Raül Romeva i Rueda

REFLEXIONS PERISCÒPIQUES

Contaminació atmosfèrica: la Comissió inicia accions legals contra deu Estats per l’alt nivell de les seves partícules en suspensió

3

És possible que encara hi hagi qui no entengui que les mesures destinades a reduir la contaminació i els nivells de partícules en suspensió impulsades pel govern (les famoses 73 mesures una de les quals és el ja famós assumpte dels 80 km/h i la velocitat variable) són, primer, una qüestió de responsabilitat ambiental i sanitària, però també, en segon lloc, un requeriment legal procedent la normativa comunitària. Ni són un caprici, ni una idea boja, ni una mania intervencionista. En aquest context, la única irresponsabilitat seria no fer-hi res (tal i com alguns proposen). Per sort som moltes, i penso que cada vegada en serem més, les persones que pensem que calia prendre mesures, i que s’han pres aquelles que calia prendre. Amb el temps, quan millorin les condicions ambientals, es redueixen les partícules en suspensió, baixi la contaminació, es redueixin els accidents, millori la circulació, baixin les malalties respiratòries, etc… potser llavors alguns dels mitjans i dels opinadors que han alimentat tant alegrement el foc de la irresponsabilitat reflexionen i matisen les seves postures. Dubto, això sí que alguns d’aquests reconeguin l’autoria de la mesura i mostrin voluntat d’esmena, però en fi, així són les coses. Allò que ens ha d’importar al final són els resultats. Mentrestant caldrà ser conscients que, sinó fem allò que toca, en patirem les conseqüències. Vegeu sinó la següent notícia:

Bruselas, 29 de enero de 2009

Contaminación atmosférica: la
Comisión emprende una acción legal contra diez Estados miembros debido a sus
niveles de partículas en suspensión

La Comisión Europea ha tenido que iniciar un procedimiento de infracción contra
diez Estados miembros por incumplir las normas comunitarias de calidad del aire
que regulan los niveles de las partículas en suspensión peligrosas conocidas
como PM10. Estas partículas, que son emitidas principalmente por las
industrias, el tráfico y las calefacciones domésticas, pueden causar asma,
problemas cardiovasculares, cáncer de pulmón y muertes prematuras. La Comisión
emprende esta acción tras la entrada en vigor el pasado mes de junio de la
nueva Directiva de la UE sobre la calidad del aire, que permite a los Estados
miembros solicitar en determinadas condiciones y para zonas concretas de su
territorio una prórroga limitada del plazo fijado para ajustarse a los niveles de
PM10 que se encuentran en vigor desde 2005.
(segueix…)

Según Stavros Dimas, Comisario
europeo de Medio Ambiente, «dado que la contaminación atmosférica tiene graves
efectos sobre la salud, el cumplimiento de las normas debe ser nuestra
prioridad más absoluta. Aunque la «nueva Directiva sobre calidad del aire
ambiente y una atmósfera más limpia en Europa» permite ampliar el plazo para su
cumplimiento si concurren determinadas condiciones, esto no debe retrasar la
adopción de las medidas oportunas para reducir las emisiones. Es esencial
también que, en los casos en que no se prorrogue el plazo, las normas se
cumplan íntegramente. Por ello, la Comisión complementará la flexibilidad dada
a los Estados miembros con el rigor de las acciones ejecutorias que sean
necesarias.»

Primera carta de emplazamiento

Tras la petición de información
enviada a los Estados miembros el pasado mes de junio (véase IP/08/1112),
la Comisión ha remitido una primera carta de emplazamiento a cada uno de los
diez Estados miembros que siguen sin cumplir los valores límite de PM10
vigentes desde el 1 de enero de 2005. Dichos Estados miembros son Alemania,
Chipre, Eslovenia, España, Estonia, Italia, Polonia, Portugal, Reino Unido y
Suecia. En las cartas de emplazamiento se denuncian casos de superación de esos
límites que afectan a 83 millones de personas en 132 zonas de calidad del aire
diferentes.

Esos países no han solicitado
plazos suplementarios para todas las zonas de calidad del aire donde se están
superando los valores límite de PM10. La nueva Directiva sobre la calidad del
aire[1]
(véanse MEMO07/571
y IP/08/570),
que entró en vigor el 11 de junio de 2008, permite que los Estados miembros
soliciten en determinadas condiciones una prórroga limitada del plazo
establecido para cumplir esos valores.

Las prórrogas sólo pueden aplicarse
en aquellas zonas de calidad del aire con respecto a las cuales se demuestren
los esfuerzos realizados para alcanzar los valores límite en 2005 y la
subsiguiente imposibilidad de conseguirlo por causa de circunstancias externas
específicas. Además, los Estados miembros deben demostrar, estableciendo para
cada zona un plan de calidad del aire, que el cumplimiento de dichos valores se
habrá logrado a la expiración del nuevo plazo.

Hasta la fecha son once los Estados
miembros que han solicitado una prórroga para todas sus zonas. La Comisión está
evaluando ahora si los casos notificados cumplen las condiciones necesarias
para la concesión de prórrogas y, dentro de los nueve meses siguientes a la
recepción de esas solicitudes, decidirá si opone o no a ellas objeciones. Hay,
en cambio, cuatro Estados miembros -Alemania, España, Italia y Polonia- que no
han presentado solicitudes para todas las zonas de calidad del aire que
sobrepasan los valores límite establecidos.

Algunos otros Estados miembros han
comunicado a la Comisión que están elaborando en estos momentos planes de
calidad del aire para las zonas que no cumplen los valores y que en los
próximos meses presentarán las solicitudes de prórroga pertinentes.

Bulgaria y Rumania, por su parte,
notificaron por primera vez en 2008 los casos de incumplimiento observados en
su territorio. A estos dos Estados miembros se les ha recordado la obligación
de cumplir los niveles comunitarios y se les ha pedido que presenten antes del
31 de marzo de 2009 las solicitudes de prórroga que son precisas para las zonas
que incumplan los valores.

Hay, por último, cuatro Estados
miembros que no se ven afectados ni por los procedimientos de infracción ni por
las solicitudes de prórroga: mientras Finlandia y Lituania han demostrado que
los casos en que incumplen los valores se explican por el vertido invernal de
arena para el mantenimiento de las carreteras -que está autorizado expresamente
por la Directiva-, Irlanda y Luxemburgo son los dos únicos Estados miembros que
no han informado de la existencia en su territorio de ningún caso de
incumplimiento.

Niveles de PM10

Los niveles de PM10 autorizados
consisten en dos valores límite:

una concentración de 50 µg/m3
medida a lo largo de 24 horas; este límite no puede sobrepasarse más de 35 días
por año civil;

una concentración de 40 µg/m3
medida a lo largo de un año civil; no se autoriza la superación de esta
concentración.

Procedimiento jurídico

El artículo 226 del Tratado
autoriza a la Comisión para emprender una acción legal contra los Estados
miembros que no respeten sus obligaciones.

Si considera que puede haberse
incumplido la normativa comunitaria de forma que se justifique la apertura de
un procedimiento de infracción, la Comisión dirige al Estado miembro interesado
una «carta de emplazamiento» (primer apercibimiento por escrito) pidiéndole que
presente sus observaciones dentro de un determinado plazo, generalmente de dos
meses.

En función de la respuesta recibida
o en ausencia de ella, la Comisión puede decidir el envío al Estado miembro de
un «dictamen motivado» (último apercibimiento por escrito). En él establece de
forma clara y con carácter definitivo los motivos por los que considere que se
ha infringido el Derecho de la UE e insta al Estado miembro a corregir la
situación en un plazo determinado, que normalmente es también de dos meses.

Si el Estado miembro incumple lo
exigido en el dictamen motivado, la Comisión puede decidir llevar el asunto al
Tribunal de Justicia de las Comunidades Europeas. Si este Tribunal resuelve que
se ha infringido el Tratado, se exige al Estado miembro infractor que tome las
medidas necesarias para ajustarse al dictamen.

El artículo 228 del Tratado faculta
a la Comisión para actuar contra los Estados miembros que no acaten las
sentencias dictadas por el Tribunal de Justicia. Dicho artículo permite también
a la Comisión pedir al Tribunal que imponga una sanción económica a esos
Estados miembros.

Para conocer las estadísticas
actuales sobre las infracciones en general, visítese el sitio web siguiente:
http://ec.europa.eu/environment/legal/implementation_en.htm

Para consultar las sentencias del
Tribunal de Justicia de las Comunidades Europeas, visítese la dirección
siguiente:

http://curia.eu.int/es/content/juris/index.htm

Para más información:

Listas de las zonas que incumplen
los valores límite en cada Estado miembro:

http://ec.europa.eu/environment/air/quality/legislation/exceedances.htm

Prórrogas del plazo:

http://ec.europa.eu/environment/air/quality/legislation/time_extensions.htm

Font foto: energiabarcelona

Pla Europeu de Recuperació: fórmules antigues, objectius equivocats. Solució? un veritable Green New Deal Europeu

0

A les properes eleccions europees ens juguem, sobretot, com enfocarem des de les institucions europees, i amb quines majories i minories, sortir de la triple crisi en la qual ens trobem immersos (econòmica, ecològica i energètica). El tema no és menor. Recomano a qui encara cregui que el debat entre esquerres i dretes està superat que faci un cop d’ull als debats que tenim al Parlament Europeu. I és que front la crisi que afecta milions de famílies i petites economies hi ha moltes propostes, però no totes són igualment efectives, ni, diguem-ho clar, totes tenen les mateixes intencions. Ahir, per exemple, el President de la Comissió Europea enunciava que dotarà amb 5.000 milions d’Euros el Pla de Recuperació de UE. D’aquests 5.000 milions, està previst que 3.500 es destinin a finançar projectes relatius a l’àmbit energètic. El diable, però, es troba en els detalls. I és que el finançament proposat per fer front a la dimensió energètica de la crisi és insuficient i desequilibrat a parts iguals. Els 3.500 milions d’Euros del paquet energètic es divideixen de la següent manera: 3.000 milions per a carbó i gas (clarament excessiu i contraproduent) i uns 500 milions per a la eòlica. No totes les apostes energètiques són igualment eficaces per fer front a la crisi econòmica, així com no totes són igualment adequades per tal de fer front a l’altre gran repte mundial actual: l’escalfament global. Per altra banda, no existeixen respostes exclusivament catalanes per aquest dilema, és cert. És en el marc europeu que hem de treballar. Però no podem negar que hi ha manifestament una aportació catalana específica que cal fer sense complexes (entre d’altres, per exemple, les 73 mesures per fer front a la contaminació que inclouen els tan controvertits 80 km/h o la velocitat variable). Les propostes catalanes per fer front a la triple dimensió de la crisi (econòmica, ambiental i energètica) s’han de fer sentir en l’àmbit europeu, també en l’europarlamentari. No obstant no oblidem una cosa essencial: tant l’aportació catalana com la dimensió europea responen, fonamentalment, a la correlació de forces que tenen els diferents projectes polítics, resultants, uns de les eleccions al Parlament de Catalunya (previstes novament pel 2010) i al Parlament Europeu (juny 2009). I és que, malgrat que són dues eleccions diferents, estan altament relacionades. En ambdues ens juguem qui, i de quina manera, haurà de liderar la sortida de la crisi. A escala europea, el meu negociat, portem anys patint les conseqüències del predomini de certes lògiques dretanes i lliberals. El darrer exemple el tenim en la proposta d’ahir de Barroso en relació al Pla de Recuperació: (segueix…)    

En termes
globals, la proposta de Pla és més una eina en favor d’energies caduques i
contaminats, i a les empreses que se’n beneficien, que no pas una aposta de
recuperació socialment i ambientalment coherent i responsable.

