que tot plegat es manté fora de l’àmbit de control democràtic comunitari.
Per altra banda, també és cert que la proposta comporta que, contràriament al que demanaven PP i PSOE, les decisions sobre patents europees no es quedi, exclusivament, en mans dels governs (tal i com hauria passat si hagués prosperat la proposta d’aquests dos partits). Cal recordar que Espanya i Italia van bloquejar durant molt de temps la patent única europea al Consell, i per això aquesta es portarà a terme via el procediment de cooperació reforçada sense la participació d’ Espanya i Italia.

En altres paraules: avui s’ha fet un pas endavant, tot i que petit, cap a la simplificació dels processos de concessions de patents a Europa. Malgrat que la patent s’hagi de presentar en anglès, francès o alemany, aquest fet no ha de ser un obstacle per a la innovació a Europa.
Tanmateix, tornem al lema de sempre: més Europa sí, però no així. Tenir un sistema de patent únic europeu és imprescindible, però amb controls democràtics.

I és que, en el afany per adoptar aquesta legislació, s’han passat per alt aspectes importants com la inseguretat jurídica dels informes. A més de la incertesa sobre la solidesa jurídica, és preocupant la manera en que es vol controlar i monopolitzar la propietat intel·lectual en Europa. El més greu és que les institucions de la UE estan abdicant competències en matèria de propietat intel·lectual a una organització fora de la UE: l’Oficina Europea de Patents i el seu Tribunal. De fet, no hi ha garanties suficients que la OEP respectarà la legislació comunitària i la legislació dels Estats membres. Esperem que a partir d’aquí s’avanci realment cap a una veritable patent unitària, integrat en les estructures jurídiques i polítiques de la UE.

 

Foto: Seu Oficina Europea de Patents.

Mal clima, a Doha

0

Dissabte va acabar la 18a Conferència sobre el Canvi Climàtic, deixant un regust de fracàs i de pèrdua de temps. A mesura que ens acostem al precipici climàtic, el vehicle de la nostra inconsciència sembla accelerar, enlloc de frenar.

Ens acostem a l’any 2015, data límit per a l’adopció d’un nou marc per a la lluita contra el canvi climàtic global, i la bretxa entre les decisions internacionals que caldria prendre per limitar l’escalfament global del planeta per sota de 2ºC, i les que efectivament es prenen, no fa sinó augmentar.

A la vista de les trobades preparatòries, cal dir que les expectatives sobre el que pogués sortir de Doha eren més aviat modestes, i el resultat, en aquest sentit, ha estat el que s’esperava.

La reunió estava plantejada per part dels principals negociadors com una trobada de consolidació, però la veritat és que Doha ha estat un dels pitjors capítols de la història de la diplomàcia climàtica COP. Al final s’ha acordat el mínim dels mínims possibles: el document final de la Cimera es limita a convidar a les parts a revisar els seus compromisos el 2014.

A més, la Unió Europea no ha aconseguit construir noves aliances amb els països més pobres i vulnerables al canvi climàtic, en negar-se a acceptar gairebé totes les propostes d’esmenes plantejades per aquests països. I si bé es manté l’arquitectura per al període d’un segon compromís del Protocol de Kyoto, l’eficàcia d’aquest ha quedat tocada per la continuació dels excedents dels crèdits de carboni anomenats “aire calent”.

En quant al finançament, mentre que alguns països de la UE han assumit compromisos individuals, la UE en conjunt no n’ha adoptat cap en relació a les trajectòries, la mobilització de finançament ni d’objectius específics pel 2015.

Malauradament, el principal missatge que se’n deriva d’aquesta 18a reunió de la COP consisteix en que caldrà esperar fins el 2015 per tal de superar una nova etapa, i que les Conferències pel Clima fins llavors només serviran per tal de posar manifest les diferències entre les parts implicades.

Els països industrialitzats i emergents no poden continuar fent veure que no s’adonen de la necessitat urgent d’actuar, i que les realitats vinculades a la desregulació climàtica són gravíssimes per als països en vies de desenvolupament i pels insulars.

