Raül Romeva i Rueda

En resposta a la petició que vàrem fer els Verds al PE, el servei jurídic del Parlament Europeu ens ha fet arribar la seva valoració sobre l’Acord de Pesca UE-Marroc. La conclusió és clara: l’omissió dels límits clars de l’àrea que afecta l’acord (que no exclou explícitament les aigües saharauis), i el fet que sabem que vaixells europeus han pescat en aigües saharauis sense que això hagi repercutit en benefici de la població saharaui, suposen una clara irregularitat, quan no il.legalitat, que convé corregir. Avui en parlem a la Comissió de Pesca del PE. De fet ho he preguntat explícitament a la Ministra Espinosa, en la seva condició de Presidenta del Consell, qui s’ha escaquehat dient que això ho han de decidir les dues parts (UE-MARROC) la setmana vinent, a Rabat.

Ignacio Cembrero, de El País, em va contactar ahir per tractar-ho avui a El País. Adjunto la notícia. (segueix…)

La asesoría jurídica de la Eurocámara pide
suspender el acuerdo pesquero con Marruecos

La flota española es la principal beneficiaria
de la pesca en aguas del Sáhara

IGNACIO CEMBRERO, El País – Madrid – 27/01/2010

Si no se alcanza un acuerdo con Rabat para
modificarlo, el acuerdo pesquero entre la Unión Europea y Marruecos, que
incluye las aguas del Sáhara, debe de ser suspendido porque no cumple con la
legalidad internacional. Éste es, en sustancia, el contenido de un dictamen de
la asesoría jurídica del Parlamento Europeo del que este periódico ha obtenido
una copia.

El informe de los servicios jurídicos no es
vinculante, pero su contenido dará pie, mañana jueves, a un debate animado en
la comisión de pesca de la Eurocámara. Solicitado en 2008, a petición de Los
Verdes, por el Comité de Desarrollo del Parlamento Europeo, el documento fue
entregado en julio pasado al que era entonces su presidente, Josep Borrell.
Desde entonces se ha mantenido en secreto.

Tras analizar, a lo largo de once páginas, el
acuerdo pesquero con Marruecos la asesoría concluye que “no se demuestra
que (…) la explotación de los recursos pesqueros del Sáhara Occidental
beneficia a la población saharaui”. En consecuencia recomienda que en la
próxima reunión conjunta con Marruecos se busque “un acuerdo amistoso que
respete los derechos de los saharauis recogidos por la legislación
internacional”.

Si esto no es posible, prosigue, “la
Comunidad debe plantearse suspender el acuerdo (…) o aplicarlo de tal manera
que los barcos con bandera de la UE sean excluidos de la explotación de las
aguas del Sáhara Occidental” y sólo faenen en aguas de Marruecos.

Los argumentos de la asesoría jurídica
contradicen los que esgrimió hace cuatro años César Deben, director de
políticos pesqueras de la UE, justificando que el acuerdo con Maruecos abarcase
las aguas de la antigua colonia española. Firmado en julio de 2006, el acuerdo
pesquero con Rabat beneficia ante todo a España cuya flota acapara el 80% de
las licencias. Vence a mediados de este año. “Espero que el informe
condiciones la revisión del acuerdo pesquero con Marruecos”, afirma el
eurodiputado Raúl Romeva i Rueda de Iniciativa per Catalunya Verds.

En 2002 el entonces jefe de la asesoría
jurídica de Naciones Unidas, Hans Corell, ya desarrolló argumentos muy
parecidos sobre la necesidad de que la explotación de los recursos naturales
del Sáhara reviertan a su población.

Dany Cohn Bendit i servidor publiquem avui a El País una Carta al President (espanyol i europeu) Rodríguez Zapatero, en què li fem arribar la nostra visió d’Europa, i les prioritats per a la Presidència que tot just comença. Ho fem precisament el dia que el Bureau del Grup Verds/ALE ens reunim a Madrid, per la nostra reunió habitual en el marc de les Presidències rotatòries de torn, i que aprofitarem per trobar-nos amb les diferents famílies verdes de l’Estat, amb l’ojectiu de trobar espais de treball comú.  

Carta a José Luis Rodríguez Zapatero (Cohn-Bendit, Romeva), en El País, 28/01/10

Empieza 2010 y estrenamos presidencia y tratado. Tras las elecciones de 2009 el mapa político e institucional europeo ha cambiado enormemente. Pero no siempre dichos cambios van en la dirección correcta, al menos para quienes creemos en Europa como reto, como oportunidad y como creadora de soluciones. El Tratado de Lisboa supone un paso adelante en la reforma institucional, pero un nuevo fracaso de la lógica excesivamente intergubernamental que hace tan difícil el progreso de Europa. Por ello, la presidencia española del Consejo de la UE debería permitir avanzar en dos objetivos diferentes pero íntimamente relacionados: primero, establecer medidas que nos permitan salir de la crisis y reorientar el modelo económico de la UE; segundo, reorientar la UE en un sentido más social, ecológico y democrático, aprovechando aquellos elementos de claro avance que incorpora el Tratado de Lisboa, aunque siendo conscientes de que debemos ir mucho más allá.

Vamos por partes. En primer lugar, preocupa constatar que en el programa de la presidencia española, las intenciones sobre los planes de estímulo son inciertas, y las menciones sobre el gobierno económico de la Unión, muy marginales. El principal objetivo de la presidencia rotatoria española debe ser definir cómo, y con qué instrumentos, debemos combatir la crisis en sus múltiples dimensiones, y especialmente afrontar la lucha contra el paro. Ello requiere ir a la raíz del problema, atacando las causas de la hasta ahora equivocada e ineficiente política económica europea.

Para ello, la primera tarea de la presidencia debería ser liderar, y ganar, el debate sobre los planes de estímulo. Son muchas las voces que apuestan por una retirada prematura de dichos planes. Ello sería un grave error. El margen de endeudamiento de los Estados todavía es elevado, especialmente en países como España, y por tanto los planes de estímulo son absolutamente viables, especialmente en un momento en que los síntomas de la recuperación son débiles o inexistentes, y donde los niveles de paro siguen siendo muy elevados.

En segundo lugar, hace falta que la presidencia lidere el debate para repensar el modelo de gobierno económico de la UE. Europa no puede continuar con una moneda única y 27 políticas fiscales coordinadas por un pacto de estabilidad que en tiempo de crisis se ha mostrado inútil. Es preciso avanzar hacia una Hacienda comunitaria, dotando a la UE de capacidad de gasto e intervención. Esto es especialmente necesario para los países de la periferia de la zona euro, como España, los más afectados por la crisis.

El tercer frente son las políticas de combate contra la evasión fiscal y los paraísos fiscales. En un momento en que las cuentas públicas soportan una presión altísima debido a los planes de estímulo y a la protección social, la UE debe priorizar la recuperación de los fondos que hayan sido evadidos de Hacienda. Las medidas acordadas en el marco de la OCDE en materia de intercambio de información son insuficientes. Y la UE tiene una especial responsabilidad puesto que la mayoría de los paraísos fiscales se encuentran en suelo europeo. En este campo, además, es preciso apostar por una verdadera fiscalidad verde basada en el simple pero fundamental principio del “quien contamina debe pagar”. Sólo así se desincentivará la inversión en políticas contaminantes y se potenciarán las limpias.

Por último, el presidente Zapatero habla siempre de la necesidad de reducir la dependencia energética, lo que efectivamente es importante, pero mucho más lo es apostar por el ahorro energético, y ahí el programa de la presidencia enmudece.

La Unión Europea fracasó estrepitosamente en Copenhague, en la Cumbre del Clima, entre otras cosas por no hacer caso de los científicos que reclaman que los compromisos de reducción de emisiones no sean del 20%, sino, como mínimo, del 30% en 2020. Además, aunque la presidencia apuesta por potenciar el coche eléctrico, lo que está bien, se olvida sin embargo de que lo que de verdad nos falta en Europa es una red de transporte ferroviario eficaz y eficiente. Ello es fundamental para reconducir el crecimiento y los modos de producción y transporte.

La economía española y la del conjunto de la UE necesitan no sólo un relanzamiento, sino una reorientación profunda. La recuperación debe basarse en sectores respetuosos con el medio ambiente, que reduzcan nuestra dependencia de las energías sucias y no renovables y permitan adelantar hacia una economía descarbonizada, y fomentando sectores de alto valor añadido y con ocupación de calidad.

Para ello es preciso revisar la fatídica Estrategia de Lisboa, que se ha acabado convirtiendo en un instrumento para continuar liberalizando el mercado de trabajo, y apostar por un Gran Pacto Social Europeo que incluya, por supuesto, a los sectores sociales y ecologistas europeos, al estilo de la Grenelle de l’Environment, en Francia.

Los partidos verdes europeos estamos listos y dispuestos, como se ha puesto de manifiesto en el encuentro que estos días hemos tenido en Madrid. Pero, ¿lo está usted, señor presidente?

Daniel Cohn-Bendit es eurodiputado y copresidente de los Verdes en el Parlamento Europeo. Firma también este texto Raül Romeva, eurodiputado de ICV y vicepresidente de Verdes / ALE en el Parlamento Europeo.

