Raül Romeva i Rueda

REFLEXIONS PERISCÒPIQUES

Consell UE: compte amb sortir del foc, per anar a les brases

6
Publicat el 30 de juny de 2012

Mentre esperem conèixer la lletra petita de l?acord del Consell d?ahir (ens cal saber on s?amaga el diable més enllà de la declaració de l’eurogrup que podeu llegir més avall), el primer que ja podem constatar és que, malgrat que els caps d?Estat i de govern europeus han pres algunes decisions importants per evitar el col·lapse de l’euro, aquestes són insuficients per garantir la sortida de la crisi.

L?aspecte més important en aquest assumpte continua essent com atorgar al fons de rescat europeu la capacitat de recapitalitzar directament els bancs, i quines seran les condicions que es demanen com a contrapartida.

Per això cal demanar que les estrictes condicions reclamades per Draghi s’apliquin només a la banca i el sector financer. Així mateix, cal canviar el mandat del Banc Central Europeu per tal que pugui actuar com a prestador d’última instància. Així es podria intervenir directament en el mercat primari.

La cessió de sobirania dels Estats cap a institucions europees em sembla necessària, i fins i tot urgent, però (i és un gran però) sempre i quan es faci cap a institucions demcoràtiques, legítimes i sotmeses al control ciutadà. Altrament seria com sortir del foc per anar a les brases.

En definitiva, les conclusions estan mancades d’una perspectiva integral de les reformes necessàries a Europa. Ens cal més que mai marcar el camí per avançar cap a una unió econòmica i bancària, amb eurobons i bons de projectes europeus. Però no hi podem avançar sense una unió política que garanteixi la democràcia.

En altres paraules, de la crisi econòmica i mediambiental només en sortirem si és amb més democracia institucional, europea, en aquest cas.

****

Bruselas, 29 de junio de 2012

DECLARACIÓN DE LA CUMBRE DE LA ZONA DEL EURO

– 29 de junio de 2012 ?


Afirmamos que es imperativo romper el círculo vicioso entre bancos y emisores soberanos. La Comisión presentará en breve propuestas relativas a un mecanismo único de supervisión basadas en el artículo 127, apartado 6. Pedimos al Consejo que estudie estas propuestas con carácter urgente antes del final de 2012. Cuando se establezca un mecanismo único y efectivo de supervisión, en el que participe el BCE, para los bancos de la zona del euro, el MEDE podría, tras la adopción de una decisión regular, tener la posibilidad de recapitalizar directamente los bancos. Ello se basaría en la condicionalidad adecuada, incluido el cumplimiento de las normas sobre ayudas públicas, que debería ser específica de cada entidad, específica de cada sector o a escala de toda la economía y se formalizaría en un Memorando de Acuerdo. El Eurogrupo examinará la situación del sector financiero irlandés con vistas a seguir mejorando la sostenibilidad del programa de ajuste que está dando buenos resultados. Los casos similares se tratarán del mismo modo.

Instamos a la rápida ultimación del Memorando de Acuerdo vinculado al apoyo financiero a España para la recapitalización de su sector bancario. Reafirmamos que la ayuda financiera será facilitada por la FEEF hasta que esté disponible el MEDE, y que se transferirá a continuación al MEDE sin que se le conceda estatuto de prioridad.

Afirmamos nuestro firme compromiso de hacer cuanto resulte necesario para garantizar la estabilidad financiera de la zona del euro, en particular utilizando los instrumentos vigentes de la FEEF/MEDE de manera flexible y eficiente con objeto de estabilizar los mercados para los Estados miembros que respeten sus recomendaciones específicas por país y los demás compromisos que hayan contraído, incluidos sus respectivos calendarios, en virtud del Semestre Europeo, el Pacto de Estabilidad y Crecimiento y el procedimiento de desequilibrio excesivo. Estas condiciones deberán reflejarse en un Memorando de Acuerdo. Nos congratulamos de que el BCE haya convenido en servir de agente de la FEEF/MEDE para conducir las operaciones de mercado de manera eficiente y eficaz.

Encomendamos al Eurogrupo que aplique estas decisiones para el 9 de julio de 2012.

