Raül Romeva i Rueda

REFLEXIONS PERISCÒPIQUES

La Reforma de la Política Pesquera entra en la fase decisiva

0
Les discussions sobre la Reforma de la Política Pesquera Comuna entren en una de les fases més determinants: el debat i votació sobre la Regulació Bàsica (informe Rodust), al qual ha de seguir el debat sobre la qüestió financera (Informe Cadec). Passat el període de presentar esmenes, ara toca negociar els compromisos i veure quines majories tenim per aconseguir incloure en el marc de la reforma alguns dels principis que, des dels Verds, entenem com a prioritaris. Un d’aquests principis, ho recordo, és mantenir l’objectiu de recuperar els estocs per sobre del Rendiment Màxim Sostenible .

Vegeu les Deu demandes verdes per encarar la reforma, així com el següent vídeo:

 

Vull destacar també la gran tasca de sensibilització i lobby responsable que estan fent diversos grups, entre els quals hi ha la xarxa Oceans 2012, que just acaba de presentar la seva nova web (en espanyol, i en anglès), a través de la qual fan un seguiment exhaustiu de la feina que fem els Diputats i Diputades en relació a aquesta qüestió.

El vídeo en el qual expliquen perquè és tan important això de la Reforma, i que n’esperen del Parlament Europeu, és prou il.lustratiu del moment que estem vivint:

 
VÍDEO d’OCEAN2012: Acabem amb la Sobrepesca: El peix és la principal font proteica diària per a 1.200 milions de persones. Però cada vegada amb més freqüència, els pescadors tornen amb les xarxes buides … Tot i el major nivell de sensibilització existent sobre el problema de la sobrepesca, la majoria de la gent segueix sabent molt poc sobre la magnitud de la destrucció que s’està provocant en els oceans. Aquesta pel · lícula presenta un cas indiscutible que il · lustra per què cal acabar amb la sobrepesca i mostra que encara és possible canviar les coses. A través de la reforma de la Política Pesquera Comuna de la UE els ministres de pesca i els membres del Parlament Europeu tenen l’oportunitat de posar punt i final a la sobrepesca, però només si vostè contribueix a pressionar perquè ho facin.

Em felicito, constato, certifico, celebro, ens insto, ens convido, m?ensumo i em calço de nou

11

Em felicito que, en unes eleccions tan importants (històriques) hi hagi hagut una participació tan elevada. Sí, a la gent li interessa (o almenys li preocupa) la política.

Constato que Catalunya ha votat clarament en contra de les polítiques d’austeritat que, de manera tan perillosa, hipotequen països sencers, i fins i tot el somni europeu en el seu conjunt.

Certifico que en aquest país hem de fer una certa reflexió (i també autocrítica) davant del fet que cap enquesta ni tan sols insinuava aquests resultats, i que la imatge projectada pels mitjans, també públics, ha quedat esmicolada per la realitat.

Celebro que, després de tanta (i bona) feina d’oposició, ICV-EUiA hagi tret els millors resultats de la seva història, i hagi recuperat l’escó per Lleida.

Ens insto a les forces d’esquerres a sumar en favor d’un model de país i de societat que es fonamenti en principis com la justícia social i ambiental, la transparència política, la participació democràtica, la guerra a la corrupció i la responsabilitat intergeneracional. L’entrada de les CUP és significativa, i indica moltes coses.

Ens convido a les formacions favorables a exercir el dret a decidir (87 diputats i diputades) a no defraudar les expectatives que milers de ciutadans i ciutadanes van dipositar en nosaltres el passat 11 de setembre. Ara és el moment, demà serà tard.

M’ensumo que ahir es va sembrar la llavor d’un nou país més plural, més dinàmic, més valent, més just, més actiu, més participatiu i, per tant, una mica més real.

Em calço de nou i continuo avançant, que el camí cap a Utopia és llarg, i ple d’imponderables.

Violència contra les dones: declaració al Parlament Europeu

2

Demà, 25 de novembre, commemorem un any més el dia contra la Violència de Gènere. Una xacra que, lluny d’acabar-se, persisteix malauradament en totes les societats. Un grup transpartit del Parlament Europeu hem impulsat una Declaració Escrita en suport del Conveni Europeu sobre la Prevenció i la lluita contra la violència contra les dones. Necessitem que la majoria de diputats i diputades de l’Eurocambra la signin per tal que esdevingui un text adoptat pel PE. Tenim temps fins el 19 de febrer. Som-hi!

CAT

DECLARACIÓ PER ESCRIT (0037/2012)

presentada d’acord amb l’article 123 del Reglament sobre el Conveni del Consell d’Europa sobre prevenció i lluita contra la violència contra les dones i la violència de gènere per Britta Thomsen, Mikael Gustafsson, Barbara Matera, Antonyia Parvanova, Raül Romeva i Rueda

Data en què caducarà: 2013.02.19

Declaració per escrit sobre el Conveni del Consell d’Europa sobre prevenció i lluita contra la violència contra les dones i la violència domèstica

El Parlament Europeu,

– Vist l’article 123 del seu Reglament,

A. Atès que el primer tractat de drets humans a escala europea sobre violència contra les dones, el Conveni del Consell d’Europa sobre prevenció i lluita contra la violència contra les dones i la violència domèstica, va ser adoptat el maig de 2011 i fins ara només un país, Turquia, l’ha ratificat;

B. Atès que la violència contra les dones és una trava de primer ordre a la igualtat de gènere, representa una de les vulneracions més esteses dels drets humans i no coneix límits geogràfics, econòmics, culturals o socials;

C. Atès que set dones moren cada dia a la UE com a conseqüència de la violència de gènere, que s’estima que una de cada cinc dones és víctima de violència domèstica i que els costos directes i indirectes per als estats membres de la UE ascendeixen a 16 000 milions d’euros a l’any (programa Daphne III, 2010);

1. Insta a la Unió Europea a que ratifiqui el Conveni del Consell d’Europa sobre prevenció i lluita contra la violència contra les dones i la violència domèstica i anima als Estats membres de la UE a fer el mateix;

2. Anima a la Comissió i tots els Estats membres a que col · laborin amb les organitzacions de la societat civil implicades en la lluita contra la violència contra les dones amb vista a l’aplicació del Conveni;

3. Encarrega al seu President que transmeti la present Declaració, acompanyada del nom de els signants, a la Comissió, als Estats membres, al Consell d’Europa ia les Nacions Unides.

