Raül Romeva i Rueda

Entre Sardenya a Sicília passem per Skerki Bank, una petita zona on el fons és menys profund (uns 30 metres) i permet a les barques de pesca fondejar en mig del mar. Solen ser tan italianes com tunisianes, ja que el Banc és al vell mig dels dos pa?sos. Només acostar-nos-hi ja veiem nombroses llums. Poc a poc les anem identificant: mercants, palangres, algun arrossegador, … De sobte alguns llums vermells criden l’atenció dels especialistes. En concret dos llums vermells sobreposats. Podrien d’un vaixell sense control, que estigués feinejant, o podria ser algú pescant il.legalment que, per evitar que se li acostin d’altres, utilitza, falsament aquesta senyalització. Novament operació de supervisió nocturna. A les 24.00 posem les Zodiacs a l’aigua. Armilles salvavides i saltar del Rainbow Warrior a la llanxa. Som léquip habitual: cap de bots (Mehdi, tunisià), tres càmeres, un fotògraf, dos campaigners, un primer oficial i servidor, en qualitat d’observador. Ens acostem als llums. Primer trobem una barca tunisiana, l’Ayoub, ancorada, ningú a cobert, res especial. Seguim. Ens dirigim cap a un altra embarcació tunisiana que en veure’ns acostar engega motors i fuig. La Zodiac és més ràpida i l’atrapem. Quan ja no tenen més remei opten per parlar. En Mehdi hi parla en àrab. Demanem el tipus de xarxa que tenen. Ens l´ensenyen: un petit trasmall. Res d’especial. En Mehdi m’explica després que ens havien pres per guardacosters italians. Segurament, a més a més de la pesca, tenien d’altres negocis menys clars entre mans.

El tercer objectiu és un encerclador italià ancorat (Jesica). Ens hi acostem. Els pescadors surten a coberta amb cara de pocs amics. Sota la llum dels focos respectius la conversa és tensa, i un punt surrealista. En Dave, campaigner, hi parla (en italià): -Hola. -Hola. Que hi feu aquí? -I vosaltres què coi hi feu?. -Som de Greenpeace (assenyalant l’amura de la Zodiac). -Ja ho veig, sé llegir. -Us voldríem demanar quin tipus de pesca feu. -Tranquils, no pesquem ni dofins ni balenes. -Heu vist algun vaixell sopitós?. -Pfff, pregunteu als tunisians.

A bord duen xarxes d’encerclar. Fora de la temporada de tonyina els encercladors solen pescar peix blau. El winch per hissar les xarxes no és tampoc sospitós de ser per a xarxes de deriva. Després d’una estona de conversa poc amical, seguim la ronda. Passem prop d’alguns petits palangres tunisians ancorats (el Mohamed, el El Amed, …). Res a destacar. Finalment decidim tornar al RW.

Nova expedició nocturna sense resultats significatius. Pregunto si el fet de no haver trobat res flagrant demostra que la situació millora en quant a la pesca il.legal. No necessàriament, em diuen, pot ser degut a: a) la lluna abandona la seva fase nova i hi ha massa claror a la nit (els peixos veuen millor les xarxes, i la policia els pescadors il.legals), b) hi ha hagut bastant de mala mar, o c) la presència del Rainbow Warrior a la zona ha estat un element dissuassori important. Sigui com sigui no es pot abaixar la guàrdia.

L’equip de campaigners, científics i un servidor desembarquem avui a Trapani, però el Guerrer de l’Arc de Santmartí segueix la seva ruta, cap a Mallorca. El problema de la sobreexplotació dels recursos marins és cada cop més greu, i la necessitat de posar-hi fre, més urgent. Bona proa, Rainbow Warrior.

Fot foto: John Hocevar, campaigner de Greenpeace, parlant amb un dels pescadors tunisians, mentre en Chris, el càmera de Greenpeace. La fotografia és de Giulio di Sturco.

La vida en un vaixell, i més si aquest és el Rainbow Warrior, és sempre fascinant. No hi ha mai temps per avorrir-te, i sempre hi ha feina. Avui, per exemple, a les 4.00 ja era dempeus pel meu torn de vigilància al pont de comandament. Es tracta bàsicament d’estar al cas del radar, i de les indicacions sobre els vaixells. Entre el capità (o l’oficial de torn) i el campaigner de Greenpeace decideixen si algun dels senyals mereix especial atenció. Segons la velocitat que duu podem pressuposar si es tracta d’un palangre, un arrossegador, un iot o d’una boia. Si és sospitós ens hi acostem. Quan queda clar a simple vista (o amb els binocles) que no hi res sospitós, reprenem el rumb original. Així anem passant l’estona. La bona notícia és que, de moment, no hem trobat cap acte delictiu especialment flagrant. Acabades les quatre hores de guàrdia, toca quatre hores de tasques diverses (neteja camarots i espais comuns, neteja coberta, donar cop de mà en tasques de manteniment diverses com pintar, pulir, preparar protectors per a les veles, etc…), la resta del temps el dedico a escriure, llegir o, si podem, conectar-me momentàniament a Internet per actualitzar el blog i el Facebook. Així fins el torn de guàrdia de la tarda, de les 16.00 a les 20.00. Demà dimarts tenim previst ser a Trapani. Els i les no estrictament membres de la tripulació (científics, premsa, campaigners i servidor) baixarem per anar cap a Palerm, on hem d’agafar els respectius avions cap a casa. El Rainbow Warrior seguirà, però, amb la seva tasca de vigilància i sensibilització per protegir, salvar i recuperar el planeta, inclosos, lògicament, els mars i oceans, protagonistes de 3/4 parts de la superfície terrestre.

Foto: Al pont del Rainbow Warrior, de matinada. Font: Giulio di Sturco.

