Raül Romeva i Rueda

REFLEXIONS PERISCÒPIQUES

Orlando Zapata

12

La mort d’Orlando Zapata és un fet trist i lamentable. No hi ha excuses ideològiques que valguin per justificar l’empresonament de persones per motius de consciència, ni tampoc per justificar les condicions amb les que moltes d’aquestes persones viuen arreu del món.

Cuba ha de prendre nota d’aquest i d’altres fets, i ha de ser conscient que no pot demanar solidaritat internacional per la seva ‘causa’ mentre proliferin situacions com aquesta. Sóc dels qui pensa que hi ha senyals d’apertura en el règim cubà, però casos com els d’Orlando en dificulten la bona marxa.

No he amagat mai la meva sensibilitat d’esquerres i la meva vocació social i socialista, però, per sobre de tot, reivindico la meva condició de persona implicada i defensora dels drets humans allà on aquests es vegin vulnerats.

M’inquieta, en aquest sentit, el maniqueïsme latent que determinats casos susciten, i em revolta que aquest maniqueïsme a voltes es tradueixi en desqualificacions i etiquetatges gratuïts.

Que, posem per cas, Cuba i Colòmbia no és el mateix, és un fet. Però vull poder lamentar i denunciar la mort d’Orlando Zapata, per què és un fet lamentable en ell mateix, així com las constants vulneracions de drets humans que tenen lloc a Colòmbia, Rússia, Xina, Estats Units, Israel, Palestina, la UE, Nigèria, Malawi, Birmània, i un llarg, llarguíssim, etcètera, de les quals toca parlar-ne tant sovint com convingui, i de manera tant alta com sigui possible.

Això sí, demano una mica d’eqüanimitat a tanta gent que només veu les maldats cubanes i s’oblida de tantes altres que es fan en el nom, suposadament, de ‘les llibertats i la democràcia’, com també demano a tanta gent que considera que tot allò que passi a Cuba està justificat en nom d’una revolució que, com a mínim, mereixeria ser revisada en el fons i en la forma. 

Entremig d’aquestes dues postures hi ha molta gent, diria que la inmensa majoria. Jo m’hi compto.

Avui per tant, lamento, condemno i deploro la mort d’Orlanda Zapata, i demano que sigui la darrera, bàsicament per què reclamo l’alliberament de totes les persones preses polítiques, de Cuba, i del món.

Foto: Orlando Zapata. Font: AFP, Adalberto Roque.

Reconèixer els drets de les persones amb alguna discapacitat, un deure, també, per a la UE

0

Em faig ressò de la decisió del Parlament adoptada el passat dilluns en relació als drets de les persones amb diversitat funcional i cognitiva. És, sens dubte, una bona notícia que caldrà seguir. Adjunto la nota que n’ha fet el mateix servei de premsa del Parlament Europeu:

El Parlamento Europeo, por los derechos de las personas discapacitadas


Uno de cada diez europeos padece algún tipo de discapacidad, cincuenta millones de personas. La Unión Europea lleva años luchando contra la discriminación de las personas discapacitadas y por el pleno respeto de sus derechos; por ello, se prepara ahora para unirse a la Convención de las Naciones Unidas sobre los derechos de las personas con discapacidad. El lunes 22 de febrero, los eurodiputados reclamaron que todos los Estados miembros la ratifiquen de inmediato.

“Es un proceso político, más que legal”, afirmó durante la audiencia la vicepresidenta del Foro Europeo de la Discapacidad, Erzsébet Szöll?si, en referencia al proceso de ratificación de la Convención por parte de la Unión Europea.

En la misma línea, la presidenta de la subcomisión de Derechos humanos del Parlamento Europeo, la eurodiputada finlandesa de Los Verdes Heidi Hautala, lamentó las reticencias a ratificar la Convención expresadas por algunos Estados miembros, “basadas en argumentos relacionados con su coste”. Hautala no ocultó su preocupación ante la posibilidad de que millones de europeos tengan que esperar años para beneficiarse de la ratificación del documento por parte de la Unión Europea.

Szöll?si subrayó la importancia de que las personas discapacitadas “participen plenamente en la aplicación de la Convención”, del mismo modo que es fundamental “la participación de la sociedad civil”.

Promover, proteger y garantizar

La Convención de las Naciones Unidas sobre los derechos de las personas con discapacidad entró en vigor ya en mayo de 2008, con el objetivo de promover, proteger y garantizar los derechos humanos y libertades fundamentales de todas las personas con discapacidad. La Convención se hace eco de los principales elementos de la estrategia comunitaria sobre discapacidad, en la que se combinan medidas de lucha contra la discriminación, de promoción de la igualdad de oportunidades y de inclusión activa.

El pasado 26 de noviembre, el Consejo se mostró favorable a la ratificación de la Convención. Se trata de la primera vez que se acuerda el ingreso de la Unión Europea como entidad en un acuerdo internacional sobre derechos humanos, que se convertirá de hecho en vinculante en todos los Estados miembros cuando la ratificación sea formalmente depositada ante las Naciones Unidas.

Derribando barreras

Cabe destacar, en cualquier caso, que la Unión Europea ya promueve la mejora de las condiciones laborales y de vida en general de los ciudadanos comunitarios, luchando contra la exclusión y la discriminación y derribando posibles barreras. La inclusión activa de las personas con discapacidad está apoyada por estrategias a largo plazo, como la estrategia europea sobre la materia, que cubre el periodo 2004-2010.

Además, la Unión Europea incorpora consideraciones relacionadas con la discapacidad en todas las políticas pertinentes, y el Parlamento Europeo no sólo actúa como legislador, sino también desde un plano activo. Por ejemplo, cuenta con un intergrupo sobre discapacidad (grupos informales de eurodiputados de varios grupos políticos diferentes con un interés común).


Més informació :

Foto: Un home en cadira de rodes posa la rentadora. Font: ©BELGA/Image Source/Bjarte Rettedal

Català a Europa: full de ruta

8

Els diputats i diputades catalans del Parlament Europeu hem assumit avui un full de ruta per a la millora del reconeixement de la llengua catalana a la UE proposat per Horitzó Europa. Val a dir que és un Full de Ruta que compartim amb nombrosos col.lectius de la societat civil que ens han demanat que assumissim aquesta responsabilitat, la qual entomem amb ganes i convicció. És molta la inquietud que existeix al voltant d’aquesta qüestió, fortament emocional, i molta la necessitat que resolguem quan abans millor aquesta mena de greuges històrics, lingüístics, culturals i nacionals.

FULL DE RUTA PER LA MILLORA DEL RECONEIXEMENT DE LA LLENGUA CATALANA A LA UNIÓ EUROPEA EN ELS PROPERS MESOS

Tenint sempre present l’objectiu últim d’assolir la plena oficialització de la llengua catalana a la Unió Europea (per mitjà de l’esmena del reglament 1/1958 del Consell), els sotasignants acordem i ens comprometem a aplicar una estratègia comuna per avançar en el reconeixement de la nostra llengua a les institucions europees mentre no arriba la seva plena oficialització.

El full de ruta per augmentar el grau de reconeixement de la llengua catalana a la UE en els primers 12 mesos de la propera legislatura del Parlament Europeu consisteix a treballar per:

1.     
Fer complir en la seva integritat els acords administratius que el Regne d’Espanya ha signat en els darrers quatre anys amb cinc institucions i òrgans de la UE per a permetre-hi un ús oficial (tot i que limitat) de la llengua catalana, en especial:

a.     
en allò relatiu a la traducció i publicació al lloc web de la UE dels actes legislatius aprovats per codecisió del Parlament Europeu i el Consell de la UE;

b.     
en la sistematització de les relacions escrites entre els ciutadans i les institucions i òrgans signants;

c.      
i en la relació entre el Defensor del Poble Europeu i els ciutadans europeus (possibilitat de dirigir-s’hi en català i la disposició a Internet del formulari de reclamació i altres documents informatius del Defensor del Poble Europeu).