L’aposta clara en favor del gas i el carbó, en detriment de les eòliques, posa
de manifest el compromís de Barroso, i de la majoria que mana avui a les
euroinstitucions (Comissió, Consell i Parlament Europeu) en favor de
tecnologies que, de fet, haurien de trobar-se en clara retirada, i deixa en
paraules buides el suposat compromís europeu en favor de l’estalvi energètic i
les energies netes i renovables. 

Així mateix, Barroso també desaprofita l’oportunitat de fer que els diners
arribin més lluny. El finançament de les infraestructures energètiques seria
molt millor que vingués de participacions al Banc Europeu d’Inversions. Això
convertiria aquest finançament en una veritable inversió que es podria
recuperar una vegada els projectes ja estiguin engegats, en comptes de concedir
una donació estatal sense retorn.

A banda, uns 1.250 milions euros (una xifra clarament exagerada) estarà
destinada a projectes de captura i emmagatzematge del carbó (CCS), mesures que
alguns i algunes ja hem assenyalat de via equivocada per tal de fer front a l’escalfament
global.

Considero que seria molt més adequat que el finançament es destinés a potenciar
l’ús i la modernització d’energies netes i de futur, enlloc de potenciar
aquelles del passat que, a més, hauríem de deixar d’usar per
contaminants. 

Per altra banda, hi ha aspectes que es fan notar precisament per no ser-hi. És
el cas del projecte de 500 milions d’euros per a les ‘ciutats intel.ligents’
(smart cities). Actualment més del 40% de l’energia que consumim es a través
dels grans edificis, i malgrat aquesta evidència la Comissió ha preferit
‘obviar’ aquesta necessitat.

Afortunadament la proposta de Barroso és el començament i no el final del
procés polític. Amb aquesta lògica el Grup Verds/ALE, i ICV en particular, volem
contribuir a construir una coalició que ens permeti transformar aquesta visió
distorsionada de la realitat i de les necessitats en el marc del procés de
co-decisió, i posar novament de manifest la importància d’apostar per un
veritable Green New Deal Europeu. 

Però per això cal recordar, un cop més, que el problema no és Europa, ni les
institucions europees, sinó qui les comanda i que hi és majoritàriament
representant.

Que ningú s’equivoqui: les eleccions al Parlament Europeu seran importants per
a Catalunya, certament, però sobretot en la mesura que, desde Catalunya, poguem
fer valer la nostra aposta i voluntat d’intervenir en la presa de decisions
polítiques a escala europea, també, en clau econòmica, social, ambiental i
energètica
.

Font foto: Green New Deal

Crisi, pesca, cultura del control i la responsabilitat (Informe Romeva)

0

Una responsabilitat de pes per acabar el mandat: l’informe Romeva sobre la proposta de Reglament del Consell de la UE pel qual s’estableix un règim de control comunitari per tal de garantir el compliment de les normes de la Política pesquera comunitària. Ja he començat la ronda de reunions bilaterals amb les diferents delegacions governamentals, comunitàries, del sector i de les ONG. El problema és clar, i aparentment tothom en comparteix la preocupació per la gravetat: els recursos pesquers s’esgoten, la crisi amenaça durament el sector, i el canvi climàtic canvia certs paràmetres biològics. En aquest context és cada cop més greu la manca de regles clares en alguns aspectes, i el no compliment de les que hi ha. S’ha instal.lat una certa cultura del ‘per què he de complir jo si el del costat no ho fa?’. Manca, en definitiva, una Cultura del Compliment de Regles (Culture of Compliance, com diuen els anglosaxons). És el mateix sector qui la demana, però és sobretot el deteriorament de la situació biològica i sòcieconòmica relacionada amb la manca de control efectiu sobre les vulneracions de les normes allò que fa indispensable posar-hi remei de forma inmediata. La Comissió acaba de presentar la seva proposta de Reglament, i a mi m’ha tocat la responsabilitat de liderar l’informe que n’ha de fer el Parlament Europeu. 

Algunes dades ens poden ajudar a comprendre la importància i la dimensió ambiental i sòcioeconòmica del tema (segueix…)

Producció: La UE és el segon productor mundial de productes pesquers, amb més de 7.300.000 de tones entre captures i aqüicultura, només superada per la Xina. L’Estat espanyol és, de llarg, el país de la UE amb més volum total de producció pesquera (1.200.000 tones). 

-En quant a Ocupació, a la UE viuen directament de la Pesca més de 230.000 persones (l’Estat espanyol és el país europeu que més n’ocupa, amb 56.000, seguit d’Itàlia, Portugal, França i Regne Unit). Però és que indirectament, la indústria de transformació n’ocupa 132.000 més (un altre cop Espanya lidera la situació dels països UE amb 23.000).

-Pel què fa a la flota, de les prop de 90.000 embarcacions de la UE, Grècia en suma 18.300, Itàlia 14.500 i Espanya 13.700 (el 15% del total), tot i que en termes de tonatge les proporcions varien (de les 2.000.000 de tones a escala comunitària, Espanya n’és responsable de 488.000 (el 25% del total), seguida de Regna Unit i de França amb poc més de 200.000 cadascú). En termes de potència de motors passa una cosa similar: dels prop de 7.3000.000 cavalls de potència que sumen les embarcacions europees, Itàlia és qui més n’aporta (1.225.000) seguida de l’Estat espanyol amb 1.127.000 -el 15% del total europeu-).

-Finalment, en relació als ajuts comunitaris, del total de 6.000.000 milions d’Euros que aporta la UE per a diferents conceptes (desballestament, construcció de noves embarcacions, modernització embarcacions, aqüicultura, instal.lacions portuàries, transformació i comercialització, i mesures sòcioeconòmiques, entre d’altres), l’Estat espanyol és qui més es beneficia de les ajudes públiques amb prop de 2.500.000 euros (dels quals 1.700.000 provenen de les arques comunitàries i 700.000 de les estatals). La segueix Itàlia, amb 700.000, i els altres ja es troben al voltant dels 300.000, 200.000 o per sota. En termes desagregats,

Tot plegat són dades de 2003 i 2004, però permeten fer-nos una idea de la situació comparativa i, sobretot, de l’impacte sòcioeconòmic i de l’interès que la proposta de Reglament pot tenir per a diferents països i sectors.

El calendari per a l’el.laboració del nostre informe (el del Parlament Europeu), és força apretat, però factible: el proper 11 de febrer tindrem una audiència amb experts que ens assessoran sobre diferents aspectes pràctics i jurídics de la proposta (entre ells Ramon Franquesa, Professor de la Universitat de Barcelona, i Harm Koster, Director de l’Agència de Control de la UE amb seu a  Vigo). El 2 de març a la Comissió de Pesca debatrem la meva proposta/esborrany d’informe, que votarem el 31 de març (en Comissió) i finalment la setmana del 21-24 d’abril en plenària a Estrasburg.

(Nota: més dades disponibles a Direcció General d’Afers Marítims i Pesca de la Comissió Europea (DG MARE) )

Foto: pescadors a Palamós. Font: Gemma Bruguera, per a IDEP.

Europa front la crisi

0

Europa front la crisi (de Raül Romeva, per a Crònica.cat)

Les perspectives de l’economia espanyola presentades la setmana passada pel vicepresident del govern, Pedro Solbes, signifiquen una dràstica revisió a la baixa de l’escenari macroeconòmic previst en els pressupostos Generals de l’Estat per al 2009. L’atur creix fins el 16% (al tercer trimestre de 2008 va ser de l’11.3%). Això suposa que l’atur pot créixer fins a quatre milions de persones. Per altra banda el PIB caurà fins l’1.6% i el Dèficit Públic se situarà fins el 6%. Víctima del seu optimisme antropològic (com el defineix en Joan Herrera), el president Rodríquez Zapatero preveu que l’any 2010 l’ocupació iniciarà la recuperació. Però diferents anàlisi internacionals valoren ue la crisi a Espanya tindrà efectes més intensos i la sortida s’allargarà més que a la resta de països europeus. Fa pocs dies la Comissió Europea feia pública la previsió d’una taxa d’atur per al conjunt de l’Estat del 19% per al 2010 (4.5 milions de persones aproximadament).

Amb aquest escenari, i davant la immediatesa d’eleccions al Parlament Europeu, se’m fa molt difícil pensar en un tema que no sigui la crisi, i especialment la necessitat de fer-hi front, com a protagonista del debat pre-electoral, així com durant la campanya.

Se’m fa difícil imaginar, en definitiva, una qüestió més punyent per convertira-la en eix central de la discussió i la confrontació política a escala europea. I és que, es miri com es miri, el futur de la construcció europea passa per la construcció de l’Europa Social i l’aprofundiment de la cohesió social a escala europea. Ni tots els partits hem tingut la mateixa actitud al llarg d’aquests anys en les discussions europarlamentàries, ni, encara menys, tots compartim la mateixa visió de com ha d’avançar Europa, també, en la seva dimensió econòmica i social.

Només a tall d’exemple, si Europa no s’ha dotat encara de les estructures institucionals ni dels instruments econòmics necessaris per fer front a la crisi a escala europea és per què ni a escala del Consell ni al Parlament Europeu comptem ara com ara amb les majories necessàries per fer-ho. Les eleccions del proper mes de juny suposen una nova oportunitat per capgirar, democràticament, aquesta realitat. No la desaprofitem.
Font foto: Banc Central Europeu

Birmània: preguntes a la Comissió i Consell

5

Com a conseqüència de la meva recent visita a Birmània i a la frontera amb Tailàndia, he dirigit una bateria de preguntes tant a la Comissió com al Consell, en relació a tres temes: la situació de les persones refugiades i desplaçades a la frontera tailando-birmana (i en especial les previsions d’ajuda de la UE al respecte); la postura de la Comissió i el Consell en relació a la Constitució de l’SPDC i les eleccions previstes pel 2010; i la resposta davant del Cicló Nargis (amb sospites de possible responsabilitat per part de la Junta en termes de crims contra la humanitat). (segueix…)

QUESTION 1 to the Commission On situation of Refugees and IDPs in the Thailand/Burma border region

In a recent visit I effected to the border between Thailand and Burma I had the opportunity to learn about the critical situation of the thousands of Burmese people that live in refugee and IDPs camps. I also learnt about the enormous financial difficulties that the TBBC is facing in order to provide proper assistance to this population. I am personally very much concerned for the fact that very little financial assistance is provided in order to guarantee the cross border needs, that is, assistance that should be sent to Thai territory with the goal of reaching from there the Burmese population within Burma.

