Raül Romeva i Rueda

REFLEXIONS PERISCÒPIQUES

El libro de nunca acabar, por Juan Cruz (para El País, 29.02.12)

0

Sóc dels qui pensen que el llibre, com a concepte, no desapareixerà mentre hi hagi gent amb ganes de llegir, i gent amb coses a dir i habilitat per explicar-les. Una altra cosa és cap a quin format anem. I en això em temo que ara com ara ni tan sols podem imaginar quin tipus de lector/a, escriptor/a, editor/a, llibreter/a o distribuidor/a tindrem d’aquí a deu, quinze, vint o més anys. S’imposa, per tant, no defallir i estar sempre a punt per a reinventar-se. http://elpais.com/elpais/2012/02/28/opinion/1330434599_378412.html

El libro de nunca acabar, por Juan Cruz (para El País, 29.02.12)

Al libro lo han estado matando casi desde que nació. Ahora la disyuntiva no es solo papel o Red; la pregunta que se hace el sector editorial es si la cultura del libro, tal como se ha ido conociendo, puede sobrevivir

Leamos: “Antes de que se acabe este siglo, el periodismo será todo lo que se imprima, abarcará todo el conocimiento humano. El pensamiento se expandirá por el mundo a la velocidad de la luz, concebido al instante, instantáneamente escrito, entendido de inmediato. Cubrirá la Tierra de un polo al otro: súbito, instantáneo, inflamado del fervor del alma que lo alumbró. Será el reino de la palabra humana en toda su plenitud. El pensamiento no tendrá tiempo de madurar, acumularse en la forma, morosa y tardía, de un libro. Hoy el único libro posible es un periódico”.

Hasta el penúltimo punto, parece que el autor habla de la Red, esta bendición tan mal interpretada por los que no la desean y tan bien pregonada por los que la consideran el centro del porvenir de toda la cultura escrita. Pero ese largo excurso acerca del porvenir de lo que se imprime se refiere pura y exclusivamente al enorme porvenir que se le concedía en el primer tercio del siglo XIX al invento de los inventos: el periódico impreso, que después de años de experimentación más o menos afortunada al fin tomaba la forma que han ido teniendo los diarios.

Y quien escribió eso fue el poeta y político francés Alphonse Lamartine en 1831; fue recogido en su libro ¿Qué está haciendo Internet con nuestras mentes? por el profesor norteamericano Nicholas Carr, empeñado en hallar encuentros entre las nuevas tecnologías y las viejas tecnologías de las que venimos. Carr encontró otras advertencias sobre el final del libro tal como lo concibió Gutenberg; desde entonces hasta ahora, los más diversos gurús han tenido la certidumbre de que el formato libro, tal como lo hemos conocido, estaba herido de muerte.

Cuando están más cerca de acertar estos gurús es ahora mismo, pues cada vez es más inmediata la evidencia de que la tecnología sustitutiva del libro, los iPads, Kindles y otros aparatos de distribución de lo impreso, ha alcanzado un nivel de desarrollo que ya es imposible de parar. Al contrario de lo que pasaba en tiempos de Lamartine, esta invasión tecnológica que va a suceder está aquí para quedarse y para sustituir al papel como vehículo del pensamiento o la ficción.

Lo que sucede empezó a suceder hace nada, pero ha sido tan imparable como inesperada la virulencia con la que esta novedad se ha impuesto. Y ya es irreversible, algunos pensarán que para bien, otros dirán que para regular, pero ya no importa nada: ahí está, supone una revolución, nadie podrá con ella. Lamartine creía que los periódicos eran la letra impresa que serviría de correa de transmisión del pensamiento, que dejaría de ser reposado para convertirse en instantáneo; eso que iba a ser el periódico es ahora Internet; la Red es instantánea, expresa lo que ha sido instantáneamente escrito, y es “súbito, instantáneo, inflamado del fervor del alma que lo alumbró”.

El hombre siempre ha buscado esa instantaneidad, y para eso inventó primero la radio y luego la televisión, para saber de todo en seguida. La radio cumplió el propósito que sigue cumpliendo. ¿La tele? Ese es otro cantar de los cantares.

En su voluntad profética, Lamartine cometió un único error: lo que él creía que iba a hacer el periódico (de papel) que entonces venía a revolucionar la materia escrita lo está consiguiendo la Red. Y en esa lucha ahora desigual es la propia prensa impresa la que, con el libro que conocíamos, corre la probable suerte de pasar a otra vida, o quizá a mejor vida; en todo caso, a otra vida.

El porvenir es ese; lo dicen los gurús y lo conceden los que hasta el momento se resistían a entender que el papel sería virtual, y va a ser virtual. ¿Cuándo? Hace dos años, el veterano periodista francés Jean Daniel me dijo en París que “probablemente este periódico [Le Monde era el diario que mostraba] será un día un suplemento de una web de Internet”. Y su colega y coetáneo Eugenio Scalfari (el fundador de La Repubblica), me dijo en Roma, cuando le advertí que sabios norteamericanos auguraban una fecha exacta para el final de los diarios de papel, si acaso esos gurús decían a qué hora se podría observar ese fenómeno…

Bromas aparte, ya ha pasado lo que auguraba Daniel, no exactamente con Le Monde, pero sí con diarios (como The Guardian) cuyos directivos han expresado su deseo de convertirse en medios casi exclusivamente dedicados a servir a sus lectores a través de la Red.

Y al libro le está aguardando el mismo porvenir, aunque hasta ahora, como dice Beatriz de Moura, la directora de Tusquets, muchos editores analógicos están quedándose un rato atrás para observar con serenidad los movimientos que hace la industria para despojarse de las virtudes de su pasado y adentrarse en la Red como fórmula habitual para sacar adelante sus productos.

Los últimos tiempos han sido frenéticos; desde 2008 se sucedieron, en Estados Unidos, los cierres de grandes librerías, a favor de instrumentos mucho más eficaces y agresivos de distribución y venta; muchas editoriales potentes anunciaron entonces a autores que les fueron rentables que ya no les servían sus manuscritos, e incluso dieron por concluidos los contratos de lectores de lo que recibían en sus abrumadores correos (postales) de antaño. Y, además, Amazon (y agentes y autores) están pensando seriamente en abandonar los raíles habituales de edición, distribución y venta para confiar a la Red todas esas tareas que antes conocían un proceso lento pero seguro: el autor escribía, el agente representaba sus intereses ante el editor, y el editor se agenciaba los distribuidores más adecuados ante libreros cuya tradición era (lo es aún) sacrosanta.

