Raül Romeva i Rueda

REFLEXIONS PERISCÒPIQUES

Carta a los amigos y amigas de España

169
Publicat el 30 de juny de 2010

Estimadas amigas, estimados amigos,

Quisiera haceros partícipes de un sentimiento, aunque estoy seguro que ya estáis al corriente: en Catalunya estamos tristes, profundamente decepcionados y, claro, también indignados.

Sé que sois muchas y muchos los que nos queréis a los catalanes, que os gusta venir a Catalunya, que os sentís bien tratados aquí y que, incluso, os gusta que hablemos en catalán aunque no siempre nos entendáis. Sé que sois muchas y muchos quienes respetáis nuestro sentimiento nacional, aunque no lo compartáis.

A todos vosotros quiero deciros que la sentencia del Tribunal Constitucional supone un punto de inflexión sin precedentes y determinará un antes y un después de nuestra relación con el conjunto del Estado español. Es triste y nunca debería haber ocurrido. El Estatut fue elaborado y votado en el Parlament de Catalunya, después retocado en el Congreso de los Diputados (algo que nos dolió profundamente en Catalunya), y finalmente fue ratificado mayoritariamente en referéndum, incluso si para muchos suponía un mal menor.

El texto de 2005 definía Catalunya com una nación, el de ahora la define como una nacionalidad, por mucho que el preámbulo diga que el Parlament de Catalunya la define mayoritariamente como una nación. Pero es que ni siquiera esa fórmula, vaga, ambigua, inconcreta, parece gustar a la mayoría de los magistrados del Tribunal Constitucional. Un Tribunal, cabe recordar, que es más un ente político que jurídico. Un Tribunal que, os recuerdo también, ha quedado totalmente desacreditado por haber sucumbido a la encerrona que le tendió el PP más rancio e irresponsable que hayamos conocido nunca. Un Tribunal que ha sido incapaz de dictaminar sobre el Estatut durante cuatro años y tras cinco intentos. Pero es que, además, de los doce magistrados iniciales sólo quedan diez: uno murió, y otro fue recusado por el propio PP, con el argumento de que había colaborado con el gobierno catalán. Otros cuatro tienen el mandato caducado y a tres más les caduca en noviembre.

Ahora el PP pide prudencia y moderación. Precisamente la que nunca han tenido. Como siempre, lanzan la piedra y esconden la mano. 


Pero también hemos quedado muy decepcionados con el PSOE, un PSOE que ha preferido competir con el PP alimentando el sentimiento anticatalán en lugar de alimentar y promover los beneficios de construir un estado verdaderamente plurinacional.

El problema es que es ya la tercera vez que un Estatut aprobado por el pueblo de Catalunya es recortado en Madrid no respetando así la voluntad de la gente: la primera fue en 1931 (el de Núria), la segunda el del 79, y finalmente la de este tercer intento, el cual, además ha sufrido un triple recorte (el que pactan CiU y Zapatero en Madrid, el del Congreso, y ahora el que se deriva de la sentencia del TC). Qué duda cabe que todo ello pesa, y mucho.

Personalmente hace ya algún tiempo que me di de baja del barco federalista español. La sentencia del TC, pero sobre todo la actitud de los principales partidos españoles en todo este proceso me ratifican en esta decisión. 

No tengo nada contra España como tal, y mucho menos contra los y las españolas que así se sientan. Faltaría más. Pero tampoco quiero tener que justificarme cada vez que me presento como catalán, o hablo en catalán, o reclamo poder hablar en catalán en el Parlamento Europeo, o…

Echo en falta amigas y amigos en el resto de España que hablen en clave de pluralidad federalista, que defiendan la unidad en la diversidad, también en España. Y ante esa ausencia algunos hemos decidido apostar por otros federalismos. En mi caso el que me lleva a defender una Europa federal donde el ente a federar sea Catalunya como tal, y no necesariamente formando parte de un Estado español que ni la quiere como ésta se siente (una nación), ni la respeta (en tanto en cuanto no respete a la voluntad expresada mayoritariamente por su Parlament y por su ciudadanía en referéndum), ni la representa (lo veo continuamente en Bruselas, donde, oportunamente, se olvidan algunas cuestiones fundamentales que tienen que ver con este modelo de Estado supuestamente descentralizado que dice ser España).

Por todo ello, amigas y amigos de España, quiero que sepáis que la situación hoy en Catalunya es de tal desazón que nos obliga a muchas y a muchos a reconducir las bases de un diálogo que, aunque debe mantenerse abierto, cómo no, será en base a una nuevas reglas del juego.

Es más, si hoy hubiera un referéndum sobre la independencia de Catalunya yo votaría sí, como ya hice durante las consultas simbólicas de hace unos meses.

Son muchas las concesiones pragmáticas que en pro de la convivencia se han hecho desde Catalunya, y por ello mismo nos duele tanto este silencio de quienes antaño se decían amigas y amigos de Catalunya.

A estas alturas ya no os pedimos que compartáis nuestro sentimiento, ni siquiera que lo comprendáis, ya sólo os pedimos que lo respetéis, y que seáis conscientes de que esta sentencia, pero sobre todo el proceso que nos ha conducido hasta ella, supone un antes y un después de la relación Catalunya-España.

Desconozco donde puede llevarnos todo ello, pero es evidente que hemos superado hace tiempo el punto de no retorno, y es evidente también que ello supone una clara crisis de Estado.

De momento nos hemos convocado el próximo día 10 de julio a una manifestación unitaria que aspiramos sea masiva. Nos agradaría mucho que, ésta vez, os uniérais a nosotras y nosotros. Os esperamos.

Afectuosamente,

Un amigo que os quiere y os respeta, a pesar de todo, pero que os pide que entendáis que las cosas han cambiado, y mucho.

Foto: Seu del Tribunal Constitucional. Font: EFE.

