Raül Romeva i Rueda

Lamento l’adopció, avui, de l’acord al qual han arribat els ministres d’interior de la UE per tal de proporcionar les dades SWIFT a les autoritats dels Estats Units, acció que a més a més no és recíproca, igual com ho fa també el meu company de grup i ponent a l’ombra per les qüestions de SWIFT, Jan Albrecht:

EU-US bank data transfers: Data protection and basic rights: EU governments pull a SWIFT one           

EU interior ministers today approved an agreement on providing data on bank transfers through the SWIFT system to US authorities. The agreement, which is not reciprocal, lacks critical safeguards including passing of information to third parties and the right of scrutiny by an independent data protection body.

German Green MEP Jan-Philipp Albrecht, member of the EP civil liberties committee, commented, and Raül Romeva, Green/EFA co-ordinator for LIBE:

“Today is a black day for citizens’ rights and democracy in Europe. The EU has caved into pressure from US security services and agreed to downgrade fundamental rights and data protection standards for its own people.

It is a disgrace that EU interior ministers have rushed through this decision on the very last day before the EU Parliament gains co-legislative rights on this issue. The agreement disregards calls by Parliament and data protection rights organisations to respect basic international standards. The US has been given a carte blanche to ignore EU legal provisions on data protection.

Last minute attempts to placate the Parliament with promises for the future are worthless. Today’s contractual decision sets a precedent that the US can count on, despite any protests. A return to clearly defined rights is simply not possible on the basis of this agreement. We are considering making a complaint to the European Court of Justice, since national governments are clearly not acting in the interests of their own people.”

Foto: Logo del Society for Worldwide Interbank Financial Telecommunication (SWIFT). Veure més a : http://en.wikipedia.org/wiki/SWIFT 

A pocs dies que comenci la reunió més important sobre
el Clima de la història, al de Cophenague, és prou interessant llegir les
reflexions del President del Grup Sobre el Canvi Climàtic i co-Premi Nobel de
la Pau, Rajendra Pachauri. La hi fa Antonio Cerrillo, conegut periodista ambiental de La Vanguardia, i tant les preguntes com les respostes, de ben segur, suscitaran un interessant, i oportú, debat.

Rajendra
Pachauri: “No hay que comer carne, ni conducir un 4×4”

El presidente del Grupo sobre Cambio Climático (ONU) sostiene que
“debemos cambiar el sistema de valores y la definición de lo que es el
bienestar económico”

ANTONO CERRILLO  | La
Vanguardia, Madrid | 28/11/2009 | 

Rajendra Pachauri, presidente del Grupo Intergubernamental de Expertos
sobre Cambio Climático de la ONU (IPCC), confía en que la cumbre de Copenhague
se salde con un gran acuerdo político. Afirma que los escépticos sobre el
calentamiento “se han reducido drásticamente” y aboga por implantar
nuevas pautas de consumo. “No hay ni que comer carne ni conducir un
4×4”, dice antes de clausurar ayer viernes unas jornadas internacionales
sobre cambio climático y energías renovables organizadas por Casa Asia y Casa
África en CaixaForum en Madrid. El miércoles tuvieron lugar estas sesiones en
Barcelona.

-¿Qué opina sobre los anuncios hechos por Estados Unidos y China para
limitar los gases invernadero?
-Con estos anuncios se dan avances muy positivos. El hecho de que el presidente
Obama haya decidido asistir a la cumbre de Copenhague y que previsiblemente
anuncie una reducción del 17% de los gases en el 2020 respecto a los niveles de
2005 da más esperanzas. Supone un gran impulso para llegar a un acuerdo
efectivo.

-¿Es suficiente el compromiso de China, que habla de frenar su intensidad
energética?
-Lo que ha dicho China también es alentador. China se ha planteado una
reducción del 40% en la intensidad energética para el año 2020 respecto a los
niveles del 2005. Pero una parte significativa de este objetivo ya ha sido
alcanzada. En cualquier caso, si los países desarrollados asumen metas muy
ambiciosas en un plazo de tiempo determinado, quizá entonces China se anime y
haga mucho más, también. Pero, independientemente del acuerdo al que se llegue,
hay que valorar que tendremos mucho trabajo por delante después de la
conferencia.

-¿La energía nuclear es una solución?
-No siempre. La energía nuclear tiene que tener una base técnica sólida y
científica. Hay que tener instalaciones seguras y organizaciones de regulación
adecuadas. Hay que asegurarse que se dan todos esos elementos antes de
considerar el desarrollo de la energía nuclear.

Foto: Rajendra Pachaundri Font: Bernardo Rodriguez / EFE

En relació a alguns desinformacions relatives a les votacions sobre el Paquet Telecom que va adoptar el Parlament Europeu dimarts passat voldria fer les següents puntualitzacions:

He seguit de ben a prop aquest debat, i no només això, sinó que n’he fet bandera de la transparència, com ho demostren apunts com aquest del passat mes de maig ( A favor de l’accés lliure a la xarxa (reflexió sobre la votació avui del Paquet telecom al Parlament Europeu)) o el fet que el dia del debat, el passat dilluns 23, vaig relatar i comentar-lo en directe des del meu Facebook (http://www.facebook.com/raulrromeva) . La meva postura no ha canviat, i segueixo essent clarament partidari de la Neutralitat de la Xarxa i, en conseqüència, a favor dels drets dels internautes.

Ara fa unes setmanes va tenir lloc la negociació definitiva entre el Consell, la Comissió i el Parlament Europeu, l’anomenada conciliació. En nom del nostre Grup, Verds/ALE, van participar en la negociació en Philip Lamberts i en Christian Engström, del Partit Pirata, i poc sospitós, per tant, de no estar al cas del tema. Conscients tots de la importància de la votació li vàrem demanar què ens assessorava fer, i ens va recomanar votar a favor donat que s’havien recollit moltes més garanties de les que a priori estaven previstes. En concret, el text finalment adoptat estableix el següent: ‘no measures restricting end-users’ access to the internet may be taken unless they are appropriate, proportionate and necessary within a democratic society – and never without a prior, fair and impartial procedure that includes the right to be heard and respects the presumption of innocence and the right to privacy.’

La valoració d’Engström va ser que el text suposava un avenç, insuficient, però en la bona direció: Telecoms package: A victory for internet users, but not the end of the line for defending their rights.