Regarding this, I would like to know what are the financial plans of the European Commission concerning the deliverance of aid to Burmese population, specially those living in refugee camps in Thailand and in the IDPs camps in Burma, including the cross border assistance. Specifically, will funds be provided for cross border aid, and what financial assistance will be provided to TBBC in the next three years?

QUESTION 2 to the Council and Commission On Political situation in Burma

In May 2008 the Burmese regime promoted and approved a new Constitution for Burma, the so called SPDC Constitution. According to this, elections are planned to take place in 2010. In a recent visit to the region I had the opportunity to learn from several parts (opposition political parties, ethnic organisations, lawyers organisations, etc) great concerns regarding these elections. First of all SPDC does not recognise the 1990 results (when NLD won 80% of the seats). Furthermore, the 2008 Constitution is full of articles very difficult to accept in a State of Law like, for instance, article 445 where it is stated that no legal actions can be taken against SLORC or SPDC or Government members for any past crimes. Despite of all this, this Constitution is doubtfully illegitimate according to the way it was ratified in referendum (even the victims of the Nargis were asked to vote Yes in order to get assistance).

 I was specifically asked to not provide international support to those elections and to keep denouncing the constant violations of human rights committed by the SPDC regime, to denounce the non legitimacy of the 08 Constitution and of the 2010 elections;  promote a three parts dialogue (NDL, ethnic groups, SPDC); to ask for an immediate and unconditional release of all political prisoners; and to assure that no international supports is used by the SPDC regime for keeping committing atrocities as up to the moment, which means that no international investments (whatsoever) should be allowed if under the SPDC control, and that any arms delivery should be completely forbidden. Many of these aspects were already requested in the EP resolution number (2008) 0178 of April 08.

Taking all this into account, what is the strategy planned by the Commission (Council) regarding the current Constitution and the upcoming elections of 2010?


QUESTION 3 to the Council and Commission On the Nargis and International Law
 

According to many testimonies of victims of the Nargis Cyclone that devastated in May 08 the Irrawaday Delta region  in Burma, no prevention strategy was set up by Burmese regime in order to warn and to remove population from that area despite the fact that they were repeatedly informed about the arrival of the cyclone by Indian authorities. Further more, after the cyclone killed more than 150000 people and left without anything hundreds of thousands, the regime impeded the adequate delivery of assistance to the affected population and, even, took profit of the circumstance in order to promote the Referendum of the Constitution by conditioning the deliverance of basic aid to a Yes vote.

According to all this, many evidences are being gathered to demonstrate that the regime did not act preventively despite they had the proper timely information, being thus responsible for the death of hundreds of people, which could even be considered as an act of crime against humanity.

Can the Commission (Council) explain what their assessment on this particular issue is? Would the Commission support an initiative related to taking the Junta to the ICC for crimes against humanity?

Foto: Imatge de la clínica de Mae Tao, a Mae Sot. Font: Violet Chao/ Irrawaddy 

Modernitat, contaminació, velocitat i racionalitat responsable

3

No se m’acut una altra manera de qualificar moltes de les crítiques que escolto i llegeixo envers la mesura dels 80 km/h i la velocitat variable que com a mostres d’irracionalitat irresponsable. A més a més, considero que moltes d’aquestes crítiques tenen un clar objectiu: paralitzar el país i allunyar-lo d’Europa.

Europa ha estat sovint la referència en molts aspectes relatius a la modernitat. Europeu ho fem servir sovint com a sinònim de modern. Però aquestes iniciatives que diem europees, en definitiva, no deixen de ser accions, polítiques i propostes que provenen d’altres països d’Europa. Tant europeus, en definitiva, com ho pugui ser Catalunya. I és que, tal i com ho veig, quan un país vol ser gran, ha de mostrar capacitat i voluntat de lideratge, i no només deixar-se portar pels altres.

Ara com ara no són massa els aspectes que situen Catalunya a l’avantguarda europea, però els pocs que hi ha tenen sovint a veure amb qüestions de caire mediambiental. Barcelona és reconeguda, no ja a Europa sinó a escala mundial, com un referent en la promoció de polítiques sostenibles i en l’aprofitament de les renovables. Catalunya, ara, també comença fer-se un espai en la literatura especialitzada i en l’imaginari col.lectiu europeu, com un país en què es prenen decisions innovadores, revolucionàries i necessàries com és, per exemple, la mesura de la velocitat variable. (segueix…)

La mesura de la velocitat variable, ho recordo, forma part del Pla d’actuació 2007-2009 per a la millora de la Qualitat de l’Aire que compta amb 73 mesures concretes relatives als ports i aeroports, activitats industrials ie energètiques i mesures de prevenció en relació als plans d’ordenació urbanística, autorització d’activitats industrials, energètiques i extractives.

Una d’aquestes mesures és la limitació de la velocitat a 80 km/h, ja que els vehicles rodats són l’origen de més del 50% d’emissions contaminants.

Altres ciutats europees ja han implementat el sistema de velocitat
variable amb extraordinaris resultats: Birmingham, Utrecht, Amsterdam o
Londres. Ara fins i tot el govern de l’Estat es planteja copiar-lo, i
de ben segur que d’altres països en seguiran l’exemple en breu.

El Pla s’ha establert d’acord amb els criteris de la Unió Europea. És més, en cas de no aconseguir reduir els nivells de contaminació el 2010 la mateixa UE aplicaria sancions econòmiques.

Però no és la por a les possibles sancions allò que ens hauria de moure, sinó la convicció que cal fer-ho, i la voluntat d’esdevenir model a copiar per la resta de la UE.
I és que les dades fins ara en quant a l’aplaicació del Pla són difícilment qüestionables i és que l’aplicació del Pla pot comportar una disminució de 1200 morts prematures l’any, un increment de la qualitat i de l’esperança de vida de cinc mesos.
A més, les víctimes mortals i les persones ferides com a conseqüència d’accidents s’ha reduït en un 40%, la reducció de la contaminació atmosfèrica per corredors viaris és entre un 7% i 11%, l’estalvi de combustible és entre 8% i el 12%.

Amb aquestes dades sobre la taula, i coneixedor del marc europeu en el qual ens hem de moure, no se m’acut una altra manera de qualificar les gravíssimes tergiversacions en relació a la mesura de la velocitat variable i els 80 km/h que d’irracionalitat irresponsable.
Aquí, un cop més, el sentit comú topa amb la visceralitat i la pressió de determinats interessos econòmics.

Estic convençut que molta gent sensata que ara com ara s’ha deixat arrossegar per la irresponsable instrumentalització de determinats sectors s’adonaran d’aquí un temps com la mesura no només era necessària, sinó que se sentiran orgullosos i orgulloses que hagi estat precisament Catalunya qui l’hagi impulsat. És probable fins i tot que molta d’aquesta gent negui haver-hi estat mai en contra.
I és probable també que mai es reconegui la maternitat d’ICV en aquesta mesura. Tant és. Des de la responsabilitat racional jo la defenso, i n’estic orgullós.

Font foto: El País

Drets humans a Gaza: el temps passa, les responsabilitats es multipliquen

5

Més que interessant (tot i que en alguns aspectes decebedora) la reunió d’ahir al Parlament Europeu en relació a la situació dels Drets Humans a Gaza. Intervencions de Filipo Grandi (sots cap de la UNRWA), Vincent Cassard (sots cap d’operacions de la Creu Roja a Gaza), Raja Sourani (fundador i director del Palestinian Centre for the Human Rights in Gaza i FIDH), ambaixador Thomas Smetanka (coordinador de la presidència txeca del Consell per a Orient Mitjà), Richard Falk (Ponent Especial per a Nacions Unides per a la situació de drets humans). La descripció dels fets que ens van fer els diferents representants humanitaris, ratificada per les nostres companyes Luisa Morgantini (GUE) i Helène Flautre (Verds), ambdues retornades recentment de Gaza, posava els pels de punta. En resum, algunes de les coses que han sortit al debat:

1) lamentable l’actitud de la presidència txeca, parlant encara de guerra defensiva a l’hora de definir les accions israelianes;

2) criticable que la presidència txeca hagi menystingut com ho ha fet les propostes que, entre d’altres, fèiem des del Parlament Europeu en la resolució adoptada la setmana passada (i que adjunto més avall);

3) la prioritat segons UNRWA segueix essent obrir els accessos per a tota mena de qüestions com l’ajut humanitari, combustible,  (cash)  monetària, sortida de persones que necessiten ser tractades médicament o quirúrgica, etc…;

4) amb la seva actitud, Israel està posant cada cop més en perill la seva pròpia seguretat, ja que està convertint en potencials lluitadors persones que segurament mai s’haurien plantejat ser-ho, almenys abans de la incomprensible i desproporcionada ofensiva dels darrers dies;

5) cada cop són més nombrosos els exemples que posen de manifest que cal dur davant de la Cort Penal Internacional el govern d’Israel, per Crims de Guerra;

6) no n’hi ha prou amb congelar les negociacions sobre l’acord estratègic, cal, directament, cancel.lar l’acord d’Associació i assegurar-nos de totes totes que no s’envien més armes a Israel.

