Barcelona: candidata euromediterrània

Barcelona ha presentat la seva candidatura
per a ser la seu del Secretariat del Procés de Barcelona: Unió Pel
Mediterrani. No és un tema menor. Personalment trobo que aquesta és una de les capitalitats que donen
prestigi. La Mediterrània ha estat, i segueix
essent, un espai central en la història d’Europa. És l’indret on s’han
desenvolupat grans civilitzacions que han difós els seus coneixements i les
seves cultures a tot el continent. Per
aquest motiu la Mediterrània és un espai necessàriament prioritari en el marc
dels projectes de la
Unió Europea.
Ja
des de la mateixa creació de la Comunitat, l’any 1957, es fan evidents els vincles
històrics entre els socis fundadors i alguns països de la conca. La finalitat
principal va ser, llavors, la de mantenir
i intensificar els tradicionals lligams polítics i econòmics amb els països de
la Mediterrània, que asseguraven a Europa una presència important en una àrea
estratègica de primer ordre.

El procés de Barcelona, (segueix…)

iniciat l’any 1995,
va suposar un important punt d’inflexió que no va ser superat, em temo, per la recent Cimera de
Paris (13 de juliol de 2008), malgrat la parafernàlia que caracteritza la política
exterior sarkoziana.

Sarkozy es va
inventar un nou concepte, la Unió pel Mediterrani, i va fer mans i mànigues per
eliminar Barcelona de la marca Euromediterrània, a la vegada que va voler reduir
la responsabilitat ‘euro’ als països riberencs. Va fracassar en ambdós intents.
I és que, tal i com ja assenyalava l’investigador Eduard Soler i Lecha en un recent article publicat a El País (Mediterráneo, ‘déjà vu’), el document aprovat a Paris no va massa més enllà del què ja venia
essent adoptat en el marc del Procés de Barcelona i, especialment, en la seva
declaració fundacional.

L’agenda sarkoziana simplement incorpora
temes consolidats en edicions anteriors en àmbits com infraestructures, educació
superior, medi ambient, energia, inversions i protecció civil i com a molt n’afegeix
algun de nou en matèria de flexibilitat i, sobretot, d’estructura
institucional. Tal i com diu Soler,
però, això no és tant una crítica a la Cimera de París, com un reconeixement de
la feina feta en el marc del Procés de Barcelona.

Ara queda per decidir on anirà la seu de
Secretariat. Barcelona, novament, torna a oferir-se, i aporta el Palau de
Pedralbes. El simbolisme que acompanya la proposta és prou significatiu. Barcelona,
capital catalana i europea,
d’una profunda tradició de mediterraneïtat amb vocació de futur, compta amb un
teixit social i acadèmic que en moltes ocasions ha estat pioner en la
construcció de xarxes de diàleg i cooperació que han contribuït a vertebrar un
espai mediterrani. Tot està per fer, i tot és
possible, però no està de més aixecar el dit i mostrar-se, en positiu, per
vindicar la Barcelona més mediterrània.

******

Adjunto també l’article sencer d’Eduard Soler i Lecha.

TRIBUNA: EDUARD SOLER

Mediterráneo, ‘déjà vu’

EDUARD SOLER 19/07/2008

El empeño de Nicolas Sarkozy por revolucionar las relaciones con nuestros vecinos del sur y del este del Mediterráneo se ha convertido en uno de los temas estrella de este año. A lo largo de estos últimos meses se ha debatido mucho sobre las motivaciones del presidente francés al lanzar esta iniciativa, sobre los puntos fuertes y débiles de su propuesta, y sobre qué países acudían o se ausentaban de la cumbre celebrada en París el pasado domingo, 13 de julio.

A esa cumbre se llegó con la intención declarada de dar un nuevo aliento al Proceso de Barcelona, tan criticado al principio por el presidente francés y tan defendido por la diplomacia española y alemana. Ahora ha llegado el momento de preguntarnos si se consiguió este objetivo, en otras palabras, si la cumbre fue un éxito.

Lo fue en parte. Reunir a 43 líderes del espacio euromediterráneo constituye en sí un éxito y un claro golpe de efecto. Sin embargo, el documento aprobado en la cumbre de París no va mucho más lejos de lo que se ha venido adoptando en el marco del Proceso de Barcelona y, especialmente, de la declaración fundacional de 1995. La declaración de París no es ni más ambiciosa ni más detallada que la de Barcelona; simplemente, incorpora temas consolidados en años anteriores y añade algún aspecto nuevo en materia de flexibilidad y, sobre todo, de estructura institucional. Tal constatación no es una crítica a lo conseguido en 2008 -seguramente, era difícil avanzar más-, pero sí un elogioso reconocimiento de lo que se logró en 1995.

Los seis proyectos en ámbitos como infraestructuras, educación superior, medio ambiente, energía, inversiones o protección civil aprobados en París, tampoco suponen un salto cualitativo. Por un lado, porque algunos ya estaban en funcionamiento o se hubieran podido desarrollar en el marco tradicional del Proceso de Barcelona; por otro, porque no abordan aspectos mucho más fundamentales para el desarrollo humano como la educación primaria y secundaria, el desarrollo rural, la seguridad alimentaria o la sanidad.

Finalmente, tenemos la dimensión institucional. Ahí sí que se han producido algunos avances sustanciales, aunque pendientes de concreción en la conferencia de ministros de Asuntos Exteriores que se reunirá en Marsella el próximo noviembre. Los cambios introducidos (cumbres regulares, secretariado, co-presidencia y comité permanente de altos funcionarios) van en la dirección de alcanzar cuatro objetivos: más visibilidad, más impulso político, más igualdad entre norte y sur, y mayor agilidad en la toma de decisiones.

La puesta en marcha de estas estructuras no será sencilla -deberá vencer egoísmos nacionales y enemistades seculares-, pero supone un paso en la buena dirección. Con todo, tales innovaciones podrían haberse producido en el marco tradicional de Barcelona sin necesidad de cambiar el nombre del proyecto ni provocar el revuelo de estos meses.

Así pues, el principal fruto del encuentro parisiense del pasado domingo no son ni la declaración política, ni la renovada estructura institucional, ni los seis proyectos. El principal éxito son los encuentros que esta cumbre propició -entre los presidentes de Siria y el Líbano, entre Abbas y Olmert- y, sobre todo, las negociaciones que de manera indirecta prosiguen Tel Aviv y Damasco. Una vez más, se ha puesto de relieve que la principal contribución del diálogo euromediterráneo, también en la etapa que ahora empieza, es reunir a enemigos a priori irreconciliables. En este punto, cabe reconocer la dedicación y perseverancia de la diplomacia francesa, ayudada por el trabajo que Turquía lleva haciendo por acercar posiciones entre sirios e israelíes.

En suma, la cumbre de París tiene algo de déjà vu. Porque ni hay tantos cambios, ni los que se han realizado tendrán un impacto tan significativo. Porque se presentan como nuevos proyectos algunos que ya están en marcha. Porque hay grandes declaraciones, pero sin compromisos financieros firmes. Y, sobre todo, porque el mayor éxito de la cumbre de París es lo que el Proceso de Barcelona viene cosechando desde su creación: reunir de forma regular a Israel y a sus vecinos árabes alrededor de una misma mesa. Aunque sin duda el particular estilo de Sarkozy y la grandeur de la diplomacia francesa han conferido a esta cumbre un lustre especial.

Cabe esperar que en los próximos meses no se produzca otro déjà vu. Es decir, que tal y como sucedió en 1995, el entusiasmo inicial venga seguido de la frustración. En esta ocasión, sería especialmente grave, porque el revuelo causado por Sarkozy ha hecho que las expectativas generadas en ambas orillas del Mediterráneo sean hoy más elevadas todavía. Para romper ese círculo vicioso necesitaremos voluntad política, creatividad y generosidad.

En 2010 se celebrarán 15 años de la primera conferencia euromediterránea de Barcelona y España asumirá la presidencia de la UE. Qué mejor oportunidad para que nuestro país recupere protagonismo y capacidad de propuesta, para que se aprueben proyectos que incidan en el desarrollo humano y para que se consolide la estructura institucional que se ha adoptado en París.

Font foto: Wikimedia

Per primera vegada en quatre anys, sembla que la candidatura a la qual he donat suport per tal que se li concedeixi el premi Sakharov té opcions de guanyar. Es tracta de Hu Jia, el dissident xinès que lluita en nom dels sense veu de la Xina i del Tibet en favor de les llibertats civils, la protecció del medi ambient i la lluita contra la SIDA. A la votació que va tenir lloc dilluns, a Brussel.les, en la qual hi vaig poder participar en tant que coordinador per a Drets Humans del Grup Verds/ALE, van quedar tres noms finalistes. A més a més de Hu Jia, els altres dos noms són l’opositor bielorus Alexandre Kozuline i l’abat del Congo Abbot Apollinaire Malu Malu. Personalment trobo l’elecció de Hu Jia especialment satisfactòria en la mesura en què el nostre Grup ja havia proposat el mateix Hu Jia i la seva esposa, Jinyan, per a l’edició de l’any passat (en vaig parlar en un apunt anterior Hu Jia). Entretant, han tingut lloc els Jocs Olímpics de Pequin i diverses campanyes relatives a la situació dels Drets Humans a la Xina han permès a hores d’ara tenir una millor idea de la dramàtica situació que viuen avui aquelles persones que lluiten en favor de la llibertat d’expressió en aquell país. (segueix…)

La decisió final en quant al Premi Sakharov serà presa a meitats d’octubre per part de la Conferència de Presidents dels Grups Polítics i pel President del

Parlament Europeu.