Donada la complexitat del tema, i les múltiples variables tècniques i jurídiques de l’assumpte, reconec que li vaig fer confiança, especialment tenint en compte que prové d’un partit que, precisament, ha fet bandera d’aquest tema. Entenia (i entenc) que si ell ens indicava votar favorablement, era per què hi havia base per fer-ho. No obstant, les moltes incògnites que hi ha sobre el procés, i sobretot sobre com aquest s’implementarà a l’Estat, em van convèncer per  tal de canviar el meu vot i optar finalment, a títol personal, per l’ABSTENCIÓ. 

De fet, vaig fer la següent valoració que vaig fer pública ja al meu Facebook, dilluns (http://www.facebook.com/raulrromeva ): “VALORACIó PERSONAL: després de seguir el debat, i de veure com ha canviat la proposta al llarg dels darrers mesos voldria fer la següent valoració, en tres parts: 1. el text original, inspirat en la filosofia Sarkozy, ha quedat clarament modificat en favor de més garanties i drets per als internautes. 2. Tanmateix, resta encara un important marge interpretatiu que farà molt necessari vigilar la manera com aquesta norma serà transposada als Estats membres. i 3. En relació a la promoció i defensa dels drets d’autor, voldria assenyalar que crec que són, no només necessaris, sinó imprescindibles, si volem protegir la cultura i la creació (en canvi no comparteixo la política del copyright), tanmateix, crec que això no s’ha de fer en contra dels drets dels internautes (de fet la majoria dels artistes, sinó tots, són també internautes). En síntesi, cal trobar la manera de compatibilitzar la promoció i la defensa d’ambdós drets.”

A més a més, el mateix Engström explicava el contingut del text adoptat en els termes següents: The Telecoms Package is ammunition to stop Hadopi.

Vist l’impacte que posteriorment ha tingut el tema a, per exemple, l’Estat espanyol, constato que segueix havent-hi, legítimament, molts dubtes en quant a la implementació de la norma a alguns Estats. Nosaltres (Lamberts, Engstrom i jo mateix) també els tenim. Crec sincerament que els nostres negociadors (Lamberts i Engstrom) van fer una bona feina, gens fàcil, i difícil d’explicar en tot cas. Valorant l’assumpte a posteriori potser, com a grup hauríem pogut votar contra o, almenys, abstenir-nos (que és l’opció que crec hauria estat la més adequada). L’efecte, malauradament, hauria estat el mateix. La votació important va ser la de la primera lectura, quan vàrem votar l’article 138, guanyat primer i perdut després, i que va fer que jo acabés votant contra el paquet. Les majories al Parlament ens havien deixat sense massa marge de millora, i de fet el resultat aconseguit supera totes les expectatives previstes.

L’àmbit europeu s’ha demostrat un espai impossible per anar més enllà, donada la postura intransigent d’alguns països, com França, per això per a molts de nosaltres era qüestió de garantir que, esgotada la via europea, quan el tema es transposés als Estats es respectessin precisament aquestes garanties. Ara el tema passa a l’àmbit dels Estats, i és aquí on tocarà plantar cara. I caldrà fer-ho de manera diàfana. M’hi apunto, com no.

Tal i com ho veig no és una derrota sinó una no victòria. Nosaltres, els favorables a la neutralitat de la Xarxa, no hem guanyat, però Sarkozy tampoc. Hem fet taules. Dit en altres paraules, el tema segueix obert, i d’això es tractava precisament, que no es tanqués en fals, tal i com volien els Sarkozy i Mandelsson amb les seves propostes Hadopy i d’altres. En altres paraules, el partit continua, simplement canvia de camp.

Confio que aquestes dades ajudin a tenir millors arguments per valorar el procés i la votació. I sobretot a no defallir.

Fotografia de la votació final de l’Informe Trautman, o Paquet Telecom. Font: Christian Engstrom.

No sense dificultats hem aconseguit posar d’acord les diferents sensibilitats del Grup Verds/ALE al PE en relació al tema d’Orient Mitjà (un assumpte gens senzill, ho garantitzo), per enviar un missatge clar a la comunitat internacional en relació al conflicte, i en el marc del 29 de novembre, jornada internacional de solidaritat amb el poble palestí que va instituir l’Organització de les Nacions Unides l’any 1977.

A petició de l’ONU, els voltants del 29 de novembre tenen lloc diverses activitats commemoratives i reivindicatives en favor dels drets del Poble Palestí.

El Grup Verds/ALE ens hi hem volgut sumar amb una acció simbòlica que tindrà lloc durant la votació d’avui, a les 12.00, i que consisteix a mostrar un un cartell amb un mapa de Palestina i Israel, amb les fronteres del 1967!!!!, i en què s’hi llegeix: “Stop à l’occupation” et “La paix et deux Etats maintenant” (=Pau i dos Estats ara).

Adjunto la intervenció que acabo de fer avui, en plenari, a Estrasburg, en relació a la diada commemorativa (que no festiva) del 25N, sobre la Violència contra les Dones.

Intervenció de Raül Romeva el dia 25 de noviembre, dia Internacional contra la Violència contra les dones

Violence against women is a structural and widespread problem throughout Europe. One in 5 women in the EU has been subjected to domestic violence. Large-scale prevalence studies in Sweden, Germany and Finland show that at least 30-50% of women between 16 and 67 have at one time been victims of physical or sexual violence, and if psychological violence is included the figures raise to between 45-50%.

The term ‘violence against women’ is to be understood as any act of gender-based violence, which results in, or is likely to result in, physical, sexual or psychological harm or suffering to women, including threats of such acts, coercion, or arbitrary deprivation of liberty, whether occurring in public or private life.

I welcome the demand on Council and Commission to establish a clear legal basis for combating all forms of violence against women – this has been a Greens/EFA request for years. I also urge Council and Commission to take a decision on the full communitarisation of a European policy.  None of the EU Member States are succeeding in successfully addressing this problem on their own. Zero tolerance towards all forms of violence against women must become a top priority of all institutions throughout Europe.

Parliament’s demand on Council and Commission for a targeted and a more coherent EU policy plan to combat all forms of violence against women is a step into the right direction, likewise the proposal by the forthcoming Spanish Presidency to set up an Observatory on Violence against Women to be established in the EU Gender Institute.