El temps passa. Ja són més de 1.300 les persones mortes per la injustificable, a banda d’il.legal, ofensiva israeliana sobre Gaza. No hi ha espais per a matisos, ni per ambigüitats. Això cal aturar-ho ja. I la única manera de fer-ho és que la UE pressioni, sense excuses, les autoritats d’Israel. Només així es donaran les condicions necessàries que hauran de permetre reconduir la situació cap a un nou escenari no bèl.lic, en el qual, lògicament, caldrà que tothom (inclòs Hamàs) es comprometi a abandonar l’ús de les armes, però en què tocarà, també, que Israel reconegui l’Estat Palestí. I és que només hi ha espai per a la construcció de la pau si es reconeix que aquesta passa pel reconeixement i el respecte mútu de dos Estats (segueix…)

Textos aprobados Jueves 15 de enero de 2009 – Estrasburgo
Situación en la Franja de Gaza

P6_TA-PROV(2009)0025
B6-0051, 0054, 0056, 0057, 0058 y 0059/2009

Resolución del Parlamento Europeo, de 15 de enero de 2009, sobre la situación en la Franja de Gaza

El Parlamento Europeo ,

–  Vistas sus anteriores resoluciones sobre Oriente Próximo, en particular las de 16 de noviembre de 2006, sobre la situación en la Franja de Gaza(1) , de 12 de julio de 2007, sobre la situación en Oriente Próximo(2) , de 11 de octubre de 2007, sobre la situación humanitaria en Gaza(3) , y de 21 de febrero de 2008, sobre la situación en Gaza(4) ,

–  Vistas las Resoluciones del Consejo de Seguridad de las Naciones Unidas 242 de 22 de noviembre de 1967 (S/RES/242(1967)), 338 de 22 de octubre de 1973 (S/RES/338(1973)) y 1860 de 8 de enero de 2009 (S/RES/1860(2009)),

–  Visto el Cuarto Convenio de Ginebra de 12 de agosto de 1949 relativo a la protección debida a las personas civiles en tiempo de guerra,

–  Visto el aplazamiento de la votación sobre el dictamen conforme relativo a una mayor participación de Israel en los programas de la CE,

–  Vista la Declaración de la Unión Europea, de 30 de diciembre de 2008, sobre la situación en Oriente Próximo,

–  Visto el artículo 103, apartado 4, de su Reglamento,

A.  Considerando que, el 27 de diciembre de 2008, Israel lanzó una ofensiva militar en Gaza en respuesta a los ataques con cohetes de Hamás en el sur de Israel desde que Hamás tomó el control de la Franja, y a raíz de la ruptura del alto el fuego y la negativa a renovar el acuerdo de alto el fuego,

B.  Considerando que, de acuerdo con las informaciones más recientes, la operación israelí ha causado la muerte hasta ahora a unas mil personas en Gaza, muchas de ellas mujeres y niños, y ha producido miles de víctimas y la destrucción de viviendas, escuelas y otras importantes infraestructuras civiles, debido al uso de la fuerza por parte del ejército israelí,

C.  Considerando que los pasos fronterizos de entrada y salida de Gaza llevan cerrados 18 meses y que el bloqueo de la circulación de personas y el embargo de mercancías ha afectado a la vida cotidiana de los habitantes y paralizado aún más la economía en la Franja y ha limitado cualquier mejora sustancial de la situación en Cisjordania; que el embargo sobre la Franja de Gaza representa un castigo colectivo que viola el Derecho humanitario internacional;

D.  Considerando que la mejora de las condiciones de vida de los palestinos en la Franja de Gaza y en Cisjordania, junto con el relanzamiento del proceso de paz y el establecimiento en Gaza de instituciones palestinas que funcionen, son elementos clave de los esfuerzos tendentes a alcanzar una paz justa y duradera entre israelíes y palestinos,

E.  Considerando que la importante ayuda financiera de la Unión Europea a los palestinos ha desempeñado un papel importante para intentar evitar una catástrofe humanitaria en la Franja de Gaza y en Cisjordania; que la Unión Europea sigue proporcionando, también a través de la Agencia de las Naciones Unidas para los Refugiados de Palestina en Oriente Próximo (UNRWA), ayuda humanitaria a la Franja de Gaza,

1.  Celebra la adopción de la Resolución 1860 del Consejo de Seguridad de las Naciones Unidas, de 8 de enero de 2009, y lamenta que tanto Israel como Hamás hayan rechazado hasta la fecha la solicitud de las Naciones Unidas de poner fin a las hostilidades; pide un alto el fuego inmediato y permanente que incluya la interrupción, por parte de Hamás, de los ataques con cohetes a Israel y el fin de la operación militar que Israel está llevando a cabo en Gaza;

2.  Está de acuerdo en que es necesario proporcionar con urgencia dispositivos y garantías en Gaza, tal y como exige la Resolución 1860 del Consejo de Seguridad de las Naciones Unidas, a fin de mantener un alto el fuego duradero, que incluya al mismo tiempo la retirada de las tropas israelíes, la reapertura duradera de los pasos fronterizos, el levantamiento del bloqueo y la prevención del contrabando en materia de tráfico ilícito de armas y municiones;

3.  Pide una tregua negociada, que debe ser garantizada por un mecanismo establecido por la comunidad internacional coordinada por el Cuarteto y la Liga de Estados Árabes, que podría incluir el envío de una presencia multinacional, con un mandato claro, con el fin de restablecer la seguridad y garantizar el respeto del alto el fuego para la población en Israel y Gaza, con especial referencia a la vigilancia de la frontera Gaza-Egipto, lo cual supone un importante papel para Egipto; pide al Consejo que intensifique su presión para detener la violencia actual; alienta los esfuerzos diplomáticos realizados hasta ahora por la comunidad internacional, especialmente por Egipto y la Unión Europea;

4.  Expresa su horror ante el sufrimiento de la población civil de Gaza; lamenta profundamente, en particular, el hecho de que durante los ataques hayan sido alcanzados civiles y objetivos de las Naciones Unidas; expresa su solidaridad a la población civil afectada por la violencia en Gaza y en el sur de Israel;

5.  Pide en los términos más enérgicos a las autoridades israelíes que permitan el acceso sin trabas de la asistencia humanitaria y la ayuda a la Franja de Gaza y que garanticen un flujo continuo y adecuado de la ayuda a través de los corredores humanitarios; insta a las autoridades israelíes a que permitan que la prensa internacional dé cobertura a los acontecimientos sobre el terreno;

6.  Pide a Israel que respete las obligaciones que le incumben en virtud el Derecho internacional y del Derecho internacional humanitario; pide a Hamás que ponga fin al lanzamiento de cohetes y que asuma sus propias responsabilidades, comprometiéndose a participar en un proceso político orientado a restablecer el diálogo intrapalestino y a contribuir al proceso de negociación actual;

7.  Solicita una postura política más enérgica y unida por parte de la Unión Europea, y pide al Consejo que aproveche la oportunidad para cooperar con el nuevo Gobierno estadounidense con objeto de poner fin al conflicto con un acuerdo basado en la solución que prevé dos Estados, con el fin de establecer una nueva estructura de seguridad regional pacífica en Oriente Próximo;

8.  Destaca la elevada importancia de renovar los esfuerzos para la reconciliación intrapalestina entre todos los componentes de la sociedad palestina, basada en el Acuerdo de la Meca de 8 de febrero de 2007, que implica la aceptación de acuerdos previos, incluido el relativo al derecho de Israel a la existencia, y subraya, en este contexto, la necesidad de una conexión geográfica permanente entre la Franja de Gaza y Cisjordania, así como de la reunificación política pacífica y duradera de ambos territorios;

9.  Destaca que sólo un verdadero progreso hacia la paz y una mejora sustancial sobre el terreno en Cisjordania y Gaza pueden fortalecer la legitimidad de la Autoridad Palestina;

10.  Encarga a su Presidente que transmita la presente Resolución al Consejo, a la Comisión, al Alto Representante para la Política Exterior y de Seguridad Común, a los Gobiernos y a los Parlamentos de los Estados miembros, al Secretario General de las Naciones Unidas, al Enviado Especial del Cuarteto a Oriente Próximo, al Presidente de la Autoridad Nacional Palestina, al Consejo Legislativo Palestino, al Gobierno de Israel y a la Knesset, al Gobierno y al Parlamento de Egipto y al Secretario General de la Liga de Estados Árabes. 

(1) DO C 314 de 21.12.2006, p. 324.

(2) DO C 175 E de 10.7.2008, p. 579.

(3) DO C 227 E de 4.9.2008, p. 138.

(4) Textos Aprobados, P6_TA(2008)0064

Font foto: desconeguda

Informe Romeva sobre Reglament relatiu al Règim Comunitari de Control Pesquer: comença el procés d’el.laboració

0

El Parlament Europeu m’acaba de nomenar ponent per a l’informe relatiu a la proposta que ha fet la Comissió sobre el Reglament del Consell de la UE pel qual s’estableix un règim de control comunitari per tal de garantir el compliment de les normes de la Política pesquera comunitària. Es tracta d’una de les peces legislatives més importants en relació a la Política Pesquera Comunitària, juntament amb els Reglaments relatius, un, a la Pesca IUU (Il.legal, No Declarada i No Reglamentada) i l’altre, a les Autoritzacions. El motiu que fa aquesta legislació imprescindible i fonamental és la dramàtica situació que viuen els estocs pesquers, a Europa per descomptat, però també arreu, on pesca molta flota europea. Aquesta mala situació dels estocs, sumat a la sobrecapacitat de moltes de les flotes europees, ha comportat que el nombre d’infraccions i de mala praxis hagi augmentat de manera considerable en els darrers temps, cosa que, en major o menor mesura, ha estat tolerada fins ara per part de les autoritats dels governs del pavelló concernit, així com pel fet que les sancions són poques, gens dissuassòries i sovint no aplicades. Això ha de canviar, i la proposta de Reglament va en aquest sentit. A ningú se li escapa que els interessos de nombrosos sectors es veuran afectats amb aquesta nova legislació. D’aquí la importància de fer un treball rigurós. No es tracta en cap cas de castigar el sector en genèric, sinó d’establir unes normes i una ‘cultura del compliment’ d’aquestes normes, que faci que, qui les compleixi, no hagi de patir per res, però que qui no sigui sancionat, ja que en no complir-les perjudica al conjunt del sector i, extensivament, de la societat. I és que, a qui beneficia que explotem de manera irresponsable els nostres recursos pesquers? Certament que al sector no. Almenys aquell que és responsable i conscient de la gravetat de la situació. D’allò del que es tracta és de posar fre als irresponsables, que n’hi ha, i molts. (segueix…)

La trista situació que estem vivint en relació a la Tonyina vermella en el Mediterrani, així com el fracàs en l’aplicació de les mesures de control, posen de manifest com són de necessàries noves mesures i millors mecanismes d’implementació.

No fer-ho simplement significaria simplement signar la sentència de mort d’uns estocs, i en conseqüència d’un sector que en depèn fortament.

L’Advisory Committee on Fisheries and Aquaculture (ACFA), l’antic grup consultor de la Comissió sobre activitats pesqueres, ja va determinar en la seva proposta de reforma que: ‘L’enfortiment de les normes és essencial. Cal enfortir les possibilitats de la Comissió per tal d’Assegurar l’aplicació de les decisions preses per part del Consell’.

La proposta per un sistema de control revista de la Comunitat pretén complementar dues altres reglamentacions ja existents i importants: el Reglament del Consell en relació a la Pesca IUU (Il.legal, no declarada i no reglamentada), i el Reglament sobre autoritzacions. Les tres peces formen, conjuntament, el pilar del sistema de control de la UE.

Tot just ahir vàrem començar les audiències per tal d’el.laborar l’informe del Parlament Europeu del qual en sóc el ponent. El proper 11 de febrer tindrem una nova audiència amb experts europeus sobre la qüestió, als quals he convidat per tal que ens facin saber el seu punt de vista, i mentrestant tinc previst reunir-me amb diversos sectors afectats, governs, confraries, associacions, ONG, centres de recerca, etc…

La votació en Comissió tindrà lloc el proper 31 de març i en plenària la setmana del 20 al 24 d’abril, just abans de tancar el Parlament per iniciar el període de campanya.

