Raül Romeva i Rueda

Adjunto la nota de Greenpeace on actualitzen la valoració que fan en relació a l’actitud de les grans superficies i la venda de peix. Es tracta d’una eina imprescindible per a qui aspira a consumir-ne de manera responsable:

COMUNICADO DE PRENSA
28 de octubre de 2011

Las grandes superficies muestran su compromiso con el futuro de los océanos al contar en su mayoría con una política de compra sostenible de pescado

Dentro de su campaña por una pesca sostenible, Greenpeace publica hoy la cuarta edición de su Ranking de Supermercados, donde de nuevo los colores rojo, naranja y verde miden los criterios de sostenibilidad en la venta de pescado. Todos los distribuidores muestran avances. Carrefour, con una puntuación global del 46%, ocupa por primera vez la posición más alta, dentro del espectro naranja, y ha mejorado en casi todos los criterios. Apoya proyectos de pesca sostenible y está empezando el proceso de comercialización. LIDL, con una puntuación de 43%, baja a un segundo lugar, aunque se mantiene en el espectro naranja. Esta cadena de autoservicio descuento ha ralentizado la entrada en vigor de su política de compra sostenible publicada en 2010 y los compromisos adquiridos.

El nuevo análisis muestra los avances del grupo El Corte Inglés. El supermercado  ha pasado de una puntuación de 16% a 34%, y de ocupar el último nivel de la clasificación al cuarto, muy cerca ya del espectro naranja. Desde que Greenpeace publicara la edición anterior, esta gran superficie ha publicado la política de compra sostenible de productos pesqueros que deberán asumir todos sus proveedores. La nueva política del grupo refleja varios compromisos, como el aumento de la oferta de producto de pesca local y artesanal y la de productos certificados; además de la retirada progresiva de especies capturadas con métodos pocos selectivos, como el arrastre de profundidad.

Mercadona ocupa este año el último lugar del ranking. Ha mejorado en la información facilitada a Greenpeace y está en proceso de elaboración de su propia política de compra sostenible de productos pesqueros. Sin embargo, en su sección de pescado se puede encontrar la mayoría de las especies incluidas en la Lista Roja de Greenpeace.

“Desde Greenpeace valoramos positivamente que las grandes superficies se adelanten a la legislación y tomen la iniciativa en la retirada de especies en peligro y las capturadas con métodos poco selectivos. Varias especies de profundidad, algunas de ellas en peligro, como  gallinetas y fletanes, han desaparecido de las secciones de pescado de Alcampo, El Corte Inglés y LIDL. Es un paso en la buena dirección”, ha declarado Paloma Colmenarejo, responsable de la campaña Océanos de Greenpeace.

Este trabajo de Greenpeace con los supermercados está enmarcado dentro de la reforma de la Política Pesquera Común (PPC) que está llevando a cabo la Unión Europea. La normativa gestionará la flota europea para los próximos diez años y, por tanto, el pescado que encontramos en nuestros supermercados. La futura PPC debe cambiar la gestión de las pesquerías, afrontar la sobrecapacidad pesquera priorizando el desguace de los barcos más destructivos, como los de pesca de arrastre de profundidad. Asimismo,debe actuar contra la sobreexplotación de los stocks y favorecer aquellas pesquerías sostenibles (1).

Greenpeace pide a los supermercados que continúen con su compromiso de retirada de especies y den prioridad a las que son capturadas con arrastre de profundidad, como las gallinetas, fletanes y rapes, entre otras.  Además, deben garantizar la sostenibilidad  de todos los productos pesqueros que ofrecen a los consumidores y apoyar la pesca local y obtenida con artes menores, menos impactantes con el medio marino.

“Ahora que todas las grandes superficies están adquiriendo importantes compromisos para garantizar la sostenibilidad de los océanos, tanto la Administración central como las comunidades autónomas deben apoyarlos, reconocer su esfuerzo y elaborar leyes que respalden el trabajo emprendido”, ha añadido Colmenarejo.

NOTAS:     
(1) Greenpeace fundamenta sus criterios para una pesa sostenible en el Código de Conducta para la Pesca Responsable de la FAO y define una pesquería sostenible como aquella cuya práctica puede llevarse a cabo indefinidamente sin reducir la población de las especies objetivo, manteniendo su capacidad de pesca y sin ejercer un impacto negativo sobre otras especies dentro del ecosistema, incluidas las personas.