Hem acabat la supervisió de la zona nord siciliana. No hem trobat tanta activitat com esperàvem trobar-hi, segurament degut al fet que la mar no es troba tampoc en les millors condicions per pescar. Posem proa cap a un nou destí on sospitem que pot haver-hi més activitat. L’objectiu segueix essent supervisar si se segueixen fent ús de les xarxes de deriva, també conegudes com les xarxes de la mort. Recordo que les xarxesde deriva s’usen encara per capturar una cada vegada més reduida població de peix espasa, i en el seu camí hi queden atrapades també d’altres espècies com balenes, dofins o tortugues. Aquesta mena de xarxes fa temps que van ser prohibides per Nacions Unides, la Unió Europea, la Comissió Internacional sobre la Tonyina Vermella i la Comissió General de Pesca del Mediterrani. Per altra banda, la mateixa UE ha gastat ingent quantitats de diners per convertir el sector i ajudar-lo a adaptar-se a la nova situació. El problema és que, molt sovint, i malgrat aquestes subvencions, alguns pescadors segueixen usant aquesta mena de xarxes aprofitant de vegades alguns forats legals relatius a les ‘ferrettara’, xarxes de deriva de fins a 2,5 km de llargària, típiques d’Itàlia. Posar en evidència aquests forats legals, i demostrar que, malgrat les prohibicions i els diners invertits en la conversió, segueixen usant-se aquesta mena de xarxes, és el principal objectiu de l’actual missió del Rainbow Warrior (més informació al lloc web de Greenpeace).

Foto: els tripulants de l’Arctic Sunrise, un dels vaixells de Greenpeace, interceptaven el 8 de maig de 2008 el Diomede II, un vaixell pesquer pirata italià que pescava amb xarxes de deriva en les quals s’hi va trobar diversos exemplars de juvenils de tonyina vermella, i alguna tortuga. Font: Greenpeace.

Em llevo a les 4.00 del matí per comencar el meu torn de guàrdia. Tot just apareixen les primeres llums matineres. De seguida trobem una cosa interessant. Malgrat que allò que estem buscant fonamentalment són xarxes de deriva, el radar assenyala dues taques molt juntes que avancen a molt poca velocitat. Decidim posar-hi rumb, ja que podria tractar-se d’un arrossegador amb una gàbia (cage) plena de tonyines. La temporada de pesca de la tonyina s’ha clausurat fa deu dies, o sigui que en qualsevol cas es sospitós. Dues hores despres el podem veure ja amb binocles i confirmem la sospita. Decidim anar-hi a parlar. Baixem la Zodiac i hi muntem tres càmeres, un fotògraf, en John (campaigner de Greenpeace), el patró de la llanxa, una marinera i servidor. Voregem la gàbia i ens hi acostem per estribor. Ens esperen (fa estona que ens han vist). Es un vaixell maltès (obvio el nom per raons de seguretat). Ens permeten acostar-nos-hi i pujar a bord per parlar amb el capità. Ens reben amb forca amabilitat. Segurament saben de fa temps que el Rainbow Warrior és per la zona i tenen ja preparada la documentacio que els demanem. Ens diuen que són, només, un vaixell de transport de gàbies, cosa que no quadra amb els equips de submarinisme que hem vist a l’entrada de la sala de màquines, els quals són necessaris per fer passar les tonyines de la xarxa de l’encerclador fins a la gàbia. Sembla evident doncs que són part del procés de captura, i no només de transport. Tampoc quadren les dates que ens donen de les dues captures que han fet (el 24/5, 1200 exemplars i 84 tones; i el 10/6, 490 exemplars i 98 tones). Tampoc quadren les coordenades que ens donen de les captures amb la velocitat que duen (0,1 nusos), i la seva situació actual. Finalment, tampoc inspira confianca el nom del comprador, Fish and Fish Azzopardi, una de les principals firmes de Malta, implicat en no pocs casos de males pràctiques.Tot plegat fa pensar que, efectivament, es tracta de captures possiblement pescades fora de temporada, i per tant il.legals. De tot plegat es prenen les dades per presentar informe a la propera reunió de la Confernecia Internacional sobre Tonyina (ICCAT).
Foto: arrossegador amb gàbia (no es el d’aquest matí, que obvio per motius de seguretat i per que la investigació és en curs). Font:

Quan li vaig explicar a la meva filla de tres anys que me n’anava uns dies al Rainbow Warrior, a fer una recerca/supervisió de les activitats de pesca Il.legal, no Declarada i no Documentada (per exemple l’ús de xarxes de deriva) al Mediterrani, ho va entendre de seguida: ‘Ah, el papa se’n va a salvar dofins’. El cas és que sí, que una de les conseq?ències de la feina que hi vaig a fer hauria de ser que dofins, catxalons, balenes, tortugues, i d’altres espècies pelàgiques estiguin molt més protegides de les males arts pesqueres (ho explico millor en aquesta nota). L’experiència, sigui com sigui, paga la pena. La història ha comencat avui, ben d’hora, en un avió que ha sortit de madrid a les 6.00, fins a Roma, i d’allà un altre cap a Palerm (Sicília), on he arribat a les 1200. Després de negociar el preu amb un taxista, aquest m’ha conduit cap al port de Trapani. Allà m’han vingut a recollir en la Zodiac de Greenpeace, a peu de port, el segon de bord, i un equip de reporters de la RAI, juntament amb alguns tripulants. M’he assegut a babor i després de protegir mínimament la motxilla, hem fet dues milles mar endins, on el Rainbow Warrior es trobava a la deriva. El vent bufava per l’amura de babor, la meva, o sigui que ha estat impossible impedir la mullena. Per sort ja venia preparat, tant de mentalitat com de roba. La RAI, però, no ha perdut detall. En Francois Provost, campaigner de Greenpeace, i el meu contacte a bord, m’espera a dalt. Ens abracem (ha costat una mica arribar fins aquí) i em presenta la resta de la tripulació, un veritable conglomerat de races, colors i lleng?es. Em designen una llitera en un camarot de quatre. La de sobre meu és ocupada per l’Alex, que descansa, ja que li toca fer el torn de nit. Tothom es amigable i somriu. Després de sopar, puntualment, a les 6, toca preparar la missió, és a dir, estudiar la climatologia per calcular on hi ha més probabilitats de trobar xarxes de deriva, i decidir el rumb. De moment estem fent ruta prop de la costa siciliana, cosa que ens permet tenir una mica de conectivitat Internet, que aprofito per teclejar aquestes quatre notes. Si demà encara som prop de costa ho tornaré a provar.