Mentrestant, hem rebut també una altra notícia prou encoartjadora com és que el mateix Hu Jia ha estat nomenat candidat al Premi Nobel de la Pau.

A continuació adjunto, per altra banda, alguns dels arguments que ens han dut a alguns dels MEPs a donar suport a la candidatura de Hu Jia per aquest premi:

Sakharov Price: Hu Jia on behalf of the silenced voices of China and Tibet

17 things you should know about China and Human Rights

1. Did you know that Hu Jia has been persecuted because of his long engagement in the struggle for such simple things as raising awareness to ecological issues and the dangers of the AIDS virus?

2. Did you know that, when he just 15 years old, Hu Jia took part in the demonstrations in Tiananmen Square?

3. Did you know that Hu Jia has been subject to continuous harassment and intimidation for many years, and he and his wife have been under house arrest and 24 hours surveillance?

4. Did you know that Hu Jia was nominated by the European Parliament to the short-list for the 2007 Sakharov Prize, because of his fight for basic freedoms and fundamental rights in China?

5. Did you know that, after his nomination to the 2007 Sakharov Prize final short-list and his testimony on 26 November 2007 via conference call before the European Parliament’s sub-committee on Human Rights, Hu Jia was arrested at his home in Beijing by the Chinese police for “subverting state authority”?

6. Did you know that 65 types of crime carry the death penalty in China?

7. Did you know that China imprisons more journalists than any other country in the world?

8. Did you know that China is obligated under international laws it has ratified and as a member of the International Labour Organization to uphold workers’ rights but that China’s national laws prohibit workers from organizing independent unions, and do not explicitly protect the right to strike?

9. Did you know that the twentieth anniversary of the Tiananmen Square massacre – where thousands of students were murdered by tanks and soldiers and thousands more were imprisoned – will fall on the same day as the European Parliament elections next year?

10. Did you know that the Chinese government is supporting and selling weapons to extremely repressive regimes such as those misgoverning Burma, Sudan and Zimbabwe?

11. Did you know that thousands of North Korean refugees who escape into China are sent back to North Korea to face arrest, torture and sometimes death?

12. Did you know that the Chinese government maintains one of the world’s most sophisticated systems of blocking access to websites and monitoring its citizens’ e-mail communications?

13. Did you know that the Chinese Government’s policies of forced abortion, sterilization, and population transfer of thousands of Chinese Han citizens into Tibet threaten the very survival of the Tibetan civilization?

14. Did you know that corrupt officials embezzled more than 85% of the funds destined for school construction in Sichuan, including for the schools that collapsed like “tofu”, crushing more than 9,000 students and professors?

15. Did you know that China’s State rules, laws and regulations on environment are often violated at the provincial and local levels amounting to major damages to the environment and public health, such as the recent crisis on baby milk?

16. Did you know that Tibetan Buddhists, Christians, Muslims and practitioners of other religions face frequent harassment in China?

17. Did you know that during the Olympic Games, EU leaders failed to address the Tibetan crisis and China’s constant human rights’ violations of its own people, in spite of all the promises and official statements made in advance of the Games, and in spite of the continued violations and repression during the Olympic Games?

Don’t you think we owe it to the Chinese people and to Hu Jia, personally?

Don’t you think that we owe it to the EU’s dignity and credibility on the promotion of Human Rights and Civil Liberties in China?

Support Hu Jia
On behalf of the silenced voices of China and Tibet:

Bu Dongwei; Chen Guangcheng; Dolma Kyab; Du Daobin; Gao Zhisheng; Gong Shenliang; Hada; He Depu; Hu Shigen; Huang Jinqiu; Huang Qi; Jia Zhiguo; Jigme Gyatso; Jigme Tenzin Nyima; Kong Youping; Korash Huseyin; Kunkhyen; Li Chang; Li Ying; Liu Jie; Liu Zhihua; Lu Wenbin; Lu Gengsong; Lupoe Adak; Mao Hengfeng; Nurhahmat Yusup; Nurmuhemmet Yasin; Qi Zhiyong; Qin Yongmin; Runggye Adak; Shi Enxiang; Shi Tao; Shuang Shuying; Su Zhimin; Sun Xiaodi; Tao Haidong; Tashi Gyatso; Tenzin Delek; Tohti Tunyaz; Wang Ling; Wang Sen; Wu Lihong; Xu Zerong; Yang Chunlin; Yang Maodong; Yang Tongyan; Yang Zili; Yao Fuxin; Ye Guozhu; Zeng Jinyan; Zhang Lin; Zhang Rongliang; Zhang Shanguang; Chen Guangcheng; Guo Feixiong; Lu Gengsong; Tsering Woeser; Wang Lixiong; Harry Wu

As well as all other Chinese and Tibetans who have fought against repression from the authorities.

Foto: Hu Jia i Zeng Jinyan. Font: Parlament Europeu

Dimarts passat, a Brussel.les, l’eurodiputat d’IU (GUE), Willy Meyer, i jo mateix vàrem protagonitzar una roda de premsa conjuntament amb l’ambaixador bolivià davant la UE, Christian Inchauste. El motiu de la mateixa era mostrar el nostre suport públic a l’actual govern bolivià davant l’onada de violència que està vivint el país. Vàrem voler així posar de manifest el nostre més ferm rebuig a l’ús de la força per assaltar i saquejar instal.lacions governamentals, agredir funcionaris públics i persones que donen suport al govern en general, buscant la desetabilització del país amb mitjans violents i antidemocràctics, menystenint de manera clara el resultta del referèndum del 10 d’agost i ignorant la invitació del President Evo Morales a establir un diàleg amb les forces de l’oposició política en el país. Tal i com podeu comprobar aquí, la roda de premsa va tenir un important ressò mediàtic, sobretot a escala llatinoamericana. A continuació adjnuto la declaració que va fer pública al respecte el Partit Verd Europeu: (segueix…)

 Declaración del Partido Verde Europeo sobre Bolivia

Ante los graves hechos ocurridos en Bolivia en días recientes, el Partido Verde Europeo declara:

Consternado y preocupado por los recientes intentos de golpe civil al gobierno boliviano, reafirma su firme apoyo al proceso democrático que se está dando en este país. Recordando que el gobierno boliviano fue democráticamente elegido y ratificado a través del referéndum revocatorio el 10 de agosto 2008, condena el uso de fuerza para asaltar y saquear instalaciones gubernamentales, agredir funcionarios públicos y personas que apoyan al gobierno en general, buscando la desestabilización del país con medios violentos y antidemocráticos, desconociendo de esta manera el resultado del referéndum e ignorando la invitación del presidente al diálogo con las fuerzas de la oposición política en el país.

Los recientes acontecimientos recuerdan la trágica historia del país que ha sido plagada de ataques racistas y masacres contra indígenas. En pasados días, otra vez decenas de indígenas han sido el blanco de violentísimas intimidaciones, asesinatos selectivos y masacres. El Partido Verde Europeo repudia estos crímenes, que en parte parecen ser orquestados por miembros de las élites locales. Expresa sus condolencias a las familias de las víctimas y pide una pronta y exhaustiva investigación en los hechos, para castigar judicialmente a los autores intelectuales y físicos.

Al mismo tiempo el Partido Verde Europeo invita a todas las fuerzas democráticas a rápidamente emprender un diálogo para superar la situación y retornar al estado de derecho.

El Partido Verde Europeo se felicita de las múltiples declaraciones de solidaridad con el orden institucional de Bolivia hechos por los países vecinos, los Jefes y Jefas de Estado de UNASUR, el Parlamento Andino, la Presidencia de la Unión Europea y otras instancias y su ofrecimiento de apoyo incondicional al Gobierno legítimo de Bolivia. Igualmente se felicita del acuerdo alcanzado el 16 de septiembre 2008 entre el Presidente de Bolivia y líderes de la oposición y espera que prospere.

El Partido Verde Europeo reafirma su convicción que sólo el pleno respeto a los derechos humanos, venciendo cualquier brote de racismo y discriminación de minorías, una justa distribución de las riquezas de los países y el respeto a la integridad constitucional y territorial garantizan que el futuro de Bolivia – como de cualquier país – sea viable, pacífico, democrático y sustentable.