França s’ha presentat candidata a acollir la Cimera de 2015. En tant que país europeu, aquesta és una responsabilitat que no només l’afecta a ella, sinó a tota la UE. És per això que cal apressar els governs europeus a accelerar l’adopció de mesures dins el marc de la UE per tal de poder tenir la màxima credibilitat i capacitat negociadora en el moment de la Cimera, i això passa per la renegociació del paquet Clima/Energia de la UE.

La UE ha de ser capaç d’esdevenir, d’aquí al 2015, en el veritable motor de la comunitat internacional. L’última cosa que ens podem permetre ara és que Paris esdevingui una Copenhage bis.

El temps passa ràpid, i les solucions no arriben ni amb velocitat ni en la profunditat que caldria. Cal seguir treballant, per exemple, per tal que la UE redueixi les seves emissions de CO2 per sobre del 30%, que s’encamini envers una política europea de transició industrial i econòmica baixa en emissions de carboni, cap a l’eficàcia energètica i les energies renovables per animar, amb l’exemple, la resta de la comunitat internacional.

Foto: Connie Hedegaard, Comissària de la UE pels afers Climàtics.

ImWERTsió (sonet)

13

 

 

 

 

 

 

 

 

ImWERTsió

Li agraeixo, senyor Wert,
aquesta preocupació
per la nostra educació.
I és que garantir que aquí,
ningú quedi ‘relegado’
ni se senti ‘maltratado’
és lloable, esclar que sí.
És per ‘xò que la immersió,
és garant de cohesió,
i això, sembla, el fa patir.

Deu ser cosa de l’idioma
que fa de mur invisible.
Bon Ministre, és possible
que sigui tant de la broma?

(Raül Romeva i Rueda , 5.12.12)

 

Foto: El Ministre Wert

Posicionament dels Verds al Parlament Europeu en relació a la conferència sobre canvi climàtic a Doha Qatar (COP 18)

0

Posicionament dels Verds del Parlament Europeu en relació a la conferència sobre canvi climàtic a Doha Qatar (COP 18)

Els Verds/ALE al Parlament Europeu lamentem la manca de progrés i ambició per part de la UE per mitigar el canvi climàtic i la manca de garanties sobre la continuïtat del Protocol de Kyoto. Ens temem que això no només provoqui greus conseqüències per a la credibilitat de la UE, sinó també respecte als esforços globals de les Nacions Unides per fer front al canvi climàtic.

Demanem la millora de la Plataforma d’Acció de Durban

1. Exigim a la UE que compleixi els seus compromisos i continuï construint aliances internacionals cap a un nou règim multilateral jurídicament vinculant que garanteixi les mesures de mitigació per limitar l’escalfament global per sota de 2 º C, amb l’objectiu de mantenir-se per sota de 1,5 ° C el creixement mitjà de la temperatura global en comparació amb els nivells preindustrials . La UE també ha de continuar el desenvolupament de mitjans per ajudar els països a enfrontar els efectes del canvi climàtic, alhora que garanteix la comptabilitat sòlida, la supervisió, la presentació d’informes, el compliment i control

2. Instem als negociadors de la UE a construir aliances per assegurar un full de ruta per a les futures negociacions que incloguin els elements essencials del “protocol, instrument legal o dels acord convinguts i jurídicament vinculant” tan aviat com sigui possible i perquè l’acord es completi com a molt tard el 2015;

3. Exigim el compliment dels compromisos climàtics per al 2020 com a part fonamental per arribar a un acord sobre el nou instrument;

Protocol de Kyoto – segon període de compromís

4. Demanem a la UE que estableixi els seus compromisos de reducció de GEH en un 30% per a l’any 2020 per al segon període de compromís del Protocol de Kyoto, així com garantir l’aplicació immediata de les esmenes, i que romangui oberta a un període de compromís de 5 anys;

5. Lamentem que la UE hagi bloquejat un acord sobre la restricció d’arrossegament i hagi permès l’ús dels permisos d’emissions excedents del primer període de compromís de Kyoto, el que soscava la integritat ambiental del segon període de compromís;