Foto: D?esquerra a dreta: Sra. Helle THORNING-SCHMIDT, primera ministra danesa i presidència semestre del Consell de la UE; Sr. Herman VAN ROMPUY, President del Consell Europeu; Sr Martin SCHULZ, President del Parlament Europeu; Sr. Uwe CORSEPIUS, Secretari General del Consell. Font: Consell Europeu

28 de juny: un recordatori que la lluita per l’alliberament LGBT encara vigent, i necessària

1
Publicat el 28 de juny de 2012

Un any més, avui, 28 de juny, commemorem el Dia internacional de l’Alliberament LGBT.

L’Àmbit LGTB d’ICV ha escollit enguany el lema: “Pels drets LGTB. Sí a la igualtat social, no a les retallades”, amb el qual vol advertir que les polítiques d’austeritat que duen a terme els governs espanyol i català de la mà del PP i de CiU i que estan desmantellant l’Estat del Benestar afecten al conjunt de la ciutadania però de manera més greu al col·lectiu LGTB. “La destrucció de l’estat del benestar i el retrocés cap a un estat de la caritat i la beneficència són també passes enrere per als drets socials i la llibertat del col·lectiu LGBT”, adverteix la formació ecosocialista.

En aquest sentit, ICV posa de manifest que tant les retallades en educació com en salut perjudiquen doblement al col·lectiu de persones LGTB fent que, per exemple, hi hagi una menor prevenció en casos d’assetjament escolar per orientació sexual i identitat de gènere o una pitjor atenció a les persones seropositives. Igualment, el manifest que ha aprovat la formació ecosocialista denuncia que les retallades i retrocessos en l’ensenyament públic en forma de menys professorat i professionals a les escoles o més alumnes per aula, provoquen indubtablement una menor atenció a la diversitat perpetuant, per tant, la invisibilitat de la diversitat afectivosexual en els centres educatius”.

De la mateixa manera, remarca la formació ecosocialista, les retallades en la sanitat pública “dinamiten” el caràcter universal del dret a la salut posant en perill, entre altres, una adequada atenció sanitària de les persones seropositives i d’aquelles que precisen una operació de reassignació de gènere.

En matèria laboral, la reforma impulsada pel govern espanyol del PP amb el suport de CiU consagra la precarietat i la temporalitat dels contractes i preveuen l’acomiadament per absentisme laboral fins i tot amb justificant mèdic. Segons ICV, aquestes mesures obligaran a les persones LGTB a amagar-se per por a les represàlies; dificulten encara més la inserció laboral de dones i homes transsexuals i representen un greu atac a la salut del conjunt de treballadors i treballadores que afectarà de manera particular a les persones seropositives que precisin tractament o les persones transsexuals que iniciïn el procés de reassignació de gènere.

D’altra banda, la retallada en polítiques socials o la desaparició de les polítiques estatals d’atenció a la dependència, agreugen les situacions de doble dependència i invisibilitat que pateixen en molts casos les persones grans LGTB i suposen un impediment més a la seva vida plena.

Per tot plegat, enguany ICV vol reivindicar “més que mai” que no només és necessària la igualtat legal: calen i són també imprescindibles polítiques socials potents per lluitar contra la discriminació i per avançar cap a la igualtat real.

Font foto: lgbt.com
Publicat dins de LGBT | Deixa un comentari

Més sobre Eurovegas, en clau europea

6
Publicat el 27 de juny de 2012
Ja el passat 14 de maig vaig informar/denunciar a la Comissió Europea el projecte Eurovegas. Disposo ara de nous arguments per fer-ne una altra de complementària.

Fet 1: La proposta del govern català situa el projecte Eurovegas en terrenys catalogats per Pla Territorial Metropolità de Barcelona com a connectors de la xarxa d’espais oberts a preservar de la urbanització. És un espai de protecció especial pel seu interès natural i agrari. I compta amb una protecció jurídica supramunicipal, essencialment pel fet que gran part d’aquest sòl està inclòs en el Pla Especial de Protecció del Parc Agrari, així com també parcialment en el PEIN-Xarxa Natura 2000.

Fet 2: El Pla Territorial Metropolità de Barcelona va ser sotmès a avaluació ambiental, segons estableix la llei catalana 6/2009 d’avaluació ambiental de plans i programes que és la transposició a Catalunya de la Directiva 2001/42 CE d’avaluació ambiental estratègica.