2.      Fer complir la totalitat de les conclusions del Consell Europeu de juny de 2005, en el qual els caps d’Estat i de Govern de la UE van acordar permetre l’ús de la llengua catalana en les sessions plenàries del Parlament Europeu.

3.     
Actualitzar o complementar els acords signats per tal d’agilitzar i racionalitzar certs procediments. En especial, es demana:

a.     
Que els acords esmentin explícitament la llengua catalana i no s’hi refereixin com a “llengua distinta del castellà que tingui estatut de llengua oficial segons la Constitució espanyola”

b.     
que les institucions i òrgans comunitaris signants responguin directament en llengua catalana qualsevol comunicació escrita enviada en aquesta llengua per un ciutadà assumint-ne els costos i sense necessitat d’un òrgan espanyol que n’assumeixi la traducció a i des del castellà, com preveuen alguns dels acords signats;

c.      
que en totes les reunions oficials del Consell de la UE i en les sessions plenàries del Parlament Europeu i del Comitè de les Regions s’habiliti interpretació al català, sense necessitat de preavís;

d.     
que es pugui fer servir el català en els textos de caràcter jurisidiccional o que es refereixin a l’aplicació d’una norma legal en les relacions escrites entre els ciutadans i el Tribunal de Justícia de la UE;

e.     
que es pugui utilitzar el català en les sessions plenàries del Comitè Econòmic i Social.

4.      Impulsar la creació del portal web de la UE (“Europa”) en llengua catalana.

5. Garantir la presència dun/a traduictor/a al català a la Representació de la Comissió Europea a Catalunya i a les Illes Balears.


Font foto: Institut Ramon Llull

Més drets per a les mares, més responsabilitat per als pares

1

Un vot per a la història. Amb la votació d’avui a la Comissió de Drets de les Dones i Igualtat (FEMM) del Parlament Europeu ha fet un pas endavant impressionant cap a la millora dels drets de les mares treballadores (ampliant fins a 20 setmanes el permís de maternitat), i de la igualtat (en incorporar també el permís de paternitat per, almenys, dues setmanes). Malgrat la oposició, casi numantina, d’una part del PPE, la majoria de la Comissió hem donat suport a la proposta i, si bé és cert que no hem aconseguit incorporar tot allò que ens hauria agradat, el balanç final és certament positiu, tal i com constatem a través de la següent nota:

PRESS RELEASE – Brussels, 23 February 2010

Parental leave
EU Parliament raises minimum maternity and paternity leave standards

Today a majority of MEPs in the European Parliament committee for women’s rights and gender equality (FEMM) voted in favour (1) of a legislative report that sets a minimum threshold of fully paid maternity leave of 20 weeks, with additional paternity leave (also at full pay) of at least 2 weeks. The vote followed a call outside the committee room – by Greens/EFA MEPs, parents and children – for these improvements to be made to the Commission’s legislative proposal. (2)

Green MEP and FEMM committee member Raül Romeva commented:

“I welcome that Parliament’s women’s rights and gender equality committee has voted in favour of a minimum of 20 weeks maternity leave at full pay throughout the European Union. Adequate maternity leave should be a right for all new mothers, not just those who can afford it. Additionally guaranteeing two weeks of fully paid paternity leave presents an excellent opportunity for fathers in Europe to play a more active role in family life. I call on our Parliament colleagues, Council and the Commission to support our position so that the EU can make a real step forward in empowering parents to better reconcile their work and family life.”

(segueix…)

UK Green MEP and FEMM committee member Caroline Lucas commented:

“I am delighted that MEPs have added legislative measures to guarantee time off for breastfeeding, which provides immediate and lifelong health benefits.  I also welcome the fact that the committee supported legal protection against workplace discrimination for new mothers. Too many women – and mothers in particular – are still held back in their professional careers by unequal treatment and lower pay for doing the same work as their male counterparts.”

Dutch Green MEP and Greens/EFA FEMM committee coordinator Marije Cornelissen commented:

“Committee’s support for 20 weeks maternity leave at full pay represents a perfectly feasible improvement on the current EU average of 18 weeks, and a positive step towards the 24 weeks that is recommended by the WHO and others on health grounds. In a context where risky speculation has destabilised the economy, parental leave is one sure investment for the future. It would be false economy to refuse adequate investment in parental leave. Countries that provide better parental leave also see new parents take less sick leave and holidays. This is just the start to the long-term benefits for society by supporting parents and children when they need it most.”

Notes to editors:

(1) Estrela report on pregnant workers and workers who have recently given birth. 19 votes for, 6 votes against and 8 abstentions. The report will now go to a European Parliament plenary vote, expected to be scheduled on 24 or 25 March.

(2) Photos at:
http://www.greens-efa.org/cms/default/dok/326/326974.greens_action_on_paternity_leave@en.htm

High-res photos are available on request.

Foto: Acció moments abans de la votació en Comissió FEMM.  Font: Verds/ALE

Pares corresponsables? qüestió de compromís … i de Directiva

1

Aquesta tarda votem la postura de la Comissió de Drets de les Dones en relació a la Directiva sobre Permís de Maternitat (compte a no confondre amb la Directiva sobre Permís Parental, que és una altra, i que segons la Comissió se’ns presentarà aviat per valorar-la). És un dels temes que la passada legislatura va quedar penjat degut al bloqueig que per sorpresa van fer al darrer minut el PPE i ALDE, impedint-ne la votació en la darrera sessió plenària de la legislatura. Hem reprès la feina, i la ponent, Edite Estrela, ha hagut de recomposar els acords de compromís. En tant que Ponent a l’ombra pel meu Grup, he seguit el tema amb detall. Dues qüestions susciten interessants debats i controvèrsies: la duració del Permís (actualment 16 setmanes, la Comissió proposa ampliar a 18, diversos grups al PE demanem que siguin, com a mínim, 20, tot i que personalment defenso les 24 setmanes, tal i com demana l’OMS), i la inclusió del Permís de Paternitat de forma complementària amb el de la mare, de dues setmanes (mínim).

Precisament en relació a aquesta segona qüestió alguns diputats i diputades del Grup Verds/ALE hem organitzat per avui una acció directa en favor que els pares assumeixin la seva corresponsabilitat en la cura dels infants acabats de néixer:

Do you think fathers in the EU should be guaranteed at least two weeks, fully paid paternity leave?

The Greens/EFA Group is calling for fathers who support this improvement in paternity leave rights to show their support – together with their babies or small children – at a crucial committee vote at the European Parliament in Brusselson Tuesday, 23 February at 15:00. This is when Parliament’s FEMM committee (for gender equality and women’s rights) will be voting on the Estrela report on pregnant workers, maternity and paternity leave.

The Greens/EFA Group supports the Socialist rapporteur Edith Estrela in her call for two weeks fully paid paternity leave. MEPs from several other political groups are opposed to including these rights in this legislation.

With the action at the committee we want to show that there are real live fathers and babies who care about the outcome of the vote. T-shirts and balloons will be provided to help get the message across. Together, we can help win this victory for fathers and their children!