Finançament de la lluita contra el climàtic

6. Cal evitar urgentment un dèficit en el finançament de la lluita contra el canvi climàtic després del 2012, quan finalitza el període de finançament. La UE ha d’assumir el seu lideratge en l’ampliació d’un nou i millor finançament pel clima pel període 2013- 2020;

7. Sol·licitem que els permisos d’emissions del mercat europeu (EU-ETS) siguin tots subhastats i s’introdueixin altres impostos com l’impost a les transaccions financeres e impost al transport aeri, i que els ingressos procedents d’aquests siguin destinats al finançament públic de l’acció contra el canvi climàtic en els països en vies de desenvolupament a partir de 2013.

8. Exigim la millora ràpida en el finançament de programes per tal de reduir les emissions derivades de la desforestació i la degradació forestal (REDD+), per tal de contribuir a tancar la bretxa de mitigació per a l’any 2020. També ens oposem a tota proposta d’incloure aquest sector (REDD+) com possible mecanisme de compensacions de emissions en els mercats permisos d’emissions

Bretxa de mitigació

9. Com ha comprovat l’Agència Europea de Medi Ambient, els països de la UE de manera agregada han aconseguit el seu objectiu de reducció del 20% de les emissions de GEH nou anys abans del previst, i per tant la Unió Europea ha de desplaçar-se immediatament per assolir un objectiu de 30% de reducció d’emissions de CO2 per a l’any 2020, per així aconseguir l’objectiu de reducció de 80-95% d’emissions pel 2050 de manera eficient.

10. Cal avançar urgentment per tancar l’enorme bretxa que hi ha entre els descobriments científics i els compromisos dels països. Demanem més esforços per augmentar el nivell d’ambició en els compromisos per la lluita contra el canvi climàtic, en comparació amb els compromisos establerts en l’Acord de Copenhaguen de 2020, respectant el principi de “responsabilitat comuna però diferenciada”

11. Lamentem la intenció de la Comissió de suspendre el compliment de l’aviació a l’ETS fins al 2013, i insistim que la UE continuï treballant per aconseguir un acord global, ambiciós a nivell internacional per tal que les emissions de l’aviació i el transport marítim siguin incloses, per així reduir les emissions dels diferents sectors i generar ingressos pel finançament de la lluita contra el climàtic internacional;

12. Cal abordar les emissions de HFC, de carboni negre, metà i altres forçadors climàtics de curta durada, per contribuir a tancar la bretxa global de mitigació i sent coherent amb l’objectiu climàtic global.

Foto: Sessió inaugural. Font: UN/COP18

Una política de pau i seguretat (de Vicenç Fisas, per a l?ARA)

0

A més a més de treballar per avançar cap allò que podríem anomenar un país normal, convé pensar en quins poden ser alguns dels trets que podrien definir aquest país. I treballar-hi. En concret, un dels valors afegits que vull que tingui és el que avui exposa en Vicenç Fisas a l?Ara, per enèssima vegada, i és que malgrat que fa anys que hi treballa, que ho argumenta, que predica amb l?exemple, sembla que encara no ens hem cregut prou això de la seguretat humana. Així doncs subratllo aquí, també per enèssima vegada, la idea.

Una política de pau i seguretat (de Vicenç Fisas, per a l?ARA, 4.12.12)

A l’hora de debatre sobre com voldríem que fos la Catalunya del futur, és oportú reflexionar sobre el disseny de la política de seguretat i de pau de la Generalitat a mitjà termini. Partiríem de la base que Catalunya no tindria exèrcit, i que sense política militar no podria pertànyer a l’OTAN. Però això no impedeix pensar en una política de seguretat, en el benentès que concedim a la seguretat diverses dimensions (econòmica, tecnològica, ecològica, humana, etc.) que implicarien diversos departaments de la Generalitat i actors no governamentals catalans.