Foto: President, Presidenta i vicepresidents del Grup Verds/ALE al PE. D’esquerra a dreta: Bütikofer, Harms, Cohn-Bendit, Turunen, Turmes, Lichtenberger, i Romeva. Font: Greens/EFA.

Avui la Comissió de Medi Ambient del Parlament Europeu vota la Resolució relativa als objectius estratègics de la UE per a la 15 Reunió de la Conferència de les Parts de la Convenció sobre Comerç Internacional d’Espècies Amenaçades (CITES) que ha de tenir lloc a Doha (Qatar) del 13 al 25 de Març d’enguany.

El text a votar compta, entre d’altres, amb un paràgraf per a mi clau, el 4:

Bluefin tuna
4. Urges the Commission and the Member States to support the listing of northern bluefin tuna (Thunnus thynnus) on CITES Appendix I, in line with the proposal of the Principality of Monaco;

Aquesta és, entenc, l’única manera de protegir i recuperar una espècia altament amenaçada com la Tonyina Vermella (Bluefin Tuna) de l’Atlàntic, una espècia tan amenaçada com ho pugui estar el Rinoceró Blanc, tal i com porten anys reiterant nombrosos estudis científics. I aquesta és la postura que port anys defensant en tant que membre d ela Comissió de Pesca i FAers Marins del PE, i participant en les darreres reunions de la ICCAT (Comissió Internacional que regula les activitats relatives a aquesta espècie).

Per altra banda, aquesta, la incorportació de la Tonyina Vermella a l’Apendix I de CITES és una aposta que està guanyant cada cop més adeptes, tan socials com polítics. A escala de la UE, per exemple, ha estat motiu de disputa entre dues Direccions Generals, la de Medi Ambient (Dimas), a favor inclusió, i la de Pesca (Borg) en contra, i el tema ha estat també motiu de controvèrsia política a diversos països com França (on Sarkozy va mostrar-se favorable a la inclusió), Itàlia, Alemanya, Regne Unit i el mateix Estat espanyol.

De fet, és aquest darrer qui ha protagonitzat l’oposició més ferotge a la proposta de Mònaco. I que la seva oposició a la protecció de la Tonyina és un afer d’Estat ho posa de manifest la coalició que a la votació d’avui han establert els diputats i diputades del PSOE i del PP, no necessàriament amb el suport del seus respectius grups europarlamentaris (S&D i PPE). En concret, els diputats del PSOE (Josefa Andrés Barea, Carmen Romero López, Magdalena Alvarez, Luis Yáñez-Barnuevo García, Antolín Sánchez Presedo volen canviar el text original del ponent a través d ela seva esmena 27, per tal que el paràgraf 4 digui el següent:Considers that the results of the annual meeting of ICCAT in Recife (Brazil) from9 to 15 November 2009 are positive, as the sustainability of the fisheries regulated by this organisation is ensured; welcomes the consensus reached by all sides with regard to the adaptation of ambitious and unprecedented measures which will signify progress in the management and conservation of this species;

En la mateixa línea, les diputades del PP Carmen Fraga Estévez, Pilar Ayuso, Esther Herranz García presenten una esmena, la 28, per substituir l’esmentat paràgraf 4 pel següent text: Respects and welcomes the new conservation measures for northern bluefin tuna (Thunnus thynnus) adopted by ICCAT at its 21st Annual Meeting in November 2009; understands that measures such as a 40% reduction in catch possibilities, an obligation to cut the fleet by a further 50%, and limiting the fishing season to only one month per year implies a substantial sacrifice for Community enterprises, but is convinced that these measures are an essential step for the rebuilding of the species.

A les propostes espanyoles s’hi ha afegit una d’italiana, la signada per Rossi , i que proposa el text següent (encara per a l’Article 4): Welcomes the agreement reached in the Agriculture and Fisheries Council on the reform of the European control system in the fisheries sector and the additional measures adopted by ICCAT concerning the protection of northern bluefin tuna (Thunnus thynnus) stocks, and thus considers it excessive, for the time being, to include this species in Appendix I in line with the proposal of the Principality of Monaco;

Totes aquestes esmenes (27, 28 i 29) tenen per objectiu evitar que la Tonyina Vermella sigui inclosa en l’Annex I de CITES.

Reitero un cop més que davant la dramàtica situació que viu la Tonyina Vermella s’imposa prendre mesures dràstiques i valentes. No fer-ho ens portarà a haver de lamentar d’aquí a molt poc temps, la desapârició d’un dels animals més fascinants del mar, a banda de provocar un impacte sòcioeconòmic importantíssim.

La votació d’avui és clau per saber qui vol què. Prenguem nota.

Font foto: AFP

Acabo de rebre al meu despatx l’amic sindicalista colombià de la CUT, Luis Alberto Vanegas, qui m’ha exposat de manera clara i preocupant la situació de les persones sindicalistes a Colòmbia. Les xifres d’assassinats i desapareguts fan fredar (2734 casos documentats des del 86). Però encara més la impunitat que ampara aquests crims.

El 60% dels sindicalistes assassinat al món són de Colòmbia.

I en tot aquest context, ens trobem aqeusts dies al PE amb una campanya del govern colombià, així com dels grups majoritaris de la cambra (ja sigui PPE, PSE o ALDE) en favor de les negociacions de l’Acord de Lliure Comerç de la UE amb Colòmbia.

Faig meves les paraules del Secretari General de la CES, John Monks, qui ja en una carta signada al juliol de 2009 s’expressava en els següents termes:

‘We would urge your Government (en referència als governs de la UE) to call a halt to the FTA (FRee Trade Agreement) negotiations, which we understand it is planned to conlcude with indecent haste within weeks, and so make it clear to the Colombian authorities that the EU and its Member States do not condone the current situation in Colombia but expect serious change to the better before normal bilateral relations can be resumed’.

M’he compromès a fer arribar novament al Consell i la Comissió la meva oposició al decurs actual de les negociacions.

A més a més, en el debat que hi va haver ahir a la Comissió de Desenvolupament, la nostre representant, Catherine Grèze, va exposar perfectament la línia del nostre Grup Verds/ALE, i que es resumeix en la següent nota de premsa: (segueix…) 

COMMUNIQUÉ DE PRESSE – Bruxelles, le 26 janvier 2010

Colombie: un véritable génocide politique?
La commission Développement du Parlement européen a reçu l’ambassadeur de Colombie auprès de la Belgique ainsi que plusieurs syndicalistes colombiens, pour revenir sur la situation des Droits de l’Homme en Colombie.

Les tentatives de la Colombie de cacher ses morts et de se présenter comme l’un des grands défenseurs des Droits de l’Homme est vaine devant les multiples témoignages poignants apportés par les syndicalistes colombiens. En 2009, 37 syndicalistes furent assassinés, 19 enseignants furent tués, et le nombre des victimes “collatérales” ne sera jamais réellement décompté. Les syndicalistes colombiens représentent jusque 70% du total des syndicalistes assassinés dans le monde.

Les Verts du Parlement Européen dénoncent la collaboration de l’UE avec un pays ne respectant ni les Droits de l’Homme, ni les conventions en matière sociale et environnementale qu’il a pourtant signés avec l’UE en vue d’obtenir le statut SPG+. (*)

Les eurodéputés Verts demandent à la Commission européenne de cesser les négociations en vue d’un accord de libre-échange tant que la question des Droits de l’Homme n’est pas clairement prise en compte. Ils sollicitent également le lancement d’une véritable enquête sur les violations des droits et libertés en Colombie, comme cela a été fait avec le Sri Lanka dont le statut SPG+ a par la suite été suspendu.

Aux Etats-Unis, ami le plus proche de la Colombie, les démocrates bloquent depuis 2006 les accords de libre-échange. Au Canada et en Norvège, les négociations sont également gelées.

Pour Catherine Grèze, députée Verte européenne :”La Présidence espagnole souhaite bien évidemment conclure des accords qu’elle présentera comme de véritables victoires lors du sommet UE-Amérique Latine des 17 et 18 mai prochains. Mais si l’on parle de “saut qualitatif”, comme indiqué dans le programme de la Présidence, ne parle-t-on pas de bien-être de la population ? de respect des travailleurs ? du droit d’expression ? J’ai honte pour l’Union Européenne, qui se targue d’être la championne de la défense des Droits de l’Homme, d’en faire moins que les Etats-Unis “.

(*) SPG+ : Système de préférences généralisé

Font foto: cartell de denúncia d’algunes empreses multinacionals còmplices amb els assassinats de sindicalistes.

Poc a poc van passant els i les diferents Ministres per les Comissions parlamentàries que els concerneix per explicar el programa específic en les seves àrees per als propers sis mesos.

Ahir va començar la seva particular visita la Ministra d’Igualtat, Bibiana Aído, qui va comparèixer davant la Comissió de Drets de les Dones i Igualtat del Parlament Europeu.

Ho va fer força bé, tot i que cal reconèixer que, de la llista de Ministres que passarà, és de les que pot venir amb la tranquil.litat i la seguretat que serà més aviat poc criticada. És evident que pocs països poden donar lliçons al Govern espanyol en temes d’Igualtat. Si bé en alguns debats a escala estatal sóc una mica crític, és evident que a escala europea, i tenint en compte com està el pati, hem de fer pinya aquelles i aquells qui defensem la Igualtat com a Política, amb majúscules.