 

****

 

CAST

DECLARACIÓN POR ESCRITO (0037/2012)

presentada de conformidad con el artículo 123 del Reglamento

sobre el Convenio del Consejo de Europa sobre prevención y lucha contra la violencia contra las mujeres y la violencia doméstica por Britta Thomsen, Mikael Gustafsson, Barbara Matera, Antonyia Parvanova, Raül Romeva i Rueda

Fecha en que caducará: 19.2.2013

Declaración por escrito sobre el Convenio del Consejo de Europa sobre prevención y lucha contra la violencia contra las mujeres y la violencia doméstica

El Parlamento Europeo,

– Visto el artículo 123 de su Reglamento,

A. Considerando que el primer tratado de derechos humanos a escala europea sobre violencia contra las mujeres, el Convenio del Consejo de Europa sobre prevención y lucha contra la violencia contra las mujeres y la violencia doméstica, fue adoptado en mayo de 2011 y hasta la fecha tan solo un país, Turquía, lo ha ratificado;

B. Considerando que la violencia contra las mujeres es una traba de primer orden a la igualdad de género, representa una de las vulneraciones más extendidas de los derechos humanos y no conoce límites geográficos, económicos, culturales o sociales;

C. Considerando que siete mujeres mueren cada día en la UE como consecuencia de laviolencia de género, que se estima que una de cada cinco mujeres es víctima de violencia doméstica y que los costes directos e indirectos para los Estados miembros de la UE ascienden a 16 000 millones de euros al año (programa Daphne III, 2010);

1. Insta a la Unión Europea a que ratifique el Convenio del Consejo de Europa sobre prevención y lucha contra la violencia contra las mujeres y la violencia doméstica y anima a los Estados miembros de la UE a que hagan lo mismo;

2. Anima a la Comisión y a todos los Estados miembros a que colaboren con las organizaciones de la sociedad civil implicadas en la lucha contra la violencia contra las mujeres con miras a la aplicación del Convenio;

3. Encarga a su Presidente que transmita la presente Declaración, acompañada del nombre de los firmantes, a la Comisión, a los Estados miembros, al Consejo de Europa y a las Naciones Unidas.

Foto: Pilar dels Castellers de Sant Cugat (Gausacs) recordant que ‘La violència contra les dones, té solució’. Diumenge 18 de novembre de 2012. Font: El9Nou.cat

Poesia submarina: Pipín Ferreras i Umberto Pelizzari, ‘the Ocean men’

1
Els qui ens vàrem enamorar del mar gràcies a Jacques Cousteau, i vàrem somniar amb viure-hi, a través del gran duel entre Jacques Mayol i Enzo Maiorca, no podem sinó admirar aquestes imatges amb un nus a l’estómac. Pipín Ferreras i Umberto Pelizzari ens permeten reviure aquesta inquietant relació home/mar.

Passió? Bogeria? Amor? Irresponsabilitat? De tot una mica.

Però, per sobre de tot, poesia submarina.

Font: hpowerp / IMAX

És l’hora de la paritat, també a Europa. Fa temps que fem tard!

0

Aquesta setmana, a Estrasburg, hem construït una coalició multipartit amb l’objectiu d’exigir als governs dels estats membres, als partits polítics europeus i les institucions de la UE que prenguin mesures creïbles per aconseguir una equitat de gènere en tots els nivells de presa de decisions europees. Més de 50 diputades i diputats dels cinc grups polítics del Parlament Europeu, representants de la pràctica totalitat dels estats membre, hem signat la declaració 50/50.

És inacceptable que més de la meitat de la població europea sigui exclosa de la presa de decisions. En l’àmbit privat, en el mercat laboral, però també en la política i l’administració pública, les dones han de deixar d’estar invisibilitzades, i és responsabilitat de tota la societat aconseguir això. Les dones europees tenen dret a decidir sobre qüestions que afecten la seva vida quotidiana. Aquesta declaració pretén pressionar els governs de la UE, els partits polítics i les institucions perquè reverteixin la situació i garanteixin que el 2014 la UE compti també amb una clara mirada femenina.

Els Tractats de la UE esmenten explícitament la igualtat entre dones i homes des de 1957! I tanmateix segueix sense complir-se. L’últim exemple el vivim amb la vacant en la direcció del Banc Central Europeu, i el fet que no es tingués en compte cap dona com a possible candidata. Això demostra com és de difícil trencar estructures dominades pels homes.

La coalició 50/50 augmentarà la pressió sobre les institucions i els governs en el període previ a les eleccions europees del 2014 perquè el 2014 no hi hagi més excusa per no nomenar a una dona.

La declaració fa una crida a que cada estat membre proposi dos noms, una dona i un home, per ocupar un dels càrrecs a la Comissió Europea el 2014, així com a tots els alts càrrecs en les institucions de la UE. També insta les parts a garantir la paritat de gènere entre els seus candidats i candidates per les eleccions europees de 2014, així com als grups polítics al Parlament Europeu perquè garanteixin la paritat de gènere en el nomenament dels presidents i les presidentes de les comissions parlamentàries i de la Mesa.

La declaració està oberta a tots els diputats i les diputades dels parlaments estatals a que signin i es lliurarà a la Comissió Europea i als governs nacionals a principis de l’any.

Font foto: Zita Gurmai.

Taurons: la votació! / Tiburones: la votación! / Sharks: the vote!

0

CATALÀ

Pesca / aleteig de tauró

La UE es dota d’una prohibició de l’aleteig complerta i sense llacunes
 

Els Verds saluden la votació d’avui al Parlament Europeu en suport d’una legislació que prohibeixi de manera total, i sense excepcions l’aleteig. Els Verds fa temps que reclamen aquest pas. És per això que agraeixen als seus col.legues que hagin votat a favor d’eliminar les llacunes en la legislació europea existent. Després de la votació, el diputat d’ICV i ponent a l’ombra de la regulació, Raül Romeva i Rueda, ha declarat:

Finalment la UE elimina les llacunes en el reglament que prohibeix l’aleteig. Els europarlamentaris han votat a favor de prohibir que es tallin les aletes a bord, fent així obligatori que es desembarquin els taurons amb les aletes adherides al cos de manera natural, sense excepcions. Aquesta modificació permetrà a la UE controlar molt millor que no es practiqui l’aleteig. Malgrat que la legislació comunitària sobre l’aleteig de taurons existeix des de l’any 2003, les llacunes existents permetien malauradament que pogués tenir lloc aquesta pràctica cruel. Afortunadament, la majoria dels diputats al Parlament Europeu ha votat a favor de clarificar la legislació i han rebutjat els intents de preservar aquestes llacunes.