Fin del comunicado.

Más información: Paloma Colmenarejo, responsable campaña Océanos de Greenpeace, 618 548 193.

Prensa de Greenpeace: Esther Montero, 91 444 14 00 / 680 400 645.

Malauradament és cada cop més evident que els Jocs Olímpics no van suposar una millora pel que fa al respecte dels drets humans a la Xina en general, i encara menys al Tibet en particular. La persecució dels tibetans per part de les autoritats xineses, i en particular dels monjos budistes, ha portat a situacions tan extremes com és per exemple l’autoimmolació de diversos monjos i monges que han tingut lloc els darrers dies. N’hem volgut parlar avui, al Parlament Europeu, en una resolució:  

MOTION FOR A RESOLUTION on Tibet, in particular the self-immolation by nuns and monks

by Raül Romeva i Rueda, Eva Lichtenberger, Nicole Kiil-Nielsen, Helga Trüpel, Barbara Lochbihler, Rui Tavares on behalf of the Verts/ALE Group

The European Parliament,

–  having regard to its previous resolutions on China and Tibet, in particular its resolution of 25 November 2010, 

– having regard to article 36 of the Constitution of the PRC, which guarantees all citizens the right to freedom of religious belief,

–  having regard to Rule 122(5) of its Rule of Procedure,

A. whereas the respect of the human rights and freedom of identity, culture and religion is a founding principle of the EU and a priority of its foreign policy,

B. whereas the Chinese government has imposed drastic restrictions on Tibetan Buddhist monasteries in the Aba prefecture of Sichuan province and other parts of the Tibetan plateau including brutal security raids, arbitrary detention of monks, increased surveillance within monasteries and a permanent police presence inside the monasteries to monitor religious activities,

C. whereas these security measures are designed to curtail the right to free expression, association and religious belief in Tibetan Buddhist monasteries,

D. whereas Phuntsog, age 20, and Tsewang Norbu, 29-year old, died after setting fire to themselves, respectively on 16 March and 15 August  2011, as a protest against Chinese restrictive policies in Tibet,

E. whereas the younger brother of Phuntsog, Lobsang Kelsang and Lobsang Kunchok, both aged 18, set fire to themselves in the Ngaba County market on 26 September, whereas although they survived, their present conditions remain unclear,

F. whereas in the following months 17 year old monk of Kirti monastery Kelsang Wangchuk, 19-year old former monk Choephel, 18 year old former monk Kayang and 19 year old former monk Norbu Damdrul,  immolated themselves,

G. whereas on 17 October a nun from Ngaba Mamae Dechen Choekorling Nunnery, Tenzin Wangmo, aged 20, died as the first female to commit self-immolation,

H. whereas all monks have reportedly called for religious freedom and the return of the Dalai Lama before committing self-immolation,

I. whereas in March 2011, following the first immolation incident, armed personnel surrounded the Kirty monastery and cut off its access to food and water for several days; whereas the new security officials dispatched to the monastery  imposed a new compulsory “patriotic education” campaign and more than 300 monks were taken away in military trucks and detained in unspecified locations to undergo several weeks of political indoctrination,

J. whereas security measures and harsh restrictions have exacerbated tension and self-immolation is seen as a form of protest and expression of increasing desperation of young Tibetan people, especially within the Kirti monastery’s community,

K. whereas whatever the personal motivations, these acts must be considered in the larger context of religious and political repression in Aba that can be traced back many years,

L. whereas current regulations have dramatically expended state control over religious life with many expressions of religious identity being subject to state approval and control, including the recognition of reincarnate lamas,

M. whereas over the last months the Chinese authorities have tightened security in regions with Tibetan populations, especially in the surroundings of the Kirti monastery, with journalists and foreigners being banned from visiting the region and police in full riot gear patrol the monastery,

1. Expresses its deep concern and regret at the reports, since last April, of eight Tibetan Buddhist monks and one nun self-immolating near the Ngaba Kirti monastery in China’s Sichuan province;

2. Calls on the Chinese authorities to respect the rights of Tibetans in all the provinces of China and to act in a proactive manner to resolve the underlying grievances of China’s Tibetan population;