Foto: El Rainbow Warrior a tota vela. Font: Greenpeace.

Adjunto la carta que, en tant que membres de Caucus Parlamentari per a Birmània, hem enviat a Nacions Unides reclamant un Embargament Global d’Armes per a Birmània:

H.E. Susan E. Rice
Ambassador

Permanent Mission of the United States to the United Nations

140 East 45th Street

New York, N.Y. 10017

19th June 2009

Dear H.E. Susan E. Rice,

We, members of European Parliamentary Caucus on Burma, are writing to you to express our concern over the current situation in Burma.

There can now be no doubt that the dictatorships claim that it will reform, and that 2010 elections will bring change, are totally false.

Daw Aung San Suu Kyi, leader of Burma?s democracy movement, is now spending her 14^th birthday in detention, and a sham of a trial will ensure she will remain detained when elections take place next year.

At the same time a new military offensive in Eastern Burma is forcing thousands from their homes, joining the hundreds of thousands who are already internally displaced, or the tens of thousands in refugee camps in Thailand. These attacks are not counter-insurgency as claimed. The United Nations itself has said that civilians are being deliberately targeted. These are war crimes.

These two new developments follow the violent suppression of peaceful protests in 2007, and the blocking of international aid following cyclone Nargis in 2008.

Three statements by the Security Council have now been ignored by the State Peace and Development Council. This defiance cannot be allowed to stand unchallenged.

The time is long overdue for a global arms embargo against Burma, and we call on your government to publicly commit itself to such a step.

Yours sincerely,

John Bercow, Member of Parliament, Great Britain

Petr Bratsky, Member of Parliament, Czech Republic

Simon Coveney, Member of Parliament, Ireland

Carmen Garcia, Member of Parliament, Spain

Glenys Kinnock, Member of European Parliament for Wales in the UK

Silver Meikar, Member of Parliament, Estonia

Laszlo Nagy, Member of Parliament, Slovakia

Zbygniew Romaszewski, Member of Parliament, Poland

Raül Romeva, Member of European Parliament, Spain

Renate Weber, Member of the European Parliament, Romania

About EPCB: The European Parliamentary Caucus on Burma was founded in June 2008 to raise awareness on Burma in Europe and promote human rights and democracy in Burma. It  represents 16 European countries with more than 130 MPs.

Administrative support for the European Parliamentary caucus on Burma is being provided by Burma Campaign UK and People in Need in the Czech Republic. 

For more information contact:
UK: Zoya Phan at +44 (0) 773 863 0139, zoya.phan@burmacampaign.org.uk
CR: Marie Zahradnikova at +420 777 787 975, marie.zahradnikova@peopleinneed.cz

Ahir vàrem participar, juntament amb d’altres diputats i diputades al Parlament Europeu (Ulrike Lunacek, Raul Romeva, Jean Lambert, Franziska Brantant, i Michael Cashman, entre d’altres) en una concentració davant l’Ambaixada de Lituània, a Brussel.les, per protestar per la proposta de llei que ha impulsat el Parlament d’aquell país i que està pendent, només, de la signatura del President. Segons el text legislatiu, que és de fet una esmena a la ‘Llei sobre Protecció de Menors Contra els Efectes Nocius de la Informació Pública’, quedarà prohibit proporcionar qualsevol informació a les escoles relatives a l’homosexualitat i bisexualitat ja que, segons diuen, ‘pot afectar negativament el procés de creixement dels nens i nenes’. En resposta a aquesta proposta de llei, que clarament vulnera els principis més bàsics de no discriminació i de dret a l’educacióp establerts en els Tractats de la UE, des del Parlament Europeu ens hem organitzat per respondre-hi a través de l’enviament de diverses cartes de protesta al Presidents de la Comissió, Durao Barroso, del Consell, Mirek Topolanek i del Govern Lituà, Valdas Adamkus, posant de manifest la nostra preocuació, i advertint que aquesta mena d’iniciatives toparan amb la més ferma oposició de moltes i molts de nosaltres. (segueix…)

Adjunto la nota que ens han enviat des de les organitzacions lituanes que treballen sobre l’afer:

Summary:

The new law is an amendment to the “Law on the Protection of Minors Against Detrimental Effect of Public Information of the Republic of Lithuania”.

This law presents the catalogue of the harmful information to which minors should not have access in art 4: “Public Information That Causes Detrimental Effect to the Development of Minors” eg.: scenes of killing (in TV) etc… the new amendment added the information that “that agitate for homosexual, bisexual and polygamous relations”

Currently the law is awaiting for the signature of the President of Lithuania.

This amendment violates:

* the right to freedom of expression (ECHR, art. 10; Charter, art.11 ), including the right to seek, receive and impart information by making it illegal for anybody to distribute information on or publicly portray homosexuality, through any medium to which children might have access

* the right to education (ECHR Protocol No.1, art. 2; Charter, art. 21) by institutionalizing discrimination in Lithuania’s school system, which may have the effect of depriving children and adolescents of their right to education and by risking isolating children who are already amongst the most at risk of violence at school or within the family

* the right to non-discrimination (ECHR, art.14; Charter, art.21) by treating information on homosexuality and bisexuality differently from heterosexuality and by stigmatising LGB people .

NEWS (bad ones):

Tomorrow night (23.06) at 7.40 pm the Lithuanian Parliament (Seimas) will start the first reading of the proposed legislative change to the Administrative Law and Criminal Code.