When: Tuesday 23 February at 14:15 till 15:15

Where: European Parliament, Brussels (Altiero Spinelli building)

14:15   Fathers, mothers, and children assemble in meeting room 3M004
14:45   Distribute balloons in front of committee room 3E2
15:00   Group photo shooting for press in front of committee room 3E2

Foto: Parker. Font: www.cartoonstock.com 

Finalment! La Comissió Europea a favor de prohibir comerç internacional Tonyina Vermella, però…

1

Finalment!!!!! Després de setmanes, i mesos, de marejar la perdiu (o la Tonyina, en aquest cas), la Comissió Europea ha fet pública la seva postura en relació a la Tonyina Vermella. És evident que va ser clau la votació de fa uns dies al ple del Parlament Europeu, en la qual la majoria vàrem reclamar a la Comissió i el Consell (en contra de l’opinió de la resta de diputats de l’Estat) que secundessin la proposta de Mònaco d’incorporar la Tonyina Vermella a l’Apèndix I de CITES. En l’apunt intitulat Sant Raül Romeva? què més voldria que haver fet algún miracle, ja vaig fer un breu resum del dificultós camí que hem seguit fins arribar aquí, i de com entenc que toca afrontar un problema que té clarament una doble dimensió: ambiental i social. La decisió d’avui de la Comissió és una bona noticia, donades les circumstàncies, i un bon cop d’esperó per al Consell, que és a qui toca ara pronunciar-se, però ens obliga a ser cautes pels molts interrogants que manté oberts com, per exemple, en relació a quan s’implementaria la decisió (en cas de ser adoptada finalment a la reunió de CITES del març) o quina serà la política de subvencions públiques que seguiran les institucions europees (de fet, el principal problema és definir què s’entén per flota artesanal i, per tant, sostenible). Adjunto la reacció que he fet a la noticia de la Comissió:

 

PRESS RELEASE – Brussels, 22 February 2010

 

Bluefin tuna

Greens welcome Commission support for bluefin trade ban but warn against further handouts to fishing industry

 

 

European Fisheries Commissioner Maria Damanaki and Environment Commissioner Janez Potocnik today announced European Commission support for Appendix 1 listing of bluefin tuna in CITES (1), albeit with a delay and under certain conditions. The joint statement of the new Commissioners marks an end to the division of opinion between the two Directorates-General in recent times.

 

Green MEP Raül Romeva is European Parliament rapporteur for bluefin tuna and will present a report on bluefin tuna trade issues at the EP fisheries committee tomorrow. He commented:

 

“I welcome that the European Commission is at last presenting a strong and united front to support a ban in the international trade of bluefin tuna. Member States must now follow suit if bluefin tuna stocks are to have any chance to recover. If the EU is serious about respecting scientific advice – as it claims – it should support an immediate closure of the bluefin tuna fishery as well as a ban in the international trade of bluefin tuna instead of imposing conditions and delays.

 

It may already be too late. The EU has been instrumental in the bluefin tuna’s slide towards extinction, contrary to the Commissioners’ claims today. The Commission and the Member States have lobbied aggressively against adequate conservation measures at ICCAT (2) and several Member States have subsidised the fishing vessels that have pushed bluefin tuna stocks to breaking point. (3)

 

The EU must not compound its earlier errors by providing yet more taxpayers’ money to those same owners of industrial fishing vessels who are responsible for driving the species and their own businesses to the edge of collapse.”

 

 

Notes to editors:

 

(1) Convention on International Trade in Endangered Species of Wild Fauna and Flora. An Appendix 1 listing of a species implies an international trade ban. CITES next meets in Doha, Qatar, 13-25 March 2010.

 

(2) The International Commission for the Conservation of Atlantic Tunas

 

(3)  In response to a written request from Raül Romeva, the Commission admitted that Member States had provided €34.5 million in subsidies to vessels fishing bluefin tuna from 2000-2009.

 

 

Font foto: European Voice

Intergrup LGBT del Parlament Europeu: garant de drets i llibertats

0

Finalment,
després de sis mesos de funcionament del Parlament, havent passat per l’elecció
del President i els membres de la Comissió
Europea, havent entrat en vigor el Tractat de Lisboa (amb tot
allò que comporta, en quant a feina i responsabilitat per part del PE), és el
moment en què comencen a funcionar els intergrups, els quals hem anat creant al
llarg dels darrers mesos. Són col.lectius de diputats i diputades de diferents
grups polítics que tenim interessos afins en un tema determinat. Un dels més
actius, i al qual pertanyo des que vaig començar a treballar al Parlament és l’Intergrup
que treballa a favor dels Drets de les persones LGBT (Lesbianes, Gais,
Bisexuals i Transexuals), del qual en sóc un dels vicepresidents. Una de les
funcions de l’Intergrup és, precisament, exercir de controladors de les altres
dues institucions europees: el Consell i la Comissió. Ho fem a través de
interlocucions directes, interpel.lacions parlamentàries, cartes, preguntes
escrites i orals, informes, i d’altres vies. L’objectiu és procurar que la
sensibilitat pels temes LGBT, i especialment la garantia dels Drets i les
Llibertats d’aquestes persones, estigui present en tota l’activitat política,
legislativa i declarativa de les institucions europees. En el text que adjunto
més avall expliquem quina és la funció de l’intergrup: (segueix…)

“In
the European Union, three institutions share the role of creating new
legislation and ensuring implementation of European law. They are: the European
Council of Ministers, the European Commission, and finally the European
Parliament. The European Court of Justice (ECJ) can also play a critical role,
in particular when legislation is challenged or incorrectly implemented. By
far, the most important institutions to look at when it comes to actual
implementation of European legislation are the Council and the Commission. The
Commission, because the Treaties have pinned it the role of guardian of the
Treaties… and the Council, because the Council is composed of all the Member
States whose national resources are the true implementers of European
legislation.

The European Commission employs as many civil servants as large European cities
do. With such small resources, the European Commission is constantly engaged in
an exercise of prioritising. It relies heavily on the Council to ensure that
legislation is implemented correctly at the lowest levels of the European
Union. The Commission relies on the Council’s reports and the Council’s
goodwill to form an image of what is going on in the European Union. Whilst it
does have a number of tools at its disposal to ensure that the Council does
comply to European prerogatives correctly, there have been numerous incidents
when stronger action ought to have been taken but were not because the Council
did not want to hear of it.

The European Council of Ministers attempts whenever possible to be a consensual
institution. The Member States rarely wish to be seen fighting with one
another. Nor do they wish to name and shame specific Member States; because
they know that in the next Council it may very well be their own Government
that is named and shamed. In this ‘old boys club’ where each Member State is
watching the others’ back, politically charged issues and incidents tend to be
responded to with a soft voice rather than a firm gesture. Homophobia is
certainly one such politically charged issue, and as a result, the Council has
rarely taken a strong position when it comes to challenging it.

In this context, the role of the European Parliament’s Intergroup on Gay and
Lesbian Rights is to ensure that both the Council of Ministers and the European
Commission take the matters of homophobic discrimination, violence and hatred
very seriously. We monitor both the Council and the Commission ensuring that
they abide to their obligations as regards to the European Charter on Fundamental
Rights as well as Article 13 of the Treaty of Amsterdam, and a number of
international agreements concerning human rights. Through Parliamentary
Questions, the Intergroup can oblige the Council and the Commission to look at
an incident and to offer a clear response to the incidents and cases of LGBT
discrimination taking place in Europe and beyond.

On top of Parliamentary Questions, the Intergroup regularly discusses and often
meets representatives from both institutions to discuss incidents and cases. We
frequently address letters to the Commissioners under whose dossier a
particularly worrying incident has taken place. By regularly communicating with
both institutions, and by continually monitoring their actions and reactions,
LGBT issues are at the very least discussed. Our press releases ensure that the
European press gets wind of situations when neither the Council nor the
Commission are reacting. In this way, we ensure that discrimination on the
basis of sexual orientation is not forgotten or ignored. The Intergroup is a
lookout on a continual mission to ensure that homophobia is dealt with
convincingly by all EU institutions.

Publicat dins de LGBT | Deixa un comentari

Una Catalunya sobirana i europea? és legítim, és necessari, és progressista.