3. Urges the Government of the People’s Republic of China to provide full clarification on the status of the 300 monks who were taken away from the Kirti monastery in April 2011 and about which several Special Procedures of the Human Rights Council, including the Working Group on Enforced or Involuntary Disappearances, have intervened; calls on the Government of the People’s Republic of China to release information on all those detained in the eastern Tibetan region since 16 March 2011, especially their current whereabouts and wellbeing and proceed to their immediate release;

4. Urges the Government of the People’s Republic of China to be accountable for the status of those Tibetans who have been “hospitalized” after their self-immolations, including the access to their medical treatment;

5. Calls on the High Representative of the Union for Foreign Affairs and Security Policy to take immediately action in order to express the concern of the European Union for the escalating situation in Aba county urging for human rights and fundamental freedoms and restraint of security police;

6. Calls on the European Union and its Member States to pressure the Chinese authorities into a negotiated solution of the ongoing crises in Tibetan monasteries, especially in Kirti;

7. Reiterates its call to the Council to appoint a EU Special Representative for Tibet with a view to facilitating the resumption of dialogue between the Chinese authorities and the envoys of the Dalai Lama on the definition of a genuine status of autonomy of Tibet within the People’s Republic of China;  

8. Calls on the Chinese authorities to review and improve inappropriate policies that do not meet the need of the Tibetan populations, in the regions of  Sichuan, Gansu, Yunan and Qinhai, places where violations of human rights have created tensions;

9.Calls on the EU HR/VP Commission Lady Ashton to raise human rights issue at the EU-China Summit on 25 October in Tianjin , together with the President of the European Commission and of the European Council in order to clearly protect Tibet’s unique religious, cultural, and linguistic identity during their official speeches at the opening or closing of the Summit;

10.  Calls on the EEAS and the EU delegation in China to constantly monitor the human rights situation in China and to present a report to the EP within the next twelve months, suggesting actions to do or policy to implement;

11.  Urges the People’s Republic of China to respect religious freedoms and basic human rights of the monastic and lay communities in the Aba province and suspend implementation of religious control regulations, review religious and security policies implemented since 2008, and begin a transparent dialogue with the leaders of Tibetan Buddhist schools;

12.  Calls on the People’s Republic of China to withdraw military and other armed personnel surrounding Kirti monastery and hand over the entire day-to-day management of the monastery to the monks and allow unhindered atmosphere of religious activity for both the monks and the lay people;

13.  Calls on the People’s Republic of China to lift the military siege in Aba province and allow independent and neutral observers to the region;

14.  Urges the Government of the People’s Republic of China to respect internationally agreed standards on human rights and abide by its obligations to international human rights conventions with respect to freedom of religion or belief;

15.  Instructs its President to forward this resolution to the HR/VP, the Council, the Commission, the governments and parliaments of the Member states, the Government and Parliament of the People’s Republic of China.

Foto: Alguns dels joves monjos que s’han immolat recentment. Font: FreeTibet.

Mi intervención de esta
tarde durante debate Directiva Permiso Maternidad en el PE (actualmente
encallada en el Consejo debido a la oposición de varios países) / La meva
intervenció d’aquest vespre durant debat Directiva Permís Maternitat
(actualment encallada al Consell per l’oposició de diversos països)

Mirava aquest matí les noticies, mentre em vestia a la meva habitació de l’hotel on m’allotjo quan sóc a Estrasburg. Angela Merkel avançava que el fons d’estabilització europeu, també conegut com a fons de rescat, haurà de superar el bilió d’euros. Els països que integren l’euro acaben d’aprovar l’ampliació del fons fins als 440.000 milions d’euros, però ja sembla inevitable que s’hagi de tornar a ampliar i duplicar la seva dotació. Merkel plantejarà aquesta proposta al Bundestag demà dimecres, hores abans que els líders de l’eurozona ratifiquin la decisió definitiva en una cimera a Brussel·les. La principal incògnita que s’ha de revelar abans de dimecres és si Angela Merkel aconseguirà els vots suficients per tirar endavant la votació.

Després ha sortit en Cameron, aliè aparentment a la crisi de l’Euro (l’eurozona no va amb ells), explicant com 80 diputats del seu partit de centre-dreta l’han desafiat votant a favor d’una petició dels euroescèptics per sortir de la UE. Ell els ha respost: ‘quan veus com es crema la casa del teu veí, no és el moment de marxar, sinó d’ajudar-lo a apagar el foc’.