Fet 3: El Govern català afirma en declaracions públiques efectuades el dia 18 de juny de 2012, el conseller d’Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena, ha assegurat que Catalunya ha superat els problemes urbanístics per atreure el projecte Eurovegas. Aquesta afirmació contravé totalment la legislació europea en matèria d’avaluació ambiental estratègica ja que, per ser certa, s’hauria de modificar el Pla Territorial Metropolità de Barcelona i sotmetre aquesta modificació a l’avaluació ambiental segons estableix l’article 2 de l’esmentada Directiva 2001/42 que entén que s’han d’avaluar qualsevol modificació dels plans que tinguin efectes ambientals significatius.

Fet 4: El govern català, que no ha presentat públicament cap tipus de document oficial relacionat amb el projecte, afirma estar en disposició d’arribar a acords amb el promotor sense informar els ciutadans sobre els efectes ambientals probables d’aquesta actuació.

Havent ja presentat una pregunta sobre Eurovegas el 14 de maig de 2012 (E-004879/2012), de la qual encara no he obtingut resposta, demano ara a la Comissió Europea:

Considera la Comissió que el Govern català està vulnerant els drets dels ciutadans a disposar de la informació ambiental regulada per la Directiva 2003/4/CE que ha estat transposada al dret espanyol mitjançant la llei 27/2008 per la qual es regulen els drets d’accés a la informació, de participació pública id’accés a la justícia en matèria de medi ambient, sense fer pública aquesta informació?

Foto: Plataforma Aturem Eurovegas a l’Aeroport del Prat.

Comitè de Comerç rebutja ACTA: hi ha esperança! / Trade Committee rejects ACTA: There is hope!

0
Publicat el 26 de juny de 2012
I després que la setmana passada el Comitè de Comerç Internacional del Parlament Europeu -INTA- esdevingués el quart a rebutjar ACTA, ja només queda la votació en plenària de la setmana vinent, a Estrasburg (el 4 de juliol).

Trade Committee rejects ACTA: There is hope! http://www.youtube.com/watch?v=LBvhIsVYSfA

Rio + 20 acaba sense propostes concretes

4
Publicat el 25 de juny de 2012

La cimera de l’ONU sobre el desenvolupament sostenible de Rio de Janeiro (Rio +20) va conclure divendres amb una declaració conjunta firmada per tots els països participants.

Alguns dels qui no hi hem pogut ser en persona hem seguit l’evolució de la conferència gràcies a les delegacions que han anat comunicant puntualment des del terreny. En el meu cas he seguit especialment les anàlisi de Frederic Ximeno, a l’Ara, o de la delegació del Grup Verds/ALE desplaçada a Rio.
El text final i la forma en què s’ha negociat deixen de molt a desitjar, sobretot pel què fa a la opacitat amb la qual els negociador van redactar la declaració final.
Rio +20 és un fracàs monumental per a la política ecològica global. Només cal escoltar els moviments socials que han estat seguint la cimera, i que fa dècades que demanen majors compromisos per part dels governs.
Cal lamentar que la Unió Europea s’hagi quedat sola intentant aconseguir un acord més substancial i que finalment hagi acabat donant suport a un text ple de paraules boniques però sense acords blindats, ni amb una agenda temporal clara.
Enlloc de proposar un canvi substancial en la política internacional del medi ambient, la declaració només repeteix aspiracions anteriors. Es queda curta, i no atorga el control necessari per protegir la biodiversitat dels oceans. En aquest sentit hem de lamentar l’oposició frontal mostrada per països com els EUA o Canadà.

També hi ha hagut poca convicció a l’hora de portar a terme mesures mediambientals preventives per part d’alguns països del tercer món. Malauradament, molts països en desenvolupament temen que les solucions per protegir els recursos naturals de forma eficaç vagi en detriment del seu desenvolupament econòmic, sense entendre les conseqüències de la destrucció dels recursos naturals.

No obstant, també hi ha coses a saludar, i fins i tot celebrar. Per exemple, que la cimera hagi servit per mobilitzar i unir grups socials i ecologistes de tot el món. Per sort, milers de persones participen paral·lel de la cimera dels pobles i els moviments socials, d’esquerres i verds, i s’uneixen en la lluita d’un veritable futur sostenible per a tothom.

Finalment, hem de continuar treballant per tal que la Unió Europea escolti més atentament  les veus de la comunitat científica, dels camperols, de les joventuts i les ONG en general, per liderar un avenç més profund en les polítiques globals de preservació dels recursos naturals.

Rescat: Quan? Quant? A qui? Per quant? I el més important: Per a què?