46
En el marc de dues intervencions que em toca fer aquesta setmana (una demà divendres, a l ‘Oficina del PE a Passeig de Gràcia en el debat sobre ‘Catalunya, estat independent a Europa’ i l’altra dissabte, en la Convenció sobre el Fet Nacional organitzada per ICV), he estat reflexionant sobre un afer que fa temps m’inquieta: on som i cap on volem anar en clau nacional catalana, en el nou espai europeu.

D’entrada una confessió, que ja no és nova, em temo: sóc dels qui durant molt de temps he defensat una visió federalista de l’Estat, dels qui considerava que allò que calia era convèncer els nostres amics i amigues de la resta de l’Estat per fer institucionalment visible la realitat plural, plurinacional i plurilingüística de l’Estat espanyol. Tanmateix, constato que a la resta de l’Estat ningú no creu en la necessitat d’avançar cap a una fórmula federal. Quin sentit té, per tant, seguir apostant per una opció que ningú més creu possible ni necessària?

Així doncs, ara sóc dels qui ens hem adonat que això no és factible i, a aquestes alçades, ja no sé si és desitjable, en tot cas en els termes com ho hem defensat fins ara. Segueixo pensant que el federalisme és una bona opció, però crec que aquest federalisme ha de ser en clau europea, i no estatal, i, per tant, l’ens a federar, en aquest cas Catalunya, i de manera més àmplia, els Països Catalans o Euroregió, ho ha de fer mirant cap a Europa amb l’objectiu clar de poder actuar en la política europea de manera directa i sense necessitat de passar per intermediaris a escala estatal que, ni són necessaris, ni creuen en aquesta concepció plural de l’Estat.

No tinc cap sentiment anti-espanyol, també vull deixar-ho molt clar. La meva reflexió no la fonamento en cap animadversió ni antipatia cap a les anomenades ‘espanyes’. De fet, constato sovint, molt sovint, moltes complicitats en temes molt diversos amb gent d’altres comunitats autònomes, a la vegada que amb gent amb qui comparteixo país, llengua i cultura, sovint constato profundes divergències, de fons i de forma, en la manera de veure i interpretar el món, proper o llunyà.

No obstant, lamento les dificultats per tractar per part de les instàncies estatals el fet nacional català amb la normalitat i el respecte que li pertocaria. Per dir-ho en termes planers: del PP, quan era al govern, no esperava cap mena de complicitat en aquest sentit, però sí l’esperava d’un PSOE que es deia federalista. La decepció ha estat tal que jo no hi veig recorregut en aquesta opció.

Tot plegat em porta a la necessitat de redefinir el propi concepte identitari en termes propers als que usa Amin Maalouf: “La vraie question est de faire cohabiter au sein de chaque identité, toutes les appartenances qui constituent cette identité. Cette question se pose partout, en Europe par exemple. Faire cohabiter au sein de l’identité de chaque personne en Europe un facteur local, régional, national, et européen est difficile. Pour moi, chez qui ces appartenances viennent d’univers en conflit, c’est plus compliqué encore, mais je n’ai pas d’autre choix que d’essayer. On ne peut renier l’un des deux, il faut tenter de les concilier.” En altres paraules, totes i tots tenim una identitat individual resultat d’una combinació singular de moltes d’altres, algunes de les quals ens venen donades, i d’altres són una opció.

És precisament la recerca d’aquesta identitat moderna de catalanitat europeïsta la que em serveix per estructurar la meva tesi, en tres parts:

1. Nou repte: construcció d’una nova identitat federalista, ja no estatal sinó europea

-Una identitat europea i catalana que evoluciona dia a dia (UE, globalització, immigració, …)
-Necessitat de participació directa dels pobles i la ciutadania en la presa de decisions europees (llengua, presència parlament europeu, participació Consell UE,…)
-Constatació que no existeix una mentalitat federal ni voluntat de representar la diversitat nacional per part del govern de l’Estat.
-Eficiència en la gestió (subsidierietat, proximitat ciutadania, …)
-Els Estats nació ja no serveixen per construir europeïsme (no volen cedir sobirania, ni cap a dalt ni cap a baix): risc de renacionalització.

2. Definir l’ens a federar: Euroregió (Pirineus-Mediterrània)

-Eines Tractat de Lisboa
-Construir un espai compartit a partir d’afinitats: social, econòmic, infraestructures, cultura, serveis, …
-Trascendir els límits dels Estats
-Andorra com oportunitat

3. Com avançar (full de ruta)

-Desconexió de l’Estat i conexió amb Europa
-Riscos de l’aproximació estatalista (no ens calen més, sinó menys estats)
-Riscos de l’aproximació euroescèptica.
-Repte: connectar amb Europa, per via directa, sense intermediaris, però per fer més Europa.
-Enfortir Europa desde la dimensió catalana.

Continuarà…

Font foto: google earth

Sant Raül Romeva? què més voldria que haver fet algun miracle

4

Reconec que m’ha sorpès veure’m tant present en la manifestació que va tenir lloc abans d’ahir a l’Ametlla de Mar en relació a la Tonyina Vermella. En els cartells que portava la gent s’hi podia llegir: ‘Sant Raül Romeva, patró dels pescadors andalusos’ entre d’altres consignes (cliqueu la fotografia). La noticia, recollida per El Punt, feia referència a una proposta que ha fet el Govern de l’Estat de concedir la quota de captures de la Tonyina Vermella que pertoca als vaixells d’encerclament a les almadraves andaluses.

Val a dir que no tinc l’honor d’haver participat en la decisió concreta que es critica, bàsicament per què prové del govern de l’Estat i aquest no té el costum d’implicar-me en aquesta mena de decisions. Vaja, ni en aquesta ni en cap. Dedueixo, per tant, que la raó per la qual se m’ha fet protagonista rau més en les opinions que he defensat al Parlament Europeu, les quals he argumentat al meu bloc (especialment en la categoria Mars i Oceans).

Confesso que, de totes les pancartes, però, la que m’ha sorprès especialment és la que diu ‘ICCAT sí, CITES, no‘. I m’ha sorprès per què, precisament, si la Tonyina Vermella ha arribat a la situació actual, propera al col.lapse, és per la incapacitat d’ICCAT per fer allò per la qual cosa va ser creada: garantir la sostenibilitat de les captures de Tonyina Vermella. Vull recordar (ho he explicat sovint en aquest bloc) que ICCAT està clarament influenciada pels grans lobbies d’encercladors francesos i italians (a França tenen 35 vaixells d’encerclament per una setantena dels italians), i per països que respecten més aviat poc les normes de control. No per casualitat l’acrònim ICCAT ha estat sovint llegit en forma de ‘International Commission to Catch All Tuna‘.

És cert que no totes les responsabilitats són iguals, ni de lluny. Alguns han pescat molt més, i de manera molt menys legal, legítima i sostenible que d’altres. És clar que sí. Però reconeguem també que el gran problema l’hem tingut a partir del boom de les granges que han disparat les captures (en el cas espanyol sobretot a partir de mitjans dels 90). El cas és que, a escala global, actualment ens trobem amb una biomassa al voltant d’un 15% de la que hi havia abans de començar l’activitat extractiva. Alguns, davant d’aquest panorama, voldrien que deixés de ploure només per a ells, en el seu trocet. Però això no va així, malauradament, i allò que he constatat en els darrers anys és que, en els moments clau, hi ha hagut un corporativisme per part de sector i dels governs més directament implicats, per a mi clarament equivocat.

La conseqüència d’aquestes pressions sobre els decisors polítics que han de prendre les decisions en el sí d’ICCAT ha estat que aquests han optat per no fer cas a les recomanacions científiques que els alertaven de la gravetat de la situació i, durant anys, els representants polítics, liderats entre d’altres per la delegació de la UE, ha aprovat quotes de captura molt per sobre dels límits raonables que suggerien aquests científics. És el ja famós problema conegut com el dilema del presoner: aquell en què dos presoners, en buscar maximitzar el benefici individual enlloc del col.lectiu, acaben per sucumbir a la pena màxima.