I llavors ha aparegut en Sarkozy, en plena precampanya per a les presidencials, elogiant un cop més la manera com José Luis Rodríguez Zapatero ha afrontat la crisi econòmica i la responsabilitat del president del PP, Mariano Rajoy en tot l’afer de les retallades.

He apagat la TV, m’he posat l’americana i he sortit cap al Parlament, com cada dia, a les 7.30. Hi vaig a peu. Aquesta setmana toca debatre i votar els pressuposts de la UE. I, un cop més, m’he demanat: es pot saber què coi hi fem aquí, a Estrasburg, quan les reunions més importants tenen lloc a Brussel.les? Es pot saber per què redimonis hem de gastar 200 milions d’euros l’any per mantenir l’absurditat que suposa la doble seu del PE mentre alguns només fan que omplir-se la boca amb la necessitat d’estalviar en la vessant despesa? On és la ‘responsabilitat’ de Sarkozy quan es tracta de ‘retallar’ una despesa tan absurda, il.lògica, contaminant i injustificada com aquesta?

I un cop més, també, em ratifico: el problema no és Europa (com a idea), sinó Paris, Berlin, Londres, Roma, Madrid, i la seva visió curtterminista i geogràficament limitada,… el problema és que lidera el tren un conjunt de conductors/es que primen la seva agenda electoral estatal i immediata abans que la tan necessària construcció europea,… el problema és que massa gent ha comprat (i vota) la fal.làcia que el problema és la despesa pública, així, en genèric, enlloc de discriminar on es poden fer retalls (doble seu, pressupost militar,…) i on fins i tot caldria augmentar els diners, … el problema és que no comptem amb una política fiscal europea, ni amb un govern econòmic que controli la moneda única, ni amb unes institucions capaces de lligar curt els moviments financers i especulatius que ens han conduït a aquesta situació,…

I llavors recordo per què sóc aquí, perquè fa dos anys i mig em vaig presentar encapçalant una candidatura, perquè, malgrat tots aquests peròs, tinc un mandat per complir durant dos anys i mig encara: sóc aquí per combatre amb l’optimisme de la voluntat el pessimisme de la realitat.

Respiro una alenada d’aire fresc tenyit de rosada alsaciana, saludo el guarda que vigila la porta, pujo al despatx, agafo els papers que necessito i em dirigeixo a l’hemicicle per el debat amb el Comissari Dalli sobre les lliçons apreses de l’anomenat semestre europeu 2011.

I és que, malauradament, no hi ha temps per perdre en lamentacions sobre qui en té la culpa. Hi ha massa feina, i som encara massa pocs, aquí dins, compartint aquests neguits.  

Font foto: AFP

Adjunto la meva intervenció de presentació a la conferència que vàrem organitzar al Parlament Europeu el Grup Verds/ALE en relació a la necessitat de reduir el temps de treball per tal de repartir ocupació i amb perspectiva de gènere.

De les moltes intervencions interessants que hi va haver n’hi va haver tres que vaig trobar extraordinàriament clarividents per tal d’explicar la globalitat del problema.

Una, de la professora Teresa Torns: “L’ocupació és masculina, mentre que la fatiga és femenina”. I és que, com diu la Teresa, ocupació i treball són dues coses diferents.

La segona és de la Sara Moreno: “El repte passa per reconèixer la dimensió pública i política de la quotidianietat”. Efectivament, la quotidianietat és encara la gran absent d’aquest debat en la seva dimensió política.

I la tercera és d’Anne Coote, del NEF, a qui cito en anglès ja que la seqüència funciona millor: ‘Too many of us live to work, work to earn, earn to consume, and consume in ways destroying the planet‘.

Intervenció en l’acte ‘Respostes verdes davant la dictadura dels mercats’, acte organitzat per EQUO, a la sala Marcelino Camacho de la seu de CCOO a Madrid, el passat 19.10.11.