Esa estructura ha saltado por los aires, y el sector anda en un revoltillo mental que acentúa su incertidumbre y hace aún más oscuro el porvenir de la crisis. En ese revoltillo se está divulgando una profecía que es tan peligrosa (para el futuro del libro) como cualquier desafío industrial o económico. Y es la previsible desfiguración de la personalidad del editor. El editor cuida los textos,  trabaja a fondo el material que recibe y a veces hace tanto por un libro que cuando este sale de las plantas de impresión (¡y ya no será de las planchas, eso es seguro!) el autor siente el orgullo de haberlo hecho, pero también la gratitud (probable) a quien se lo ayudó a hacer…

El libro ya no es lo que era, ya va siendo otra cosa; es probable que no lo sepamos ver o que no lo queramos ver aquellos que seguimos practicando la romántica teoría de que las dos fórmulas (el papel, lo virtual) van a coexistir; de una serie de entrevistas con algunos de los más importantes, e interesantes, editores del mundo, salí con la impresión de que el editor de siempre va a seguir siendo posible, y que coexistirá con el editor (o con la edición) del futuro…

Esa coexistencia tendrá matices culturales o no será posible; la nueva estructura que viene propone nuevas aventuras económicas que han de enfrentarse a una creciente piratería en la Red, contra la que es muy difícil luchar; afecta a los derechos de autor, que ya no se pueden contrastar con el precio (más o menos elevado) del producto de papel, pues la Red obliga a abaratar los contenidos, y por tanto va a afectar a anticipos y a derechos de autor. Y el editor puede quedarse, si los autores lo estiman oportuno, sin la materia prima principal de su oficio, los originales, pues los creadores pueden optar por publicar por su cuenta y riesgo en canales que ahora pueden ser individuales, ajenos a la red tradicional editorial por la que Lamartine lloraba en 1831. Y ese es un riesgo que no tiene que ver con las cuentas…, de momento.

Hay otros desafíos por delante; el tema está muy abierto; tanto que parece un lago de reflejos,  dorados a veces y oscuros tantas veces más. Lo cierto, y esto lo tendría que decir otro Lamartine de esta época, es que al libro lo han estado matando, en cualquiera de sus formas, y siempre se ha sostenido. Porque el único libro posible es el libro, y libro se quedará, en las manos de Gütenberg o en las manos de Steve Jobs, por citar a dos de sus inventores muertos.

 

Font foto: Raquel Marín / El País.

2,5 milions de persones diuen no a ACTA. Ara és el torn del Parlament Europeu.

0

Aquesta setmana han començat els debats al Parlament Europeu en relació a ACTA (Anti-Counterfeiting Trade Agreement). En tan sols unes setmanes l?ONG Avaaz.org ha aconseguit reunir més de 2,5 milions de signatures (confesso que una és meva) destinades a la Comissió de Peticions del Parlament Europeu. Avui les han entregades.

Celebro, com molts dels meus col·legues, aquesta acció. Després de lluitar durant més de dos anys, al costat de moltes organitzacions no governamentals i associacions entre elles Oxfam, Act Up o la Quadrature du Net, aquesta nova iniciativa ciutadana és una nova demanda de transparència i control públic en relació a un dels dossiers més opacs i més controvertits.

La meva postura en relació a aquest afer és simple: l?acord és injust, contraproduent i innecessari.

Així ho vàrem expressar fa uns dies, a Estrasburg, el Grup Verds/ALE quan a través d?una acció acció informativa  en contra de l?ACTA vàrem voler mostrar el nostre rebuig a aquest acord secret i de gran abast.

Alguna cosa està passant, amb tanta pressió ciutadana. Fins i tot alguns governs de la UE estan començant a canviar la seva posició sobre la ratificació de l?ACTA. La UE i 22 dels seus Estats membres ja han firmat l?ACTA però l?acord encara ha de ser ratificat pels Estats membres i pel Parlament Europeu.

Numerosos anàlisis han plantejat seriosos dubtes sobre la compatibilitat de l?ACTA amb el Dret comunitari, en particular en les disposicions relatives amb els drets fonamentals. Per això celebrem que el comissari de Gucht hagi enunciat que enviarà el text a la Cort Europea de Justícia per tal de valorar-ne la concordança amb el dret comunitari.

L?ACTA anima els Estats signants a intensificar la cooperació amb actors privats, com proveïdors d? Internet, per a la protecció de la propietat intel·lectual en absència de normes mínimes per a procediments legals. Això obre la porta a menystenir els drets fonamentals de les persones que no tenen la protecció.

Els experts també han assenyalat que l?ACTA podria restringir l?accés a medicaments, especialment dels països en desenvolupament, que son més dependents dels genèrics, i que ni tant sols formarien part en les negociacions.

El Parlament Europeu tindrà un paper vital en el procés de ratificació global de ACTA en la UE. Pels motius enumerats, des de Verds/ALE farem el possible perquè l?acord es refaci. És més, exigim que ACTA sigui sotmesa a un procés parlamentari que garanteixi la protecció dels drets fonamentals de la ciutadania de la UE.

Per tot això, en aquests temps de crisi, i més quan la idea d’una Unió Europea democràtica continua estan sota sospita, aquesta petició liderada per Avaaz reitera el compromís dels ciutadans europeus sobre els seus drets i llibertats que, suposadament la UE ha de garantir. Però també demostra la seva confiança que el Parlament Europeu farà allò que toca fer, és a dir, exercir com a representant dels ciutadans i garant de l’interès públic en contra d’alguns grups de pressió industrials grans.

Confio que comptarem amb els suports necessaris entre els col·legues d?altres grups per tal d?aconseguir fer allò que s?espera de nosaltres.

NOTA: Si voleu saber més sobre què és ACTA, i sobre com van els debats al Parlament Europeu, podeu trobar tots els vincles relacionats aquí: ACTA al Parlament Europeu.

Font foto: ©BELGA/AFP/J.Skarzynski

El rol de la dona en l’economia verda

0

La Comissió de Drets de les Dones i Igualtat d’Oportunitats del Parlament Europeu està treballant en un informe d’iniciativa (INI) relatiu a com afrontar propostes per potenciar l’economia verda que tinguin en compte la perspectiva de gènere. Demà mateix, de fet, tinc previst participar en una de les reunions dels i les ponents a l’ombra que seguim aquest dossier.

Gràcies a la feina de dues de les meves assessores, la Delfina Rossi i la Blanca de Riquer, disposem d’una molt bona guia amb la qual afrontar aquest debat amb els altres grups.

El nostre punt de partida, que ja vaig defensar quan treballava en el meu informe sobre Crisis i perspectiva de gènere (veure per exemple L’Informe Romeva sobre crisi i gènere arriba al ple) consisteix a que l’actual crisi econòmica pot ser una bona oportunitat per canviar la nostra estructura de producció, consum i distribució cap a una economia verda, però que aquesta transició no es pot fer sense la participació de les dones.

L’economia verda ha d’estar intrínsecament lligada amb un canvi social i cultural que deixi de banda l’antropocentrisme i situï a totes les persones en peu d’igualtat.
 
No podem dissociar la visió verda de l’economia de la justícia social i la igualtat de gènere. El sistema econòmic i la visió del mateix ha estat creat sota el vel del patriarcat i, per tant, el canvi d’aquest requereix el canvi del paradigma cognitiu d’anàlisi de la nostra societat.