Furthermore, as the rapporteur on Feminicides, the EP report on the killing of women in Mexico and Latin America I am very pleased that the Parliament also followed my request in addressing violence against women and the gender-related dimension of human rights violations internationally, in particular in the context of the bilateral association and international trade agreements in force and those under negotiations.

Finally, I wish to inform you about the presence here in the Parliament of the Collectif des Femmes Congolaises pour la Paix et la Justice, that have been distributing flowers as a reminder of all the job that is needed to be done.

Finally 

Foto: La violació és sovint usada com a arma de guerra en conflictes armats, com al Congo. Font: PressTV

El debat sobre la Pirateria a Somàlia arriba al PE. Ara fa uns dies en vàrem parlar en una audiència conjunta entre les comissions de Transport, Pesca i Seguretat i Defensa, quan el cap de la Missió Atalanta va explicar com estan afrontant la lluita contra la la Pirateria. Demà tractarem la qüestió en el ple. Adjunto el text de la resolució que hem impulsat alguns diputats, així com l’esborrany d’intervenció que tinc previst fer durant el debat en la plenària:

Intervención de Raül Romeva sobre la solución política frente a la Pirateria en Somalia (estrasburgo 25 de noviembre de 2009)

Vayan mis primeras palabras para saludar el buen final que han vivido los marineros del Alakrana, a los que deseo una pronta recuperación.

Por desgracia, sin embargo, me temo que el caso del Alakrana no sea el último. Y es posible que otros no tengan el mismo final feliz.

Es hora de afrontar el problema de la piratería de forma seria y responsable.

Permítanme ser claro y directo. El problema en las aguas somalíes no se resolverá, simplemente, con subir soldados o mercenarios en los barcos.

Esta piratería moderna tiene poco de romántica, y menos aún de justiciera. Son redes y organizaciones criminales internacionales que se nutren de la pobreza y la desesperación de todo un pueblo. Ello pone de manifiesto las enormes lagunas del sistema actual. Si bien es triste y lamentable que se secuestren marineros que, al fin y al cabo, no hacían sino su trabajo, también lo es que exista quien, aprovechándose de la situación de desgobierno en Somalia, se lance a pescar ilegalmente o vierta residuos contaminantes en sus aguas, algunos de los cuales provienen de la UE.

Condenamos cualquier acto de piratería. Sin duda. Pero la lucha contra ese fenómeno exige algo más que soldados y mercenarios. De hecho, reducirlo todo a esto puede incluso ser contraproducente, puesto que podría conllevar una escalada preocupante del conflicto.

Primero, son necesarias medidas de fortalecimiento del Gobierno Federal de Transición en Somalia (poniendo especial énfasis en las organizaciones de mujeres) en términos de fortalecimiento institucional y en infraestructuras, e implicar firmemente a la UE y la Unión Africana en el proceso de paz y reconciliación.

Pero, segundo, es necesario que los estados de pabellón afronten seriamente sus responsabilidades en términos de control de sus flotas, y que no se promueva el desplazamiento de los barcos a otras zonas de pesca donde podrían contribuir a aumentar la ya preocupante sobre pesca que afecta nuestros mares y oceanos.

Font foto: PE

Adjunto la intervenció que tenia preparada per fer al Parlament Europeu en relació a la situació que pateix el Sàhara occidental, i en la qual reclamo al govern de Rodriguez Zapatero que assumeixi la responsabilitat històrica que pertoca a l’Estat espanyol en tant que potència colonitzadora. La propera presidència espanyola de la UE suposa una extraordinària oportunitat que, de ser desaprofitada per trobar una solució justa, duradora i basada en el dret internacional per al Sàhara Occidental, suposarà una taca més que fosca en l’historial del govern espanyol, ja prou galdós en aquest assumpte. Malauradament el president de la Cambra no m’ha concedit la paraula, o sigui que no l’he pogut fer. Sigui com sigui volia compartir-la amb totes i tots vosaltres:

Intervención prevista de
Raül Romeva, en el Pleno de Estrasburgo, con relación a la situación que sufre
el Sáhara Occidental y a la responsabilidad Europea/española. (23nov09)

Quisiera, una vez
más, mostrar mi preocupación por la situación de los derechos humanos en los
territorios ocupados del Sáhara Occidental.

Mientras la UE, con España a la cabeza, sigue
negociando estatus de relación privilegiada o renegociando Acuerdos de Pesca
con Marruecos, este país sigue ejerciendo un ilegítimo control sobre una parte
importante del Sáhara, explotando sus recursos de forma ilegal, y vulnerando
los derechos más fundamentales.

Es más que comprensible que se quiera mantener
las mejores relaciones posibles con un país vecino con el que nos une el tener
que hacer frente a importantes retos que nos afectan a ambas regiones, pero
ello no debería, en ningún caso, hacerse a costa de los derechos humanos.

Desde aquí mando un mensaje al Presidente del
Gobierno español Rodriguez Zapatero: ‘Sr. Presidente, asuma usted el papel que
sus predecesores no han querido asumir, y concluya, por responsabilidad
histórica, el último proceso de descolonización histórica que queda pendiente.
Contribuya a una solución justa, duradera y sujeta al Derecho internacional
para el Sáhara Occidental. Haga creible el Diálogo de Civilizaciones, con
hechos.

Foto: cartell de la reunió d’EUCOCO celebrada aquest cap de setmana a Barcelona.

Seguint amb la sèrie d’apunts que estic dedicant a la propera Cimera de Cophenague sobre el clima, adjunto avui un text que he publicat al diari elcetrònic Crònica.cat.

Clima: comencem per casa, de Raül Romeva (per a Crònica.cat)

A les portes de la Cimera més important sobre el Clima, la de Cophenague, delproper mes de desembre, i després d’un any de negociacions difícils, el Consell, el Parlament Europeu i la Presidència Sueca han arribat a un acord polític aquesta setmana en relació a la Directiva sobre eficiència energètica dels edificis. L’acord definitiu, en termes legals, es preveu per a principis de 2010.

Personalment em complau que la UE hagi establert les bases per a definir els edificis del futur. Tanmateix, lamento que al mateix temps hagin (hàgim) perdut l’oportunitat de resoldre, també, els problemes dels edificis existents, estimulant-ne la reforma en un sentit més ecològic.