En les diferents reunions d’ICCAT en les quals he participat, i en les quals he coincidit amb la delegació catalana formada per alguns representants del sector (sobre tot Balfegó i Fuentes), i de la Direcció General de Pesca de la Generalitat, he manifestat la meva inquietud pel fet que l’esmentada delegació s’aliés amb les tesis dels qui pressionaven en la direcció equivocada (sobretot les delegacions d’encercladors francesa i italianes, molt més nombrosa i no sempre respectuosa de les normes i dels límits establerts de captures). Especialment preocupant he trobat també l’actitud dels negociadors de l’Estat espanyol, contravenint en alguna ocasió, fins i tot, Proposicions no de Llei adoptades al Congrés de diputats.

Fa dos anys a Marraqueix alguns dels participants vàrem proposar una moratòria per a tot el sector que, entre d’altres conseqüències, hauria permès redimensionar-lo, reduint sobretot aquelles flotes clarament sobrecapacitades (italiana i francesa), millorar els sistemes de control sobre els qui pescaven il.legalment, i recuperar uns estocs clarament depauperats. Per a Catalunya la mesura hauria estat raonablement fàcil d’afrontar, donat que només compta amb sis vaixells (tot i que, de fet, dos són de Fuentes i, per tant, no serien estrictament catalans). Les pressions, un cop més, dels grans lobbies, ho van fer impossible, i la delegació catalana va perdre una nova oportunitat en aliar-se amb ells. Ja llavors vaig considerar-ho un error, i així ho vaig manifestar.

La darrera reunió, a Recife (Brasil), el passat novembre, suposava la darrera oportunitat per prendre les mesures que haurien permès salvar els estocs i no haver d’anar a CITES, però el guió de la pel.lícula es va repetir i la reunió va tornar a fracassar. Un cop més, les recomanacions científiques eren obviades i primava més l’interès de determinats sectors que el sentit comú i la responsabilitat. Tindrà alguna cosa a veure el fet que durant anys la UE hagi estat subsidiant aquest sector?, ens preguntem molta gent.

Les opcions per salvar la Tonyina (i tota la gent que en viu) cada vegada eren menys, vaja, són menys, fins el punt que diversos grups de científics i ongs han hagut de fet sonar el xiulet de ‘temps de descompte’. Per sort hi ha qui ha reaccionat a temps, com Mònaco, i ha proposat incloure la Tonyina en l’Apèndix I de la Convenció Internacional que regula el Comerç d’Espècies Amenaçades (cosa que, de fet, en prohibeix el comerç internacional). És una mesura dràstica, sí, però necessària donat que els qui havien hagut de salvar la Tonyina Vermella fins ara, és a dir ICCAT, porten anys condemnat l’espècie i el sector.

Si s’aprova aquesta mesura (ho sabrem el proper mes de març) caldrà pactar mesures transitòries i, segurament, reformes en algunes parts del sector, certament, potenciant les activitats amb menys impacte i que garanteixin una major sostenibilitat de l’estoc. Tot això hauria estat molt més senzill, més barat per al contribuent i menys traumàtic per al sector, si s’hagués reaccionat abans i millor.

Lamento, de fet porto  ja uns quants anys lamentant-ho, que quan tocava ser valents i tenir visió de futur, algunes parts del sector, també el català, optessin per donar suport als aliats equivocats.

Ara pagaran justos per pecadors, es queixen alguns. És probable, però durant massa temps hi ha hagut una preocupants connivència entre uns i altres.

M’honora que em facin protagonista i que, fins i tot, alguns em vulguin santificar o patronitzar. Hauria desitjat que aquest nomenament fos per motiu de la lluita (i potser d’algun miracle) que hagués comportat salvar l’espècie. Tanmateix, em temo que només sóc un pobre mortal sense cap altre mèrit que el de fer la seva feina d’eurodiputat, per a la qual va ésser escollit, i que simplement ha procurat ser conscient, i conscienciar els altres, de la gravetat de la situació. De fet, per poc que algú vulgui saber la veritable història dels fets i no vulgui caure en la sempre fàcil, i tan sovint equivocada, instrumentalització prelectoral, ho pot fer consultant aquesta humil bitàcola.

Ara com ara, confio que encara siguem a temps de salvar un dels animals més fascinants dels nostres mars i oceans, i del qual en viuen, a més, centenars de persones, dins i fora d’Europa.

Seria una llàstima que la nostra avaricia, ceguesa, electoralisme i visió curta de mires, un cop més, ens conduís al ja tan habitual lament del ‘Ai, si haguéssim reaccionat abans!’.

Jo, per si de cas, deixo escrites aquestes ratlles recordatòries que espero no acabin essent un trist epitafi, no per a mi, és clar, sinó per a la Tonyina i la part del sector que ha fet bé les coses, i vol seguir fent-ho bé.

Font foto: L.M. El Punt.

Grècia: la crisi mirall

0

Grècia: la crisi mirall (de Raül Romeva, per a Crònica.cat)

Els ministres de finances s’han reunit avui, a
Brussel.les, per tractar, entre d’altres, la situació a Grècia.

Celebro, en primer lloc, la decisió dels i les
Ministres de donar suport a Grècia en cas que es doni lloc a una situació
d’emergència derivada de l’actual crisi pressupostària. És una mostra important
de solidaritat europea que, també ho he de dir, he trobat a faltar fins ara. Es
tractava fonamentalment de no deixar Grècia caure al buit.

Grècia ha estat un dels principals receptors
de fons comunitaris, però no sempre ha usat els diners de manera correcta
(aprofito per recordar que en el cas espanyol també tenim alguns casos de mal
ús o ús indegut dels ajuts comunitaris que ens han fet enrogir en el passat).
Grècia ha d’emprendre, de manera immediata, reformes estructurals en el seu
sistema impositiu, fer un pas endavant creïble en la lluita contra la corrupció
i l’evasió d’impostos, i afrontar una dolorosa però necessària retallada en la
despesa, la qual, però, ha de ser socialment suportable. Com? Doncs, per
exemple, enlloc d’afrontar una retallada salarial que podria suposar més un mal
remei que una solució, és preferible començar per reduir l’enorme despesa
militar, que és una de les més grans de la UE en termes de PIB.

La UE s’enfronta amb aquesta crisi, és cert, a
un difícil equilibri: cal que es mantingui ferma en la seva demanda en favor de
dura a terme reformes que són necessàries, però ho ha de fer de manera  que no suposi una amenaça a les
perspectives econòmiques i socials del país.

La UE ha d’aprendre de les lliçons de l’actual
crisi. En primer lloc cal, ara més que mai, una política econòmica molt més
integrada i políticament supervisada a escala europea. En aquest sentit, des de
Verds/ALE donem suport a la proposta de concedir a Eurostat, l’agència
d’estadístiques de la UE, més capacitats per a auditar els comptes dels governs
nacionals.

En segon lloc, en el marc de l’estratègia
“Europa 2020”, cal apostar per una política econòmica integrada durant aquesta
dècada i la UE hauria de reconsiderar la proposta espanyola d’introduir
objectius obligatoris per a “Europa 2020”.

Finalment, tambè pensem que Brussel.les hauria de poder emetre Eurobons,
cosa que permetria fer front a la crisi financera grega d’una manera molt menys
costosa, i els permetria sortir abans de la crisi.