Member of the Lithuanian Parliament P. Gra?ulis proposed to amend the Administrative law with the Article 214³⁰ which states:  “agitation or sponsorship of agitation for homosexuality in public space is punishable by a fine of 1 000 to 5 000 litas”

The Department for European Law under the Ministry of Justice has issued a statement (conclusion) which is mandatory for all parliamentary members who move any of the amendments. It says: “…it should be noted that there are no remarks or proposals to the latter amendment on Administrative Law regarding its compliance with the European Union legislation.”

Mr. P. Gra?ulis also proposed an amendment to the Criminal Code of Lithuania which states:

“to amend the Penal code with Article 310¹ as follows:

Article 310¹ Agitation for homosexual relations in public space:

1.      A person, who agitates for homosexual relationship in public space, commits a criminal act which is punishable by community service or fine, or arrest.

2.      The legal person shall also be held liable for the acts provided for by this Article.”

The most horrifying fact is that The Department for European Law under the Ministry of Justice in its statement says: “…it should be noted that there are no remarks or proposals to the latter amendment on Criminal Code regarding to its compliance with European Union legislation. Furthermore, it should be discussed whether a criminal act of such nature should have a more severe punishment envisaged in the Criminal Code…”

Vytautas Valentinavi?ius
Tolerant Youth Association
LGBTQ advocacy group

Foto: Amb Juris Lavrikos, Michael Cashman, i Ulrike Lunacek, davant l’Ambaixada de Lituània. Font: arxiu personal.

Poc a poc la vida torna a la normalitat política al Parlament Europeu. Algunes cares noves (aquest matí ja m’he topat amb Juan López Aguilar i Magdalena Álvarez, per exemple, ens hem saludat educadament i els he donat la benviguda) es barregen amb d’altres que s’en van (ahir em vaig creuar amb Josep Borrell). Dels que pleguen en veus amb cares tristes, no només la d’aquells/es que se’n van forçat pels resultats electorals, sinó també d’altres que, havent decidit no presentar-se novament, es van acomiadant de la gent, ja siguin aliats o adversaris polítics. Les cares dels nous/noves, és, en molts casos, de cert espant (la que devia tenir jo fa cinc anys). L’experiència és un grau, ni que sigui per indicar on es troba el Restaurant, o aquella sala de reunions, o la sala de premsa. L’altra incògnita és, en molts casos, amb quin grup, i a quines Comissions i Delegacions treballarem cadascú. També això es va aclarint. En el meu cas, ahir el Grup dels Verds (un Grup especialment enfortit després del creixement de les forces d’esquerra verda a Holanda, França, Alemanya, Suècia, Dinamarca, Bèlgica i Grècia) em va escollir Vicepresident. Pel què fa a les Comissions i Delegacions, la cosa serà una mica més lenta, i complicada.
Foto: Integrants del nou Bureau del Grup dels Verds al Parlament Europeu. D’esquerra a dreta: Bütikofer, Harms, Cohn-Bendit, Turunen, Turmes, Lichtenberger, i Romeva. 

Aquests dies, com sempre, estic pendent de molts llocs del món. Un d’aquests llocs és al centre mateix del mar Mediterrani, entre Malta i Sicília, i té per protagonista el Rainbow Warrior, el vaixell insígnia de Greenpeace. Tinc previst embarcar-m’hi divendres, si la climatologia ho permet, per participar en les tasques de supervisió que estan duent a terme aquestes dies en relació a les activitats pesqueres irresponsables, com algunes relacionades amb la Tonyina Vermella, o amb l’ús d’arts il.legals (com les xarxes de deriva). Preparant el viatge vaig telefonar ahir al meu contacte a bord, François Provost, responsable de campanyes al Mediterrani de Greenpeace. Des del telèfon satèl.lit del vaixell em van respondre que no era a bord, sinó a terra. En telefonar-lo al mòbil em va respondre des de la comissaria de La Valetta, Malta. Greenpeace va tenir ahir, segons el mateix François: ‘one of these days’. Malta és un lloc conegut per la ‘flexibilitat’ de les autoritats a l’hora d’exercir el control sobre les activitats pesqueres. La corrupció és, aquí, la norma. Diverses organitzacions, la Comissió Europea, i de fet jo mateix, hem denunciat reiteradament aquest fet. Ahir, Greenpeace va desplegar una pancarta amb el lema ‘Blufein Tuna Massacre’ davant d’un dels vaixells de la companyia espanyola del Grupo Fuentes, responsable de la meitat de les captures de tonyina del Mediterrani. La tensió és alta, en aquesta mena de situacions, i ahir no va ser una excepció. Tot plegat va acabar, com tantes d’altres vegades, a comissaria. Tal i com ja he explicat sovint en aquesta bitàcola, la situació propera al col.lapse d’una espècie tan important pels ecosistemes marins com la Tonyina comportarà una pèrdua irreparable al mar, però també a moltes societats que en depenen. Als grans inversors els preocupa ben poc aquest fet. Quan s’hagi acabat tota, passaran a una altra cosa. Però què passarà amb la dramàtica modificació de la cadena tròfica (la Tonyina és un dels predadors marins més importants)? I amb tota la gent que en viu?. En tot plegat hi tenen una responsabilitat especial les grans companyies d’encercladors espanyols, francesos i italians. El temps passa, les solucions hi són (moratòria, reducció flota, transparència, persecució i sancions dissuassòries de les males pràctiques, promoció pesca responsable, establiment de santuaris, conscienciació consumidors/es, etc…), però encara som lluny del compromís polític que caldria per tal que aquestes solucions fossin aplicades amb la immediatesa i la profunditat que reclama la situació. Per això em prenc tant seriosament aquest assumpte, i per això m’embarco divendres al Rainbow Warrior.  (segueix…)

Greenpeace activists attacked during protest against EU fishing vessel

La Valetta, Malta, 22 June 2009- Greenpeace activists from the Rainbow Warrior have been violently attacked as they attempted to carry out a peaceful inspection of the Spanish fishing vessel, Cabo Tinoso Dos. The attack came as activists opened a banner, saying  ‘Bluefin Tuna Massacre’, to highlight the unsustainable fishing  activities of such vessels, part of the industrial fleets that threaten the entire bluefin tuna industry. Greenpeace is calling on  local authorities to carry out an official inspection of the vessel.