Que l’economia verda s’apliqui a ella mateixa la perspectiva de gènere implica, per exemple, que ha de tenir en compte que l’augment de llocs de treball verds, generalment tècnics i majoritàriament ocupats per homes, no pot suposar una perpetuació de la discriminació de gènere en l’àmbit laboral.
 
I això com es fa? Proposem una aproximació basada en una estratègia multidimensional que, de manera resumida, parteix del principi segons el qual la lògica dominant per a crear llocs de treball verds i indústries que siguin eco-friendly (disculpeu l’anglicisme) passa per incorporar elements d’acció afirmativa per a les dones que van des de la incorporació de la visió de gènere en les reformes laborals (jornades a temps parcial, etc…) fins a l’establiment de quotes en universitats tècniques o treballs en energia renovable.

Tot plegat però, ha d’anar paral·lel a la transformació del discurs dominant a la vegada antropocèntric i androcèntric.

A poc a poc, les polítiques europees, nacionals i locals han d’anar trencant la lògica patriarcal, promovent l’emancipació i apoderament de les dones. En aquest sentit salvaguardar i consolidar l’estat del benestar és central per garantir que les dones accedeixin al mercat laboral en peu d’igualtat, entre altres mesures.
 
Hi ha tres aspectes clau que cal no perdre de vista per avançar en aquesta direcció:

Primer, cal un canvi en la lògica econòmica. El concepte d’economia ha de canviar per tal de trencar la falsa dicotomia entre esfera pública i privada, treball reproductiu i productiu, pagament o no pagament. Adoptar una visió integral de la vida de les persones i de les seves necessitats és fonamental per crear una nova economia.

Segon, cal un canvi en el concepte de sostenibilitat. L’economia (les seves estructures i les seves activitats) ha de ser sostenible no només en termes mediambientals però també socials. La sostenibilitat entre homes i dones, intra i inter generacional, entre les societats.

I tercer, cal un canvi en el paper de l’Estat i les administracions públiques. L’Estat ha de ser un agent actiu de canvi social i cultural. I ho és a l’hora d’aplicar reformes. En aquest sentit, especialment durant la crisi, és central que les reformes estructurals de l’Estat no vagin en detriment de la igualtat entre homes i dones, al contrari, les reformes han de promoure la mateixa i redistribuir recursos i càrregues de manera justa. Així les polítiques europees de la sortida de la crisi no poden seguir sent “gender blind” (de nou, disculpes per l’anglicisme)

Però tot això es pot concretar encara més en propostes com les que segueixen (i que són les que proposem als nostres col·legues d’altres grups per tal de dotar-nos d’un informe que clarament serveixi per marcar camí, tant a la Comissió Europea com al Consell):

1. Reducció de la jornada laboral. L’economia neoclàssica presenta l’”homous economicous” com un individu totalment independent capaç de treballar tot el temps, sense considerar tot el procés afectiu i de cobrir necessitats bàsiques i sentimentals que hi ha darrere d’una persona. Contra aquesta visió, s’imposa cada vegada més una discussió sobre la distribució del temps. Això vol dir discutir sobre les relacions de gènere i de poder. Lamentablement, el valor que té la vida privada ha estat destruït en les nostres societats, fent que el treball reproductiu realitzat per les dones sigui invisible, la qual cosa fa que s’invisibilitzi també a les dones en general.

2. Impostos partir d’una perspectiva de gènere. Els impostos tenen un paper clau, no només per combatre els efectes de la crisi, sinó que les seves modificacions influeixen molt a la creació de desigualtats. Per això s’imposa eliminar les reduccions d’impostos que afavoreixin les desigualtats i redueixin les redistribucions de salaris (reduccions que per altra banda se solen fer sobretot a les persones amb més ingressos); una redefinició de l’IVA des d’una perspectiva de gènere (determinats productes sanitaris bàsics per a la dones tenen un 8% d’IVA (el mateix que, per exemple, el caviar o refrescos); o la reducció de l’IVA en els serveis de cures a persones.

3. Més democràcia en l’economia financera per més igualtat de gènere. Això passa, per exemple, per la creació d’un banc públic que, entre d’altres coses, permeti concedir crèdits públics a dones amb unes taxes d’interès de zero o per sota del mercat, així com per la creació de productes financers públics destinats a ajudar a les dones accedir a un habitatge. Però no només això, també cal paritat entre homes i dones en les diferents esferes de presa de decisions relatius als mercats financers, o la cancel·lació del deute exterior a països compromesos amb la igualtat de gènere i les polítiques de sostenibilitat mediambiental.

4. Sostenibilitat social i mediambiental de l’economia real. Això passa per fomentar polítiques d’intervenció pública a favor de la igualtat, el rescat o ajuda a companyies condicionat per polítiques d’igualtat de gènere, reducció de la petjada ecològica, la creació de beques per a dones en carreres tècniques, o la inclusió de la perspectiva de gènere en totes les àrees econòmiques (construcció, indústria, turisme, petites empreses, energia, consum privat, mobilitat, transport…)

5. Conflictes i reptes laborals des d’una perspectiva de gènere. Implica definir els estàndards sobre un treball mínim (inclou un salari mínim, més seguretat laboral), l’augment dels salaris mínims (molt rellevant per a les dones) per reactivar l’economia a través del consum, estendre la seguretat social a la gent més necessitada (sobretot a les dones sense feina i amb càrregues familiars), i promoure polítiques actives de creació d’ocupació sense discriminacions.

De tot plegat, veurem què queda al final de les negociacions.

Font foto: greenforall.org

Subsidies fuelling overfishing must end

0

MEP Romeva asks for a vision for our fishing fleet to target aid and to end blind spending

Most EU fish stocks are overfished. Subsidies fuelling overfishing must end. Through the reform of the EU’s Common Fisheries Policy, fisheries ministers and members of the European Parliament must make the decision to end blind spending.

SAYONARA SUSHI: disponible a partir del 22 de març

4

Doncs sí. Si no hi ha entrebancs (i res indica que n’hi hagi d’haver), la meva primera novel·la, SAYONARA SUSHI, estarà disponible a les llibreries a partir del 22 de març gràcies als segells Rosa dels Vents i Plaza y Janés

A manera de sinopsi, allò que de moment en puc dir és el següent: quan la periodista de TV3, Paula Ramos, a qui els més afins anomenen pel sobrenom de Sushi, s’assabenta que uns immigrants han estat rescatats per un vaixell de pesca de tonyina i són duts a Malta, fa l’impossible per tal que els seus caps, Toni Carmona i Mònica Marset, l’autoritzin a viatjar a l’illa per cobrir la noticia. Un cop allà, investigarà les ramificacions del cas, especialment les màfies que acaparen els drets de pesca de la tonyina vermella i amenacen amb convertir-lo en una espècie en extinció. Aquest descobriment, i altres coses que li passen de caràcter més personal, la canviaran per sempre més.

La novel·la es troba a mig camí entre el thriller i la novel.la d’aventures, la denúncia social i ecològica, de reivindicació de valors personals i de la lluita per aconseguir-los. I si hagués de resumir en una frase de què va, diria que va de mirades, de les diferents mirades a través de les quals uns i altres veiem el món, i allò que hi passa.