1
Publicat el 21 de juny de 2012

A aquestes alçades seria de gran ajuda per a totes i tots plegats que Rajoy digués ja d’una vegada, i públicament, quan demanarà l’ajuda europea’, i sota quines condicions. Esclar que, coneixent el personatge, demanar-li claredat i lideratge és com demanar la lluna en un cove (o, en el seu idioma, ‘como pedir peras al olmo’).

Davant d’aquest escenari de gran confusió vaig registrar ahir una bateria de preguntes a la Comissió i el Consell sobre les possibilitats reals que els fons de rescat europeu pugui recapitalitzar directament a les entitats financeres, sense generar més deute públic. Si Rajoy no vol tenir en 6 mesos o un any un rescat sobre el deute sobirà espanyol, no pot acceptar un rescat amb els actuals termes, que només augmentaran el dèficit i el deute públic. És indispensable un canvi polític i institucional que permeti avançar cap a la Unió Bancària.

En la bateria de preguntes, he posat èmfasi en tres temes: el calendari de sol·licitud del rescat, l’efecte en les recomanacions del semestre europeu i la possible modificació real dels mecanismes de rescat per recapitalitzar directament a les entitats financeres.

És gratis per a Rajoy anar a Mèxic i dir que el risc bancari no ha d’augmentar el risc sobre el deute sobirà, però la realitat és que des que va anunciar el suposat rescat bancari la credibilitat de l’economia estatal no sembla convèncer a aquest eugfemisme que tan lleugerament anomenem ‘els mercats’. El mateix Krugman deia ahir que si ell fós ‘els mercats’, tampoc confiaria en Rajoy.

Rajoy sap que l’única manera de trencar el vincle entre risc bancari i sobirà és amb una modificació de tractats de la Facilitat Europea d’Estabilitat Financera i del Mecanisme Europeu d’Estabilitat. Però què està fent el PP espanyol per aconseguir aquest canvi?

No es tracta de socialitzar deutes a nivell europeu, es tracta que l’euro sobrevisqui i els bancs tornin a servir a l’economia real. La Comissió Europea hauria de proposar una regulació bancària molt més ambiciosa que donés lloc a una Unió Bancària. Les paraules de desig de Barroso són insuficients. Ell té capacitat d’iniciativa legislativa. I no l’està exercint com convindria.

En aquest sentit, recordo, un cop més, què em va respondre Barroso quan la setmana passada li vaig preguntar, precisament, per què no s’intervenia directament els Bancs, sense hipotecar l’estat:

Foto: Rajoy tornant ahir de Mèxic i dirigint-se a Rio de Janeiro (Rio +20), mentre xerra a l’avió amb alguns periodistes.

Barroso-Rajoy-Romeva: ‘You call it Tomato, I call it Bailout’

0
Publicat el 20 de juny de 2012

Tenint en compte el desgavell que està provocant en Rajoy amb les seves intervencions, penso que pot ser útil donar un cop d’ull a què em va respondre el President de la Comissió, Durao Barroso, quan li vaig preguntar el passat 12 de juny (només tres dies després del fatídic cap de setmana del ‘You call it tomato, I call it bailout’), per les condicions del ‘rescat’ i perquè no es podia fer-ne responsables directament als Bancs. Això és el que va respondre:

 
 
 

Per altra banda, adjunto a continuació  la nota que va fer EFE, de la pregunta i la resposta:

EFE / ESTRASBURGO (12.06.12) El presidente de la Comisión Europea, José Manuel Durao Barroso, negó hoy haber presionado al presidente del Gobierno español, Mariano Rajoy, para que pidiera asistencia para la banca como publicó hoy el diario económico británico “Financial Times”.

“Hay un periódico que dice que yo urgí a (Mariano) Rajoy a pedir el rescate y simplemente no es verdad”, afirmó Barroso en una comparecencia ante el grupo de los Verdes del Parlamento Europeo y a raíz de una pregunta del eurodiputado de ICV Raül Romeva sobre “las condiciones y el procedimiento del rescate”.

“Lo que pasó fue que hablé con el presidente (del Gobierno) español y le dije que nuestro enfoque era que convenía pedir ayuda para los bancos y él fue extremadamente favorable a ello y me mostró que ya era esa su intención antes de mi llamada”, dijo Barroso.