Catalunya no té enemics militars ni amenaces d’aquest ordre. Estem envoltats de veïns propers (Espanya, França, Andorra, la UE, el Mediterrani Occidental) que no ens han d’envair ni d’amenaçar militarment, per la qual cosa podem prescindir d’un exèrcit convencional. Catalunya seria un estat desmilitaritzat, com Costa Rica o altres països petits. Això implicaria un estalvi de recursos econòmics i humans important de l’ordre de l’1,5% del PIB.

El principi essencial d’aquesta política seria el que es coneix com a “seguretat humana”, un principi que posa les persones al centre d’atenció i que persegueix donar satisfacció a les seves necessitats bàsiques. En altres paraules, l’objectiu principal d’aquesta política hauria de ser combatre la pobresa a Catalunya. No podem parlar d’altres seguretats, per importants que siguin, sense resoldre aquest problema essencial. Encarat això, caldria planificar les seguretats dels altres sectors. Com es podria tenir una política de seguretat ecològica eficient? Com es podria estimular la recerca per a tenir seguretat tecnològica? Com es podrien tenir bones polítiques interculturals que dilueixin els conflictes amb la immigració?

Un aspecte cabdal d’aquesta política exterior seria la política de pau. Catalunya estarà en una posició immillorable per prendre compromisos en aquest terreny. Tenim on emmirallar-nos: Noruega i Finlàndia, dos països amb menys població que Catalunya i que tenen polítiques molt actives en l’àmbit de la pau i la prevenció de conflictes. És cert que Noruega, gràcies al seu petroli, és un país amb molts recursos econòmics, però el que vull ressaltar és la seva voluntat de fer de la construcció de pau una política d’estat. Fa dècades que es prepara per jugar ara un rol internacional destacable. No ho ha improvisat. Catalunya, per tant, pot posar fil a l’agulla per fer alguna cosa similar, instruint persones com a constructores de pau, jugant un rol en la facilitació de conflictes, mantenint una xarxa d’ambaixades compromeses amb aquest tema i tenint una política de cooperació exterior compromesa amb la construcció de la pau, que significaria dotar-la dels mateixos recursos de què hauria disposat en anys anteriors.

Catalunya ja disposa ara d’un teixit social mínim per afrontar aquests reptes, amb l’ICIP, l’Escola de Cultura de Pau, el CIDOB, l’Institut Europeu de la Mediterrània, la Fundació per la Pau i, en general, la Confederació Catalana d’ONG per la Pau, els Drets Humans i el Desenvolupament. Ens faltaria el Centre Unesco de Catalunya, que ha hagut de plegar per manca de finançament. És vital, en una primera fase, garantir l’activitat d’aquests centres, ja que en el futur hauran de jugar un paper molt destacat. La Casa Àsia i la Casa Amèrica també hi tindran un rol a jugar.

Catalunya podria participar activament en organismes europeus de seguretat com l’OSCE (Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa), que manté línies de prevenció de conflictes, protecció dels drets humans i de les minories. De la mateixa manera, podria mantenir vincles de cooperació amb un conjunt de països significats en polítiques de seguretat humana, pau i reconciliació. També donaria suport a la Unitat de Construcció de Pau, Prevenció de Conflictes i Mediació del Servei d’Acció Exterior de la UE i a la Divisió de Gestió de Conflictes de la Unió Africana.

A un altre nivell, Catalunya s’hauria de distingir per promoure l’educació per la pau a nivell escolar i universitari. Hi tenim experiència, però ens falten recursos per a divulgar l’educació per la pau que es fa des de la societat civil catalana.

Finalment, una política de pau i seguretat catalana hauria de promoure el desarmament a escala regional i internacional, la defensa dels defensors dels drets humans, i la participació d’observadors en processos electorals. En totes les activitats esmentades se seguiria la recomanació de la Resolució 1325 del Consell de Seguretat sobre la participació de les dones en la mediació i la construcció de pau. Es tracta, en definitiva, d’assentar les bases perquè en un futur Catalunya tingui una política pròpia de construcció de pau i perquè aquesta sigui la marca de la seva seguretat.

 

Foto: Vicenç Fisas. Font: ECP