Raül Romeva i Rueda

REFLEXIONS PERISCÒPIQUES

“Océanos hacia un compromiso verde” amb Juantxo Uralde i Raül Romeva, Bilbao, dissabte 30 d’octubre.

0

Demà seré a Bilbao, convidat per la Coordinadora Verde i al costat de Juantxo López de Uralde, promotor d’Equo, per parlar sobre un dels temes que considero més importants i a la vegada menys tractats com és la situació dels Mars i els Oceans des d’una lògica social, ambiental i de responsabilitat intergeneracional.

 

Convocatoria de La Coordinadora Verde para las
Jornadas “Océanos hacia un compromiso verde” con Juantxo Uralde y
Raúl Romeva, Bilbao, sábado 30 de octubre.

Berdeak-Los Verdes, con el apoyo de la
Coordinadora Verde y de Los Verdes de Asturias organizan las Jornadas:
“Océanos: hacia un compromiso verde. Pesca, infraestructuras, costas
biodiversidad, ¿Qué políticas para el siglo XXI?”.

Esta jornada que tendrá lugar el sábado 30 de
octubre en Bilbao contará con la participación de Juan López de Uralde, promotor
de Equo, y Raúl Romeva, eurodiputado verde (ICV-Partido Verde Europeo). Se
enmarca además en la propuesta sociopolítica desarrollada desde el Partido
Verde Europeo y conocida como Green New Deal o nuevo compromiso verde.

Juantxo Uralde, promotor del nuevo proyecto
verde Equo y ex-director de Greenpeace, estará presente en Bilbao el sábado 30
de octubre invitado por Berdeak-Los Verdes. Acompañado de Raúl Romeva,
eurodiputado del Grupo Verde europeo, de Florent Marcellesi, coportavoz de la
Coordinadora Verde y de numerosos actores sociales de toda la costa cantábrica
y del Estado, será protagonista de una jornada de reflexión y propuestas sobre
la gestión sostenible de los océanos. Se tratarán cuestiones relativas a la
gestión de los océanos como lo relacionado con las actividades pesqueras, las
infraestructuras portuarias (superpuertos y puertos deportivos), la gestión de
las costas y la importancia y defensa de la biodiversidad tanto de mares como
de litorales.

Se enmarcan estas jornadas dentro de una línea
estratégica que el Partido Verde Europeo viene desarrollando y conocida como
Green New Deal en la que trata de dar una alternativa social, ecológica y
económica que sea compatible con la realidad incontestable de que solo tenemos
un planeta. Es decir, un nuevo compromiso verde y unas nuevas políticas para
que sostenibilidad y equidad social sean compatibles.

La jornada titulada ““Océanos: hacia un
compromiso verde. Pesca, infraestructuras, costas biodiversidad, ¿Qué políticas
para el siglo XXI?”tendrá lugar el sábado día 30 de octubre y se llevará a cabo
en los locales de Koopera, calle Fernández del Campo 16-18 de Bilbao. Tendrá a
Berdeak-Los Verdes de anfitrión y cuenta con colaboración de Los Verdes de
Asturias y de la Coordinadora Verde.

Además de Juantxo Uralde y Raúl Romeva, en
estas jornadas abiertas a todas las personas que lo deseen, se contará con la
participación de Florent Marcellesi, coportavoz de la Coordinadora Verde, Iñigo
Agirre, concejal de medioambiente de Mutriku, Miquel Ortega, Coordinador
Político de Ocean2012, Marcelino Menéndez, Director General de Pesca del
Gobierno de Asturias, Salvador Fernández Marqués, patrón mayor de la Cofradía
de Cudillero en Asturias, Enrique Fernández de Los Verdes de Asturias o las
aportaciones de representantes de Ekologistak Martxan (Euskadi – por
confirmar), CEPESMA (Asturias) o ARCA (Cantabria).

Se esperan aportaciones relativas a la explotación sostenible de las
pesquerías basada en la flota artesanal, categoría a definir; en cuanto a las
obras portuarias y los usos deportivos se abordarán entre otras cuestiones las
dimensiones, los costes de oportunidad y el impacto socioeconómico,
paisajístico y medioambiental. Es un hecho la reducción antrópica de la flora y
fauna marinas, costeras e intermareales, y en este sentido aportarán su visión
los colectivos ecologistas y conservacionistas. Todo ello teniendo presente que
la mar en su conjunto, el paisaje y los usos recreativos son fuente de empleo y
un sector económico importante, que debe ser sostenible en cuanto a actividades
extractivas y demás usos deportivos, recreativos, etc.

Majoria absoluta? No gràcies (de Raül Romeva, per a Crònica.cat)

4

Majoria absoluta? No gràcies (de Raül Romeva, per a Crònica.cat)

És un fet que quan un partit es presenta a unes eleccions ho fa, en principi, per arribar a governar, com també ho és que si els resultats electorals no concedeixen a cap de les formacions polítiques la majoria absoluta només hi ha una manera de formar govern: pactant, ja sigui via coalició governamental, ja sigui acordant un suport extern i puntual.

Negar que en els dos darrers governs de la Generalitat hi ha hagut discrepàncies, i fins i tot conflictes, entre els socis seria negar una evidència, i no ho faré. Però extreure d’aquesta evidència la conclusió que un govern de coalició és dolent per definició em sembla una irresponsabilitat democràtica sobre la qual crec que caldria reflexionar.

Personalment, a mi em preocupa molt més la possibilitat que alguna formació, sigui quina sigui, arribi a tenir majoria absoluta, ja que això limita el debat, fa dificil, sinó impossible, la negociació política i parlamentària, i facilita que s’estableixin tics autoritaris, antidemocràtics i, fins i tot, corruptel.les de tota mena.

Cap sistema polític és perfecte ni cap fórmula governamental és infalible, però alguns sistemes i algunes fórmules tenen menys riscos democràtics que d’altres.

Sàhara Occidental: la UE segueix muda

0

Dijous passat vaig alertar el Parlament Europeu sobre la situació als voltants d’algunes ciutats del Sàhara ocupat. Milers de saharauis (al voltant de 12.000) s’hi estaven desplaçant en una concentració cívica i espontània que pretenia posar de manifest la insostenible situació sòcioeconòmica i política del Poble Sahraui. Dijous vaig demanar la UE que estigués preparada per a reaccionar. Després dels fets d’aquest cap de setmana en què la policia marroquí va matar un menor i va ferir diverses persones, sorpren molt negatrivament la manca de resposta política de part de la UE, sigui el Consell, la Comissió o els mateixos Estats membres.