Foto: Evo Morales. Font: BBC

Avui baixo cap a Tarragona on farem una Roda de Premsa en relació al cas de l’enfonsament del vaixell ‘Savinosa’, enfonsat al Port de Tarragona provocant la pèrdua d’un elevat nombre de tonelades de fuel. En relació a aquest afer he presentat dues preguntes a la Comissió Europea. Són les següents:

Pregunta de Raül Romeva a la Comissió en relació a l’enfonsament del ‘Savinosa’

El pasado 9 de septiembre se hundió en el Port de Tarragona un barco cargado con 1000 toneladas de fuel, de las cuales alrededor de 200 pueden haber sido vertidas al mar. El ‘Savinosa’, según parece, cumplía las funciones submistrador de combustible a otras embarcaciones atracadas en el puerto. A pesar de (segueix…)

la peligrosidad intrínseca de la actividad como barco-gasolinera, éste presentaba varias deficiencias. La más importante de todas es que se trataba de un buque monocasco, a pesar de estar cargado con sustancias contaminantes. Otro aspecto a destacar es que, debido a su edad, la licencia de navegación del barco expiraba este mismo año, lo que sugiere que existía un cierto riesgo, pero a pesar de ello se le permitía desarrollar su actividad de manera normal sin precaución especial.

Las consecuencias son un hundimiento con vertido de decenas de toneladas de fuel que se suma a la lista negra de catástrofes marítimas que se han sucedido en los últimos años. A parte del famoso caso del Prestige en 2002, estos accidentes se suceden con demasiada frecuencia. Los casos del Don Pedro y el New Flame son sólo dos ejemplos con efectos sobre el litoral español sólo en el último año. En este caso, se trata también de un episodio con consecuencias especialmente preocupantes para el medio ambiente, puestas que el puerto de Tarragona se encuentra cerca de zonas marinas protegidas por la red Natura 2000, como por ejemplo la Punta de la Móra. La contaminación del agua puede tener efectos devastadores sobre la biodiversidad, y en definitiva también para la salud humana.

A la vista de lo expuesto, ¿Para cuando está prevista hacer realmente efectiva prohibición para que no pueda haber buques monocasco transportando sustancias peligrosas en aguas europeas? ¿Cree la Comisión que los periodos de las licencias de navegación son adecuados? ¿No cree que se deberían de extremar las medidas de seguridad i precaución en lo que se refiere al mantenimiento de las embarcaciones, en especial las que están a punto de dejar de ser operativas? ¿Piensa la Comisión abrir una investigación sobre las causas del accidente?

Pregunta de Raül Romeva a la Comissió en relació a l’aplicació de la prohibició de circular vaixells monocasc

Como continuación a la pregunta presentada el 22/09/2008, en relación al hundimiento del barco “Savinosa” en el puerto de Tarragona, quisiera exponer lo siguiente: en 5 de abril entró en vigor la nueva normativa de la Organización Marítima Internacional (OMI) para la eliminación progresiva de los petroleros monocasco. Greenpeace estima que entonces eran unos 1.119 petroleros los que reunían las condiciones necesarias para ser retirados del mercado del petróleo en 2005. Unos 334 de estos petroleros o bien eran propiedad de compañías comunitarias o estaban abanderados en la UE. De los 3.500 buques con los que cuenta la industria petrolera, unos 1.700 monocasco, que tendrán que ser eliminados entre 2005 y 2010.

El primer calendario de eliminación de estos buques fue aprobado en 1992 y establecía un calendario de eliminación de estos buques que deberían desaparecer definitivamente en 2026. En la bahía de Algeciras se mueven anualmente unos 20 millones de toneladas de productos petrolíferos. Esta es una situación de riesgo permanente de catástrofe, así como de vertidos continuados de hidrocarburos. La entrada en vigor de la nueva normativa significará la desaparición de unos 1700 petroleros en los próximos años, aunque hay que advertir también del riesgo que miles de barcos llenos de productos tóxicos sean arrojados sobre playas turcas y asiáticas, donde estos monocascos son desguazados en condiciones desastrosas tanto para las personas como para el medioambiente. Los trabajadores de India, China, Corea y Turquía trabajan sin protección contra las explosiones, el asbestos y todo un cocktail de sustancias tóxicas y peligrosa que contienen estos buques. Bajo la Convención de Basilea de Naciones Unidas, los buques que van a ser desguazados deben ser considerados como residuos tóxicos y no pueden ser exportados desde países OCDE a países no OCDE.  

Por todo ello se formulan las siguientes preguntas: ¿Tiene previsto la Comisión instar a la UE para que tome medidas urgentes en relación con todos los monocascos que controla?¿Tiene previsto la Comisión elaborar una lista definitiva de petroleros monocasco afectados por este calendario de eliminación?¿Tiene previsto la Comisión promover un compromiso inmediato de los ministros  de transporte de la UE y de la misma Comisión Europea que garantice que la carga tóxica de los monocascos europeos no acaba en las playas asiáticas?

Font foto: ecodiario.eleconomista.es

Sembla que els temps en què el Parlament Europeu arribava fàcilment a consensos sobre tot s’han acabat. I això no és necessàriament dolent. Vol dir que el Parlament està començant a funcionar com un Parlament de debò, on hi ha debat polític, confrontació de projectes, i, per tant, no sempre és possible l’acord. Ahir es va posar de manifest en la votació relativa al Programa d’Acció de la Comissió, i avui ha tornat a succeir a l’hora de votar una postura del Parlament sobre el Paquet Social (veure més avall). Tot plegat és important a les portes d’unes eleccions, les de juny de 2009, que hauran de determinar el color polític, les majories i les minories del proper Parlament. És evident que cada cop més votar en aquestes eleccions resulta clau per determinar la música i la lletra de les normatives comunitàries que, al cap i a la fi, s’han d’acabar aplicant després a l’Estat i a Catalunya. Per això és molt important que tant els partits com els mitjans facin cada cop més un esforç per treballar i comunicar millor els debats i els textos, legislatius o no, que s’aproven a Brussel.les, per tal de posar de manifest l’existència de diferents projectes, i, en conseqüència, per ajudar la ciutadania a escollir en el moment que toqui fer-ho, entre uns o altres. Sigui com sigui, la inhibició davant les institucions europees resulta, cada cop, més, perillosa i contraproduent. Adjunto, a tall, d’exemple, les diferents propostes de Resolució que els Grups han presentat en relació el Paquet de Mesures Socials:  B6-0376/2008 (PPE), B6-0378/2008 (UEN) , B6-0379/2008 (GUE/NGL), B6-0427/2008 (ALDE), B6-0429/2008(Verts/ALE), B6-0433/2008 (PSE). Vosaltres mateixos/es: llegiu, compareu, i trieu. (segueix..)

La conseqüència de no comptar amb una resolució compartida per diversos grups implica que a l’hora de votar tots votem la nostra i, com que cap grup té majoria abslouta, simplement no se n’aprova cap.

Per la part que em toca, però, i per facilitar-ne encara més l’accés, transcric la que hem presentat com a Verds/ALE:

MOTION FOR A RESOLUTION to wind up the debate on the statement by the Commission and the Council pursuant to Rule 103(2) of the Rules of Procedure by Jean LAMBERT, Elisabeth SCHROEDTER, Sepp KUSSTATSCHER, Kathalijne BUITENWEG on behalf of the Greens/EFA Group on the Social Package

Green/EFA MOTION FOR A RESOLUTION to wind up the debate on the statement on the Social Package

–    having regard to the Social Package presented by the Commission on the 2nd July 2008 containing the Commission Communication on the ‘Renewed social agenda: Opportunities, access and solidarity in 21st century place Europe’ (COM (2008) 412) and other several non-legislative proposals;

–   having regard to the Commission proposal for a European Parliament and Council directive on the establishment of a European Works Council or a procedure in Community-scale undertakings and Community-scale groups of undertakings for the purposes of informing and consulting employees (recast) (COM(2008) 419),

–   having regard to the Commission proposal for a Council directive on implementing the principle of equal treatment between persons irrespective of religion or belief, disability, age or sexual orientation (COM(2008) 426),

–    having regard to the Commission proposal for a directive of the European Parliament and of the Council on the application of patients’ rights in cross-border healthcare (COM (2008) 414),

–   having regard to the judgments of the Court of Justice of the European Communities on the Viking Line, Laval, Rüffert and Commission v Luxembourg cases and the controversial political debate thereon,

–    having regard to the Charter of Fundamental Rights of the European Union;

–    having regard to Rule 103(2) of its Rules of Procedure;

A. whereas fundamental rights are the raison d’être of Europe and social policies;

B. whereas the Social Package contains a number of initiatives which were demanded by Parliament over several years;

C. whereas the name “Social Package” promises more than it delivers as certain of the documents presented on July 2nd were announced to be published at different times and are now presented as a package of joint measures; whereas this appears as “too little too late”;

D. whereas the European Court of Justice has taken in 2008 decisions which are decisive for realising and implementing social standards in the EU;

E. whereas despite the urgent social situation with increasing unemployment and a high rate of poverty and social exclusion the Commission’s exclusive emphasis on growth and jobs remains unchanged;