Aído va parlar de la Directiva sobre Permís de Maternitat (estancada ara per què el PPE i ALDE la van tombar el passat mandat, i especialment per què, sobretot el PP, s’oposa a reconèixer el dret i l’obligació dels pares a assumir les seves obligacions en els primers dies de vida del nadó), de la Directiva sobre Igualtat de tracte (de la qual sóc ponent per al PE, i que es troba encallada al Consell per què alguns països, sobretot Alemanya, s’oposen a considerar perseguibles algunes discriminacions), de la necessitat d’acabar amb les diferències salarials entre Dones i Homes, de l’Observatori de Violència de Gènere, de la perspectiva de gènere en la gestió de la crisi, etc…

De fet, potser és en aquest darrer aspecte, la perspectiva de gènere en la gestió/sortida de la crisi, on vaig trobar a faltar propostes concretes. En tant que ponent de la Comissió de Drets de les Dones per a la qüestió, li vaig demanar de quina manera pensava la Presidència espanyola aportar aquesta perspectiva de gènere en la reactivació de l’economia tenint en compte que els sectors sobre els quals s’està volent fonamentar aquesta recuperació són, fonamentalment, masculinitzats. No vàrem concretar res. Confio que podrem fer-ho més endavant.

L’anècdota de la compareixença la va protagonitzar el seu col.lega de Grup, el diputat socialista belga Marc Tarabella, un dels pocs homes que forma part de la Comissió de Drets de les Dones i Igualtat. Malgrat que la Ministra va argumentar, crec que molt encertadament, el fet que els estereotips negatius continuen condicionant el progrés professional de les dones, el diputat Tarabella li va espetar, en l’encapçalament de la seva pregunta el següent: ‘Fins avui pensava que la Bella de Càdiz (en referència a l’opereta de Francis López) era un personatge imaginari, però ara veig que existeix i, a més, se li pot fer preguntes’. El comentari, per molt que fos benintencionat, que no ho dubto, no va ser ben rebut per moltes i molts dels qui erem allà. Era, simplement, un comentari inadequat. La Ministra va tenir la cintura de referir-s’hi amb un: ‘no aprofundiré en el seu comentari inicial, ho prendré com un compliment i prou‘.

I és que, malauradament, em temo que el tema dels estereotips segueix essent la gran xacra a combatre, una altra prioritat per a la Presidència espanyola de la UE que haurà d’afrontar en la reunió prevista pel 31 de maig, a Madrid, precisament dedicada a l’eradicació dels estereotips negatius de dones que apareixen als mitjans de comunicació.

Segueixen les compareixences: avui amb Rubalcaba, Corbacho i Caamaño.

Foto: La Ministra Aído durant la seva compareixença. Font: Presidència espanyola

En el marc de la creixent i penso que justificada oposició que ha aixecat la proposta d’instal.lació d’un Magatzem Temporal Centralitzat (eufemisme que significa, de fet, cementiri nuclear) a Ascó, i més enllà de la decisió que acabin prenent demà a l’Ajuntament, he presentat la següent pregunta a la Comissió Europea en què l’insto a posicionar-se sobre aquesta mena d’instal.lacions.

Pregunta de Raül Romeva i Rueda a la Comisión Europea relativa a al Almacén Temporal Centralizado de residuos nucleares en España

Ascó (Tarragona) es una de las ciudades precandidatas a albergar un cementerio de residuos nucleares bajo la denominación de “Almacén Nuclear Centralizado”, al tener en su término municipal una central nuclear.

Es decir, el modelo de especialización nuclear no ha repercutido ni en un mejor bienestar ni en el desarrollo económico de la zona.

En relación a todo ello, ¿Tiene constancia la Comisión del debate sobre la construcción de un Almacén Temporal Centralizado para el almacenamiento de residuos nucleares en España? ¿Ha pedido, o piensa pedir, información detallada al respecto, para asegurar que el proyecto se presenta con arreglo a la legislación comunitaria? ¿Considera la Comisión que hay los estudios suficientes para considerar estos centros como seguros y no nocivos para la salud? ¿Qué opina la Comisión de la construcción de dichas infraestructuras sin el consenso territorial? ¿Qué opina la Comisión de que la nuclearización de un territorio suponga un empeoramiento de su situación socioeconómica?

Foto: la central nuclear d’Ascó. Font: EFE, Jaume Sellart.

Un dels temes que hauran de debatre a fons els Ministres de Justicia i Interior de la UE durant la Presidència espanyola serà la dels escàners corporals per als aeroports. Ja he expressat reiteradament la meva oposició a la mesura per quatre motius: és desproporcionada, genera molts dubtes en relació als impactes sobre la salut (veure per exemple nota de Miguel Jara, Los escáneres son peligrosos), si es fa de manera unilateral (només a alguns aeroports i a alguns països) genera una sensació d’inseguretat i discriminació més que no pas el contrari, i, finalment, suposa una nova mesura enutjosa, incòmoda i perillosament vulneradora de la privacitat.

La meva opinió, tanmateix, no és més que una opinió entre moltes d’altres, però en tant que coordinador del Grup Verds/ALE a la Comissió de Llibertats, Justicia i Interior del Parlament Europeu (LIBE) és el meu deure informar-me i fonamentar la meva postura escoltant les reflexions que facin la gent més coneixedora i experta en el tema que jo mateix.

Tres exemples, entre d’altres, els hem pogut llegir a la premsa ahir i avui. Si ahir era a El País (La seguridad al desnudo, d’Esther Mitjans Perelló (directora de l’Agència Catalana de Protecció de Dades) i Una dicotomía compatible, d’Enric R. Bartlett, professor de Dret Públic i degà de la Facultat de Dret d’Esade), avui era a La Vanguardia, amb Una verdadera seguridad aeroportuaria, d’E. N. Luttwak, expert del Centre d’Estudis Estratègics de Washington. Tots ells experts en els seus àmbits, i tots ells argumentant en una mateixa direcció: ara com ara, massa ombres, massa dubtes, massa incomoditats, massa incerteses, com per seguir endavant amb la proposta.

De moment, els dubtes inicialment exposats es van ratificant a mida que vaig llegint opinions i valoracions de gent que en sap molt més que jo. Així doncs, mantinc la meva postura.

Font foto: EFE

Faig
meves les paraules de Joan Herrera emplaçant totes les forces polítiques
catalanes a fer un pronunciament contrari al cementiri nuclear a les Terres de
l’Ebre. Trobo efectivament un disbarat i una irresponsabilitat que el territori
més nuclearitzat de tot l’Estat espanyol pagui l’hipoteca d’aquesta infraestructura.

Aquí és on contatarem realment qui estima o no el país, qui creu o no en la
seva gent, i qui confia o no en el seu futur.

Aquells
que volen una opció de futur per al territori no es poden quedar de braços
plegats davant del cementiri nuclear.

Sóc
partidari de mantenir, no ja com a partit, sinó com a país i com a societat, més
encara, com a Humanitat, una oposició ferma i inequívoca en contra a l’aposta
de curta mirada i incalculables conseqüencies que significa l’aposta nuclear.

La
falta de rigor de Rodríguez Zapatero en aquest tema és, també, reprobable, tal
i com assenyalava Herrera desde Tarragona, perquè “vol instal.lar un cementiri
nuclear sense saber quant de temps haurà de continuar acollint aquest tipus de
residus ja que no existeix un calendari de tancament de les nuclears”.

En
definitiva, trobo més que justificada la resposta social que estan donant
diversos col.lectius oposant-se a la proposta.

Logo campanya: No al cementiri Nuclear

Acabo de signar el Manifest a Favor de la Reserva de les Formigues. Ho he fet convençut, però preocupat alhora pel fet de veure com un debat que hauria de ser altament positiu, constructiu, il.lusionant, està derivant en un enfrontament, crec, que molt poc sà i, a llarg termini ho veurem, autodestructiu. Deixeu-me argumentar la meva postura, insisteixo, fermament favorable a la protecció.

No vull amagar, d’entrada, la meva condició de part directament afectada, en tant que practicant apassionat del submarinisme amb ampolla. De fet, és precisament en tant que submarinista he tingut accés a tota mena d’opinions en relació a les reserves marines: favorables i no favorables. Fa poc, en una immersió, el patró em deia. “Coi amb tanta reserva aviat no podrem fer res al mar”. No em vaig amagar, i vaig dir allò que també vull afirmar aquí: ‘Sóc un entusiasta de les reserves. Em fascina baixar, i gaudir de les meravelles submarines, i vull seguir-ho fent durant molt de temps, així com que els meus fills m’hi acompanyin quan en tinguin l’edat. Així doncs, prefereixo una bona immersió, amb un bon fons, que no pas cinc amb un fons erm, sense vida’.

En altres paraules, considero que adequadament dissenyades, ben gestionades, socialment acceptades i del tamany pertinent, suposen allò que Enric Sala anomena un compte d’estalvi (veure Per què costa tant protegir i tan poc destruir? (actualitzat el 9/1/09 amb entrevista a Enric Sala).