I atenció! Ja tenim data per les dues primeres presentacions:

 

Dissabte 24 de març, a les 1200, a El Pati de Llibres

C/ Xerric 22

Sant Cugat del Vallès

 

i

 

Dilluns 26 de març, a les 1900, a la Casa del Llibre

Passeig de Gràcia 62

Barcelona

Presenten el llibre Francesc Miralles, escriptor i periodista, i Isabel Galí, periodista i redactora secció internacional TV3.

 

Romeva speaks out on the situation in Egypt

0
My yesterday speech on the situation in Egypt, in the European Parliament (Strasbourg, 16.02.12)

El text de la resolució que vàrem presentar, i defensar a les negociacions, els Verds/ALE és el següent: (segueix)

European Parliament resolution on Egypt: recent developments by Franziska Katharina Brantner, Hélène Flautre, Frieda Brepoels, Nicole Kiil-Nielsen, Margrete Auken, Raül Romeva i Rueda, Rui Tavares, Judith Sargentini, Barbara Lochbihler on behalf of the Verts/ALE Group

B7?0085/2012

The European Parliament,

– having regard to its previous resolutions on Egypt in particular of 17 February 2011 on the situation in Egypt, of 27 October 2011 on the situation in Egypt and Syria, in particular of Christian communities, and of 17 November 2011 on Egypt, in particular the case of blogger Alaa Abdel-Fattah,

– having regard to its annual reports on the situation of human rights in the world, and in particular to its resolution of 16 December 2010 on the Annual Report on Human Rights in the World 2009,

– having regard to the Universal Declaration of Human Rights of 1948 and to Article 22 of the International Covenant on Civil and Political Rights of 1966, to which Egypt is party,

– having regard to the statements by the Vice-President of the Commission/High Representative of the Union for Foreign Affairs and Security Policy (VP/HR) on Egypt, and in particular those on the violence the days before the parliamentarian elections, on 26 November 2011, on the continued crackdown on civil society in Egypt on 1 February 2012, on EU response on the football tragedy in Egypt on 2 February 2012, and her statement on 23 of January 2012 regarding the transferring power to civilian rule as quickly as possible,

– having regard to the Foreign Affairs Council Conclusions of 10 October 2011, having regard to the European Council Conclusions on Egypt on 23 October 2011,

– having regard to the Joint Communication on ‘A new response to a changing neighbourhood’ of the European Commission and the HR/VP to the European Parliament, the Council, the European Economic and Social Committee and the Committee of Regions of 25 May 2011,

– having regard to the European Union Guidelines on Human Rights Defenders,

– having regard to Rule 122(5) of its Rules of Procedure,

A.  whereas a committee to review civil institutions and NGOs aimed at tightening legal control on foreign funding of civil society organizations was announced in October 2011 and consequently a request was issued to the Central Bank to monitor all bank transitions of NGOs; whereas, at the same time, the state security prosecutor accused organisations that have illegally received funding from foreign sources of “grand treason” and “conspiracy” against Egypt through foreign agendas aimed at harming Egyptian national security; whereas the defamatory campaign against these organisations launched by the state-owned press served to de-legitimise and stigmatise them in the eyes of the public as actors acting against the interest of Egypt;

B.  whereas on 29 December 2012 Egypt’s public prosecution officers, with back-up from security forces, have launched raids on 17 national and international human rights and pro-democracy organisations based in Cairo, including the Arab Centre for Independence of Justice and Legal Professions (ACIJP), the Budgetary and Human Rights Observatory, the German Konrad Adenauer Foundation, the National Democratic Institute (NDI), the International Republican Institute and Freedom House; whereas during the raids security forces confined staff to their offices, forbid them to make phone calls and seized laptops and other documents that prove these NGOs receive foreign funds without informing authorities;

C.  whereas twenty-seven human rights organizations describe these raids as an unprecedented campaign against political activists and rights entities after authorities had checked the bank accounts of the accused NGOs and Sameh Abou Zeid, the Minister of Justice-appointed judge presiding over this investigation, said evidence proves that several foreign and local NGOs have indeed received such unauthorized funds;

D.  whereas on 5 February 2012 Egyptian investigators filed criminal charges against 44 international and national civil society workers, including 19 Americans, 14 Egyptians, 5 Serbs, 2 Germans, 2 Lebanese, 1 Jordan and 1 Palestinian; whereas all of them face a travel ban preventing them from leaving Egypt; whereas the law being used to pursue these workers is one of the era of former President Mubarak, which the government had said it intended to repeal;

E.  whereas according to US Congress continued restriction of the activities and harassment of international and Egyptian staff will be looked at with great concern, particularly in light of Egypt’s annual U.S. military assistance of $1.3 billion;

F.  whereas the clashes between supporters of two rival teams, the local Al-Masry and Cairo based al-Alhy in Port Said stadium on 1 February 2012 revealed the death of at least 79 people and more than 200 injured under the indifference and lack of action of the security forces; whereas clashes demanding an end to military rule has amplified through out Cairo and other major cities in Egypt during several days, causing more victims; whereas security forces continue to use fire tear gas, birdshot and rubber bullets at protesters at close range causing deaths and serious injuries;

G.  whereas the Supreme Council of the Armed Forces (SCAF) has failed to conduct an investigation into the reports of sexual assault of female protestors, including the so-called ‘virginity checks’ and death threats against female protestors; whereas civilians arrested under the emergency law continue being tried before emergency courts and military tribunals, which fall short of the minimum international standards of fair trial and the right to defence;

H.  whereas according to international and national organisations, there is no improvement in human rights protection in Egypt throughout the past 10 months of military rule whereby the SCAF has been accused of using life ammunition against peaceful civilians, of conducting activities hostile to fundamental freedoms, of

I.  whereas the European Union has several times called on an end of the violence in Egypt and stressed the necessity of transferring power to civilian rule as quickly as possible as accepted by popular referendum in March 2011;

J.  whereas no international institutions, including the EU, had been invited to observe the elections, except for a few local NGOs that received the authorisation on the eve of the elections day; whereas the international community pointed out some shortcomings and some observers reported problems outside the polling stations, but nevertheless the elections were internationally accepted as having taken place in a democratic way; whereas the SCAF eliminated the quota of 64 seats assigned to women in the People’s Assembly and limiting the gender issue to a requirement for the political parties to nominate at least one female candidate in their lists which resulted in only 1% of the members of the People’s Assembly being women;

1.  Expresses once again its solidarity with the Egyptian people in this critical and difficult period; Expresses its deep concern that the democratic transition to which the SCAF said it was committed to, has led to no democratic reform and an increasing crackdown on political dissent, freedom of expression and of peaceful assembly and freedom of association; calls on the SCAF to respect the demands of the January 25 revolution namely to respect Egyptians’ aspirations to freedom, dignity and justice.

