Raül Romeva i Rueda

Font: elgarrotxi.cat

 

Emissió Dimarts 30 d’octubre a les 23.45 al 33 i a internet

 

i Diumenge 11 de novembre a les 15.30 al 3/24

Els mars i oceans estan a prop del col•lapse a causa de la sobrepesca. Per aturar-ho, diferents ONGs lluiten perquè les polítiques europees que fins ara han afavorit la pesca industrial afavoreixin la pesca artesanal i sostenible.

 

Nova emisió del programa de RTVE Europa 2012 (26/10/12). Inclou, a partir, del minut 12’04, debat Luis de Grandes (PPE)-Enrique Guerrero (S&D)-Raül Romeva (Verds/ALE)

• Europa 2012 – 26/10/12

Las conclusiones del consejo europeo no han gustado al parlamento europeo, que considera que la Union necesita más ambición para llegar a la unión bancaria y para poner freno a la austeridad.

La crisis afecta a millones de europeos y es necesario impulsar el crecimiento para ofrecerles esperanza. Son palabras del presidente de la comisión europea, Jose Manuel Durao Barroso, en el parlamento europeo donde explicó, junto a Rompuy, las conclusiones del consejo europeo. Los dos coincidieron en que el desempleo puede minar la cohesión social en Europa. Aun así no recibieron el aliento de la eurocámara que les reprocha falta de iniciativa en sus respuestas a la crisis.

En esa comparecencia de Barroso y Rompuy irrumpió el debate soberanista catalán, al plantear un eurodiputado belga el cese del Vicepresidente del parlamento, Vidal Quadras, por pedir la movilizacion de la guardia civil en Cataluña. Unas declaraciones que han llevado a 4 eurodiputados catalanes a firmar una carta, en la que piden proteccion a la Comision y que intervenga de forma preventiva para evitar un conflicto.

Castells: pilar de valors, sinergia de voluntats (publicat a la Revista Valors, octubre de 2012, número 97)

Per Raül Romeva i Rueda, dels Gausacs de Sant Cugat
 

Era la Festa Major de Mirasol de l’any 2010. L’acotxadora, menuda ella, s’enfilava com un esquirol arrapada a les camises de color verd gastat pel tronc d’un quatre de set. Just acabava d’arribar dalt i posava els peus sobre les espatlles dels dosos quan va aparèixer el cap de l’enxaneta. Amb tres passes precises aquest es va enfilar sobre l’acotxadora, es va besar la mà i va fer l’aleta. El so de gralles confirmava la càrrega, i els aplaudiments emocionats la celebraven. Llavors vaig sentir la pressió de la maneta que tenia agafada. Vaig abaixar el cap i la vaig mirar, somrient. Estava exultant. «Papa, ja també vull pujar-hi. Puc?». L’Elda tenia llavors quatre anys. Amb el temor propi d’un pare i una mare que desconeixien a fons la filosofia castellera ens vàrem acostar a una de les noies encamisades que repartia fulletons. Hi vàrem parlar i ens va convidar a anar a un assaig, per veure de què es tractava.

Un any després era l’Elda qui s’enfilava, arrapada com una aranyeta per les camises verd gausac, fins al capdamunt d’aquell pilar de cinc, somreia i feia l’aleta. Des de la meva posició de segones mans no vaig poder veure-li en directe la cara d’emoció que la seva àvia em va relatar després, però gràcies a les nombroses fotografies que li va fer vaig constatar que sí, allà dalt era feliç.

Després vindrien més pilars, torres, el 3de7 i fins i tot el carro gros. És bona qualsevol construcció que li permeti enfilar-se i veure el món en cenital, mentre la resta de la família ens diluïm dins la pinya, ben encaixats pit contra esquena.

Cada assaig i cada actuació són per a ella, igual com per a nosaltres, una petita experiència, vital i divertida. Un exemple extraordinari de generositat, entrega, i capacitat de construir sinergies sumant esforços en favor d’un objectiu comú, indiferentment de l’edat, el sexe, la condició física o el país d’origen.

200 anys d’història han dotat el fet casteller d’un valor simbòlic altíssim dins la societat catalana, i fins i tot ha estat reconegut internacionalment com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO. I és que l’activitat castellera ofereix un tipus de lleure no consumista, arrelat en la cultural popular tradicional de Catalunya, però, sobretot, “es tracta d’una activitat en què tothom és necessari perquè tothom hi pot aportar alguna cosa; uns espais de solidaritat, cohesió social i integració, especialment de persones nouvingudes, així com de convivència i comunicació plural i intergeneracional; i exemple d’un model associatiu participatiu i democràtic”, tal i com defensa la pròpia coordinadora de colles.

Com a espectador, és evident que el tronc és la part del castell més vistosa, la que surt a la fotografia. I així ho havia viscut sempre, en tant que aficionat a veure castells. Però va ser quan vaig començar a viure’ls des de dins que vaig constatar el gran domini tècnic i, per tant, el gran i exigent entrenament que demana aquesta part de l’estructura. I és que, essent com és la seva principal responsabilitat aconseguir que el pom de canalla sigui estable, i segur, tota precaució és poca, sobretot vist amb ulls de pare o mare. A més de tècnica, per tant, cal coordinació, confiança, esforç de superació, i capacitat de patiment, sobretot quan les coses van maldades. Tot això, i més, és el que aprenen de bon principi la canalla, i que els servirà, esclar, el dia que ja siguin massa grans per seguir fent de pom i hagin de baixar al pis de quints, o quarts, o fins i tot més avall. I si aquests són trets (o valors) que resulten fonamentals a l’hora de fer un castell, també ho són, i segurament encara més, en la formació personal i humana d’aquesta canalla.