Sóc clarament dels que pensem que la conservació i el desenvolupament econòmic són conceptes que poden casar perfectament, sempre que es facin bé les coses, i es tinguin clares les prioritats. Cada cop mes, la millor, i sovint l’única, manera de promoure el desenvolupament econòmic d’una zona costera és aplicant mesures conservacionistes.

Las reserves marines són com comptes d’estalvi on dipositem un capital que no es toca i que es va incrementant amb interessos. L’alternativa, una costa i un mar sense reserves marines, és tenir un compte d’estalvi del qual anem traient diners, però no hi posem res.

Rebobinem una mica i fem-nos les preguntes adequades:

Primera: De qui és el mar? (segueix…)

Acostumem a dir que de tothom, tot i que seria millor dir ‘de ningú’. El problema, però, és que d’aquesta resposta se’n deriva també una altra, de pregunta: qui té dret, llavors, a decidir sobre el mar? aquesta és la veritable qüestió. Massa sovint tenim la sensació que la gestió dels afers marins és una competència exclusivament pesquera. Discrepo profundament. Del mar en vivim i en gaudim tothom, de manera més o menys directa: Pescadors professionals, pescasub, pescadors recreatius, submarinistes, biòlegs, navegants, banyistes, fotògrafs, poetes, pintors, somniadors, consumidors de peix, consumidors de gas, consumidors de … , en fi, tothom.

Malgrat que és més que evident el pes que té el sector pesquer en el conjunt de l’activitat econòmica i social que es deriva del mar, crec que la gestió de les reserves i els espais protegits, així com la gestió de les pràctiques esportives al mar, no ha de ser exclusivament des la perspectiva Pesquera. No he entès mai per qué és el Departament de Pesca qui gestiona, per exemple, aspectes com les titulacions nàutiques o el submarinisme, per exemple, i no Medi Ambient o, fins i tot, Turisme.

Segona pregunta: realment hi ha tanta reserva, tant espai protegit actualment? En absolut!!!!. La situació al conjunt de l’Estat i de Catalunya en particular és lamentable. Menys de l’1% de les nostres aigües estan protegides. A més, al contrari que les àrees més allunyades del Pacífic, la costa espanyola es troba densament poblada i hi ha molts interessos pesquers i comercials.

Recentment proliferen iniciatives interessants en la bona direcció. A la proposta que fa temps es discuteix al voltant de Les Formigues, cal afegir-ne d’altres: el recentment aprovat Parc Natural del Montgrí, Les Medes i El Baix Ter (amb més de 8000 hectàrees protegides), la petició de Depana per tal que l’Estat declari la Punta de la Móra Àrea Marina Protegida (veure lloc web DEPANA), o el compromís de la Ministra Elena Espinosa, responsable de Medi Ambient i Medi Rural i Marítim, quan assegurava a Antonio Cerrillo, de La Vanguardia, que ‘El Cap de Creus será Área Marina Protegida‘, entre d’altres.

Per algú que, com jo, és un convençut entusiasta i ferm defensor de la figura de les Àrees Marines Protegides (nova figura de protecció legal creada arran de la llei del patrimoni natural de la biodiversitat, aprovada el 2007 pel govern espanyol) aquesta mena de notícies són excel.lents. Val a dir, però, que en un i altre cas es tracta de consolidar projectes que fa anys venen duent-se a terme en la seva vessant proteccionista així com social.

En efecte, han estat necessaris llarg i complexos treballs per tal de conèixer la riquesa biològica de la zona, així com imprescindibles processos de participació per comptar amb la complicitat i el consens del territori. Així doncs, espero i confio en què les dues iniciatives prosperin i es concretin, de la mateixa manera que confio en què serviran d’exemple a d’altres zones del litoral català i, per què no, europeu.

I és que segons nombroses persones del món de la ciència, ONG i algunes institucions, caldria com a mínim que la xarxa de Reserves Marines abastés fins un 40% de les aigües del Mediterrani i que englobi diversos ecosistemes. Greenpeace és una d’aquestes ONG (veure, per exemple La propuesta de Greenpeace i en concret els 32 punt que proposen en el següent mapa). La situació, efectivament, és greu.

Les àrees marines totalment protegides no arriben ni a l’1% del Mar Mediterrani. En el viatge que em va dur recentment a Grècia vaig poder constatar la importància d’aquesta mesura (veure apunts La pesca a Grècia i Rodas, Tilos, Chalki,…). De fet, tant Greenpeace Grècia com diverses confraries de pescadors (no totes, val a dir) les reclamaven. I és que les reserves marines són zones en las quals no es permet cap ús de caràcter extractiu, ni pesquer ni miner, ni tampoc el vessament d’agües residuals. Això fa que, en conseqüència, esdevingui zones idònes per a la recuperació de les espècies animals i vegetals sovint deteriorades. En el seu interior hi pot haver zones integrals on estiguin permeses les activitats humanes, per exemple àrees que serveixin com a referència científica o zones on hi hagi hàbitats o espècies particularment sensibles.

Tal i com explica Greenpeace en el seu lloc web, algunes d’aquestes àrees dins de la zona costanera es poden obrir a l’activitat pesquera artesanal i no destructiva, sempre que siguin activitats sostenibles, dins d’uns límits ecològics, i la decisió hagi estat presa amb la participació de les comunitats locals afectades.

Clarament, les Reserves Marines suposen un instrument fonamental de cara a la conservació i grans beneficis per a la pesca a llarg termini, ja que dins d’aquestes zones els peixos poden viure-hi més temps i créixer més. I tal i com ens recorden, per a moltes espècies marines, el tamany sí que és important: de fet, hi ha femelles que si se les permet créxier fins a quatre vegades mes, poden arribar a posar fins a vuit vegades més ous. Aquests ous, a més a més, són de millor qualitat. Per altra banda, tampoc hi ha cap dubte sobre els enormes beneficis que suposen aquestes zones de cara a la ciència, ja que permet fer un seguiment de les espécies i dels seus hàbitats, cosa essencial per a obtenir dades que puguin ser usades en futures polítiques de conservació i gestió.

La responsabilitat de crear aquestes Reserves correspon als Estats de les aigües costaneres corresponents, però les aigües internacionals poden i han de fer front a responsabilitats de manera col.lectiva dins del context del Consell general de Pesca per al Mediterrani i la Convenció per a la Llei del Mar de Nacions Unides (UNCLOS, segons sigles en anglès).

Finalment, estic per una Grenelle de la mer a la catalana. A França ja s’han activat, i de valent. Acaben de concloure un exercici ciutadà i democràtic extraordinari: Le Grenelle de la Mer. Després de setmanes de debats i consultes a tots nivells, inclòs internet, en què ha participat tota mena de gent amb interessos i passions bens diferents, han establert un catàleg de 138 mesures urgents, entre les quals hi ha l’establiment d’una xarxa marina que vinculi els diferents estuaris, l’ampliació de les àrees marines protegides (el 10% de la Zona Econòmica Exclusiva, ZEE, el 2012, per arribar fins el 20% el 2020), la inclusió de la tonyina vermella i del tauró mako a la llista d’espècies protegides de CITES, …

Mentre a nombrosos països el mar és un tema recurrent i central en les campanyes electorals i en el llistat de prioritats polítiques, socials i mediàtiques, a Catalunya, malgrat els 700 kilòmetres de costa, és un tema sovint massa absent del debat polític i social.

Comptem amb excel.lents professionals en tots els àmbits relacionats amb la mar (ciència, periodisme, cinema, esport, nàutica i navegació, submarinisme, pesca, literatura, art…), i amb magnífics programes de televisió com, per exemple, Thalassa.

Així doncs, si som conscients del problema, si tenim la matèria prima, si veiem que a d’altres països, com a França, ja s’hi han posat, si constatem, com ho fem, que el rellotge biològic corre de pressa, i que quan vulguem despertar potser ja serà massa tard, no és hora ja de posar-nos a la feina i sumar-nos a la gran xarxa mundial que està reaccionant en favor de defensar més i millor aquest Planeta Blau en el qual vivim? Jo crec que sí. És el moment, per tant, d’impulsar una Grenelle de la mer a la catalana, i per què no, contribuir a impulsar-ne una de mundial. Jo m’hi apunto, amb entusiasme, amb convicció, i amb l’esperança que encara hi siguem a temps.

EL MAR: COSA DE TOTHOM, RESPONSABILITAT DE TOTHOM, PROPIETAT DE NINGÚ

Foto: Illes Formigues. Font: Palafrugell.cat

En el marc de l’informe que estic preparant
per al Parlament Europeu en relació a Crisi i Gènere, estic consultant una sèrie
de documents que, per ells mateixos, em semblen prou importants. A hores d’ara
no es tracta d’inventar res, em sembla, sinó de posar en pràctica moltes de les
coses que nombrosos grups d’experts i expertes ja han proposat. Aquesta és la
meva feina. Així doncs, en aquest procés, em sembla interessant compartir amb
vosaltres algunes d’aquestes idees i publicacions, com les que podeu trobar,
per exemple, al lloc web de Women Watch: Information and Resources on
Gender Equality and Women Empowerment, vinculat a les Nacions Unides.