Un any més, l’orgull dels gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals

0
Publicat el 28 de juny de 2010

Un any més, un 28 de juny més, una ocasió més per celebrar i reivindicar. Celebrar que avui podem sortir a Barcelona i cridar sense por ni vergonya allò que cadascú vulgui ser. Celebrar que avui no et detenen pel carrer per anar agafat del teu company o companya homosexual. Celebrar que avui no et marquen la casa, la cara o la dignitat pel fet de ser transsexual, a Barcelona. Celebrar que podem desfilar de manera festiva i per passar-ho un dia d’estiu, gaudint de la música, el bon ambient i la bona companyia pels carrers de barcelona.

Però també per reivindicar. Reivindicar que tot això que ahir vàrem poder fer a Barcelona hi ha molts països en què no es pot ni somniar, encara. Països com Letònia, a la UE, on desfilar és encara una activitat de risc en què, literalment, et poden llançar merda (ho he viscut), o pitjor encara, estomacar-te, o com a Turquia, país candidat, on cada setmana troben assassinades persones transsexuals, algunes per membres de la seva pròpia família que es consideren ‘ofesos’, o l’Iran, on el sol fet ser ser homosexual suposa acabar penjat de la forca.

I sí, és cert que tot això no passa a Barcelona, ni a Catalunya, però passen altres coses que segueixen essent greus. Encara massa gent (metges inclosos) consideren l’homosexualitat o la transsexualitat una malaltia, una enfermetat que cal curar. I encara hi ha dirigents polítics, com en Duran, que els ho avala.

Encara a Catalanya un dret reconegut com el de ser homosexual, bisexual, lesbiana o transsexual no compte amb les garanties per tal de fer-lo efectiu al 100%.

Encara hi ha a Catalunya expressions i actituds homòfobes, a tots els àmbits, que cal denunciar, perseguir i castigar.

Encara hi ha, a Catalunya, massa gent, massa joves, massa adolescents, que tenen vergonya, i fins i tot por, a sortir de l’armari. Por de la família, por dels amics i amigues, por de l’entorn.

Visca la festa, i visca la celebració, sense oblidar, però, tanta gent arreu del món que encara no pot celebrar-ho com nosaltres aquí.

Per un 28 de juny universalment festiu.
Foto: amb Pilar Paz, a la carrossa d’ICV. Font: Pilar Paz.

Publicat dins de LGBT | Deixa un comentari

Burka, el fals debat

13
Publicat el 23 de juny de 2010

Avui ha comparegut davant la comissió de Llibertats, Justícia i Interior la recentment nomenada Secretària d’Estat per a la immigració, Anna Terron, en representació de l’actual presidència espanyola del Consell de la UE. Ha parlat de prioritats europees en termes de polítiques migratòries, i ha fet un repàs a diversos temes que afecten de manera significativa la UE. Essent com és ex eurodiputada i gran coneixedora de la institució, ha fet una intervenció perfectament dirigida al fòrum al qual es dirigia, i en la qual ha enumerat diverses qüestions actualment a debat en el si de les institucions comunitàries: des de la gestió dels casos de menors no acompanyats, a la Directiva sobre el permís únic, passant per la gestió dels fluxos migratoris entenent-los com a oportunitat o l’aplicació de la Carta blava, entre d’altres.

Els diputats i diputades li hem pogut fer preguntes i personalment no me n’he pogut estar de demanar-li pel què considero que és un fals debat en relació a les peticions que proliferen en ajuntaments catalans, i avui també a votació al Senat, sobre la prohibició de la burka en establiments públics.

En aquest sentit he manifestat la mena preocupació, i li he demanat la seva opinió.

En concret, considero d’entrada que cal condemnar sense matisos tota mena de discriminació, especialment la que esta vinculada a la obligació per part de determinades comunitats de l’ús de peces com el burka que invisibilitzen personalment i social les dones. No considero que valguin relativismes culturals ni actituds condescendents amb un clar exemple d’agressió de gènere, ocorri aquí o a l’Afganistà. Ho dic de manera clara, per què no hi hagi dubtes: a mi, el burka, m’ofèn enormement i, en tant que persona que lluita per a la igualtat, el considero un anacronisme a combatre, com tants d’altres. Al mateix temps, però, crec que és necessari distingir entre casos diferents i situacions diferents: el burka no és el vel ni el hijab.

En segon lloc, siguem clars, en aquests moments el burka no es un problema, numèricament i socialment parlant, ni a Catalunya ni al conjunt de l’estat. Estem en condicions de poder fer-hi front de manera preventiva sense caure en una persecució criminalització que pot comportar greus conseqüències socials i personals. Per altra banda, les mateixes comunitats musulmanes que, recordo, venen majoritàriament de tradicions que poc o gens tenen a veure amb la xacra que suposa el burka, ja hi estan treballant, ja que se senten especialment concernides per aquesta amenaça i tenen més interès que ningú en evitar la seva proliferació.

En tercer lloc, a qui volem ajudar a les dones? doncs em sembla francament contradictori que els prohibim accedir als pocs únics espais que poden visitar, els espais públics i especialment els serveis socials que han d’estar oberts a tothom, sense discrminiació. Prohibir-los l’entrada, per exemple, a les dependències sanitàries suposa condemnar-les a una doble discriminació. En canvi, la pressió social, política, legislativa i, fins i tot, judicial, ha de recaure sobre els instigadors i promotors d’aquesta mena de pràctiques, és a dir, els líders comunitaris que les obliguen.

Finalment, cal recordar també que disposem de moltes i bones lleis per combatre la discriminació de gènere. Usem-les, sense vergonyes ni temors. No ens calen noves normes ni regulacions que facin encara més difícil la vida a les dones que estan en aquesta situació.

De la intervenció de la Secretària d’Estat m’ha satisfet plenament constatar com ella també comparteix aquesta aproximació que, de fet, era l’essència de la resolució alternativa que s’havia de votar avui al Senat i que, malauradament, ha estat finalment derrotada imposant-se la visió prohibicionista (i clarament discriminatòria) que ha impulsat el PP amb el suport de CiU.