En propers apunts entraré en alguns detalls més específics que, a hores d’ara, ja es preveu que seràn els punts conflictius sobre els quals caldrà treballar, i negociar.

Font foto: Consell UE

La defensa del país s’ha de fet lluitant per la gent que hi viu

1

Adjunto a continuació l’entrevista que publica avui l’AVUI, amb autoria de Mar Jiménez, on parlem de diverses coses.

DIÀLEG

L’entrevista (autora: Mar Jiménez)

“La defensa del país s’ha de fer lluitant per la gent que hi viu”
Raül Romeva
Eurodiputat i doctor en relacions Internacionals per la UAB

Per què fa política?
La política és una manera de veure la vida. Amb la política dónes transcendència a les teves accions més enllà del teu interès personal.

La política, com a professió, manté l’essència?
Si la política institucional només la poguessin fer els que tenen uns ingressos assegurats, les institucions serien entitats a les quals només poden accedir els rics. Pagant un sou garanteixes que hi pugui accedir qualsevol persona independentment de la seva renda privada.

La política és útil per transformar la societat?
La societat es transforma contínuament fent política! I és un error creure que només es fa política a les institucions. Un diari fa política triant una determinada línia editorial. L’essència de la política és dins i fora de les institucions. (segueix…)

Per què ha triat Europa?
Els temes que m’interessen tenen una dimensió universal. I Europa està cridada a ser un actor internacional clau…

Però mai acaba de ser-ho…
El problema és que no tots els actors que participen en la construcció europea estan convençuts de la seva importància: la idea d’Europa està encara segrestada per una determinada visió dels Estats-nació. Molts pensen que primer és l’Estat-nació i després Europa. És a l’inrevés! 

França, Alemanya, la mateixa Espanya…
Per això és important que a les institucions europees hi enviem gent que transcendeixi aquesta mentalitat. I cal que la ciutadania deixi de pensar que les institucions europees són de segon nivell. Aquest és un gravíssim error del qual els actors econòmics treuen rendiment.

Què fa un eurodiputat?
Un de les coses que reivindico d’aquests gairebé cinc anys de feina és haver incorporat a l’agenda política temes i aspectes que ningú defensaria. Donem veu a lobbies socials que sense nosaltres no tindrien accés al Parlament Europeu. Fem de catalitzadors.

Què cal fer perquè Europa sigui una realitat?
Els Estats han d’entendre que amb la descentralització hi tenen més a guanyar que a perdre.

Cal subsidiarietat…
Cap a dalt i cap a baix! El gran problema que avui tenim és que els Estats-nació són molt reticents a cedir competències cap a Europa. Uns Estats que, alhora, estan fent un esforç de recentralització. Cal fer al contrari: augmentar la descentralització dins dels Estats i cap a la UE!

Considera vigent l’eix esquerra-dreta…
Això que les esquerres i les dretes no existeixen es diu per justificar el neoliberalisme. En un moment com l’actual, de crisi, dir que no hi ha diferència entre dreta i esquerra és ser còmplice de la dreta.

Què diferencia l’esquerra de la dreta?
Es diferencien en el que posen al centre del treball polític. L’esquerra té com a centre de la seva activitat el benestar de les persones, amb tota la seva diversitat. La dreta prioritza actors que no són necessàriament les persones, com són els sectors empresarials, el sector financer…

Vostè s’ha declarat sobiranista. Com ho encaixa amb l’eix esquerra-dreta?
És absolutament complementària la defensa dels drets individuals amb la defensa dels drets col·lectius. Tots dos són igual d’importants. Si es reclama més capacitat de decisió política i d’autonomia financera des d’una lògica d’esquerres és perquè se’n beneficiïn totes les persones. La defensa dels interessos del país s’ha de fer lluitant pels interessos de la gent que hi viu, indiferentment de si hi han nascut o no, del seu nivell de renda o la seva orientació sexual. No es tracta de defensar només una bandera o un territori.

Vostè ha estat analista de conflictes bèl·lics. ¿El pitjor enemic de la pau és el negoci de la postguerra?
És un dels problemes, però no l’únic. Durant la preguerra, durant el procés d’increment de les tensions que poden acabar generant guerra, hi ha els mateixos interessos que en la rehabilitació postbèl·lica. Les grans companyies (petrolieres, constructores…) apareixen abans i després de la guerra. Són, moltes vegades, les que fan que en la preguerra no es puguin impulsar la gestió política que seria necessària per aturar-la. I alhora són les que després, en la postguerra, en surten més beneficiades. Aquest és el problema i per això és tan important la gestió política abans que la guerra esclati.

Com veu el món d’aquí a deu anys?
Si fem una foto estàtica, al món segueix havent-hi greus conflictes, greus problemes i greus injustícies. Però si analitzem determinades situacions veurem evolucions positives. És important tenir una visió global del món per evitar frustracions. I és important que entenguem que actuar és necessari i útil.

Els ciutadans són responsables del futur…
Totalment. La percepció que tot és culpa i responsabilitat dels polítics és un error. En primer lloc, perquè els representants institucionals són fruit d’unes eleccions. I, en segon lloc, cal tenir present que no hi ha acció petita: totes les accions són necessàries, són actes de responsabilitat individual importants i que ajuden a canviar dinàmiques.

Foto: RR. Font: Cristina Calderer / Avui

Declaració d’intencions: projecte, compromís, transparència

3

A ICV hem començat el procés de primàries per escollir la persona que haurà d’encapçalar la llista electoral a les eleccions al Parlament Europeu del proper mes de juny. El termini de presentació interna dels avals per ser candidat/a va acabar ahir a mitjanit, i finalment no hi ha cap altra candidatura apart de la meva. Vull agrair molt especialment la confiança dipositada en mi per tantes persones, militants i amigues, que han avalat la meva candidatura. Des d’avui fins el 20 de febrer tindrà lloc la votació interna en les organitzacions, i el proper 21 de febrer el Consell Nacional farà oficial els resultats de les votacions. Malgrat només haver-hi una candidatura crec que és important aplicar el reglament intern i procedir a la votació, per la qual he dirigit una carta a totes i tots els militants, amigues i amics, en la qual els comunico que, després de cinc anys de feina i aprenentatge, torno a presentar la meva candidatura per encapçalar la llista per un nou, i darrer, mandat europarlamentari.

Declaració d’intencions per encapçalar la llista
electoral d’Iniciativa per Catalunya Verds al Parlament Europeu per a les
properes eleccions de 2009: projecte, compromís, transparència.

Fa cinc anys vaig tenir l’honor d’encapçalar la
candidatura d’ICV a les eleccions europees en un context de consolidació del
projecte ecosocialista. El repte no era senzill per tres motius: portàvem cinc
anys sense eurodiputat, la meva candidatura era més una aposta de futur que una
conseqüència de la feina feta en àmbits parlamentaris previs, i el projecte
roig-verd-violenta estava en plena fase de concreció, tot i que amb bones i
grans expectatives de créixer, a la vegada que ens trobàvem en plena negociació
amb els aliats dels Partits Verds Europeus per entrar a formar part,
definitivament, del Partit Verd Europeu.

Ara la
situació ha canviat radicalment. En primer lloc comptem amb un important bagatge
com a partit, quant a seguiment de la política europarlamentària, havent recuperat
així l’inestimable llegat que ens va deixar
Antoni
Gutiérrez
Díaz, i havent esdevingut aquesta dimensió europea una veritable quarta
branca institucional que cal afegir a les tradicionals municipal, nacional i
estatal.

(segueix…)

En segon lloc,
no amago tampoc que en tot aquest temps he sentit el pes de la
responsabilitat, de les expectatives generades en el seu moment, i val a dir
que aquests cinc anys han estat un extraordinari laboratori d’experimentació a
la vegada que un excel·lent curs de formació. És un fet que en aquests cinc
anys he tingut ocasió d’aprendre una quantitat enorme de coses sobre temàtiques
i procediments que, lògicament, desconeixia abans de començar l’aventura
europarlamentària. Ara podríem dir que en sé prou per ser clarament conscient
de tot allò que, simplement, desconec, i que per tant encara em queda molt
per aprendre.

I tercer, un
cop consolidada la integració d’ICV al Partit Verd Europeu, ara l’objectiu és
enfortir el lligam amb els partits d’ideologia similar i bastir un veritable
eix sociopolític que vertebri les idees que caracteritzen el programa
ecosocialista, també, a escala europea.

És en aquest
escenari que, novament, presento la meva candidatura a encapçalar la llista
d’ICV al Parlament Europeu per a les eleccions del proper mes de juny, amb una
proposta ben simple, a la vegada que agosarada:  projecte, compromís i
transparència.

Pel que fa al projecte emfasitzo un cop més el meu entusiasme en
relació a la construcció d’una veritable esquerra verda nacional i europeista,
al servei de la qual he posat, poso i seguiré posant, tot el meu esforç i
dedicació. Els àmbits concrets als quals he pogut dedicar una part important
d’aquestes energies tenen a veure amb temes ben diversos, però tots ells
vinculats a una defensa estricta dels drets humans com a eix vehiculant, els quals
inclouen, entre d’altres,  drets socials,  dret a la pau i a un món
sense armes ni guerres, drets nacionals i lingüístics, drets (i deures)
ambientals, drets de les dones i igualtats d’oportunitats, drets de les
persones LGBT, drets dels pobles, drets de les generacions futures, dret a la
llibertat d’expressió, drets fonamentals (front a determinades concepcions de
com lluitar contra el terrorisme), drets de les societats en vies de
desenvolupament, etc…

En relació al compromís, aporto com a aval les estadístiques sobre
la meva activitat parlamentària, les quals mostren com en diferents indicadors
l’eurodiputat d’ICV es troba entre els primers llocs en relació als  diputats i les diputades del conjunt de
l’Estat (intervencions en plenari, preguntes parlamentàries, propostes de
resolució presentades, informes realitzats,…). Així mateix assumeix-ho
humilment la meva desconeixença sobre molts dels temes en relació als quals
m’ha tocat, i em toca encara, posicionar-me. És per això que vull agrair molt especialment
a totes les persones que, al llarg d’aquests anys, han tingut la paciència i
l’encert d’assessorar-me. Tal i com ho veig, i pel que he pogut constatar, no
és tan important comptar amb diputats/des que sàpiguen de tot, com que
aquests/es tinguin la voluntat i el coratge de preguntar, escoltar i
analitzar les recomanacions de qui sí en sap en aquells temes sobre els quals
no es compta amb una formació específica.

Finalment,
quant a la
transparència, reconec que una de les
reaccions que més m’inquietava en començar l’etapa europarlamentària era
l’elevat grau de desconeixement que, a tots els nivells, existia sobre la feina
del Parlament Europeu. Desconeixement que, malauradament, era força
transversal, i que afectava des de mitjans de comunicació, institucions
diverses, partits polítics, teixit associatiu i, per extensió, la societat
en general. Lluny de quedar-me resignat davant d’aquest fet em vaig decidir per
fer de la transparència una de les meves principals obsessions. I així he
mirat de fer-ho, a través del meu bloc (
http://blocs.mesvilaweb.cat/raulromeva ), el qual no només
m’ha servit per comunicar sinó també per rebre nombroses opinions, algunes de
suport, d’altres mes crítiques, però totes importants.