El presidente del CE señaló que la línea de crédito “es un programa diferente al de Grecia en el sentido de que es programa de asistencia para los bancos”.

Barroso apuntó que “habrá condiciones”, “pero para la banca”, y ha señalado que lo primero será ver qué cifras arroja la auditoría que se está llevando a cabo al sector.

En esa condicionalidad “trabajará la CE, el Banco Central Europeo y también para la asistencia técnica el Fondo Monetario Internacional”, añadió.

Barroso consideró además que “es necesario hacer una reflexión” sobre el hecho de que “la situación de la banca española era peor de lo que se había dicho”.

“Necesitamos reforzar e integrar la supervisión financiera a nivel europeo para evitar estas sorpresas, que son negativas para el país en concreto y para toda la UE”, afirmó.

Font foto: EFE.

ACTA: ahir debat comissió PETI (Peticions), avui votació a INTA (Comerç Internacional)

0
Publicat el 20 de juny de 2012
Això és el que vaig manifestar ahir, durant el debat que va tenir lloc a la Comissió de Peticions en relació a l’Acord Comercial Anti-falsificació (ACTA).

“The Petitions Committee (PETI) held a hearing with Avaaz whose ACTA petition reached 2,847,149 by morning. No vote was held, but Greens/EFA MEPs wore ACT on ACTA t-shirts and led the majority of speakers in praising the petitioners and speaking against ACTA.

According to Raul Romeva “This is not only a juridical debate, it is highly political and with deep political implications. As elected representatives of the EU citizens, the MEPs must ensure that their voice and their will is finally heard. Our dignity as an institution is at stake here.”

En efecte, era un dels moments clau del procés. S’hi presentava una denúncia de la ONG Avaaz, signada per 2,5 milions d’europeus i europees.

ACTA afecta directament a les llibertats a internet i al concepte de cultura lliure però també vulnera drets humans bàsics com és l’accés universal a la salut restringint l’ús de medicaments genèrics.

Ho hem explicat moltes vegades, per exemple en aquest petit gràfic (elaborat per Blanca de Riquer):

Pretenen imposar-nos una legislació per la porta del darrera que beneficia només a uns pocs però no els ho permetrem. Cal mantenir la pressió social i mediàtica en contra d’una norma que comportarà un augment a gran escala de la vigilància del comportament de l’usuari i les seves comissions electròniques.

De moment, la normativa ja ha estat rebutjada per 4 comissions parlamentàries competents en la normativa:   Afers Jurídics, Llibertats Civils, Indústria i Desenvolupament. El debat d’ahir a la Comissió de Peticions ens dóna força per a continuar la lluita.

I demà, dijous, es votarà en la comissió de Comerç internacional.

Finalment, el proper juliol el Parlament Europeu votarem sobre ACTA, i confio que la majoria ho farà en contra.

Ens juguem la dignitat del Parlament de representar la voluntat de la ciutadania. Presentaven el debat com una qüestió tècnica, però és clarament de caràcter polític. Cal mantinguem la unitat en contra d’ACTA. No es pot traïr la ciutadania, per a la democràcia i la credibilitat política del Parlament.

Foto:

The MEP, Raül Romeva i Rueda (Greens/EFA ES) took part in the discussion of the Petitions Committee on Tuesday 19th June.

 

Read more about ACTA: www.europarl.europa.eu/news/en/headlines/content/20120220…

 

This photo is copyright free, but must be credited: “© European Union 2012 – European Parliament”. (Attribution-NonCommercial-NoDerivs Creative Commons license). For HR files please contact: webcom-flickr(AT)europarl.europa.eu

‘Dolce Far Niente’ o Economia Verda? (de Frederic Ximeno, a ARA, 17.06.12)

1
Publicat el 19 de juny de 2012
Recupero un article que diu coses que no ens haurien de passar per alt. És d’una de les persones que més llegeixo, i que millors anàlisi fa de la situació econòmico-ambiental actual. En Frederic Ximeno.

Ara és a Rio, seguint la Conferència Rio + 20. En aquest article, però, diu quatre coses ben dites sobre com afrontar la crisis econòmico-financera-ambiental a Europa. I en concret a Catalunya.

La idea és senzilla. I diàfana. Podem fer dues coses: eserar asseguts a que passi ‘alguna cosa’ i, miraculosament, tot s’arregli. O bé invertir en un canvi de mentalitat, política i activitat econòmica que ens aporti ocupació i sostenibilitat ambiental. Sí. S’en diu Economia Verda.