“Cada any, milions de taurons són capturats, les seves aletes tallades i els cossos rebutjats, simplement amb l?objectiu de satisfer la demanda de sopa d’aleta de tauró a Àsia. Això no és només un malbaratament absurd, també exerceix una gran pressió sobre les espècies de taurons amenaçades. Amb aquest canvi en la norma europea, ara la UE ha de treballar per tal que aquesta prohibició total esdevingui universal “.

****

CASTELLANO

Pesca / aleteo de tiburón

La UE se dota de una prohibición del aleteo completa y sin lagunas
 

Los Verdes saludan la votación de hoy en el Parlamento Europeo en apoyo de una legislación que prohíba de manera total y sin excepciones el aleteo. Los Verdes hace tiempo que reclaman este paso. Es por ello que agradecen a sus colegas que hayan votado a favor de eliminar las lagunas en la legislación europea existente. Tras la votación, el diputado de ICV y ponente en la sombra de la regulación, Raül Romeva y Rueda, ha declarado:

Finalmente la UE elimina las lagunas en el reglamento que prohíbe el aleteo. Los europarlamentarios han votado a favor de prohibir que se corten las aletas a bordo, haciendo así obligatorio que se desembarquen los tiburones con las aletas adheridas al cuerpo de manera natural, sin excepciones. Esta modificación permitirá a la UE controlar mucho mejor que no se practique el aleteo. Aunque la legislación comunitaria sobre el aleteo de tiburones existe desde el año 2003, las lagunas existentes permitían desgraciadamente que pudiera tener lugar esta práctica cruel. Afortunadamente, la mayoría de los diputados al Parlamento Europeo ha votado a favor de clarificar la legislación y han rechazado los intentos de preservar estas lagunas.

“Cada año, millones de tiburones son capturados, sus aletas cortadas y los cuerpos rechazados, simplemente con el objetivo de satisfacer la demanda de sopa de aleta de tiburón en Asia. Esto no es sólo un despilfarro absurdo, también ejerce una gran presión sobre las especies de tiburones amenazadas. Con este cambio en la norma europea, ahora la UE debe trabajar para que esta prohibición total sea universal “.

***

ENGLISH

PECH / Sharks Finning

EU ban on shark finning to become reality after EP vote

The Greens welcomed a vote by the European Parliament today supporting proposed legislation to ban shark finning in principle. The Greens have long supported the outlawing of this odious and wasteful fishing practise and welcomed the support of MEPs.  After the vote, Green fisheries spokesperson Raül Romeva i Rueda stated:

“An unequivocal EU ban on the odious and wasteful practise of shark finning will finally become reality after today‘s vote. MEPs have voted to prohibit the removal of shark’s fins on board, making it mandatory to land sharks with the fins naturally attached. This will allow the EU ban to finally be implemented without exceptions. Despite EU legislation on shark finning existing since 2003, loopholes made possible this barbaric and wasteful practise to continue. Thankfully, a majority of MEPs has voted for an outright ban, and rejected attempts to preserve these loopholes.

“Every year millions of sharks are caught, their fins hacked off and the bodies simply discarded to meet the demand for shark fin soup in Asia. This is not only a senseless waste, it also puts pressure on threatened shark species. Banning shark finning, without excpections, in European fisheries is an important step but the EU should also advocate for the practise to be outlawed at international level.” 

Foto: Raül Romeva, Àlex Bartolí i Roman Grädel, al Palma Aquarium, durant campanya en favor de protegir millor els taurons.

Taurons: la meva intervenció en el debat del PE / Tiburones: mi intervención en el debate del PE

0

CAT

Benvolguts i benvolgudes col.legues,

Els Taurons porten als nostres mars i oceans des de fa més de 400 milions d’anys. Hi ha més de 375 espècies de tauró. Més de 100 milions de taurons són massacrats cada any, per les seves aletes. Però la part més fosca d’aquesta història és l’aleteig, o finning. Una pràctica cruel com poques, i que per això està prohibida en gairebé tot el món, també a la UE. Però el reglament europeu vigent conté algunes llacunes que havíem de corregir. Es tractava d’un procés necessari, raonable i, a priori, senzill. Consisteix a exigir que totes les captures de taurons es desembarquin amb les aletes adherides de forma natural al cos.

Però ens ha costat molt, massa, arribar fins aquí. I, sincerament, no entenc perquè. Ni jo, ni milers de ciutadans.

Quan la Comissió Europea va fer l’única cosa sensata que es podia fer, és a dir: eliminar les excepcions i els permisos especials dels quals es beneficien sobretot les flotes espanyola i portuguesa, el nostre paper com a Parlament havia de ser, simplement, donar suport i ratificar aquesta proposta. I no obstant això portem mesos debatent i, conseqüentment, allargant l’agonia dels taurons.

Per exemple, aquesta setmana passada, la ICCAT es va reunir a Agadir. La Comissió Europea es va inhibir del debat sobre aquest tema. Lògic. Com podia donar lliçons a ningú si el nostre reglament està a la cua en responsabilitat? Confio que demà corregirem això.

Col·legues, nombroses organitzacions, entre les quals Shark Alliance, Oceana i International Human Society, i milions de ciutadans i ciutadanes, europees i no europees, esperen d’aquest Parlament una actitud coherent, valenta i responsable. No les defraudem. Ni a elles, ni als Taurons. Protegir els Taurons significa també protegir-nos a nosaltres, com a espècie, com Humanitat.

*******

ESP

Estimados y estimadas colegas,

Los Tiburones llevan en nuestros mares y océanos desde hace más de 400 millones de años. Hay más de 375 especies de tiburón. Más de 100 millones de tiburones son masacrados cada año, por sus aletas. Pero la parte más oscura de esta historia es el aleteo, o finning. Una práctica cruel donde las haya, y que por ello está prohibida en casi todo el mundo, también en la UE. Pero el reglamento europeo vigente contiene algunas lagunas que debíamos corregir. Se trataba de un proceso necesario, razonable y a priori sencillo. Consiste en exigir que todas las capturas de tiburones se desembarquen con las aletas adheridas de forma natural al cuerpo.

Pero nos ha costado mucho, demasiado, llegar hasta aquí. Y, sinceramente, no entiendo porque. Ni yo, ni miles de ciudadanos.

Cuando la Comisión Europea hizo lo único sensato que se podía hacer, esto es: eliminar las excepciones y los permisos especiales de los que se benefician sobretodo las flotas española y portuguesa, nuestro papel como Parlamento debía ser, simplemente, apoyar y ratificar dicha propuesta. Y sin embargo llevamos meses debatiendo y, consecuentemente, alargando la agonía de los tiburones.