Management of bluefin tuna is entrusted to the International Commission for the Conservation of Atlantic Tunas (ICCAT), an intergovernmental organisation in which the European Union is an active and influential member. However, with this year’s ‘recovery  plan’ still allowing legal fishing at 47% above the upper sustainable limit(1), Greenpeace firmly believes that ICCAT’s current policies are putting the species at risk of extinction.

“Oversized industrial fishing fleets are putting bluefin at risk of  disappearing altogether,” said Francois Provost, Greenpeace International Oceans Campaigner.  “Governments should establish  fully protected marine reserves on the species’ spawning grounds to  start giving a chance for the population to recover.”

Since 2006, ICCAT’s own scientists have been ringing the alarm bell  on the dire state of the bluefin tuna stock. They have advised not to fish above a maximum of 15,000 tonnes, and to protect the species’ spawning grounds during the crucial months of May and June. 

The actual haul for 2007 has been estimated at 61,000 tonnes(2), twice the legal limit for that year, and more than four times the recommended level to avoid collapse of the bluefin tuna population. As industrial fleets continue to rampage across the spawning  grounds, local people, who have been fishing for generations, are now reduced to transferring the last of an endangered species to pens, to be fattened before being exported to the other end of the  world.

“It’s time to take management of bluefin tuna away from ICCAT before it is too late,” said John Hocevar, Oceans Campaign Director for Greenpeace USA, who is travelling on the Rainbow Warrior. “We want to see the Obama administration and other influential governments end international trade in this endangered species.”

Greenpeace has just completed a monitoring survey of the Central Mediterranean purse seine fishing grounds. Preliminary findings show that after over a decade of massive overfishing, illegal catches are still a huge problem across the Mediterranean region.(3) Moreover, the amount and average size of the bluefin tuna captures are in serious decline, confirming the latest warnings of an imminent collapse of the stock.(4)

Greenpeace advocates the creation of a network of no-take marine reserves, protecting 40% of the world’s oceans, as the long-term solution to the overfishing of tuna and other species, and the recovery of our overexploited oceans.

Contacts:

François Provost, Oceans Campaigner at Greenpeace International : + 33 623 590 963

John Hocevar, Oceans Campaigner at Greenpeace USA : + 1 512 577 3868

Saskia Richartz – Greenpeace EU oceans policy adviser: +32 (0)2 27419 02, +32 (0)495 290 028, saskia.richartz@greenpeace.org.

Yesim Aslan, Communications Officer at Greenpeace International: + 

90 532 316 73 65

Greenpeace International Picture Desk: +44 7801 615889

Notes:

(1) Report from the Standing Committee on Research and Statistics (SCRS): http://www.iccat.int/Documents/SCRS/ExecSum/BFT_EN.pdf

(2) In November 2008 at the 16th Special Meeting of ICCAT, the 

European Union extracted an agreement on a Total Allowable Catch of  22,000 tonnes for the eastern Atlantic and Mediterranean bluefin tuna fishery in 2009. See ICCAT Rec 08-05 – Recommendation amending the recommendation by ICCAT to establish a multiannual recovery plan for bluefin tuna in the Eastern Atlantic and Mediterranean : http://www.iccat.int/Documents/Recs/compendiopdf-e/2008-05-e.pdf

(3) On 30 April 2009, the Yasar Reis II, unauthorised to fish for  bluefin tuna in either the Turkish or ICCAT registries, landed  between 400 and 500 of 12 to 20 kg each. http://www.greenpeace.org/international/news/turkey-tuna-fishery-suicide110509

Additional catch of juveniles have been reported in:

http://www.agi.it/food/notizie/200904281511-eco-rt11216-pesca_sequestrati_9_quintali_tonno_fuori_misura_a_messina

http://www.ntvmsnbc.com/id/24954934/

(4) Report from the Standing Committee on Research and Statistics

(SCRS): http://www.iccat.int/Documents/SCRS/ExecSum/BFT_EN.pdf

WWF Mediterranean Tuna Collapse Trends:

http://www.panda.org/what_we_do/where_we_work/mediterranean/news/?162001/Mediterranean-bluefin-tuna-stocks-collapsing-now-as-fishing-season-opens

http://assets.panda.org/downloads/mediterranean_tuna_collapse_trends.pdf

Foto: Activistes de Greenpeace, intentant pujar al vaixell tonyinarie Cabo Tinoso II, del Grupo Fuentes. Font: Greenpeace France. 

Dissabte vaig participar com a ponent, a A Coruna, en el II Seminario pola Abolició de la Tauromaquia, per explicar totes les coses he fet, i vull seguir fent, des del Parlament Europeu, per acabar amb la Tauromàquia, començant per tancar l’aixeta a les subvencions públiques que mantenen viva l’activitat. Vaig compartir taula amb Jordi Casamitjana, del CAS. Diumenge al matí vaig participar en la bicicletada organitzada per SOS Racisme en contra dels Centre d’Internament de les Persones Immigrades (CIES), com el de la Zona Franca. Hi vàrem anar amb tota la família, a més a més de amb en Ricard Gomà i en David Cid, i vàrem acompanyar una nodrida representació ciutadana. Entre d’altres compromisos, he adoptat el de treballar per la Derogació de la nefasta Directiva del Retorn adoptada pel Parlament Europeu ara fa un any. (segueix…)

21/06/2009

ICV treballarà des del Parlament Europeu per a
derogar la Directiva de la Vergonya

Raül Romeva i Ricard Gomà participen en la bicicletada sota el lema “PEDALEJA PELS
DRETS HUMANS. No als Centres d’Internament per a persones estrangeres!”
organitzada per SOS Racisme

L’eurodiputat electe d’ICV, Raül Romeva, s’ha
compromès avui a treballar perquè el Parlament Europeu derogui la Directiva de
la Vergonya, aprovada tot just fa un any. Per això, l’eurodiputat
ecosocialista, que ha recordat que el partit socialista europeu hi va votar a
favor, ha dit que buscarà aliances per aconseguir canviar les majories en la
cambra incloent suports a nivell individual d’aquells diputats i diputades que
en el seu moment la van recolzar però que ara veuen que “és un clar
error”.

