Raül Romeva i Rueda

Demà a les 15.00 compareixerà davant la Comissió de Pesca i Afers marins de Parlament Europeu el comissari Joe Borg. Tinc previst interpelar-lo sobre dues qüestions de gran actualitat i dramàtica urgència. En primer lloc sobre la postura de la seva Direcció General en relació al fet que alguns països, entre els quals França, Regne Unit, Holanda, Polònia o Alemanya (Espanya no, de moment) hagin secundat la proposta de Mònaco d’incorporar la Tonyina Vermella a la Llista I de CITES, per tal de prohibir-ne el comerç (veure apunt No queda més remei: és hora de prohibir el comerç internacional de la Tonyina Vermella ). El tema va aparèixer recentment al Financial Timesen un article prou motivador (EU considers bluefin tuna protection, signat per Stanley Pignal). De fet, el mateix Durao Barroso, necessitat com està de suavitzar les coses amb els Verds, podria pressionar per tal que tirés endavant la proposta monegasca (el col.legi de Comissaris es reuneix la setmana vinent, dimecres, per parlar-ne); i em consta que DG ENVi també tampoc hi veu massa motius per oposar-s’hi. M’interessa per tant saber què en pensa Borg.

El segon tema, també preocupant, és el que denunciava avui WWF en relació al fet que, malgrat les importants ajudes de la UE per ajudar el Marrroc a acabar amb l’ús de les xarxes de deriva, aquestes segueixen existint i provocant enormes desastres en forma de captures que després venen a països de la UE. WWF ho explica perfectament en la nota: Illegal fishery in Morocco to feed European consumers, que adjunto també transcrita més avall. La resposta a aquests dos temes, entre d’altres, seran un bon indicador sobre les intencions de la DG Mare i de la Comissió Europea, i suposaran també un bon termòmetre per mesurar la temperatura de la reforma en marxa de la Política Pesquera Comunitària (un dels temes estrella amb què es trobarà la Presidència espanyola a partir del 2010). (segueix…)

Illegal fishery in Morocco to feed European consumers

Posted on 31 August 2009

Rome, Italy – – The practice has been banned in the Mediterranean since 2003, yet a large fleet of driftnets – fishing nets up to 14km in length that drift with the tide or current and catch almost anything in their path – continues to operate business as usual in Morocco, targeting swordfish for the European market.

“WWF urges the European Commission to send a strong signal to Morocco about its political commitment to stamp out illegal fishing – or fully apply the IUU Regulation in January 2010.”

Foto: Vaixells de pesca marroquins. Font: WWF – Canon / Emma Duncan

Els mars i oceans entren, poc a poc, en l’agenda política. I tocarà que
ho facin més, donada la delicada situació en què es troben. La imminent
projecció de la pel·licula ‘Oceans’, de Jacques Perrin, se
sumarà aviat a la llarga llista de pel·licules que mostren l’absurditat
de la nostra ceguesa front la situació de mars i oceans, i la urgència
per reaccionar. ‘Le monde sousmarin’, mítica sèrie de Jacques Cousteau, ‘The Uncomfortable Truth’, d’Al Gore, la cada vegada més vista ‘The End of the Line‘, basada en el llibre homònim de Charles Clover, o la famosa sèrie de la BBC, The Blue Planet,
en són només alguns exemples. En tant que bé comú, el mar és
responsabilitat de tothom, cosa que massa sovint s’interpreta com que
no és responsabilitat de ningú. Les pressions socials i mediàtiques han
estat sempre claus per moure les institucions polítiques. En aquest cas no ens trobem davant de cap excepció. A França ja s’han activat, i de
valent. Acaben de concloure un exercici ciutadà i democràtic extraordinari: Le Grenelle de la Mer. Després de setmanes de debats i consultes a tots nivells, inclòs internet, en què ha participat tota mena de gent amb interessos i passions bens diferents, han establert un catàleg de 138 mesures urgents, entre les quals hi ha l’establiment d’una xarxa marina que vinculi els diferents estuaris, l’ampliació de les àrees marines protegides (el 10% de la Zona Econòmica Exclusiva, ZEE, el 2012, per arribar fins el 20% el 2020), la inclusió de la tonyina vermella i del tauró mako a la llista d’espècies protegides de CITES, …