Però al tronc, per molt bona que sigui la gent que el forma, li calen uns bons fonaments. Travar una bona pinya, per tant, és clau. Les diferents estructures corpòries han d’encaixar perfectament, i cal que els qui la formen sàpiguen llegir les necessitats de cada situació. Probablement no sortiran a les fotografies, però si rengles, vents, laterals, contraforts o agulles fallen, el tronc, i per descomptat el pom de dalt, podrien patir molt. Per això, des de l’anonimat de la base, sentir un «Molt bé, pinya!», cridat amb força agraïda per un membre del tronc, quan descarrega, és la millor recompensa: la que certifica la feina ben feta.

 

Setembre de 2012

Foto: Pinya del 2d8f que Gausacs va descarregar al Concurs 2012 de Tarragona. Font: Antoni Coll.

EU agency estimates cost in state welfare and lost production of young adults not in employment, education or training

By, Shiv Malik , at The Guardian, Monday 22 October 2012

 

A lost generation of 14 million out-of-work and disengaged young Europeans is costing member states a total of €153bn (£124bn) a year – 1.2% of the EU’s gross domestic product – the largest study of the young unemployed has concluded.

The report, by the EU’s own research agency, Eurofound, has discovered that Europeans aged 15 to 29 who are not in employment, education or training (known as Neets) have reached record levels and are costing the EU €3bn a week in state welfare and lost production.

The Organisation for Economic Co-operation and Development (OECD) said Europe was “failing in its social contract” with the young and rising political disenchantment could reach levels similar to those that sparked North African uprisings during the Arab spring.

The research, which will be presented at a high-level EU presidency employment meeting in Cyprus on Monday, backs such fears: a survey of EU Neets included in the report found much lower levels of political engagement and trust compared with those in work.

“The consequences of a lost generation are not merely economic,” the report warns, “but are societal, with the risk of young people opting out of democratic participation in society.”

The number of young adults in work across 26 member states is the lowest on record, the report’s authors found. Those in employment were working fewer hours and in less secure jobs. Last year 42% of young working Europeans were in temporary employment, up from just over a third a decade ago. A total of 30%, or 5.8 million young adults, were in part-time employment – an increase since 2001 of nearly nine percentage points.

Since the global downturn in 2008, there has been a 28% increase in associated Neet costs across the EU, with Italy facing an annual bill of €32.6bn a year, France €22bn, and the UK €18bn. At the start of this month the International Labour Organisation reported that worldwide, young people were three times more likely to be unemployed than adults and urged the G20 to look for “new approaches”.

The new EU report calculates that as a proportion of annual national output, Ireland is estimated to have lost 2.8% of its GDP to inactive young adults in 2011, while Greece lost 3.28% and Poland 2.04%.

The UK, the report concludes, lost 1% of GDP to an inability to engage potential young workers – a figure that contrasts with 2011 growth of 0.8%.

The report’s authors warn that the total EU costs associated with rising numbers of Neets – €10.8bn in public finance and €142.1bn in estimated loss of output – are “very conservative”, as they do not include extra spending on crime or health or the likely long-term scarring effect of unemployment.

However, they add that it is unrealistic to expect all Neets – who make up 15% of the total young adult population in the EU – to be integrated into the workplace, as the figure also includes those who might be looking after children or suffering from ill health.

“[The] €153bn is a hypothetical situation if all young people could be integrated into the labour market,” said the report’s lead researcher, Massimiliano Mascherini. “But another way to see it is that if just 10% of Neets could be reintegrated, 1.4 million people, it will represent a saving of €15bn [every year].”

Of those out of education, training and employment, 73% of 15- to 19-year-olds had no experience of work at all, dropping to 43% for those aged 20 to 24 and 28% for 25- to 29-year-olds. In southern European countries such as Italy, Bulgaria and Greece, the figure for Neets aged 25 to 29 with no experience of work rose to over 40%. Stefano Scarpetta, the OECD’s head of employment analysis and policy, warned that disenchantment within Europe’s young adult population was reaching dangerous levels.

“We are failing in our social contract,” he told the Guardian. “We are not giving option or opportunity to those who have invested in their human capital … [and] if we don’t address these issues … soon social and political tensions will increase.”

Scarpetta added: “The parallel in the Maghreb region is telling because there there was in some cases significant economic growth, with major investment in education. So the generation of young people who were in education were much better trained than the previous generation and yet there were no jobs waiting for them. The only jobs were low paid and service sector jobs.

“That was one of the major triggers, that of political social unrest, that then led to the revolutions in those countries.

“I don’t think we are there in Europe but some dissatisfaction, and with our economic model, is building up and that’s why I think it is very urgent to address the issue of … inactivity in young people.”

While tertiary education is still a shield against unemployment, Mascherini said his team discovered that 30% of Greek graduates were Neets. In Italy it was 20% – twice the EU average.

Paul Gregg, professor of economic and social policy at Bath University and an expert in the scarring effects of long-term unemployment, said that according to his own study in the UK, the EU report’s stated annual costs could rise significantly. “For young people, the time when you’re gaining the experience and skills which lead to rapid advancements in your earning potential really focuses between 18 and 30.

“[So] if you’re out of work for a year or so, what you’re doing is forgoing that experience, so you are permanently delayed. When people are in their 30s they don’t catch back up [with peers] who don’t have that absence from the world of work.”

He said the 30% of unemployed young people across Europe who had been out of work for longer than a year would represent a drag on output for years to come.

“A young person as a Neet has 10% lower wages and spends about another month a year out of work even after they stop being a Neet,” he said – something which needed to be factored into the long-term costs.