M’hauria agradat que els socis de partit de la Secretària d’Estat a l’Ajuntament de Barcelona, per exemple, començant per l’alcalde Hereu, haguessin tingut una mica més en compte les opinions d’una persona que, per trajectòria i coneixements, és sens dubte una veu més que qualificada en l’assumpte.

Per altra banda, em sembla extraordinàriament hipòcrita afrontar aquesta qüestió exclusivament des de la perspectiva dels deures i les obligacions, i obviar la vessant de drets que hauria de formar part també del debat sobre la gestió de les migracions i la implementació de les polítiques d’integració.

Sóc conscient que s’acosten eleccions i que guanya pes la lluita per un vot basat en la por, l’estigmatització, la construcció de falsos fantasmes i perills inexistents, i la poca visió de futur. Però, faríem bé, col.lectivament, en no deixar-nos endur per discursos tergiversats, maniqueïsmes interessats o demagògies populistes.

Disposem de raons i eines de sobra per combatre discriminacions com les del burka, no compliquem encara més un assumpte que ja és prou delicat en ell mateix.

No, definitivament no tot val per aconseguir vots.

Font foto: EFE

Catàstrofe del Golf de Mèxic: La UE no està preparada per a fer front a una catàstrofe similar

9
Publicat el 22 de juny de 2010

Catàstrofe petroliera, de Raül Romeva, per a Crònica.cat

La catàstrofe al Golf de Mèxic hauria de fer saltar algunes alarmes en relació a la manca de mesures europees per tal de prevenir accidents similars en les plataformes petroleres ubicades en alta mar sota jurisdicció dels Estats de la UE. I en canvi, poc, o res, hem escoltat al respecte de part dels governs europeus. Que ningú s’enganyi, el tema és greu, i molt.

És hora de proposar noves regles obligatòries tant en l’àmbitde la responsabilitat jurídica com en la resposta a aportar en cas de catàstrofe. Ara com ara no disposem de regles que garanteixin, per exemple, que disposaríem dels fons suficients per a dur a terme les tasques de neteja necessàries en la costa en cas d’eventual accident, o per compensar les víctimes d’accidents d’aquest tipus.

Aquest serà un dels temes que abordarem durant la propera sessió plenària, a Estrasburg, del 5 al 8 de juliol.

Previsió, prevenció, protecció, heus aquí el que caldria establir per tal d’assegurar un control estricte de les plataformes petrolieres. La catàstrofe del Golf de Mèxic és un advertiment clar. Ara més que mai podem estar convençuts i convençudes que els estudis de seguretat i d’impacte ordenats per les companyies petrolieres no estan a l’alçada dels riscos i dels reptes.
Hi ha un abisme entre els diners invertits en la cercade nous jaciments i les mesures de seguretat establertes en cas de catàstrofe petroliera. Cal doncs resoldre aquest problema i assegurar-se que les companyies europees puguin prevenir els accidents però també disposar de plans de socors adequats. Per altra banda, tenint en compte el precedent nordamericà en què podem constatar com la complaença i la corrupció entre l’agència reguladora (MMS) i BPsón el còctel que ha portat al desastre, esdevé més que mai una prioritat controlar els controladors. La UE ho hauria  de fer a través de l’Agència de Medi Ambient (EMSA).

Però la inquietud també prove dels tipus de productes utilitzats per a, suposadament, resoldre el problema. Molts científics s’inquieten de l’ús del COREXIT, per exemple, el dispersant utilitzat en quantitats colossals per BP per dissoldre la taca de petroli. Donat que es tractat d’un producte patentat, s’ha ignorat l’impacte mediambiental i sanitari que el seu ús pot comportar. I tanmateix sabem per exemple que almenys 3 dels seus components són altament perillosos, cosa que és greu en la mesura, a més, que existeixen d’altres dispersants menys perillosos per a la biodiversitat marina i la salut. A més a més, siguem clars, l’ús d’aquest producte no és sinó fer invisible a la superfície una contaminació que s’establirà finalment al fons marí.

Potser ja va essent hora que entenguem que el canvi de model energètic cap a un altre que ens faci molt menys depenents del petroli és, avui, més urgent que mai.

Font foto: BBC

The Economist on the Bluefin Tuna / Reportatge de The Economist sobre Tonyina Vermella

0
Publicat el 20 de juny de 2010

Herewith you will find a great video by The Economist showing the critical situation of the Bluefin Tuna. Interviews of the sector (Serrano, Balfegó), Scientists and Conservation NGOs (Sergi Tudela), Japan Government representatives (Miyahara), and Green parlamentarians (Romeva).

Adjunt trobareu un reportatge de The Economist en què s’explica de manera breu però exhaustiva la crítica situació de la Tonyina Vermella. Entrevistes amb el sector (Serrano, Balfegó), científics i organitzacions conservacionistes (Sergi Tudela), representants govern japonès (Miyahara), i eurodiputats verds (Romeva).

Adjunto encontraréis un reportaje de The Economist donde se explica de forma breve pero exhaustiva la crítica situación del Atún Rojo. Entrevistas con el sector (Serrano, Balfegó), científicos y organizaciones conservacionistas (Sergi Tudela), representantes del gobierno japonés (Miyahara), y eurodiputados verdes (Romeva).

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Transgènere: un tema pendent que cal afrontar de cara i amb valentia

1
Publicat el 19 de juny de 2010

Fa uns dies, la
Xarxa Internacional per a la Despatologització de les Identitats Trans va celebrar a Barcelona el Primer Congrés d’Identitat de Gènere i Drets Humans.
L’objectiu era que al 2013 l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i
l’Associació Americana de Psiquiatria (APA) revisin els seus manuals i
desclassifiquin la Disfòria de Gènere o síndrome de Benjamin com a trastorn
mental.

Aquest és un tema que segueixo de fa temps, en tant que vicepresident de l’Intergrup pro drets LGBT al Parlament Europeu. He impulsat una sèrie d’iniciatives al Parlament amb l’objectiu d’afrontar de cara un debat que ha estat massa temps amagat. Són moltes les persones que reclamen ésser tractades com això, persones, i no com a rareses malaltes.