Mentre a nombrosos
països el mar és un tema recurrent i central en les campanyes
electorals i en el llistat de prioritats polítiques, socials i mediàtiques, a Catalunya, malgrat els 700
kilòmetres de costa, és un tema sovint massa absent del debat polític i social. Comptem amb excel.lents professionals en tots els àmbits relacionats amb la mar (ciència, periodisme, cinema, esport, nàutica i navegació, submarinisme, pesca, literatura, art…), i amb magnífics programes de televisió com, per exemple, Thalassa. Així doncs, si som conscients del problema, si tenim la matèria prima, si veiem que a d’altres països, com a França, ja s’hi han posat, si constatem, com ho fem, que el rellotge
biològic corre de pressa, i que quan vulguem despertar potser ja serà massa
tard, no és hora ja de posar-nos a la feina i sumar-nos a la gran xarxa mundial que està reaccionant en favor de defensar més i millor aquest Planeta Blau en el qual vivim? Jo crec que sí. És el moment, per tant, d’impulsar una Grenelle de la mer a la catalana, i per què no, contribuir a impulsar-ne una de mundial. Jo m’hi apunto, amb entusiasme, amb convicció, i amb l’esperança que encara hi siguem a temps.

Font: Oceans

Per molt que Durao Barroso, en la seva desesperació per resoldre el tema de la seva reelecció, faci ingents esforços per intentar seduir-nos (veure article a Le Monde que adjunto més avall), en el nostra cas (Verds/ALE) ho té ben magre. La decisió la tenim presa: no acceptarem cap votació el proper setembre sobre la presidència de la Comissió. Volem esperar a veure que passa amb el referèndum d’Irlanda sobre el Tractat de Lisboa (2 d’octubre) ja que, si el resultat és que Sí a Lisboa, la Comissió s’haurà de fer sota uns criteris diferents a si el resultat és que No i, en conseqüència, segueix vigent el Tractat de Niça. No deixa de ser paradoxal que Durao Barroso, qui ha esat un dels principals defensors del Tractat de Lisboa, s’obstini com ho fa en ser reelegit amb les regles del de Niça. A banda de la qüestió institucional, però, que és la més urgent i que la que sembla que ens pot permetre aconseguir una majoria suficientment àmplia, hi ha per part nostra motius polítics de fons per no donar-li suport (el seu suport a la guerra d’Iraq, el seu paper en el manteniment de Guantanamo, la seva política econòmica i social de tall clarament neoliberal, la seva poca capacitat d’oposar-se i enfrontar-se al Consell -Governs- quan era necessari, la seva mirada curta en termes ambientals, etc…). L’article de Le Monde que adjunto exposa, en qualsevol cas, l’escenari en qué ens trobem i les dates més significatives del futur inmediat:

José Manuel Barroso tente de séduire les eurodéputés en vue d’un second mandat à Bruxelles

LE MONDE | 26.08.09 | Bruxelles, bureau européen

Une rentrée politique à haut risque pour José Manuel Barroso : en lice pour un second mandat, le président sortant de la Commission européenne n’est pas au bout de ses peines s’il veut se succéder à lui-même à Bruxelles.

Adoubé par les chefs d’Etat et de gouvernement, l’ancien premier ministre portugais, dont le premier mandat s’achève le 31 octobre, va devoir se démener pour convaincre les eurodéputés de confirmer sa nomination dès la rentrée parlementaire, à la mi-septembre. A ce stade, seuls les conservateurs du Parti populaire européen (PPE), le groupe dont sont membres l’UMP et la CDU allemandes, soutiennent ce calendrier.

Le calendrier de la rentrée

2 septembre  -Déjeuner des ministres des finances de l’Union européenne pour préparer le sommet du G20, fin septembre, à Pittsburg (Etats-Unis).

8 et 9 septembre – M. Barroso rencontre les groupes du Parlement européen.

16 septembre – Vote éventuel sur la reconduction de M. Barroso.

2 octobre – Second référendum sur le traité de Lisbonne, en Irlande.

29 et 30 octobre – Conseil européen des chefs d’Etat et de gouvernement pour mettre en oeuvre le traité de Lisbonne, en cas de ratification définitive. (segueix…)

Les deux autres partis dont a besoin M. Barroso pour garantir sa reconduction, les libéraux-démocrates et les socialistes, sont beaucoup plus partagés : tout dépendra, au sein de ces formations, du rapport de forces entre ceux qui soutiennent la candidature du Portugais, et ceux qui lui sont franchement hostiles.