Peter Matjasic, president of the European Youth Forum, the representative body of more than 90 national youth councils and international youth NGOs, said: “The Nobel committee talk of the success of the ‘European dream’ and European leaders this week spoke about strengthening it. But without investing in youth now, it is in danger of becoming a lost dream.” He added that EU leaders needed to get to grips with the problem to make the European “vision a reality for a generation”.

The UK education department said: “The number of young people who are not in education, employment or training is still too high. We are determined to tackle this. We are spending a record £7.5bn on education and training for 16- to 19-year-olds this year.”

It added that coalition education reform would “create a world-class education system that will equip young people properly for both higher education and skilled, sustainable employment”.

 

Foto: Ryan Greene, 20, from Ballymun. Dublin, who has been unemployed since leaving school two years ago. Photograph: Kim Haughton for the Guardian

Demà el Parlament Europeu votarà la directiva MiFID II sobre la regulació dels instruments financers i la regulació dels derivats OTC. Aquesta peça legislativa és de gran importància a l’hora de posar de nou les finances al servei de l’economia real i de les persones. Des dels Verds hem presentat esmenes per limitar el comerç d’alta freqüència i l’especulació de productes bàsics com l’alimentació, així com l’eliminació de productes enganyosos com les participacions preferents. A més a més, he signat una sèrie d’esmenes que determinen quina és la protecció que es mereixen els consumidors de productes financers.

La nostra proposta busca eliminar estafes com les preferents. És inacceptable que després de 5 anys de crisi no haguem canviat radicalment el sistema financer. Volem eliminar els incentius que reben els assessors financers per col·locar productes escombraries als consumidors que no són inversors. Per això demanem prohibir, o passar directament als consumidors, el benefici dels rendiments d’aquests instruments. Així els assessors financers es veuran obligats a recomanar productes en l’interès dels seus clients i no per augmentar els seus propis ingressos.
 
D’altra banda, esperem que demà s’elimini d’una vegada per totes l’especulació dels productes alimentaris. És indispensable regular i imposar límits sobre la posició de derivats de matèries primeres. En el context de pobresa en què vivim, a Europa i en el món, no podem acceptar que uns quants facin negoci amb l’accés al menjar de molts.
 
Esmenes en castellà:

http://www.europarl.europa.eu/sides/getDoc.do?pubRef=-//EP//NONSGML+AMD+A7-2012-0306+002-002+DOC+PDF+V0//ES

Font foto: KAP

Des de l’èxit de la manifestació de l’11 de Setembre en què 1,5 milions de persones sortiren al carrer per reclamar que Catalunya sigui un Estat Membre de la UE, diverses persones han amenaçat el poble català amb una possible intervenció armada en cas de seguir endavant el procés.

El Coronel Alamán (retirat), el Coronel Leopoldo Muñoz Sánchez (President de l’Asociación de Militares Españoles) i Alejo Vidal-Quadras (Vice-President del Parlament Europeu i eurodiputat del Partit Popular) han reclamat en diverses aparicions públiques davant els mitjans de comunicació la utilització de la força contra Catalunya.

Aquestes declaracions no poden ser passades per alt degut al seu contingut violent i antidemocràtic, és per aquest motiu que després d’haver presentat diverses preguntes parlamentàries, els eurodiputats Ramon Tremosa, Raül Romeva, Ana Miranda (en representació d’ERC), Salvador Sedó i Maria Badia hem decidit aquesta setmana fer un pas més i enviar una carta personalitzada a Viviane Reding, Vice-presidenta de la Comissària encarregada de la cartera de Justícia, Ciutadania i Drets Fonamentals.

En aquesta carta, CiU, PSC, ERC i ICV hem recordat que la UE acaba de rebre un premi Nobel de la Pau aquesta mateixa setmana per la seva tasca en extingir els conflictes armats dins el continent i per la seva defensa de la democràcia.

Per aquest motiu reclamem a Viviane Reding que es pronunciï públicament en contra de la possibilitat que durant el procés català cap estament de l’exèrcit decideixi fer servir la força contra la població catalana. Han recordat a més, que el govern espanyol no els ha desautoritzat públicament, afegint incertesa a la situació.

També fem memòria a la Comissió Europea que, segons l’article 7 del Tractat de Lisboa, és possible obrir un procediment que en última instància derivi en la suspensió de drets d’un Estat Membre, a ser utilitzat en cas de “risc clar de violació greu i persistent dels valors comuns”. Demanem a la Comissió que determini quan començaria aquest procediment si l’Estat espanyol no respongués democràticament a les demandes ciutadanes.

La pau i la democràcia han de ser preservades. Les actituds de certs sectors de l’exèrcit espanyol i de la classe política i mediàtica recorden perillosament els moments més foscos de l’Europa del segle XX. La Unió Europea no es pot quedar de braços plegats.

La carta:

Bruselas, 22 de Octubre de 2012

Estimada Sra. Reding,

Vicepresidenta de la Comisión Europea

Comisaria de Justicia, Derechos Fundamentales y Ciudadanía.

 

Nos dirigimos a usted a fin de transmitirle nuestra alta preocupación por una serie de amenazas sobre el uso de la fuerza militar contra la población catalana. Como es de su conocimiento, el pasado 11 de septiembre, se manifestaron en Barcelona 1,5 millones de personas bajo el lema “Cataluña un estado en la Unión Europea” y a partir de ese momento, el derecho a la autodeterminación de Cataluña ha formado parte del debate público en Cataluña, España e internacional.

Resulta alarmante que este debate sea manipulado por diferentes sectores, llegando hasta niveles inaceptables, donde aparece el uso de la violencia militar como amenaza contra el pueblo catalán. Muchos han recordado que en caso de secesión de una parte del Estado Español, según la Constitución en su artículo 8, las fuerzas armadas «tienen como misión garantizar la soberanía e independencia de España, defender su integridad territorial y el ordenamiento constitucional».