Considero particularment interessants les dues reflexions següents, les quals posen molt bé de manifest l’amplitud del problema:

“The financial crisis is expected to have
serious, widespread impacts on the real economy and particularly on the lives
of people already in poverty. Historically, economic recessions have placed a
disproportionate burden on women. Women are more likely than men to be in
vulnerable jobs, to be under-employed or without a job, to lack social
protection, and to have limited access to and control over economic and
financial resources. Policy responses to the financial crisis must take gender
equality perspectives into account to ensure, for example, that women as well
as men can benefit from employment creation and investments in social
infrastructure.

Sha Zukang,
Under-Secretary-General for Economic and Social Affairs

“The scale and impact of the current
crisis is still largely unknown, but it is expected that women and girls in
both developed and developing countries will be particularly affected by job
cuts, lose of livelihoods, increased responsibilities in all spheres of their
life, and an increased risk of societal and domestic violence. A systematic
gender analysis of the current economic crisis is critical for developing
viable solutions and upholding human rights standards.”

Yakin Ertürk, UN
Special Rapporteur on Violence against Women

En quant als textos de referència podeu trobar els següents: (segueix…)

UN resources on the gender
perspectives of the financial crisis:

DAW: UN Division
for the Advancement of Women

Fifty-third session of the
Commission on the Status of Women:
“The gender perspectives of the financial crisis”
The emerging issue on “The gender perspectives of the financial crisis” was
considered at an interactive expert panel which was held on 5 March 2009

Moderator’s summary:
Arabic | Chinese | English | French | Russian | Spanish
Issues paper
Panelists
Papers/Presentations

Fifty-third
session of the Commission on the Status of Women:
Agreed conclusions
– Advance unedited version, 13 March 2009
Note: The final agreed conclusions will be contained in the CSW report which
will be available at the end of June.

Governments must focus on women as
economic agents during global financial crisis if their disproportionate
suffering is to be averted, women’s commission hears
Press release, CSW 53rd session, 5 March 2009

. . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . .

DESA: Department
of Economic and Social Affairs

Impact of
crises on women and children
The Second and Third Committees of the General Assembly considered issues
regarding to the development and advancement of women and adopted several draft
resolutions. DESA News, December 2009

Financial and economic crisis:
Gender perspective
The economic and financial crisis puts a disproportionate burden on women, who
are often concentrated in vulnerable employment, are more likely to be
unemployed than men, tend to have lower unemployment and social security
benefits, and have unequal access to and control over economic and financial
resources. April 2009

. . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
.

ECLAC: Economic
Commission for Latin America and the Caribbean

International
seminar on the gender perspective of the financial crisis
23-24 July 2009, Mexico
City

. . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
.

General Assembly

The Interactive Panel of the United
Nations General Assembly on the Global Financial Crisis
30 October 2008,
United Nations Headquarters

The Human
Impact of the Financial Crisis on Poor and Disempowered People and Countries
Presentation by Sakiko Fukuda-Parr, 30 October 2008, United Nations
Headquarters New York

Interactive
Thematic Dialogue of the UN General Assembly on the World Financial and
Economic Crisis and Its Impact on Development
25-27 March 2009, United Nations Headquarters New York

UN Conference on the World Financial
and Economic Crisis and Its Impact on Development
24-26 June 2009, United Nations Headquarters New York

. . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
.

ILO: International
Labour Organization

ILO Job
Crisis Observatory
The economic crisis is expected to increase the number of unemployed women by
up to 22 million in 2009, the International Labour Office (ILO) says in its
annual Global Employment Trends for Women report (GET), adding that the global
jobs crisis is expected to worsen sharply with the deepening of the recession
in 2009.

Global
Employment Trends for Women report, 2009
This issue of the Global Employment Trends for Women looks at the gender
aspects of the impact of the financial crisis and slowdown in world economic
growth on jobs, and updates indicators on the situation of women in labour
markets around the world.

Asia in the
global economic crisis: Impacts and responses from a gender perspective
Technical note, February 2009

ILO warns
economic crisis could generate up to 22 million more unemployed women in 2009,
jeopardize equality gains at work and at home
Press release, 5 March 2009

. . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . .

OHCHR: Office of
the United Nations High Commissioner for Human Rights

UN Special
Rapporteur on Violence against Women calls on women and men to unite in times
of economic crisis
UNHCHR, 2009

CEDAW: UN
committee concerned by impact of financial crisis on rights of women and girls
UN Committee on the Elimination of Discrimination against Women (CEDAW), 6
February 2009

. . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . .

UNCTAD: UN
Conference on Trade and Development

Public Symposium: The global
economic crisis and development – the way forward
Geneva, Switzerland, 18-19 May 2009

UNCTAD’s inaugural Public Symposium highlighted the ‘human face’ of the global
economic crisis, including a session on “The global downturn: Are women
disproportionately affected?”. It provided a platform for civil society
organisations to voice their concerns and offer ideas firmly anchored in
grassroots realities.
News
/ Overview
Key Topics
Programme
Documents

Expert
meeting on mainstreaming gender in trade policy
Geneva, Switzerland, 10-11 March 2009

Summary: English | French | Spanish

Key Issues
Documents
Report of the
Meeting
Presentations
(Audio)
Presentations
(Text)

As trade
declines from widening Global Crisis, meeting considers effects on Women´s
jobs, empowerment
Information note, 10 March 2009

. . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . .

UNDP: United
Nations Development Programme

The Economic Crisis around the world
Protecting the vulnerable in times of economic crisis

Online Video: Economic Crisis
UNDP, April 2009

The
Economic Crisis and the Garment Industry in Pakistan
Audio Slideshow, UNDP 2009

The effects
of the Economic Crisis on a small business in Uganda
Audio Slideshow, UNDP 2009

In
Cambodia, women and children hit hardest by Economic Crisis
UNDP Newsroom, 8 April 2009

Ad Melkert
warns: Don’t let “rich man’s worry remain poor man’s plight”
UNDP Newsroom, 3 April 2009

Poor
countries threatened with higher death and school drop-out rates
UNDP Newsroom, 31 March 2009

. . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . .

UNECE: Economic
Commission for Europe

“Mobilising
Women’s Potential for Economic Growth and Development: Opportunities and
Challenges in Times of Financial Crisis”
Follow-up International Conference on Financing for Development to Review the
Implementation of the Monterrey Consensus in Doha, Qatar, 29 November – 2
December 2008

. . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . .

UNESCAP:
Economic and Social Commission for Asia and the Pacific

Gender
Implications of the Economic Crisis in Asia-Pacific
Special regional theme on International Women’s Day 2009

Statement
by Noeleen Heyzer, UN Under-Secretary-General and Executive Secretary of ESCAP,
on Gender Implications of the Economic Crisis in Asia-Pacific
Press release, 9 March 2009

Make economic stimulus packages work
for women, top UN official in Asia-Pacific region says
Press release, 5 August 2009

. . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . .

UNESCO: United
Nations Educational, Scientific and Cultural Organization

UNESCO
Future Forum:
“The Potential Impact of the Global Financial and Economic Crisis on Women and
Gender Equality”
The UNESCO Future Forum was held on 2 March 2009 at UNESCO Headquarters to reflect on the
ramifications of the present financial and economic crisis and their
implications for international cooperation in general. The third session was
devoted to the impact of the financial and economic crisis on women and gender
equality. The event webpage includes videos of the panelists and a PowerPoint
presentation by Mayra Buvinic.

. . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . .

UNFPA: United
Nations Population Fund

Prescription for Global Health in
the Face of Crisis: Invest in Women
UNFPA dispatch, 16 June 2009

The Global Economic Crisis and
Health: Why Investing in Women is a Smart Choice
Statement of Thoraya Ahmed Obaid, UNFPA Executive Director, at the World Bank, Washington D.C., 29 June 2009

Family Planning and Reproductive
Health Have Fallen Off Global Development Radar – World Bank, UNFPA
Press release, 30 June 2009

Investing in Women and Girls:
Cost-Effective and Smart Economics, Says UNFPA
Press release, 11 July 2009

. . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . .

UNICEF: United
Nations Children’s Fund

Impact of the Economic Crisis on
Children
Conference , Singapore, 6-7 January 2009

. . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . .

UNIFEM: United
Nations Development Fund for Women

Forum on
the Impact of the Economic Crisis on Women Migrant Workers
The UNIFEM East and Southeast Asia Regional Office, in cooperation with the
International Labour Organization and with support from the European Commission,
organized a Forum on the Gendered Impact of the Economic Crisis on Asian
Migrant Workers on 23-25 April 2009 in Bangkok.

Governments
Need to Ensure Women Do Not Bear the Brunt of the Economic Crisis
News release, 26 June 2009

UNDP,
UNIFEM, Joint Statement on Financial and Economic Crisis
United Nations Conference on the World Financial and Economic Crisis and its
Impact on Development

Making Economic
Stimulus Packages Work for Women
> Panel
discussion, 24 June 2009
> Working
Paper, June 2009

Breakfast
Dialogue on the Economic Crisis: Economic Recovery and Sustainable Development
with Gender Equality
26 June 2009, United
Nations Headquarters New York

Lunch
Seminar: Analysing the Current Economic Crisis and Gender Perspectives in Latin
America
29 June 2009, United
Nations Headquarters New York

The World
Economic and Financial Crisis: What Will It Mean for Gender Equality?
Speech by Inés Alberdi, Fifth Annual Meeting of Women Speakers of Parliament, Vienna, Austria, 13 July 2009

. . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . .

UN-INSTRAW:
United Nations International Research and Training Institute for the
Advancement of Women

The
economic crisis – an opportunity to create new gender policies
News release, 14 July 2009

Global
consultation on impact of the economic crisis on migration from a gender
perspective
News release, 26 June 2009

The
Financial Crisis and Migration Myths
Virtual Community on gender and migration, 2009

Women’s
alternatives to the crisis
UN-INSTRAW will participate in a seminar on the financial crisis organized by
the Universidad del País Vasco (University of the Basque Country), in which
answers and alternatives from a feminist economic viewpoint will be discussed
(25-26 June 2009).
English | Spanish

. . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
.

UN News Centre

Financial
crisis impacts women’s progress in Europe
UN radio news, 22 December 2009

Migiro
warns that economic turmoil has exacerbated violence against women
9 September 2009

Help women
weather economic crisis, UN official tells Asia-Pacific nations
5 August 2009

More women
in Cambodia turning to sex trade amid financial crisis – UN report
21 July 2009

Investing
in women and girls smart choice in troubled economic times – UN officials
11 July 2009

UN and
World Bank voice concerns about funding for family planning
1 July 2009

Declining
trade hurts women in poorer nations, says top UN trade official
10 March 2009

Number of
unemployed women to soar amid economic crisis, warns UN agency
5 March 2009

Global economic crisis expected to
worsen employment prospects for women
UN radio news, 5 March 2009

African
women bear brunt of global crises, warn delegates at UN conference
4 March 2009

Financial
crisis to deepen extreme poverty, increase child mortality rates – UN report
3 March 2009

Women must
be included in solving global economic meltdown, UN says
6 February 2009

Financial
crisis must not diminish support to improve women’s lives, urges Ban
8 October 2008

. . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
.

World Bank

In Africa, ‘Poverty Has a Female Face’
The global economic crisis will drastically reduce African women’s individual
incomes as well as the budgets they manage on behalf of their households, with
particularly damaging consequences for girls. 15 May
2009.
Arabic | Chinese | English | French | Spanish

Women in 33 Countries Highly Vulnerable To
Financial Crisis Effects
World Bank estimates increase in infant mortality, less girl education and
reduced earnings. 6 March 2009.
Arabic | English | French

Brief: The
Global Financial Crisis: Assessing Vulnerability for Women and Children
The current global financial crisis, on top of recent food price increases,
will have serious gender-specific consequences for women in poor countries and
their children. March 2009

In the
midst of the financial crisis, women can be agents of change
8 March 2009

——————–

Font foto:http://khmerization.blogspot.com/2009/03/cambodias-garment-workers-hit-by.html

Una de les meves responsabilitats al Parlament Europeu és el seguiment de les vulneracions de drets humans que tenen lloc al món, i fer-ne les denúncies, en forma de Resolució, pertinents. El sistema és el següent: primer els grups han d’acordar els tres temes d’Urgències a debtre (normalment els dijous de ple d’Estrasburg per la trada), i llavors cada grup fa una proposta de resolució que a continuació toca negociar amb els altres. De vegades s’arriva a un acord de compromís, i de vegades no. En un cas i altre cal votar, ja sigui la proposta conjunta, o les de cada grup.

Per altra banda, hi ha casos que segueixo de forma més específica. En tant que membre de la Delegació amb els països ASEAN, per exemple, un d’aquests casos és Filipines. La seva situació fa temps que reclama que no ens n’oblidem, les constants persecucions, i fins i tot assassinats, a determinats grups i defensors de drets humans, ens obliga a ser vigilants. Els darrers deu anys han desaparegut, almenys, 1000 persones implicades políticament en organitzacions socials o partits d’esquerres. Així doncs, s’imposava una resolució de denúncia, que adjunto, i que tocarà debatre i votar avui dijous. (segueix…)

19/01/2010

B7?0050/2010

MOTION FOR A RESOLUTION with request for inclusion in the agenda for the debate on cases of breaches of human rights, democracy and the rule of law pursuant to Rule 122 of the Rules of Procedure on the Philippines

by Barbara Lochbihler, Christian Engström, Emilie Turunen, Raül Romeva i Rueda, Gerald Häfner, Heidi Hautala on behalf of the Verts/ALE Group

B7?0050/2010

European Parliament resolution on the Philippines

The European Parliament,

–           having regard to the Declaration by the EU Presidency of 25th November 2009 on the killings in the Maguindanao, Philippines and to the statement of Philip Alston, UN Special Rapporteur on extrajudicial killings, of 2nd December 2009,

–           having regard to the UN Covenant on Civil and Political rights and the Additional Protocol thereto to which the Philippines are signatory,

–           having regard to the European Commission’s Country Strategy Paper 2007-2013 for the Philippines,

–           having regard to the Financing Agreement for the EU-Philippines Justice Support Programme intended to speed up judicial proceedings against the perpetrators of extrajudicial killings, signed in October 2009,

–           having regard to the upcoming Presidential, legislative and local elections that will be held in the Philippines on Monday, May 10, 2010

–           having regard to its previous resolutions on the Philippines,

–           having regard to Rule 122(5) of its Rules of Procedure,

A. Whereas political killings and disappearances, especially of activists and human rights defenders from left-leaning organisations, continue to be widespread in the Philippines and whereas human rights organisations speak of more than 1000 politically motivated murders and disappearances in the past decade,

B. whereas the virtual impunity of the perpetrators and the government’s inability to effectively tackle the politically motivated violence in the country makes it very difficult to bring those responsible to justice, despite the government’s commitments during its Universal Periodic Review in 2008,

C. Whereas hundreds of thousands of people remain internally displaced by the conflict opposing the Government and the Moro Islamic Liberation Front, due to military clashes between the Armed Forces of the Philippines and the NPA, which remains active throughout the country, and by military operations against criminal groups such as the ASG in the island Provinces of Sulu and Basilan in Western Mindanao,

D. Whereas on 23 November 100 armed men of a local militia led by the Amapatuan family, including officials of the local police force, tortured and brutally murdered 57 members of a convoy of female relatives of Esmail Mangudadatu, accompanied by about 30 journalists as well as lawyers, who were on their way to file Mangudadatu’s candidacy for governorship of Magindanao province in Mindanao,

E. Whereas this massacre, representing the biggest death toll of journalists ever in one incident anywhere in the world, revealed in a shocking way to what extent local warlords, the corruption of the security forces and apparent impunity for the most ruthless crimes have taken hold of the Philippines,

F. Whereas the initial inquiry into the incident showed all the marks of the dysfunctional legal system, with late arrival of security forces at the sight, delayed investigations, inadequate crime scene analysis, and unwillingness to interview suspected military and police personnel, as well as intimidation of witnesses and the prosecution which resulted in the resignation of the first assigned judge on 16 December,  

G. Whereas on 24 November the government declared a state of emergency in the two provinces concerned, thus putting the military in charge of law and order, invited international forensic experts to support the inquiry  and on 4 December went even as far as to declare martial law in Maguindanao for one week, the first such decision since 1972,

H. Whereas this move let to the arrest of the leading members of the Ampatuan family, the discovery a staggering arsenal of weapons and thousands of hidden voter identification cards hinting towards massive vote rigging in favour of  President Arroyo’s political party Lakas-Kampi-CMD,

I. whereas the elections in the Philippines have in the past been marred by frequent extrajudicial executions of political opponents committed by private armies and militias employed by politically influential families and whereas there is every indication that an increase in killings of political activists will take place in the run-up to the May 2010 elections,

J. whereas the brutal killings in Maguindanao constitute a major setback for peace and democracy in the Philippines and puts in jeopardy the peace talks between the Philippine government and the Moro Islamic Liberation Front which resumed on 8 December in Kuala Lumpur, facilitated by the Malaysian government,

1. Strongly condemns the brutal killing on 23 November of 57 civilians including some 30 journalists and members of a local politician’s family preparing to participate in the electoral process in the southern province of Maguindanao;

2. Welcomes the eventual response of the Philippine government to the massacre and stresses that the police investigation must be comprehensive and independent and that it must be followed by effective prosecutions of all those responsible for the murders;

3. Calls on the responsible authorities in the Philippines to do their utmost to identify the perpetrators including members of the security forces and bring them to justice without delay; further requests that the government ensures an urgent protection of witnesses;

4. Calls on the government to take decisive steps in order to end extrajudicial killings and disappearances, to release all disappeared who are still in captivity and to shed light on all other unresolved cases; urges the government to ratify the UN Convention on Forced Disappearances;

5. Requests the government’s decisive action in order to immediately stop all private and local funding of police and military auxiliaries and to disband paramilitary forces and local militias; to this aim calls on President Arroyo to revoke Executive Order 546;

6. Welcomes in this respect the gun ban recently issued by the Commission on Elections in preparation for the 10 May polls,

7. Is deeply concerned that the administration’s personal links with the Ampatuan family could hinder rather than help in an impartial investigation into the killings and requests that the Amaptuan family be questioned by the National Bureau of Investigation;

8. Expresses its concern that the declaration of the state of emergency by the President combined with giving greater powers to the armed forces that in the past were implicated in numerous extrajudicial killings will not prevent or mitigate election violence in the Mindanao province;

9. Calls on the government to increase efforts to eliminate instances of political violence in order to assure the future of the democracy in the Philippines; calls in particular on the authorities to establish a high-level task force with broad political support in order to urgently put into place measures to prevent election-related violence in the months ahead of the May elections and to take steps designed to protect the media and the freedom of expression in general;

10. Welcomes the European Commission’s support programme EP JUST to strengthen the Philippine criminal justice system including awareness raising for basic Human Rights principles among the security services, and support for the Commission on Human Rights and civil society;

11.Instructs its President to forward this resolution to the Council, the Commission, the President and Government of the Philippines, the United Nations High Commissioner for Human Rights and the governments of the ASEAN Member States.