De la mateixa manera, Romeva s’ha sumat a la petició de SOS Racisme i
d’altres organitzacions de tancar els Centres d’Internament per a Extrangers
(CIES) “per la vulneració de drets que suposen” i “perquè tenen
característiques de presó i el tractament als retinguts com a presoners” i
s’ha mostrat satisfet perquè “actes com el d’avui ajuden a sensibilitzar a
la gent”.

L’eurodiputat ecosocialista  ha fet aquestes declaracions abans de
l’inici de la bicicletada convocada per SOS Racisme sota el lema “PEDALEJA
PELS DRETS HUMANS. No als Centres d’Internament per a persones
estrangeres!” que també ha comptat amb la participació del president del
grup municipal d’ICV-EUiA a l’Ajuntament de Barcelona, Ricard Gomà, i el
secretari d’acció política d’ICV i de l’àmbit de moviments socials, David Cid.

Foto: amb Ricard Gomà, ahir, a la Plaça Espanya, just abans de començar la bicicletada de SOS Racisme per demanar el tancament dels CIES.

Fa ja mesos que des d’alguns grups posem en qüestió tant el mètode per elegir el President de la Comissió Europea, com l’única candidatura que de moment coneixem, la de José Manuel Durao Barroso. Sóc molt conscient que donada la correlació de forces resultant de les eleccions del 7J, Durao Barroso compta amb el suport suficient tant al Consell com al Parlament. Tanmateix, durant la campanya uns i altres ens hem fet un fart de reclamar més democràcia europea i més transparència. Doncs bé, com sol passar, no tothom ho veiem igual. Per a mi, el fet que els governs segueixin insistint a proposar el candidat a President de la Comissió en base al Tractat de Niça, mentre que la resta de la Comissió serà escollida segons el Tractat de Lisboa, suposa una veritable enganyifa, i una mostra més que quan alguns, per exemple Rodríguez Zapatero, parlen d’Europa, ho fan sense la més mínima voluntat de fer avançar el projecte tal i com aquest reclama i es mereix. És per això que reclamem que sigui el Parlament Europeu que nomeni el candidat, cosa que per altra banda ens permetria a moltes grups que no ens sentim gens identificats amb el projecte i el perfil de Durao Barroso, a la nostra pròpia candidatura. Alguna gent veu en aquesta postura meva una simple postura ‘anti’. Per a mi és, simplement, una qüestió de conviccions democràtiques, i de ferma vocació europeïsta. En la nota que adjunto explico amb més detall la nostra proposta:

19/06/2009

ICV aposta perquè sigui el Parlament Europeu qui
nomeni el president de la Comissió Europea

Raül Romeva lamenta que Zapatero avali a Durao Barroso com a president de la
Comissió Europea “per la seva posició reaccionària en temes socials, ambientals
i de drets fonamentals”

L’eurodiputat d’ICV, Raül Romeva, ha apostat
avui perquè sigui el Parlament Europeu qui nomeni al president de la Comissió
Europea perquè “si el Parlament Europeu no es fa respectar durant els cinc
primers minuts del partit, el Consell -on estan representats tots els Governs
dels Estats- ja no el respectarà en tot el mandat”.

Per a Romeva “el problema no és només el perfil del candidat Durao
Barroso, marcadament neoliberal i el darrer representant en actiu del quartet
de les Açores, sinó, sobretot, el mètode d’elecció”. Segons l’eurodiputat
ecosocalista “és del tot incoherent que es confirmi Barroso com a
president de la Comissió en base al Tractat de Niça, mentre que la resta de la
Comissió haurà d’esperar fins la tardor per ser nomenada d’acord amb el Tractat
de Lisboa”.

Per aquest motiu, Romeva s’ha oposat de manera vehement a que el
Parlament Europeu voti a Barroso el 15 de juliol, i confia que en la reunió que
el Grup Verds/ALE ha de mantenir amb la presidència sueca el proper 25 de juny,
així com en la reunió de presidents de grup del Parlament, la majoria de grups,
i especialment Socialistes, Esquerra Unitària i Lliberals se sumin a la seva
proposta.  

De la mateixa manera, Romeva ha dit que és conscient que les majories al
Parlament Europeu resultant de les darreres eleccions europees fa molt probable
que Barroso compti amb un ampli suport també a l’Eurocambra, però li consta que
molta gent que el votaria si fos el Parlament qui l’hagués de nominar, i no el
Consell, s’hi oposen precisament pel fet que els Governs el vulguin imposar
enlloc de consultar, com tocaria, les recomanacions de la única institució
europea directament elegida per la ciutadania”.

Així, Romeva ha reiterat que “és necessari que abans de votar es
faci un debat a fons sobre el mètode d’elegir president i sobre la candidatura
de Durao Barroso o d’altres que puguin presentar-se, i això ha de ser al
Parlament Europeu, tal i com estableix el Tractat de Lisboa, el qual tant
emfàticament defensen, o això diuen, la majoria de governs, inclòs
l’espanyol”.

Finalment, l’eurodiputat ha recomanat participar en la campanya via
Internet segons la qual la gent pot expressar la seva opinió en relació a la
candidatura de Durao Barroso (http://www.stop-barroso.eu).

Font foto: Campanya del Grup Verds/ALE a favor d’aturar la nominació de Durao Barroso.