Considero greu aquest silenci, i més encara que se segueixi amb la política del Business as usual, mantenint els acords privilegiats entre la UE i el Marroc, i fins i tot negociant-ne d’altres.

És per això que ahir vaig fer pública una nota instant un cop més la UE a reaccionar.

COMUNICADO DE PRENSA – Bruselas 27.10.2010
Sahara Occidental

La Unión Europea debe intervenir para que cese la opresión de Marruecos sobre pueblo Saharaui

El Consejo y la Comisión Europea deben pronunciarse sobre lo ocurrido en el Sahara Occidental el pasado fin de semana, en el que un menor resultó muerto y otros siete heridos por disparos de las autoridades marroquíes en el marco de las reivindicaciones políticas y económicas del pueblo Saharaui.

Desde hace algunas semanas miles de Saharauis se han trasladado a campamentos improvisados a las afueras de El Aaiun,
Smara y Boujdour, en señal de protesta por una situación que califican de insostenible, tanto desde el punto de vista político cómo económico. De hecho, el Intergrupo del Sahara Occidental en el PE ya se pronunció la semana pasada durante la sesión plenaria de Estrasburgo, sobre el posible estallido de una situación dramática en la región, debido al cerco policial  al que se están viendo sometidos los saharauis acampados pacíficamente en protesta por la ocupación marroquí.

El eurodiputado verde y vicepresidente de dicho Intergrupo Raül Romeva (ICV),
ha recordado que:

“Algunos eurodiputados hace tiempo que venimos expresando la gravedad del conflicto Saharaui, en un contexto en el que se están renegociando los acuerdos de pesca entre la UE y Marruecos, de los cuáles pedimos, que el Sahara occidental quede excluido”.

El europarlamentario, que recientemente propuso a Aminetou Haidar  junto con otros eurodiputados como candidata al premio Sájarov, ha añadido que “la UE debe abrir una investigación sobre lo ocurrido, y ha instado a las autoridades europeas, a hacer aquello que sea necesario para cumplir con los derechos humanos y el derecho a la autodeterminación que se desprenden de varias resoluciones de Naciones Unidas”.

No aprenem dels errors?: continua la desregulació dels Fons d’Inversió a la UE

0

Aquest matí, i després de mesos de negociació, el Parlament Europeu i el Consell han arribat a un acord en relació a la nova legislació de la UE sobre els Fons d’Inversió Alternatius (Directiva AIMF).

Des de Verds/ALE hem criticat aquest acord, tanmateix, ja que entenem que es queda molt lluny de les expectatives generades a l’hora, per exemple, de garantir una regulació suficient pels fons especulatius.

En tancar-se l’acord el nostre company de Grup, Pascal Canfin, qui ha actuat com a ponent a l’ombra per a l’informe ha explicat els motius de la nostra oposició:

“The deal reached today falls far short of what is required to effectively regulate hedge funds.

“Among
the most worrying loopholes, European investors will still be able to invest in funds that do not comply with the rules set out in the legislation. While these funds cannot be ‘actively’ marketed in the EU, there is nothing to stop an investor from buying the parts of the funds that are managed outside the EU. This will make it impossible to assess the true systemic risk resulting from speculative fund investments in Europe.

“The Greens are also concerned that the provisions on the access of third country funds to the European market are insufficient.
The directive grants a passport to funds situated in third countries but it does not grant power to the European authorities to ensure that managers situated in third countries truly comply with the directive.

“The
deal will fail to provide for the proper regulation of the use of financial leverage, despite the widely accepted fact that use of leverage by hedge funds is one of the primary causes of systemic risk related to hedge funds. The deal will also fail to protect employees against the worst practices of investment funds by failing to prevent the break-up of businesses by private equity funds.

“The
European Parliament managed to secure some improvements to the Council position, notably on rules to ensure that the remuneration of fund managers does not incentivise to the most risky practises. The Parliament also succeed in ensuring that funds marketed in the EU will have to be located in jurisdictions with an effective exchange of information on tax and prudential matters.  However, the Greens retain fundamental concerns with this final agreement.”

 

Nont foto: Reuters

Sèrbia a la UE: sí però…

2

Els ministres d’Afers Exteriors de la UE van donar ahir llum verda a l’accés de Sèrbia a la UE i van ordenar la Comissió Europea que avalués la sol.licitud del país balcànic. Crec que és una bona noticia en ella mateixa, especialment en la mesura en qué l’accés es troba clarament condicionat a que les autoritats sèrbies col.laborin amb el Tribunal Especial per a l’Antiga Iugoslàvia i entreguin els criminals de guerra que encara es troben desapareguts, o si més no en llibertat.

En altres paraules, els ministres han pres la bona decisió: el futtur de Sèrbia a la UE dependrà únicament de si vol cooperar amb la justícia internacional. El President serbi, Boris Tadic ja ha admès que la detenció de Ratko Mladic, Goran Hadzic i d’altres criminals de guerra és, només, una qüestió de voluntat política.

Per altra banda, la decisió d’ahir es podria interpretar en un context d’una actitud més constructiva de la part de Belgrad en relació a Kosova.

La UE ha d’assegurar-se ara que Kosova no esdevé l’únic país de la regió aïllat d’Europa. Així doncs, alló que pertoca ara és comença a treballar en un veritable pla de ruta en relació a l’alliberament dels visats amb Kosova.

Foto: Boris Tadic amb Catherine Ashton a Brussel.las. Font: AFP.

De nou la ceguesa d’alguns governs amenaça el futur dels nostres mars

0

Davant la reunió que mantindran demà el Consell de la UE en relació a la gestió de les pesqueries em preocupa que, un cop més més, alguns membres del Consell imposin la seva estratègia suïcida d’oposar-se a la proposta de la Comissió d’establir límits a les captures al Mar Bàltic. Advertint dels riscos que tindria que s’imposés aquesta visió de les coses hem emès el següent comunicat:

EU Fisheries

Power struggle between Council and Commission jeopardizes fisheries future

EU fisheries ministers are expected to decide on fishing quotas for the Baltic Sea when they meet at tomorrow’s council (Tuesday, 26 October). Green MEPs are concerned about reports that the Council will again set fishing limits too high.