“Romeva ha afegit, d’altra banda, que la formació que abandera López de Uralde no ha de ser com les altres que tenen de líders a “representants polítics als que les manifestacions no els afecten“ i “l’únic que entenen és quan perden en les urnes “, en al · lusió al PP. En clara referència al 15–M, l’eurodiputat s’ha mostrat a favor que la unió dels ecosocialistes sigui “combativa i humil“ davant el que es demana al carrer. “

Intervención en el acto ‘Respuestas verdes ante la dictadura de los mercados’, acto organizado por EQUO, en la sala Marcelino Camacho de la sede de CCOO, en Madrid, el pasado 19.10.11

“Romeva agregó, por su
parte, que la formación que abandera López de Uralde no debe ser como las demás
que tienen de líderes a “representantes políticos a los que las
manifestaciones no les afectan” y “lo único que entienden es cuando
pierden en las urnas”, en alusión al PP. En clara referencia al 15-M, el
eurodiputado se mostró a favor de que la unión de los ecosocialistas sea
“combativa y humilde” ante lo que se pide en las calles.”

Los verdes europeos
“arropan” en Madrid el despegue de Equo

El eurodiputado verde Raúl Romeva y el activista
francés y europarlamentario de Los Verdes José Bové, han arropado hoy en Madrid
a Equo, lo que demuestra, según sus impulsores, que el voto verde cuenta con
apoyos dentro y fuera de España.

Madrid, EFE 19 de octubre de 2011

El partido ecologista, que
aspira a entrar en el Congreso de los Diputados en los comicios del 20N ha
celebrado hoy en Madrid un acto, con la presencia y el apoyo de representantes
europeos del partido Los Verdes, y con el que Equo quiere hacer una “nueva
puesta de largo”.

“Estamos en solitario
en España, pero no estamos solos”, así empezaba su intervención la
integrante del equipo fundacional de Equo y ex diputada de IU en la Asamblea de
Madrid, Reyes Montiel quien ha afirmado que este evento sirve como una
“nueva puesta de largo” para el partido.

Montiel considera que van
a “resistir” porque muchos ciudadanos quieren ver “un
cambio” en la política y van a “combatir y a resistir” para
lograrlo.

La presencia del
eurodiputado verde Raúl Romeva y del activista francés y europarlamentario de
Los Verdes José Bové, demuestra para Montiel que Equo que cuenta con apoyos
dentro y fuera de España.

Romeva ha asegurado a
EFEverde que iniciativas como Equo son “muy positivas” e
“ilusionante” y ha augurado que los resultados de este grupo pueden
“sorprender” en las próximas elecciones.

El eurodiputado español ha
explicado que la salida de la crisis económica pasa por un cambio en las formas
de hacer política en España y una nueva consideración de las políticas
ambientales.

Durante la conferencia se
ha hablado de la situación de “la crisis económica y política” que
afecta a España y la necesidad de cambiar el modelo existente en las próximas
elecciones, programadas para el 20 de noviembre.

Bajo el título
“Respuesta en verde a la dictadura de los mercados”, en el acto han
estado presentes también los cabeza de lista de Equo por Madrid, Juan López de
Uralde e Inés Sabanés.

Foto: De izquierda a derecha, el activista y eurodiputado José
Bové, exdirector de Greenpeace y fundador de Equo, Juan López de Uralde, la
exdiputada regional en Madrid de IU y candidata por Equo, Reyes Montiel, la
exdiputada de IU-Comunidad de Madrid y candidata por Equo, Inés Sabanés, y el
diputado del Partido Verde Europeo, Raúl Romeva. EFE

En una imatge.

D’esquerra a dreta: Romeva, Lambert, Sargentini i Keller, MEPs del Grup Verds/ALE al Parlament Europeu, durant l’esmorzar de comerç just que va tenir lloc fa uns dies al Parlament Europeu.

European Parliament hosts a Fair Trade Breakfast

13 October 2011 (Brussels) – In the framework of Fair Trade fortnight in Belgium, the European Parliament hosted a Fair Trade breakfast today in Brussels, with the participation of around 40 Members of the European Parliament (MEPs) as well as representatives from the European Commission, EU Member States Permanent Representations, Southern countries Embassy officials, together with Fair Trade movement and Fair Trade producer representatives.

The breakfast was hosted by Linda McAvan, the Chair of the Fair Trade Working Group, a cross-party group of MEPs, working together for EU policies in support of Fair Trade.

The participants enjoyed sampling a range of Fair Trade products while listening to testimonials from Fair Trade producer representatives from Malawi and Tanzania. These representatives explained the obstacles marginalised producers and workers in the South face to trade their way out of poverty, and what Fair Trade has meant for them.