Si el respecte és la primera premisa, l’acció política per corregir una situació injusta i incomprensible és la segona.

En aquest sentit, aquesta setmana hem votat a Estrasburg l’Informe Figueiredo que avaluava el full de ruta sobre gènere. Alguns diputats i diputades hi vàrem presentar una esmena instant la UE a perseguir la discriminació que pateixen les persones transgènere. L’esmena va ser subjecte de no poques controvèrsies, com era d’esperar, però malgrat tot es va guanyar amb una significativa majoria.

 

Aquest és, per tant, un pas més, insuficient sens dubte, però necessari en aquest procés. Adjunto a continuació la nota que en vàrem fer després de la votació:

European Parliament says the EU should do more for transgender people’s rights

 

STRASBOURG, 17 June 2010 — Today the European Parliament adopted a strong position in favour of safeguarding transgender people’s fundamental rights. The Parliament officially acknowledged discrimination on grounds of gender identity, calls for accessible gender reassignment procedures, and insists future EU gender equality initiatives should address issues linked to gender identity and gender reassignment.


The Figueiredo report evaluating the European Union’s 2006-2010 Roadmap for equality between women and men was adopted today, and calls for more explicit measures to combat discrimination based on gender identity. In particular, the report:

·        acknowledges discrimination and multiple discrimination on grounds of sexual orientation and/or gender identity;

·        calls on EU authorities to include lesbian, gay, bisexual and transgender (LGBT) organisations in future work on gender equality;

·        stresses that gender reassignment procedures should be made accessible, including through public health insurance schemes; and

·        requires that future EU actions in the field of gender equality explicitly cover issues linked to gender identity and gender reassignment.


Ulrike Lunacek and Michael Cashman MEPs, Co-presidents of the Intergroup on LGBT Rights, declared: “We are glad this report was adopted, it represents a true milestone for improving the EU record on gender equality for all?including transgender citizens. It states clearly that gender equality strategies must explicitly address issues linked to gender identity, and thus sets a clear position on transgender people’s fundamental rights in the future.”


Raül Romeva i Rueda MEP, Vice-president of the LGBT Intergroup and Member of the Greens/European Free Alliance, further added: “The European Parliament showed today that the rights of transgender people are of no less importance than other citizens’. It sent a strong signal, and I trust the Commission will follow our lead and start addressing discrimination based on gender identity more explicitly.”

The European Commission will need to take this report into account when planning future actions in the field of gender equality.


ENDS

 

            Web:   

http://www.lgbt-ep.eu

http://twitter.com/LGBTintergroup

 

Foto: manifestació a principis de juny que reclama la despsiquiatrització de la transexualitat i l’intersexualitat. Font: Revolta global.

Publicat dins de LGBT | Deixa un comentari

Dues intervencions sobre drets humans: execucions a Líbia, i situació al Nepal

3
Publicat el 18 de juny de 2010

Adjunto a continuació les dues intervencions que vaig fer ahir al Parlament Europeu, durant l’habitual sessió de dijous per la tarda en què avaluem la situació de tres indrets del món en termes de vulneració de drets humans i principis democràtics:

En primer lloc la intervenció, en anglès, en relació a la situació al Nepal:

I seguidament una altra, aquest cop sobre l’execució de 18 persones, a Líbia, en francès:

El PE adopta Informe Romeva sobre captures Tonyina Vermella

0
Publicat el 17 de juny de 2010

El PE ha adoptat avui, per gairebé unanimitat (només 9 vots en contra) la meva proposta de Reglament en relació a com documentar i certificar les captures de Tonyina Vermella. Podeu trobar la meva proposta i el text finalment adoptat clicant aquí. Tal i com he explicat en la meva intervenció (veure video adjunt), el temps passa, però les solucions no arriben amb la rapidesa ni en la profunditat que la situació requereix:

És per això que cal ser molt conscients que l’informe adoptat avui és una eina més, imprescindible, però insuficient en ella mateixa, i que que seguir amb molta atenció l’evolució dels Estats membres de la ICCAT de cara a la propera reunió que tindrà lloc a Paris, el novembre.

Per altra banda, fa uns dies em va entrevistar la televisió de The Economist, que va fer un reportatge sobre l’assumpte. Podeu trobar el reportatge clicant aquí.

Font reportatge: The Economist

El Parlament Europeu posa cara femenina a la crisi

0
Publicat el 17 de juny de 2010

Àmplia (i treballada) majoria, avui, al Parlament Europeu, a favor del meu informe sobre Dimensió de Gènere de la Recessió Econòmica i la Crisi financera.

La batalla ve de lluny i avui era la votació final. El resultat: excel.lent, tot i que lamento que, un cop més, la dreta i els liberals hagin renunciat a incorporar mesures més estrictes, concretes i obligatòries en favor de la igualtat. Argumenten que el camí cap a la igualtat ha de ser voluntari, natural. No ho comparteixo. Sense obligacions, ho sabem, la igualtat només és un bon desig. No obstant, malgrat aquestes absències significatives, el text és prou ambiciós i apunta en la bona, i necessària, direcció.

 

Podeu trobar la versió definitiva de l’informe clicant aquí.

 

Així mateix, adjunto a continuació la nota que n’he fet, al final de la votació, valorant-la:

 

 

17/06/2010

ICV aconsegueix que el Parlament Europeu parli per primera vegada de la crisi econòmica en clau de gènere

L’informe de Raül Romeva demana reduir l’esquerda salarial i aconseguir una ocupació femenina del 75% el 2020

 El Parlament Europeu ha aprovat avui en sessió plenària a Estrasburg per 352 vots a favor, 85 vots en contra i 175 abstencions l’informe sobre aspectes de gènere de la recessió econòmica i la crisi financera del qual és ponent el l’eurodiputat d’ICV i vicepresident dels Verds / ALE , Raül Romeva.  “Avui és un dia important per a tants milions de dones a Europa, perquè per primera vegada des que la crisi es va fer patent es parla en clau de gènere” ha remarcat Romeva que s’ha mostrat “satisfet” perquè “una vegada més hagi estat el Parlament Europeu qui hagi marcat el camí a les altres institucions, en aquest cas amb un informe d’iniciativa pròpia que situa per fi les qüestions de gènere sobre la taula del debat per la sortida a la crisi econòmica”.