Renewed Social Agenda

1. welcomes the intention of the Commission to move forward with a new social agenda; sees the urgent need to truly deliver on Social Europe; demands that a true European Social Agenda should consist of a coherent set of actions and instruments; demands that fundamental rights guide all decisions taken at European Union level;

 2. is concerned about both the lack of coherence and direction in the initiatives presented in the context of the Renewed Social Agenda;

3. asks Council in cooperation with Parliament to put forward a Social Pact to fight discrimination, promote equality, combat poverty, strengthen the social infrastructure, mainstream social issues and restore the balance between fundamental rights and market freedoms as a true move forward compared to the so-called Social Package;

Directive on cross border health care

4. remains to be convinced that the Directive on cross border health care will improve cross border health care where necessary;

5. welcomes the Commission study on “Quality in and Equality of Access to Healthcare Services”; points to the fact that cross border healthcare may find its limits there, where it endangers the free and universal access for everybody;

6. considers that action taken in the area of cross border healthcare should

take into account the viability and financial sustainability of Member

States’ social security systems and respect subsidiarity while aiming at

improved access to healthcare as well as high standards in healthcare

provision;

7. recognizes the need for greater clarity in relation to issues such as legal liability for those accessing healthcare in other Member States;

8. also recognizes the need to clarify issues relating to definitions brought in to play by the ECJ, such as the difference between hospital and non-hospital care and also to reimbursement for care provided under national healthcare schemes, as covered by Regulation 1408/71 and the new regulation 833/04;

European Works Council Directive

9. notes that the recast of the European Works Council Directive has finally been published and regrets the considerable delay in doing so;

10. also regrets the limited nature of the recast, which means that certain crucial issues may not be addressed;

11.maintains that efficient and effective information and consultation rights are at the core when creating a level playing field for both sides of industry at transnational level; points to shortcomings in the recast as concerns information and consultation rights and asks Council to improve the recast Directive in close cooperation with Parliament;

Anti Discrimination Directive

12. is delighted that the Commission has acted on Parliaments strong call for an anti-discrimination directive that covers all four grounds the Parliament requested under Article 13; requests that the Commission studies if discrimination based on sex is prohibited in the same areas as the other grounds;

13. alerts Council to the fact that this Directive is essential in implementing the words of Article 13(1); therefore requests that Council maintains the key approach of the Commission proposal, namely that all grounds of discrimination are covered and that there should be no hierarchy of discrimination introduced;

14. requests that Council limits the amount of exception clauses in the current draft.

Anti Discrimination Mainstreaming

15. Welcomes the initiatives under this theme but points out the need to address not only parental leave but leave for other caring purposes;

16. Stresses that changes in legislation must not serve to lessen the rights of individual employees

ECJ Rulings

17. Consider that the proposed Forum cannot substitute for legislative clarity concerning the rights of workers and respect for collective bargaining agreements; requests that these fundamental rights are recognized and that, where necessary, existing legislation is revised accordingly; demands in this context a revision of the Posting Directive;

Biennial Report on Social services of general interest

18. takes note of the Biennial Report on social services of general interest; stresses that social and health services play a vital role in our societies and help promote cohesion, employment, social inclusion and economic growth;

19. remains convinced that health and social services need a special protection within the internal market, which is not mentioned in the communication; remains convinced that a legal framework on Services of General Interest will be supportive in safeguarding fundamental rights;

20. deplores the absolute lack of any legislative initiative by the Commission as concerns the recognition and safeguarding of Social and Health Services of General Interest;

Efficiency of Public spending

21. is slightly surprised that the Commission Staff working document “Efficiency and Effectiveness of Social Spending”, which is part of the Social package, in its conclusions focuses solely on productivity and activation towards employment  while disregarding the Social Inclusion Dimension;

22. calls on the Commission to examine whether an unconditional basic income for all could be an effective tool for combating poverty;

New Skills – New Jobs

23. Welcomes the announcement of the New Skills for New jobs initiative but stresses that this must form part of a coherent skills education and training package alongside technological development to address the challenges of climate change; also points out that “old jobs” will also need new skills to address this challenge

European Globalisation Adjustment Fund

24. is gravely disappointed at the outcome of the evaluation of the operation of

the Globalisation Adjustment Fund, which has shown that

a) the Fund has not succeeded in reaching  out to small- and medium-sized enterprises and their workers
b) the Globalisation Adjustment Fund is not being used to full extent and therefore does not reach out to citizens as much as intended
c) the Globalisation Adjustment Fund has  only been used in a very limited amount of  sectors such as the automotive sector
d) the Fund’s criteria do not sufficiently permit to  evaluate  whether those applying for the fund are truly victim of globalisation or lack innovation and adaptation capacity;

considers that if progress has not been made in these areas at the time of

the next evaluation, serious consideration should be given to disbanding the

Fund and bringing the monies into the Social and Cohesion Funds.

Roma

25. welcomes the statement by the Commission concerning the need for concerted and concentrated action by Member States, and the need to fulfill the intentions of the Anti-Discrimination Directive; assures the Commission of Parliament’s support for strong action by the Commission in this regard;

26. trusts that the Commission will also proceed the Action Plan on the Rights of the Child and the proposed Communication on education to ensure that the routine racist segregation of Roma children from mainstream education comes to an end

The international scene

27. Welcomes the continuing commitment of the Commission to the implementation of ILO standards but believes that the current voluntary approach to Corporate Responsibility is inadequate;

28. would welcome if the Commission would deliver in all its Communication what it claims in the renewed social agenda, namely “a strong commitment to harmonious, cohesive and inclusive societies respecting fundamental rights in healthy social market economies”;

29. Instructs its President to forward this resolution to the Council, the Commission, the Governments and Parliaments of the Member States and the social partners.

Font foto: desconeguda

Al llarg de les darreres setmanes els/les eurodiputats/des hem rebut nombroses peticions per tal que en la votació d’avui relativa al paquet de telecomunicacions votéssim en un sentit o en un altre determinades esmenes. Per una banda, nombrosos col.lectius d’internautes ens demanaven rebutjar les anomenades ‘esmenes torpede’ (veure grup específic al Facebook del qual formo part), d’altres missatges anaven destinats, precisament, a demanar-nos que sí votéssim a favor de les esmentades esmenes. En positiu cal dir que tot plegat posa de manifest com, cada cop més, hi ha una clara i manifesta consciència que les decisions que es prenen a Brussel.les són importants, i que la feina que fem els diputats i diputades ha de ser molt més fiscalitzada pels mitjans i pels ciutadans/es. Pel què fa al cas específic de la votació, avui, del paquet de Telecomunicacions (i en especial de les esmenes destinades a augmentar els controls sobre la xarxa) voldria dir el següent: (següent)

1. La votació avui, en primera lectura, del Paquet de mesures Telecom, destinat a la reforma del conjunt de normes relatives a les telecomunicacions que daten de 2002, tenia per objectiu avançar cap a una coordinació europea per a l’utilització de les freqüències, la creació d’un organisme europeu dels reguladors nacionals i enfortir els drets dels/les consumidors/es (veure nota del Parlament Europeu i de Vilaweb).

2. El “Paquet Télécom” inclou els informes Trautmann sobre la directiva marc, l’accés i l’autorització (al qual he votat a favor ja que incorpora una esmena nostra fonamental, la 138); l’informe Harbour sobre el servei universal i els drets dels usuaris (el més controvertit, he votat en contra), i l’informe Del Castillo sobre l’agenda europea de les telecomunicacions (també he votat contra).

3. Els vots en les Comissions respectives ja van posar de manifest les línees essencials del paquet que, en tant que Grup Verds/ALE, compartim en alguns aspectes, com per exemple pel que fa a l’objectiu és establir un paisatge europeu plural i diversificat en quant a mitjans i entenem que les ràdiofreqüències han de seguir essent interès públic en mans de les autoritats polítiques i institucionals pertinents.

4. Un aspecte clau del paquet de telecomunicacions és l’adopció de regles rigoroses en favor de la protecció de les persones consumidores, regles que són del tot necessàries en una Europa cada cop més digital. És important assegurar la portabilitat dels números de telèfon, de contractes més curts i de més drets per a usuàris/es amb discapacitacions. La legislació ha de garantir també la competència lleial entre la xarxa i els operadors del servei.

5. Un altre aspecte clau és el dret a la privacitat i la protecció de les dades a l’Internet. En aquest sentit, diversos/es parlamentaris/es conservadors i liberals han intentat incorporar per la porta del darrere la qüestió, sempre controvertida, de la propietat intel.lectual. Vull deixar ben explícit aquí el següent raonament: de cap manera considero que calgui subestimar el problema que suposa la descàrrega massiva i il.legal d’arxius, tanmateix, considero que no és en el marc del ‘Paquet Telecom’ que cal afrontar la qüestió, i encara menys si fent-ho, com ha estat el cas a la votació d’avui, suposa posar en perill la protecció de la vida privada dels usuaris.