Ahead of the Fisheries Council meeting, Green MEPs
Isabella Lövin (Sweden) and Raul Romeva (Spain) said:

“We are deeply concerned about indications that fisheries ministers are considering rejecting the Commission’s proposals on fishing limits for some stocks in the Baltic Sea and to vote for fishing limits that would undoubtedly sabotage any chance of putting fisheries in the area on a sustainable basis, from either an environmental or a social point of view.

“Ask any minister if they are in favour of sustainable fisheries and the answer will be ‘yes, of course, we want to protect jobs and fish stocks’ but the history of past Council meetings shows that many of them lie.
The European Commission has proposed catch limits that would help depleted stocks to recover, an essential step if the EU is ever to achieve sustainable fisheries management and stop being the example of how not to manage fisheries. Even the Commission’s proposal is a bare minimum and does not comply with the EU’s international commitments and its own legislation.

“Fisheries ministers must stop defending the short-term interests of a few powerful operators and think, for the first time, about the future of coastal communities that depend upon the recovery of so many depleted fish stocks, the very same they pretend to care about. They must accept the Commission’s proposal.”


Notes to editor:

–         overall, 80% of fish stocks in the NE Atlantic are either outside safe biological limits or they cannot be assessed due to poor data (COM (2010) 241 final

–         EU treaty and the CFP include the requirement for a precautionary approach which would set limits even lower than the COM proposal; this is especially true for cod

–         Earth Summit in Johannesburg in 2002 agreed to allow stocks to recover by 2015

Foto: Arrossegador pescant bacallà al Mar Bàltic. Font: Greenepace.

Votació permís maternitat/paternitat UE: hem salvat els mobles

5


Al final, després de mesos de treball, debats, discussions i decepcions, la votació d’avui de l’informe Estrela ens ha donat una petita satisfacció, insuficient però benvinguda.

COMMUNIQUÉ DE PRESSE – Estrasburgo el 20 de octubre

Prolongación del permiso de maternidad de 14 a 20 semanas

Verdes/ALE aplauden que las madres europeas tengan más derechos, aunque menos de los que merecen

El PE se ha pronunciado sobre la extensión del permiso de maternidad a un mínimo en la UE de 14 a 20 semanas, con una remuneración equivalente al 100% del último sueldo de la madre. De esas 20 semanas de baja, los diputados proponen que seis sean obligatorias después del parto. La comisión de Derechos de la Mujer también exige a los Estados miembros un permiso de paternidad obligatorio de dos semanas.

Tras el voto de esta mañana del Informe sobre la Revisión de la Directiva relativa a los derechos de las madres trabajadoras en la UE, el vicepresidente de Verdes/ALE y ponente en la sombra del informe, Raül Romeva i Rueda (ICV), ha manifestado lo siguiente:

“Finalmente este Parlamento ha hecho un poco de justicia para con las madres trabajadoras de la Unión Europea, aunque no toda la que se merecen.  Ha sido un proceso largo. Ya a finales del mandato pasado estuvimos a punto de aprobar, en este Parlamento, un texto que hubiera significado un salto de gigante en favor de los derechos de las mujeres trabajadoras madres. No pudimos votar porque PPE y Liberales se aliaron en su contra y decidieron devolver el informe a la Comisión FEMM.

Tras meses de trabajo hoy hemos votado nuevamente un texto que, sin ser tan ambicioso como el anteriormente rechazado por PPE y Liberales, es significativamente valiente: permite a las mujeres mantener su sueldo durante el periodo de maternidad, fortalece su protección legal contra el despido, permite mayor flexibilidad horaria para compatibilizar mejor la maternidad con el trabajo, amplia el permiso de maternidad hasta, al menos, 20 semanas (aunque algunas y algunos hubiéramos querido que fueran 24, como recomienda la OMS), facilita la movilidad de las mujeres trabajadoras en la UE, y avanza, aunque no tanto como algunas y algunos quisiéramos, en la corresponsabilidad de los padres.

Sin embargo, deben saber las madres y los padres europeos que si este texto no es más ambicioso se debe a algunos grupos de la cámara siguen anclados en la anacrónica idea de que eso de tener hijos es, simplemente, una responsabilidad que atañe sólo a las mujeres, y no de la sociedad en su conjunto, como algunas y algunos defendemos. Felicitémonos pues, de momento, pero no bajemos la guardia”.

 

A continuació exposo els motius (10 raons) pels quals defenso la postura que he defensat fins ara:

10 reasons

to vote for properly paid maternity and paternity leave

 

1. Proper maternity and paternity leave is a sensible investment in the economy

If the EU wants to reach its goal of 75% labour participation in 2020, many women need to enter the labour market. Paid maternity and paternity leave are crucial to reconcile having children and work. As the impact assessment showed, a mere 1,04% increase in female labour participation already covers the costs of the proposal for 20 weeks paid maternity leave and 2 weeks paid paternity leave.

 

2. Minimum EU standards for leave establish an EU-wide level playing field

Workers need to have a decent level of social protection during pregnancy and after giving birth, regardless of the EU country they work in. Member States or companies should not compete on social conditions. By setting a common minimum standard for maternity and paternity leave, we avoid false competition and we make sure that all workers everywhere in the EU know what they can expect.

 

3. Proper maternity leave improves the health of babies

The WHO recommends 26 weeks maternity leave, so women can fully breastfeed their babies in that time, with enormous health advantages for a baby’s immune system. Possibilities to combine breastfeeding with work are not sufficient. Over half the new mothers find their milk flow simply dries out under stressful working conditions. 20 weeks is not much to ask for the sake of newborn children.

 

4. Proper maternity leave protects the health of women

Most women need time to physically and mentally recover from giving birth, breastfeeding and the experience of being a new mother. In Member States that lag behind in social protection of parents and children, mothers get as few as 14 weeks or hardly any compensation while on leave. They are either forced to return to work too early, or have to take up sick leave, which in most Member States is more expensive to businesses than leave.

 

5. Maternity and paternity leave should be available to all, rich and poor

Full or nearly full payment during maternity and paternity leave is necessary to make sure that rich and poor people can both take it up. If maternity leave is unpaid or the compensation is low, women with lower incomes might have insufficient means to recover properly after childbirth.