Más preocupante es que figuras públicas relevantes o con cargos en la jerarquía militar usen estos argumentos para amenazar públicamente y hacer apología de la violencia. Tres personas merecen ser nombradas en esta carta: el Coronel Alamán[1], el Vicepresidente del Parlamento Europeo Alejo Vidal Quadras[2] y el Presidente de la Asociación de Militares Españoles, el Coronel Leopoldo Muñoz Sánchez[3]. Estas personas, en diferentes entrevistas y declaraciones, interpretaron dicho artículo 8 como una puerta abierta para la actuación violenta de las Fuerzas Armadas de España en caso de que Cataluña decida democráticamente realizar un referéndum. Los tres llamaron al gobierno central a preparar ya la posible intervención militar y el Sr. Muñoz Sánchez sugirió suspender no sólo las instituciones de autogobierno catalanas sino incluso el ejercicio de los derechos constitucionales de los ciudadanos de Cataluña y embridar en un régimen de autoridad gubernativa o militar.

El apartado 1 del artículo 6 del Tratado de la Unión Europea (TUE) incluye la lista de los principios en los que se basa la Unión: “principios de libertad, democracia, respeto de los derechos humanos, de las libertades fundamentales y del Estado de Derecho”. Bajo el velo de estos principios, resulta inaceptable las declaraciones públicas que instan al uso de la violencia militar contra ciudadanos de la Unión Europea.

Este tipo de amenazas limitan de facto la democracia catalana y española, así como los derechos de libertad de expresión y manifestación de las personas que viven en Cataluña. En estas circunstancias, es la Unión Europea quien debe intervenir de forma preventiva para garantizar que la resolución del conflicto catalán sea pacífica y democrática.

La Unión Europea es uno de los lugares del mundo en el que mejor se protegen la democracia y los derechos fundamentales, especialmente gracias a los sistemas jurisdiccionales nacionales y, en particular, los Tribunales Constitucionales. Sin embargo, cuando los Tribunales de un estado no garantizan la subordinación militar al poder civil, es indispensable que la Unión Europea intervenga.

Así mismo, la Unión Europea acaba de recibir el Premio Nobel a la Paz de 2012 y especifica en su artículo 2 y 3 TUE que la paz es una de sus finalidades, es por tanto fundamental que la Comisión Europea, como institución que vela por los Tratados de la Unión, se pronuncie públicamente exigiendo que se retire del debate público cualquier amenaza militar o uso de la fuerza armada como vía de resolución de este conflicto político, especialmente teniendo en cuenta que ningún representante del Gobierno español ha descalificado públicamente dichas declaraciones bélicas, a pesar que algunas de las asociaciones que se han pronunciado representan a militares en activo.

Recordamos que el artículo 7 del TUE establece un procedimiento de control y de recomendaciones, el cual puede derivar en la suspensión del derecho a voto de un estado en el Consejo, que debe ser utilizado si existe un “riesgo claro de violación grave y violación grave y persistente de los valores comunes”. Le pedimos así que evalúe los riesgos reales de una posible intervención militar en Cataluña y el tono que están utilizando miembros del Partido Popular Español y del Gobierno de España. La Comisión Europea debe ser capaz de determinar cuándo empezar el procedimiento del artículo 7 contra el Estado Español si este no responde democráticamente frente a las demandas ciudadanas.

Independientemente del modelo de estado que tenga cada persona, es inconcebible que argumentos propios de épocas fascistas y de guerra se manifiesten hoy abiertamente. En pos de la democracia y de la paz en Europa, como miembros del Parlamento Europeo, le pedimos que haga un llamamiento para que dejen de utilizar amenazas de uso de la fuerza armada como resolución de un conflicto político dentro de la Unión Europea.

Desde ya muchas gracias.

Atentamente

 

Raül Romeva i Rueda (Eurodiputado Verdes/ALE)

Maria Badia i Cuchet (Eurodiputada S&D)

Ramon Tremosa (Eurodiputado ALDE)

Ana Miranda (Eurodiputada Verdes/ALE)

 

 

 

Foto: Vivianne Reding en roda de premsa a Brussel·les. Font: ACN.

The long-running question of the European Parliament’s multi-seat operation is again brought into focus this week, as the EP packs two Strasbourg plenary sessions into one week. The Greens/EFA group backed this innovative solution to making the EP’s operating method less inefficient and wasteful operating from the outset.

While this calendar solution may yet be struck down by the Court, the move has ensured the EP’s seat situation – and the monthly Strasbourg sessions – is again on the agenda.

The Greens/EFA group has long been in favour of a single seat for the European Parliament. This would not only reduce the additional cost of the multi-seat operation (estimated at around €200 million per year), it would also tackle the avoidable environmental damaged arising from the EP’s travelling circus, which the Greens brought into focus in 2007. Thousands of officials and politicians travelling to-and-fro once a month clearly causes both economic waste and environmental damage.

In spite of the continued attempts by EU governments in Council and the EP’s two largest political groups to pretend otherwise, the opposition to the EP travelling circus continues to gain momentum. As a result of the significant and avoidable cost and waste involved, it has come to symbolise all that is wrong with the EU for a large section of the public.

While ultimately, it is EU governments alone that have the power to decide to scrap this senseless operating arrangement, the European Parliament should do its part by debating the matter. With a large majority of MEPs opposed to the multi-seat operation, this would be important for ensuring the issue is on the agenda of EU governments.

Unfortunately, the two largest political groups (the EPP and S&D groups) have a long track record of blocking any such debate in the democratically-elected European Parliament.