Por ejemplo, esta semana pasada, la ICCAT se reunió en Agadir. La Comisión Europea se inhibió del debate sobre este tema. Lógico. Cómo podía dar lecciones a nadie si nuestro reglamento está a la cola en responsabilidad? Confío que mañana corrijamos esto.

Colegas, numerosas organizaciones, entre las cuales Shark Alliance, Oceana e International Human Society, y millones de ciudadanos y ciudadanas, europeas y no europeas, esperan de este Parlamento una actitud coherente, valiente y responsable. No las defraudemos. Ni a ellas, ni a los Tiburones. Proteger a los Tiburones significa también proteger-nos a nosotros, como especie, como Humanidad.

Gas d’Esquist a Osona? Què en pensa la Comissió Europea? (#shalegas #fracking)

0
Aquesta és la pregunta que he fet arribar a la Comissió Europea en relació a les prospeccions que la Generalitat ha autoritzat a Osona:

Pregunta escrita de Raül Romeva i Rueda a la Comisión Europea sobre Shale gas en Osona.

El 27 de Septiembre se publicó en el Diario Oficial de la Generalitat de Cataluña la concesión de permisos de extracción de gas de esquisto (shale gas) a la empresa Montero Energy Corporation SL., filial de la multinacional canadiense R2 Energy. Este sistema consiste en una serie de pozos de gran profundidad, unos 5 km. de profundidad y unos 2 km. de ancho, en el que se inyecta unos 20 millones de litros de agua a presión de los cuales 220.000 son productos químicos altamente tóxicos. Estos pueden filtrarse a los acuíferos y los ríos con el consiguiente riesgo para el consumo humano. Esta concesión afecta La zona de la comarca de Osona llamada Leonardo, la cual cuenta con más de 76.000 Ha y 33 municipios de la comarca de Osona y el Lluçanès.

El gobierno catalán no ha presentado informes de impacto ambiental sobre el efecto de la concesión de shale gas en el territorio mencionado, el cual también sufrirá de la construcción de vías de acceso para tráfico rodado pesado, la contaminación sobre los acuíferos, ya altamente contaminados por purines, la afectación a la biodiversidad, los problemas de salud pública o la afectación sobre la agricultura.

En la respuesta E-007627/2011 la Comisión afirmaba que “los proyectos de prospección y explotación de gas de esquisto están regulados por la Directiva de Impacto Ambiental (EIA), que impone a los Estados miembros la responsabilidad de someter ese tipo de proyectos (sean públicos o privados) a evaluación antes de autorizar su ejecución, aplicando, si resulta necesario, el principio de cautela.”

¿Conocía la Comisión dicho proyecto de extracción de shale gas? ¿Considera que la Generalitat de Cataluña (y el Estado Español) esta violando el principio de cautela? ¿Qué acciones tomará para frenar, al menos temporalmente, el proyecto con la empresa Montero Energy Corporation SL?

ICCAT 2012: Un respir per a la Tonyina Vermella, cap per als taurons / Un respiro para el Atún Rojo, ninguno para los tiburones

0

CAT

Ahir va acabar a la ciutat marroquina d’Agadir la plenària de 2012 de la Comissió per a la Conservació de la Tonyina Atlàntica (ICCAT).

Un any més vaig poder-hi participar, i vaig poder veure en directe com es prenen les mesures de gestió i conservació que s’han d’aplicar a les pesqueries de túnids a l’Atlàntic i la Mediterrània.

Una de les espècies a les que els Verds hem atorgat més atenció en els últims anys és la tonyina vermella. La sobrepesca que ha patit al llarg de l’última dècada aquest singular animal (són desenes de milers les tones capturades il·legalment), el va situar al llindar del col·lapse.

Tot i la resistència de part de la indústria i d’alguns països, les quotes de pesca van ser retallades substancialment a partir de 2010 i el nombre de vaixells a la pesquera va haver de disminuir.

Els científics ens diuen ara que hi ha indicis que l’espècie s’està recuperant. No obstant, insisteixen que per tal de no posar en perill la recuperació de la tonyina vermella també ens diuen que necessiten temps per comprovar que això és així.

Alguns països, entre ells Japó i Espanya, semblaven disposats a plantar cara en favor d’un augment significatiu de les quotes.

Per sort, sembla que aquesta vegada la raó i el sentit comú s’han imposat i les quotes han estat pràcticament inalterades (han passat de 12.900 a 13.500 tones, tal i com suggerien els científics). La quota no es modificarà fins que el Comitè Científic de ICCAT proporcioni informació que indiqui que es pot augmentar sense comprometre la millora de l’estoc. És un respir per a la tonyina, efectivament, però caldrà vigilar, ja que al llarg de la reunió es va fer evident que alguns països aprofitaran qualsevol oportunitat per reclamar un increment de les captures.

A l’altra cara de la moneda hi trobem els taurons. Cap respir per a ells. Malgrat les nombroses propostes que es van presentar a la ICCAT per protegir diverses espècies, cap no va ser aprovada. Això deixa les poblacions més vulnerables sense cap mena de protecció enfront de la pesca abusiva.

Tot plegat suposa, crec, una raó més per tal que les tres propostes que s’han presentat a la Comissió sobre el Comerç Internacional d’Espècies Amenaçades (CITES) segons les quals es demana introduir controls estrictes en el comerç internacional de diverses espècies de taurons, rebin un ampli suport en la propera reunió de CITES, el proper mes de març a Bangkok.

Si els països amb interessos pesquers no compleixen amb les seves obligacions de protegir les espècies més vulnerables a les organitzacions regionals de pesca, llavors la comunitat internacional té l’obligació de protegir el nostre patrimoni biològic comú i una oportunitat per fer-ho és la propera reunió CITES.

 

ESP

Ayer terminó en Agadir (Marruecos) una nueva sesión plenaria de la Comisión para la Conservación del Atún Atlántico. Un año más tuve ocasió de assistir y seguir de primera mano los debates sobre nuevas medidas de gestión y conservación que han de aplicarse a las pesquerías de túnidos en el Atlántico y el Mediterráneo.

Una de las especies a las que Los Verdes hemos prestado más atención en los últimos años es el atún rojo. La sobrepesca a la que se ha sometido este singular animal a lo largo de la última dècada (son decenas de miles de toneladas las que se han capturado il·legalment), puso a la especie al borde del colapso. Pese a la resistencia ejercida de gran parte de la industria y de algunos países, las cuotas de pesca fueron recortadas substancialmente a partir de 2010 y el número de barcos en la pesquería disminuyó.

Los científicos nos dicen ahora que hay indicios de la que la especie se está recuperando. No obstante, a fin de no poner en peligro la recuperación del atún rojo también nos dicen que necesitan tiempo para comprobar que eso es así.