6. El principal problema de la votació d’avui, però, té a veure amb el fet que no hàgim aconseguit eliminar totes les ambigüitats que clarament obren la porta a l’aplicació del model francès conegut com ‘la resposta graduada’ (informe Harbour al qual, insisteixo, he votat en contra). Aquest model, molt sarkozià per altra banda, consisteix a tallar la connexió d’un internauta susceptible d’haver efectuat descàrregues il.legals, sense prèvi requeriment judicial.

7. Considero legítim que en casos greus i extrems com és ara el de la pornografia infantil o el terrorisme, es puguin emprendre accions policials, prèvia intervenció d’una instància judicial, però allò que trobo difícil de justificar és que, tal i com estableix el paquet de mesures aprovat, s‘inciti els Estats membres a utilitzar les mateixes mesures per a lluitar contra l’intercanvi de fitxers (el conegut P2P). Al cap i a la fi es tracta d’una qüestió de proporcionalitat.

7. Com a nota positiva val a dir que una de les esmenes que he cosignat i que hem presentat a l’informe Trautman, la 138, ha estat adoptada. Aquesta esmena, fonamentada en el que entenem que és una veritable preocupació entre la ciutadania europea en relació a que cal més atenció pel que fa a la protecció de les garanties personals en el marc d’Internet, estableix el següent: “e bis) en el apartado 4, se añade la letra g bis) siguiente: aplicando el principio de que no cabe imponer restricción alguna a los derechos y libertades de los usuarios finales, en particular de conformidad con el artículo 11 de la Carta de los Derechos Fundamentales de la UE, en materia de libertad de expresión y de información, sin una sentencia previa de las autoridades judiciales, excepto cuando venga dictada por fuerza mayor, por la exigencia de preservación de la integridad y seguridad de las redes, y por disposiciones de Derecho penal impuestas por razón de orden público, seguridad pública o moral pública”.

8. Així mateix, valoro molt positivament l’aposta per una major competència entre aquells operadors que posseixen una xarxa àmplia i aquells que no la posseeixen, la qual cosa hauria de permetre fer baixar els preus de la telefonia, que segueixen sent molt elevats en molts d’ Estats membres de la UE.

9. Lamento, tanmateix, que l’Eurocambra no hagi secundat una de les nostres esmenes en la qual demanàvem garanties de neutralitat de la xarxa. En altres paraules, entenem que de cap manera els operadors no han de poder intervenir en el tràfic excepte que per a preservar la seguretat i l’ integritat de la xarxa.

En conclusió, tal i com han advertit nombroses organitzacions de consumidors, d’usuaris d’internet, l’EDPS (European Data Protection Supervisor): el paquet Telecom ofereix als Estats membres la possibilitat d‘interpretar la Directiva de manera que es pugui posar en risc la protecció de les dades personals i que es transfereixi a les autoritats administratives funcions que, en realitat, corresponen, a les instàncies judicials.

Següents etapes en el procés legislatiu:

27/11 : Consell adopta l’acord polític que serà enviat a juristes i lingüistes

Principi gener 2009 : adopció com a punt A (sense debat) al Consell

12-01-2009 : adopció pel Parlament Europeu en Segona Lectura

Font foto: Agències

L’assumpte de la pirateria a Somàlia va tornar ahir de nou al plenari del Parlament Europeu. El passat mes de maig, si recordeu, va ser especialment sonat el cas del Playa de Bakio, i d’altres, que van motivar que el Parlament Europeu es posicionés al respecte i reclamés un protocol contra la pirateria. D’aquest assumpte, que m’interessa especialment, n’he parlat en anteriors apunts (veure per exemple Quan navegar prop de Somàlia és una activitat d’alt risc o Pirates moderns: de les calaveres i les cames de fusta a la lluita per uns recursos que s’acaben). El debat avui té a veure les Declaracions del Consell i la Comissió al respecte de la necessitat de protegir els interessos pesquers europeus en la zona. En document adjunt trobareu en PDF la COUNCIL JOINT ACTION 2008/749/CFSP of 19 September 2008 on the European Union military coordination action in support of UN Security Council resolution 1816 (2008) (EU NAVCO) – anti-piracy action off the Somali coast), la qual segueix a la Resolució del Consell de Seguretat de Nacions Unides del passat 2 de juny. A continuació podeu trobar, també, la meva intervenció: (segueix…) 

Intervención de Raül Romeva en relación a las Declaraciones del Consejo y la Comisión relativas a la Pirateria en el Mar

23 septiembre 2008

La costa de Somalia es sin duda una de las costas más peligrosas del mundo , como lo demuestra el hecho que, sólo el año pasado, hayan sido más de 25 las embarcaciones víctimas de acciones de piratería de todo tipo. El caso del Playa de Bakio es, probablemente, uno de los más conocidos, al menos en España, aunque no es el único.

Hoy por hoy, es evidente que el Gobierno Federal de Transición, que no dispone de recursos ni de medios para instaurar la paz y la seguridad del país, todavía menos pueda garantizar la seguridad en sus aguas o en zonas próximas a ella, por lo que un apoyo internacional es necesario en este sentido, en línea con lo establecido por Naciones Unidas en junio.

Personalmente me preocupa también otra cosa: las denuncias que nos llegan en ocasiones con relación a que barcos extranjeros, algunos quizás europeos, se aprovechan de esta situación de descontrol para pescar de manera fraudulenta en uno de los caladeros más ricos de la zona, o incluso usándolo como vertedero de sustancias peligrosas, algo que el Gobierno Federal tampoco está en condiciones de controlar.

Por todo ello, es necesario, insisto, garantizar la seguridad de los barcos que operen en la zona, de forma legítima i de acuerdo con la legislación internacional pero también lo es, y diría que incluso más, que nos comprometamos a resolver el conflicto que asola dicho país para que, en definitiva, sean unas instituciones somalíes autónomas, legítimas y reconocidas quienes asuman la responsabilidad de salvaguardar la seguridad de la zona.

Per a més informació podeu consultar els mapes i el seguiment setmanal de l’International Maritime Bureau:

http://www.icc-ccs.org/imb/overview.php

El mapa pròpiament és a: http://www.icc-ccs.org/extra/display.php?yr=2008

Foto: El tonyinarie Playa de Bakio, després de ser alliberat dels pirates, escortat per la fragat espanyola Méndez Núñez. Font: Agències

Quan l’Informe Marianne Mikko (A6-0303/2008) – Concentración y pluralismo de los medios de comunicación en la Unión Europea sobre la concentración y pluralismo de los medios de comunicación en la Unión Europea [2007/2253(INI)] va ser debatut i votat en la Comissió de Cultura(CULT), de la qual no formo part, ja es va posar de manifest la controvèrsia en relació als límits de l’activitat blocaire (veure entre d’altres aquest article de Karma Peiró). El debat/vot arriba aquesta setmana a la plenària on, ara sí, haurem de manifestar-nos totes i tots (concretament dijous). El cas és que l’informe en qüestió planteja algunes coses prou interessants en quant a acabar amb la concentració mediàtica i apostar pel pluralisme informatiu. L’informe, per exemple, apel.la a un compromís europeu de defensa del pluralisme mediàtic i posa de manifest com els periodistes europeus cada vegada més temen pels seus llocs de treball, i veuen la seva activitat condicionada en funció de les restriccions en quant a l’elecció i/o enfocament de temes derivades de la política de concentració de mitjans. Tot plegat afecta a la qualitat dels professionals i, en conseqüència, al dret dels/les consumidors/es a comptar amb una llibertat d’elecció que no sempre existeix. Certament comparteixo les inquietuds de la ponent en aquest aspecte, però no ho tinc tant clar en quant a la dimensió que vol atorgar a l’activitat blocaire. Personalment no crec que calgui regular els blocs privats, ni tampoc establir salvaguardes legislatives específiques (malgrat tot (segueix…)

és cert que ja existeix regulacions al respecte en el marc dels Estats membres, com a Alemanya al Telemediengesetz). A més a més, en cap cas una normativa hauria d’establir qui pot escriure en un bloc i què hi pot escriure o no, i encara menys valorar la ‘qualitat’ del mateix. Els blocs són, per definició, espais d’expressió lliure i personal.

La premsa sueca, per exemple, va fer un enorme soroll quan l’informe va ser votat en Comissió CULT, posant altament en qüestió que els i les blocaires s’haguessin de registrar. Cal dir, però, que la premsa sueca exagerava, i força, quan equiparava la situació a Europa amb la que viu la comunitat blocaire a la Xina. Les coses com són.

En qualsevol cas, durant les negociacions entre els diferents grups, es va arribar a una mena de compromís  segons el qual s’acceptava dir que ‘considerando que los weblogs constituyen una nueva contribución importante para el pluralismo de los medios de comunicación y son un medio común en expansión para la propia expresión tanto de profesionales de los medios de comunicación como de personas privadas‘.

En principi el PPE no acceptava que es menciones la presència i el rol dels blocs en qualsevulla forma, i pel que sembla es troben dividits en relació a si votar a favor o en contra.