 

6. Female providers should be able to take up maternity leave

If the compensation during maternity leave is too low, female breadwinners cannot take it up. Only women whose salaries don’t matter for the household income can take leave in that case. Those whose families depend on their income to pay the mortgage have to go back to work almost immediately.

 

7. Pregnancy must not widen the existing gender pay gap

In the EU, on average, women earn 17% less than men. If we do not guarantee a decent level of payment during maternity leave, women are punished in their earnings for having children. This will widen instead of narrow the gender pay gap.

 

8. Paternity leave increases fathers’ involvement in the care for children

If we want more women in the labour market, it is essential that fathers take on more of the caring duties for children. Paternity leave is an important way of promoting this. Recent research has shown that if a father takes paternity leave immediately after the birth of his baby, this increases his involvement in the care for the baby considerably in the months and years after. That is favourable for mothers, fathers, children and gender equality.

 

9. Finding substitution is easier when maternity leave is longer

For employers, it is often easier to find a substitute for 20 weeks than it is for 14 weeks. With 20 weeks, it pays to introduce a substitute worker properly to the job and it affords time to start and finish a project. This also has an activation advantage; leave substitution is a good way for someone who is unemployed to get into the workforce again with no strings attached for the employer. For many people, this is how they find a new job.

 

10. An ageing society needs policies that enable care for young and older persons

The EU is facing a demographical challenge. The demand for care will increase, while the number of people providing this care will decrease. The better our leave schemes are, the more people will feel that having children is compatible with their work and their care responsibilities for other family members.

 

Font foto: Romeva just abans de votar la Directiva Maternitat

Gitanos/França: la Comissió es fa enrera, no hi haurà expedient d’infracció

0


Precisament quan m’estava preparant la intervenció per aquest vespre en relació a la Pregunta oral sobre les Bases de dades relacionades amb l’origen racial i ètnic a la UE (debat que començarà al PE al voltant les 23.00), m’ha arribat la noticia que, finalment, la Comissió Europea renuncia a a obrir expedient d’infracció per les expulsions de gitanos romanesos i búlgars. I serà així per què la Comissària Reding considera ‘suficients’ les garanties aportades per Parísalhora de modificar la seva normativa nacional i adaptar-se a la legislació de la UE tal i com estableixi la Directiva de 2004 sobre lliure circulació de persones dins la UE. Des del grup Verds ALE hem hagut de reaccionar, i ho hem fet en els termes següents:

Press relelease – 19 October 2010

Roma expulsions
France must not be let off hook for discrimination of Roma

The European Commission today announced that it would no longer pursue an infringement procedure against Franceover its non-implementation of the free movement directive (1). The Greens expressed concern that the Commission could let Franceoff the hook over its opprobrious collective expulsion of the Roma community, and called on the Commission to launch an infringement procedure on the core issue of discrimination. Following the announcement, French Green MEP Hélène Flautre said:

“The Commission must not simply back down and meekly crawl back to its corner on the issue of collective Roma expulsions in France. With ever more evidence emerging that the French authorities were clearly targeting the Roma minority, Francemust not be let off the hook.

“The Commission should have launched infringement proceedings against Franceon the basis of discrimination in the first place, and not simply on the grounds of free movement legislation. Given there is now further evidence that France’s opprobrious collective expulsions were deliberate discrimination, following reports that the police used ethnic databases, the Commission cannot continue to sit on its hands. An infringement procedure against Francefor non-compliance with EU rules on non-discrimination (as set out in the Charter for Fundamental Rights) should be launched without delay.”

Spanish Green MEP Raül Romevaadded: 

“It is also now clear that Franceis far from alone in pursuing discriminatory policies against the Roma minority, with other countries, like Italy, using ethnic databases and pursuing collective expulsions of the Roma. The Commission, as the guardian of the European treaties, cannot turn a blind eye to these serious infringements. It must launch infringement procedures against Franceand other member states that flout EU rules on non-discrimination.”

(1) Announcement by Viviane Reding available at http://europa.eu/rapid/pressReleasesAction.do?reference=MEMO/10/502&format=HTML&aged=0&language=EN&guiLanguage=en

* The European Parliament will discuss the question of the Roma and ethnic databases this evening with the European Commission.

Pinten bastos per a les mares europees

0


Dijous La Vanguardia publicava un clarificador reportatge de Beatriz Navarro en què explicava les dificultats que viuen avui dia les polítiques pro maternitat a la UE. El context és la revisió de la Directiva sobre Dones Treballadores Embarassades que avui mateix, després d’incomptables endarreriments, debatem al Parlament Europeu, reunit en sessió plenària a Estrasburg (veure aquesta nota explicativa del mateix).  

Ja fa alguns dies que en parlo, d’aquest assumpte, ja que l’he seguit de manera directa en tant que ponent a l’ombra per al meu Grup, Verds/ALE.

Dimecres sortirem de dubtes, finalment, però passi el que passi és important que ningú s’enganyi: si dimecres les mares treballadores europees no tenen més i millors drets, hi haurà un responsable clar: les majories conservadores (en alguns casos reaccionàries) que avui s’imposen a l’Eurocambra.

Adjunto a continuació el text en què basaré la meva intervenció en el debat que començarà aquesta tarda, a les 17.00.
 

Intervención de R. Romeva i Rueda sobre Informe Estrela
(Directiva Trabajadoras Embarazadas)

18 octubre 2010


Un mensaje para las mujeres europeas trabajadoras: corren malos tiempos para la maternidad.

Y lo son por que algunas fuerzas políticas y algunos grupos empresariales siguen anclados en la anacrónica idea de que eso de tener hijos es, simplemente, una responsabilidad que atañe sólo  a las mujeres.

Pues no señoras y señores. El tener, cuidar y educar hijos e hijas es, y debe ser, una tarea que debemos asumir el conjunto de la sociedad.

Cierto es que sólo las mujeres pueden quedarse embarazadas y parir. No lo es, sin embargo, que deban ser ellas quienes asuman todo el peso, y el coste, de dicha tarea.

A finales del mandato pasado estuvimos a punto de aprobar, en este Parlamento, un texto que hubiera significado un salto de gigante en favor de los derechos de las mujeres trabajadoras madres. No pudimos votar porque PPE y Liberales se aliaron en su contra y decidieron devolver el informe a la Comisión. El pasado junio volvimos a votar en la Comisión de derechos de las mujeres y consensuamos un texto que, sin ser tan ambicioso como el anteriormente rechazado por PPE y Liberales, es significativamente valiente.