Afin de rallier les indécis, M. Barroso a passé une partie de ses vacances portugaises à préparer ce qu’il appelle les “lignes directrices politiques” qu’il transmettra dans le courant de la semaine prochaine aux différents groupes de l’Hémicycle. Cette esquisse de programme va s’inspirer de la lettre présentée aux chefs d’Etat et de gouvernement en juin – un courrier au volontarisme très “sarkozien” – et reprendra certaines exigences émises par les eurodéputés.

Le président sortant, qui se présente désormais comme un homme du centre pour faire oublier ses débuts libéraux, entend capitaliser sur son bilan dans le domaine environnemental. Il promet aussi de muscler son discours là où la gauche, ainsi que le patron des libéraux/démocrates, le Belge Guy Verhofstadt, l’accusent d’être resté trop passif : le social, l’emploi et la lutte contre la récession. La situation sur le front économique “reste très volatile” et exige “d’éviter toute sorte de complaisance”, a constaté M. Barroso, mardi, deux jours après son retour à Bruxelles.

“Majorité pro-européenne”

Le président de la Commission rencontrera les différents groupes politiques les 8 et 9 septembre, à Bruxelles, afin de peaufiner avec eux cette esquisse de programme. L’objectif affiché par son entourage est de rassembler sur son nom “une solide majorité pro-européenne” autour du PPE et d’une partie des libéraux et des socialistes. M. Barroso ne veut pas être dans l’obligation de dépendre des eurosceptiques britanniques, tchèques ou polonais, qui se disent d’ores et déjà prêts à le soutenir. Les présidents de groupe décideront le 10 septembre si un vote est possible le 16 septembre, à Strasbourg.

D’ici là, deux autres campagnes pourraient venir compliquer celle du seul candidat en lice : les élections législatives en Allemagne, le 27 septembre, puis, le 2 octobre, le second référendum irlandais sur le traité de Lisbonne, dont l’issue n’est pas acquise. “En Allemagne, le SPD pourrait être tenté de durcir le ton contre M. Barroso, pour ne pas être accusé de voter comme la CDU à quelques jours des élections générales”, dit un eurocrate.

Avant la pause estivale, Martin Schulz, le président allemand du groupe socialiste du Parlement européen, s’était montré réservé au sujet d’un vote de reconduction dès septembre. Candidat de son parti à un poste de commissaire, le social-démocrate pourrait être tenté d’attendre le résultat du scrutin dans son pays afin de ménager son avenir personnel, si l’écart entre le SPD et la CDU n’est pas trop important.

L’autre incertitude concerne l’entrée en vigueur du traité de Lisbonne. Très chaotique, le processus de ratification va, quoiqu’il arrive, retarder la constitution de la prochaine Commission, l’équipe actuelle étant obligée de prolonger son mandat jusqu’à la fin de l’année pour assurer l’intérim. Mais il pourrait aussi jouer contre les intérêts du président sortant de l’exécutif européen, surtout en cas de nouveau “non” en Irlande.

Le principal animateur du front anti-Barroso, Daniel Cohn-Bendit, plaide pour reporter sa reconduction au-delà de la ratification définitive du traité de Lisbonne. Pour le coprésident du groupe des Verts, c’est une question de cohérence : “Pourquoi nommer M. Barroso sous l’actuel traité de Nice et le reste de sa Commission sous le (traité de Lisbonne) ? Cela serait revenu à élire le président français sous les règles de la IVe République, à quelques jours de passer à la Ve”, observe l’élu Vert. M. Cohn-Bendit suggère même de voter en janvier 2010, quand le sort du traité de Lisbonne sera définitivement scellé.

Philippe Ricard

Article paru dans l’édition du 27.08.09.

Foto: Abans d’entrar a la reunió del Bureau del Grup Verds/ALE vaig prendre aquesta imatge d’en Dani Cohn-Bendit (copresident del nostre grup) en què explicava a Euronews la nostra postura sobre l’elecció de Barroso.

Com cada any per aquestes dates proliferen les denúncies sobre una de les tradicions més cruels i anacròniques que tenen lloc dins de la UE, amb animals com a víctimes. En aquesta ocasió és la ‘tradicional’ massacre de balenes pilot (calderons) a les costes de les illes Feroe, a Dinamarca. Admeto que he quedat consternat per les sagnants imatges que ens arriben. La que he escollit per il.lustrar aquest apunt (n’hi ha moltes més) és especialment preocupant, ja que s’hi veu families senceres observant ‘l’espectacle’ amb total naturalitat. Per tot plegat he dirigit la següent pregunta a la Comissió i al Consell: 

Pregunta de Raül Romeva i Rueda a la Comisión Europea y al Consejo, sobre la matanza de delfines calderón en las islas Feroe.