The Greens continue to push to have the issue debated in the EP plenary and will do so again this week at the EP’s Conference of Presidents.

Download the study on the climate impact of the two seats

Font foto: EP

Una dada: en la darrera dècada, la gran majoria (60%) de persones que s’han llicenciat en carreres com econòmiques, dret o administració d’empreses són dones. No obstant, i malgrat l’habitual retòrica en favor de la igualtat d’oportunitats, la realitat mostra com la participació de les dones en els principals centres de decisió (incloses les principals empreses) no arriba al 14%. És evident que hi ha un problema de fons, estructural, que fa que a mesura que s’ascendeix en els nivells de decisió política/econòmica, la proporció de dones descendeix de manera alarmant. El sostre de vidre, el negui qui el negui, és un fet. I cal trencar-lo.

Més enllà de reduir el debat a un afer de quotes, per a mi és un afer de promoure la igualtat.

La igualtat ha de ser un dels principis centrals que regeixi la construcció europea, per això la Unió Europea necessita una legislació clara que asseguri la paritat en els diferents nivells de presa de decisió, també als consells d’administració. Això és el que ha proposat la vicepresidenta Reding, a petició d’una gran majoria del PE.

Demà, a les 12.30, la Comissió Europea ha de decidir sobre aquesta qüestió, la qual es pot explicar de la següent manera:

Així mateix, adjunto la nota relativa a la decisió sobre el Banc Central Europeu:

Press release – Strasbourg, 22 October 2012

 

ECB executive board

MEPs vote against candidate in move to address exclusion of women from Euro decision-making

 

The European Parliament’s economic and monetary affairs committee this evening voted to oppose a new nominee to the executive board of the European Central Bank, citing criticisms about the failure to consider any female candidates for the vacancy. The European Parliament as a whole will now vote on the proposal to reject nominee Yves Mersch in its plenary session on Thursday (1). Commenting after the vote, Green economic and finance spokesperson Sven Giegold (MEP, Germany) said:

“This vote sends a strong political signal to EU governments that they cannot continue to ignore the exclusion of women from the Eurozone’s highest decision-making bodies.

“There has been no female member of the ECB’s executive board since 2011, a situation compounded by the lack of any female presidents of Eurozone central banks, which sit on the governing council. The lack of any female representation in the highest decision-making bodies dealing with the Euro crisis is clearly not acceptable. The EP plenary must now endorse today’s vote and demonstrate to EU member states that they need to redress this situation, all the more so as there is no change anticipated to the ECB board until 2018.

“Regrettably, in spite of assurances from Eurogroup president Jean-Claude Juncker that candidates of each gender would be considered for the replacement of Mr Gonzalez-Palermo (2), no female candidate was finally considered. There is no shortage of qualified female candidates, so the failure to even consider any, in spite of these assurances, has left MEPs with no alternative. The ECB is already a body with far-reaching influence and limited accountability; filling a new position on its executive against the will of democratically-elected representatives would be a further step backwards in terms of European democracy in the Euro crisis.”

(1) The European Parliament has a consultation role regarding appointments to the executive board of the European Central Bank. Although not binding, this would represent the first time the EP had rejected a nominee to the board, and would as such be a strong political signal.

(2) The economic and monetary affairs committee had previously raised the issue of female representation and committee chair Sharon Bowles wrote to Eurogroup president Jean-Claude Juncker in May 2012 to this end asking him to ensure a female candidate be considered for the replacement of Mr Gonzalez-Palermo.

– Spot the error blog and picture montage of male-dominated economic decision-making: http://www.sven-giegold.de/2012/keine-frauen-in-top-positionen-in-der-europaischen-wirtschaftspolitik/

Demà, i fins divendres, el ple del parlament Europeu ens reunim a Estrasburg en una sessió doble certament sui generis. És, de fet, un nou pols entre els diputats i diputades (si més no una majoria creixent) que reclamem de fa anys reduir les dues seus de l’Eurocambra (Brussel·les i Estrasburg) a una de sola, enfront del Consell (és a dir, els governs, sobretot França) que és qui de fet té el poder de decisió per reformar aquest anacronisme segons el qual el PE s’ha de reunir 12 sessions l’any a Estrasburg.

En concret aquesta doble sessió és, de fet, una manera de fer dues sessions en una. Donat que al PE no podem decidir el nombre de sessions que celebrem, però sí el calendari, aquesta ha esdevingut una nova mesura de força per intentar fer entrar en raó els membres del Consell. Val a dir que no els ha agradat massa, i que el govern francès ens ha dut a la Cort Europea de Justícia. No deixa de ser curiós, si més no, que els mateixos governs que imposen retallades arreu, de manera gairebé indiscriminada, ens denunciin per voler, precisament, estalviar una despesa absurda i injustificada.

Però en fi, som moltes i molts (i cada vegada més) els qui pensem que mantenir dues seus és una situació insostenible econòmicament, ecològicament i políticament, i que farem tot allò que estigui a les nostres mans per corregir aquest fet.

Pel què fa a l’agenda de dilluns i dimarts (la primera de les dues sessions d’aquesta setmana) els principals temes que tractarem són els següents (segons la presenta el servei de premsa del Parlament):

Destacats del ple. Estrasburg, 22 i 23 d’octubre de 2012

El pressupost de la UE per al 2013, el Marc Financer Plurianual per al 2014-202, els resultats de la cimera europea i els drets dels passatgers són alguns dels temes que centraran aquesta primera sessió plenària d’octubre del Parlament Europeu a Estrasburg, que se celebrarà dilluns 22 i dimarts 23.