1.Permite a las mujeres mantener su sueldo durante el periodo de maternidad.

2.Fortalece su protección legal contra el despido así como la posibilidad de acceder  a una flexibilidad horaria que le permitan compatibilizar mejor la reciente maternidad con el trabajo.

3.    Amplia el permiso de maternidad hasta, al menos, 20 semanas (aunque algunas y algunos hubiéramos querido que fueran 24, como recomienda la OMS).

4. Facilita la movilidad de las mujeres trabajadoras en la UE garantizándoles que no perderán sus derechos adquiridos en cuanto a remuneración por permiso de maternidad en caso de tener que cambiar de país por trabajo.

5. Avanza, aunque no tanto como algunas y algunos quisiéramos, en la corresponsabilidad de los padres planteando el permiso de paternidad como un elemento necesario y complementario al de la madre.

Ahora toca ratificar este compromiso por parte de este pleno, pero me temo que ello no será fácil teniendo en cuenta la intensa e incomprensible campaña impulsada por algunas y algunos colegas del ala más conservadora de esta cámara.

Si el texto se aprueba como está ahora, cosa que deseo ya que insisto, sin ser tan ambicioso como yo querría, apunta en la buena dirección, las madres trabajadoras europeas se podrán felicitar. Sus derechos no sólo se verán más protegidos, sino incluso ampliados.

Sin embargo, si el próximo miércoles se imponen algunas de las numerosas, e incomprensibles, enmiendas que ustedes, colegas del PPE, ALDE y ECR han presentado, ello significará un retroceso en dichos derechos.

Auguro que, si ello es así, tendrán muchas dificultades para explicárselo a las madres europeas.
 

Font foto: Parlament Europeu

Exploracions de gas i petroli mar endins: s?imposa una moratòria

0

Fa només dos dies la Comissió Europea va
presentar les seves propostes per a enfortir les normes de la la UE en relació
a les exploracions de gas i petroli mar endins. El Grup dels  Verds/ALE, que vàrem engegar el debat
sobre les perforacions mar endins ja al juny saludem aquestes propostes, però
lamentem que la Comissió hagi fet marxa enrera en les propostes que clarament
demanaven una moratòria
.

La comunicació de la Comissió deixa ben clar
que la Unió Europea simplement no està preparada per afrontar l’altíssim grau
de risc que comporten les perforacions mar endins, així com les conseqüències
d’un accident de les característiques del del Golf de Mèxic. En aquestes
circumstàncies l’única actitud responsable hauria de ser congelar les
activista de perforació en profunditat a alta mar. La resposta lògica davant a
la constatació dels enormes riscos que presenta aquesta activitat hauria de ser
suspendre les llicències fins que les regles de la UE sigui revisades.

Malauradament aquest no és el cas.

Per altra banda, la Comissió també reconeix
que les normes sobre responsabilitat ambiental no són ni suficients, ni
s’apliquen amb el rigor que tocaria. És hora de reclamar, per tant, una revisió
de la Directiva sobre Responsabilitat Ambiental.

Donades les devastadores conseqüències que
comporta un vessament, urgeix modificar el marc normatiu per assegurar-nos que
no sigui el públic en general qui hagi de fer front a l’enorme cost que
suposaria un accident d’aquestes característiques.

Així mateix, la Comissió també ha posat de
manifest que, malgrat que alguns estats membres disposen de millors regulacions
que d’altres, les normes europees en termes de control de les perforacions mar
endins es troben massa fragmentades i sovint es queden curtes. Tenint en compte
que un accident per vessament traspassaria fronteres sense cap mirament, sembla
clar que s’hagin d’establir normes a escala comunitària i que aquestes siguin
tan estrictes com sigui possible.

En conclusió, mentre no s’hagin fet les
reformes normatives i jurídiques que pertoquen tenint en compte els riscos que
aquesta mena d’activitat comporta, allò que s’imposa és suspendre les
exploracions submarines.

Un cop més, les pressions dels grans grups econòmics vinculats a l’explotació
del gas i el petroli guanyen la partida a la responsabilitat política i al
respecte ambiental de l’actual generació i les futures. Fins quan?
Foto: Acció de Greenpeace davant dels edificis de la Comissió Europea, demanant la moratòria. Font: Greenpeace.

La dreta aigualeix el permís de maternitat europeu. La força negociadora la donen els vots, no els arguments.

4

Dilluns, a Estrasburg, el Parlament Europeu debatrem la nova proposta de Directiva sobre permís per a dones treballadores embarassades o que acabin de parir (compte! no confondre amb Permís parental, que forma part d’una altra Directiva que la Comissió ens ha promès fa temps que presentaria cosa que encara no ha fet). En aquest cas es tractat de garantir drets per a les dones treballadores que estiguin esperant un fill o filla, o l’acabin de tenir.

Quan va començar el debat, a finals del mandat passat (2009) alguns vàrem impulsar com a objectius necessaris ampliar el permís de maternitat fins a 24 setmanes (sis mesos, tal i com recomana l’OMS), remunerat la 100%, i un permís de paternitat complementari (no substitutiu) i obligatori de com a mínim quatre setmanes i compensat al 100% tendent a igualar-se amb el permís de maternitat. L’objectiu d’aquestes propostes era doble: augmentar els drets de les mares a no veure’s discriminades laboralment pel fet de fer allò que només poden fer les dones malgrat beneficia al conjunt de la societat, parir, i augmentar la responsabilitat dels pares en tot allò que té a veure amb les tasques reproductives i de la cura.

Ràpidament els qui defensàvem aquesta visió ens vàrem trobar en clara minoria dins del Parlament. El compromís dels principals grups no va passar de les 20 setmanes, 100% remuneració i dues setmanes (optatives) per a la paternitat. Primera frustració, per tant. Aquest era la proposta que havíem de votar al maig de 2009. No vàrem poder votar per què a darrera hora el PPE i els ALDE van demanar que el text tornés a la Comissió de Dones. Segona frustració, ja que malgrat no era la proposta que alguns, com jo, volíem, suposava un notable increment respecte la situació actual tan a l’Estat espanyol (16 setmanes, 100%, permís paternitat dues setmanes), com, encara més, per a la resta dels països de la UE.