Cada año, en la costa atlántica de las Islae Feroe, pertenecientes a Dinamarca, se produce la ‘tradicional’ caza de calderones (Globicephala Melas o Globicephala Macrorhynchus). La ‘tradición’ se remonta a 1584, y es una práctica que cada año comporta la muerte de entre 2.500 y 3.000 ejemplares. Se utilizan naves pesqueras para conducir las ballenas piloto del Atlántico Norte y a las Migratorias del Mar del Norte hacia la costa, donde las atan y arrastran hasta que quedan varadas. Una vez allí da comienzo una carnicería que tiñe el mar de rojo sangre, resultado de los garfios que los jóvenes clavan a sus víctimas para arrancarles las entrañas. Las numerosas imágenes disponibles de este hecho, como las de Ail-Alshara, son, sin duda, escalofriantes.

Más allá del número, sin embargo, las imágenes de cómo se llevan a cabo dichas matanzas, y el valor ‘simbólico’ que se concede a dicha ceremonia, especialmente como ritual de entrada en la edad adulta y de muestra de virilidad para los hombres jóvenes, suponen un ejemplo más de ‘anacronismo popular’ que tiene a los animales como víctimas.

Uno de los argumentos de quienes defienden dicha actividad es que se trata de una matanza para consumo local. No obstante, es preciso tambien recordar que el consumo de órganos, carne y grasa de delfines calderón de aleta larga (Globicephala Malaena) por parte de los habitantes de las islas Feroe es igualmente preocupante, ya que esta especie ha sido identificada como una de las principales fuentes de organoclorados (COPs y PCBs).

Soy consciente del reconocimiento de la situación nacional, histórica y geográfica especial con la que cuentan las Islas Feroe, y de que la ley N.º 137 del 23 de marzo de 1948 estableció un ordenamiento de reglamentación de autogestión para las Islas Feroe. Según dicha ley, las Islas Feroe son una comunidad autónoma dentro del reino de Dinamarca, con amplia competencia legislativa independiente, dentro de los marcos de las obligaciones internacionales de Dinamarca. Entre las áreas que abarca la autogestión se encuentra la caza de calderones dentro de los límites de las 200 millas marinas.

Sin embargo, y en base a, entre otros textos, la Declaración Universal de los Derechos de los Animales de la UNESCO, considero pertinente que la UE, a través de sus instituciones, demanden a las autoridades de las Islas Feroe, así como a las danesas, que acaben con esta anacrónica y cruel fiesta, nada acorde con el concepto de humanidad que debería prevalecer en pleno siglo XXI.

¿Está la Comisión / Consejo al corriente de dicha práctica? ¿Ha tomado, o piensa tomar, alguna medida para instar a su cese?

Font foto: Ail Alsahara.

Com cada any he aprofitat el mes d’agost per aturar uns dies la meva activitat blocaire i passar de cronista a simple espectador. Constato, novament, que és un exercici molt sa, físicament i mental. Tanmateix tot s’acaba, també el descans i la desconexió, per molt que aquesta sigui ‘relativa’, tot i que enguany reconec que he aprofitat de valent aquests dies ‘diferents’, especialment per què amb dues criatures, d’un i tres anys respectivament, poc temps queda per fer alguna altra cosa que anar-los al darrera. Sigui com sigui ahir vaig tornar a Brussel.les per iniciar un nou curs polític. Entrant al Parlament per la porta de la Plaça Luxemburg, la mirada d’Aung San Suu Kyi em recorda un cop més l’absurda, injusta i criminal situació que pateix a mans de la Junta Birmana. Un exemple més, un símbol, entremolts d’altres, de les moltes coses que no funcionen en aquest món. I un dels motius, també entre molts d’altres, pels quals vaig acceptar el repte d’entrar a fer política institucional: la lluita pels drets humans. El retorn després d’unes vacances, diuen aquelles i aquells que en saben, ha de ser suau i escalonat. Hi estic d’acord, tot i que sovint això és més fàcil de dir que de fer (sobretot quan a la bústia de correu t’esperen centenars de missatges, tots urgents). Per si de cas, avui he mirat de tornar ràpidament a la rutina habitual de quan sóc a Brussel.les: cafè matinal, lectura premsa i revisió de l’agenda setmanal. Som-hi doncs, la feina ens espera, i la començo amb aquest nou apunt al bloc.
Foto: Entrada al Parlament Europeu, aquest matí, a les 9.00. Font: Des de la meva Blackberry.