The European Commission (EC) is expected to publish, by the end of 2011, its proposal for a new EU Trade and Development Strategy, a joint initiative by Commissioners De Gucht (Trade) and Piebalgs (Development). The breakfast thus served as an opportunity to discuss what this new EU Trade and Development strategy could do to make trade work also for marginalised producers and workers in the South.

As Sergi Corbalán, Executive Director of the Fair Trade Advocacy Office explained “There is only so much that trade negotiators and government officials can achieve to make trade flows work for development. An increasing number of EU consumers, local authorities, companies and producers in the South are showing leadership, and increasing success, to achieve this. That is why the new EU Trade & Development strategy should put in place an enabling environment to empower these actors to continue and maximize their potential to make trade work for development “

La reunió internacional per la pau celebrada ahir a Sant Sebastià va marcar el camí de la pau basca amb un comunicat de cinc punts que assenyala els passos a fer per tots els agents del conflicte. La conferència va ser organitzada per Lokarri, el Grup Internacional de Contacte, Berghof Foundation, Conciliation Resources, The Desmond Tutu Peace Foundation i la NOREF.

Els representants internacionals van demanar a ETA l’anunci del cessament de la lluita armada, i als governs espanyol i francès, l’acceptació de l’obertura d’un diàleg sobre les conseqüències d’aquest anunci. L’ex-secretari general de l’ONU i Nobel de la pau, Kofi Annan, el president del Sinn Féin, Gerry Adams, l’ex-cap de gabinet de Tony Blair, Jonathan Powell, l’ex-primera ministra noruega, Gro Harlem Bruntland i l’ex-ministre d’Interior i Defensa francès, Pierre Joxe, van ser la prestigiosa taula presidencial del grup de mitjancers.

Què hi puc fer jo, ara? Doncs llegir, escoltar, raonar, observar, esperar, actuar, acompanyar, apartar-me, implicar-me, intervindre, confiar, preguntar, consultar, acceptar, preparar-me, aprendre, aspirar, demanar, témer, arriscar-me,… en definitiva, considero que he de fer, i faré, tot allò que faci falta per tal que aquestes converses avancin.   

I és que,tal i com afirmen els mitjancers en la reflexió preliminar als cinc punts del comunicat,  ‘ha arribat l’hora i la possibilitat de posar punt i final a l’última confrontació armada d’Europa’, un objectiu que ‘pot ser assolit ara amb el suport de tota la ciutadania, els seus representants polítics, i el d’Europa i la comunitat internacional’. Vilaweb ens ofereix el vídeo de la declaració íntegra subtitulat en català, i a continuació transcrita, en castellà.

 
DECLARACIÓN

Hemos venido al País Vasco hoy porque creemos que ha llegado la hora y la posibilidad de finalizar la última confrontación armada en Europa.

Creemos que este objetivo puede ser alcanzado ahora con el apoyo de toda la ciudadanía, de sus representantes políticos y con el de Europa y la amplia Comunidad Internacional. Queremos aclarar que no hemos venido aquí hoy para imponer algo o pretender que tenemos el derecho o autoridad de dictar a la ciudadanía de este país, a sus diversos actores y a sus representantes políticos qué se debe hacer.

En cambio, hemos venido con buena fe y con la esperanza de poder ofrecer ideas desde nuestra propia experiencia resolviendo largos conflictos que afligieron a nuestras propias sociedades y pueblos, así como de otros que ayudamos a resolver.

Sabemos desde nuestra propia experiencia que lograr terminar con una situación de violencia y conflicto, y lograr una paz duradera nunca es fácil. Se requiere valentía, voluntad de tomar riesgos, compromisos profundos, generosidad y visión de hombre de estado.

La paz viene cuando el poder de la reconciliación pesa más que los hábitos del odio; cuando la posibilidad del presente y del futuro es infinitamente mejor que la amargura del pasado.

Sabemos también de nuestra propia experiencia que cuando hay una verdadera oportunidad para alcanzar la paz debe ser aprovechada. La creciente exigencia de la ciudadanía de este país y sus representantes políticos para superar el conflicto mediante el diálogo, la democracia y la completa no violencia, ha creado esta oportunidad.

En base a esto creemos que es posible terminar hoy con más de cincuenta años de violencia y alcanzar una paz justa y duradera. 2

Por todo ello:

1.- Llamamos a ETA a hacer una declaración pública de cese definitivo de la actividad armada, y solicitar diálogo con los gobiernos de España y Francia para tratar exclusivamente las consecuencias del conflicto.