Vàrem reprendre el tema a principis de la present legislatura. De nou negociacions a la baixa degut a les pressions i els xantatges de la dreta conservadora, malgrat les quals vàrem aconseguir que la Comissió de Drets de les Dones, a la qual pertanyo, mantingués les 20 setmanes (tot i que dues podrien ser usades per un Estat per a la paternitat), i 100% remuneració. És a dir, pel camí havíem perdut dues setmanes. Tercera decepció.

Des de llavors que portem negociant el text que tocarà debatre la setmana vinent a Estrasburg. La meva postura ha estat intentar blindar aquest fràgil i, per a mi, insuficient acord que vàrem votar a la Comissió FEMM. De nou la dreta, però, ha seguit pressionant per aigualir encara més el text. Volen 18 setmanes, sis obligatòries, i no més de 75% de remuneració, tot i que algunes demanen fins a 50%. Del permís de paternitat ni parlar-ne.

La ponent de l’informe, Edite Estrela, amb qui he estat treballant colze a colze des de l’inici d’aquesta història, està fent tots els possibles per salvar el text en essència. Ha fet una nova proposta de compromís: un procés progressiu que començaria per 18 setmanes (6 obligatòries al 100% i la resta a 80%, permetent aquells països amb permís de paternitat que el combinin, com el cas espanyol que permetria usar dues setmanes per a paternitat), amb l’objectiu però que al 2020 s’arribés a 20 setmanes, 100% de remuneració.

Si s’aprova finalment aquest acord de compromís siginficaria un petit avenç respecte de la situació actual, però ni de bon tros el que hauria pogut ser si les majories haguessin estat unes altres al Parlament Europeu, i per tant la considero una línea vermella per sota de la qual no podria votar a favor de l’informe resultant. Però compte! ja que ni tan sols està assegurat que el PPE i ALDE acceptin aquesta proposta de compromís que fa Estrela. És molt possible (per no dir probable) que presentin esmenes encara més limitants. Si aquest fos el cas, i a sobre les guanyessin en el transcurs de la votació, llavors sí que em veuria obligat a votar contra l’informe. 

Dilluns tindrem el debat i en principi tocarà votar dimecres. En seguiré informant.

Sigui com sigui, un cop més vull recordar que la força de la dreta per aigualir una vegada i una altra no la hi donen necessàriament els arguments, ni la raó, sinó els vots. Ells, simplement, són més, i són més per què la gent els va votar massivament. Això és el que fa que imposin els seus models, els seus valors, les seves lògiques. Si els qui defensàvem 24 setmanes, 100% de remuneració i permís de paternitat obligatori haguéssim estat més, al 2009 i ara, el debat s’hagués resolt abans i de manera molt més satisfactòria per a les mares, els pares, els infants i la societat en general.

Un cop més vull recordar, per tant, que al cap i a la fi votar una opció política o una altra, o fins i tot no anar a votar, té conseqüències. És bo tenir ben presents exemples com aquest cada cop que ens trobem davant el dilema d’haver de posar una papereta en una urna. 

Font foto: blog mamamia

Política, negocis i ciència en lluita per la Tonyina Vermella. Jo estic per la ciència.

2

Aquests dies ha tingut lloc a Madrid la reunió del Comitê
Científic de la ICCAT on s’estan valorant les diferents opcions que les parts
contractants (és a dir governs) hauran de debatre i adoptar durant la propera
reunió de Novembre, a Paris. El tema estrella, de nou, la Tonyina Vermella.
Després del desastre que va suposar que CITES no la incorporés a la llista d’espècies
amenaçades i en prohibís, per tant, el comerç internacional, ara la pilota
torna a estar en mans de la ICCAT, l’organització que va ser creada teÒricament
per garantir la preservació de l’espêcie però que ha estat sotmesa a tals
lluites d’interessos econòmics, comercials i polítics que, simplement, ha
fracassat. Ara, després d’anys de menystenir les recomanacions científiques,
alguns governs, inclosa la UE, diu que a la reunió de París faran allò que els
científics diguin. A bona hora! Sigui com sigui el debat científic tampoc és
senzill, i no està exempt de les pressions polítiques i econòmiques que tant de
mal han fet fins ara. Adjunto una excel·lent crònica del corresponsal de la
BBC, Richard Black: Bluefin numbers shift in murky waters.

Bluefin numbers shift in murky waters

Richard Black | 14:49 UK time, Thursday, 7
October 2010

 

A fascinating document has fallen into my lap
from a meeting now going on in Madrid looking at tuna stocks and catches.

The question it asks – perhaps without
intending to – is this: can the Mediterranean bluefin industry ever be properly
monitored.

With the bluefin having become something of a
cause celebre recently, it’s a question with major ramifications politically,
commercially and ecologically.

To begin at the beginning: this week’s meeting
brings together members of the Standing Committee on Research and Statistics
(SCRS).

It advises the government representatives who
make decisions within the International Commission for the Conservation of
Atlantic Tunas (Iccat).

Anyone familiar with the field will know that
the Atlantic bluefin is in trouble, having undergone a swift population decline
– largely because of the recent dramatic expansion of fleets in the
Mediterranean, which has led to sustained increases in legal and illegal
catches.

The big players now are purse seine boats,
which use nets to encircle and then scoop up whole groups of bluefin as they
spawn. Many of the fish are transferred to ranches and farms, where they’re
kept in cages until they’re plump enough to command maximum profit.

One of the biggest problems identified by
Iccat is how to keep track of the fish during this chain of events.

How many fish are actually caught by purse
seiners, and how much does the catch weigh? How much goes to ranchers, and is
the process traceable?

The 2010 fishing season saw initial operations
of the Regional Observer Programme for Bluefin Tuna (ROP-BFT), designed to
monitor the biological production line, and operated by consultants MRAG and
Cofrepeche.

It is their draft report back to Iccat that
has now fallen into my lap; and very revealing it is.

To the very basic question of all – how much
the purse-seiners caught – there are two sets of answers. One consists of data
submitted by vessel captains – the other, estimates made by observers on board
those same vessels.

And they differ – sometimes hugely.

Using captains’ records, the total catch for
the 2010 season was 3,829 tonnes; but the observers’ estimates tot up to a mere
2,367 tonnes.

