Raül Romeva i Rueda

REFLEXIONS PERISCÒPIQUES

Científics confirmen que la Tonyina Vermella es troba en perill d?extinció

1

A una setmana que comenci la reunió de la
ICCAT (Comissió Internacional per a la Conservació de la Tonyina Atlàntica), a
la qual tinc previst assistir-hi (del 6 al 15 de novembre), el Comitè Científic
posa negre sobre blanc allò que ja sospitàvem: la immensa i dramàtica magnitud de la tragèdia. Fa tan sols
uns dies, reunits a Madrid, els científics es van posar d’acord sobre el
fet que l’espècie (Thunnus Thynnus) està tan esgotada que compleix les condicions
per tal de ser inclosa a l’Apèndix 1 de CITES (Convenció Internacional sobre
Comerç d’Espècies Protegides) cosa que faria que el seu comerç internacional
estigués prohibit. La gent de WWF, PEW i Greenpeace han estat seguint tot aquest
procés en detall i n’han fet una valoració que subscric, i que transcric més avall. Així mateix, adjunto una explicació tècnica de les conclusions científiques, que són un pèl complexes (veure A Guide To the ICCAT Scientific Committee’s Advice on the Listing of Atlantic Bluefin Tuna under CITES Appendix I, així com el mateix Informe d’extensió del SCRS 2009), ambdós documents annexats a aquest apunt, en format pdf)

Fa molt de temps que tenim el senyal àmbar a
tota potència. Ara ja ens hem passat de frenada i s’ha encès el llum vermell.
És hora d’aturar-se. No hi ha alternatives.

Ja no hi ha marge, ni excuses que valguin. En
aquest nou escenari només contemplo una sortida raonable, digna i creïble: que
els governs dels Estats (inclosos la UE i els seus Estats Membres) esponsoritzin
i donin suport a la proposta de Mònaco d’incloure la tonyina a l’Apèndix 1 de
CITES. La decisió (votació) s’ha de fer el proper mes de març, a Doha. Abans,
però, ICCAT ha de prendre mesures. Donades les dades científiques presentades
la setmana passada, i en tant que ponent del Parlament Europeu per a la Tonyina
Vermella, considero que allò que toca fer és adoptar una veda indefinida de la
pesquera.

Esperem que, aquest cop, els governs i la
Comissió Europea estiguin a l’alçada de les circumstàncies. Informaré
puntualment, des de Brasil, sobre com es desenvolupen les converses. Confio a
poder donar bones noticies. (segueix…)

NOTA de WWF:
Madrid, Spain – Atlantic bluefin tuna meets
the criteria for a ban on international trade, according to global scientists
of the International Commission for the Conservation of Atlantic Tunas (ICCAT).
This official assessment of bluefin’s extreme stock decline has been welcomed
by major environment groups WWF and Greenpeace.

The scientists met in Madrid, Spain (21-23
October) to assess current stock status of Atlantic bluefin tuna against the
specific criteria necessary to list a species under Appendix I of the
Convention on International Trade in Endangered Species (CITES).

ICCAT’s scientists estimate that the current
spawning biomass is less than 15 per cent of what it once was before fishing
began – meaning Atlantic bluefin tuna meets the criteria for a CITES Appendix I
listing.

Further, the scientists’ analyses confirmed
that a suspension of commercial fishing is the only measure with a substantial
chance of ensuring that the stock no longer meets the criteria for CITES
Appendix I by 2019.

“What’s needed to save the stocks is a
suspension of fishing activity and a suspension of international commercial
trade – this is the only possible package that can give this fish a chance to
recover,” said Dr Sergi Tudela, Head of Fisheries at WWF Mediterranean. “We
must stop mercilessly exploiting this fragile natural resource until stocks
show clear signs of rebound and until sustainable management and control
measures are firmly put in place.”

On 14 October the Principality of Monaco
submitted a CITES Appendix I listing proposal to temporarily ban international
commercial trade and allow the species to recover from years of ineffective
fisheries management and control.

“The ICCAT scientists have made formal what we
have been saying all along – that Atlantic bluefin tuna is balancing
precariously on the edge of collapse, and only drastic measures can now ensure
this endangered species gets a fighting chance of recovery,” added Sebastian
Losada, Oceans Campaigner for Greenpeace International. “The extent of the failure
by ICCAT members to act responsibly and preserve our marine environment can no
longer be ignored. Atlantic bluefin tuna has been subject to decades of massive
overfishing and overexploitation and time is running out to save this species”

“Independent of what ICCAT decides to do in
November, the science is undeniable that Atlantic bluefin tuna meets the
criteria for a suspension of trade through a CITES Appendix I listing – and if
ICCAT stops the fishing too, so much the better for this species,” added Sergi
Tudela of WWF.

WWF and Greenpeace urge ICCAT to impose a zero
quota at the organization’s next annual meeting on 6-16 November in Recife,
Brazil. Interest will focus on what ICCAT does with the advice of its own
scientists; in the past, the advice of ICCAT’s scientists has been largely
disregarded.


The verdict from ICCAT’s scientific committee will be submitted to the 48
Contracting Parties when they meet in Recife. The next Conference of the
Parties of CITES, meanwhile, is in Doha, Qatar, in March 2010, when WWF and Greenpeace
are calling on the 175 CITES member countries to vote in favour of an Atlantic
bluefin tuna Appendix I listing.

Foto: Tonyina Vermella de l’Atlàntic, en una gàbia d’una granja d’engreix al Mediterrani de la companyia Ecolo Fish. Font: Brian. J. Skerry. National Geographic Stock / WWF

Panamà: ampliació del Canal, Indigenes, Hondures, i Eurolat

0

Seguint amb el periple centreamericà, ahir i avui hem estat treballant a Panamà on ens hem reunit amb els Ministres de Comerç i Afers Exteriors, amb el President de l’Assemblea Legislativa i els diferents grups (Bancadas), tant l’actualment al govern (Por el Cambio, liderada pel multimilionari empresari i ara President, Martinelli) i el derrotat Partido de la Revolución Democrática (del sortint Torrijos). Personalment m’he reunit també amb diferents organitzacions socials que denuncien de fa temps diverses vulneracions de drets fonamentals, tant a grups socials com indígenes, com a poblacions que s’han vist afectades per l’ampliació del Canal. En les discussions, a banda de Panamá i els Acords d’Associació (paradisos fiscals i banderes de conveniència inclosos), un altre tema recurrent és Hondures. No cesso de reiterar que només amb el retorn de Zelaya es podrien donar les circumstàncies per tal de dur a terme unes eleccions més o menys legítimes. Altrament seran un frau flagrant. Per altra banda avui comencem els treballs d’Eurolat, Assemblea interparlamentària entre la UE i Amèrica Llatina. El debat monogràfic matinal és prou sucós: migracions. Recordo que el rerafons és la Directiva del Retorn a la qual alguns/es hem criticat durament i n’hem demanat la retirada. En això tenim una estranya coalició: diputats (d’esquerres i de dretes) llatinoamericans, més Verds i GUE, front a la resta de grups europeus (PSE, PP, ECR i ALDE). Ahir vaig tenir ocasió de parlar una mica de tot això amb la corresponsalia d’EFE a Panamá (Europa dice que Centroamérica necesita acuerdos entre los entes de integración). N’adjunto la nota que en van fer:

CENTROAMÉRICA / UE

Europa dice que Centroamérica necesita acuerdos entre los entes de integración

EFE/Panamá

Una misión de eurodiputados advirtió hoy de la
necesidad de que los países de Centroamérica se pongan de acuerdo en sus
instituciones integracionistas para avanzar en ese proceso y en la
consolidación de la democracia en la región.