2.  Strongly condemns the ongoing crackdown on international and national human rights and pro-democracy organisations in Egypt and views it as a way to silence voices critical of ongoing human rights violations; considers that these attacks constitute a severe violation of the right to freedom of association, as provided in Article 22 of the International Covenant on Civil and Political Rights;

3.  Urges the SCAF and the Egyptian government to immediately put an end to all forms of harassment or intimidation to which civil society organisations are subjected, whether direct or indirect, and especially to drop all criminal charges and stop the current media campaign against NGOs; urges the HR/VP to be vocal on the necessity for Egyptian authorities to adopt a new association law based on international human rights standards and in close consultation with NGOs and human rights and pro-democracy groups;

4.  Recalls on the Egyptian authorities the importance of giving civil society organisations the opportunity to play their role in building a sustainable democracy and calls on the Egyptian authorities to facilitate and allow in this regard foreign organisations, including political foundations, to continue their work on the ground without arbitrary restrictions;

5.  Calls for an independent, transparent and thorough investigation into the events of the Port Said stadium clashes that took place on 1 February 2012 as well as into the reports of sexual assault of female protestors, including the so-called ‘virginity tests’ and death threats against female protestors, which should be conducted by an independent and impartial judiciary, in order to hold all those responsible to account;

6.  Underlines the fundamental importance of civil society in any democratic society as well as the freedom of expression and media plurality and calls in this regard on the Egyptian authorities and the Egyptian People’s Assembly to fully associate and consult with civil society organisations in the law making process to improve the legitimacy and the efficiency of the law;

7.  Calls for further clarification about the constitutional process, its timeline and its democratic principles; calls on the Egyptian authorities to make sure that any constitutional provision is inclusive and leaves no possibility for discrimination of anyone in Egyptian society or puts any institution above the representatives of the People, including the right for the Members of the People’s Assembly to amend, adopt and reject the entirety of the national budget, including the budget of the ministry of defence;

8.  Stresses the importance of holding free, fair and transparent elections and encourages the EU and its Member States to continue supporting and assisting the Egyptian authorities, political parties and civil society in the efforts aimed at achieving this goal; calls on the SCAF to allow independent observers to witness and monitor the upcoming presidential elections;

9.  Points out that the widespread use of military and emergency courts contribute to increasing concerns regarding Egyptian authorities and represents a clear obstacle to the democratic aspirations of Egyptians; calls for the full lifting of the Emergency Law in accordance with the first demands of the January 25 revolution and with announcements made by the SCAF and the government before elections were held, including the lifting of the emergency law for suspects of acts of thuggery; urges the Egyptian authorities to end the referring of civilians to emergency and military courts and to guarantee them a just and fair trial in civil courts;

10.  Calls on the HR/VP, the EEAS and the Commission to guarantee that the respect for and the promotion of human rights and fundamental rights, including the independence of the judiciary and of the media, the lifting of the emergency law, the reinforcement of the role of the civil society and of women and the reform of security forces including the former state security apparatus, will be seen as priorities within the renewed ENP EU-Egypt Action Plan for 2012-2016 and condition further EU funding to Egypt;

11.  Instructs its President to forward this resolution to the Council, the Commission, the High Representative of the Union for Foreign Affairs and Security Policy/Vice President of the Commission, the governments and parliaments of the Member States, and the Government of the Arab Republic of Egypt.

Toc d’alerta democràtic de la majoria del PE a Hongria

4
Avui el Parlament Europeu hem adoptat una resolució sobre l’última reforma constitucional presentada a Hongria. Els Verds/ALE hem estat dels grups impulsors i negociadors, i hem aconseguit un text conjunt amb S&D, ALDE i GUE que ha estat aprovat per la majoria del Parlament Europeu.

Celebro que aquesta resolució conjunta hagi estat acceptada. Això és un missatge clar per al primer ministre Orbán, qui finalment haurà de canviar les seves polítiques. La resolució aprovada no demana la suspensió directa del dret a vot d’Hongria en el Consell (tot i que els Verds/ALE ho reclamávem), però sí demana que la Comissió esclareixi quins son els drets fonamentals de la UE que Hongria està violant amb la seva nova Constitució.

Les lleis hongareses son contradictòries amb els valors fonamentals de la UE i hem de ser intransigents amb això. El Parlament Europeu ha donat un senyal clar.

El procediment de l’article 7.1 del Tractat de la Unió Europea permetria obrir un procés clar i just per esclarir punts com: la independència del poder judicial, la independència de l’autoritat de protecció de dades, les condiciones per la justa competència i el pluralisme polític, la denominada “llei d’estabilitat”  que sotmet un règim d’impostos sobre la renta a una majoria de dos terços i a les lleis que concedeixen a la majoria política el dret de nombrar funcionaris per un període inusualment llarg, cosa que afectarà a governs futurs.

Foto: acció de protesta contra les mesures d’Orban durant la seva compareixença davant del PE, el mes de gener de 2011

Les persones cegues o amb dificultat visual o lectora tenen fam de lectura

0
(Cat) 30 milions de persones a la UE són cegues o tenen dificultats visuals o lectores, però només el 5% dels llibres estan en un format que puguin llegir (això als països rics, ja que als pobres és l’1%). N’acabo de parlar al PE en el context de la Pregunta Oral amb què els diputats i diputades demanem a la Comissió Europea i el Consell de la UE que deixin d’obstruir l’adopció d’un Tractat Internacional vinculant en favor de l’accés als llibres de les persones cegues o amb dificultats visuals i lectores.
 
(CAST) 30 millones de personas en la UE son ciegas o tienen dificultades visuales o lectoras, pero sólo el 5% libros están en un formato que puedan leer (eso en los países ricos, ya que en los pobres es del 1%). Acabo de hablar en el PE en contexto de la Pregunta Oral con que los diputados y diputadas pedimos a la Comisión Europea y el Consejo de la UE que dejen de obstruir la adopción de un Tratado Internacional vinculante en favor del acceso los libros de las personas ciegas o con dificultades visuales y lectoras.

 

Compte amb els talibans neoliberals

0

El Parlament Europeu va adoptar ahir l’informe de l’Estudi Prospectiu Anual sobre el Creixement 2012, una resolució sobre bons d’estabilitat i ha debatut sobre el segon rescat de Grècia, tres elements claus per a la reunió del Consell del proper mes de març.

L’Estudi Prospectiu Anual és la peça inicial del Semestre Europeu per a la coordinació de polítiques econòmiques. El Parlament també va votar a favor que no s’oblidin les conseqüències socials que tenen les polítiques d’austeritat. És indispensable que Europa fonamenti les seves polítiques de coordinació econòmica en la creació d’ocupació sostenible i de qualitat, en la inversió en educació i en la lluita contra la pobresa i la desocupació, principalment per reduir la desocupació juvenil.

La resolució sobre bons d’estabilitat deixa clar també que l’obsessió amb la disciplina pressupostària en ens porta al fracàs. Sempre hem demanat la creació d’Eurobons, la proposta de bons d’estabilitat pot ser una primera ensenyar en aquest sentit. Aquests facilitarien la transmissió de la política monetària de la zona de l’euro i promouria l’eficiència del mercat de bons Europeu.