PRESS RELEASE
– Brussels, 11 August 2009

Burma
Greens deplore judgement against Aung San Suu Kyi

Commenting on the judgement passed against Burmese opposition leader Aung San
Suu Kyi, extending her house arrest sentence by a further 18 months, Greens/EFA
Co-Presidents Rebecca Harms and Daniel Cohn-Bendit, and Vice-Chair Raül Romeva
commented:

“Greens deplore the kangaroo court judgment against Burmese pro-democracy
leader Aung San Suu Kyi. We demand that the Burmese authorities drop the
ridiculous charges against her and order her immediate release.

The Burmese regime must release its grip on power and guarantee free and
democratic elections next year, allowing Aung San Suu Kyi to participate. Her
commitment to democracy has long been recognised across the world, including by
the European Parliament, which awarded her the Sakharov Prize in 1990. Burmese
people must at long last have the right to choose their government.”

Foto: Aung San Suu Kyi.

Novament en Xavier Tedó ens convida a parlar de coses de les que habitualment no acostumem a parlar davant dels mitjans. Ara va  de llibres, i ens ho posa difícil, per què ens en demana cinc títols, només cinc! Hi penso una mica i faig una llista que mira de ser representativa d’allò que m’agrada llegir: Saint Éxupery, Pedrolo, Schätzing, Rufin, Murakami, etc… Malauradament no hi he pogut encabir d’altres autors i autores que m’hauria agradat comentar com Wei Hui, Rodoreda, Vázquez Montalban, Camilleri, etc… Però vaja, no m’hi cabien totes i tots. Com a tothom, em sembla, acostumo a llegir coses diferents en funció del moment vital i, sobretot, del context. Quan viatjo, per exemple, m’agrada llegir coses sobre el lloc on vaig (ara per exemple sóc uns dies a la Costa Brava i estic llegint Pla –La Costa Brava-). Llegint l’article del Tedó, però, m’adono d’un enorme error per part meva: no hi he inclòs cap llibre de poesia, de la qual en sóc gran aficionat (temps ençà fins i tot n’escrivia, ara però, ho reconec, tinc poc temps material i mental per dedicar-li, espero recuperar-ho aviat però). Podria haver mencionat Salvat-Papasseit, Carles Riba, Albert Roig, Carles Torner, Sylvia Plath, i tantes i tants d’altres. Sento l’oblit i demano disculpes als i les poetes: 

El Petit Príncep haurà d’esperar, per Xavi Tedó (AVUI, 5 d’agost de 2009)

PÈRDUA · Els quinze llibres que col·leccionava de l’obra més popular d’Antoine de Saint-Exupéry van desaparèixer en un trasllat PEDROLO · L’interès per l’ecologisme neix amb el seu ‘Mecanoscrit’

Si algun dia us trobeu l’eurodiputat d’ICV llegint al tren anant cap a Sant Cugat o l’avió en un dels seus habituals viatges a Brussel·les no el destorbeu. El transport públic és l’únic aliat que li queda per poder llegir. Amb dos fills petits, assegura que a casa ho té pelut.

Manuel de Pedrolo

Joan Saura tenia raó. El pas de l’eurocomunisme a l’esquerra verda d’ICV el van protagonitzar els dirigents més veterans dels partit. L’interès per l’ecologisme de l’eurodiputat Raül Romeva va néixer quan encara anava amb pantalons curts. Concretament amb la lectura a l’escola del llibre més conegut de l’autor de l’Aranyó, que el va impactar per la “catàstrofe mundial” que descriu.

Frank Schätzing

Abans de fer-se submarinista i d’embarcar-se al Rainbow Warrior, el vaixell de Greenpeace, com va fer al juny en una missió de denúncia de la sobrepesca i de l’ús de les xarxes de deriva a les aigües de la Mediterrània, Romeva ja flirtejava amb el mar llegint-se aquesta novel·la de ficció que recrea la revolta de la natura contra els humans.

Antoine de Saint-Exupéry

Va començar a col·leccionar aquest “conte per a adults” en diferents llengües, però en un trasllat els va perdre. No s’ha tornat a animar.

Jean-Christophe Rufin

Del Brasil no només li interessa la lambada. També la ferotge colonització que va patir en nom del progrés.

Haruki Murakami

El Japó és el seu viatge pendent. Mentrestant, l’eurodiputat es consola coneixent la seva societat de la mà de Murakami.

Font foto: AVUI