Entre d’altres mesures, em complau que s’hagi acceptat com a base de la discussió el principi que hem impulsat des dels Verds: ‘edificis quasi zero-energètics’.

Les noves Regles es començaran a aplicar el 31 de desembre de 2018, per als edificis públics, i a partir del 2020, els edificis nous hauran de comptar amb un consum energètic proper a zero, per la qual cosa es promourà l’ús de les últimes tecnologies de construcció i aïllament, provinent l’energia necessària, que haurà de ser mínima, de fonts solar i de generació de biomassa. Tot plegat apunta cap a una revolució verda al llarg de tota la cadena de construcció, des d’arquitectes a empreses de construcció, i per a cada edifici nou, des d’una casa privada a centre comercial.

No obstant, aquesta norma no implica la renovació dels edificis existents, responsables globalment d’un 40% de tot el consum energètic en la UE. De fet, a proposta dels Verds, el Parlament Europeu havia reclamat un programa de renovació d’edificis de la UE que fós ambiciós i que permetés convertir estructures ineficaces en edificis de molt baix consum energètic. Això hauria comportat posar a disposició fons específics del pressupost de UE destinats a promoure crèdits barats per a renovació d’estructures.

Novament ha estat l’oposició d’alguns Estats Membre, en aquest cas els recentment incorporats, els qui han bloquejat aquesta iniciativa en el si del Consell. No obstant, el mal principal és previ, i respon a la incapacitat del President Barroso per assignar un sol Euro en la promoció d’una major eficiència dels edificis en l’anomenat paquet de recuperació de la crisis econòmico-financera.

La UE ha fallat clamorosament, per tant, a l’hora de promoure una activitat que hauria comportat la creació de milions de llocs de treball, reduir la dependència energètica que tenim la UE en relació a altres països, i fer front al canvi climàtic.

Si aquestes negociacions haguessin acabat amb un pla d’acció molt més ambiciós, tot plegat hauria facilitat que la UE es trobés en una millor situació per tal de respondre als grans reptes energétics actuals. Donat que un 36% de les emissions de CO2 de la UE provenen de l’actual ineficència dels edificis, incloure les actuals estructures en l’acord final hauria resultat clau per tal de fer augmentar l’actual compromís de la UE de reduir les emissions de CO2 d’un 20% a un 30% per al 2020, tal i com reclamem des dels Verds.

Un cop més, la solució era a l’abast. Llàstima que l’hàgim desaprofitat de manera tan lamentable.

Font: Parlament Europeu

Adjunto la crida que hem impulsat un grup de Diputats i Diputades del Parlament Europeu en suport d’Aminatu Haidar. Entre d’altres coses vàrem reclamar també que la setmana vinent, en la plenària d’Estrasburg, el Parlament adoptés una resolució d’urgència de condemna. No ho vàrem aconseguir per l’oposició de diversos grups, entre els quals el PSOE.

LLAMAMIENTO
URGENTE DE EURODIPUTADOS Y EURODIPUTADAS

La
defensora saharui de los derechos humanos y antigua prisionera política
Aminatou Haidar fue detenida por las autoridades marroquíes en el aeropuerto de
El Aaiun el pasado 13 de noviembre y después deportada a Lanzarote. Esto se
produjo a su vuelta de un viaje por diversos países del mundo, incluyendo los
Estados Unidos, donde había recibido el premio “Civil Courage Award
2009”, concedido por la Fundación Train.

Durante
este viaje Aminatou Haidar ha denunciado, una vez más, la represión que llevan
a cabo las autoridades marroquíes en los territorios ocupados del Sahara
Occidental y ha lanzado un llamamiento urgente por la liberación inmediata e
incondicional de los siete miembros de diversas organizaciones defensoras de
los derechos humanos y otros grupos sociales detenidos el pasado 8 de octubre.
Estos militantes, preocupados desde hace largo tiempo por la situación en el
Sahara Occidental y ocupados en la recolección de información sobre las
violaciones de los derechos humanos allí cometidas, serán juzgados ante un
tribunal militar acusados de varios cargos, entre ellos el de atentado contra
la seguridad interior y exterior del estado marroquí y el de agresión contra la
integridad del reino. Se enfrentan a una posible pena de muerte.

Nosotros/as,
parlamentarios/as europeos/as, hacemos un llamamiento urgente a las autoridades
marroquíes para que.

*permitan,
sin ningún tipo de retraso, el retorno inmediato de Aminatou Haidar con los
suyos;
*cumplan el artículo 9 de la Constitución marroquí, así como las obligaciones
derivadas del artículo 19 del Pacto Internacional de derechos civiles y
políticos, respetando la libertad de expresión y liberando inmediatamente a
Ahmed Alnasiri, Brahim Dahane, Yahdih Ettarouzi, Saleh Labihi, Dakja Lashgar,
Rachid Sghir et Ali Salem Tamek así como a todos los demás presos políticos
saharuis;
*permitan la entrada y libre circulación por el territorio de los observadores
internacionales y los enviados de los medios de comunicación y tomen medidas
concretas para permitir a todos los saharauis el pleno ejercicio de su derecho
a la libertad de expresión, de asociación y de reunión, reconocido por el
derecho internacional;
*permitan a los defensores saharauis de los derechos humanos la recolección y
difusión de información y opiniones sobre la cuestión de los derechos humanos,
sin que por ello sean perseguidos, acosados o víctimas de tentativas de
intimidación, derecho recogido en la Declaración sobre el derecho y el deber de
los individuos, los grupos y las instituciones de promover y proteger los
derechos humanos y las libertades fundamentales universalmente reconocidos,
adoptada por la Asamblea General de las Naciones Unidas el 9 de diciembre de
1998.

Bruselas,
a 18 de noviembre de 2009

Firmado
por:

Ana
Gomes, Miguel Portas, Raul Romeva, Willy Meyer, Judith Sargentini, Ska Keller, Jill Evans, Barbara Lochbihler, Ulrike Lunacek, Nicole Kiil-Nielsen, Frieda Brepoels, Michael Cashman, Jean-Paul Besset, Françoise Castex, Bart Staes, Oriol Junqueras, Vies, Heide Rühle, Norbert Neuser, Rui Tavares, Marisa
Matias, Patrick Le Hyaric, Eva-Britt Svensson, Lothar Bisky, José Bové, Linda Mcaven, François Alfonsi, Pascal Canfin, Yannick Jadot, Catherine Grèze, Guido Milana.