La
reunió dels caps d’Estat i de Govern (Cimera del Consell Europeu) que aquests dies està tenint lloc a
Brussel.les, la darrera de la presidència Txeca, i la que ha de decidir
formalment si els governs proposen Durao Barroso novament com a candidat,
novament, a presidir la UE, posa de manifest que els Governs segueixen usant,
pensant i actuant amb mentalitat i mètodes del passat, enlloc d’entendre que
els reptes de futur (escalfament global, crisi econòmica, asil, enfortiment
institucional de la UE), reclamen ambició, visió i voluntat de mirar endavant,
i de fer propostes valentes i progressistes, enlloc de conservadores. Entre
moltes altres coses, sorprèn que mentre els socialistes europeus qüestionen
Barroso com a candidat (començant pel president del Grup Socialista al
Parlament Europeu, Martin Schultz), el president del Govern espanyol i el
Ministre d’Afers Exteriors, Miguel Ángel Moratinos, també socialistes, s’hi
enfrontin defensant la figura de Durao Barroso, la seva gestió i la necessitat
que s’aprovi de manera urgent. Personalment segueixo pensant que, si el PSOE
fos realment coherent amb el seu discurs europeista, hauria de defensar que fos
el Parlament Europeu qui proposés el candidat. És possible que donades les
majories actuals fos també el mateix Barroso, però almenys seria una elecció
molt més democràtica ja que serien els representants directament elegits per la
ciutadania qui prendria una decisió tan important, tal i com de fet preveu el
Tractat de Lisboa, el qual tantes vegades defensen els governs europeus,
Zapatero inclòs. Tot plegat posa clarament en qüestió l’europeïsme del socialisme
espanyol. 

Veurem
com pensen afrontar, amb aquesta flagrant contradicció, la seva Presidència, la
primera meitat del 2010. (segueix…)

Bruselas,
19 jun (EFE).- La cumbre de la Unión Europea intentará lograr hoy un acuerdo
sobre las garantías a Irlanda para un nuevo referéndum sobre el Tratado de
Lisboa después de que anoche respaldara de forma unánime a José Manuel Durão
Barroso para un nuevo mandato como presidente de la Comisión Europea.

Los
jefes de Estado y Gobierno comunitarios aplazaron a hoy la discusión sobre
Irlanda ante la petición del primer ministro de ese país, Brian Cowen, de que
las garantías tengan la mayor fuerza vinculante.

“Estoy
convencido de que idearemos una solución que dé garantías claras a los votantes
irlandeses y al mismo tiempo no dé a algunos países el pretexto de reabrir el
Tratado de Lisboa”, dijo el primer ministro checo, Jan Fischer, en la
conferencia de prensa tras la primera sesión de trabajo de este Consejo Europeo.

Las
“garantías” buscan tranquilizar a los ciudadanos irlandeses acerca de
que el Tratado de Lisboa no afectará a cuestiones sensibles en su país, como la
política de neutralidad, la soberanía fiscal, la legislación sobre el aborto o
los derechos laborales.

Cowen,
en su intento por lograr la mayor solidez jurídica a ese compromiso, ha
propuesto una fórmula que implica que el texto debe ser ratificado en todos los
estados miembros.

Pero
eso no resulta aceptable para los demás, sobre todo en países como el Reino
Unido, la República Checa y Polonia, donde la aprobación del Tratado de Lisboa
fue muy complicada y no se quiere reabrir el proceso.

Los
líderes de la UE cerraron la primera jornada del Consejo Europeo con un apoyo
unánime para que el portugués Barroso siga como presidente de la Comisión
Europea por cinco años más.

La
actual presidencia checa y la próxima sueca de la UE llevarán a cabo consultas
con el Parlamento Europeo para recabar el apoyo de la Eurocámara, y a la luz de
ese proceso se decidirá la fecha del nombramiento formal.

Fischer
dijo que el Consejo quiere “cooperar estrechamente” con la
Eurocámara, pero insistió en que deben “evitarse los retrasos” en la
confirmación definitiva del futuro presidente de la CE.

En
el capítulo de supervisión financiera, los líderes de los Veintisiete
formalizarán el acuerdo pactado en la noche del jueves para acometer una amplia
reforma del sistema europeo y evitar que se repitan en el futuro los fallos que
han provocado la actual crisis.

El
acuerdo de los Veintisiete ha sido posible tras garantizar al primer ministro
británico, Gordon Brown, que los nuevos organismos supranacionales de
supervisión no podrán en ningún caso tomar decisiones que tengan consecuencias
en las arcas públicas nacionales.

El
Reino Unido, que alberga en Londres el centro financiero más importante de
Europa, se opone frontalmente a ceder las tareas de vigilancia de las entidades
que operan en su territorio y ha exigido una limitación clara de las
competencias de las nuevas autoridades comunitarias.

La
discusión que hoy habrá sobre inmigración puede ser más movida, ya que la
mayoría de los países comunitarios se resisten a la petición de Italia, Grecia,
Chipre y Malta de que se mencione la posibilidad de un mecanismo obligatorio
para situar en toda la UE a las personas que reciben asilo.

La
cumbre tiene previsto también mencionar en sus conclusiones a Irán y la
violencia de los últimos días tras las elecciones presidenciales de la pasada
semana.

Foto: Rodríguez Zapatero darrera de Durao Barroso. Font: Reuters.