Pressupost de la UE per al 2013: els diputats aposten per mantenir el nivell de pagaments proposat per la Comissió

La comissió de Pressupostos del Parlament Europeu rebutja les retallades suggerides pel Consell al projecte de pressupost comunitari de 2013 presentat per la Comissió Europeu i insisteix que aquestes retallades dificultaran el pagament de serveis cofinançats per la UE i els Estats membres. El ple debatrà aquesta qüestió el dilluns 22 d’octubre a la tarda i s’hi pronunciarà dimarts 23.

• Debat: Dilluns 22 d’octubre;
• Vot: Dimarts 23 d’octubre;
• Procediment pressupostari;
• Ponent: Giovanni La Via (PPE, Itàlia), pressupost de la Comissió; Derek Vaughan (S&D, Regne Unit), pressupost d’altres institucions.

Perspectives financeres 2014-2020: els Estats membres han d’aclarir on retallar

La comissió de Pressupostos del Parlament Europeu defensa que el proper pressupost a llarg termini de la UE se centri en la investigació i la competitivitat, tal com van acordar els líders de la UE a la cimera del passat mes de juny. A més, els diputats exigeixen als governs que defensen retallades de gran calat que aclareixin a quines polítiques aplicar-les. El ple ho debatrà dimarts 23 d’octubre a les 10h20 i en votarà una resolució a les 12h30.

• Debat: Dimarts 23 d’octubre;
• Vot: Dimarts 23 d’octubre;
• Procediment: Informe d’iniciativa (perspectives financeres); consulta (IVA);
• Ponent: Ivailo Kalfin (S&D, Bulgària) i Reimer Böge (PPE, Alemanya); Jean-Luc Dehaene (PPE, Bèlgica), recurs propi de l’IVA.

Debat sobre els resultats de la cimera europea

La unió bancària, un pressupost específic per a la zona euro i la unió econòmica i monetària són els assumptes que centraran el debat amb els presidents del Consell Europeu, Herman Van Rompuy, i de la Comissió, José Manuel Durao Barroso, sobre els resultats de la cimera del 18-19 d’octubre. El debat tindrà lloc el dimarts a les 8h00.

• Debat: Dimarts 23 d’octubre;
• Procediment: Declaracions del Consell i la Comissió seguides de debat.

Reforçar els drets dels passatgers

Com pot un passatger obtenir compensació en cas de retard o d’equipatge danyat, a qui adreçar-se per obtenir informació fiable quan els retards s’acumulen, com tornar a entrar si la companyia aèria ha fet fallida? Els diputats votaran dimarts 23 d’octubre un informe on exigeixen reforçar la legislació actual per millorar els drets dels passatgers, independentment del transport en què viatgen.

• Debat: Dilluns 22 d’octubre;
• Vot: Dimarts 23 d’octubre;
• Procediment: Informe d’iniciativa;
• Ponent: Georges Bach (PPE, Luxemburg).

Cel Únic Europeu: un retard que costa car

La majoria dels Estats membres, entre ells Alemanya i França, no hauran fusionat, d’aquí al 4 de desembre, els seus espais de control aeri en nou blocs com estava previst. En un informe que el ple votarà dimarts, els diputats subratllen que aquest retard injustificat priva les companyies aèries i als passatgers de recorreguts més barats, curts i    ràpids.

• Debat: Dilluns 22 d’octubre;
• Vot: Dimarts 23 d’octubre;
• Procediment: Informe d’iniciativa;
• Ponent: Jacqueline Foster (Conservadors i Reformistes, Regne Unit).

Dos milions d’euros per a acomiadats del sector del metall a Galícia

El ple votarà dimarts a les 18h00 la mobilització de més de dos milions d’euros del Fons Europeu d’Adaptació a la Globalització (FEAG) per promoure la reinserció laboral i la formació de 450 treballadors acomiadats de 35 empreses del sector del metall a Galícia.

• Vot: Dimarts 23 d’octubre;
• Procediment pressupostari;
• Ponent: Alexander Alvaro (ALDE, Alemanya).

2013: Any Europeu dels/de les Ciutadans/es

El Parlament Europeu es pronunciarà dimarts sobre la designació de 2013 com a Any Europeu dels Ciutadans. La UE i els Estats membres organitzaran nombrosos esdeveniments al llarg del proper any per informar els europeus, en particular als més joves, dels seus drets com a ciutadans de la UE. Moltes de les accions informatives se centraran en els drets de les persones que decideixen desplaçar-se a un altre país europeu per estudiar, treballar, obrir un negoci o jubilar-se.

• Debat: Dilluns 22 d’octubre;
• Vot: Dimarts 23 d’octubre;
• Procediment: Codecisió , acord en primera lectura;
• Ponent: Antigoni Papadopoulou (S&D, Xipre).

Seguretat marítima: adaptar la formació dels tripulants als estàndards internacionals

Els diputats votaran dimarts una sèrie de millores en la qualitat de la formació en les professions marítimes, així com estàndards de certificació més estrictes i una posada al dia en els requisits de salut mèdica exigits a aquests professionals. Aquestes millores equipararan el dret de la UE als estàndards internacionals i no s’aplicaran als tripulants de vaixells pesquers.

• Vot: Dimarts 23 d’octubre;
• Procediment: Codecisió, acord en primera lectura;
• Ponent: Brian Simpson (S&D, Regne Unit).

Font foto: www.strasbourg-europe.eu

Ahir mateix reflexionava, en aquest Bloc, de la necessitat de re-escalfar el debat climàtic per poder fer front a l’escalfament global. Casualment (bé, potser no del tot casual) la Comissió Europea ha presentat avui les seves propostes per adaptar la legislació europea sobre agrocombustibles. Aquesta legislació es va dissenyar en el seu moment amb la intenció de fer front a l’excés d’emissions de gasos d’efecte hivernacle derivades del canvi en els usos del sòl.