Per tot plegat
vull fer-te saber que, si consideres que tant el compromís amb el projecte com
la transparència que he mirat de posar de manifest aquests darrer quatre anys i
mig des de l’escó de Brussel.les i Estrasburg són els que pertoquen, i creus
que la línia encetada és la correcta per seguir-la durant un nou mandat,
em poso a la teva disposició per encapçalar, novament, la llista d’ICV al
Parlament Europeu, sempre i quan sigui aquest  el desig de la majoria de la militància.

Sigui quina
sigui la teva aposta final, ja sigui respondre favorablement aquesta oferta que
et faig, com no fer-ho, vull des d’aquí agrair un cop més la gran oportunitat
que se m’ha donat per dur a terme, al llarg de ja gairebé cinc anys, una feina
extraordinària com és la de fer de representant a les euroinstitucions d’un
projecte tan important com necessari com és ara el de la construcció d’una
esquerra verda nacional i europeista.

Afectuosament,

Raül Romeva i
Rueda



Font foto: Parlament Europeu

Quadern de Gaza

1

Més que recomanable l’article de Fawaz A. Gerges d’avui a La Vanguardia, de lectura obligatòria, sobre tot, per a qui encara creu en les ‘bondats’ i les ‘legitimitats’ de les accions d’Israel.

CUADERNO DE GAZA (per Fawaz A. Gerges , La Vanguardia, 19/01/2009)

Ante el
ataque de Israel, Hamas se ha ganado las simpatías de millones de árabes y
musulmanes

Acabo
de regresar de Oriente Medio y he sido testigo de primera mano del modo en que
el ataque de Israel ha radicalizado la orientación principal de la opinión
pública musulmana. La orgía de muerte difundida incesantemente a través de los
canales de televisión árabes y musulmanes echa combustible al fuego desatado y
la cólera llameante contra Israel y su superpotencia patrocinadora, Estados
Unidos.
(segueix…)

 

En este
momento, las voces representantivas de la mencionada orientación principal y de
signo moderado que creyeron un día en la convivencia con el Estado judío
cuestionan sus presupuestos fundamentales y abrigan dudas sobre la futura
integración de Israel en la
región.

He hablado con numerosos profesionales cristianos y árabes
musulmanes, anteriormente críticos con Hamas, que han expresado acerbas
críticas por el “comportamiento bárbaro” de Israel contra palestinos
no combatientes, sobre todo mujeres y niños. Ninguno de ellos cree en el
discurso de Israel de que se trata de una guerra contra Hamas, no contra los
palestinos. Existe prácticamente un consenso entre árabes y musulmanes en el sentido
de que Israel está castigando a la población palestina en un esfuerzo por
obligarla a rebelarse contra Hamas, al igual que trató de hacer en Líbano en el
verano del 2006.

Son muy escasos mis interlocutores que se han atrevido a criticar a Hamas, y
buena parte de ellos se han sentido sobrecogidos ante la resistencia opuesta
por sus combatientes. El ataque de Israel contra Gaza ha acallado a las voces
críticas de Hamas, legitimando políticamente al movimiento de resistencia
militante a ojos de numerosos palestinos y musulmanes escépticos. Hamas surgirá
probablemente de esta guerra como fuerza política más poderosa que antes y
superior a Al Fatah, el aparato gobernante del presidente Mahmud Abas de la
ANP. “Nadie se atreve ya a cuestionar el derecho de Hamas a representar al
pueblo palestino”, dice un palestino de izquierdas, de 30 años, titulado
por la
Universidad Americana de Beirut. “¿Por qué?”, le
pregunto. “La resistencia islamista – me responde-se ha ganado un cubierto
en este banquete de sangre”.

Los dirigentes israelíes siguen suscribiendo la desacreditada idea de que
existe una solución militar al problema planteado a la seguridad de su país.
Aunque el Estado judío posee una superioridad militar sobre todos sus vecinos
árabes, Israel no ha quebrantado la voluntad política de sus adversarios ni ha
logrado paz y estabilidad a largo plazo. De hecho, el brutal y desproporcionado
uso de la fuerza en Líbano en el 2006 y ahora en Gaza muestra claramente el
fracaso de su acción disuasoria y el daño causado a su estatus moral en el
mundo. Matar a gran número de palestinos y árabes no aportará seguridad a
Israel.

Los políticos israelíes y sus aliados estadounidenses no comprenden que Hamas
es un movimiento social de amplia base popular, profundamente inserto en la
sociedad, y no sólo una milicia armada. No se puede borrar del mapa sin
masacrar a medio millón de palestinos. Si Israel logra efectivamente matar a la
mayoría de los principales líderes de Hamas, una nueva generación, más radical
que la actual, podría reemplazarlos rápidamente.

Hamas es una realidad incontestable que no va a desaparecer de la escena ni a
levantar bandera blanca prescindiendo del número de bajas que sufra. Al hacer
frente a Israel y defender la identidad palestina, se ha granjeado las
simpatías de millones de árabes y musulmanes y no sólo de palestinos. En mis
recientes viajes a la región desde el estallido de la guerra, me ha sorprendido
el amplio apoyo popular a Hamas, desde estudiantes universitarios y vendedores
callejeros hasta trabajadores e intelectuales.

En el 2006, Israel y Estados Unidos cometieron un similar y mortífero error en
Líbano con elevados costes para la vida civil y las infraestructuras. Israel
respondió al secuestro de dos soldados por Hizbulah lanzando una guerra total
para destruir la organización de liderazgo chií. Hizbulah capeó la tormenta
israelí y alcanzó un nivel inmunitario más sólido y robusto. El resultado fue
que Hizbulah se convirtió en la institución más poderosa en el panorama de
Líbano, echando por tierra la actitud disuasoria de Israel, asestando un golpe
a la política de Estados Unidos en Oriente Medio y ampliando la influencia
iraní en la región.

En mayor medida que la guerra contra Hizbulah, el actual
ataque israelí contra Gaza ya ha socavado la legitimidad y autoridad de
regímenes prooccidentales como Egipto, Jordania y Arabia Saudí a ojos de buena
parte de su ciudadanía.

Tales regímenes se ven acusados de connivencia con el enemigo, en contra de sus
homólogos de religión. Egipto, que comparte frontera con Gaza, se ha llevado la
peor parte de la ira musulmana en todo el mundo. Los manifestantes han puesto
su punto de mira en las embajadas de Egipto en varios países y han pedido al
presidente Hosni Mubarak que abra la frontera con Gaza para aliviar el
sufrimiento de los palestinos sitiados y bombardeados.

Muchos egipcios con quienes he tenido ocasión de hablar se sienten
escandalizados y ofendidos por la postura de Mubarak. Dicen que este país, el
mayor del mundo árabe, es presa de turbación y los ánimos están que arden: el
conflicto de Gaza saca a la luz pública una creciente brecha entre los
gobernantes de Egipto y su ciudadanía que – junto con el empeoramiento de la
situación socioeconómica del país-podría ejercer graves repercusiones sobre su
estabilidad. Aunque Egipto no afronta un riesgo inminente de revolución social,
las fuerzas armadas siguen siendo un enigma y desconocemos la actitud de
oficiales, tanto jóvenes como veteranos, hacia el impopular papel de Egipto con
relación al baño de sangre en Palestina.

Baste decir que los llamados estados árabes moderados están a la defensiva y
que el frente de resistencia dirigido por Irán y Siria es el principal
beneficiario. Una vez más, Israel y la Administración Bush
ofrecen a los líderes iraníes un goloso triunfo.

Barack Obama, el presidente electo, ha permanecido relativamente en silencio
sobre la crisis en Gaza. En una reciente entrevista televisiva en hora de
máxima audiencia, Obama prometió presionar de forma inmediata a favor de la paz
en Oriente Medio y aplicar una clara política de compromiso con Irán. Al
defender su renuencia a hablar a las claras de la brutal ofensiva de Israel
antes de asumir su cargo el 20 de enero, dijo que estaba formando un equipo
diplomático para “al primer día de ejercicio del cargo, disponer
efectivamente de los mejores colaboradores posibles comprometidos de modo
inmediato en el proceso de paz de Oriente Medio”. Apremiado a explicar con
mayor detalle su perspectiva, Obama aludió a un acuerdo relativo a una solución
basada en la existencia de dos estados, cuyas líneas generales – la seguridad
de Israel y un Estado palestino viable-gozan de amplia aceptación
internacional. Una de las lecciones aprendidas de la guerra de Israel contra
Gaza es la urgente necesidad de hallar la solución al conflicto árabe-israelí,
acabar con el sufrimiento de los palestinos sin hogar y resolver la obsesión de
Israel acerca de su seguridad.

Obama parece asimilar esta lección. ¿Invertirá su capital político, como acaba
de corroborar, en negociar una paz árabe-israelí y poner fin al ciclo de la
guerra en Tierra Santa?

Traducción: José María Puig de la Bellacasa

Font foto: La Vanguardia

Drets europeus de les persones transexuals i transgènere

0

Ara fa unes setmanes vaig tenir ocasió de convidar a Brussel.les una nodrida i més que interessant delegació de persones representatives d’entitats LGBT de Catalunya i de la resta de l’Estat. Un cop més es va posar de manifest com de lluny es troba la T (Transexual i Transgènere) de la resta  de sigles, especialment la G (Gai) i la L (Lesbiana) en termes de protagonisme polític, social i mediàtic. Ja fa temps que des de l’Intergrup pro Drets LGBT del Parlament Europeu avaluem el tema i ens hem compromès a fer diverses iniciatives al respecte. Una d’elles és la pregunta que aquest mes de gener dirigeixo a la Comissió, de manera prioritària, en relació a la Implementació de la Directiva 2006/54/EC sobre ‘reassignació’ de gènere en relació a les persones transgènere. (segueix…)

Implementation of 2006/54/EC Gender ‘Recast’ Directive vis-à-vis transgender people

As guardian of the Treaty of the European Union, the European Commission has a key role to play in checking the proper implementation of the Directive 2006/54/EC also known as Gender ‘Recast’ Directive.

It has been brought to our attention, however, that the Directive has not been properly implemented in most EU Member States when it comes to its applicability to transgender people, as indicated in the “Homophobia and Discrimination on Grounds of Sexual Orientation in the EU Member States Part I – Legal Analysis” published during June 2008 by the Fundamental Rights Agency.

This report indicates that in at least 11 Member States “transgenderism is treated neither as sex discrimination not as sexual orientation discrimination, resulting in a situation of legal uncertainty as to the precise protection of transgender persons from discrimination.” (p. 126)

What will the European Commission do to ensure that Member States fully implement the Directive?