“No favorece la causa de la integración
si algunos países tienen unas instituciones y otros países tienen otras
distintas”, dijo a Efe la presidenta de la delegación del Parlamento
Europeo (PE) para Centroamérica, la holandesa Emine Bozkurt, tras reunirse con
diputados de la Asamblea Nacional de Panamá.

El que los países no tengan un consenso sobre
sus instituciones “entorpece el proceso para la toma de decisiones y
también reduce la democracia y la influencia directa del pueblo”, indicó
Bozkurt al ser preguntada sobre la decisión de Panamá de salirse del Parlamento
Centroamericano (Parlacen).

Sobre la intención de Panamá de participar en
las negociaciones de un Acuerdo de Asociación entre la Unión Europea (UE) y
Centroamérica sin adherirse al Sistema de Integración Económica Centroamericana
(Sieca), Bozkurt indicó que esa “opción distinta, un poco a la
medida” deberá ser analizada en Bruselas en noviembre.

“Lo importante desde luego es que sea un
enfoque de integración regional, y espero sinceramente que Panamá esté
dispuesta a asumir (su) responsabilidad para la integración regional en lo que
respecta a la economía como a la política”, afirmó Bozkurt.

Por su parte, el parlamentario español de los
Verdes Raúl Romeva valoró positivamente “la voluntad de Panamá de
incorporarse en el marco regional” y que el “cierto aislamiento”
en el que estaba haya empezado a “romperse”.

También afirmó que, aunque “es muy
legítimo” el interés de Panamá de formar parte de las negociaciones, el
acuerdo de asociación “no es un Tratado de Libre Comercio” e implica
“un diálogo político y de cooperación”.

Los parlamentarios abordaron hoy el acuerdo de
asociación con el canciller panameño, Juan Carlos Varela, durante una visita a
este país que aprovecharán para asistir mañana, jueves, a una sesión de la
Asamblea Parlamentaria Euro-Latinoamericana (EuroLat).

“La realidad es que la única forma de la
cual Panamá participe en esto -el acuerdo de asociación- es si nuestra
propuesta es aceptada. No hay otra alternativa”, señaló hoy Varela en una
rueda de prensa.

Los parlamentarios europeos también visitaron
el Canal de Panamá para conocer las obras de ampliación y se reunieron con el
ministro de Comercio e Industrias de Panamá, Roberto Henríquez.

En la reunión de las comisiones permanentes
del EuroLat analizarán el estado de las negociaciones comerciales entre la
Unión Europea y América Latina, entre otros temas.

 

Foto: Intervenint en l’Assemblea Legislativa de Panamà, acompanyat del Director/Embaixador de la Comissió Europea a Amèrica Central, Goldstein.

Costa Rica: no totes li ponen, a l’Acord d’Associacio

0

Soc a Costa Rica, participant d’una Delegacio del Parlament Europeu. Vaig arribar ahir al vespre i aquest mati ja he tingut ocasio de reunir-me amb diverses organtizacions critiques amb el proces de l’Acord d’Associacio UE-America Central. No tot son avantatges, reclamen, i certament comparteixo amb elles les enormes llacunes, tant en quant a fons com al proces, que ha seguit la negociacio d’aqeust Acord, massa similar al tan denostat Tractat de Lliure Comerc entre Costa Rica i els Estats Units. En teoria un Acord d’Associacio amb la Ue no es un TLC (inclou, a mes a mes de l’acord de lliure comerc, un capitol de dialeg politic i un de cooperacio), i hauria de ser beneficios per les dues parts, o aixo es el que molta gent creu. En la practica la realitat no sempre es la que voldriem. En el cas que ens ocupa els riscos son enormes, sobre tot per a certes parts de la societat, la gent mes humil, dones, camperols, etcetera. El pes de la negociacio, i per tant les parts mes beneficiades, el segueixen duent els grans sectors indurstials i agroexportadors (pinya, cafe, banana, melo i mango). Fa mesos que demano que se’ns proporcioni als diputats i diputades del PE els estudis d’impacte ambiental, social i de genere d’aquest Acord. Encara no hem rebut res. Sospitem que, simplement, no existeixen aquests estudis. Escric aquestes notes mentre em preparo per a les dues reunions subseguents: la que mantindrem d’aci a uns moments amb la Delegacio de la Comissio Europea a San Jose (Costa Rica i seguidament en el dinar a la residencia del President de la Republica, Don Oscar Arias (com l’anomenen aqui), al qual, a mes a mes de demanar-li sobre l’estat actual de les negociacions de l’Acord d’Associacio (del qual n’es un ferm defensor) li demanare tambe per la situacio a Hondures, de la qual n’es, almenys formalment, mediador.

Aquest vespre, despres de la trobada amb Don Oscar, marxarem cap a Panama, on seguira la visita oficial de la Delegacio, i on tindran lloc diverses reunions de l’Assemblea Eurollatinoamericana (EURALAT).

(Nota: escric sense accents degut a les limitacions del teclat)
Foto: Oscar Arias. Font: EFE

Road to Copenhague V: vigilar allò que mengem, per tal de fer front a l’escalfament global

0

Seguint amb la sèrie d’articles relatius a preparar la propera Cimera sobre el Canvi Climàtic de desembre, adjunto avui una nova reflexió, aquest cop relativa a la relació entre allò que consumim (mengem) i el seu impacte en l’escalfament global. L’article forma part d’una sèrie d’Elisabeth Rosenthal, del New York Times, a la seva columna By Degrees, i explica com es troba el debat a Suècia, on fins i tot proliferen Guies de Consum responsable (new food guidelines):

By
Degrees

To
Cut Global Warming, Swedes Study Their Plates

By
ELISABETH ROSENTHAL

Published:
October 22, 2009

STOCKHOLM
— Shopping for oatmeal, Helena Bergstrom, 37, admitted that she was flummoxed
by the label on the blue box reading, “Climate declared: .87 kg
CO2 per kg of
product.”

“Right now, I don’t know what this means,” said Ms.
Bergstrom, a pharmaceutical company employee.

But
if a new experiment here succeeds, she and millions of other Swedes will soon
find out. New labels listing the carbon dioxide
emissions associated with the production of foods, from whole wheat pasta to
fast food burgers, are appearing on some grocery items and restaurant menus
around the country.

People
who live to eat might dismiss this as silly. But changing one’s diet can be as
effective in reducing emissions of climate-changing gases as changing the car
one drives or doing away with the clothes dryer, scientific experts say.

“We’re
the first to do it, and it’s a new way of thinking for us,” said Ulf Bohman,
head of the Nutrition Department at the Swedish National Food Administration,
which was given the task last year of creating new food guidelines giving equal weight to
climate and health. “We’re used to thinking about safety and nutrition as one
thing and environmental as another.”

Some
of the proposed new dietary guidelines, released over the summer, may seem
startling to the uninitiated. They recommend that Swedes favor carrots over cucumbers
and tomatoes, for example. (Unlike carrots, the latter two must be grown in
heated greenhouses here, consuming energy.)

They
are not counseled to eat more fish, despite the health benefits, because
Europe’s stocks are depleted. 
(segueix…)

And somewhat less surprisingly, they are advised to substitute beans or
chicken for red meat, in view of the heavy greenhouse gas emissions associated
with raising cattle.