Algunos países, entre ellos Japón y España, parecían dispuestos a dar la batalla en Agadir en favor de un aumento significativo de las cuotas. Por suerte esta vez parece que la razón y el sentido común se ha impuesto y las cuotas han permanecido prácticamente inalteradas (han pasado de 12.900 a 13.500 toneladas, tal y como sugerían los científicos). Además, la cuota no se modificará hasta que el Comité Científico de ICCAT proporcione información que indique que se puede aumentar sin comprometer la mejora del stock.

Se trata, efectivamente, de un respiro para el atún rojo, aunque deberemos estar vigilantes puesto que a lo largo de la reunión se hizo evidente que algunos países aprovecharán cualquier oportunidad para incrementar las capturas.

En el otro lado de la moneda se encuentran los tiburones. Para ellos no hay respiro. Pese a las numerosas propuestas presentadas a ICCAT para proteger varias especies, ninguna fue aprovada. Ello deja a poblaciones especialmente vulnerables sin protección frente a la pesca abusiva.  

Ello supone un nuevo argumento a favor de que las tres propuestas que se han presentado en la Comisión sobre el Comercio Internacional de Especies Amenazadas (CITES) para introducir controles estrictos en el comercio internacional de varias especies de tiburones, reciban un amplio apoyo en la próxima reunión de CITES, el próximo mes de marzo en Bangkok.  

Si los países con intereses pesqueros no cumplen con sus obligaciones de proteger a las especies más vulnerables en las organizaciones regionales de pesca, entonces la comunidad internacional tiene la obligación de proteger nuestro patrimonio biológico común y una oportunidad para hacerlo es la próxima reunión CITES.

Font foto: econoticias

El gas d’esquist (#shalegas #fracking) arriba al Parlament Europeu: arguments dels qui ens hi oposem

1

CAT

Finalment, després de més de tres hores de debat, no m’han donat la paraula per intervenir en relació al gas d’esquist. Si hagués pogut fer-ho, hauria dit el següent:

“Col·legues, diguin el que vulguin. la veritat és que, tal i com s’ha dit, el fracking comporta seriosos riscos per a la salut i el medi ambient, entre els quals hi ha la contaminació de les aigües dels aqüífers, a causa dels productes químics altament contaminants utilitzats.

Nombroses organitzacions porten temps denunciant aquestes pràctiques. És el cas, entre altres, de GREENPEACE o ECOLOGISTES EN ACCIÓ.

Tot i això, en els últims mesos, el govern d’Espanya, i alguns autonòmics, han autoritzat nombrosos permisos d’investigació per al fracking.

Alguns d’aquests permisos afecten directament a paratges de gran interès natural, com les Llacunes de Riudera (a Ciudad Real) o Les Merindas (a Burgos).

Personalment em preocupa especialment que el govern català hagi concedit permisos d’investigació aa empresa MONTERO ENERGY CORPORATON, filial de la canadenca R2 Energy, que es dedica a fer extraccions de gas del subsòl, per a la zona de OSONA.

Reitero: el gas d’esquist no és cap oportunitat, com defensa el comissari Oettinger, sinó que, al contrari, és una NOVA, PERILLOSA, I POTENCIALMENT MORTAL ESTAFA.”

 

******

ESP

Finalmente, tras más de tres horas de debate no me han dado la palabra, en relación al debate sobre el gas de esquisto. Si hubiera podido intervenir habría dicho lo siguiente:

“Colegas, digan lo que quieran. Lo cierto es que, tal y como se ha dicho, el fracking entraña serios riesgos para la salud y el medio ambiente, entre los que se encuentra la contaminación de las aguas de los acüíferos, a causa de los productos químicos altamente contaminantes utilizados.

Numerosas organizaciones llevan tiempo denunciando estas prácticas. Es el caso , entre otras, de GREENPEACE o ECOLOGISTAS EN ACCIÓN.

A pesar de ello, en los últimos meses, el gobierno de España, y algunos autonómicos, han autorizado numerosos permisos de investigación para el fracking.

Algunos de estos permisos afectan directamente a parajes de gran interès natural, como Las Lagunas de Riudera (en Ciudad Real) o Las Merindas (en Burgos).

Personalmente me preocupa especialmente que el gobierno catalán haya concedido permisos de investigación a a empresa MONTERO ENERGY CORPORATON, filial de la canadiense R2 Energy, que se dedica a hacer extracciones de gas del subsuelo, para la zona de OSONA.

Reitero: el gas de esquisto no es ninguna oportunidad, como defiende el Comisario Oettinger, sinó que, al contrario, es una NUEVA, PELIGROSA, Y POTENCIALMENTE MORTAL ESTAFA.”

Foto: Nicolle Rager Fuller

Taurons al Parlament Europeu: de què va la cosa?

0
Tal i com vinc enunciant desde fa setmanes (de fet mesos), un dels temes estrella de la plenària de Novembre en la qual estem immersos és la votació sobre taurons. Un cop més, és un assumpte estandard, relatiu a una espècie icònica, emblemàtic, que va molt més enllà de la mesura concreta que s’adopti. Estableix un precedent i marca una manera de gestionar els recursos marins amb un criteri de sostenibilitat. Per això és tan important.

El cas és que existeix un reglament de la UE (de 2003), que estableix una prohibició general a la pràctica de l’aleteig (en anglès “finning”), segons el qual està explícitament prohibit tallar les aletes dels taurons, una vegada pescats, i llençar la resta (la carcassa) al mar. Cal dir que aquesta és una pràctica que malauradament ha passat i passa sovint, provocant imatge deplorables de taurons aletejats llençats per la borda encara vius, i agonitzant.

El reglament en qüestió, però, autoritza als Estats membres que puguin expedir permisos de pesca especials que permeten el ‘processament a bord’. Així doncs, es poden tallar les aletes les aletes als taurons, completament, i emmagatzemar-les de manera separada als cossos.

Per tal d’assegurar la correspondència entre el pes de les aletes i el dels cossos, s’ha establert un mètode de càlcul (una ratio) que permet estimar si hi ha hagut ‘finning’ a partir de calcular el pes de les aletes amb el dels cossos. No obstant això, atès que aquest tractament es fa a bord de vaixells, les aletes i els cossos poden ser desembarcats en ports diferents.

Per diverses raons, aquesta separació d’aletes i cossos fa que el control i l’execució d’aquesta estimació sigui extremadament complexa, i obre la porta a que existeix ‘finnig’ encobert.

Se sap que el ‘finning’ pot passar, i que de fet passa, però sovint és difícil de detectar. La manca de proves dificulta, per tant, les denúncies i els procediments judicials.