Un cop conegut el nou text, he dir que la Comissió Europea ha perdut, un cop més, una oportunitat d’or.

Convé recordar que el canvi climàtic comporta un impacte devastador sobre la producció agrícola mundial, i conseqüentment sobre els preus dels productes alimentaris. Sóc dels qui considera que, en aquest context, és un error que la Comissió agreugi encara més la situació via una promoció poc raonable d’agrocombustibles.

Sí, és cert que la proposta limita a un màxim del 5% l’ús dels agrocarburants de primera generació, la qual cosa és positiva donat que la primera generació s’obté a partir dels excedents alimentaris. Tanmateix, la Comissió hauria hagut de proposar mesures específiques per a la legislació europea en matèria d’energies renovables i d’emissions de gasos d’efecte hivernacle relacionats amb canvis indirectes en l’ús del sòl i, malauradament, aquí s’ha inhibit.

M’explico: el “canvi en els usos del sòl (ILUC)” fa referència a les emissions de gasos d’efecte hivernacle generats per la conversió addicional d’un camp agrícola (originàriament dedicat a l’ús alimentari) en un camp destinat a produir agrocombustibles. Aquest canvi d’usos en un indret determinat provoca, conseqüentment, que la producció amb finalitats alimentàries es desplaci cap a un altre lloc, generant així emissions de gas d’efecte hivernacle addicionals que s’haurien d’incloure en la petjada total de carboni atribuïda a la producció d’agrocombustibles. I això, malauradament, és el que la proposta de la Comissió no inclou.

Pot semblar un tema banal, un aspecte tècnic i trivial. Doncs bé, no ho és.

Si la petjada de carboni es calculés tenint en compte TOTS els paràmetres (inclòs, insisteixo, l’impacte indirecte degut al canvi d’usos), aquesta podria arribar a ser tan elevada que faria que la producció d’agrocarburants deixés de ser tan ‘beneficiosa’ com alguns pretenen.

Aviat el tema arribarà novament al Parlament Europeu, on haurem de decidir. Serà llavors quan els qui defensem aquesta visió haurem de treballar de valent per col·locar novament la qüestió dels agrocombustibles, complexa i plena d’interrogants, al centre del debat en relació a la transició ecològica que desitgem que faci la Unió Europea.

(Nota: per a qui vulgui més informació en relació a la postura del Grup de Verds/ALE al Parlament Europeu en relació als agrocumbustibles, podeu trobar diversos vincles interessants aquí)

Foto: Food campaign. Foto: Verds/ALE

Molta gent tenim la impressió que des de 2009 l’interès públic aquelles qüestions relacionades amb el canvi climàtic es troba clarament a la baixa.

Abans de ‘Copenague’, per exemple, semblava com si la totalitat de l’Eurocambra estigués concernida per l’impacte del canvi climàtic, la qual cosa va permetre consensuar una resolució realment ambiciosa i, fins i tot, la creació d’un comitè temporal sobre canvi climàtic. Després de la Cimera, no obstant, sembla que el soufflé hagi baixat de manera dramàtica.

És evident que el fracàs de la Cimera de Copenague ha tingut un efecte de refredament prou evident. Tanmateix, la crisi econòmica i financera ha estat també usada sovint com a excusa per no afrontar com caldria els debats sobre polítiques energètiques i de transport en relació a la seva dimensió climàtica.

Això no vol dir que no hàgim tingut debats de contingut en aquest sentit. Recordo, per exemple, els relatius a temes com els biofuels i els ILUC (indirect land use change impacts sobre biofuels), la directiva de qualitat de fuel i les terres bituminoses, bioenergia i criteris de sostenibilitat, o el més recent, sobre eficiència energètica, entre d’altres.

El problema, però, és que aquests debats no han servit per establir polítiques concretes en l’àmbit climàtic a escala europea, en gran part degut a que la Comissió continua dividida en aquesta qüestió, i, per descomptat, al fet que el Consell s’hi ha oposat sempre.

Aquestes limitacions institucionals han enfortit la postura dels opositors a la qüestió del canvi climàtic, també en el si del Parlament Europeu.

En aquest context, l’agenda energètica presenta importants reptes. El debat, de moment, sembla centrar-se en la confrontació dels dos models següents:

1) El primer model es basa en una generació energètica centralitzada i grans monopolis energètics dominant el mercat energètic europeu i, per tant, les polítiques energètiques  europees. Aquest seria un model ‘business as usual’  amb un poder cada vegada més concentrat en companyies com E.On, RWE, EDF i Vattenfall.

2) El segon model consisteix a canviar el model d’oferta energètica envers una major descentralització, amb diversos actors energètics en el mercat, i amb un major control de part de la ciutadania tant de l’oferta com de la demanda.

En qualsevol cas, els temes energètics i climàtics estan provocant canvis en aquests dos models tradicionals, també al si de la UE. Mentrestant, es plantegen i es construeixen grans projectes de renovables a gran escala, inclosos parcs eòlics mar endins, al nord, i energia solar massiva, al sud.

No ens enganyem. Darrera d’aquest debat s’amaga la discussió, fonamental, sobre quines han de ser les futures polítiques energètiques i climàtiques de la UE.

I no m’oblido d’un tema central en tot aquest debat: el paper de la indústria nuclear. Fukushima ha permès despullar el mite de l’anomenat ‘renaixement’ nuclear. De sobte hem vist que països com Alemanya o Japó han apostat per una sortida progressiva de la nuclear sense necessitat de provocar cap ‘blackout’. Però el més important, per a mi, és que  aquelles empreses que han invertit en tecnologia nuclear són menys rendibles, de manera que aquestes han de decidir entre continuar invertint en una incerta expansió nuclear, o simplement sortir-se’n. Companyies com Siemens semblen voler rescatar el tema, mentre que d’altres, com RWE, semblen voler abandonar. Tot plegat està provocant un interessant debat a països com Bèlgica, Països Baixos o fins i tot França, que es plantegen revisar els seus projectes nuclears, i sembla haver deixat Polònia com l’única opció del lobby nuclear per a sobreviure.