“For consumers, it’s hard,” Mr. Bohman acknowledged. “You are getting
environmental advice that you have to coordinate with, ‘How can I eat
healthier?’ ”

Many Swedish diners say it is just too much to ask. “I wish I could say
that the information has made me change what I eat, but it hasn’t,” said
Richard Lalander, 27, who was eating a Max hamburger (1.7 kilograms of
carbon dioxide emissions) in the shadow of a menu board revealing that a
chicken sandwich (0.4
kilograms) would have been better for the planet.

Yet if the new food guidelines were religiously heeded, some experts
say, Sweden could cut
its emissions from food production by 20 to 50 percent. An estimated 25 percent
of the emissions produced by people in industrialized nations can be traced to
the food they eat, according to recent research here. And foods vary enormously
in the emissions released in their production.

While today’s American or European shoppers may be well versed in
checking for nutrients, calories or fat content, they often have little idea of
whether eating tomatoes, chicken or rice is good or bad for the climate.

Complicating matters, the emissions impact of, say, a carrot, can vary
by a factor of 10, depending how and where it is grown.

Earlier studies of food emissions focused on the high environmental
costs of transporting food and raising cattle. But more nuanced research shows
that the emissions depend on many factors, including the type of soil used to
grow the food and whether a dairy farmer uses local rapeseed or imported soy
for cattle feed.

Business groups, farming cooperatives and organic labeling programs as
well as the government have gamely come up with coordinated ways to identify
food choices.

Max, Sweden’s
largest homegrown chain of burger restaurants, now puts emissions calculations
next to each item on its menu boards. Lantmannen,
Sweden’s largest farming
group, has begun placing precise labels on some categories of foods in grocery
stores, including chicken, oatmeal, barley and pasta.

Consumers who pay attention may learn that emissions generated by
growing the nation’s most popular grain, rice, are two to three times those of
little-used barley, for example.

Some producers argue that the new programs are overly complex and
threaten profits. The dietary recommendations, which are being circulated for
comment not just in Sweden but across the European Union,
have been attacked by the Continent’s meat industry, Norwegian salmon farmers
and Malaysian palm oil growers, to name a few.

“This is trial and error; we’re still trying to see what works,” Mr.
Bohman said.

Next year, KRAV, Scandinavia’s
main organic certification program, will start requiring farmers to convert to
low-emissions techniques if they want to display its coveted seal on products,
meaning that most greenhouse tomatoes can no longer be called organic.

Those standards have stirred some protests. “There are farmers who are
happy and farmers who say they are being ruined,” said Johan Cejie, manager of
climate issues for KRAV.

For example, he said, farmers with high concentrations of peat soil on
their property may no longer be able to grow carrots, since plowing peat
releases huge amounts of carbon dioxide; to get the organic label, they may
have to switch to feed crops that require no plowing.

Next year KRAV will require hothouses to use biofuels for heating. Dairy farms will
have to obtain at least 70 percent of the food for their herds locally; many
previously imported cheap soy from Brazil, generating transport
emissions and damaging the rain forest as trees were cleared to make way
for farmland.

The Swedish effort grew out of a 2005 study by Sweden’s
national environmental agency on how personal consumption generates emissions. Researchers
found that 25 percent of national per capita emissions — two metric tons per
year — was attributable to eating.

The government realized that encouraging a diet that tilted more toward
chicken or vegetables and educating farmers on lowering emissions generally
could have an enormous impact.

Sweden
has been a world leader in finding new ways to reduce emissions. It has vowed
to eliminate the use of fossil fuel for electricity by 2020 and cars that run
on gasoline by 2030.

To arrive at numbers for their company’s first carbon dioxide labels,
scientists at Lantmannen analyzed life cycles of 20 products. These take into
account emissions generated by fertilizer, fuel for harvesting machinery,
packaging and transport.

They decided to examine one representative product in each category — say,
pasta — rather than performing analyses for fusilli versus penne, or one brand
versus another. “Every climate declaration is hugely time-intensive,” said
Claes Johansson, Lantmannen’s director of sustainability.

A new generation of Swedish business leaders is stepping up to the
climate challenge. Richard Bergfors, president of Max, his family’s burger
chain, voluntarily hired a consultant to calculate its carbon footprint; 75
percent was created by its meat.

“We decided to be honest and put it all out there and say we’ll do
everything we can to reduce,” said Mr. Bergfors, 40. In addition to putting emissions data on the menu, Max eliminated boxes
from its children’s meals, installed low-energy LED lights and pays for
wind-generated electricity.

Since the emissions counts started appearing on the menu, sales of
climate-friendly items have risen 20 percent. Still, plenty of people head to a
burger restaurant lusting only for a burger.

Kristian Eriksson, 26, an information technology specialist, looked
embarrassed when asked about the burger he was eating at an outdoor table.

“You feel guilty picking red meat,” he said

Foto:
‘An
estimated 25 percent of the emissions produced by people in industrialized
countries can be traced to the food they eat, according to recent research in
Sweden
. Font: Dean C. K. Cox for The New York Times

Guinea: malauradament, un cop més un acord econòmic (de pesca) ha primat sobre els drets humans

2

Ahir vàrem tenir finalment el debat sobre Guinea i la votació d’una resolució al Parlament Europeu. No ha estat un procés fàcil. Malgrat que vàrem tenir una gran satisfacció quan vàrem a la Comissió de Pesca que no procedia seguir endavant amb l’Acord de Pesca, a la votació d’ahir es va tornar a imposar el criteri de, primer els acords econòmics, i després, si algun cop, els drets humans. Trist. 

 

Guinea/Acuerdo de Pesca/DDHH: Verdes/ALE lamentan que, una vez más, un acuerdo de carácter económico sea más importantes que las vidas humanas y los derechos humanos

Raül Romeva, vicepresidente del Grupo Verdes/ALE y miembro de la Comisión de pesca del Parlamento Europeu ha hecho estas declaraciones en el marco del debate sobre la Resolución de Urgencia relativa a la situación de Guinea:

 

“Tuve el honor de participar en la reunión de la Comisión de Pesca cuando ésta votó a favor, aunque por un estrecho margen, de no renovar el acuerdo de pesca con Guinea tras la masacre, con violaciones incluidas, ocurrida en Conakry a principios de mes. En esos hechos murieron centenares de personas y miles más fueron heridas. Hoy el pleno debía ratificar esta decisión. Lamentablemente no lo ha hecho.

 

Con esta votación debíamos haber mandado un mensaje claro tanto a la instituciones europeas como al gobierno de Guinea de que no estamos dispuestos a contribuir con dinero de nuestros contribuyentes (1.05 millones de euros) a mantener en el poder a un gobierno corrupto y con responsabilidades criminales. Es una pena que algunos colegas bno hayan estado a la altura de las circunstancias.

 

Me hubiera complacido que, por una vez, las vidas humanas y los derechos humanos hubieran sido más importantes que un acuerdo de carácter económico. (Segueix…)

 

Algunes dades:

Human rights violations and the Guinea Fisheries Partnership Agreement

It isn’t just about the fish

On 1 October, three days after soldiers in Conakry, Guinea, killed an estimated 153 civilians, and wounded over a thousand more, the Fisheries Committee refused to endorse a fisheries agreement and pay ?1.05 million of EU taxpayers money to the Guinean government.

The Committee thus sent a political signal that fisheries relations with third countries cannot be continued “at any cost”.

Refusal to support a fisheries agreement is an appropriate reaction to the massacre for several reasons:

If the Parliament accepted the agreement after the massacre, it would suggest that MEPs considered that human lives and human rights were worth less than some fish.