Per la nostra banda, els grups PSE, Verds/ALE i ALDE hem acordat un text alternatiu, en forma de resolució, que es votarà abans de l’informe en qüestió, en el qual pretenem eliminar del text les frases: ‘AH: Considerando que la creciente utilización de contenidos generados por usuarios no siempre respeta las normas de protección de la intimidad de los ciudadanos y de los personajes públicos, y considerando que ello requiere la puesta en marcha de mecanismos legales para proteger a los afectados’, així com la darrera part de AI: (…); considerando que su proliferación requiere la creación de garantías legales que establezcan la atribución de responsabilidades en caso de acciones judiciales y el derecho de respuesta.‘  

Font foto: desconeguda

Un dels informes que toca votar avui a Brussel.les és el de Poul Nyrup Rasmussen (A6-0338/2008) – Fondos especulativos y capital de riesgo que contiene las recomendaciones de la Comisión sobre los fondos especulativos y capital de riesgo [2007/2238(INI)]. Després de llargues discussions en la Comissió d’Afers Monetaris, i també en el si del nostre grup, es va imposar la voluntat expressada per uns quants de nosaltres de votar en contra de l’informe en qüestió degut, sobretot, a que pel camí, i degut especialment a les pressions dels conservadors i lliberals, s’havien quedat fora nombroses de les propostes interessants que la versió original tenia. El cas és que actualment constatem com diversos sistemes de fons especulatius i de capital risc operen de manera desregulada al costat d’institucions més regulades com els fons de pensions, companyies d’assegurances, bancs, etcètera. Tenint en compte que existeix una gran interdependència entre els diferents actors financeres, i que (segueix…)

aquesta interdependència requereix una aproximació coherent i consistent amb la regulació fonamentada en l’establiment d’un terreny de joc per a tots els actors, entenc que és prioritari regular clarament els fons especulatius i de capital risc.

Més concretament, tenint en compte que el pes dels fons especulatius i de capital risc estan assumint quotes altament importants en el mercat, entenem que és fonamental: a) adaptar i enfortir substanicalment els sistemes europeus de supervisivió i control per tal de preservar l’estabilitat financera, així com b) augmentar la transparència d’aquests fons; i c) acabar amb la tendència actual segons la qual l’estratègia d’aquests fons és aprofitar-se de les ineficències normatives del sistema financer actual.

Per tot plegat, alguns membres del Grup Verds/ALE hem considerat que allò que havíem de fer era votar en contra de l’informe (cosa que s’ha traduit finalment en la postura del Grup) basant-nos en què:

Primer: l’informe és dèbil en relació sobretot a la necessària revisió de la capacitat de supervisió de les instàncies europees, i exclou aixi mateix la possibilitat que hi pugui haver una autoritat de supervisió europea (i no diguem ja internacional), i

Segon: En nombrosos aspectes prefereix apostar més per l’adopció de Codis de Conducta més que no pas apostar per reformes legislatives. Per exemple, enlloc de proposar que es presentin mesures legislatives per evitar el conflicte d’interessos de les Agències de Qualificació de Risc de Crèdit (Credit Rating Agencies), el paper de les quals ha resultat clau en la crisis de les Subprime, l’informe es limita a recomanar-ne un Codi de Conducta.

Segons la meva informació, a hores d’ara només la GUE es planteja també la votació negativa.

Font foto: desconeguda

Tothom sembla d’acord en què l’economia mundial està entrant en fase ‘crack’. On no hi ha acord, però, és en quines en són les causes, i per tant les sortides. Lògic, per altra banda, ja que molts dels qui el lamenten, el crack, en són els directes responsables. I assumir que ‘el sistema neolliberal’ falla en essència, quan sempre han dit que no hi havia alternativa ‘al sistema neolliberal’ costa, i molt. Sigui com sigui, de les moltes aproximacions possibles a l’assumpte trobo especialment interessant la que acaba de publicar el Green New Deal Group, emmarcat en la New Economics Foundation. En el seu informe A Green New Deal. Joined-up policies to solve de triple crunch of the credit crisis, climate change and high oil prices, pensat sobretot per a la situació al Regne Unit, però amb plantejament clarament exportables a d’altres realitats, aquest grup d’experts analitza la situació i aporten algunes propostes per sortir-nos-en. Llegint-les, però constatem, que no tots els lideratges polítics, socials o mediàtics ens hi conduiran. I és que, al cap i a la fi, no n’hi ha prou amb propostes, cal tenir els lideratges adequats. Però aquests no surten del no res, s’han de construir, treballar i adequar a les circumstàncies. Quasi res… (segueix…)

Una llavor gens menyspreable d’aquests nou lideratge que, penso, ens convé, és precisament el Green New Deal Group, el qual està format per gent com: Larry Elliott, Editor Econòmic de the Guardian; Colin Hines, co-director de Finances pel Futur, antic cap de la Unitat Econòmica de Greenpeace; Tony Juniper, antic Director de Friends of the Earth; Jeremy Leggett, Fundador i President de Solarcentury i Solaraid; Caroline Lucas, Eurodiputada del Grup Verds/ALE; Richard Murphy, co-Director de Finances pel Futur i Director de Tax Reseacrh LLP; Ann Pettifor, antiga cap de la Campanya sobre Condonació del Deute Jubileu 2000, i directora de Campanya de l’Operació Noah; Charles Secrett, assessor de Desenvolupament Sostenible i antic Director de Friends of the Earth; i Andrew Simms, Director Polític de la New Economics Foundation.

En qualsevol cas adjunto el resum executiu de l’informe (més avall), i el vincle pertinent per aconseguir-lo complert (aquí).

A Green New Deal: Joined-up policies to solve the triple crunch of the credit crisis, climate change and high oil prices

The global economy is facing a ‘triple crunch’: a combination of a credit-fuelled financial crisis, accelerating climate change and soaring energy prices underpinned by encroaching peak oil. It is increasingly clear that these three overlapping events threaten to develop into a perfect storm, the like of which has not been seen since the Great Depression, with potentially devastating consequences.

The Green New Deal Group, drawing inspiration from the tone of President Roosevelt’s comprehensive response to the Great Depression, propose a modernised version, a ‘Green New Deal’ designed to power a renewables revolution, create thousands of green-collar jobs and rein in the distorting power of the finance sector while making more low-cost capital available for pressing priorities.

The most serious global crisis since the Great Depression calls for serious reform the like of which has not, yet, been considered by politicians. This entails re-regulating finance and taxation plus a huge transformational programme aimed at substantially reducing the use of fossil fuels and, in the process, tackling the unemployment and decline in demand caused by the credit crunch. It involves policies and new funding mechanisms that will reduce emissions and allow us to cope better with the coming energy shortages caused by peak oil.

The Green New Deal is a response to the credit crunch and wider energy and food crises, and to the lack of comprehensive, joined-up action from politicians. It calls for:

• Massive investment in renewable energy and wider environmental transformation in the UK, leading to,
• The creation of thousands of new green collar jobs
• Reining in reckless aspects of the finance sector – but making low-cost capital available to fund the UK’s green economic shift
• Building a new alliance between environmentalists, industry, agriculture, and unions to put the interests of the real economy ahead of those of footloose finance

Font foto:

Demà diumenge participo, per quart any consecutiu, en la neteja del fons marí de Begur. Enguany ens toca la zona de Sa Riera (veure apunt de la immersió de l’any passat: Neteja fons marí a Begur). Les neteges submarines són una de les activitats que més interès generen entre la comunitat submarinista, degut sobretot a que són aquestes persones les que veuen més directament els dramàtics efectes de la gran quantitat d’escombraries que aboquem diàriament als nostres mars. Només algunes dades: el mar Mediterrani té l’honor de tenir el fons marí més brut del planeta (hi aboquem més de 6.000.000 d’objectes al dia, la majoria dels quals són plàstics; la seva part nordoccidental (la que banya les costes catalanes) compta amb 1.935 unitats d’escombraries per kilòmetre quadrat; es calcula que almenys 267 espècies ingereixen plàstics; cada any 130.000 petits cetacis moren atrapats en les xarxes de deriva (veure informe de Greenpeace). Tanmateix, cal ser molt conscients que aquestes neteges són poca cosa més que simples gestos simbòlics, útils, és clar, per a la zona netejada, i per tant necessaris, però insignificants en relació al context global de la contaminació marina. Sigui com sigui, si almenys serveixen per què tothom, institucions, particulars, submarinistes, pescadors, indústria, mitjans, etc… siguem conscients del gravíssim problema que suposa la creixent contaminació dels mars i oceans, penso que ja haurà valgut la pena. Jo, en qualsevol cas, m’equiparé, baixaré, i trauré tanta porqueria com pugui. (segueix…)

Programa

10.30 Concentració centres d’immersió que organitzen la neteja
11.00 Sortida amb vaixell cap al punt de neteja
13.00 Pica pica per a tothom qui vulgui

Font foto: Amb els organitzadors de la neteja, Jordi Atienza i Manel Hernández, del Diving Costa Brava.