L’eurodiputat d’ICV ha explicat que amb aquest informe des del grup Verd han volgut posar de manifest que aquesta segona onada de la crisi està afectant a sectors del comerç al detall, els serveis generals i al turisme, amb més presència femenina. Així Romeva ha recordat que la primera onada de la crisi ha afectat essencialment al sector financer, recordat Romeva, i als sectors de la construcció i l’automòbil bàsicament dominats per la presència masculina, cosa que els ha permès rebre més atenció, és en la segona onada de la crisi, que ha tingut idèntics efectes negatius per als sectors on hi ha més dones.

Tonyina Vermella: més control, més rigor, més sentit comú

0
Publicat el 17 de juny de 2010

El Parlament Europeu debat i vota avui el meu informe sobre el Reglament que regula el sistema de Documentació i Certificació de captures de Tonyina Vermella. És una mesura necessària, imprescindible fins i tot, i que malgrat tot serà insuficient sinó va acompanyada d’altres compromisos més ambiciosos i que apliquin de manera clara el Principi de Preacució. És per això que en el meu discurs he dit el següent:

Intervención Romeva sobre Informe Romeva sobre Documentos Captura Atún Rojo (17.06.10).


A estas alturas ya no es ningún secreto el alto valor de este animal en muchos mercados del mundo, especialmente asiáticos. De hecho es tan preciado que los operadores a menudo han hecho, y hacen, trampas.

Todos los años, el ICCAT adopta medidas de gestión cada vez más restrictivas y complejas, planes de recuperación, sistemas de documentación, restricciones relativas a la capacidad de los buques y las instalaciones de engorde, etc. Y todos los años, la Comisión se felicita por el éxito de la ICCAT, afirmando que finalmente la organización ha adoptado las medidas necesarias para reducir la pesca IUU de atún rojo y que la situación está bajo control.

Pero el tiempo pasa, y las medidas supuestamente destinadas a garantizar su conservación o, mejor aún, su recuperación, o no llegan, o llegan tarde y de forma insuficiente.

El cierre prematuro hace sólo unos dias de la temporada de pesca para la flota de cerco debido a que en sólo diez dias se había casi agotado la cuota asignada a la UE demuestra que existe todavia un problema de sobrecapacidad que amenaza enormemente la supervivencia de la especie.

Los estocs no acaban de mostrar signos de recuperación a medio plazo, antes al contrario. La situación de sobreexplotación de las dos poblaciones de atún rojo es bien conocida. La biomasa reproductora de ambas poblaciones se ha reducido a menos del 15 % de la biomasa no capturada. Esto, combinado con los elevados precios que se pagan por el pescado (ya sea capturado de forma legal o no) y las evidentes dificultades en el control de las actividades de pesca y del comercio, demuestra que todos los esfuerzos de la ICCAT realizados en los últimos 20 años no han sido suficientes para garantizar una pesca sostenible.

Ahora son necesarias decisiones valientes, aunque drásticas y seguramente dolorosas. És imprescindible tener visión de futuro y aplicar más que nunca el principio de precaución tan ausente en la gestión de esta pesqueria hasta la fecha.

El informe que hoy votamos es una medida más, necesaria, imprescindible, y aún así insuficiente.

Esta nueva normativa tiene como objetivo luchar contra la pesca ilegal de atún rojo y mejorar el control de las poblaciones de peces.

Este sistema establece que todo lote de atún ha de ir acompañado de la documentación exigida en cada fase, desde el momento de su captura incluidos el desembarque, el transbordo, el enjaulamiento, el sacrificio, la importación, la exportación y la reexportación. La documentación ha de ser validada en cada una de las fases por las autoridades del Estado del pabellón, la almadraba o la jaula, y debe incluir la siguiente información:

-Datos sobre la captura (nombre del buque de captura o almadraba, Estado miembro del pabellón, lugar y modo de captura, incluidos número y tamaño de los peces);

-Información sobre el exportador o vendedor (nombre y dirección de la empresa, fecha, firma, punto de exportación o importación);

-información sobre el transbordo (nombres de los buques, fecha, puerto, descripción del producto, peso);

-Detalles de la instalación de engorde (nombre, fecha de introducción en jaula, estimación del número y el peso de los peces);

-Información sobre el sacrificio (fecha, número de peces, peso, números de las marcas, firma);

-Información comercial (descripción del producto, punto y fecha de exportación, nombre y detalles de la empresa exportadora, destino, descripción del transporte).

Tras la frustración que supuso para mucha gente que CITES no incluyera el Atún Rojo en su lista de especies protegidas durant su reunión de marzo pasado, la pelota vuelve al tejado de ICCAT. La próxima reunión, en Paris, en noviembre, será más determinante que nunca.

Ya no hay tiempo para más prórrogas, ni para artimañas jurídicas, ni para discursos falsamente optimistas. En Paris veremos si esta vez las partes contratantes, la UE entre ellas, realmente respetan de forma estricta y escrupulosa las recomendaciones científicas.

Sé de su compromiso personal, Sra. Comisaria Damanki, para que así sea. Y tendrá todo nuestro apoyo si éste es realmente el objetivo de la Comisión en París, porqué, como usted tambien ha dicho en alguna ocasión, un nuevo fracaso de la ICCAT nos llevará de nuevo a apostar por la vía CITES cuya próxima reunión será en 2013.
Font foto: Times of Malta

L’Informe Romeva sobre crisi i gènere arriba al ple

0
Publicat el 16 de juny de 2010

Ahir al vespre vàrem debatre la meva proposta d’informe sobre la dimensió de gènere de la recessió econòmica i la crisi financera (Estrasburg, 15.06.10, de 21.00 a 22.30). El debat va ser prou viu i enriquidor, om solen ser tots els que tenim en relació a les polítiques d’igualtat, més necessàries que mai. Això que segueix és el que vaig dir en la meva intervenció inicial

 

 

Intervención de Romeva sobre su informe ‘La dimensión de género de la recesión económica y la crisis financiera (2009/2204(INI))’

15 junio 2010

 

 

Si Lehman Brothers hubiera sido Lehman Sisters, dirigido por mujeres en lugar de hombres, ¿se habría producido la crisis crediticia?