The agreement is of minor importance for the EU fleet. The 28 tuna purse seiners that operate under the agreement range over a wide part of the eastern Atlantic Ocean – they are not restricted to Guinean waters. So they will not have to return to Europe if the agreement is not ratified, they would simply move to either neighbouring countries where the EU also has agreements or fish on the high seas. Catches in Guinean waters are less than 3% of tuna total catches by EU vessels.

Illegal fishing in Guinean waters is rampant, despite payments of over ?7 million that have by the EU since 2000 to improve surveillance. If such a large sum of money over so many years has not stopped illegal fishing, then the current agreement would have no further effect.

Guinea
is a corrupt country – it occupies position 173 out of 180 on the table of Transparency International. It is impossible to know what the ?1.05 million by the EU would be used for. Recent stories of fighters coming in from Liberia suggest where some of the money would end up.

The money paid for the agreement does not help the coastal fishing communities in Guinea, which are suffering from the over-fishing caused by the lack of surveillance in Guinean waters.
 

Foto: Policies guineans detenint un dels participants en la protesta. Font: AFP.

Medicaments contra el VIH, també per als països en vies de desenvolupament

0

Més de la meitat de les persones amb VIH dels països pobres no tenen accés a cap mena de tractament amb retrovirals. Cinc membres del Parlament Europeu hem impulsat una Declaració escrita en la qual demanem a les institucions europees que reconeguin la necessitat d’un consorci de patents d’UNITAID que garanteixi la disponibilitat i l’accessibilitat dels medicaments contra el VIH per als països en vies de desenvolupament. Tenim temps fins l’11 de febrer de 2010 per aconseguir la signatura de la meitat de la cambra per tal que sigui formalment adoptada. Si hi esteu d’acord, us convido a que contacteu a tots els eurodiputats/des que pugueu demanant-los que signin aquesta iniciativa.

DECLARACIÓN POR ESCRITO (0055/2009) presentada de conformidad con el artículo 123 del Reglamento sobre el consorcio de patentes relativas al VIH de UNITAID

presentada por Michael Cashman, David Martin, Raül Romeva i Rueda, Santiago Fisas Ayxela, Sophia in ‘t Veld

Fecha en que caducará: 11.2.2010

 

0055/2009

Declaración por escrito sobre el consorcio de patentes relativas al VIH de UNITAID

El Parlamento Europeo,

          Visto el artículo 123 de su Reglamento,

A.         Considerando que solo un tercio de los diez millones de personas que necesitan un tratamiento antirretoviral puede acceder a él, que el precio de los medicamentos aumenta, que crece el número de enfermos de sida en los que no resulta efectivo el tratamiento de primera línea y que es urgente encontrar tratamientos de segunda línea asequibles,

B.         Considerando que dos millones de niños viven con el VIH pero que menos del10 % de ellos dispone de acceso a las medicinas que necesitan, y que la mayor parte de los medicamentos antirretrovirales disponibles no están destinados al uso pediátrico,

C.         Considerando que UNITAID ha decidido adoptar medidas para crear un consorcio de patentes voluntario que incluya medicamentos contra el sida para los países en desarrollo,

D.         Considerando que un consorcio de patentes es un mecanismo mediante el cual las patentes propiedad de distintas partes se ponen en común voluntariamente, a cambio de derechos de explotación, y quedan disponibles para su producción y posterior desarrollo,

1.         Pide a la Comisión, al Consejo y a los Estados miembros de la UE que reconozcan la necesidad de que el consorcio de patentes de UNITAID garantice la disponibilidad y la accesibilidad de los medicamentos contra el VIH para los países en desarrollo, y que apoyen activamente dicho consorcio de patentes;

2.         Pide, junto con organizaciones internacionales humanitarias, a las empresas farmacéuticas que contribuyan a acelerar la disponibilidad de los nuevos tratamientos para millones de personas que viven con el VIH/sida poniendo en común sus patentes relativas a una lista de medicamentos fundamentales contra el VIH,

3.         Encarga a su Presidente que transmita la presente Declaración, acompañada delnombre de los firmantes, a la Comisión, al Consejo y a los Estados miembros.

Font foto: AP

Malaurada victòria de la videocràcia de Berlusconi al PE

0

Avui ha estat un dia trist, molt trist, per a la llibertat de premsa a Itàlia, i a Europa. Berlusconi, un cop més, ha guanyat. Per poc, però ha guanyat. Avui hem votat la Resolució que diversos grups havíem presentat en relació a la llibertat de premsa i la concentració de mitjans a Itàlia. Hi ha hagut moltes esmenes (del PPE) i durant tota la votació hem guanyat tot allò que havíem proposat. És a dir, que el PPE, perdia totes les votacions, fins que hem arribat al vot final. I aquí ha saltat la sorpresa: 335 vots a favor, 338 en contra i 13 abstencions. Hem perdut … per 3 VOTS!!!. Ara toca veure qui, i per què, ha votat contra o s’ha abstingut. La videocràcia de Berlusconiha guanyat aquesta batalla. La guerra, però, segueix oberta. Adjunto la nota que hem fet immediatament després del vot.


PRESS RELEASE – Strasbourg, 21 October 2009

Press freedom

EU Parliament snuffs out resolutions on press freedom


A right-w
ing majority in the European Parliament today succeeded – by a very narrow margin – in rejecting tabled resolutions addressing press freedom in Italyand Europe.

Greens/EFA Vice-president Raül Romevasaid:

“This is a black day for press freedom in Europe. I am bitterly disappointed that a right-wing majority of Conservatives, Christian Democrats and Eurosceptics has succeeded in rejecting EU Parliament resolutions in support of press freedom in Italyand Europe. A call for a EU Directive against concentration of media ownership has therefore been silenced. The votes were very tight but send a far-reaching message that contradicts the fundamental values of the European Union.

Silvio Berlusconi’s control of both government and media in Italyis profoundly undemocratic. A recent court judgment against Berlusconi’s media company and a ridiculous attempt by a Berlusconi channel to discredit the judge are further proof, if any was needed. (1)

While Italy‘s problems certainly stand out, the proposed EU Parliament resolutions addressed the EU as a whole. We demand a free and open press in countries that wish to join the EU. To accept anything less from existing members is hypocrisy.  The Greens hope that a new and vigorous debate on media freedom can arise out of the ashes of this stifling action in the EU Parliament.”

Notes to editors:

(1) Greens/EFA MEPs wore turquoise scarves in the plenary chamber in support of Italian judge Raimondo Mesiano, who ruled against Berlusconi’s media company in a bribery case recently. A TV documentary aired on a Berlusconi-owned channel subsequently shadowed the judge with a narration of insinuating comments attempting to discredit him, commenting even on the turquoise colour of his socks.

Foto: Amb bufanda turquesa, durant la votació de la resolució sobre la llibertat de premsa a Itàlia (Estrasburg, 21 octubre 09). Font: Arxiu propi.

Road to Copenhague IV: Canvi climàtic i PVD

0

Canvi climàtic i PVD per Raül Romeva (publicat a Crònica.cat el 20.10.09)

Al Parlament Europeu debatem avui (per ahir, 20 d’octubre), amb la Presidència sueca del Consell i amb la Comissió en relació a l’estratègia a seguir en el marc d ela lluita contra l’escalfament global des de la perspectiva d’ajudar també els països en víes de desenvolupament, tot plegat amb la mirada posada a la Cimera de desembre sobre Canvi Climàtic a Copenhague.