De cara a la pròxima reunió del Consell, calia enviar un missatge clar, i ho vàrem fer. La troica (UE, BCE i FMI) està actuant de manera criminal a Grècia en imposar cada vegada més mesures d’austeritat. Semblen, com va dir Dany Cohn-Bendit, uns “talibans neoliberals” en no proposar coses com la reducció de la despesa militar i en seguir pressionant sobre la reforma de les pensions. Això és simplement inacceptable.

Font foto: El Roto

Coses que cal dir

1

Hi ha coses que cal dir alt, clar, i a qui pertoca. Això és el que acaba de fer en Dany Cohn-Bendit, avui, al Parlament Europeu, durant el debat amb el Consell i la Comissió per preparar la propera cimera del Consell Europeu de l’1 i 2 de març.

 

Conseil européen 1 et 2 Mars 2012

Cohn-Bendit: l’UE ne peut pas continuer à mettre le peuple grec à genoux


Ce mercredi 15 février 2012, le Parlement européen a présenté ses priorités en vue du Sommet européen de mars qui portera, entre autres, sur la mise en œuvre des décisions prises jusqu’à présent pour sortir de la crise.

S’exprimant au nom du Groupe des Verts/ALE, Daniel COHN-BENDIT, s’est demandé :

“Si le Conseil et la Commission ne vivaient pas sur une autre planète. Il a été question de stratégie de Lisbonne, puis d’UE 2020. Que des belles histoires dont les nobles objectifs n’ont jamais été atteints. Le Conseil découvre enfin le chômage des jeunes, qui sait s’il finira par découvrir le chômage des jeunes en Grèce?”

“Si ce sont les talibans néo-libéraux qui règnent en Europe, alors c’est mal parti. La Troïka européenne agit de façon criminelle en Grèce en lui imposant toujours plus de mesures d’austérité. Le gouvernement Grec propose de réduire le dépenses militaires et à cela, la Commission européenne répond qu’il faut prendre sur les retraites. C’est tout simplement inacceptable car les grecs, qui font des efforts considérables, continuent de subir de fortes pressions.”

“On ne peut pas mettre en permanence ce peuple à genoux.” 

Foto: Cohn-Bendit intervenint al PE. Imatge d’arxiu del PE.

Verds/ALE contra ACTA

0

Acció sota la neu, a Estrasburg, per exigir que s’aturi ACTA/ Acción bajo la nieve, en Estrasburgo, para exigir que se pare ACTA/ Action under the snow, in Strasburg, to claim ACTA should be stopped

Nota de Premsa – Estrasburg, 14 de febrer del 2012

Acord Comercial Anti-Falsificació (ACTA)

STOP ACTA

Avui a Estrasburg el Grup Verds/ALE ha realitzat una acció informativa  en contra de l’ACTA. La pressió pública en rebuig d’aquest acord secret i de gran abast està augmentant, i fins i tot alguns governs de la UE estan començant a canviar la seva posició sobre la ratificació de l’ACTA. La UE i 22 dels seus Estats membres ja han firmat (1) l’ACTA però l’acord encara ha de ser ratificat pels Estats membres i pel Parlament Europeu. Durant l’activitat, l’eurodiputat d’ICV, Raül Romeva i Rueda ha afirmat:

Numerosos anàlisis (2) han plantejat seriosos dubtes sobre la compatibilitat de l’ACTA amb el Dret comunitari, en particular en les disposicions relatives amb els drets fonamentals. L’ACTA anima els Estats signants a intensificar la cooperació amb actors privats, com proveïdors d’ Internet, per a la protecció de la propietat intel·lectual en absència de normes mínimes per a procediments legals. Això obre la porta a menystenir els drets fonamentals de les persones que no tenen la protecció.

Els experts també han assenyalat que l’ACTA podria restringir l’accés a medicaments, especialment dels països en desenvolupament, que son més dependents dels genèrics, i que ni tant sols formarien part en les negociacions.

El Parlament Europeu tindrà un paper vital en el procés de ratificació global de ACTA en la UE. Pels motius enumerats, des de Verds/ALE farem el possible perquè l’acord es refaci. És més, exigim que ACTA sigui sotmesa a un procés parlamentari que garanteixi la protecció dels drets fonamentals de la ciutadania de la UE.

(1) Xipre, Estònia, Eslovàquia, Alemanya i Holanda no van signar,  però s’han compromès a fer-ho en un futur pròxim. .

(2) Studies on ACTA commissioned by Greens/EFA:?- ACTA and Access to Medicines, http://rfc.act-on-acta.eu/access-to-medicines?- Compatibility ACTA with the European Convention on Human Rights & the EU Charter of Fundamental Rights, http://rfc.act-on-acta.eu/fundamental-rights

ACTA text: http://trade.ec.europa.eu/doclib/html/147937.htm

 

 

Nota de Prensa – Estrasburgo, 14 de febrero 2012

Acuerdo Comercial Anti-Falsificación (ACTA)

STOP ACTA

Hoy el Grupo de Verdes/ALE en Estrasburgo ha realizado una acción informativa contra ACTA. La presión pública en contra de este acuerdo secreto y de largo alcance está aumentando, y algunos gobiernos de la UE están empezando a cambiar su posición sobre la ratificación de ACTA. La UE y 22 de sus Estados miembros han firmado (1) ya el ACTA pero el acuerdo aún debe ser ratificado por los Estados miembros y el Parlamento Europeo. Durante la actividad, el eurodiputado de ICV, Raül Romeva i Rueda dijo:

Numerosos análisis (2) han planteado serias dudas sobre la compatibilidad del ACTA con el Derecho comunitario, en particular disposiciones relativas a los derechos fundamentales. ACTA anima a los Estados firmantes a intensificar la cooperación con los actores privados, como los proveedores de Internet, para la protección de la propiedad intelectual en la ausencia de normas mínimas para procedimientos legales. Esto abre la puerta a socavar los derechos fundamentales de las personas que no tienen la protección.

Los expertos también han señalado que el ACTA podría restringir el acceso a medicamentos, especialmente en países en desarrollo, que son más dependientes de los genéricos, sino que ni siquiera parte de las negociaciones.

El Parlamento Europeo tendrá un papel crucial en el proceso de ratificación global de ACTA en la UE. Por los motivos nombrados, desde Verdes/ALE haremos lo posible para que el acuerdo se rechace. Es más, exigimos que ACTA sea sometido a un proceso parlamentario que garantice la protección de los derechos fundamentales de la ciudadanía de la UE.

(1) Chipre, Estonia, Eslovaquia, Alemania y Holanda no firmaron pero se ha comprometido a hacerlo en un futuro próximo. 