En conseqüència, la mateixa Comissió Europea ha proposat esmenar a la regulació de manera que s’elimini l’esmentada excepció. Així, segons aquesta proposta, les flotes que pesquen tauró estarien obligades a desembarcar els taurons amb les aletes adherides al cos de manera natural. És a dir, es poden tallar parcialment, la qual cosa és important per la seguretat de la tripulació de la flota congeladora, i per a l’emmagatzematge, per exemple, i doblegar-se, però les aletes han de quedar fixades al cos. És l’única, repeteixo, l’única manera d’estar segurs que no es practica ‘finning’.

De bon principi que he donat suport a aquesta proposta de la Comissió, i l’he defensada en tant que ponent a l’ombra del meu grup. Ja és hora de posar fi a aquesta pràctica. De fet, molts altres països ja ho han, alguns dels quals, com Costa Rica, amb un llarg historial en finning. Al Consell, tots els Estats membres també van acordar donar suport a la proposta de revisió amb l’excepció dels governs espanyol i portuguès, que són els únics països de la UE que emeten permisos especials permetent així les seves flotes separar aletes i cossos.

Ara és l’hora del Parlament. El dossier va caure en mans de la diputada portuguesa del PPE, Patrao Neves, la qual va construir des de bon inici una aliança amb el PP espanyol i amb bona part dels socialistes espanyols i portuguesos. La seva estratègia ha estat dilatar tant com ha pogut el procés, demanant informes innecessaris, estudis, complicant la votació, etcètera.

Finalment, però, no ha aconseguit que cap grup, de manera global (ni tan sols el seu) li doni suport. He de reconèixer que l’energia que ha invertit en aquesta història ha estat immensa, i ha obligat als ponents a l’ombra, així com les ONG que porten anys insistint en la necessitat de canviar la norma, ha activar tots els mecanismes de mobilització possibles per contrarestar l’ofensiva de la ponent.

Així, la comissió ENVI va emetre un dictamen ferm també en suport a la proposta COM, però les coses se’ns van complicar durant la votació a PECH. La part positiva és que es van adoptar diverses de les nostres esmenes de conservació (signades conjuntament pels Verds, ALDE, ECR i S&D), així com algunes de les modificacions procedents d’ENVI. Així, hem aconseguit posar l’èmfasi en la necessitat de la prohibició i enfortit les mesures de control. Malauradament (sí, sempre hi ha d’haver un però, carai), també es van adoptar algunes de les esmenes del ponent degut a que alguns col·legues van votar de manera certament incoherent.

En concret, la modificació fonamental de la proposta COM era suprimir l’article 4 del Reglament original, l’article que permet les excepcions. La ponent va intentar canviar aquesta modificació per permetre continuar amb les excepcions, però va ser derrotada en FISH, per un marge de sis vots a favor i 14 en contra. El problema, però, és que també es van adoptar les esmenes de la ponent que fan referència a l’article 4 original (tot i que per un marge ben estret, 12 a favor, 10 en contra). Així, el resultat és que hi ha modificacions que fan referència a un article que s’ha eliminat. Tothom es va adonar d’aquesta contradicció i vam tenir un descans abans de la votació final per decidir què fer. Al final, l’informe, amb les seves contradiccions internes, es va aprovar per un marge de 11 favor-10 contra-3 abstencions i 12 favor -9 contra- 2 abstencions en els dos vots finals.

Ara som a plenari. Demà, dimecres, tindrem el debat (juntament amb altres assumptes relatius a pesca), i dijous votarem. Hem presentat una esmena conjunta de tots els grups, excepte el GUE i el PPE, amb la intenció d’enfortir la proposta de la Comissió. Per la seva banda, la ponent ha presentat cinc esmenes (quatre als recitals i una a l’articulat) amb la intenció d’afeblir la proposta de la Comissió. Per exemple, pretén inserir novament l’article 4.

Així doncs, caldrà estar molt atents al debat i la votació, així com a les possibles iniciatives entre bambolines que puguin impulsar la ponent i el sector directament afectat.

Demà més.

Font foto: International Human Society, una de les ONG defensores de la reforma del Reglament amb qui hem treballat estretament els darrers mesos.

Gaza un altre cop, sempre Gaza

0

Els últims atacs a Gaza han provocat la mort d’un centenar de palestins, incloent nens i nenes, i 3 israelians. Coneixent que Israel va autoritzar el desplegament de 75.000 militars reservistes i bombardejar 80 llocs només durant la nit de diumenge a dilluns 19 de novembre, és evident que tot plegat podria provocar una preocupant escalada armada en tota la zona.

El president de l’Autoritat Nacional Palestina (ANP), Mahmud Abbas, va exhortar el poble palestí a resistir les agressions d’Israel de forma pacífica, i el Secretari General de Nacions Units va demanar l’alto el foc. Mentrestant, la UE, a través de l’Alta Representant, Catherine Ashton, ha reconegut el dret d’Israel a defensar-se dels atacs de Hamàs, que considera “inacceptables”. El bloc europeu també ha cridat a les autoritats israelianes a respondre de manera proporcionada (veure http://www.consilium.europa.eu/uedocs/cms_data/docs/pressdata/EN/foraff/133530.pdf ). En la propera reunió del Consell, els ministres d’Exteriors analitzaran la situació.

Tenint en compte tot això, he plantejat les següents preguntes a la Comissió Europea:

Què vol dir concretament la Sra. Ashton amb ‘respondre de manera proporcionada’?

La invasió terrestre que planeja Israel, entra dins del seu concepte de “manera proporcionada”?

Bombardejar un territori ocupat, on viuen civils amb un armament altament superior, és considerat defensa per part de l’estat d’Israel?

Per què l’Alta Representant no demana l’alto el foc tal i com ho va fer el secretari general de l’ONU?

Quins contactes té l’alta representant amb la lliga de països àrabs i amb l’ANP?

Com pensa intervenir la diplomàcia europea per evitar més atacs d’Israel a Palestina?

Quines accions prendrà la UE per protegir els civils, israelians i palestins, que es troben en aquesta zona?

Foto: Fum després d’un atac aeri israelià al sud de Gaza. Font: EFE/EPA/Mohammed Saber

 

Plenària Parlament Europeu, Novembre (19-23): UEM, Shale Gas, taurons, clima, Gaza,…

0

Comencem una nova sessió plenària del Parlament Europeu, a Estrasburg. Entre les qüestions que tocarà debatre i votar aquesta setmana hi ha el progrés en la Unió Econòmica i Monetària; noves regles pel marketing de productes agrícoles; Gas d’Esquist, riscos per a la salut i el medi ambient; enfortiment llei europea; el futur del pressupost de la UE; votació nou membre Comissió Europea (Borg); Gaza i l’escalada del conflicte; converses sobre el Clima i la posició europea; Taurons, obligació de desembarcar peces amb les aletes adherides (lluita contra el finning, o aleteig); o la dimensió externa de la política pesquera de la UE, entre d’altres.