La relació entre ambdós temes no és gratuïta. Els països en vies de desenvolupament són els qui menys han contribuït a l’escalfament global però en canvi són els qui més en pateixen les conseqüències, degut sobre tot a la seva vulnerabilitat geogràfica, la gran dependència que tenen respecte del sector primari (agricultura i pesca) i compten amb una infraestructura limitada per tal de fer front als impactes del canvi climàtic.

Cada any moren unes 300.000 persones degut a onades de calor, inundacions, tempestes o focs (el 90% d’aquestes morts tenen lloc a països en víes de desenvolupament o PVD), i els efectes d’aquests fenòmens perjudiquen severament 325 milions de persones (el 98% als PVD). L’any 2030 és molt possible que aquestes xifres siguin el doble.

El canvi climàtic ha abocat 12 milions de persones a la pobresa i 20 milions més entraran en situació de pobresa l’any 2030.

26 milions de persones es veuen obligades a emigrar a causa de l’escalfament global i pel 2020 en seran prop 200. I on creieu que volen emigrar? Al món industrialitzat, aquell que és el principal responsable de la seva necessitat d’emigrar, però que després posa totes les barreres possibles per tal que vinguin.

Avui tenim una responsabilitat global. No podem separar totes aquestes qüestions: escalfament global, migracions, responsabilitat agrícola i pesquera, revolució energètica i en el transport, etc…

Defenso que la UE es comprometi a Copenhague a gastar no menys de 35.000 milions d’euros (i no només 15.000 milions, com proposa la Comissió Europea) per ajudar als PVD a fer front a l’escalfament global del qual nosaltres, i el nostre nivell de vida, en som directament responsables. Així mateix, cal que siguin recursos nous, addicionals als actuals recursos destinats ja a l’ajuda al desenvolupament.

Que ningú s’enganyi. Ens trobem davant d’una crisi global, i en tant que principals responsables hem de ser, també, els principals contribuents en la seva solució.

Font foto: AP

Consell UE/Pesca: Més control, tot i que no tot el que caldria

0

En tant que ponent del Parlament Europeu sobre la reforma del Reglament de Control de la Pesca he seguit molt de prop la reunió aquesta matinada del Consell de Pesca de la UE, a Luxemburg, que ha acabat amb l’adopció d’aquest text. Adjunto a continuació la valoració que en faig, en forma de nota de premsa:


Consejo de Pesca de
la UE: Reglamento control pesca

Verdes/ALE saludan mayores
y más estrictas normas para el 
control en la Política Pesquera Común

Esta madrugada el
Consejo de la UE ha aprobado la revisión del Reglamento de Control, diseñado
para asegurar el cumplimento de las normas de la Política Pesquera Común (PPC).
El diputado verde y ponente del Parlamento Europeo para este asunto (1), Raül
Romeva
, ha comentado al respecto:


“Me felicito de
estas mejoras cruciales y largamente esperadas con relación al control de las
actividades pesqueras, especialmente porque dichas mejoras están en línea con
las recomendaciones que adoptamos en el Parlamento Europeo hace unos meses, así
como con las peticiones procedentes del Tribunal de Cuentas . (2)

Se han conseguido
asegurar algunos aspectos clave. Los inspectores comunitarios tendrán un mayor
papel para asegurar que los Estados Miembro cumplen con sus obligaciones y
trabajan adecuadamente. La Comisión podrá además retirar fondos estructurales a
aquellos países que no cumplan las normas y no apliquen las reglas PPC.
Finalmente, habrán mejoras sustanciales en cuanto a trazabilidad, lo que
debería comportar una mayor limitación del fraude entre los barcos y el
mercado, y ayudará a los consumidores a tener mayor y mejor información.

Estas nuevas medidas
suponen estrechar la red a los abusos pesqueros. Sin embargo, debo lamentar
también que algunas otras medidas hayan quedado finalmente desestimadas o
diluidas. El Consejo de Pesca no se puso de acuerdo en la necesidad de adoptar
sanciones harmonizadas para las actividades ilegales, lo que significa que los
pescadores de diferentes países seguirán siendo tratados de forma distinta e
inconsistente. Además, la Regulación permitirá que los márgenes sobre los límites
sean de hasta el 10%, lo que significa, de hecho una forma de legalizar la
trampa.

Notas para
editorial:

(1) El Informe de
Raül Romeva supone el seguimiento de un informe previo relativo a la pesca
ilegal (Reglamento 1008/2008), que también tuvo una ponente verde (Marie-Helene
Aubert) en el Parlamento Europeo.

(2) Informe Especial
del Tribunal de Cuentas, 7/2007, sobre el control, la inspección y los sistemas
de sanción relativos a la conservación de los recursos pesqueros de la UE.

**********

English version:

EU Fisheries Regulation

Greens hail tighter compliance controls on
Common Fisheries Policy


Today the Council of EU fisheries ministers
approved the revision of the Control Regulation, designed to ensure compliance
with the rules of the EU Common Fisheries Policy (CFP). Green MEP Raül Romeva,
who was the European Parliament’s rapporteur for the Regulation (1), commented:


“I welcome these crucial and long overdue
improvements on fisheries control, which go very much in the direction that
Parliament wanted and that had first been called for by the EU Court of
Auditors. (2)

Several key provisions have been secured.
Community inspectors will have a strengthened role to ensure that Member States
are working effectively. The Commission will be empowered to withhold
structural funds from Member States that do not apply CFP rules. At last there
will be improved traceability, which will cut fraud between vessel and market,
while improving information for consumers.

These new measures will tighten the net on
fisheries abuses, but I regret that further effective provisions were allowed
to slip away. The Fisheries Council did not agree on harmonised fines for
illegal activities, which means fishermen from different countries will
continue to be treated inconsistently. Furthermore, the Regulation allows up to
a 10% margin over the limits, which is essentially a form of legalised
cheating.”


Notes to editors:


(1) Raül Romeva’s report followed the earlier
report on illegal fishing (Regulation 1008/2008), which also had a Green
rapporteur (Marie-Helene Aubert) in the European Parliament.

(2) Court of Auditors Special Report 7/2007 on
the control, inspection and sanction systems relating to the rules on
conservation of Community fisheries resources

 

Font Foto: Comissió Europea

Denuncio al Parlament Europeu que set independentistes saharauis podrien ser sentenciats a mort

1

Avui tinc intenció d’intervenir en el Parlament Europeu per expresar el següent:

“Quisiera denunciar aquí un hecho que no tiene precedentes en los 10 años largos de reinado de Mohamed VI, en Marruecos. Un tribunal militar marroquí va a juzgar a siete independentistas saharauis residentes en la antigua colonia española por “colaboración con el enemigo”, una acusación que puede conllevar la pena capital. Hay que remontarse casi 20 años atrás, a los tiempos de Hassan II, para recordar en Marruecos a civiles sentados en el banquillo de una corte castrense (ver noticia en El País de domingo 18 de octubre de 2009).

Se trata de un ejemplo más que demuestra la “intensificación de la represión” en la antigua colonia española.

Si el silencio cómplice de la UE es grave, más lo es aún el del gobierno español, principal responsable, por abandono, de la situación actual que vive el sáhara occidental.

Y mi pregunta es: Es éste el régimen marroquí con el que queremos tener relaciones privilegiadas? Es con este régimen con quien deseamos establecer una relación de amistad y respeto mútuo? Cuánto más podemos callar ante lo que esta sucediendo en el sáhara occidental? Es la no respuesta una respuesta aceptable y creíble? Cuánto creen que los y las saharauis pueden aguantar en los territorios ocupados y en el desierto, tras tantas décadas de abandono, antes de optar por estrategias menos diplomáticas?”.