Sigui com sigui, els arguments ‘verds’ continuen essent importants en dos grans focus: ANTI (nuclear, gas d’esquist, bituminoses, carbó, perforacions profundes submarines, magatzems CO2) o PRO (clima, biodiversitat, renovables, estalvi i eficiència energètica).

Que no se’n parli no vol dir que aquests temes no siguin importants. De cap manera convé que els fracassos intergovernamentals o les oposicions de determinats lobbies energètics refredin la importància d’aquests temes. Ans al contrari. És el moment de re-escalfar el debat climàtic per poder fer front, amb garanties, a l’escalfament global.

Font foto: Greens/EFA

Sóc un lector assidu del suplement Criatures, de l’ARA. Per això, quan en Francesc Orteu em va convidar a participar-hi en format d’entrevista centrada en el ‘com m’ho faig, per fer de pare’, vaig acceptar encantat. La conversa va ser publicada dissabte passat. És aquesta.

Raül Romeva és diputat del Parlament Europeu i pare de l’Elda i el Noah, de 6 i 4 anys. Viu entre Sant Cugat i Brussel·les. Economista, doctor en relacions internacionals i escriptor. A la novel·la ‘Sayonara sushi’ (Rosa dels Vents) reflexiona sobre l’esgotament dels recursos marins

“Dóna’ls autoconfiança”

Entrevista de FRANCESC ORTEU, per a l’ARA. 13/10/2012

Som castellers perquè, quan tenia quatre anys, la meva filla va veure una actuació castellera i li va semblar que enfilar-se fins al cap damunt d’un castell havia de ser molt divertit. Ens va demanar si en podia fer i li vam dir que, si estava disposada a anar als assajos, endavant, que la resta de la família li faríem costat. I de fet ha estat un projecte de tota la família, que també som de la colla, els Gausacs de Sant Cugat.

Fa d’enxaneta?

Sí, i és fantàstica. Té les qualitats físiques necessàries i és molt constant, meticulosa, treballadora. És una mica aranya. S’enfila per tot arreu. Fer castells és una cosa en què tothom pot col·laborar, ja sigui jove, vell, gras, prim, alt, baix, més àgil o menys. És un lloc fantàstic per integrar gent de tot arreu, persones nouvingudes. Tothom hi té un paper.

Però no pateixes?

El primer cop que, en un assaig, vaig veure com s’enfilava, vaig passar por. Vaig estar a punt de demanar-li que plegués perquè creia que jo no ho suportaria. Però al tercer assaig ja vaig anar entenent que hi havia garanties, que era segur. I ara, quan la veig dalt de tot, vivint amb intensitat aquell moment, em passa la por. Crec que aquesta és la clau: el fet de veure-la feliç fent castells. Si veiés que pateix ja et dic jo que no hauríem continuat. Però és que la veig somriure i això compensa.

Pensa en els pròxims vint anys. Quina és la principal eina que necessitaran els nostres fills?

Autoconfiança. Més important que saber idiomes o tenir molts màsters, el que necessitaran sobretot per tirar endavant és creure en ells mateixos. Ja veurem quines circumstàncies s’aniran trobant quan siguin adults, i en això, com a pares, potser no hi podrem fer gran cosa. La feina la tenim ara. Ara és el moment. Dóna’ls autoconfiança.

Què et van donar els teus pares?

Els meus pares van ser força estrictes, fins i tot severs. En el seu moment no sempre ho vaig entendre, però ara els hi agreixo. Jo vaig fer natació durant molts anys i em va anar molt bé la disciplina esportiva. La constància m’ha permès fer moltes coses a la vida. A les quatre del matí, quan m’havia de llevar per anar a la piscina i em feia mandra, em deien: “Deixa’t de punyetes i vés-hi”. I això al final té una recompensa, i tant pot ser una medalla olímpica com que simplement et sents bé amb tu mateix.

Vius a dos llocs.

Visc aquí i treballo a Brussel·les. Allà hi dormo tres nits a la setmana, ja des d’abans que naixessin els meus fills. I no és fàcil, perquè he de fer en tres dies el que, si visqués a casa tota la setmana, podria anar fent dia a dia.

I com és això?

Doncs és com un Dragon Khanque has de saber gestionar. Tot passa de manera més condensada i més intensa perquè, esclar, fer de pare és fer dues coses: estimar i educar. Per tant hi ha moments que cal plantar-se, i això ho he de fer encara que hagi de marxar just l’endemà.

Ha de ser complicat.

Quan veus els teus fills al llarg de tota la setmana, pots ser més sever perquè saps que l’endemà ho podràs compensar. En canvi, en el meu cas això no és exactament així. He de gestionar conflictes familiars de manera exprés. Però una cosa la tinc molt clara i és que, si mai tenim alguna confrontació, no marxo sense haver-la resolt. No me’n vaig mai deixant coses enquistades.

Els deus enyorar.

Sí, molt. Molt. Un company del Parlament em va explicar que, un dia, la seva filla li va dir que marxava de casa i que, llavors, se’n va adonar que havia estat divuit anys fora de casa. Jo m’he promès que això no em passarà i ja he decidit que el 2014, d’aquí uns vint mesos, plegaré com a eurodiputat.

 

FONT FOTO: PERE VIRGILI