Un dels darrers grups al qual m’he afegit al Facebook és el No al Toro de la Vega (Tordesillas). I m’hi he adherit perquè, un cop més, m’han impactat sobremanera les imatges de tortura i incomprensible crueltat amb què s’executa una festa amparada per una malentesa tradicionalitat. Aquest assumpte ja va ser motiu d’una pregunta parlamentària que vaig presentar fa un temps, i que recupero (adjunto més avall), conjuntament amb la resposta de la Comissió. En la resposta es posa de manifest que la CE no té competències per prohibir aquesta mena de ‘festes’ ja que la Directiva que les tracta explícitament exclou ‘aquells animals desinats a competicions, exposicions o actes culturals i esportius’. És precisament aquesta incongruència la que em va motivar en el seu moment a portar novament a debat europeu l’assumpte de les ‘corridas’

(veure apunts Cal aturar les subvencions de la UE a la tauromàquia i Per una Europa sense ‘corridas’ (de toros) ). Sigui com sigui, sembla que cada cop hi ha més consciència social, política i mediàtica sobre la brutalitat de certes festivitats que, més que a fomentar la cultura, inciten a vulgaritzar la violència i la tortura. Arribarà un dia, penso, que acabarem amb aquesta mostra d’irracionalitat i llavors ens preguntarem: Com és que no ho vàrem prohibir abans? (segueix…)

26 de septiembre de 2007

PREGUNTA ESCRITA (E-4532/07) de Raül Romeva i Rueda (Verts/ALE) a la Comisión

Asunto: Celebración del Toro de la Vega en Tordesillas

El segundo martes del mes de septiembre de cada año se celebra en la población de Tordesillas, provincia de Valladolid (España), el torneo Toro de la Vega, que consiste en la cacería mortal de un toro en la vega del río Duero por jinetes a caballo. Según consta, se trata de una tradición iniciada el siglo XV.

La tradición es uno de los argumentos de mayor peso en que se basa la defensa del torneo por parte de las opiniones favorables a la celebració de dicho evento, amparándose además en la condición de Interés Turístico Regional de la ceremonia concedida por la Junta de Castilla y León.

No obstante, y en una coyuntura donde en España sigue abierto el debate entre cuáles son los límites entre tradición y brutalidad, y que ha llevado a la erradicación o modificación de celebraciones que se basaban en crueldad animal, —como en el caso de la cabra tirada desde el campanario de Manganeses de la Polvorosa—, la Unión Europea debe mantener una postura clara.

¿Cuál es la posición de la Comisión frente a la celebración de dichos eventos?

Tteniendo en cuenta que algunas de dichas prácticas tradicionales suponen una grave vulneración de la dignidad y los derechos de los animales, ¿tiene previsto la Comisión establecer algún tipo de prohibición de tales eventos?¿Se piensa adoptar algún mecanismo sancionador al respecto en caso de vulneración?

22 de octubre de 2007

Respuesta (E-4532/2007) del Sr. Kyprianou en nombre de la Comisión

El artículo 1, apartado 2, letra b), de la Directiva 98/58/CE del Consejo, de 20 de julio de 1998, relativa a la protección de los animales en explotaciones ganaderas⁽¹⁾, establece que la Directiva no se aplicará a «animales destinados a participar en competiciones, exposiciones o actos o actividades culturales o deportivos».

Del mismo modo, el artículo 1, apartado 2, de la Directiva 93/119/CE del Consejo, de 22 de diciembre de  1993, sobre la protección de los animales en el momento de su sacrificio o matanza⁽²⁾ establece que esta Directiva no se aplicará a «los animales a los que se dé muerte en manifestaciones culturales o deportivas».

Por estos motivos, la Comisión no dispone de base legal para intervenir con respecto al asunto o las actividades mencionadas en la pregunta de Su Señoría.

(1) DO L 221 de 8.8.1998

(2) DO L 340 de 31.12.1993

Font foto: Reuters/El Pais

Novament en un Fòrum Social. Aquest cop l’Europeu, a Malmö. Es tracta del Fòrum Social Europeu 2008. Des del 17 de setembre
fins el 21, la ciutat sueca de Malö acull el Fòrum Social Mundial 2008. El Fòrum és, de llarg, el punt de
trobada més gran per als moviments socials i les forces civils progressistes
europees. L’objectiu és simple i ambiciós a la vegada: contribuir en la
construcció d’una Europa millor, i conseqüentment, d’un món millor. Està
previst que siguem més de 20000 les persones que passem per Malmö, les quals
ens trobarem durant 5 dies en diversos seminaris i grups de treball, combinat
tot plegat a diferents mostres artístiques i culturals de tota mena, així com
amb manifestacions i activismes diversos. Personalment tinc molt d’interès en
seguir alguns dels debats i, de fet, em toca participar en un parell d’aquests
intercanvis: el que organitza la Fundació Nous Horitzons, dedicat com és habitual
a les relacions entre la política i la societat civil, i el que farem
conjuntament amb els amics i amigues del Polo Democrático de Colòmbia. (segueix…)
Les activitats comencen
avui dijous amb la inauguració (inauguration), a
partir de la qual circularan per les diferents carpes ponents de tot el món que
exposaran punts de vista que van des les experiències locals fins a les
propostes globals. El programa cultural (cultural program)
començarà a les 12 del migdia. Els seminaris duraran de dijous a diumenge (seminars and workshops) de
9.30 a
21.00, I dissabte està prevista l’habitual manifestació reivindicativa que
sortirà de Rosengård fins Pildammsparken.

Nota de premsa d’ICV:

Normal
0
21

false
false
false

MicrosoftInternetExplorer4

st1:*{behavior:url(#ieooui) }

<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Verdana;
panose-1:2 11 6 4 3 5 4 4 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:536871559 0 0 0 415 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:CA;}
p
{mso-margin-top-alt:auto;
margin-right:0cm;
mso-margin-bottom-alt:auto;
margin-left:0cm;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Tabla normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}

Una
delegació d’ICV i JEV participen en el Fòrum Social Europeu a Malmö

L’eurodiputat
d’ICV ofereix una conferència sobre la relació dels partits polítics i els
moviments socials en el marc del FSE

Una delegació d’ICV i JEV
encapçalada per l’eurodiputat d’ICV adscrit al grup dels Verds/ALE, Raül
Romeva, i pel coordinador nacional de JEV, David Cid, i que també integra
regidors i regidores participaran aquests dies en el Fòrum Social Europeu (FSE)
que des d’ahir i fins diumenge té lloc a la ciutat sueca de Malmö. “En un
moment que les polítiques de la UE
giren a la dreta i responen a interessos econòmics, per ICV i JEV és important
participar i enfortir espais com el FSE on conflueixen moviments socials, sindicats
i organitzacions de l’esquerra europea”, ha dit Romeva.

La delegació d’ICV que inclou regidors i regidores així com càrrecs del partit
i la delegació de JEV participaran dissabte en la manifestació que duu com a
lema “El poder per la gent, contra el capitalisme i la destrucció ambiental. Un
altre món és possible!”.

Font foto: FSE2008

Els concursos de pesca submarina són habitualment motiu de controvèrsia tant al litoral català com al balear, on se celebren anualment desenes de concursos d’aquesta mena. A principis d’estiu el GOB de Mallorca denunciava un d’aquests concursos, el que va tenir lloc a Formentor (Mallorca), i ara fa pocs dies saltaven novament les alarmes al litoral català quan es va celebrar un nou concurs a Begur. De fet, alguns Ajuntaments, com el de Palafrugell, s’han atrevit fins i tot a prohibir-los, la qual cosa posa de manifest que, tot plegat, no és sinó una qüestió de voluntat política. El debat no és nou, però mereix una atenció que fins ara no se li ha atorgat. D’entrada, ho reconec, en tant que submarinista i amant de capbussar-me per gaudir del fons marí, se’m fa difícil entendre quin plaer pot comportar la caça per la caça, matar per matar, ja sigui un senglar o un mero (anfós). Coincideixo per tant amb l’opinió expressada per Biel Perelló en el seu bloc (un dels que visito amb més freqüència) així com amb l’article que el GOB de Mallorca ha fet en relació als concursos de pesca submarina, i és que trobo que, (segueix…)

per una banda, malgrat no compartir l’afició toca mostrar un total respecte pels esportistes, per la pràctica d’aquesta activitat d’una forma recreativa, on es respecti la normativa vigent de talles mínimes, d’àrees de reserva, de quotes i de no comercialització de la captura, però al mateix temps, per altra banda, considero fonamental expressar, tal i com fa el GOB, que no és ètic celebrar campionats de matar peixos (guanya qui mata més peix) quan els nostres recursos, que són públics, de tots els ciutadans, no es troben en bon estat. Aquestes competicions són ara per ara penyores del passat, sense cap sentit en una societat moderna que vetlla i inverteix diners per la conservació del seu patrimoni natural. Cal subratllar a més a més que a part del propi impacte de cada competició, és l’entrenament diari d’uns esportistes que estan dirigits per les seves federacions a perfeccionar, a incrementar dia a dia la seva capacitat extractiva, la que pot resultar més perjudicial per als recursos marins. Un entrenament diari, dirigit a la competició, que dista del concepte recreatiu i de lleure que hauria de ser la pesca submarina.