Raül Romeva, Parlament Europeu, 19 d’octubre de 2009

Foto: Ali Salem Tamek, un dels detinguts. Font: Joan Sánchez, per a El País.

The End of the Line, avui, a l’Aquàrium

0

Aquest vespre, a les 20.00, es projecta la pel.lícula The End Of the Line, a l’Aquàrium de Barcelona, a iniciativa dePEW, Oceans2012, Shark Alliance, i WWF entre d’altres. Hi serà també l’autor del llibre homòmim sobre el qual es basa el film, Charles Clover. Recomano molt tant la lectura del llibre, com el visionat del film. La situació des nostres mars i oceans és dramàtica. Aquest documental ajuda a entendre per què, qui en són els responsables (ens inclou als consumidors i consumidores), però també quines són les sortides i com cal encarar-les. Encara som a temps de capgirar la situació, però per això cal un canvi de mentalitat social, econòmica, polític i mediàtica. Aquest film hi ajuda, i molt.

Road to Copenhague III: Greenpeace, renovables, clima, feina

0

Fa dos dies Greenpeace va fer arribar una sèrie de propostes al President Rodríguez Zapatero per tal que aquest les tingués en compte durant la seva reunió amb el President Obama. Considero les propostes que fan prou importants com per fer-me’n ressò i plantejar que la reflexió no hauria de reduir-se al President del Govern espanyol sinó que ens ha d’afectar a tothom: ciutadans i ciutadanes, institucions diverses, mitjans, etc… Apostar per les renovables no és només una aposta pel clima, ho és també per l’ocupació, tal i com posa de manifest l’estudi de Greenpeace. En plena ruta cap a la Cimera de Copenhague, aquest és un tema central. Ens convé no perdre el pas, sinó demà ens en penedirem, i molt.

Nota de Greenpeace:

COMUNICADO DE PRENSA

13 de octubre de 2008


Presentación del
informe “Trabajando por el clima”


APOSTAR POR ENERGÍAS
RENOVABLES GENERARÍA 8 MILLONES DE EMPLEOS, SEGÚN UN NUEVO INFORME DE
GREENPEACE

En España habría al
menos 170.000 puestos de trabajo en el sector si el 100% de la electricidad
fuese renovable en 2030. Greenpeace pide a José Luis Rodríguez Zapatero que
defienda este modelo de desarrollo en la reunión que mantendrá hoy con Obama.
(segueix…)

Las energías
renovables darían empleo a 6,9 millones de personas para 2030, si los
líderes
mundiales aprovechan la oportunidad de invertir en un futuro más
verdeasegurando un tratado fuerte en la Cumbre del Clima que tendrá
lugar en
Copenhague en diciembre, según un informe elaborado por Greenpeace y el
ConsejoEuropeo de las Energías Renovables (EREC).

“Ya es hora de
que los líderes mundiales, empezando por Zapaterio y Obama que hoy se reúnen,
dejen los discursos vacíos de contenidos y lideren la adopción de medidas
urgentes contra el cambiuo climático”, ha declarado Juan López de Uralde,
director de Greenpeace España.

El informe
“Trabajando por el clima. Energías renovables y la [R]evolución de los
empleos verdes” (1) se basa en la [R]evolución Energética de Greenpeace
(2) y en la investigación realizada por el Instituto de Futuros
Sostenibles
(ISF) de la Universidad de Tecnología de Sydney (3). El informe muestra
que,
para 2030, 6,9 millones de personas podrían trabajar en el sector de
las
energías renovables, y otros 1,1 millones de empleos se crearían debido
a la
mayor eficiencia de las aplicaciones eléctricas (4).  Sven Teske,
experto energético de Greenpeacedeclarado que “por cada empleo que se
pierda en el carbón, la [R]evolución Energética crea tres nuevos
empleos en
energías renovables. Podemos elegir empleos y crecimiento verdes o
desempleo y
colapso social y económico”.
Internacional y
autor principal del informe, ha

Cambiar carbón por
energías renovables para generar electricidad no sólo evitaría la emisión de
diez mil millones de toneladas de CO2, sino que crearía 2,7 millones de empleos
MÁS, para 2030, que si continuamos con el sistema energético actual. Por el
contrario, la industria del carbón, que actualmente emplea a unos 4,7 millones
de personas en el mundo, reducirá más de 1,4 millones de puestos de trabajo
para 2030, debido a medidas de racionalización en las minas actuales.

“Ahora es el
momento de poner en práctica una “transición justa” para transformar
sosteniblemente los empleos de hoy y desarrollar los empleos decentes y verdes
de mañana”, -ha declarado Guy Ryder, Secretario General de la
Confederación Internacional de Sindicatos. “El movimiento sindical, como
los autores de estemundiales actúan con
ambición frente al cambioesto puede y debe impulsar el crecimiento
económico sostenible y el progreso social”.
informe, cree que, si los líderes climático,

La última
investigación de Greenpeace dentro del proyecto [R]evolución
Energética, que
proporciona un modelo para reducir las emisiones mientras se logra
crecimientoilustra cómo la transición a la energía limpia dará más
empleos para
2030 en el sector eléctrico de los que estarían disponibles si seguimos
el
actual camino intensivo en carbono. Sin embargo, es responsabilidad de
los
gobiernosreconocer esto lo antes posible y proporcionar puestos de
trabajo y
recapacitación a las comunidades afectadas por esta transición.

económico,

“Las renovables
han llegado a dar empleo directo a más de 80.000 personas en España,
pero la
negativa política de cupos del Gobierno ha provocado que muchosesos
empleos
se pierdan. Con una política de apoyo firme a las renovables, estepuede
ser uno de los grandes yacimientos de empleo para salir de la crisis, y
al
mismo tiempo dar a nuestro país energía limpia y cada vez más
económica,
aprovechando tecnologías y fuentes de energía que no necesitamos traer
de fuerasino que podemos exportar”, -ha declarado José Luis García
Ortega,
responsable de la campaña de Cambio Climático y Energía de Greenpeace
España.
de sector

Greenpeace calcula
que, si en España el 100% de la electricidad fuese renovable en 2030,
la
generación de electricidad daría empleo al menos a 170.000 personas,
sinotros al menos 18.000 empleos generados por la eficiencia
energética. A ellos
habría que añadir los empleos derivados de la tecnología renovable
dedicada a
la exportación, que podrían ser unos 200.000 más. (5)
contar

Para más información:
Responsable de la campaña Cambio Climático y Energía: José Luis García Ortega
(626 99 82 42). Prensa de Greenpeace: Isabel Rivera, 91 444 14 00 ó 626 99 82
48.


NOTAS:

(1)Informe disponible
en www.greenpeace.es   Se hará una presentación del mismo en
una Jornada en La Casa Encendida (Madrid) el día 28 de octubre.

(2)Hace un año
Greenpeace y el Consejo Europeo de Energías Renovables (EREC) publicaron un
informe llamado [R]evolución Energética: una perspectiva energética mundial
sostenible, que presentaba la visión de un suministro energético mundial
compatible con la lucha contra el cambio climático, en comparación con la
proyección presentada por la Agencia Internacional de la Energía (AIE). El
informe de Greenpeace fue elaborado por especialistas del Instituto de
Termodinámica Técnica del Centro Aeroespacial Alemán (DLR), el instituto
holandés Ecofys y más de 40 científicos e ingenieros de universidades,
institutos y la industria de energía renovable de todo el mundo. Este año, la
AIE ha actualizado sus previsiones, que son cada vez más cercanas a la
[R]evolución Energética de Greenpeace.