Adjunto la nota resum que hem preparat el grup dels Verds per preparar la sessió, i la postura amb la qual encarem cadascun d’aquests debats (en anglès):

 

Completing the EU’s economic and monetary union

Tues. 20 Nov. – EP plenary debate and vote (Thyssen report)

MEPs will vote on a report on the ongoing moves towards economic and monetary union. With the social and economic hardship in crisis-hit Eurozone members continuing to worsen, it is clear that moves towards a true economic union need to be stepped up. For the Greens, this means addressing the sovereign debt crisis by moving towards debt mutualisation and Eurobonds. It means a proper EU budget and investment to stimulate economic recovery and employment in the periphery. It means finally tackling tax avoidance and ending the counter-productive one-sided focus on fiscal contraction.

Rules for marketing agricultural products

Tues. 20 Nov. – EP plenary vote (Bové report)

The EP will vote on a report dealing with the marketing of agricultural exports from the EU, as well as the general marketing of agricultural products. Green MEP and EP draftsperson José Bové believes the goal should be to promote high quality agricultural products and local food chains and to prevent export policy being used to dump excess production onto international markets. The EU should be seeking to promote small scale farmers, with information about production methods and the origin of quality food, and propose legislation to this end.

Shale gas: a health and environmental risk

Tues. 20 Nov. – EP plenary debate; vote Weds. (Sonik, Tzavela reports)

Shale gas and the controversial practise of its extraction will be the subject of two different reports to be voted on this week. The Greens have major concerns about shale gas, notably through the extraction process of fracking, but also the wider negative health, environment and climate impacts. Given the mounting evidence on these risks, the group believes that a moratorium is the most sensible approach ultimately and will be hoping MEPs endorse this. At the very least, tougher regulation and bans on extraction in sensitive areas are needed. (see latest press release)

Enforcing EU law

Tues. 20 Nov. – EP plenary debate; vote Weds. (Lichtenberger report)

The implementation and enforcement of EU legislation remains a major problem, as revealed in this report by Green draftsperson Eva Lichtenberger. The report highlights some of the problem areas, as well as singling out EU member states that are laggards when it comes to implementing EU laws. It also points to the persisting problems with enforcement by the European Commission and the infringement procedure, outlining possible solutions.

Future EU budget – decision time nears

Weds. 21 Nov. – EP plenary debate; Thurs./Fri. – EU summit

EU leaders meet for a summit on the EU’s multiannual financial framework for 2014-20 at the end of the week and MEPs will hold a debate in advance, having voted on their red lines last month. The EU budget should be a key tool for stimulating economic recovery, funding research, education, green technologies, and the sustainable transformation of our energy sector. The latest proposals fail to reflect this ambition and must be increased. It is also high time for a real system of own resources for financing the EU budget to end the damaging annual haggling.   

Vote on new EU commission candidate

Weds. 21 Nov. – EP plenary vote (secret ballot)

Parliament will vote on whether or not to approve Malta’s nomination for its vacant EU commission post, Tonio Borg, as part of the appointment process. While the smoke has yet to clear following the controversial dismissal of John Dalli as health commissioner, there are a number of concerns about the candidacy of Tonio Borg, notably his views on minorities, women’s rights and reproductive health and rights. The Greens believe Mr Borg has failed to dispel concerns about his views and will be opposing his nomination. (see press release)

Gaza and the re-emerging conflict

Weds. 21 Nov. – EP plenary debate with Council and Commission

After the worrying escalation of violence in the Gaza strip, with Israel having launched airstrikes in which civilians were killed, MEPs are set to debate the situation with the Council and Commission. Four years on from the last Gaza war, and the humanitarian tragedy that resulted, this latest disturbing escalation comes at a time when hopes for a peaceful settlement were being raised. The Greens condemn acts of violence on both sides and urge the EU to urgently engage to ensure a peaceful solution in Palestine.

UN climate talks and the EU position

Weds. 21 Nov. – EP plenary debate; vote Thurs.

Ahead of this year’s UN climate summit in Doha (COP18), the EP will adopt its opinion on the EU’s role. The EU’s position in the negotiations has run to standstill. Despite the 2020 greenhouse gas reduction target of 20% being outdated and lacking ambition, there has been no change. Moving to a more ambitious target of 30% would give momentum to the talks and be good for the EU economy. Another outstanding issue in the talks, where the EU has also failed to evolve, is the question of surplus emissions allowances under the Kyoto protocol. These should be scrapped.

Banning shark finning in EU fisheries

Weds. 21 Nov. – EP plenary debate; vote Thurs. (Patrao Neves report)

After years of debate, the EU is moving closer to adopting legislation banning the odious and wasteful practise of shark finning (catching sharks, removing their fins and throwing the carcass back into the water), with MEPs set to vote on proposals to this end. The Greens have long supported an outright ban. Regrettably, the EP fisheries committee supported loopholes that would allow fins to continue to be removed from sharks. The Greens will be tabling amendments to ensure the legislation results in an unequivocal ban on shark finning. (see press release)

Tackling the external dimension of EU fisheries

Weds. 21 Nov. – EP plenary debate; vote Thurs. (Lövin report)

MEPs are set to adopt a report by Green draftsperson Isabella Lövin on the external dimension of EU fisheries. 28% of fish caught by the EU fleet are caught outside EU waters, while 60% of fish consumed in the EU is imported. The CFP should address this, tackling the activities of the EU fishing industry outside EU waters or jurisdictions. The EU should be pushing for better management of regional organisations, with binding independent advice on fisheries management that must be swiftly implemented and sanctions for states in non-compliance. (see press release)

Foto: Romeva prement (simbòlicament) el votó, a Estrasburg, en favor de protegir més i millor els taurons. Aquest és un dels temes que votarem aquesta setmana, en concret l’informe que obliga a desembarcar les captures de taurons amb les aletes adherides de manera natural, la qual cosa és un instrument fonamental per lluitar contra l’aleteig, o finning. Font: Shark Alliance.

Reaccions Intergrup LGBT PE a la candidatura de Borg, maltès, a substituir Dalli a la Comissió Europea

0

Mixed reactions to Tonio Borg on LGBT rights (Updated)

Last November 13th, 2012, Members of the European Parliament examined Tonio Borg’s bid to join the European Commission. MEPs express very mixed feelings after a 3-hour interview on the public health, environment and consumer protection portfolio.