2.- Si dicha declaración fuese realizada instamos a los gobiernos de España y Francia a darle la bienvenida y aceptar iniciar conversaciones para tratar exclusivamente las consecuencias del conflicto.

3.- Instamos a que se adopten pasos profundos para avanzar en la reconciliación, reconocer compensar y asistir a todas las víctimas, reconocer el dolor causado y ayudar a sanar las heridas personales y sociales.

4.- En nuestra experiencia de resolver conflictos hay a menudo otras cuestiones que si son tratadas pueden ayudar a alcanzar una paz duradera. Sugerimos que los actores no violentos y representantes políticos se reúnan y discutan cuestiones políticas así como otras relacionadas al respecto, con consulta a la ciudadanía, lo cual podría contribuir a una nueva era sin conflicto. En nuestra experiencia terceras partes observadoras o facilitadoras ayudan el diálogo. Aquí, el diálogo también podría ser asistido por facilitadores internacionales si así fuese decidido por las partes involucradas.

5.- Estamos dispuestos a organizar un comité de seguimiento de estas recomendaciones.

Donostia

17 de Octubre de 2012

Foto: Els representants internacionals a la sortida de la Conferència. 

El debat en relació a si calia o no formar part del consens ha estat intens, al si dels Verds/ALE.

Finalment s’ha imposat el criteri que era millor estar al consens i incorporar al text alguns dels aspectes que ens semblen (a Verds/ALE) especialment importants, de manera a evitar una resolució exclusivament reflectint les postures PPE-ALDE. No és mai una discussió (ni una decisió) senzilla de prendre.
En altres paraules, malgrat que el text finalment acceptat inclou algunes de les peticions que portem anys fent, si haguéssim comptat amb unes majories més favorables a les tesis que defensem hauríem aconseguit un text en què hi hagués:

1. Un redactat  molt més clar i exigent en relació a la regulaciódel sector financer i un major vincle (vaja de fet un vincle clar) en favor de l’estabilitat social i política a la UE.
2. Una crida en favor d’un pla d’inversions (evitant el mal anomenat pla de creixement) amb bons-projecte dissenyats per accelerar la transformació mecològica de l’economia (EU 2020 strategy).
3.Emfasitzar el paper de la Comissióen tant que columna vertebral de la governança econòmica, així com introduir un llengautge molt més clar en tot allò que té a veure amb la rendició de comptes democràtica d’aquest “govern” (bàsicament cap al PE, única institució europea directament elegida per part de la ciutadania).
4. Harmonització de la fiscalitat energètica i empresarial així com l’establiment d’una taxa per a les transaccions financeres.

Foto: durant el debat, escoltant la intervenció de Philippe Lambert, que podeu trobar sencera aquí.

La Comissió Europea ha
presentat avui les seves propostes legislatives sobre la reforma de la Política
Agrícola Comuna de la UE. Com a Verds al Parlament Europeu lamentem que la
proposta que esperàvem ambiciosa, s’hagi vist greument diluïda amb
l?evident intenció de satisfer les demandes dels Estats membres resistents al
canvi, així com al potent lobby de l’agroindústria.

En altres paraules, la reforma de la PAC ha
quedat fatalment esbudellada per satisfer les demandes dels defensors del
status quo.

És cert que els primers esborranys no eren
revolucionaris, però si més no apuntaven en la bona direcció. En canvi, les
propostes presentades avui per la Comissió no mostren cap ambició destacable i
han deixat de ser el marc que hauria hagut d?establir les bases d?una PAC en
favor de l’agricultura sostenible i dels ingressos justos per als agricultors.
El text resultant s?adapta perfectament a les demandes del lobby de la indústria
agro-alimentària, cosa que en el si del Consell de la UE ha comptat amb grans
animadors, com la cancellera alemanya Angela Merkel i el president francès
Sarkozy, i al Parlament Europeu per Paolo di Castro, com a president de la
Comissió d’Agricultura.