Will it bring any infringement procedure on this Directive?

Foto: Foto de grup amb els i les representants d’entitats LGBT de visita a Brussel.les. Font: Arxiu propi 

Publicat dins de LGBT | Deixa un comentari

Birmania: el Burma Lawyer Council i la clínica de la Dra. Cynthia Maung (Premi Internacional Catalunya 2008)

0

La formalitat de la reunió amb el Burma Lawyer Council (consell d’advocats birmà) ens ha fet adonar ràpidament que allò anava de debò. La qüestió legal és triple: primer, rebutjar la legitimitat de la Constitució del SPDC (la de maig de 2008) i per tant les eleccions previstes pel 2010; segon, garantir la protecció dels defensors, és a dir, dels advocats, que treballen a Birmania; i tercer, plantejar sense recança la possibilitat de dur davant la Cort Penal Internacional el règim militar de Than Shwe, no només per la possible responsabilitat en quant a crims contra la humanitat que suposaria la no resposta/prevenció davant el cicló Nargis, i, per descomptat, per la política sistematica de persecució i a assassinats de dissidents i opositors. En relació a la Constitució del 08, per exemple, hem tingut ocasió de coneixer alguns paràgrafs que, menys propis d’un veritable Estat de Dret, es poden qualificar de qualsevol cosa, com per exemple l’article 445 en què s’estableix el següent: “… no proceeding shall be institututed against the said Council (SLORC and SPDC) or any member thereof or any member of the government, in respect of any act done in the execution of their respective duties”. Es miri com es miri això suposa una clara apel.lació a la impunitat que seria inacceptable en qualsevol text constitucional d’un país que es pretengui democràtic. En altres apartats, a més a més, es preveu que el President pugui seguir essent un militar. Per tot això la petició que ens fan, també els Advocats, és que no caiguem en la trampa de creure que les eleccions de 2010 (segueix…)
poden ser un ‘pas en la bona direcció’ o una ‘apertura democràtica’ de part del SPDC. No hi ha marge per tal que les eleccions siguin ‘free and fair‘ (lliures i justes) si es basen en un text ilegítim en el contingut i en la forma d’adopció (recordo per exemple que en el referèndum, en què el text constitucional va aconseguir el 98% de vots favorables, molta gent que rebia ajuda pel Nargis, la rebia a condició que votés que sí al referèndum, i igualment aquesta era una condició per aquelles persones que volien el document d’identitat). En relació a la persecució des advocats, ens van explicar de quina manera els advocats són perseguits i vigilats a tot hora. Finalment, en relació a la possibilitat de dur el regim davant la Cort Penal Internacional, malgrat que la qüestió és tècnicamen complexa, hi ha prou base per a fer-ho, i allò que estan fent en aquests moments és recollir prou dades que puguin ser usades en un tribunal.

La darrera visita ‘oficial’ de la nostra delegació a estat a una persona especialment reconeguda a Catalunya com és la Doctora Cynthia Maung, recent flamant Premi Internacional Catalunya (ex aequo amb Aung San Suu Kyi). Prèvia la reunió hem pogut visitar les instal.lacions de la seva clínica, el dispensari, les sales de tractament (malària, dengue, VIH, Tuberculosi,..), la sala de producció de pròtesi per a víctimes de les mines, etc… Pocs recursos extraordinàriament ben aprofitats, una capacitat immensa de gestionar dificultats i una ambició enorme de fer més coses i millor. A continuació hem conegut com funciona el projecte dels Back Pack Health Worker Team, anomenat així per què són gent que, literalment, es penja les medecines i els equips mèdics a l’esquena i s’endinsa en la jungla per tal de fer arribar l’assistència mèdica a unes 80.000 persones (tot i que les necessitades són més de 180.000).

***

Tot plegat posa de manifest com d’important és posar novament la realitat birmana en les agendes política, mediàtica i humanitària, aspecte, aquest darrer, en el qual penso que pot tenir-hi un paper clau l’Agència Catalana de Cooperació, els dos integrants de la qual (Ignasi Calbó i Núria Clotet) han posat clarament de manifest no només les capacitats sinó també la sensibilitat del govern de Catalunya en aquest sentit. Personalment penso que és hora que la cooperació catalana faci una aproximació decidida políticament i quantitativa envers els anomenats ‘conflictes oblidats o ignorats’ inclòs Birmània.

Per part meva, tinc ja preparades una sèrie de preguntes tant a la Comissió com al Consell en relació a tres temes: 1) la resposta internacional davant la convocatòria d’eleccions del 2010 (la qual penso que ha de ser de no reconèixer-les i plantejar, alternativament, el diàleg tripartit -NDL, minories ètniques, SPDC- així com l’immediat i incondicional alliberament de totes les persones preses polítiques -més de 2000 en l’actualitat-); 2) la resposta humanitària (cal més ajuda, sobretot a la frontera i amb caràcter transfronterer, que permeti garantir l’accés a l’ajuda bàsica als centenars de milers de burmanesos i burmaneses que la reclamen; i 3) aproximació legal (preparar el camí cap a la denúncia del SPDC, i en concret del General Than Shwe, davant la Cort Penal Internacional).

***

El meu objectiu personal en començar el viatge era recollir prou informació per tal de promoure una acció europea en favor dels drets dels pobles de Birmània i la seva gent. L’objectiu s’ha acomplert amb escreix. Ara toca passar a l’acció amb l’ajuda, entre d’altres de Burma Campaign UK, Birmania por la Paz i d’altres campanyes pro-Birmània, moltes de les quals es reuniran a Barcelona el proper mes de febrer.

Foto: Amb l’equip de la Dra Cynthia Maung.

Birmània: la no-resposta davant el Nargis, i el paper clau de les dones karen

0

Nova incursió en la realitat de les persones refugiades i desplaçades. Avui hem conegut algunes històries realment sorprenents de famílies que han arribat fa poc de la zona del Delta de l’Irrawadi, on va tenir lloc el cicló Nargis fa uns mesos. Es miri com es miri la reacció del regim birmà davant l’arribada del Nargis va ser un acte d’irresponsabilitat criminal que, crec, es podria fins i tot considerar un crim contra la humanitat, i és que malgrat ésser puntualment avisada del cicló per part de les autoritats índies, la Junta no va fer absolutament res per prevenir la població ni, encara menys, per garantir-ne la seva seguretat (més avall adjunto la resolucio que varem adoptar al Parlament Europeu al respecte). Milers de persones van perdre la vida simplement per que ningú no els havia aconsellat abandonar la zona, i famílies senceres van perdre-ho absolutament tot. Moltes d’aquestes famílies busquen ara d’altres oportunitats fora de la seva terra. Però mes esgarrifós encara és saber que, a més a més de posar totes les dificultats possibles a l’arribada de l’ajuda internacional, la Junta obligava a dir a tothom qui rebia ajuda que aquesta l’havia proporcionada la Junta, i si en volien, havien de votar favorablement al referèndum sobre la Constitució. I malgrat aquesta actitud encara hi ha governs que defensen que la única manera de canalitzar l’ajuda és a través del règim. (segueix…)

Per altra banda, els camps fronterers (per la part de Tailàndia) es troben cada vegada mes saturats i l’ajuda internacional, canalitzada pel consorci TBBC, es va reduint. A més a més, molts donants, entre ells la UE, no només tenen previst reduir encara mes les donacions sinó que es neguen a oferir cap mena d’ajuda de caràcter transfronterer (es a dir, enviada a Tailàndia però amb l’objectiu que aquesta creui la frontera cap a territori birmà, escapant així el control de la Junta). La situació comença a ser certament preocupant, i són moltes les preguntes que tinc intenció de fer al meu retorn, tant a la Comissió com al Consell.

Finalment, hem tingut l’oportunitat de conèixer de prop una de les organitzacions mes actives i efectives al camp de Mae La (amb prop de 160.000 persones): La Womens Karen Organisation. Es tracta d’una entitat de mes de 40.000 membres que tracta la situació de les dones des de dues perspectives: dones en conflictes armats (en aplicació de la resolució 1325 de Nacions Unides), i la situació de les dones en la vida als camps. Les línies de treball que segueixen són diverses i van des de l’atenció a les dones víctimes de la violència de genere (per la qual cosa compten fins i tot amb dues cases d’acollida secretes per a dones que fugen dels companys), programes de lideratge i empoderament (això els permet anar ocupant cada cop llocs de més responsabilitat dins dels àmbits de gestió del camp i, fins i tot, en el si del partit Karen, el KNU, on precisament la seva secretària general és una dona provinent de la WKO), programes de formació professional (compten amb alguns tallers tèxtils), … La seva valoracio (i també la meva) és molt clara: invertir en la formació de les dones, especialment en realitats com aquesta, és una gran inversió, no només pel seu benestar individual, sinó també pel col.lectiu.

*****

En relacio a la resposta després del Ciclo Nargis, adjunto la resolució que vàrem adoptar al Parlament Europeu el passat mes de maig:

Resolución del Parlamento Europeo, de 22 de mayo de 2008, sobre la trágica situación en Birmania

El Parlamento Europeo ,

–  Vistas sus anteriores resoluciones sobre Birmania,

–  Vistas las conclusiones de la reunión extraordinaria del Consejo de Asuntos Generales y Relaciones Exteriores de 13 de mayo de 2008 sobre la situación humanitaria en Birmania/Myanmar,

–  Vista la Resolución nº 60/1 de la Asamblea General de las Naciones Unidas, de 24 de octubre de 2005, sobre el Documento final de la Cumbre Mundial, que aprueba en el apartado 139 la posibilidad de una acción colectiva y cohesionada contra Estados individuales cuando “es evidente que las autoridades nacionales no protegen a su población del genocidio, los crímenes de guerra, la depuración étnica y los crímenes de lesa humanidad”,

–  Visto el artículo 103, apartado 4, de su Reglamento,

A.  Considerando que los días 2 y 3 de mayo de 2008 el ciclón Nargis golpeó violentamente el sur de Birmania, incluyendo Yangón, la ciudad principal del país, y la región del delta de Irrawaddy, donde vive casi la mitad de la población birmana,

B.  Considerando que los medios de comunicación estatales de Birmania hablan de 77 738 muertos hasta el momento y de 55 917 desaparecidos, mientras que observadores independientes y organismos internacionales de ayuda cifran al menos en 100 000 el número de los fallecidos, y considerando que, según los cálculos de las Naciones Unidas, entre 1,6 y 2,5 millones de personas se han visto gravemente afectadas y necesitan ayuda con urgencia,

C.  Considerando que el Consejo Estatal de Paz y Desarrollo en el poder no tuvo en cuenta las advertencias y fue excepcionalmente lento en reaccionar ante la emergencia y aceptar la ayuda exterior y que, hasta la fecha, solo ha permitido la entrada en el país de entregas muy limitadas de ayuda humanitaria internacional, insistiendo en que tiene que ser distribuida por los militares, y ha estado demorando la expedición de visados a expertos en logística y ayuda a las víctimas de catástrofes, de las Naciones Unidas y otros,