Foto:  Armes confiscades a més de 3000 grups armats existents a Filipines. Font: BBC

En el marc del debat que tindrem aquest matí, a Estrasburg, sobre l’agenda de la Presidència espanyola de la UE, en el qual intervindrà el President Rodríguez Zapatero en tant que co-president del Consell de la UE, he preparat la següent intervenció que adjunto per al vostre coneixement:

Intervención en pleno de Raül Romeva durante debate sobre Presidencia española de la UE (20 enero de 2010)

Sr. Presidente, corre usted el riesgo de hacer la política del cocodrilo, con una gran boca pero sin orejas para escuchar.

Nada me gustaría más que poderle felicitar dentro de seis meses por haber puesto en marcha medidas que nos permitan salir de la crisis (lo que implica mayor y mejor gobierno económico) y por haber reorientado la UE en un sentido más social, ecológico y democrático.

Pero hoy debo confesarle mi preocupación ante el hecho de que en el programa de la presidencia española las intenciones sobre los planes de estímulo sean inciertas, y las menciones sobre el Gobierno económico de la Unión muy marginales.

Además, para afrontar una verdadera reforma fiscal, que incluya recursos europeos para hacer política social y que tenga claramente una dimensión verde, es preciso dejar claro que quien contamine debe pagar, y quien actúe de forma fraudulenta e irresponsable también, sea un Banco, una multinacional o un evasor fiscal. Pero también ahí percibo timidez en sus propuestas, y demasiadas concesiones a quienes hipotecan de forma tan descarada nuestro presente y nuestro futuro social y ambiental.

Por otra parte, son muchas las cumbres previstas durante su presidencia, ya sea con países de America Latina o del Mediterraneo. Quiero mostrar aquí mi precupación sobre dos aspectos: uno, su decisión de revisar la Jurisdicción Universal, ya que nos debilita a la hora de combatir a genocidas y criminales universals (sean estos de Israel, de China o de Guatemala), y dos, que en casos como Marruecos (per el Sáhara) o Colombia, entre otros, prime los acuerdos comerciales antes que la defensa de los derechos humanos.

Por último, Sr. Presidente, donde sí espero que tenga resultados és en su compromiso con la igualdad entre hombres y mujeres. Ahí, Sr. Presidente, tengo mucha fe en usted. No la defraude por favor.

Foto: visita de la Conferència de Presidents a Madrid a finals de desembre per conèixer el programa de la Presidència espanyola a la qual vaig participar en nom del meu Grup Verds/ALE. A la foto, el quart per l’esquerra de la fila de darrera.

Avui dimarts 19 gener de 2010, el Parlament europeu ha debatut amb l’Alta Representant de la UE, Sra. Ashton, així com amb el Comissari europeu pel Desenvolupament, M. de Gucht, la catastròfica situació humanitària a Haití, després del sisme que ha devastat l’illa.

Més enllà de la necessària resposta humanitària, considero important avaluar també el marc i el context de tal desastre, sobretot per definir les línees d’actuació en la fase de rehabilitació.

Els anys 1970, Haití era un país gairebé autosuficient en termes alimentaris, produïa 90% de les seves necessitats agrícoles. Avui, n’importa més de la meitat. És evident que aquesta circumstància ha afectat a la situació de l’economia local haitiana. Haití, des d’abans d’aquest terratrèmol, era un país sense recursos, simplement perquè se l’havia privat d’aquests recursos.

Així doncs, és evident que la urgència reclama que aportem el màxim de suport a Haití per afrontar no només les necessitats immediates, sinó les que hi haurà a mig  i llarg termini.

En aquest sentit, les dificultats per tal de posar en marxa l’ajuda internacional són un mal símptoma i posen de manifest que, almenys en termes d’ajuda multilateral, no hem après prou els darrers anys.

Falla, novament, la coordinació, i sobra, novament, les ganes de protagonisme de determinats actors. Tot seria molt més senzill, segurament, si haguéssim invertit els recursos necessaris per tal d’establir les institucions que poguessin fer-se càrrec, avui, de la crisi, i si, al mateix temps, no haguéssim contribuit a l’empobriment econòmic i institucional, del país.

A la seva compareixença d’avui, tant la UE com els Estats membres han exposat les xifres que han posat a disposició de la gestió de la crisi:

Si no m’erro, la UE preveu destinar-hi 130 milions d’euros a curt termini, i 200 milions per a les necessitats a més llarg terme.

Comparem ara aquesta xifra, per exemple, els 155.000 Milions de dòlars que els governs han acceptat donar als principals bancs americans o de la City, només per a aquest any.

Quin és el model de desenvolupament que volem veritablement promoure?

L’ajuda humanitària d’urgència és necessària, però no és suficient. No ha de substituir en cap cas l’ajuda al desenvolupament, la qual no pot ésser percebuda per part dels països que la reben com si fos una imposició. Peró és que a més a més tampoc pot ser una excusa per apropiar-se militarment d’un país empobrit i debilitat.

La millor manera d’ajudar els països en situacions tan extrema segueix essent permetre´ls ser autosuficients i permetre’ls desenvolupar-se gràcies als seus propis recursos.

És per això que s’imposa, entre d’altres mesures, condonar el deute, i extreure les lliçons oportunes de cara a d’altres països als quals estem condemnant a una pobresa estructural i que, davant d’un terretrèmol o d’un Tsunami, ens recordaran tot allò que podiem haver fet, i, simplement, no hem volgut fer.

Malauradament llavors ja serà massa tard.

Foto: tropes dels Estats Units aterrant davant el Palau destruït pel sisme. Font: AP

En el marc de la sentència sobre símbols religiosos dictada pel Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg els grups Verds/ALE (Romeva, Sargentini i Flautre) i GUE/NGL (Tavares, Mélenchon, Chountis) hem presentat una proposta de resolució al Parlament Europeu. El text, que ja vàrem debatre el mes de desembre, l’haurem de votar dimecres 20 de gener. A grans trets, el text reclama:

1.    La separació de l’Estat i qualsevol confessió religiosa, així com a favor de la llibertat de pensament i consciència.

2.    Que les autoritats públiques han de representar a tota la ciutadania amb independència de les conviccions o creences personals que puguin tenir.

3.    Que les autoritats tenen l’obligació jurídica d’aplicar la sentència del TEDH de forma immediata.

4.    Que les autoritats públiques han de vetllar per la no discriminació i pel respecte dels drets fonamentals de qualsevol ciutadà, essent bàsic el de la llibertat de pensament, consciència, inclòs el de religió, així com el de l’educació.

El suport que hem rebut de part de nombroses persones a través de la xarxa posa de manifets la importància del tema.

Adjunto el text sencer de la proposta de resolució: (segueix…)

PROPUESTA DE RESOLUCIÓN COMÚN presentada de conformidad con el artículo 115, apartado 5, del Reglamento para sustituir a las propuestas de resolución presentadas por los siguientes grupos:

Verts/ALE (B7?0275/2009) i GUE/NGL (B7?0277/2009)

sobre los derechos humanos, los símbolos religiosos y la subsidiariedad

By: Judith Sargentini, Raül Romeva i Rueda, Hélène Flautre, en nombre del Grupo Verts/ALE; and Rui Tavares, Nikolaos Chountis, Jean-Luc Mélenchon en nombre del Grupo GUE/NGL.