Cal recordar que un dels objectius
fonamentals d’aquesta reforma era corregir el pervers sistema de pagaments per
promoure així una distribució justa dels fons, que prioritzés el suport als
petits agricultors i els sistemes alimentaris locals, en lloc de beneficiar els
grans agricultors i l’agroindústria. Malauradament, en som lluny, d?això. Així,
tal i com està redactat el text, per exemple, el límit o límits a partir del
qual els pagaments directes haurien de ser “regressiva”, és massa
alta la qual cosa beneficia, esclar, als grans agricultors i els complexos
agroindustrials.

Així mateix, les anomenades “àrees d’interès ecològic”,
previstes en la proposta de la CE, són un important pas endavant en favor de
polítiques agrícoles més ?verdes?, però d?altres aspectes també importants, com
la rotació de cultius, han quedat tristament diluïda a causa de fortes
pressions dels lobbies favorables al cultiu intensiu.

L’agricultura sostenible i sistemes
alimentaris són crucials per fer front als desafiaments que enfronta ara
l’agricultura, com el canvi climàtic, la pèrdua de la biodiversitat i la protecció
de l’aigua i del sòl.

Una reforma sense una clara perspectiva ecològica
no té sentit.

Pel que fa a les mesures de desenvolupament rural, la
proposta de reduir les ajudes específiques per a mesures agroambientals, com
ara la diversificació, és un lamentable i preocupant error. Tal i com ha quedat
no hi ha cap garantia que els Estats puguin desemborsar les quantitats
necessàries de manera que aquest fet sigui consistent amb els objectius de la
reforma.

En resum: estem davant d?una lamentable oportunitat
perduda, i tanmateix no tot està tancat. Encara hi ha un cert marge que caldrà
saber aprofitar. El Parlament Europeu és un actor
determinant en aquest procés, i com a Verds caldrà treballar en favor de
corregir la proposta i incloure adequadament la lluita contra el canvi
climàtic, la protecció la biodiversitat i la promoció d’un sistema alimentari
que ofereixi aliments saludables i distribució equitativa dels fons públics per
a tots.

Foto:
El comissari europeu d?Agricultura, Dacian Ciolos, presenta les propostes de
Reforma de la PAC, avui, dimecres 12 octubre de 2011 a Brussel·les. Font: Olivier
Hoslet/EFE

Enrique del Campo, de la Confraria de Pescadors de Sitges (confraria 100% artesanal) entrega a Raül Romeva i Ruedala Declaració que han consensuat gairebé 200 entitats europees demanant un canvi de model de la gestió pesquera a la UE: “Scale matters, quality counts” amb la qual clamen que les institucions europees assegurin (assegurem) la sostenibilitat a través de la Reforma de la PPC. Personalment fa temps que treballo en aquesta mateixa línea, i confio que amb la visibilitat i la pressió que aquestes entitats poden mobilitzar, aconseguirem canviar algunes mentalitats reàcies, almenys al Parlament Europeu.

Foto: Enrique del Campo i Raül Romeva.

Faig meves les paraules dels meus companys de Grup Rebecca Harms i Werner Schulz en relació al procés obert a Yulia Tymoshenko, antiga primera Ministra d’Ucraïna:

Ukraine – Tymoshenko trial

Politically-motivated ruling a blow for EU-Ukraine
rapprochement

Commenting on the ruling against former Ukranian
prime minister Yulia Tymoshenko, Greens/EFA co-president Rebecca Harms
and Green MEP Werner Schulz said:

“This politically-motivated ruling is a backwards
step for the rule of law in the Ukraine and a blow to EU-Ukraine rapprochement.
Nobody should be under any illusions that this court case was designed to
scupper the prospects of the political opposition in the Ukraine ahead of next
year’s parliamentary elections. Even if the ruling is subsequently overturned,
this episode has damaged the credibility of the Ukrainian government.

“While the Greens are in favour of concluding an
EU-Ukraine association agreement, guaranteeing the rule of law and making
democratic progress is a precondition for this. Today’s ruling is clearly a
blow to this end.”

Font foto: Reuters

Heus aquí el video-missatge que dissabte vaig enviar als amics i amigues que van participar a l’Assemblea Constituent d’EQUO, a Madrid.

Adjunto el video-mensaje que les mandé el sábado a los amigos y amigas que participaban en la Asamblea Constituyente de EQUO, en Madrid.

Video de suport dels Verds europeus a l’Assemblea Constituent d’EQUO: Ara és el moment! / Vídeo realizado por miembros del Partido Verde Europeo en apoyo de la Asamblea Constituyente de EQUO: es el momento.