Font foto: DW-World.de

Immersió en el món de la pesca basc

0

La Comissió de la Pesca del PE estem fent una
vista de dos dies a Euskadi, visitant els pobles de pescadors, les confraries i
diverses organitzacions relacionades amb el món de la pesca (incloses organitzacions de dones). Avui ens hem
reunit amb la Consellera del Govern vasc per a l’assumpte, i hem visitat els
ports d’Hondarribia (‘Bajura’, tonyina vermella, anxova,..) i el d’Ondarroa
(‘Altura’ sobretot, lluç, anxova, …). Demà visitarem Bermeo (tonyinaires de
l’Indic, inclòs l’Alakrana).

A l’Estat espanyol, la pesca a Euskadi és
només superada en pes i importància per la gallega, i ambdues suposen un
percentatge molt important de l’europea. La indústria pesquera comunitària, per
la seva part, és la tercera mundial en importància econòmica, cosa que no ens
ha d’estranyar tenint en compte que és la que major superfície marítima té
(70.000 km de costa i 1.200 ports) i xifra les captures en gairebé 7 milions de
tones de peix anuals. A més a més, tant la pròpia pesca com la indústria de
transformació dels seus productes ocupen de forma directa més de 400.000
persones, si bé són gairebé cinc milions de persones les que d’una o altra
manera hi estan vinculades.

Les preocupacions del sector són diverses , i
lògicament difereixen en funció del tipus d’activitat que desenvolupen, però
tenen alguns temors comuns, la majoria d’ells relacionats amb la recentment
iniciada reforma de la Política Pesquera Comuna (PPC), de la qual tot just ara
n’estem discutint el Llibre Verd (previst per a ser votat en pocs dies al PE).

Personalment extrec una conclusió important de
totes aquestes visites: igual com passa amb l’agricultura, cal distingir entre
activitat específica i sostenible, o artesanal, i la industrial. Mentre la
primera l’exerceixen bàsicament pescadors que són molt conscients de la
fragilitat dels estocs, i que volen dur a terme una activitat que els permeti
viure’n aplicant criteris de sostenibilitat, els segons acostumen a ser
inversors més pendents del benefici a curt termini i menys preocupats per si
l’activitat és o no sostenible.

La qüestió, per tant, és definir bé qui és
qui, i quines interessos té cadascú. El cas de la Tonyina Vermella és un bon
exemple d’aquesta dualitat, i n’hem pogut copsar el debat intern que té el
mateix sector, sobretot entre els pescadors de canya (Euskadi) i les almadraves
(Andalusia) per una banda, front als encercladors, per l’altra.

És evident que el sector es troba en plena
transformació, i que no totes les parts del sector tenen igual responsabilitat
en la situació de determinats estocs (tonyina, anxova, lluç, bacallà, …) . La
pregunta és: a qui volem primar, ajudar i potenciar, i a qui cal posar límits
i, fins i tot, reconvertir? Jo ho tinc clar, cal ajudar a qui desenvolupi una
activitat raonable, sostenible i que garanteixi no només la supervivència dels
estocs sinó també la seva recuperació, i cal posar fre a determinades
activitats extractives clarament destructives i pròpies del passat.

Constato, però, que les pressions de
determinats lobbies i algunes visions massa localistes de la qüestió, fan que
no tothom ho veiem igual. El debat, per tant, està servit.

Foto: un dels vaixells de pesca d’anxova. Font: Justy Gracia Koch

Burma, Burma again, still Burma

7

Ara fa uns mesos vaig visitar els camps de persones refugiades birmanes a la frontera amb Tailàndia, i em vaig reunir amb diversos grups opositors a la Junta Birmana, tant grups ètnics (Karen) com la Lliga Nacional per a la Democràcia, el partit de la Premi Sakharov, avui encara empresonada, Aung San Suu Kyi. Dos dels temes que preocupaven especialment era la retallada de recursos que la UE duu a terme de fa temps en relació a les ajudes als camps fronterers, i les eleccions convocades per la Junta, en el marc d’una reforma constitucional que podríem titllar de clarament ‘anticonstitucional’. Vaig agafar el compromís de, primer, demanar a la Comissió que no deixés els centenars de milers de persones desplaçades i refugiades sense l’ajuda europea, i segon, de no donar suport ni cobertura a les eleccions, almenys, mentre no es garantís el total i incondicional alliberament de les més de 2100 persones presoneres polítiques, es garantís la plena participació democràtica de totes les forces polítiques, i s’aturessin els nombrosos actes de vulneracions de drets humans (inclosos els atacs i persecucions a periodistes). Ho fet en reiterades ocasions, tal i com podeu comprobar en la categoria d’aquest bloc on guardo tots els apunts dedicats a Àsia Oriental.

Ahir, en el ple, ho vaig tornar a fer, en el marc del debat sobre les resolucions d’Urgència de drets humans a les quals habitualment ens dediquem els dijous per la tarda quan hi ha sessió plenària a Estrasburg. Adjunto a continuació la resolució que vàrem impulsar com a Verds/ALE. (segueix…)



9.2.2010 / B7?0110/2010

MOTION
FOR A RESOLUTION

with
request for inclusion in the agenda for the debate on cases of breaches of
human rights, democracy and the rule of law pursuant
to Rule 122 of the Rules of Procedure on
Burma

by Christian
Engström, Emilie Turunen, Raül Romeva i Rueda, Gerald Häfner, Heidi Hautala,
Barbara Lochbihler, Frieda Brepoels, Nicole Kiil-Nielsen
on
behalf of the Verts/ALE Group.

 

B7?0110/2010

European
Parliament resolution on Burma

The
European Parliament,

 

-having
regard to its previous resolution

-having
regard to European Council Conclusions – Declaration on Burma-Myanmar of 19 June 2009

-having
regard to the Declaration by the Presidency on behalf of the European Union on
the Karen civilians fleeing Burma/Myanmar of 11
June 2009

-having
regard to the Council
conclusions on Burma/Myanmar
– 2938th General Affairs Council meeting – Luxembourg, 27 April 2009

-having
regard to EU Presidency Statement calling for all-inclusive dialogue between
the authorities and the democratic forces in Burma/Myanmar – 23 February 2009

-having
regard to UN Secretary-General report on the situation of human rights in Myanmar – 28 August 2009

Declaration
of the Presidency on behalf of the European Union on the arrest of Daw Aung San
Suu Kyi of 14 May 2009

-having
regard to Rule 122 of its Rules of Procedure,

 

A. whereas
Burma’s human rights record
continues to deteriorate ahead of the announced elections in 2010; whereas citizens
are systematically denied basic freedoms including freedom of expression,
association, and assembly;

B.
whereas in 2009 the Burmanese government conducted two prisoner amnesties,
releasing 6,313 prisoners in February and 7,114 in September, but only 31 of
those released in February and an estimated 130 released in September were
political prisoners.; whereas an estimated 2,100 political prisoners remain in
prison including more than 230 Buddhist monks involved in the 2007 protests
remain in prison
;

C.
whereas the military continues to perpetrate human rights violations against
civilians in ethnic conflict areas, including extrajudicial killings, forced
labour and sexual violence;

D.
whereas Aung San Suu Kyi, leader of the opposition National League for
Democracy (NLD), has been under house arrest since 2003; whereas on May 14,
2009, authorities arrested her on charges that she breached the terms of her
house arrest by permitting the visit of an American, John Yettaw; whereas on
August 11, 2009, a criminal court inside Insein prison in Rangoon sentenced Suu
Kyi to 3 years of imprisonment for violating her house arrest, a sentence which
was subsequently reduced to 18 months of house arrest;

E.
whereas for the first time after 20 years parliamentary elections are foreseen
at the end of 2010

F.
wwhereas in May 2009, attacks by the army and the Democratic Karen Buddhist
Army (DKBA) displaced thousands of civilians and forced an estimated 5,000
refugees into Thailand; whereas in late July attacks by Burmese army troops
against 39 villages in central Shan state displaced an estimated 10,000
civilians in the area