Tanto los economistas «feministas» como los convencionales han señalado que la crisis crediticia fue literalmente una catástrofe provocada por los hombres por la simple razón que son hombres quienes copan los máximos órganos de dirección de las instituciones económicas, financieras y políticas responsables del desastre.


No podemos afirmar que si en lugar de una mayoría de hombres hubiera habido una mayoría de mujeres, la crisis no hubiera tenido lugar, pero sí podemos asegurar de las cosas no habrían sido igual, ni en cuanto a las causas, ni en cuanto a las consecuencias.

Valga como dato que las agencias financieras con mayor representación femenina en sus órganos de dirección han sufrido mucho menos los efectos de la crisis que las que cuentan con mayor testosterona gobernante.

La crisis ha dado nuevos bríos a quienes abogan por la diversidad de sexos en las juntas directivas, que insisten en que urge aumentar la presencia femenina en los órganos de dirección de las instituciones financieras.


Las cuestiones de género son inherentes tanto a la naturaleza como a los efectos de la crisis económica y financiera. Todas las políticas de recuperación, sea cual sea la categoría a la que pertenezcan, entrañan una perspectiva de género: la reforma de los órganos de gobierno financieros, el apoyo a las empresas y sectores industriales, el apoyo a los mercados de trabajo, el apoyo a la inversión y el apoyo al poder adquisitivo de los hogares.


Esta crisis debería ser una oportunidad para corregir ciertos desajustes, entre ellos el de la perspectiva de género.

Por ello lamento que las respuestas políticas a la crisis, incluidos los paquetes de recuperación, no hayan reconocido, analizado ni rectificado el impacto de la crisis en materia de igualdad de género.


Debemos lamentar que la integración de la dimensión de género en la estrategia posterior a Lisboa sea básicamente inexistente.


Debemos pedir al Consejo, a la Comisión y a los Estados miembros que integren un capítulo sobre igualdad de género que incluya objetivos específicos en las directrices macroeconómicas y de empleo y en la estrategia «UE 2020», y que los presupuestos de todas sus políticas tengan en cuenta la perspectiva de género.


En otras palabras, con este informe queremos poner de manifiesto que si bien en la primera ola de la crisis ha afectado esencialmente al sector financiero, así como a los sectores de la construcción y el automóvil, dominados por la presencia masculina, lo que les ha permitido recibir mayor atención, es en la segunda ola de la crisis, la que ha tenido idénticos efectos negativos pero en los sectores del comercio al por menor, los servicios generales y el turismo, donde se encuentra la mayor presencia femenina.


En síntesis, insistimos en que hay que evitar que la actual crisis financiera y económica y las futuras propuestas económicas pongan en peligro los logros alcanzados en la igualdad de género.


Hay que impedir que la recesión se utilice, como ya está ocurriendo en algunos Estados miembros, como argumento para reducir las medidas de igualdad de género, lo que impediría a largo plazo el crecimiento de la tasa de empleo, el crecimiento económico de la UE, el aumento de las contribuciones fiscales, el incremento de las tasas de natalidad y la promoción de la igualdad entre mujeres y hombres.


Y qué hace falta para ello?


Voluntad política, lo primero. Imaginación, lo segundo. Y medidas concretas y vinculantes, lo tercero.


Por ejemplo, aunque el empleo femenino en la UE está cerca de alcanzar el objetivo del 60 % en 2010, es necesario fijar un reto más ambicioso del 75 % en 2020. Además, debemos insistir igualmente en que es necesario reducir la brecha salarial al 0-5 % en 2020, adoptando un comportamiento de tolerancia cero mediante la imposición de sanciones.


Ya sé que a algunas y a algunos de mis colegas les incomoda esto de las medidas obligatorias. Que todo debería ser voluntario. Sin embargo sabemos que ello no basta en cuanto de igualdad se trata.


Por eso saludo efusivamente las recientes declaraciones de la Comisaria Reding haciendo un llamado a que aumente la presencia de mujeres en los órganos de decisión política y económica, o a reducir la brecha salarial, para lo que no excluía incluso plantear y exigir objetivos vinculantes.

Confío por tanto que, con relación a algunas de las peticiones que el PP ha hecho en relación a que mi informe no plantee medidas obligatorias, sean reconsideradas.


Ahora, más que nunca, es el momento de actuar de forma clara, creíble, decidida y convincente. Confío en la responsabilidad de todas y todos nosotros para que mañana este informe cuente con la mayoría más amplia posible.


Foto: el 60% de la població universitaria de la UE són dones. Font: Presidència espanyola del Consell.

Merkel/Sarkozy proposen suspendre dret a vot països amb dèficit elevat

0
Publicat el 15 de juny de 2010

Davant la proposta del duet Merkel-Sarkozy de suspendre el dret de vot als països amb alt dèficit he hagut de reaccionar valorat-la d’injusta i d’antidemocràtica.

Ho he fet a través d’una bateria de preguntes que he fet arribar al Consell Europeu demanant que es posicioni respecte les declaracions de la cancillera alemanya, Angela Merkel i el president de la República de França, Nicolas Sarkozy ahir a Berlín, quan van afirmar que traslladarien a Herman van Rompuy una proposta per suspendre temporalment el vot dels països que incompleixen el pacte d’estabilitat.

Tal i com ho veig, la proposta és injusta perquè culpabilitza dels problemes de la zona euro únicament als estats amb dèficit. A més, és antidemocràtica i trenca amb la lògica d’integració i de construcció europea de les darreres dècades.