D.  Considerando que, en virtud del Derecho humanitario, la entrega de ayuda humanitaria debe ser neutral e independiente,

E.  Considerando que la Junta siguió adelante con la organización del referéndum de 10 de mayo de 2008 a pesar de la difícil situación de decenas de miles de personas gravemente afectadas por el ciclón devastador, con la excepción de los distritos más afectados, donde se ha aplazado hasta el 24 de mayo de 2008, a pesar de la petición de cancelación o aplazamiento de dicho referéndum por el Secretario General Adjunto para Asuntos Humanitarios de las Naciones Unidas,

F.  Considerando que el Gobierno birmano ha estado bloqueando las acciones de ayuda internacional sin tener en cuenta en absoluto el hecho de que la falta de agua potable, de alimentos y de atención médica puede causar enfermedades infecciosas que aumentarán considerablemente el número de víctimas,

G.  Considerando que comunidades étnicas, en particular los karen, se han visto gravemente afectadas en la región del delta, cuando sufrían ya discriminación y carencias desmesuradas,

H.  Considerando que el entorno operativo para la provisión de ayuda humanitaria ya es considerablemente restringido desde que el Gobierno birmano promulgó nuevas directrices en febrero de 2006, que habían complicado los procedimientos de viaje y de vigilancia para el personal extranjero,

I.  Considerando que, dos días después del paso del ciclón, la Comisión desembolsó 2 millones de euros para ayudar a satisfacer las necesidades esenciales de los supervivientes en las regiones afectadas por la catástrofe, y que el nivel actual de la ayuda prometida por la Unión Europea asciende a 17 millones de euros y podría elevarse a más de 30 millones de euros si el poder birmano autorizase la ayuda internacional,

J.  Considerando que el miembro de la Comisión encargado de Desarrollo de la Unión Europea no se le ha permitido viajar a las zonas más afectadas y que no se han atendido sus llamamientos en pro de un mejor acceso de los trabajadores humanitarios al delta de Irrawaddy,

K.  Considerando que varios gobiernos, incluidos algunos Estados miembros de la Unión Europea, han pedido que se aplique en el caso de Birmania el principio de la “responsabilidad de proteger”, establecido por las Naciones Unidas para acudir en ayuda de las víctimas de genocidio y de crímenes contra la humanidad,

1.  Transmite su más sentido pésame y su solidaridad a la población de Birmania y a las numerosas víctimas; expresa su pesar a todos los que están sufriendo las consecuencias de la catástrofe;

2.  Condena con firmeza la lentitud inaceptable de la respuesta a esta grave crisis humanitaria por parte de las autoridades birmanas, que han antepuesto la preservación de su propio poder a la supervivencia de sus ciudadanos;

3.  Pide en los términos más enérgicos al Gobierno birmano que dé prioridad a las vidas de los ciudadanos de su país y abra las zonas afectadas por el ciclón a las operaciones de la ayuda humanitaria internacional, que conceda inmediatamente visados a los trabajadores humanitarios, que autorice a las agencias humanitarias internacionales y de las Naciones Unidas a distribuir la ayuda directamente a las personas necesitadas y que permita a los países cercanos prestar ayuda por aire y por mar a las víctimas hasta las que no se puede llegar rápidamente de otra manera;

4.  Lamenta las equivocadas prioridades del régimen, que ha seguido adelante con la organización de su llamado referéndum sobre la fingida constitución y rechaza el inverosímil resultado de éste en un momento en el que una gran parte del país se encuentra devastada y millones de personas sufren lo que se ha descrito acertadamente como una catástrofe natural transformada en catástrofe de origen humano;

5.  Reitera que no se puede permitir que la soberanía de una nación prime sobre los derechos humanos de su pueblo, de conformidad con el principio de la “responsabilidad de proteger” establecido por las Naciones Unidas; pide al Gobierno del Reino Unido, que ejerce la Presidencia del Consejo de Seguridad de las Naciones Unidas en mayo, que adopte medidas urgentes para inscribir la situación en Birmania en el orden del día del Consejo de Seguridad, y pide al Consejo que examine la posibilidad de autorizar los envíos de ayuda humanitaria a Birmania incluso sin el acuerdo de la Junta Militar birmana;

6.  Acoge con satisfacción el acuerdo alcanzado en la reunión en la cumbre de la ASEAN, la India y China en Singapur el 19 de mayo de 2008 para autorizar a la Asociación de Naciones del Sudeste Asiático a coordinar la ayuda internacional, así como la decisión de celebrar, el 25 de mayo de 2008 en Yangón, una conferencia internacional de donantes en cooperación con las Naciones Unidas con el fin de reagrupar la ayuda a las víctimas;

7.  Pide, a este respecto, la creación urgente de un fondo especial bajo los auspicios de las Naciones Unidas, que podría facilitar la distribución eficaz de la ayuda en el país;

8.  Insta a los Gobiernos de China y de la India a utilizar su influencia con las autoridades birmanas con el fin de abrir Birmania al acceso inmediato de cualquier posible acción de ayuda humanitaria;

9.  Subraya el carácter urgente de la asistencia que se ha de facilitar a la población afectada, ya que las condiciones meteorológicas en la zona afectada están empeorando debido al inicio del monzón, que constituye una amenaza adicional para los desposeídos supervivientes; considera que es importante garantizar que los agricultores afectados reciban asistencia para poder plantar una nueva cosecha de arroz a tiempo, a fin de evitar otra catástrofe;

10.  Expresa su apoyo a los esfuerzos de la Unión Europea, las Naciones Unidas, países individuales y otras organizaciones internacionales y no gubernamentales por obtener el acceso de los trabajadores humanitarios, y subraya que, sin la plena cooperación de las autoridades birmanas, existe una amenaza real de que la tragedia adquiera dimensiones aún mayores; manifiesta tener grandes esperanzas en la próxima misión del Secretario General de las Naciones Unidas, Ban-Ki-Moon, quien ha sido invitado a mantener conversaciones con las autoridades birmanas; insta al Secretario General de las Naciones Unidas a que utilice su influencia con las autoridades birmanas con el fin de que abran el país al acceso inmediato de toda la ayuda humanitaria posible;

11.  Opina que si las autoridades del país siguen impidiendo que la ayuda llegue a los que están en peligro, deben ser consideradas responsables de crímenes contra la humanidad ante la Corte Penal Internacional (CPI); pide a los Estados miembros de la UE que ejerzan presión para conseguir que una resolución del Consejo de Seguridad de las Naciones Unidas remita el asunto al Fiscal de la CPI para su investigación y enjuiciamiento;

12.  Encarga a su Presidente que transmita la presente Resolución al Consejo, a la Comisión, a los Gobiernos y Parlamentos de los Estados miembros, el enviado especial de la Unión Europea para Birmania, al Consejo Estatal de Paz y Desarrollo birmano, a los Gobiernos de los Estados miembros de la ASEAN y de la ASEM, al Grupo Interparlamentario para Myanmar de la ASEAN, a Aung San Suu Kyi, a la Liga Nacional para la Democracia, al Secretario General de las Naciones Unidas, al Alto Comisionado de las Naciones Unidas para los Derechos Humanos y al Relator especial de las Naciones Unidas sobre la situación de los derechos humanos en Birmania.

Foto: amb l’associació de dones Karen.

Birmània: entrevistes amb els grups polítics, ètnics, dissidents i presos

0

La jornada d’avui l’hem dedicat a entrevistar-nos amb diferents col.lectius de caràcter polític, començant al matí amb la KNU (la branca política dels Karen), seguint pel NCUB (comitè que acull organitzacions democràtiques i grups ètnics), a continuació l’Associació d’Ajuda als Presos Polítics i finalment la direcció de National League for Democracy (NLD), el partit d’Aung San Su Kyi. A banda de l’Associació de Presos, amb qui hem tractat de qüestions relacionades amb les persones preses, les altres reunions han servit per deixar-nos clars alguns missatges: primer, no reconeixen la Constitució que va promoure la Junta i que va fer adoptar amb una farsa de referèndum l’any 2008. Segon, consideren que les eleccions previstes pel 2010 son un intent de la junta de netejar la seva imatge i no consideren que puguin ser ni justes ni lliures, almenys fins que no hi hagi per part de la Junta un reconeixement de les que van tenir lloc el 1990 i que van ser el detonant del cop d’Estat que va donar lloc el règim ulterior i l’inici de la persecució dels grups que de fet havien guanyat les eleccions i que es van convertir en dissidents. I tercer, reclamen insistentment que la comunitat internacional, abans de reconèixer la Constitució i les eleccions de 2010, pressioni la Junta per, almenys, re-iniciar les converses a tres bandes (NLD, moviments ètnics i Junta) per tal de mirar de trobar una solució a la situació actual. (segueix…)
Per tot plegat els diferents actors polítics integrants de la NCUB han redactat una Constitució Federal en la qual s’hi poden trobar alguns aspectes certament vanguardistes que mereixen ser destacats com són el fet, per exemple, que es reclama que almenys el 30% de les places electes siguin per a dones, i que la policia no pugui superar, segons les zones, el 0.1 o 0.2% de la població. A mes a mes, fa menció clara dels drets nacionals lingüístics, territorials i polítics dels diferents grups i comunitats birmans, i aposta per un model federal de l’Estat.

El mes de febrer tenen previst reunir-se a Barcelona les diferents branques de Birmania Campaign, moment que la NCUB considera també interessant per tal de conèixer un model del qual consideren que poden treure algunes idees interessants com es el català.

En relació a la situació dels presos polítics, hem pogut escoltar les experiències d’alguns dels qui havien passat entre 7 i 14 mesos detinguts i empresonats. Els motius pels quals et poden posar a la presó son tan diversos com esfereidorament absurds: fer entrevistes no ‘adequades’ (delicte sobre l’us de les comunicacions electròniques), atacar la dignitat del govern, associació indeguda, manifestar-te en solitari (això et pot costar la cadena perpetua), etc… Una les majors paradoxes es que, tècnicament, Birmània apareix com un dels països que manté la pena de mort, però que no l’aplica, i és que no hi ha execucions ‘formals’. El nombre d’execucions extrajudicials, però, és enorme, igual com les detencions improcedents, les persecucions d’advocats que no es cenyeixen al ‘guio establert pel règim’, les desaparicions, etc…

L’Associació compta amb una el.laborada estructura , basada en el secretisme, per tal de proporcionar ajuda a les persones detingudes (mes de 2000 actualment) i a les seves famílies. El ritme de detencions es manté constant en diverses desenes mensuals, i això malgrat la promesa de la Junta des de fa mesos de no procedir a mes detencions.

Foto: Ignasi Calbó (Agència Catalana de Cooperació) i Raül Romeva, reunits amb l’Associació d’Ajuda a Presos Polítics de Birmània (AAPP)