Per tot plegat, he dirigit una pregunta a la Comissió Europea amb l’objectiu d’obrir aquest debat a escala comunitària i, fins i tot, suggerir que es segueixi l’exemple d’alguns ajuntaments catalans, així com del Govern francès, de prohibir la celebració de concursos de pesca submarina.

Pregunta escrita de Raül Romeva a la Comisión Europea sobre los concursos de pesca submarina:

‘Los concursos de pesca submarina son eventos que suscitan un gran debate entre partidarios y detractores. Los problemas vinculados a los mismos son de diversa índole: poca formacion y capacitacion de los practicantes, ausencia de reglamentaciones claras y especificas al respecto, dificultad de algunas administraciones (o directamente falta de voluntad politica de éstas), para controlar más y mejor dicha practica, o, finalmente, el enorme daño en numerosos ecosistemas la proliferacion de concursos en los que se reunen numerosos practicantes en un lugar concreto. Por todo ello, algunos ayuntamientos del litoral catalán, com es el caso de Palafrugell, han establecido moratorias, o incluso prohibiciones a la organización de este tipo de competiciones, lo cual me lleva a preguntar a la Comisión Europea lo siguiente:

Sigui com sigui, i en tant que persona amant del submarinisme i compromesa amb la preservació i recuperació del fons marí, em sumo a la proposta de Biel Perelló o Javier Salaberria, director de BuceoXXI, en el sentit d’animar tothom a canviar el fusell submarí per la càmera de fotografiar.

Foto: Anfós mallorquí. Font: Biel Perelló, autor d’un dels fotoblogs que segueixo amb més delit (http://bloc.bielperello.com).

Malgrat que sóc a Brussel.les, estic pendent amb gran interès d’un dels debats que tindran lloc avui al Congrés de Diputats, a Madrid, en relació a la dues proposicions no de Llei signades pel PSOE i per IU i ICV, respectivament, en les quals coincideixen a demanar a la Cambra Baixa que expressi el seu rebuig a la iniciativa d’ampliar la jornada setmanal a 65 hores que va impulsar el Consell de Ministres d’Ocupació i Política Social de la UE el passat mes de juny, amb l’abstenció del govern socialista espanyol. L’eventual rebuig del Congrés s’afegirà a les ja nombroses declaracions institucionals municipals que setmanalment ens arriben als/les eurodiputats/des rebutjant la iniciativa. Més enllà del fet que la Directiva, si s’aprovés, suposaria una important passa enrera en aspectes fonamentals del dret laboral europeu (per exemple el principi de negociació col.lectiva, reconegut a la mateixa Constitució espanyola), (segueix…)

allò que també em sembla significatiu és el fet que, finalment, sembla que la ciutadania i algunes institucions (ajuntaments, Parlament, etc…) estan assumint que ja més que esperar de braços creuats a veure què es decideix a Brussel.les, i lamentar-ho després si no ens convé, allò que toca ara és seguir de ben a prop els debats legislatius europeus i mirar d’intervenir-hi abans que sigui massa tard, i amb més força.

I és que, donada la correlació de forces parlamentària actual, no serà gens senzill lluitar contra una mesura tan regressiva com les 65 hores des del Parlament Europeu. Per això és tan important que tant a nivell dels sindicats i de la ciutadania en general (Campanya 65 hores? ni parlar-ne, Facebook inclòs), com des d’institucions diverses s’envii un missatge clar a les tres institucions brussel.lenses (Comissió, Consell i Parlament) sobre quin és l’actual estat d’ànim social en relació a aquesta qüestió. 

Tant de bo no sigui la darrera vegada que passi una cosa similar, i que els lobbiesindustrials, econòmics i financers siguin substituits cada cop més per lobbies ciutadans. Com a eurodiputat que, com tots, acostuma a rebre visites (i pressions) de tota mena, tinc molt clar a quins lobbies vull representar i quins no. La correlació de forces, però, no depèn de mi, sinó de què faci la gent el moment de les eleccions. D’això, però, ja en parlarem quan toqui.

De moment, adjunto el text de la Resolució que presenta el Grup IU-ICV:

 A LA MESA DELCONGRESO DE LOS DIPUTADOS

Al amparo de lo establecido en el Reglamento del Congreso de los Diputados,  el Grupo Parlamentario ESQUERRA REPUBLICANA – IZQUIERDA UNIDA – INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS, presenta la siguiente PROPOSICION NO DE LEY, para su debate en el Pleno.

Los ministros de Trabajo de la Unión Europeahan aprobado una propuesta de modificación de la Directivade ordenación del tiempo de trabajo que, en caso de ser aprobada definitivamente, permitirá a cada Estado miembro modificar su legislación para ampliar la semana laboral máxima de las 48 horas actuales hasta 60 horas en casos generales y a 65 para ciertos colectivos como los médicos. De ser aprobada, los Estados miembros podrán revisar su legislación y permitir que los trabajadores alcancen acuerdos individuales con sus empresarios sobre la duración de la jornada hasta un máximo de 60 horas semanales en los casos generales y 65 en casos específicos como los médicos. Ese tiempo se computaría como promedio durante tres meses, lo cual significa que la semana laboral podría alcanzar hasta 78 horas.

La propuesta de la Comisión, abanderada por el Reino Unido y Alemania  y que aún ha de ser tramitada en segunda vuelta en el Parlamento Europeo, representa una grave involución del derecho del trabajo. Amenaza con terminar con una conquista laboral de casi un siglo de duración, como es la semana laboral máxima de 48 horas, un derecho social consagrado por la Organización Internacionaldel Trabajo (OIT) hace 91 años. Además, los derechos de los trabajadores y muy especialmente, el derecho a una jornada laboral regulada, son pilares básicos del estado Social y de Derecho que hoy se ve cuestionado.

El texto vulnera el derecho constitucional español a la negociación colectiva e introduce la posibilidad de que el trabajador renuncie a sus derechos. Efectivamente, la propuesta de Directiva:

1)      Introduce una cláusula opting-out, que permitiría la ampliación de la jornada laboral mediante un simple acuerdo entre el empresario y el trabajador individual, al margen de toda negociación colectiva. Esta medida profundiza en la precarización del empleo e individualiza las relaciones laborales, rompiendo el equilibrio a favor del empresario que podría imponer más fácilmente a cada trabajador su tiempo de trabajo. Lo aprobado atenta contra el derecho constitucional a la negociación colectiva e introduce la posibilidad de que el trabajador renuncie a sus derechos.

2)      Incrementa la jornada laboral a 60 horas semanales para cualquier sector laboral y 65 horas para los colectivos on-call, como es el caso de los servicios médicos de emergencia, mediante acuerdo privado, e incluso 78 horas semanales cuando así lo recoja un convenio colectivo.

3)      Supone la redefinición del concepto “tiempo de trabajo”, pues se pretende no considerar como “tiempo de trabajo” los períodos en los que, aún permaneciendo en el lugar de trabajo o estando disponibles no se esté realizando un trabajo efectivo, como es el caso de las guardias médicas, una disposición que va en contra de la jurisprudencia de la Cortede Justicia Europea.

Esta propuesta aberrante lleva en la agenda europea más de cuatro años. Este debate se había cerrado en 2004, tras un informe desfavorable del Consejo Económico y Social de la UE, por considerar que el método de consulta era inadecuado, porque la Comisiónno había escuchado a los agentes sociales; y porque ésta es una materia regulada por el derecho interno de los países y los convenios colectivos. Además, el CES consideró que esta propuesta era contraria a las medidas impulsadas por los Estados miembros y la UEpara garantizar la conciliación de la vida familiar y laboral.

Por todo ello, se presenta la siguiente

                                  PROPOSICIÓN NO DE LEY

“El Congreso de los Diputados insta al Gobierno a :

1) Rechazar la propuesta de revisión de la Directivaeuropea de ordenación del tiempo de trabajo que pretende la ampliación de la semana laboral hasta 60, 65 o 78 horas, la inclusión de una cláusula opting-out al margen de la negociación colectiva y la redefinición a la baja del tiempo de trabajo.

2) Mantener la primacía de la negociación colectiva contemplada en el artículo 37 de la Constitución Española, y avanzar en la reducción de la jornada de trabajo al objeto de conciliar la vida familiar y laboral en España y en el conjunto de la UE”. 

Palacio del Congreso de los Diputados

Madrid a 16 de junio de 2008

Gaspar Llamazares Trigo                                   Joan Herrera Torres

Portavoz Adjunto                                               Diputado

Font foto: Logotip de la Campanya 65 hores? Ni parlar-ne