Some of the national figures are even more out
of whack. French vessels reported a catch double the observers’ estimate: Greek
captains, even more remarkably, reported a haul of 37 tonnes, while observers
on Greek boats saw them catch not a single fish.

How can this happen? The consultants pull no
punches:

“The principle reason cited by observers
was that there was no reliable means to accurately estimate the number and
weight of tuna caught.”

Some observers discussed this with the
vessels’ crews, and tried to use the insights gained to make more accurate
estimates; but this appears, if anything, to have muddied the already turbid
waters:

“One observer consulted the master on
interpreting sonar images which resulted in catch estimations 20%, 25%, 50% and
60% greater by weight than the vessel declaration.”

Adding to the confusion is the practice of
joint fishing operations, where a group of vessels working together can decide
to share the catch, even though only one of them may have physically caught the
fish.

This, presumably, explains the Greek
situation. It certainly presented a challenge to observers, with the
consultants’ report noting:

“…no fishing operation was conducted, yet
(documents) were generated, which the observer was obliged to ‘verify’,
‘certify’ and to countersign.”

The observer programme was designed to follow
the fish through the chain, monitoring the transfers to towed cages and thence
to farms.

Here, another curiosity arises: the weight of
tuna registered as having been transferred, at 4,136 tonnes from vessels’
records, is considerably larger than the amount that was supposed to have been
caught in the first place.

And when the fish were deposited at farms, the
figure swelled again, to a declared weight of 10,188 tonnes.

(The latter figure is, I’m told, under review,
with records being checked to eliminate any double-counting; however, I’m also
told that a purse-seine owner admitted at the Madrid meeting that catches had
been a lot higher than the figures submitted by fleets.)

The report contains a lot more in this vein,
with some passages hinting at ways in which illegally caught tuna could be
introduced to the supply chain.

The consultants do have suggestions for
improving the process; but even so, their report provides on-the-ground
evidence of just how hard it is to monitor the number and weight of bluefin
being extracted by this most extractive of fishing methods, especially when not
all players in the lucrative industry appear to have welcomed the monitoring.

This week’s SCRS meeting will conclude by
making recommendations on the catch quota for next year, which covers all
fishing methods rather than just purse-seiners; they’re to be published on
Friday.

The recommendation, I gather, will be that
anywhere in the range between 0 and 13,500 tonnes for 2011 is consistent with
Iccat’s declared objective – namely, to set quotas that give at least a 60%
chance of restoring the Mediterranean bluefin fishery to health by 2022. (This
year’s total was 13,500 tonnes.)

However, the scientists are also likely to
note that somewhere closer to the 0 figure would be precautionary given the
uncertainties noted by this consultants’ report.

The size of the discrepancies is worth
emphasising. There’s more than a fourfold difference between the lowest and
highest indicators of catch (the observers’ reports from purse seine vessels
and the weights arriving at farms, respectively).

Getting a quota wrong by a factor of four would be enough to take a fish
population to commercial extinction. It’s that important; and it’s with that
caveat that the SCRS recommendations will go forward to the Iccat meeting in
Paris at the end of November, when national delegates will decide how
precautionary they want to be for next year.

 

 

Foto: Mercat de peix a Tòquio. Font: BBC

Acabem amb la Pena de Mort, ja!

7

José Ramos Horta, President de Timor Est es va dirigir ahir al ple del Parlament Europeu. Va aprofitar el debat sobre la Pena de Mort per enunciar de manera solemne que al seu país no només no està contemplada aquesta opció, sinó que el temps màxim de reclusió en les presons timoreses és de 20 anys, cosa que de fet és una manera de no contemplar tampoc la Cadena Perpètua. De fet, al Parlament Europeu vàrem debatre ahir, i hem votat avui, una resolució relativa al Dia Internacionald e la Pena de Mort.

De manera recurrent parlo en aquest bloc de casos concrets de persones que estan esperant ja sigui una condemna a la pena capital, ja sigui l’execució mateixa. Els casos de Sakineh Mohamadi Ashtiani, Zahara Bahrami, Mumia Abu-Jamal, Troy Davis, Oleg Grishkovstov, Andrei Burdyko y Ebrahim Hamidi, Suliamon Olyfemi y Siti Zainab Binti Duhri Rupa són només alguns dels exemples que recentment hem esmentat, però malauradament n’hi ha molts més. És per això que cal insistir en la importància d’acabar amb la Pena de Mort arreu. Així, en la resolució pactada pels diferents grups de l’Eurocambra ens hem posat d’acord a demanar, entre d’altres coses, el següent:

 

1.         Reitera su ya antigua oposición a la pena de muerte en todos los casos y en todas las circunstancias, y hace hincapié una vez más en que la abolición de la pena capital contribuye a la elevación de la dignidad de la persona y al desarrollo progresivo de los derechos humanos;

2.         Condena todas las ejecuciones dondequiera que se produzcan; insta enérgicamente a la UE y a sus Estados miembros a que cumplan la resolución de las Naciones Unidas sobre una moratoria universal de las ejecuciones con vistas a una total abolición en todos los Estados que siguen aplicando la pena de muerte; pide al Consejo y a la Comisión que actúen para que se restrinja paulatinamente su aplicación y que al mismo tiempo insistan en que se haga conforme a unas normas internacionales de mínimos; expresa su profunda preocupación respecto a la aplicación de la pena de muerte a menores de edad y a personas con discapacidad mental o intelectual, y pide que se ponga fin a esta práctica de manera inmediata y definitiva;

3.         Insta a la UE a servirse de todos los instrumentos diplomáticos y de ayuda a la cooperación disponibles para trabajar por la abolición de la pena de muerte;

4.         Pide a los Estados que aplican la pena de muerte que declaren una moratoria inmediata de las ejecuciones; alienta, además, a países como China, Egipto, Irán, Malasia, Sudán, Tailandia y Vietnam a que publiquen estadísticas oficiales relativas a la aplicación de la pena de muerte en estos países; insta también a Corea del Norte a poner fin de manera inmediata y permanente a las ejecuciones públicas; pide a Japón que dé transparencia a su sistema de pena capital;

 

Font foto: Amnistia Internacional

Premi Sakharov per a Aminetu Haidar: comença la campanya de difamació dins el PE

3

La nominació d’Aminetu Haidar per el Premi Sakharov ja ha provocat, tal i com prevèiem, la reacció dels sectors més reaccionaris del Marroc.