(3)Greenpeace acometió
este nuevo estudio para evaluar si se crearían empleos al multiplicarse por 9
las energías renovables y desarrollar masivamente medidas de eficiencia
energética tal como establece la 
[R]evolución Energética. La investigación se centró en los empleos en
generación de electricidad y eficiencia eléctrica (excluyendo los sectores de
calor, frío y transporte).

(4) La eficiencia para
mejorar el aislamiento de edificios no se incluye en esta cifra, y sería
adicional.


(5)La estimación para España se basa en la tasa de empleo por TWh de
electricidadTrabajando por el
clima calcula para la OCDE Europa para 2030, en el escenario de  [R]evolución Energética. Para la
estimación de los empleos debidos a la exportación se ha tenido en cuenta la
tasaempleo por TWh de Alemania. La cantidad de electricidad generada por
renovables en España para esa fecha se ha tomado del informe Un nuevo modelo
energético para España, presentado por la Fundación Ideas para el Progreso en
mayo de 2009.
generada a partir de renovables que el informe de

Font foto: Greenpeace

Prioritats europees

0

Sóc molt conscient de les dificultats que molta gent té per copsar la importància dels debats i del treball que fem al Parlament Europeu. Aquest bloc pretén ser, de fet, una finestra a aquesta feina per tal que la gent sàpiga què hi fan, què hi fem, alguns dels qui ens hi dediquem. La web principal del Parlament Europeu també és una bona eina informativa. En les properes setmanes, per exemple, ens toca debatre, concretar propostes i donar respostes a temes que van des delTractat de Lisboa, llibertats (política d’asil i immigració), drets d’autor i herències transfrontereres, drets de les dones (permís de maternitat), fins a peticions diverses que provenen de la ciutadania. En tant que membre i coordinador (portaveu) delmeu grup per a la Comissió de Llibertats, Justicia i Interior (LIBE), així com membre i exvicepresident de la Comissió de Drets de les Dones i Igualtat d’oportunitats (FEMM), són temes que segueixo molt de prop i sobre els quals en vaig parlant regularment en aquest espai virtual. Adjunto les prioritats previstes pels propers dies:

 

 

Tratado de Lisboa, justicia y asuntos de interior, en la agenda de otoño de la Eurocámara

 

Justicia y asuntos de interior – 12-10-2009 – 18:49

 

¿Cómo gestionar las peticiones de asilo y adaptarse a los cambios que supondrá para la Unión Europea el nuevo tratado de Lisboa, sin olvidar la conciliación de la vida personal y laboral y la ampliación de la baja por maternidad? Éstos serán algunos de los asuntos a los que los eurodiputados se enfrentarán en los próximos meses.

 

Las comisiones parlamentarias especializadas en Libertades Civiles, Asuntos Legales y Constitucionales, Derechos de la Mujer y Peticiones de los ciudadanos afrontan unos meses fundamentales, en los que prepararán el voto por el pleno de la Eurocámara sobre diferentes asuntos que sin duda tendrán un impacto sobre el día a día de los ciudadanos europeos. (segueix…)

 

Libertades: política de asilo y crimen organizado

 

Por
ejemplo, la comisión de Libertades Civiles y Derechos de los Ciudadanos
trabaja en un paquete de medidas para reforzar los derechos de los
solicitantes de asilo, con el reparto de responsabilidades y el
principio de solidaridad entre los Estados miembros al gestionar una
solicitud de asilo como principios fundamentales de la propuesta.

 

Entre
otras medias, se propone el establecimiento de una oficina europea de
apoyo para orientar a los países que lo necesiten, aprovechando la
experiencia de otros, y para impulsar la cooperación comunitaria en
materia de asilo. También se apuesta por mejorar el sistema de
comparación de huellas digitales de los solicitantes, Eurodac.

 

Además,
esta misma comisión parlamentaria analizará el Programa de Estocolmo,
la apuesta de la actual presidencia sueca del Consejo para dotar a la
Unión Europea de un nuevo marco multianual para la cooperación
policial, aduanera y judicial. El programa estaría en vigor entre 2010
y 2014, y será sometido a votación por el pleno delParlamento Europeo durante la sesión que tendrá lugar en Noviembre en Estrasburgo (Francia).

 

Asuntos Exteriores: el tratado de Lisboa

 

El proceso de ratificación deltratado
de Lisboa seguirá centrando la atención de los eurodiputados de la
comisión de Asuntos Exteriores de la Eurocámara. El texto, que
modificará la forma de trabajo de la Unión Europea, otorgando más poder
a los Parlamentos nacionales y a la propia Eurocámara.

 

Además,
el tratado fortalecerá los derechos de los ciudadanos mediante la
introducción de una carta vinculante sobre derechos civiles, políticos,
económicos y sociales, y estableciendo un nuevo derecho de iniciativa
ciudadana que permitirá la introducción de propuestas a grupos
representados por un millón de formas de distintos Estados miembros.

 

Asuntos legales: derechos de autor y herencias transfronterizas

 

El
Parlamento Europeo abordará algunas importantes propuestas sobre
derechos de propiedad intelectual. La introducción de sanciones
criminales para reforzar los derechos de copyright, la ampliación del
plazo de vigencia de los derechos de autor en obras musicales o la
protección de los diseños industriales serán algunos de los aspectos en
los que centrarán su atención los eurodiputados.

 

Por
otra parte, se espera que la Comisión Europea abra finalmente la
andadura de la nueva propuesta legal sobre derechos de sucesión y
herencias, sobre la que tendrá que pronunciarse la Eurocámara más
adelante.

 

Derechos de la Mujer: baja de maternidad

 

La
ampliación de la baja por maternidad y la conciliación de la vida
familiar y laboral serán algunos de los temas abordados por los
miembros de esta comisión parlamentaria.

 

Peticiones: a la escucha de los ciudadanos

 

Los
eurodiputados seguirán atentos a las peticiones de los ciudadanos a
través de la comisión del Parlamento Europeo especializada en la
materia, que el año pasado recibió un total de 1.886 peticiones de toda
Europa para que se investigaran casos de supuesta mala aplicación o
inobservancia de las leyes comunitarias.

 

 Font foto: ©BELGA_EPA_IAN LANGSDON

Pregunta sobre vacuna H1N1

9

Com a conseqüència de la reflexió que em va suscitar el visionat del vídeo de la Dra. Forcades, i de les noticies que estan apareixent darrerament en relació a la vacuna de la Grip A (H1N1) (veure per exemple a El País d’avui, Una sola dosis de la vacuna servirá para combatir la nueva gripe), he dirigit la següent pregunta a la Comissió Europea instant-la a clarificar algunes de les importants llacunes de tot aquest procés:

Pregunta escrita de Raül Romeva sobre las responsabilidades derivadas de posibles efectos secundarios de la vacuna para el virus H1N1


Los ministros de Sanidad de la Unión se reunieron el pasado 12 de octubre en Luxemburgo para perfilar la estrategia contra la Gripe A, una pandemia que está resultando ser menos virulenta de lo esperado. En estos momentos hay tres vacunas contra H1N1 aprobadas. En dicha reunión se pasó por encima de las posibles consecuencias de la vacunación para los grupos de riesgo, aunque se dejó claro que las autoridades correspondientes observarán cuidadosamente el desarrollo y resultados del proceso de vacunación, y que cada dos semanas elaborarán un informe sobre los efectos de la vacuna. No obstante, dichos estudios de farmacovigilancia postautorización parece ser que serán elaborados por dos firmas farmacéuticas, GlaxoSmithKline y Novartis, y no por un ente independiente. ¿Podría la Comisión confirmar este hecho? Y en caso afirmativo ¿A qué se debe que sea la propia indústria quién lleve a cabo dicha evaluación?  