(2) Studies on ACTA commissioned by Greens/EFA:
– ACTA and Access to Medicines, http://rfc.act-on-acta.eu/access-to-medicines
– Compatibility ACTA with the European Convention on Human Rights & the EU Charter of Fundamental Rights,http://rfc.act-on-acta.eu/fundamental-rights

ACTA text: http://trade.ec.europa.eu/doclib/html/147937.htm

 

Setmana de ple: de què va això? L’agenda

0

El ple del Parlament Europeu es troba aquesta setmana reunit a Estrasburg. És habitual que la gent ens pregunti a la gent que hi treballem què és el que hi discutim. A manera d’exemple resumeixo alguns dels debats/votacions que tindran lloc aquesta setmana.

Bons d’Estabilitat

Després de la presentació de la Comissió de la proposta de tres tipus diferents d’Eurobons, el debat va quedar estancat pel problema de “risc moral” que, segons sobretot Alemanya, suposa aquest instrument. Així, el Parlament Europeu presenta una nova proposta de resolució derivant el tema cap a la creació de bons d’estabilitat segons la qual es reconeix l’alt risc sota el qual es troben els països amb deute sobirà en el mercat de bons, es reconeix també la importància de l’euro com a divisa internacional i el seu “valor segur” en el món. Finalment també es reclama també a la gestió conjunta de l’emissió de deute sobirà.

Estudi Prospectiu Anual sobre el Creixement 2012

Aquest estudi és un informe de la Comissió Europea que inicia el procés del semestre europeu, pel qual es coordinen les polítiques econòmiques de la Unió i la Comissió emet opinions i recomanacions sobre cada estat membre que després són aprovades pel Consell.

L’informe que votarà el Parlament, amb el vot positiu de Verds / ALE en la comissió d’economia, posa l’èmfasi en la necessitat de fomentar el creixement i la creació d’ocupació. Si bé no es nega la necessitat de mantenir certa disciplina fiscal, reclama polítiques destinades a la creació de Bons de Projectes i la intervenció del Banc Europeu d’Inversions per invertir en l’economia real. També es remarca la necessitat de complir els objectius de l’Estratègia Europa 2020 i donar resposta a la desocupació, així com tenir en compte les conseqüències socials de la crisi. Es demana les polítiques econòmiques tinguin en compte l’impacte social i que es doni prioritat a la despesa en educació-on, investigació, innovació, infraestructura i energia. D’altra banda, reclama la major participació del Parlament Europeu en les polítiques de governança econòmica.

L’informe que votarem és el següent,  http://www.europarl.europa.eu/sides/getDoc.do?type=REPORT&reference=A7-2012-0018&language=ES&mode=XML, i l’opinió del Comitè d’Ocupació la va fer la nostra col·lega de l’esquerra verda holandesa, Marije Cornelissen http://www.europarl.europa.eu/sides/getDoc.do?type=REPORT&reference=A7-2012-0021&language=ES&mode=XML

Tractat EU Marroc 

En la sessió plenària es debatrà el tractat entre EU i el Marroc que confereix a la liberalització de mesures en productes agrícoles i pesquers.

La gran majoria del grup Verds/ALE votarem en contra d’aquest acord pels motius següents:

– Demanem a la Comissió que adopti una estratègia que tingui en compte els reptes de la Primavera àrab, també present al Marroc;

– El tractat hauria de promoure la integració regional i el reforç de l’espai polític democràtic;

– S’hauria de considerar la protecció del medi natural, recursos, el correcte salari dels productors i llocs de treballs sostenibles;

– Que les derivacions de l’augment de la producció per l’exportació no comporti un augment de treball infantil en el sector agrícola (per ara present);

– Que en el tractat de la UE amb el Marroc sigui exclòs el Sàhara Occidental i que ajudi a obrir portes per a realitzar dos acords diferents;

– Que el tractat sigui renegociat per adaptar-lo a les necessitats d’un desenvolupament econòmic i social sostenible i que promogui la integració regional.

 

Persones sense llar

El dilluns 13 de febrer es va discutir en la sessió plenària del Parlament Europeu la situació de les persones sense llar a la Unió Europea. Gairebé 600 persones han mort en les últimes dues setmanes a causa de l’onada de fred a Europa. En vaig parlar en el meu apunt d’ahir (Persones sense sostre: resposta estructural, i europea)

La Unió Europea ha d’actuar davant aquesta situació, però no només en casos d’emergència com l’actual, sinó també actuant davant l’emergència social on durant tot l’any moltes persones dormen al carrer.

Demanem una reunió d’emergència per salvar vides i per crear un fons de socors per ajudar els estats membres sense mitjans suficients per a afrontar aquest situació crítica.

Finalment també es demana a la Comissió i als estats membres aplicar la estratègies de la UE sobre les persones sense llar aprovada pel Parlament.

Resolució del Parlament Europeu de 14 de setembre de 2011 sobre l’ estratègia de la UE per a les persones sense llar: www.europarl.europa.eu/sides/getDoc.do


Possibilitar als cecs més accés als llibres.

Demà dimecres 15 de febrer a la sessió plenària del Parlament Europeu escoltarem les respostes de la Comissió i del Consell a una pregunta oral i examinarà un esborrany de resolució derivats d’una petició de la Unió Europea de Cecs i de l’Associació Europea de Dislèxia.

A la Unió Europea les persones cegues o amb altres discapacitats segueixen tenint un accés molt limitat als llibres, només al voltant del 5% dels llibres publicats arriben a ser accessibles. El Parlament Europeu crida a la Comissió i al Consell donar suport al tractat WIPO (World Intellectual Property Organitzation) respecte dels drets d’autor de llibres i productes impresos per a cecs i altres discapacitats. 

Eleccions de Rússia.

Es debatran en el ple del Parlament Europeu les pròximes eleccions presidencials russes i el resultat de les eleccions de la Duma del 4 de desembre 2011.

Síria.

El Parlament Europeu tractarà la situació de Síria en una condemna contra l’augment de violència del règim Sirià.

Protecció de la propietat intel·lectual i mercat.

En el ple es debatrà el paper de l’European Observatory on Counterfeiting and Piracy. Es proposa canviar el seu nom a European Observatory on Infringements of Intel·lectual Property Rights (treure la paraula pirateria) i confiar el seu funcionament a l’Office of Harmonitzation in the Internal Market (OHIM) perquè l’observatori tingui els recursos i la capacitats adequades per solucionar el recent augment de tasques i activitats.

Encara que els canvis en l’observatori són útils i necessaris seria pertinent establir una metodologia més transparent en la recollida de dades i reportar de forma objectiva i fiable les dades relacionades amb les infraccions relatives als drets de propietat. Els canvis d’aquest Observatori poden generar confusió en les seves implicacions respecte ACTA.

Foto: Seu del PE a Estrasburg.

Persones sense sostre: resposta estructural, i europea

4
El Comissari Barniercomença la seva intervenció al Parlament Europeu (reunit en sessió plenària a Estrasbnurg) en què exposa les línies de resposta a la situació que viuen moltes persones ‘sense sostre’. De nou tinc sentiments enfrontats. De nou escolto respostes només circumstancials quan allò que cal és un enfocament integral i estructural. De nou la necessitat de respondre amb criteris d’emergència amaga el debat sobre les causes que ens han dut a que hi hagi tanta gent que pateix aquesta situació. De nou la malentesa caritat pretén amagar el fet que ens trobem davant d’un problema polític de fons.