Els diputats Neusser, Meyer i Romeva, els qui hem impulsat la candidatura de l’Aminetu, acabem de rebre un missatge (l’adjunto més avall) d’un representant de la Unionist Western Saharawi lamentant la nostra opció i difamant fins a tal punt el treball de l’Aminetu que només se m’ha acudit una manera de respondre’l: ‘Gràcies. La teva carta ens ratifica més que cap altra cosa en l’encert de la nostra proposta’.

Aquest correu, i la campanya que em consta que han activat per impedir que l’Aminetu passi a la fase finalista del premi, posa de manifest precisament com n’és d’important alçar la veu per tal de reclamar un gir radical de l’actitud europea en relació al Sàhara Occidental i que, d’una vegada per totes, s’afronti la necessita de celebrar el referèndum d’autodeterminació i s’acabi amb aquesta anomalia que suposa l’ocupació del Sàhara per part del Marroc.

Adjunto el text del missatge per a la vostra informació:

Dear Sirs,

I hope you are well

First of all, I’d like
to thank you for your concern on the Western Sahara region affairs. I am sending to you this message to share with you some of my thoughts on the choice of Aminatou Haidar for the Sakharov prize 2010. 

The nomination of Aminatou Haidar is a big offense to the efforts of the unionist western saharawis to make the return of the people living in Tindouf camps south Algeriapossible and realistic. This lady is the voice of Algeriain the Western Sahararegion. She has never been the voice of any unionist saharawi. During her supposedly hunger strike in Lanzarote (Spain), nobody in the Western Sahararegion supported her comedy. There were no sympathy manifestation in the street. Besides, she has never got a genious idea about human rights in the Western Sahararegion. She has never make activism to educate young people about human rights or make seminars locally to explain the signification of human rights principals. Her sole speech is to defend “politcally” the self-determination of the saharawis to make pressure on the moroccan government for the account of Algeria. Moroccois defending the self-determination of the saharawis more than anybody else by proposing the autonomy intiative stated by the Security Council as credible and serious. Aminatou Haidar is lying or at least exaggerating matter of facts each time she relates separatism strikes in the Western Sahararegion. I can be the voice of the unionist western saharawi to say that Aminatou Haidar’ choice is a big trickery to the spirit of Sakharov Prize.

FYI, Aminatou Haidar hasn’t make any support for the account of M. Mustapha Salma Ould Sidi Mouloud, the Polisario Front leader who expressed publically his support to autonomy. He is actually on jail in Polisario Front camps under torture and pressure. If Aminatou Haidar were a serious human rights activist, she would have supported the release of M. Ould Sidi Mouloud. She didn’t and she won’t do it for the political reasons I mentionned above.

We, the unionist western saharawis feel very sad about the acceptance of such proposal. There are many other western saharawis who are doing a great job in the field of human rights in the Western Sahararegion far from any political consideration.

Kind Regards

Ahmed Salem Amr Khaddad
Unionist Western Saharawi

Foto: Aminetu Haidar. Font: Poemario Sahara Libre

Acord Pesca UE-Marroc: cal excloure’n les aigües saharauis

0

Diversos diputats i diputades vàrem tenir ahir la
iniciativa de presentar un clarificador reportatge en què es mostra com a la UE
consumim píndoles d’Omega-3 que han estat elaborades amb oli de peix provinent
de caladors del Sàhara Occidental. L’acor de Pesca UE-Marroc, vigent des de
2006, conclou el febrer de 2011 i s’està renegociant. Aquests mateixos diputats
vàrem insistir en la necessitat que un eventual nou acord hauria d’excloure
les aigües saharauis. Les raons estan molt ben explicades en la nota que EFE va
difondre ahir en relació al cinefòrum.

UE / PESCA / MARRUECOS
Eurodiputados piden excluir al Sahara del
acuerdo pesquero con Marruecos

Bruselas, EFECOM (5.10.10) Un grupo de eurodiputados,
entre ellos el español Raül Romeva (Iniciativa per Catalunya Verds)
pidieron hoy, en el Parlamento Europeo (PE), la exclusión de las aguas del
Sahara del acuerdo pesquero entre la Unión Europea (UE) y Marruecos.

Los europarlamentarios afirmaron que el
convenio de pesca entre la UE y el país magrebí, que expira en marzo de 2011,
no debe ser renovado si incluye caladeros del Sahara occidental, como ocurre en
la actualidad.

Los eurodiputados insistieron en que debe
haber un vínculo entre la pesca y el respeto a los derechos humanos, además de
remarcar que el compromiso pesquero no está beneficiando a las poblaciones
saharauis, pese a que la flota de la UE faena en sus costas.

Para ilustrar esta reivindicación, los
europarlamentarios invitaron a la refugiada saharaui Rabab Amidane a explicar
la situación en los territorios del Sahara occidental y a contar testimonios
sobre el maltrato por parte de policías marroquíes.

Asimismo, durante el acto fue presentado un
documental sobre el uso de pescado extraído en las aguas saharauis por barcos
suecos para aceites industriales en Noruega y Suecia, aprovechando el acuerdo y
sin que beneficie a las poblaciones locales.

Participaron: la sueca Isabella Lövin (Los
Verdes), la francesa Eva Joly (Los Verdes), Carl Haglund, Raül Romeva, el
italiano Guido Milana (socialistas) y el portugués Joao Ferreira (Izquierda
Unitaria Europea).

El acuerdo entre la UE y Marruecos es el más
importante políticamente en materia de pesca y permite faenar en aguas de ese
país a 119 barcos europeos, de los que un centenar son españoles.

A cambio, la UE paga al año 36,1 millones de
euros a Marruecos en contraprestación; de esta partida una parte es para el
sector pesquero nacional y otra para medidas de desarrollo.

En estos momentos, la CE está todavía a la
espera de que Marruecos le remita las informaciones que le pidió sobre el
acuerdo pesquero actual, pues solicitó que acreditara que estaba beneficiando a
las poblaciones saharaui.

Pero Rabat no ha remitido esos datos y
continúa la incertidumbre porque el acuerdo termina en marzo de 2011 y en estos
momentos no hay tratativas ni un calendario formal para suscribir uno nuevo.

Bruselas indicó antes del verano que la
decisión de renovar o no el compromiso estaba pendiente de dichos informes.

Foto: Campanya Fish Elsewere, del WSRW.