Així mateix, confio en que la proposta no prosperi perquè considero que va en la línia oposada del que necessita Europa i no ens podem permetre una nova decepció. L’actual situació de crisi ha evidenciat que “cal crear una govern econòmic comú que protegeixi a les economies estatals dels corrents financers especulatius. Aquest nou marc de govern econòmic passaria per l’existència d’una hisenda comunitària que rendís comptes i fos controlada pel Parlament Europeu. Això proporcionaria un mecanisme més just, més eficaç, menys dependent del tactisme electoral dels governs estatals, com ha succeït ara amb França i Alemanya.

En quant al pacte d’estabilitat, no estic d’acord amb què aquest sigui el principal mecanisme de control econòmic pels estats membres. Allò que no pot ser és que per un dogmatisme ideològic neoliberal ens obsessionem en reduir el dèficit públic sacrificant fins i tot la sortida de la crisi o la lluita contra l’atur, de la mateixa manera que la retirada prematura dels plans de rescat i d’inversió en obra pública no farà sinó enderrerir la recuperació econòmica.

En aquest context, recordem un cop més com els plans d’ajuts imposats, com és el cas de Grècia, Portugal o l’Estat Espanyol, hipotecaran el futur econòmic d’aquells països durant anys.

Font foto: Consilium.eu

Traductor Comissió Europea al català: noves expectatives

1
Publicat el 15 de juny de 2010

Els eurodiputats catalans i catalanes acabem de mantenir una reunió amb la Comissària Reding per tractar l’afer de la no renovació de la plaça de traductor/a que la Delegació de la CE té a Barcelona. El tema va aparèixer als mitjans el passat febrer quan es va saber que el 31 de juliol s’acaba el contracte del seu únic traductor qui, des de l’1 de gener del 2007, tradueix al català publicacions, articles i comunicats de premsa i la web de la representació de la Comissió a Barcelona. Les dues convocatòries que s’han fet fins ara per trobar-ne substitut/a han quedat vacants i, en un primer moment, la intenció de l’executiu comunitari era transferir aquesta vacant a la delegació de Madrid.

En saber-ho, els eurodiputats catalans i catalanes vàrem manifestar la nostra discomformitat, vàrem fer notar el caràcter altament sensible de l’afer, i vàrem demanar una reunió amb la Comissària responsable de les delegacions externes (la Sra. Reding) per parlar-ne-hi.

És el que hem fet aquest matí.
Hi érem Badia, Obiols, Sánchez, Junqueras, Fisas, Tremosa i servidor. Li hem transmès la gran preocupació que per a la ciutadania catalanoparlant té aquest tema, i li hem fet arribar el sentiment àmpliament majoritari de la ciutadania catalanoparlant que el català sigui no només tingut en compte per les institucions europees amb l’entitat que es mereix com a llengua plenament europea sinó que no fer-ho comporta un creixent allunyament del projecte europeu.

La bona notícia és que allò que en la darrera carta que ens va enviar la Comissària semblava tancat, és a dir, el fet que la plaça de Barcelona simplement desapareixeria, ja no ho està.

La Comissària s’ha compromès a reobrir la convocatòria per Barcelona durant la tardor per mirar de cobrir la vacant que quedarà a partir del 31 de juliol. Entretant, els serveis comunitaris assumiran interinament la feina que aquest fa fins que no hi hagi una nova persona responsable.

A la tardor haurem de tornar a valorar si l’apertura mostrada per la Comissió en l’afer del traductor es confirma.

La mala notícia, però, és que un cop més ha lamentat que el Govern espanyol no hagi fet els deures i no hagi fet arribar la fórmula de la institució/òrgan que s’ha d’encarregar de garantir les traduccions dels textos oficials comunitaris al català tal i com es va comprometre en signar l’acord amb les institucions europees l’any 2005 sobre l’ús de les llengües. Sobre aquest tema, però és el govern espanyol qui ens ha de donar explicacions, les quals ja hem demanat.

Foto: Reunió amb la Comissària. Font: ACN

Els Verds/ALE a favor d’acabar amb el setge de Gaza

0
Publicat el 14 de juny de 2010

Demà el Parlament Europeu debatrà diverses propostes
de Resolució relatives a l’atac israelià sobre el comboi humanitari de fa uns
dies. Els diferents grups hem debatut internament cadascú un text que demà
tocarà negociar amb els alters. En el que hem presentat els Verds/ALE, hi
destaquen els següents articles que formen part del consens dins del Grup

1.     Condemns Israel’s military operation against the humanitarian ship
convoy; deeply regrets this breach of international law especially the fourth
Geneva Convention, and condemns the use of disproportionate violence against
civilians;

2.     Supports the statement of the UN Secretary General and the High
Commissioner for Human Rights calling for a prompt international and
independent inquiry into this attack, and insists that the principles of
accountability and liability be upheld; urges the HR/VP and EU Member States to
take action to ensure that all appropriate steps are taken in order to make
this demand effective and expresses the readiness of the EU to actively
contribute in this respect;

3.    
Urges Israel to immediately,
comprehensively and permanently end the siege on Gaza, most notably because it
is unacceptable from a humanitarian standpoint
;

4.    
Urges the HR/VP and EU Member
States to take steps to ensure the sustainable opening of all the crossing
points to and from Gaza
, including the Gaza
port, with adequate international end-use monitoring, to allow the unimpeded
flow of humanitarian and commercial goods necessary for reconstruction and a
self-supporting economy, as well as currency flows and unhindered movement of
people;

5.    
Calls on the HR/VP and the Member
States to reappraise the mandate of the European Union Border Assistance
Mission, potentially with a maritime dimension, in line with the current
political context and security conditions on the ground  in order to allow its immediate
redeployment;

6.    
Calls on the HR/VP to initiate in
close cooperation with the Arab League the opening of negotiations with the
Palestinian National Authority on the control, the management and the
international
border assistance mission of
the crossing points from and into the Gaza strip, including the Gaza port,
taking into account also the role of the de facto authorities of the Gaza
strip; calls on the EU to actively support the ongoing inter-Palestinian
reconciliation process;