G.
whereas there are an estimated half-million internally displaced persons in
eastern Burma, over 140,000 refugees remain in nine camps along the
Thailand-Burma border and over 200 000 Rohingyas live in refugee camps or
scattered over southeastern Bangladesh; whereas Millions of Burmese migrants,
refugees, and asylum seekers live in Thailand, India, Bangladesh, and Malaysia and
are sometimes subject to trafficking
;

H.
whereas 3,000 ethnic Karen refugees who were forced to flee into Thailand in
June 2009 are facing forced return to Burma starting on February 5th; whereas the
“voluntary” repatriation, as it is being called, is anything but “voluntary”, the
refugees rightfully fear human rights abuses which await them upon their forced
return, such as forced labour and forced recruitment into regime-controlled
armed forces;

I.
whereas there has been an unprecedented crackdown by Bangladesh law enforcement
agencies against unregistered Rohingya refugees who had settled outside the two
official refugee camps in Cox’s Bazar District started on 2 January 2010; more than
500 Rohingyas have since been arrested; and some of those arrested were pushed
back across the Burmese border and others were charged under immigration
legislation and sent to jail;

J.
whereas that more than 5,000 self-settled Rohingya in Bangladesh already fled
their homes and flocked to the Kutupalong makeshift camp in Ukhia in search of
safety; which has not now swelled to an estimated of over 30,000, who do not
receive food assistance and are now denied access to livelihood as they would
face arrest if they leave the camp to find work;

K.
whereas Burma continues widespread
and systematic forced recruitment of child soldiers;

1.
Strongly condemns the ongoing systematic violations of human rights fundamental
freedoms and basic democratic rights of the people of Burma/Myanmar;

2.
Expresses grave concern at the recent trial, conviction and sentencing of Daw
Aung San Suu Kyi and calls for her immediate and unconditional release
;

3.
takes note of the government’s decision to organise elections and insists that
under the present conditions they cannot be considered free and democratic,
criticises notably the banning of Aung San Sui Kyi from standing as a candidate
;

4.
Reaffirms the essential importance of a process of dialogue and national
reconciliation for a transition to democracy; calls on the Government of Myanmar
to immediately start a genuine dialogue with the National League for
Democracy  and all other concerned
parties and ethnic groups
; welcomes in this context the mediation efforts by
the UN Secretary-General and his Special rapporteur on Burma;

5.
Urges the Government of Myanmar to release all prisoners of conscience without
delay, without conditions and with full restoration of their political rights
and to desist from further politically motivated arrest
s;

6.
Strongly urges the Government of Myanmar to take without delay the necessary
steps to ensure  a free, fair,
transparent and inclusive electoral process, including by enacting the required
electoral laws and allowing the participation of all voters, all political
parties, and all other relevant stakeholders in the electoral process and accept
international observers
;

7.
Calls upon the Government of Myanmar to lift restrictions on the freedom of
assembly, association, movement and freedom of expression, including for free
and independent media, including through the openly available and accessible
use of Internet and mobile telephone services, and ending the use of
censorship.

8.
Expresses its grave concern at the continuing practice of arbitrary detentions,
enforced disappearances, rape and other forms of sexual violence, torture and
cruel, inhuman and degrading treatment, and strongly calls upon the Government
of Myanmar to ensure a full, transparent, effective, impartial and independent
investigation into all reports of human rights violations, and to bring to
justice those responsible in order to end impunity for such crimes;

9.
Expresses concern about the conditions in prisons and other detention
facilities, and consistent reports of ill-treatment of prisoners of conscience,
including torture, and about the moving of prisoners of conscience to isolated
prisons far from their families where they cannot receive food and medicine
;

10.
Expresses its deep concern about the resumption of armed conflict in some areas
and calls upon the Burma military Junta to protect the civilian population in
all parts of the country and for all concerned to respect existing ceasefire
agreements;

11.
Strongly calls upon the Burma military Junta to end the practice of systematic
forced displacement of large numbers of persons within their country and other
causes of refugee flows into neighbouring countries
;

12.
Expresses its concern about the continuing discrimination, human rights
violations, violence, displacement and economic deprivation affecting numerous
ethnic minorities, including, but not limited to, the Rohingya ethnic minority
in Northern Rakhine State, and calls upon the Government of Myanmar to take
immediate action to bring about an improvement in their respective situations;

13.
Strongly calls upon the Burma military Junta to put an immediate end to the
continuing recruitment and use of child soldiers
, to intensify measures to
ensure the protection of children from armed conflict and to pursue its
collaboration with the Special Representative of the Secretary-General for
Children and Armed Conflict, including by granting access to areas where
children are recruited, for the purpose of implementing an action plan to halt
this practice;

14.
Urges the European Commission, in light of the ongoing conflict on the Thailand-Burma
border, to reconsider its decision to further cut support from the EC
Humanitarian Office (ECHO) for refugee assistance on the Thailand-Burma border
in 2010;

15.
Urges the Council and Commission to use their influence with the Royal Thai
government and UNHCR to act on behalf of these refugees who are fleeing from
the Burma military Junta;

16.
Calls on the Royal Thai government to work with the Office of the United
Nations High Commissioner for Refugees (UNHCR), the Thai Burma Border
Consortium (TBBC) and the international community to find an alternative
solution that ensures the safety of the 3000 Karen refugees
;

17.
Urge the Government of Bangladesh to immediately cease arrests, push-backs and
forced displacement of the unregistered Rohingya population in Cox’s Bazar and
Bandarban Districts; to recognise that the unregistered Rohingyas are stateless
asylum seekers who fled persecution in Myanmar and are in need of international
protection; and to provide them with adequate protection, access to livelihood
and other basic services;

18.
Notes the continued cooperation of the Government of Myanmar with the
international community, including the United Nations, in delivering
humanitarian assistance to the people affected by Cyclone Nargis, and in the
light of ongoing humanitarian need encourages the Government of Myanmar to
ensure that cooperation is maintained;

19.
Urges the Governments of China, India and Russia to use their considerable
economic and political leverage with the Burmese authorities in order to bring
about substantial improvements in the country and to cease the supply of
weaponry and other strategic resources
;

20.
Instructs its President to forward this resolution to the to the HR/VP Mrs.
Ashton, the governments and parliaments of the Member States, the EU Special
Envoy for Burma, the Burmese State Peace and Development Council, the
governments of the ASEAN and ASEM member states, the ASEM secretariat, the
ASEAN Inter-Parliamentary Myanmar Caucus, Daw Aung San Suu Kyi, the NLD, the UN
Secretary-General, the UN High Commissioner for Human Rights and the UN Human
Rights Special Rapporteur for Burma.

Foto: Manifestació a Malàsia, davant l’embaixada Birmana, en favor dels drets humans a Birmània. Font: EFE

El Parlament ens plantem en el tema SWIFT

2

El Parlament Europeu acabem de votar en favor de suspendre l’acord interí relatiu a la trasferencia de dades bancàries entre la UE i els Estats Units (el ja famós afer SWIFT). Aquest fet suposa, entre d’altres coses, una derrota de la línea defensada durant setmanes per part de l’executiu espanyol, qui ocupa la Presidència semestral del Consell de la UE. La importància de l’afer ja la vaig comentar en l’apunt SWIFT: una qüestió de drets, de credibilitat democràtica i de respecte interinstitucional.

Avui és dia de celebració, aquí al Parlament Europeu, i de prendre nota, per part del Consell i la Comissió de la UE. Ho explico tot plegat en la següent nota:

COMUNICADO DE PRENSA – Bruselas/Estrasburgo, el 11 de febrero de 2010

SWIFT
El Parlamento Europeo planta cara en favor de los Derechos Fundamentales y la democracia europea

El Parlamento Europeo ha rechazado hoy mantener el acuerdo interino relativo a la trasferencia de datos bancarios entre la UE y Estados unidos a través de SWIFT, lo que supone también una derrota de la línea defendida por el ejecutivo español, quien ocupa la Presidencia semestral del Consejo de la UE.