Foto: Aminatu Haidar dorm en una marquesina d’autobús a l’Aeroport de Lanzarote. font: Reuters.

He impulsat per avui, amb la col.laboració de la Fundació Heinrich Böll, una Conferència al Parlament Europeu per tal de fer balanç de com està la situació de la violència contra les dones, i en concret els assassinats, a Mèxic i Amèrica Central. Es tracta del seguiment del meu informe, adoptat fa dos anys, en relació a aquesta qüestió. Adjunto el programa i els temes de debat. 

MEP Raül Romeva les invita cordialmente a la segunda Conferencia sobre Feminicidio y seguidamente a una reunión estratégica en el Parlamento Europeo

¡ NI UNA MUERTA MÁS !
BALANCE Y PERSPECTIVAS

Bruselas, Jueves 19 Noviembre 2009

Translation:  EN – FR – ES – DE

Conferencia
08:30 – 9:00          Registro de participantes Parlamento Europeo – Entrada: Altiero Spinelli, rue Wiertz

9:00 – 9:20            Bienvenida y Introducción

Raul Romeva i Rueda, MEP La resolución de la UE sobre Feminicidios: ¿cómo avancar de un paso a un hito?

(segueix…)

09:20 – 11:00        Primera mesa redonda

Haciendo el balance en Europa: Instrumentos, programas, diálogos y su impacto en México & América Central

Presidencia: Eva-Britt Svensson, MEP, presidenta de la Comisión del Parlamento Europeo sobre Derechos de la Mujer e Igualdad de Género

09:20 – 09:35      Davide Zaru, Comisión Europea, DG Relex, Derechos Humanos y Democratización,
Comisario de la UE para las relaciones de América Latina: La Comisión
en el trabajo:  Los logros conseguidos y los retos para la futura
Comisión

09:35 – 10:20     ¿Cuál es el resultado de las
initiativas de la UE en la region? ¿Y cuáles son las expectativas de
los ciudadanos mexicanos y centroamericanos?

09:35 – 09:50     Andrea Medina Rosas, CLADEM (Comité Latinoamericano y del Caribe para la Defensa de los Derechos de la Mujer), México

09:50 – 10:05     Walda Barrios, Catedrática de la Universidad de San Carlos, Presidenta de la Unión Nacional de Mujeres Guatemaltecas, UNAMG

10:05 – 10:20     Mirta Kennedy, Directora del Centro de Estudios de la Mujer – Honduras, CEM-H

10:20 – 11:00     Debate

11:00 – 12:30      Segunda mesa redonda

El desafío legal: Dos pasos adelante, un paso atrás: ¿cómo ganar la lucha?

Presidencia: Raül Romeva i Rueda, MEP

11:00 – 11:15     Katherine Ronderos,
Oficial de Programas de Derechos de la Mujer de la Red Centroamericana
de la Mujer (Central America Women’s Network, CAWN), Reino Unido,
iniciativas legales en la región y los desafíos futuros

11:15 – 11:30      Kerrie Howard, Directora Adjunta de América de Amnistía Internacional

11:30 – 11:45     Rosa Celorio,
Asesor Fiscal, Relatoría Especial sobre los Derechos de la Mujer,
Comisión Interamericana de Derechos Humanos, Organización de los
Estados Americanos

11:45 – 12:00     Juan José Molinos Cobo, Presidencia española, Consejero de la Representación Permanente de España.

¿Asociación mundial en la lucha contra el feminicidio y la impunidad?

12:00 – 12:30     Debate

12:30 – 13:00      Debate final

Presidencia, Raul Romeva i Rueda, MEP

Retos para la próxima Comisión

13:00 – 15:00      Hora del almuerzo

14:00 – 14:45      Projección de cine ‘Guatemala: Paraíso de Asesinos’, seguida de un debate

Reunión Estratégica

15:00 – 18:00     Hacia
la Cumbre UE-América Latina y el Caribe en Madrid, mayo 2010: ¿Cómo lo
preparamos? ¿Qué viene después de Madrid? ¿Que tipo de cooperación
establecer?

La conferencia y la reunión estratégica están
organizadas en cooperación con Amnesty International, Central American
Women’s Network (CAWN) y European Center for Constitutional and Human
Rights (ECCHR).

Foto: cartell de la Conferència.

Quan estudiava CC. Econòmiques, a la UAB, vaig tenir la sort de comptar amb excel.lents professors i professores. Veritables Mestres algunes i alguns d’ells. Una de les quals guardo especial bon record va ser la Miren Etxezarreta. Encara ara, ja jubilada, suposa una clara referència intel.lectual que massa sovint considero desaprofitada. Ben interessant ha estat, per exemple, la seva reflexió publicada a El Periódico, curta però contundent, relativa a les pensions privades. L’adjunto per a gaudi i reflexió:

Miren Etxezarreta: «Les pensions privades només són el gran negoci de la banca»

EVA MELÚS, per a El Periódico (17 novembre 2009)

Miren Etxezarreta, de 73 anys, és catedràtica emèrita d’Economia aplicada de la UAB, col·labora amb diferents moviments socials antiglobalització i és membre del col·lectiu Taifa, que ofereix xerrades sobre economia des d’un punt de vista crític. Aquesta tarda impartirà una conferència sobre el futur de les pensions a la seu d’Ecoconcern.

–¿Què passa amb les pensions?
–Se’ns diu que les pensions públiques no són viables econòmicament perquè cada vegada hi ha menys treballadors que cotitzin i massa vells. D’això es dedueix que la solució és una pensió privada.

–¿I és així?
–És totalment fals, perquè les pensions no tenen per què pagar-se només amb un percentatge del salari dels treballadors. En països com Dinamarca es financen amb els impostos. Són un dret.

–Però…
–Les pensions privades són el gran negoci per a la banca.

–La banca sempre guanya.
–Hi ha un circuit fet a mida per a ella. Una persona pot contractar una pensió privada als 40 anys. Mentre cotitza, fins als 65, permet que el banc, com a expert, gestioni els diners. Si les inversions del banc en borsa fracassen, com ha passat últimament, la persona pot veure reduït a la meitat el valor dels seus diners.