 

Por otra parte, el informe de la Agencia Europea de Medicamentos (EMEA) confirma la ausencia de ensayos clínicos sobre niños/as y mujeres encintas, por lo que la opinión favorable se deriva de extrapolaciones a partir de una vacuna prototipo. ¿puede la Comisión confirmar este hecho?

 

Por último, en todo este proceso existen lagunas importantes. Por ejemplo: ¿quién sería responsable en caso de que aparecieran efectos secundarios derivados de la aplicación de vacunas contra el virus H1N1, tales como el síndrome de Guillain-Barré u otros problemas neurológicos? Al parecer, la opinión de la Comisión Europea es que dicha responsabilidad recaería en los fabricantes. Sin embargo éstos argumentan que ellos sólo son responsables de la calidad de la vacuna, pero que los gobiernos lo son de las eventuales consecuencias de un programa de vacunación. ¿Podría la Comisión concretar a quien corresponde la responsabilidad última?

 

Font foto: AP

Road to Copenhague II: Ministres sota el mar

1

Em pregunto què passaria si fóssim un estat illa, o format per illes, com les Maldives. Em pregunto de quina manera els nostres mitjans, ministres, experts, totòlegs i opinadors diversos estarien enfocant el debat previ a la Cimera sobre el Canvi Climàtic de Copenhague 7-18 de desembre). Em pregunto si hi hauria tantes reticències a afrontar mesures dràstiques en termes de transport, indústria, agricultura o energia si el perill a curt termini fós, tout court, la desaparició sota les aigües de tot el país. Em pregunto si tanta gent que s’autoetiqueta de ‘realista’ i ens acusa a algunes persones i maneres de pensar de ‘radicals’ (simplement per mirar d’aplicar el sentit comú) serien tant viscerals. Em pregunto si en les eleccions seguirien guanyant aquelles opcions que tan clarament s’obstinen a no veure la magnitud dels reptes, ni la virtut de determinades decisions. Em pregunto què passaria si els i les nostres ministres fossin convidats/des a reunir-se sota l’aigua, literalment, com els ha passat als de les Maldives. Em pregunto quines serien avui les portades i les editorials dels nostres diaris si estiguéssim a punt de convertir-nos tots plegats en un derelicte.

És cert, nosaltres no som les Maldives, però quan les Maldives hagin desaparegut, esdevindrem els següents en la llista, començant pel Delta de l’Ebre. No ens en separen tantes coses. Bé, una sí, i ben important, la percepció que tenen els respectius governants sobre la dimensió i la urgència de fer front a l’escalfament global. Allà els hi va la vida, literalment. Però no ens equivoquem, aquí no tenim tant marge de maniobra com alguns pensen. Malauradament, em temo que no tenim ni els equips directius i governants que reclama aquesta situació (no oblidem però que són les eleccions les que determinen les majories i minories respectives), ni la capacitat informativa que ens hauria de permetre, almenys, plantejar el debat amb la seriositat i la urgència que mereix. Seguirem amatents a les negociacions pre-Copenhague. I els nostres ministres en sec, però per quan de temps? (segueix…)

TOC D?ATENCIÓ MEDIAMBIENTAL A L?ÀSIA

El Periódico, 12/10/2009

Ministres sota el mar

El Govern de les Maldives convoca una reunió al fons de l?Índic per denunciar l?escalfament global

El país comprarà terreny en altres estats per afrontar-ho

ADRIÁN FONCILLAS
PEQUÍN

L?escalfament global no és a les Maldives un assumpte de tertúlies de cafè, sinó de supervivència: té tots els números per convertir-se en el primer país a ser engolit per les aigües. I aviat. Per això el pròxim Consell de Ministres ha estat convocat sota l?oceà Índic. No abaixarà les aigües ni un mil·límetre, però potser conscienciarà la comunitat internacional dels riscos de perpetuar els debats filosòfics. «Volem cridar l?atenció sobre la gravetat de les amenaces de l?escalfament global al món i, en concret, a les Maldives», va aclarir el Govern.
Aquesta reunió tindrà lloc el 17 d?octubre a l?illa de Girifushi, a sis metres de profunditat. Els 14 ministres estan fent durant aquestes setmanes classes de submarinisme i de mímica, davant la impossibilitat de realitzar les deliberacions orals. Els documents de treball estaran embolicats en làmines impermeables i enganxats amb xinxetes a la taula.
De la reunió se n?espera la firma d?un document que demani al món retallar les emissions de CO2, aprofitant que d?aquí dos mesos es negociarà a Copenhaguen l?acord successor del protocol de Kyoto. Malgrat que les Maldives s?han convertit en un símbol de la lluita contra els gasos contaminants, el Govern havia anunciat recentment que no aniria a Copenhaguen «per falta de diners». Les Maldives han promès que el 2020 seran el primer país a no utilitzar cap combustible fòssil.
Les Maldives són un arxipèlag de 1.192 illes de coral al sud-oest de l?Índia, en ple Índic, amb una població de 400.000 persones. Moltes illes ja van quedar submergides durant minuts en el tsunami del 2004, però l?amenaça ara és que el mar les engoleixi per sempre. El punt més alt està situat a 2,4 metres sobre el nivell del mar. El 80% de les illes sobresurten poc més d?un metre. Aquestes seran inhabitables el 2050 i, abans que acabi el segle, les Maldives ja seran la nova Atlàntida, si la tendència no canvia. Són càlculs recents del Congrés de Canvi Climàtic.
L?únic motiu d?optimisme a les Maldives és Mohammad Nasheed, el nou president, que va posar fi el 2008 a tres dècades de dictadura. És comparat amb Nelson Mandela: la seva lluita pels drets humans li va causar 23 empresonaments, però en la seva presa de possessió va fer una crida a mirar cap endavant sense rancor. Nasheed ja ha advertit que serà més difícil derrotar l?aigua que la dictadura.
Més densitat mundial
La densitat més gran del món es localitza a Male, la capital administrativa, on s?apilen 100.000 persones. L?illa està envoltada d?un mur artificial de tres metres d?alt format per tetràpodes de formigó. És inviable aplicar la mateixa solució al miler d?illes, algunes d?escasses desenes de metres quadrats. Està previst que gairebé la meitat de la població es desplaci a Hulhumalé, una illa artificial de ciment que la dictadura va fer construir. Però la resta s?enfronta al risc real de quedar-se sense gens de terra ferma, i Nasheed va pensar des del principi en solucions.
Una possible solució vindria del turisme. Les platges de sorra blanca atrauen els occidentals més acabalats, que paguen fins a 10.000 euros per nit en alguns dels millors hotels del món. Una part d?aquests beneficis es destinaria a comprar terra per albergar la població. «Invertirem en terra, no volem acabar com a refugiats a qualsevol banda», va justificar Nasheed. Les pròximes Sri Lanka i Índia s?han mostrat receptives i ajuda que comparteixin el clima i la cultura. Una altra opció és Austràlia, a causa del seu ampli territori.

Foto: Ministres de Maldives fent pràctiques per a la seva reunió submarina. Font AP/ The Guardian.