The Intergroup on LGBT rights had made clear its concerns regarding Mr Borg’s track record, notably on women’s and LGBT rights.

After the 3-hour hearing, Presidents of the LGBT Intergroup reacted personally:

Sirpa Pietikäinen MEP (EPP), Vice-chair of the Committee on Environment, Public Health and Food Safety: “Fundamental rights are not a matter of subsidiarity, they are universal. None of them are to be neglected or considered outside the competence of the EU, and I hope Mr Borg will abide by his unreserved commitment to these universal rights.

Michael Cashman MEP (S&D): “I do remain concerned about Tonio Borg’s track record. But given the reassurances he has given us on fundamental rights, I believe we could entrust him with the public health portfolio, and hold him strictly to account on the commitments he made tonight. He said his door would ‘always be open’, so we should immediately work on issues such as blood donation for gay men, the depathologisation of transgender people, and sexual and reproductive health rights.”

Update: On the day following the hearing, Michael Cashman said in a statement: “I have given this a lot of thought, and given the doubts expressed to me by many—and especially by women who feel strongly about his negative track record on sexual and reproductive health rights— I’ve come to the conclusion that I cannot endorse Tonio Borg for the European Commission […]”

Sophie in ‘t Veld MEP (ALDE): “He gets a clear ‘no’ from me. Tonio Borg said he won’t abandon his views, and I’m very much opposed to them—his Europe isn’t my Europe. The Parliament cannot ask the Commission to press ahead with better fundamental rights, and then vet a Commissioner with very different views.”

Ulrike Lunacek and Raül Romeva MEPs (Greens/EFA): “Even though Mr Borg brandished subsidiarity and the treaties when asked about his personal views, we don’t trust him to go beyond the strict minimum and actually defend the Charter of Fundamental Rights, rather than simply abide by it. The Commission must not only respect minimum standards; it must set these standards—and set them high. We do not trust him to work for all EU citizens regardless of their gender and of their sexual orientation.”

Dennis de Jong MEP (GUE/NGL), Member of the Committee on Internal Market and Consumer Protection: “Mr Borg appeared to be competent, but he fell short of expectations when he refused to endorse the horizontal anti-discrimination Directive, which the Commission proposed in 2008, and which all Commissioners stand by. Avoiding concrete answers on legal proposals is a very negative sign.”

Members of the European Parliament will now discuss Mr Borg’s performance within their political groups. The plenary of the European Parliament will then vote on his nomination next week in Strasbourg.

Photo: European Parliament

 

Foto: Borg i Schulz. Font: PE.
Publicat dins de LGBT | Deixa un comentari

La llista negra, de la pesca il·legal

2

Just arribo a Agadir, Marroc, per assistir a la reunió anual de la ICCAT (la Comissió Internacional que gestiona els túnids de l?Atlàntic i el mediterrani), quan m?assabento que la Comissió Europea acaba d?adoptar la llista de països identificats com a no-cooperants en la lluita contra la pesca il·legal, no declarada i no reglamentada (IUU, per les seves sigles en anglès).

Aquesta llista negra és una eina crucial, una de les mesures necessàries que ens han de permetre acabar definitivament amb la pesca il·legal. Fa molt de temps que la venim demanant. Avui li donem la benvinguda.

La pesca il·legal, no declarada i no reglamentada és una gran amenaça per a les poblacions de peixos més vulnerables, de fet representa fins a un terç de les captures mundials.

Tot i que la UE va introduir normes més estrictes contra la pesca IUU, la pesca il·legal continua sent un problema important, també per a la indústria pesquera de la UE.

Tanmateix, si bé la publicació de la llista és un pas significatiu, i necessari, encara no és suficient. Ara cal garantir que la imposició de sancions als països còmplices de la pesca il·legal. Si els països a la llista no reverteixen la situació ràpidament, la Comissió ha d’imposar sancions de tot tipus, incloent les comercials.

La llista compta amb vuit països: Belize, el Regne de Cambodja, la República de Fiji, la República de Guinea, la República de Panamà, la República Democràtica Socialista de Sri Lanka, la República de Togo i la República de Vanuatu.

La indústria pesquera de la UE té vaixells que operen en alguns dels països que apareixen avui dins de la nova llista negra (i altres països amb un enfocament permissiu respecte a la pesca il·legal), i ho fan per què així evadeixen la regulació europea.

Així doncs, aquest no és de cap manera el final de la història. Hi ha encara molts països fora de la llista que directament són còmplices, o si més no permeten la pesca il·legal. Convidem doncs la Comissió a que ampliï la llista a molts d’altres països dels quals disposem de prou proves per constatar la seva responsabilitat en la pesca IUU. Així mateix, també hauria de publicar una llista d?aquells vaixells que es dediquen a la pesca il·legal.

PRESS NOTE:

Illegal fisheries

New blacklist an important tool for clamping down on illegal fishing

 

The European Commission today published a list of countries it has identified as non-cooperating in the fight against illegal, unregulated and unreported fishing (IUU) (1). The Greens have long campaigned for tougher measures to address illegal fishing and welcomed the list, with Green fisheries spokesperson Raül Romeva stating:

?This black-list provides a crucial tool for clamping down on illegal fishing. While long overdue, we warmly welcome today’s publication.

?Illegal, unreported and unregulated fishing remains a major threat to vulnerable fish stocks, accounting for up to one-third of global catches. While the EU has introduced tougher rules against IUU fishing, illegal fishing continues to be a major problem, also within the EU fishing industry. EU fisheries companies have vessels flagged in or operating out of some of the countries listed today (and other countries with a lax approach to illegal fishing), enabling them to evade EU regulations.

?This list, the first of its kind, must be seen as a significant step in EU efforts to tackle illegal fishing and the Commission must be congratulated for publishing the list and must now ensure sanctions follow for countries that are complicit in IUU fishing. However, it is by no means a finished project, with many other countries likely to be directly engaging in or complicit in IUU fishing. The Commission must therefore expand the list as soon as it has clear evidence from other countries, as well as a list of individual vessels engaged in IUU fishing.

?If countries on the list do not make swift improvements, the Commission must propose sanctions, including ? but not limited to ? trade sanctions.?

(1) The list comprises 8 countries: Belize, the Kingdom of Cambodia, the Republic of Fiji, the Republic of Guinea, the Republic of Panama, the Democratic Socialist Republic of Sri Lanka, the Togolese Republic and the Republic of Vanuatu.

Font foto: EC