–El Govern potser li dirà que no hi ha prou fons públics.
–Hi ha hagut diners per defensar la banca de la crisi.

–¿I llavors?
–Som entre sis i set milions de pensionistes. Hem de ser conscients que la pensió és un dret i no una mercaderia.

–Però sembla que tenir una assegurança privada o una mútua dóna estatus.
–Alguna cosa d’això hi ha, però així ens estem deixant arrabassar una cosa que ens pertany per convertir-nos en compradors. A Catalunya hi ha una gran tradició de mútues. És curiós que el que va néixer com un suport mutu entre treballadors sigui sovint un negoci.

–¿Quan va néixer la pensió?
—Van començar a l’Alemanya de Bismark, el 1909. A Espanya tenim el SOVI, una assegurança creada per la república.

Foto: Miren Etxezarreta en el Fòrum Social de Mallorca, el mar de 2009.

Ara fa uns dies vaig dirigir una pregunta a la Comissió Europea en relació a les responsabilitats derivades de possibles efectes secundaris de la vacuna contra el virus de la Grip A (H1N1). Acabo de rebre´n la resposta, en ple inici de la campanya de vacunacions. Adjunto la Pregunta així com la Resposta:

PREGUNTA ESCRITA P-5208/09 de Raül Romeva i Rueda (Verts/ALE) a la Comisión sobre la Responsabilidades derivadas de posibles efectos secundarios de la vacuna contra el virus de la gripe A (H1N1)

Los ministros de Sanidad de la Unión se reunieron el 12 de octubre de 2009 en Luxemburgo para perfilar la estrategia contra la gripe A, una pandemia que está resultando ser menos virulenta de lo esperado. En estos momentos hay tres vacunas aprobadas contra el virus H1N1. En dicha reunión se pasó por encima de las posibles consecuencias de la vacunación para los grupos de riesgo, aunque se dejó claro que las autoridades correspondientes observarán cuidadosamente el desarrollo y resultados del proceso de vacunación, y que cada dos semanas elaborarán un informe sobre los efectos de la vacuna. No obstante, parece ser que dichos estudios de farmacovigilancia postautorización serán elaborados por dos firmas farmacéuticas, GlaxoSmithKline y Novartis, y no por un ente independiente. ¿Podría la Comisión confirmar este hecho? Y en caso afirmativo, ¿a qué se debe que sea la propia industria quien lleve a cabo dicha evaluación?

Por último, en todo este proceso existen lagunas importantes. Por ejemplo, ¿quién sería responsable en caso de que aparecieran efectos secundarios derivados de la aplicación de vacunas contra el virus H1N1, tales como el síndrome de Guillain-Barré u otros problemas neurológicos? Al parecer, la opinión de la Comisión Europea es que dicha responsabilidad recaería en los fabricantes. Sin embargo éstos argumentan que ellos sólo son responsables de la calidad de la vacuna, pero que los gobiernos lo son de las eventuales consecuencias de un programa de vacunación. ¿Podría la Comisión concretar a quién corresponde la responsabilidad última?

******************************

P-5208/09ES Respuesta del Sr. Verheugen en nombre de la Comisión  (13.11.2009)

Por último, puede encontrarse información adicional en el documento de trabajo de los servicios de la Comisión en el que se expone el proceso reglamentario para la autorización de medicamentos y vacunas antivirales en la protección contra la gripe pandémica (H1N1) 2009 .

Font foto: AFP

Després d’incomptables debats, discussions, propostes, contrapropostes, xifres, estadístiques, alguna pel.licula i molt, molt, molt secretisme, ahir al vespre es va aprovar el projecte de Recomanació de ICCAT que esmena la recomanació 08-05 sobre l’establiment d’un pla plurianual de recuperació per a la Tonyina Vermella a l’Atlàntic est i el Mediterrani, presentat per Japó, Marroc, la CE, Tunisia i el President d’ICCAT. El resultat, no per esperat, és més reconfortant. Adjunto a continuació la nota valorativa que n’he fet:

Raul Romeva, Green Vicepresident and member of the Fisheries Committee, has been at the annual meeting of ICCAT where the fate of bluefin tuna has hung in the balance all week.

“At the very end of a nine-day meeting, the EU tabled a proposal for a total quota of 13.500 tonnes, a proposal that had been the subject of frenetic but secret negotiations for the past nine days. The most important single decision of the meeting was never seriously debated in public before being presented as a fait accompli.

“The EU will claim that this is a courageous step, more precautionary than the scientific advice. In reality, even a reduction to 8.000 tonnes has only a 50% chance of allowing bluefin to recover – by 2023. Even a closure of the fishery is not certain to lead to a full recovery of the stock by then. And this assumes full respect of the rules.

“By making a few token gestures in a desperate attempt to avoid the listing of its most iconic species on Appendix 1 of CITES, ICCAT has failed miserably in its responsibilities. As an independent review panel said in 2008, management of bluefin tuna has been an international disgrace.

“The EU delegation deserves to be condemned in the strongest possible terms for contributing to take ICCAT to the moral low ground.

“Most delegations behaved like children, pointing the finger at their neighbours and refusing to admit that they had made mistakes themselves. It was a pathetic display, during nine days, of total denial and a desire by the bureaucrats to protect their jobs and promotions at home.

“So much time was wasted in these manoeuvres that several other important proposals, regarding sharks, sea turtles, seabirds and other species, were barely discussed. The preferred phrase of the meeting was “next year we will act”.  (Seguir leyendo para versión en español ….)

(ESP) Raúl Romeva, vice presidente del Grup Verdes/ALE y miembro del comité de Pesca del PE, ha participado hasta el dia de hoy en la reunión anual de ICCAT donde el destino del atún rojo ha estado toda la semana colgando de un hilo.

“En los momentos finales de una reunión de nueve días, la UE presentó una oferta para un contingente total de 13.500 toneladas, oferta ésta que había sido el tema de negociaciones frenéticas, pero secretas, durante los últimos días. La decisión más importante de la reunión nunca fue discutida seriamente en público antes de ser presentada ya como hecho consumado.