Para el eurodiputado de ICV,
Raül Romeva, portavoz de Verdes/ALE en la Comisión de Libertades, Justicia e Interior:

“Debemos agradecer la humildad con la que el Ministro Pérez Rubalcaba compareció ayer ante esta cámara, pidiendo disculpas y reconociendo que no se habían hecho bien las cosas, pero las garantías que nos ofrecía para apoyarle en su petición de posponer la votación y mantener vivo el actual acuerdo no nos convencieron.

Esta de hoy es, por tanto, una gran victoria de los Derechos fundamentales, la democracia y la credibilidad europea. Este acuerdo supone una clara vulneración de derechos fundamentales y cuenta con  muy pocas garantías con relación a la protección de datos. Además, es totalmente inaceptable que el Consejo haya decidido prorrogar dicho acuerdo de forma unilateral y sin antes consultar debidamente la opinión del Parlamento Europeo, máxime cuando incluso los representantes de los Estados Unidos estaban dispuestos a entablar dicho diálogo. Todo el mundo en Estados Unidos sabe que el ejecutivo norteamericano está condicionado a las mayorías en el Congreso y el Senado, y que hay que tenerlas en cuenta. Ahora todo el mundo sabe que este es también el caso en Europa.

Entre las inconsistencias del acuerdo, es preciso señalar que éste era incompatible con el derecho a la vida privada dada la duración de conservación de los datos, a la amplia utilización que podía hacerse de ellos y, en particular, a las diferencias de definición del terrorismo entre los Estados Unidos y Europa.

La lucha contra el terrorismo no puede hacerse al precio de una restricción de los derechos y libertades fundamentales. La cooperación con Estados Unidos es necesaria, pero bajo ciertas condiciones, y siempre en pie de igualdad y de reciprocidad.

Por otra parte, no es de recibo afirmar que el rechazo del acuerdo va a comportar una pérdida en términos de seguridad puesto que el acuerdo UE-US relativo a la ayuda judicial mutua, que es un instrumento más general, ofrece un marco legal de intercambio de los datos, incluido bancarios, si ello se ‘demuestra necesario’.”

Font foto: Parlament Europeu

Igualtat/gènere: al PE s’imposa el sentit comú front a la rància discriminació sense lògica ni sentit

0

Una altra de les votacions estelars d’avui ha estat l’Informe sobre Igualtat d’oportunitats entre Dones i Homes. La votació ha estat ajustada entre una coalició de facto ALDE-Verds/ALE-S&D-GUE contra la vessant més conservadora de l’eurocambra (PPE-ECR-EDF). Hem guanyat esmenes importantíssimes relatives al dret de les dones a decidir sobre la seva sexualitat i sobre aturar voluntàriament un embaràs, a la responsabilitat que han d’assumir els pares en la cura dels infants acabats de néixer, a la importància d’analitzar la crisi econòmica i financera amb una perspectiva de gènere, o a la urgència d’acabar amb les diferències salarials que sovint discriminen les dones en relació als homes, entre d’altres. Ho explico en la següent nota:

 

PRESS RELEASE – Strasbourg, 10 February 2010

Gender equality

EU Parliament issues call for action to Commission and Member States


Today the European Parliament plenary adopted a progressive report on the EU’s challenges in the field of equality between women and men. Dutch MEP, Marjie Cornelissen, and Catalan Green MEP, Raül Romeva (ICV), both members of the Women’s Rights and Gender Equality, commented:

“We welcome that the European Parliament has adopted a progressive report on gender equality. It is now up to the Commission and Member States to take on the challenges and turn well-intentioned words into concrete action.

The European Parliament has recognised the gender aspects of the economic and financial crisis. In reporting on the crisis, most attention was placed on redundancies in the industrial sectors that are predominately occupied by men. Too little attention is paid to the special ways in which women are affected. Gender aspects must be considered in European, national and international recovery plans – as well as in the EU’s new economic strategy for 2020.”

“On its first day in office the EU Commission now has a comprehensive and important ‘to do’ list with Parliament’s requests for equality between women and men in the EU. Despite 35 years of EU legislation there has been virtually no progress made with regard to the implementation of the principle of equal pay for work of equal value: the gender pay gap is still 17.4% on average in the EU, with highest rates at 35%. Parliament’s demand for the revision of Equal Pay Directive has been constantly and stubbornly ignored by the EU Commission.”

“Parliament acknowledged the need for EU legislation on paternity leave. This is an important step for better division of caring responsibilities between women and men.  The Greens are delighted that the Parliament has agreed that women must have access to contraception and abortion. Women should have control over their sexual and reproductive rights.”

Font foto: COE

Amb la votació d’avui al PE, la Tonyina Vermella té alguna possibilitat de sobreviure

1

Després de mesos de debats, discussions, informes, propostes i contrapropostes, la votació d’avui al PE en relació a la inclusió de la Tonyina Vermella a l’Apèndix I de CITES suposa un ENORME pas endavant en favor de la salvació de l’Espècie i de tanta gent que en viu directament o indirecta. Malgrat els intents d’alguns col.legues per desvirtuar la proposta, el misstage és clar: El Parlament Europeu demana formalment a la Comissió i al Consell que en la propera reunió de CITES, a Doha (Qatar), votin a favor de la proposta de Mònaco de prohibir el comerç internacional de la Tonyina Vermella. Més clar impossible.

La presidència espanyola del Consell, a través de la Secretària d’Estat de Comerç, Iranzo Gutiérrez (recordo que l’Estat espanyol és l’únic país dels considerats directament concernits que encara no s’ha pronunciat a favor de la proposta), va dir dilluns a Estrasburg que estava esperant la decisió de la Comissió. Per la seva banda, la nova Comissària de Pesca, Maria Damanaki, qui pren el relleu de Joe Borg (qui formalment s’oposava a la proposta monegasca), ha dit aquesta setmana que estava a l’espera de què decidís el Parlament Europeu. Doncs bé, ara ja sabem què diu el PE. Toca a la Comissió i al Consell ser coherents i escoltar el clam democràtic.

 

Bluefin tuna: EU Parliament demands bluefin
tuna trade ban

The EU Parliament plenary in Strasbourg today
adopted a resolution (1) that calls on the EU Commission and Member States to
support a ban on the international trade of the endangered bluefin tuna. This
would be achieved if the species is listed in Appendix 1 of CITES (2) at a
meeting in Doha, Qatar next month.

Raül Romeva, Greens/EFA Group Vice-president
and EU Parliament rapporteur for the bluefin tuna issue, commented:

“I am delighted that the European
Parliament has backed a ban on the international trade in bluefin tuna. The
tide of political opinion might finally be turning against the bluefin tuna’s
slide towards extinction. It is incomprehensible that it has taken so many
years for politicians to listen to the scientific evidence, but at least it is
finally happening.

The EU has supported fishing quotas that are
double the level advised by scientists and has even subsidised bluefin tuna
fishing fleets to the tune of €34.5 million. (3) On the new Commission’s first
full day in office, Parliament has sent a crystal clear message that it’s high
time to back an international trade ban for this species. This is the only
option that will give bluefin tuna stocks some kind of chance to recover.”

Notes to editors:

(1) The critical amendment on CITES Appendix 1
listing was passed with 447  votes
in favour, 205 against

(2) Convention on International Trade in
Endangered Species of Wild Fauna and

Flora.(3) European Commission figures for 2000-2009, provided in response to a
written request from Raül Romeva. See the December 2009 press release.

Font Foto: Greenpeace