Més val que no perdem el fil dels esdeveniments en la seva globalitat i perspectiva intergeneracional. Sinó, potser el dia que ens quedem sense llum serà massa tard per que ja no veiem ni el camí que trepitgem.

Gràcies Frederic, per il.luminar aquesta ruta.


‘Dolce Far Niente’ o Economia Verda? (de Frederic Ximeno, a ARA, 17.06.12)


Els darrers mesos hem fet un màster sobre diferencial amb el deute alemany. Perfecte. Aquesta dada mobilitza histèricament els mercats i aboca els governs a prendre mesures de reducció del deute, amb sacrificis salvatges a Grècia i, de moment, severs a casa nostra. Indiscutiblement hem viscut per sobre les nostres possibilitats i toca reaccionar. Però potser que pensem també com crear nous llocs de treball, mirar on cal invertir els pocs euros que ens queden i veure si hi ha altres vies per a l’estalvi. Per exemple, a Catalunya tenim una demanda elèctrica anual d’uns 50.000 Gwh que ens costen, fent números a l’engròs, uns 6.000 milions d’euros. ¿Podem ser mes eficients? També importem petroli equivalent a més de 100 milions de barrils l’any, que a preu del 2011 ultrapassen els 7.000 milions d’euros. ¿Podem reduir-ne la demanda?

Tenim oportunitats immenses en sectors com ara les energies renovables i l’eficiència energètica; l’ecodisseny i els productes durables; el reciclatge, la reutilització i la substitució de materials; l’agricultura ecològica i de proximitat; el transport públic i la mobilitat sostenible, la conservació del territori i la biodiversitat i la tecnologia al servei d’aquests sectors. Invertir-hi vol dir canviar prioritats i compensar la desinversió que ja s’ha produït per col·lapse del model insostenible. És l’economia verda. Però per si a algú encara li sona a música celestial, vaig al gra amb alguns exemples dels qui ja hi estan treballant. Mango és una de les 47 empreses que han exigit al Consell Europeu que decideixi unilateralment reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle al 30%, situant-se a l’avantguarda europea; Ros Roca, del sector ambiental amb tecnologia pròpia, participa en un projecte a l’Índia, finançat pel Fons de Carboni del Banc d’Inversions Asia-Pacífic; la vallesana Circutor ha dissenyat tecnologia pròpia per recarregar vehicles elèctrics, a més de la seva línia de ginys intel·ligents per a l’eficiència energètica. Per tot plegat factura més de 130 milions d’euros l’any i dóna feina a 900 persones a 70 països.

Avancar és una pime que promou el carsharing (cotxe compartit) a Catalunya. Factura 1 milió d’euros l’any. Per bé que els bons resultats estan per venir, una empresa americana, Zipcar, ha acudit a l’ampliació de capital d’Avancar perquè s’estima un negoci mundial de 2.600 milions d’euros. La coordinadora d’organitzacions de consumidors de productes ecològics (Ecoconsum) aplega més de 1.000 famílies i realitza comandes anuals de 2 milions d’euros de productes de proximitat, sobretot. La cooperativa Som Energia, creada fa poc, comença a comercialitzar i desenvolupar projectes de renovables al setembre. Ja compta amb 700 socis i un potencial d’inversió de 700.000 euros. La cooperativa Abacus acaba d’estrenar la teulada fotovoltaica més gran d’Europa, amb 5.953 panells (4,6 milions d’euros d’inversió), desenvolupat per la pime vigatana Sud Renovables, que factura uns 10 milions d’euros. Aquesta taulada supera per poc la d’Atll a la desalinitzadora del Prat (5.200 panells, 4,5 milions), la qual forma part dels 15.929 panells que l’empresa pública té en total. Entre les dues generaran l’energia equivalent al consum de més de 7.000 persones.

Però, ca! Tot això són bajanades. És molt millor seure a la cadira a gaudir prudentment de la reducció del dèficit públic i l’esgotament del crèdit privat. I si no, sempre ens quedarà un rescat -total, la caiguda dels serveis públics i una taxa del 20% d’atur ja ens la resoldrà la senyora Merkel. També deu ser molt millor esperar tranquil·lament amb els estalvis al mitjó o a Luxemburg, que tornin els temps en què construíem 140.000 habitatges l’any, veníem blat de moro per ferratge, feiem AVEs i autovies a tort i a dret i les subvencions rajaven a dojo. No hi ha pressa: emprendre, innovar i abordar canvis de model productiu és d’ingenus i forassenyats, on vas a parar… Economia verda? Vés, home, vés

 

Font foto: Greenpeace. Del seu informe ‘Renovables 100% Catalunya’.