Resolución del Parlamento Europeo sobre los derechos humanos, los símbolos religiosos y la subsidiariedad

El Parlamento Europeo,

–    Vistos la libertad de pensamiento, de conciencia y de religión, el derecho a la educación y la prohibición de la discriminación, consagrados por instrumentos internacionales y europeos en materia de derechos humanos y libertades fundamentales, y, en particular, en los artículos 9 y 14 del Convenio Europeo para la Protección de los Derechos Humanos y de las Libertades Fundamentales (CEDH), el artículo 2 del Protocolo n º 1 del mismo y los artículos 10, 14 y 21 de la Carta de los Derechos Fundamentales de la Unión Europea,

–    Vista, entre otras cosas, la sentencia del Tribunal Europeo de Derechos Humanos en el asunto Lautsi/Italia,

–    Vista la futura adhesión de la UE al CEDH,

–    Visto el artículo 115, apartado 5, de su Reglamento,

A.      Considerando que el Tribunal Europeo de Derechos Humanos ha dictado la sentencia en el asunto Lautsi/Italia sobre la base del CEDH, del que son partes signatarias todos los Estados miembros de la UE, incluida Italia,

B.      Considerando que, de conformidad con los criterios de Copenhague, ser parte del CEDH es una de las condiciones para ser miembro de la Unión Europea y que la UE basa su diálogo internacional en materia de derechos humanos en el CEDH, entre otros instrumentos,

C.      Considerando que la Carta de los Derechos Fundamentales de la Unión Europea se elaboró tomando como base el CEDH y la jurisprudencia del Tribunal Europeo de Derechos Humanos, y que es vinculante para todos los Estados miembros de la UE en virtud del articulo 6, apartado1, del TUE,

D.      Considerando que el CEDH es totalmente coherente con el principio de subsidiariedad, dado que el Tribunal Europeo de Derechos Humanos interviene únicamente una vez agotadas todas las vías de recurso internas y sólo cuando un Estado parte del CEDH no respeta los derechos humanos y las libertades fundamentales establecidos en el CEDH y en sus Protocolos,

E.      Considerando que el CEDH contempla mecanismos de recurso, y que Italia se ha acogido a los mismos apelando ante la Gran Sala del Tribunal Europeo de Derechos Humanos para solicitar la revisión de la sentencia,

F.      Considerando que, sobre la base del artículo 6, apartado 2, del TUE, la UE reconoce la importancia del CEDH y de la jurisprudencia del Tribunal Europeo de Derechos Humanos, pues este artículo establece que «la Unión se adherirá al Convenio Europeo para la Protección de los Derechos Humanos y de las Libertades Fundamentales», asegurándose de que, en sus ámbitos de competencias, la UE no vulnere el CEDH,

G.      Considerando que la neutralidad de las autoridades públicas no afecta a la libertad de religión, pero constituye un requisito previo necesario para el pluralismo de la sociedad en general,

1.   Manifiesta su compromiso para con el principio de separación de la Iglesia y el Estado, la libertad de pensamiento, de conciencia, de religión y de creencias, el derecho a la educación y la prohibición de la discriminación;

2.   Recuerda que los Estados miembros deben respetar y aplicar en el ámbito nacional, sobre la base del principio de subsidiariedad, los derechos humanos y las libertades fundamentales consagrados en el CEDH, en la jurisprudencia del Tribunal Europeo de Derechos Humanos y en la Carta de los Derechos Fundamentales de la Unión Europea;

3.   Considera que los Estados miembros pueden regular a escala nacional las cuestiones relacionadas con conflictos entre los derechos humanos, buscando las maneras más adecuadas para abordar los derechos individuales sin que exista discriminación y reduciendo así al mínimo los recursos a los tribunales tanto a nivel nacional como internacional;

4.   Considera que únicamente los Estados basados en el principio de separación de la Iglesia y del Estado (en contraposición con los Estados teocráticos) pueden encontrar las soluciones adecuadas para salvaguardar de forma universal el derecho a la libertad de pensamiento, de conciencia y de religión, el derecho a la educación y la prohibición de la discriminación, todos ellos valores centrales de la UE;

5.   Considera que las autoridades públicas, a escala nacional y de la UE, deben representar y atender a todos los ciudadanos sin discriminación, con independencia de creencias, religión o filosofía, y que deben tomar medidas para proteger los derechos de cada persona; considera que, en el caso de las escuelas estatales, en particular, los estudiantes merecen un trato justo y equitativo con independencia de sus creencias religiosas o filosóficas;

6.   Opina que los símbolos religiosos no se deben exhibir de forma obligatoria en los locales utilizados por las autoridades públicas, mientras que debe garantizarse plenamente la libertad de uso, porte o exhibición de dichos símbolos en recintos privados, como los domicilios, los lugares de culto o las escuelas religiosas, así como en los espacios públicos;

7.   Señala que los Estados miembros de la UE tienen la obligación jurídica, a nivel nacional, internacional y europeo, de aplicar plenamente las sentencias del Tribunal Europeo de Derechos Humanos, tanto sobre la base de los compromisos adquiridos con la firma y ratificación del CEDH, como de su pertenencia a la Unión Europea, tal y como prevé el artículo 6 del TUE;

8.            Encarga a su Presidente que transmita la presente Resolución a los Estados miembros.

Font foto: Panorama.it

L’article que l’assagista i politòleg Sami Naïr publica avui a El Periódico (“Els atacs a immigrants al país transalpí”) és un magnífic avís per a navegants en relació a què podria passar si prospera la proposta feta a Vic de no incloure les persones immigrades al padró. Alguns hi veuran el paral.lelisme exagerat. No ho és pas. No fa pas tant que a Itàlia pensaven que mai passaria allò que avui està passant. I si passa és per què, com diu Sami Naïr, mentre s’ha anat gestant massa gent ha mirat cap a una altra banda. Com diu Naïr: Al negar-se a condemnar enèrgicament la xenofòbia, Europa demostra no tenir consciència ètica. No oblidem per altra banda que, tant allò que s’esdevé a Itàlia, com els forats que té la nova Llei d’Estrangeria, són simples derivades d’aquella famosa Directiva del Retorn (o de la Vergonya), que alguns vàrem combatre durament, però que finalment va ser aprovada per les actuals majories existents a l’Eurocambra.

Diguem-ho clar: Ni Vic en particular ni Catalunya en general són comparables amb la situació de la Itàlia actual, ni de bon tros. Tanmateix, si permetem i promovem certes actituds ens hi podriem acabar semblant massa. I això, francament, em fa un pànic terrible.

Confio encara amb què primi el sentit comú de tots plegats que s’arxivi definitivament la proposta en discusió, i que comencem a treballar per una Catalunya integradora i escrupolosament respectuosa i promotora dels drets humans que ens permeti sentir-nos-en orgullosos, cosa que, ara com ara, molts italians i italianes no poden dir del seu país. I la millor manera de fer-ho és no relacionar presència d’estrangers i crisi d’ocupació, cosa que vol dir concedir drets als que treballen i contribueixen a la riquesa social. 

El Periódico 

ELS ATACS A IMMIGRANTS AL PAÍS TRANSALPÍ

L’ascens del racisme a Itàlia

• Al negar-se a condemnar enèrgicament la xenofòbia, Europa demostra no tenir consciència ètica

SAMI Nair*

El que havia de passar, passa: l’odi contra els estrangers, i en particular els immigrants, destil·lat amb regularitat per part delpoder berlusconià i els seus aliats neofeixistes de la Lliga del Nord, ara recolzats per les organitzacions mafioses, especialment la N’Drangheta calabresa, acaba de ser descarregat contra els treballadors subsaharians de Rosarno. Els seus habitants han organitzat una cacera humana, comparable a la d’El Ejido a Espanya, però encara molt més violenta: 68 immigrants han estat ferits i dos milers evacuats sota protecció policial. Les agressions es van realitzar amb barres de ferro i cotxes llançats contra els «negres». Els habitants van arribar fins i tot a organitzar cordons als carrers, parant els africans per apallissar-los de manera despietada. La ciutat s’ha buidat d’immigrants i el dia 9 de gener es van utilitzar buldòzers per destruir el campament de barraques.

PRETENIEN respondre així a una manifestació pacífica organitzada el dijous anterior pels immigrants per protestar contra les vexacions, humiliacions i agressions racistes de les quals eren víctimes en aquesta petita localitat. Deu dies enrere, havien atacat amb escopetes de trombó els immigrants que reclamaven unes condicions decents de treball. L’organització mafiosa N’Drangheta, vinculada als empresaris, és la que ha organitzat aquests pogroms amb l’objectiu de reprimir les reivindicacions salarials i de condicions de treball dels obrers estrangers. La màfia, braç armat dels patrons clandestins, controla la collita de cítrics, que ocupa uns 4.000 immigrants cada any. Aquests treballadors no només no tenen documents d’identitat, sinó que els està prohibit reclamar-lo; viuen en campaments de barraques insalubres i no perceben més de 25 euros per dia.

Es tracta, doncs, d’una conjunció particularment salvatge de racisme i feixisme antisocial en un país de l’Europademocràtica. La premsa vinculada al poder polític, la més escoltada i llegida, o bé silencia aquesta situació o bé la intenta minimitzar. En paral·lel, el Govern no deixa d’aprovar lleis tan lliberticides com portadores de violència contra els estrangers.

L’oposició, si és que se’n pot parlar, reconeix la seva impotència i no fa gaire cosa per ajudar els immigrants. Probablement no hi ha cap més país on la violència racista es doni amb tanta facilitat com a Itàlia, i és un escàndol veure com les autoritats europees callen.

¿On S’ATURARÀ aquesta boja lògica d’exclusió? ¿Quantes agressions, humiliacions o assassinats faran falta perquè els poders públics entenguin que cal lluitar enèrgicament contra aquests actes? La millor manera és no relacionar presència d’estrangers i crisi d’ocupació; és concedir drets als que treballen i contribueixen a la riquesa social. El control de les fronteres o la interrupció de la immigració de treball són mesures legítimes en període de crisi econòmica, però també és necessària una verdadera política de reconeixement dels drets d’aquells que ja estan instal·lats. Al negar-se a condemnar enèrgicament els actes racistes a Itàlia, Europa demostra que no té consciència ètica. La història es repeteix davant els nostres ulls i tot sembla passar com si no tinguéssim memòria.

*Politòleg i assagista. 

Foto: LEONARD BEARD