7.    
Calls, in this
regard, on the HR/VP to discuss at the forthcoming Council of Foreign
Affairs the possibility to deploy an effective UN-mandated international
border assistance mission aiming at controlling the crossing points
from and into the Gaza strip, including the maritime dimension;

8.    
Insists that, unconditional
humanitarian aid notwithstanding, the EU must play a political role which
delivers tangible results that are consistent with its significant financial
assistance and economic weight in the region;

9.    
Is convinced that there is an
urgent need for a comprehensive reshaping of EU policy towards the Middle East
to exert a decisive and coherent political role, accompanied by effective
diplomatic tools, in favour of peace and security in this neighbouring region
of vital strategic interest to the EU; 
considers that such 
reshaping should notably deal with the nature of the current EU
representation in the region, in the context of the setting up of the EEAS
which aims at improving the coherence and efficiency of the EU external action;

10.  Is concerned by the possible consequences of this attack on the
relations between Israel and Turkey which may increase tensions in the region;
highlights the valuable role that Turkey has been playing over the years in
promoting the peace process and encouraging the Palestinian reconciliation
efforts;

11.  Commends the work carried out by UNRWA and, aware of the financial
shortfall it will face before the end of this year, calls on the international
donor community to honour its existing pledges and to increase further its
contributions;

12.  Condemns the vote of the Knesset House Committee to revoke the
privileges of Arab Member of the Knesset Ms. Hanin Zoabi for her participation
in the Flotilla;

13.  Calls on the HR/VP to urgently convene the EU-Israel Association
Council for a thorough examination of the situation;

14.  Takes the view that any possible consideration of the upgrading
of the relations between the EU and Israel must go hand in hand with lifting
the blockade on Gaza
, full respect of
international humanitarian and human rights obligations and genuine commitments
towards a comprehensive political settlement of the conflict; calls in this
respect for the freeze of the consent procedure of the EU-Israel agreement on
the Conformity Assessment and Acceptance (ACAA) of Industrial Products for the
free movement of goods and technical regulations
;

15.  Calls on EU Member States that are State Parties to the OECD to
convene without delay a meeting with Israel with the purpose of the
non-compliance of the principles laid down in the “roadmap for the
accession to the OECD”, notably in matters of international humanitarian
and human rights obligations, and to take into account the outcome of this
meeting in view of the signature of the accession agreement of Israel to the
OECD;

A més a més, alguns diputats/des hem presentat conjuntament una esmena
en la que directament demanem suspendre l’acord d’Associació entre la UE i
Israel
mentre no s’aixequi el setge i s’obri una investigació
independent internacional que comporti depurar responsabilitats per part dels
autors de l’atac israelià.

 

Demà el debat, dimecres la votació.

Foto: Moment en què alguns parlamentaris acompanyem l’organització Palestina al Cor en l’entrega de les reivindicacions que aquest col·lectiu ha fet a la Comissió Europea en relació a l’aixecament del setge de Gaza i a acabar amb la impunitat del govern d’Israel davant fets com l’assalt al comboi humanitari. Font: Palestina al cor.

Tonyina Vermella: La temporada del cerc tancada, problema NO resolt.

1
Publicat el 10 de juny de 2010

Adjunto la nota que he enviat a diversos mitjans en relació a la decisió aquesta setmana de tancar la temporada de tonyina vermella per als encercladors de la UE:

Esta semana la UE ha decidido clausurar la temporada de atún para los cerqueros en el Mediterráneo al haber llegado ya al límite autorizado de capturas según las cuotas que tenían concedidas. Esta decisión ha sido tomada una semana antes de que el Parlamento Europeo debata y vote mi informe sobre el programa de documentación de capturas del Atún Rojo con el cual pretendemos, conjuntamente con el Consejo y la Comisión europea, mejorar los mecanismos de control y seguimiento de todas las operación de captura y transferencia de atún rojo en la UE.

Que esta es una cuestión caliente lo demuestra el tenso episodio vivido hace unos días entre Greenpeace y un cerquero francés, donde
un activista ecologista fue herido gravemente por un arpón. Los barcos de pesca industriales de atún de la UE alcanzaron ayer el contingente y debían volver a puerto.
Los cerqueros italianos este año no han salido a pescar (no se pusieron de acuerdo sobre como reducir su flota), los españoles cerraron la temporada hace sólo tres días y los cerqueros franceses fueron los últimos en completar la cuota, ayer, en sólo una semana de actividad después de haber estado amarrados en puerto durante días por culpa del mal tiempo.

Hay quien considera que el hecho de haber completado la cuota en sólo una semana de actividad se debe a que los estocs están en franca recuperación. Sin embargo otros creemos que el problema sigue siendo que existe todavía una gran sobrecapacidad. Se han hecho algunos esfuerzos, es cierto, pero no los suficientes.

Son barcos de alta tecnología, en general, con una gran capacidad, cuyas redes cercan los atunes cuando están desovando. La temporada 2010 empezó formalmente el 15 de mayo y debía haber terminado el 15 de junio.

Los cerqueros franceses habían capturado el 8 de junio, en menos de una semana desde que salieran a la mar, 1.456 toneladas (el 65% de su cuota), mientras que la flota española había capturado 728 toneladas (el 90% de su cuota).

El problema hoy es que los cerqueros son tan extremadamente eficientes que no conceden ninguna oportunidad a los atunes, puesto que van a buscarlos en el momento en que se encuentran desovando y, por tanto, son más vulnerables. La racionalidad económica detrás de esta actividad, por lo demás, está también en cuestión desde el momento en que este tipo de embarcaciones deben quedarse en puerto durante 50 semanas. La única razón que permite a muchos armadores rentabilizar su actividad son los subsidios públicos.

Por todo ello son cada vez más las voces que pedimos una moratoria a las actividades de cerco con objeto de poner un poco de orden, de una vez por todas, en una pesquería que ha sufrido en los últimos veinte años de una presión inconcebible en otros estocs, y que ha llevado a que el atún esté, literalmente, a punto de desaparecer.

Foto: Acció de Greenpeace el 4 de juny. Font: AFP/Gavin Parsons.