Interviwee in Aljazeera Empire: on Europe crisis, Greek elections, Spanish rescue, …

3
Publicat el 17 de juny de 2012

Romeva interviwee in Aljazeera Empire: on Europe crisis, Greek elections, Spanish rescue, … see in http://www.aljazeera.com/programmes/empire/2012/06/2012615122134208504.html

 

The financial crisis in Europe has been deepening by the day, yet European leaders cannot seem to agree on how to fix it.

To date European leaders have convened 19 emergency summits to resolve the continent’s financial crisis. But none has worked out.

At the centre of the EU’s crisis is the euro ? the symbol of Europe’s dreams, as well as its unfolding nightmare.

The predictions are also increasingly dire as critics proclaim that the single-currency project has clearly failed, leaving the future of the euro hanging in the balance.

Some of the fundamental questions pertaining to the single-market policy remain unanswered.

Who led Europe into this crisis? Who can lead it out? Is Brussels the centre of European power, or is it Paris, Berlin and London?

The worsening European financial crisis also raises questions as to whether Greece and Spain are the cause of the problem in Europe.

En català al Parlament Europeu, de Raül Romeva i Rueda, per a Tornaveu (13.06.2012)

4
Publicat el 17 de juny de 2012

En català al Parlament Europeu, de Raül Romeva i Rueda, per a Tornaveu (13.06.2012)

Admeto que aconseguir que el català esdevingui llengua normal al Parlament Europeu ha estat gairebé una obsessió en els vuit anys que porto treballant en aquesta institució. Confesso que, quan vaig arribar-hi, l’any 2004, creia que ho aconseguiríem de seguida. Sabia que els nostres predecessors ho havien intentat fins a la sacietat, sense sortir-se’n. I tanmateix, estava segur que es tractava (vaja, que es tracta) d’un tema absolutament de sentit comú i de fàcil solució. L’aliança catalano-defensora en aquest assumpte vé de lluny, i en els dos mandats que he viscut, hem procurat enfortir-la.

És ja prou conegut per a tothom que el català és una llengua viva, utilitzada amb total normalitat per uns 10 milions de persones pertanyents a tres països de la UE i un d’associat (Andorra); que al PE són oficials llengües que compten amb molts menys parlants que el català; que la Constitució espanyola (article 3) considera el català una de les quatre llengües cooficials de l’Estat espanyol; que és una llengua d’ús habitual en l’administració, el sistema educatiu, els mitjans de comunicació i en tots els àmbits culturals; i, que donat que el respecte per la diversitat lingüística és una de les bases democràtiques i culturals de la construcció europea, tal i com queda establert en l’Article 22 de la Carta de Drets Fonamentals de la Unió, resulta profundament injust discriminar una llengua amb l’argument que no s’utilitza en tot l’Estat.

Però, si tot això és tan evident, què és el que falla? Molt senzill: l’estructura de l’Estat, Madrid, el govern central, digueu-li com vulgueu. En aquest sentit, he de dir que no he percebut cap diferència substancial entre els governs del PP i els del PSOE. I això és preocupant.

I no obstant, tinc la impressió que estem més a prop que mai de resoldre l’afer, almenys en la seva dimensió europarlamentària. El President de l’Eurocambra en Martin Schulz, lector empedreït de Cabré, ha reiterat sovint el seu compromís personal i polític en favor que puguem usar el català als plens del PE, amb tota normalitat. Som conscients de la magnífica oportunitat que aquesta situació ens aporta, i hi estem treballant.

Confio que aviat resoldrem aquest clar dèficit democràtic i lingüístic, i quan ho aconseguim, estic segur que molta gent que avui no és conscient de la importància d’aquesta fet es preguntarà: com és que no ho hem resolt abans, això? I la resposta caldrà trobar-la, un cop més, en un model d’Estat, l’espanyol, que no respon a la realitat nacional actual, i que no encaixa en l’Europa dels pobles que tanta gent somniem, i per l que treballem.

 

Font foto: A.C. / Tornaveu.