“La UE alegará que esto es un paso valiente, que muestra una actitud más conservacionista que la sugerida por el consejo científico. No obstante es preciso clarificar aquí lo siguiente: incluso con una reducción mucho mayor a la propuesta, de unas 8.000 toneladas, sólo tendríamos una probabilidad del 50% de que el atún rojo se recupere – antes de 2023!!!. Es más, ni siquiera con un cierre de la pesqueria tenemos la certeza de que los estocs de atún se recuperen para esa fecha. Y esto siempre y cuanto se actue totalmente dentro de la legalidad.

“En un claro intento, desesperado, por evitar la inclusión de una espécia tan simbólica como el Atún Rojo en el Apéndice 1 de la lista de especies protegidas de CITES, la ICCAT ha fallado nuevamente a la hora de asumir sus propias responsabilidades. Un panel de revisión independiente ya dijo en 2008 que la gestión de la pesqueria del atún rojo es una verdadera deshonra internacional.

“La delegación de la UE merece ser condenada en los términos más contundentes posibles por haber contribuido, y de hecho liderado en algunos aspectos, a que ICCAT sucumba una vez más bajo una evidente pérdida de coherencia i responsabilidad moral.

“La mayoría de las delegaciones se comportaron como niños, señalando con el dedo a sus vecinos, aplicando la triste dinámica del ‘y tu más’, y rechazando admitir que habían incurrido ellos mismos en equivocaciones y malas prácticas, o cubriendo las de otros. Ha sido una triste exhibición, durante nueve días, de negación total y de un deseo de algunos burócratas por proteger sus trabajos y las promociones en su país de origen.

“Tanto tiempo fue perdido en este tipo de maniobras que muchas otras cuestiones igualmente importantes que tienen que ver con la protección y recuperación de tiburones, tortugas de mar, aves marinas y otras especies, apenas pudieron ser discutidas. La frase preferida de la reunión fue “ya lo veremos el próximo año”.

Font foto: Greenpeace

Ens queden només algunes hores per tancar la reunió de la ICCAT, i pendents de la decisió més important, la que afecta la Tonyina Vermella, em permeto compartir amb vosaltres algunes reflexions generals resultat de 10 dies de negociacions tècniques, complexes, però crucials.

Charles Clover feia ahir la següent reflexió publicada pel Sunday Times: “Iccat has failed and no longer deserves to exist (…) Sooner or later the problem of how to manage the oceans needs rethinking. Endangered species, the ecosystems they depend upon and, let’s face it, our own future food security, deserve better champions than this. “

Es tracta d’una lectura més aviat pessimista de la reunió que durant deu dies ens ha mantingut ocupats a Brasil, la de la Comissió Internacional per a la Conservació de la Tonyina Atlàntica (i similars) (ICCAT segons sigles en anglès).

Hi he participat, en tant que observador, com a ponent del Parlament Europeu sobre la Tonyina Vermella i formant part, per tant, de la Delegació Europea. Les delegacions són diverses. Algunes més plurals que d’altres. L’europea, per exemple, compta amb representants de governs (estatals i subestatals), del sector (cerquers, palangres, caña, recreatius, almadraves, granges, etc…) i parlamentaris europeus (és el meu cas, així com el de Carmen Fraga, actualment presidenta de la Comissió de Pesca del Parlament Europeu). Tanmateix, al voltant de la taula ‘oficial’ només s’hi asseu la Comissió Europea, qui representa el conjunt de la Delegació.

Avui, diumenge, és el moment de concretar en plenari les discussions que han tingut lloc en els cinc panels temàtics, i convertir-los en propostes.

La meva primera frustració és, però, constatar com, malgrat els informes presentats pel Comitè científic (SCRS), en els quals es posa clarament de manifest la delicada situació de determinades espècies, en en nombrosos casos s’aplica la malaurada fórmula del: ‘això és massa complex, deixe-m’ho per l’any vinent. Així, ens hem quedat sense mesures concretes i efectives per tal de protegir determinades espècies especialment en perill com el Peix Espasa, les Tortuges, diversos tipus de taurons (Bigeye, Mako, Thresher,…), alguns túnids (Tonyina blanca, Tonyina vermella, patudo, rabil, listado,…), aus marines, etc… ‘Next year’, és la conclusió més escoltada. Els presidents dels diferents panels es lamenten que no hi ha hagut massa temps. Però si portem deu dies aquí!!!!! La meva conclusió és més simple: no hi ha hagut ni la consciència ni la voluntat de prendre determinades mesures.

Per què? És obvi, les pressions de bona part del sector són, i s’han fet, evidents. Algunes d’aquestes pressions responen a un legítim clam per continuar duent a terme una activitat que ja està prou castigada. D’altres, però, són un exemple més de depredeació suïcida i irresponsable. No oblidem que el problema de la sobrepesca respon, sobretot, a una capacitat desmesurada (massa vaixells per massa poc peix) i a un control clarament deficient. Tot plegat fa que els actors decisors sovint prefereixin reduir l’impacte a curt termini, que no pas solucionar el problema a mig llarg termini.

La meva conclusió és, per tant, que cal canviar de paradigma. Mentre les delegacions negociadores en aquesta mena de reunions responguin, només, als interessos del sector, serà molt difícil aconseguir resultats realment creïbles i basats en principis de sostenibilitat dels recursos i l’activitat. Dues reflexions: La primera consisteix en distingir aquella part del sector que s’hi dedica per què hi creu, i amb voluntat de mantenir una activitat, tan legítima com necessària, d’aquella altra que, simplement, són inversors/depredadors a qui importa un rave si el peix s’acaba i l’únic que volen és maximitzar la seva part d’un recurs que agonitza. Quan s’acabi, cap problema, ja invertiran en altres coses. Malauradament, segons el que he vist, són aquests segons els qui controlen majoritàriament les delegacions.

La segona reflexió és més general, i té a veure amb la qüestió següent: de qui és el peix?. De fet, en tractar-se d’un bé comú, aquest no és de ningú en concret, cosa que vol dir que, de fet, hi té tan de dret un armador com un servidor. Així doncs, per què la seva opinió és més vàlida que la meva, o la de qualsevol altra persona? Per què els governs, o la mateixa UE, negocia i pacten les seves postures exclusivament amb el sector? Els armadors basen el seu negoci en l’extracció d’un recurs que no els pertany, o més ben dit, que ens pertany a totes i a tots. Així doncs, no és hora que algú ens pregunti a la ciutadania si estem d’acord amb seguir buidant els mars per què uns quants especuladors marins s’enriqueixin?