Trobo incomprensible el silenci de la Comissió Europea davant els fets ocorreguts fa uns dies al Perú, en el marc de les revoltes indígenes que protestaven contra uns acords comercials que perceben com un risc per a la seva seguretat, alimentària i personal. El més greu, però, és que malgrat els constants episodis de vulneracions de drets fonamentals, la Comissió segueix endavant amb la negociació d’un Acord preferencial amb aquell país. Un exemple més de com aquesta Comissió, la Comissió Barroso, prima el comerç als drets humans. Per tot plegat vaig fer ahir el següent requeriment:

17/06/2009

Romeva emplaça la Comissió Europea a suspendre les negociacions per un acord comercial amb el Perú

ICV recrimina a la Comissió que mantingui el silenci davant la repressió de les autoritats peruanes de les protestes indígenes per l’explotació de les terres

L’eurodiputat d’ICV, Raül Romeva, ha demanat avui a la Comissió Europea que suspengui les negociacions d’un acord comercial amb el Perú i trenqui el silenci que manté envers les situacions que s’han viscut en aquest país durant el mes de juny amb la repressió de les protestes indígenes que demanen canvis en el règim d’explotació de les terres. “És inacceptable que gairebé dues setmanes després de la massacre la Comissió de la UE i el Consell encara no hagin publicat cap declaració de condemna davant la brutal repressió a les protestes”, ha sentenciat Romeva.

El 5 de juny, les autoritats peruanes van (segueix…)

emprendre una sagnant campanya davant les protestes indígenes amb
motiu dels canvis legislatius relatius al règim d’explotacions en el
marc de l’acord comercial entre Estats Units i Perú. En aquest sentit,
Romeva ha declarat que “la Comissió segueix amb les negociacions per a
un acord de lliure comerç amb el Perú, el qual pot comportar importants
efectes negatius en termes humans i ambientals, mentre segueix
mantenint el seu silenci davant les dotzenes d’assassinats, i davant un
compte de desaparicions d’indígenes participants en la protesta que no
deixa d’augmentar.”

En relació amb les protestes indígenes del Perú, l’eurodiputat
ecosocialista ha recordat que “les pràctiques comercials neoliberals,
netament agressives, són el principal motiu de les protestes dels
pobles indígenes, les terres dels quals han de plantar cara a la
sobreexplotació massiva, a la tala d’arbres, a l’explotació minera i a
l’extracció d’oli”, al mateix temps que ha afegit que “una vegada més,
la Comissió de Barroso opta per afavorir el gran negoci de companyies
europees per sobre del mediambient i els drets humans de poblacions
locals.

Romeva ha reiterat que la Comissió de la UE ha de suspendre les
negociacions per a l’acord de lliure comerç amb Perú i revisar a fons
les pautes de negociació de qualsevol acord futur amb el conjunt de la
comunitat andina. “Atès que el president Alan García ha ignorat
reiteradament els compromisos internacionals de Perú en relació amb els
drets dels pobles indígenes, per exemple la Convenció 169 de la OIT,
resulta imprescindible que qualsevol acord amb la UE contempli un
escrupolós respecte pels drets dels pobles indígenes”, ha declarat.

Foto: Indígenes peruans bloquegen la carretera. Font: AFP / BBC

La primera batalla política en el sí del nou Parlament Europeu serà d’alta volada. Es tracta d’impedir que Jose Manuel Durao Barroso, l’únic supervivent del quartet de les Açores, sigui novament el President de la Comissió Europea. El problema amb Durao Barroso és doble: primer, la manera com es decideix (imposició del Consell enlloc de proposta del Parlament Europeu), i segon el personatge mateix i la seva ideologia. Pel què fa al mètode, la perversió dels governs en aquesta matèria és tal (apel.lant al vigent Tractat de Niça quan els convé i quan no al de Lisboa, pendent de ratificació encara) que, o bé el Parlament Europeu es planta des del primer moment, i es fa respectar ja durant els cinc primers minuts de partit, o bé durant tot el partit, és a dir, durant tot el mandat, hi haurà una falta total de respecte cap a l’Eurocambra de part dels Governs. En altres paraules, si per algunes coses ja val el Tractat de Lisboa, encara que no estigui vigent, per a la nominació del President de la Comissió, també hauria de valdre, de manera que ha de ser el Parlament Europeu qui el proposi, i no els governs. Pel què fa al personatge, la llista de motius per no donar-li suport és llarga, n’hi ha d’econòmics (contribució a la crisi financera), socials (deteriorament de la protecció social), comercials (liberalització a qualsevol preu), mediambientals (abandonament total dels afers mediambientals) i democràtics (‘oblit’ dels drets fonamentals). En el lloc web http://www.stop-barroso.eu , promogut pel Grup Verds-ALE, trobareu molta més informació al respecte. De tot plegat, però, allò que em sorprèn més és el suport explícit que el President del Govern, Rodríguez Zapatero, ja ha donat a la candidatura de Barroso, primer per què suposa una falta de respecte cap el Parlament Europeu (i una mostra més de la poca credibilitat del PSOE quan parla de la necessitat de construir més i millor Europa i unes institucions més creïbles i democràtiques), i dos pel perfil del candidat, escorat clarament cap a les bandes més neoliberals de la política europea actual. Fa uns mesos ja vàrem advertir al President del Govern de l’error que significaria aquest suport (veure apunt Si us plau, Sr. Zapatero, no més Barroso), i me n’he fet un tip de parlar-ne durant la campanya. Les coses, de moment, segueixen igual.
Font foto: www.stop-barroso.eu

Després d’uns díes de repòs, que necessitava per recarregar les piles després d’una campanya realment intensa, reprenc la feina. Avió de Vueling a primera hora del matí i cap a Brussel.les. Coincideixo amb n’Oriol Junqueras, nou eurodiputat, i amb Salvador Sanz, antic. Aquestes setmanes abans de la presa de posició formal que tindrà lloc la setmana del 13 al 16 de juliol, a  Estrabsurg, serveixen per prendre contacte conèixer la gent, conformar Grups, escollir Comissions, Delegacions i Intergrups, etc… En això estem aquests díes. Entretant segueixo mantenint en agenda diverses activitats com participació en actes, seminaris, trobades, etc… Malauradament no es pot fer mai tot allò que un voldria, però mirem de conciliar diferents peticions per respondre a tothom de la millor manera possible. 

Foto: Els candidats i la candidata en el debat de TV3. Font: EFE.