Parlem molt sobre les persones sense llar quan es moren de fred al carrer a l’hivern. Cert, durant les dues darreres setmanes han mort prop de 600 persones ‘sense sostre’ a causa de l’onada de fred. Però el cas és que són milers les que dormen al carrer durant tot l’any. No podem ignorar aquesta situació d’emergència social. Europa té els mitjans per actuar, el que falta és la voluntat política.

Els Estats membres es van apressar a organitzar cimeres d’emergència per salvar els mercats financers. Tanmateix sembla que quan es tracta de salvar vides les presses, els calendaris, la visió política i la voluntat de prendre mesures de fons topa sempre amb diversos obstacles. És més: ens trobem com proliferen mesures en el si dels estats membre destinades a criminalitzar les persones ‘sense sostre’.

S’imposa que la Comissió es dirigeixi als representants dels governs nacionals dels Estat membre amb l’objectiu de garantir el dret a un refugi nocturn per a les persones que dormen al carrer, així com fer una crida per a la creació d’un fons de socors per ajudar els Estats membres que no tenen els mitjans financers per fer front a aquesta situació crítica, sobretot a causa de la crisi actual.

No obstant, el problema de fons no el podem reduir a mesures puntuals. El problema és estructural. I per això recordem la importància que la Comissió i els Estats membres apliquin de manera immediata l’estratègia de la UE sobre persones sense llar aprovada pel Parlament en la seva Resolució de 14 de setembre de 2011:www.europarl.europa.eu/sides/getDoc.do

Lectures viatgeres (III)

1

Nova entrega d’algunes valoracions sobre lectures que he fet, i que m’han agradat, algunes en global, d’altres per algun aspecte en concret.

Dues òperes primes:

-‘Habitacions tancades’ (Care Santos, Planeta), m’ha semblat una magnífica i tendra història, a mig camí entre el costumisme dels grans autors modernistes i la trama thrilleriana més moderna. De lectura àgil, t’endinsa en un món ple de fascinants misteris i relacions complexes i convulses. Es tracta de la primera novel·la en català de l’autora, i aventuro que no serà la darrera. Més en la línia negra recomano també ‘L’estiu de les joguines mortes’ (Toni Hill, Rosa dels vents). Com l’anteriorment esmentada, també aquesta és la primera novel·la de l’autor que tanmateix té ja una llarga experiència en el món literari a través de la traducció. Nombroses editorials internacionals ja n’han comprat els drets. Quan la vaig llegir vaig entendre perquè. Un protagonista inspector de policia, una mica maldestre i amb mala sort, a l’estil dels millors Pepe Carvalho (o buscant un símil més actual, el Moreno de la sèrie KMM), i una trama plena de girs originals, on res acaba essent allò que sembla al principi. Sorprenent fins al final. Recupera l’essència de la novel·la negra barcelonina.

Tres lectures de llibres no recents, però vitals:

-De vegades passa que hi ha llibres que es queden al prestatge dels ‘pendents de llegir’ i que per alguna raó o altra no acaben de fer el salt cap a la tauleta de nit. Darrerament he volgut esmenar aquesta injustícia literària amb tres obres que es mereixien certament entrar a la categoria de lectures fetes: ‘La soledad de los números primos’ (Paolo Giordiano, Salamandra), ‘Les veus del Pamano’ (Jaume Cabré, Proa) i ‘La lladre de llibres’ (Markus Zusak, La Campana). Tots tres són magnífics relats que, entre moltes d’altres coses, m’han interessat sobretot per la construcció dels personatges. Per altra banda, quan un autor m’agrada, miro de llegir altres coses que ha fet per veure com treballa i evoluciona. En el cas de Giordano, malauradament, no em consta que hagi tret cap altra novel·la, en el cas de Zusak, just ara estic immers en ‘Jo sóc el missatger’ (de la qual en parlaré quan l’acabi, però que ja apunto que manté la línia d’excel·lència de la ‘Lladre´), i de Cabré…bé, Cabré és Cabré, per a mi, el mestre.

La classe del mestre:

-I parlant del mestre, m’ha arribat a les mans i he llegit amb fascinació d’alumne apassionat ‘El sentit de la ficció’, de Jaume Cabré (Proa). Un magnífic full de ruta per a navegants de l’univers cabrenià. Tot i que està escrit abans dels seus darrers treballs (‘Veus del Pamano’ i ‘Jo confesso’), ens serveix als humils seguidors per descobrir no només el com, de la seva ficció, sinó el perquè. És un magnífic oasi que permetrà regar les entranyes de l’assedegat caminant que decideixi endinsar-se en aquest desert que de vegades suposa l’escriptura.

Una de juvenil, però no tant:

-De tant en tant m’agrada recuperar l’ingenu i simple lector que vaig ser de jove, quan només buscava en un llibre una excusa per anar-me’n de viatge a algun món imaginari. En aquest sentit celebro el retorn de Mark Haddon, l’autor de l’hilarant ‘El curiós incident del gos a mitjanit’, del qual en guardo un magnífic record, i que ara recupera una història que no és nova, però si altament ‘remasteritzada’ com és ¡Bum! (Salamandra). Dos nens s’endinsen en una peculiar aventura en què realitat versemblant i ciència ficció es barregen d’una manera prou original. Si li hagués de posar un però, diria que potser al final perd una mica el ritme trepidant amb què comença, tot i que admeto que això pot ser degut a que, per molt que vulgui recuperar via lectura algunes emocions juvenils, ja no sóc un lector jove, i per tant em temo que segurament estic ja massa condicionat per la vida. Sigui com sigui, és altament recomanable per al públic més jove, i per al no tan jove, què carai, també.

Poesia, l’espai més íntim:

-De la mateixa manera que quan llegeixo narrativa procuro alternar gèneres, també m’agrada de tant en tant canviar de disciplina i tornar a la poesia, un dels àmbits en què m’he sentit sempre molt còmode, tant com a autor aficionat, com com a lector. Així doncs recomano dues obres. ‘Atrapar: els llocs’ (Helène Dorion, trad. de Carles Duarte i Lluna LLecha, Pagès editors), en què tant de mèrit té l’obra original com la traducció, i que suposa un exemple més de perquè cal posar en valor la feina de les persones que es dediquen a traduir literatura o poesia. L’altre és una primera edició en un nou segell d’una obra ja antiga però encara de gran vigència: ‘No hi érem. Sèrie negra de sonets moderns’ (Enric Casasses, la butxaca). De fet, em confesso gran amant dels sonets com a figura mètrica (sóc gran seguidor, entre d’altres, de Josep Pedrals). Sigui com sigui se’m fa molt difícil valorar el contingut d’ambdós llibres, ja que sempre he considerat la poesia un espai molt íntim entre autor/a i lector/a. Així doncs, em limito a recomanar-los, i que tothom hi trobi la seva connexió particular, igual com jo hi he establert la meva.