Sigui com sigui, toca canviar la manera de fer les coses en relació als mars i oceans. I toca que la ciutadania reclamem el nostre dret a formar part de les decisions que es prenguin, bàsicament per què, ho vulguem o no, ens veurem clarament afectats i afectades per les conseqüències de la mala gestió actual.

Foto: Amb Charles Clover, autor de The End of The Line, en una pausa durant la reunió de la ICCAT, a Brasil, 6 a 15 de novembre. Font: Willie Mackenzie

A 24 hores que acabi, formalment, la reunió de la ICCAT, a Brasil, ens arriba una magnífica noticia de les Balears: impulsen finalment el santuari de Tonyina Vermella, mesura amb la qual hi estan d’acord, fins i tot, des de les confraries.

Cal, però, que ho aprovi el Govern de l’Estat, i no serà fàcil, simplement per què no semblen conscients de la gravetat de la situació.

Per altra banda, les xifres també són les que són. Només per a informació: de les prop de 12.000 tones de
captures de Tonyina assignada a la UE el 2009, 4.296 corresponen a Espanya
(més d’una tercera part), seguida de 3.591 per a França i 3.176 d’Itàlia. És a dir, la responsabilitat d’aquests tres països en la disminució global de l’estoc sembla evident. És per això que cal valorar molt positivament totes les iniciatives que van destinades a corregir aquesta situació.

Adjunto la nota que n’ha fet avui el Diario de Ibiza:

Al sur de las Pitiusas

El Govern impulsa un santuario del atún rojo (Diario de Ibiza, 14 de noviembre de 2009).

La iniciativa deberá ser aprobada por el Gobierno
central y quiere terminar con las prácticas abusivas por parte de las flotas
foráneas. Las cofradías de pescadores pitiusas apoyan la medida

El Govern balear anunció ayer que está promoviendo el
establecimiento de un santuario para el atún rojo al sur de Formentera, que se
extenderá hasta Menorca, al objeto de preservar esta especie de la sobrepesca
que padece. Sin embargo, deberá ser el Gobierno central el que implante de
manera efectiva esta reserva, pues es competencia ministerial. La conselleria
de Medio Ambiente quiere poner coto a la llegada masiva de flotas atuneras que,
con métodos industriales y tecnologías de precisión, esquilman las poblaciones
pescando en sus propias zonas de cría. (segueix…)

IBIZA | JOAN LLUÍS FERRER El Govern balear aprobará
este mismo mes un acuerdo para instar al Ministerio de Agricultura y Pesca a
que ponga en marcha un santuario para el atún rojo al sur de Balears, que se
extendería desde los islotes de ses Bledes –frente a Sant Antoni–, pasaría por
debajo de Formentera y llegaría hasta el sur de Menorca, pasando por aguas de
Cabrera. En total, se quieren preservar 50.000 kilómetros cuadrados, que forman
una franja más o menos rectangular de unas 70 millas de longitud.

El director general de Medio Forestal y Protección de
Especies de la conselleria de Medio Ambiente, Pere Ramón, confirmó a este
periódico que la situación crítica por la que atraviesa el atún a causa de la sobrepesca
ha llevado a la conselleria a tramitar ante el Gobierno la petición de una
reserva donde «quede regulada la pesca de esta especie».

«Estamos muy sensibilizados ante la situación del atún
rojo y se ha elegido este área porque es un lugar donde cría desde tiempos
inmemoriales», afirmó el director general.

El objetivo de este futuro santuario, más que prohibir
la pesca, consistirá en «regular» la forma en que ésta pueda llevarse a cabo.
En todo caso, es voluntad del Govern terminar con las prácticas que están
«esquilmando» la población del atún rojo, mediante el uso de «tecnologías como
radares y sonares que suponen un tipo de pesca industrial, que ha llevado la
situación a un punto límite», manifestó.

También recordó que otros países mediterráneos, como
Francia e Italia, están apostando por la implantación de santuarios de este
tipo para limitar los efectos de las flotas de atuneros, cuyos métodos también
provocan perjuicios a los pescadores locales.

El director general de Protección de Especies recordó
que «las competencias para establecer este tipo de áreas las tiene el Gobierno
central», por lo que después de que el Govern apruebe la solicitud, se
establecerá un proceso administrativo y político para implantar el santuario.

La petición será aprobada en la próxima reunión del
Consell de Govern, el viernes que viene, o el próximo a lo más tardar, según la
conselleria.

Cofradías

Por su parte, el presidente de la Cofradía de
Pescadores de Ibiza, Emilio Benítez, afirmó tener conocimiento de esta
iniciativa y mostró su apoyo a la misma, pero afirmó que esta medida tendrá un
escaso impacto en las Pitiusas. «Suponiendo que cojamos algún atún, no lo
podemos comercializar legalmente, pues se han autorizado unos puntos muy
concretos en el Mediterráneo para ello y nos han dejado en una muy mala
situación, porque toda la vida se había vendido».

Según Benítez, la normativa que impide la compraventa
de atún en las cofradías pitiusas data de hace unos dos años. «Sólo nos avisan
cuando la cosa ya está aprobada», agregó.

En todo caso, consideró un hecho positivo el
establecimiento de estas zonas de reserva, puesto que «los atuneros que vienen
de fuera nos causan un verdadero estropicio; ni siquiera se apartan cuando ven
boyas de redes». «Si hacen este santuario, tendrán nuestro voto a favor»,
anunció.

Por su parte, el presidente de la Cofradía de
Pescadores de Formentera, José Juan Torres, coincidió en la necesidad de
implantar este santuario para preservar los últimos recursos que subsisten de
esta especie. «Los pescadores pequeños hace tiempo que no cogemos ya atunes»,
afirmó.

«Estamos completamente a favor. O que haya un
santuario o que se establezcan vedas», manifestó Torres, quien dijo que
continúa la presencia de grandes atuneros foráneos que arrasan las pocas
reservas existentes de esta especie. Aunque en los últimos años se ha relajado
algo su actividad, ello es precisamente «porque cada vez hay menos atunes»,
manifestó.

Foto: Vaixells tonyinaires fondejats a la costa
ibicenca durant la campanya de la tonyina d’aquest estiu. Font: C. NAVARRO /
Diario de Ibiza.