Raül Romeva i Rueda

REFLEXIONS PERISCÒPIQUES

Orgull i no discriminació: també a Europa

2
Publicat el 29 de juny de 2008

Davant la inminència del naixement del meu segon fill aquests díes prioritzo l’atenció a la família per davant d’altres qüestions. Tanmateix, hi ha esdeveniments que segueixo amb especial atenció, com per exemple la manifestació d’ahir a Barcelona amb motiu del Dia de l’Orgull LGBT. Confesso que m’hauria agradat que el meu fill naixés un 28 de juny, per la càrrega simbòlica que té la data, però es veu que ha decidit esperar fins el final per treure el cap. Sigui com sigui, consultant els mitjans he pogut constatar que, un cop més, Barcelona s’ha volcat en la reclamació de drets i llibertats, també, pel col.lectiu LGBT. Així com d’altres ciutats europees. Així, per exemple, des de l’intergrup pro Drets LGBT al Parlament Europeu hem felicitat la República Txeca per haver celebrat enguany, per primer cop, el Dia de l’Orgull LGBT, concretament a Brno. Malauradament, no podem dir el mateix de totes. Així, hem hagut de fer pública també la nostra preocupació en relació a les enormes dificultats que els organitzadors tenien per dur a terme la commemoració a Zagreb, capital de Croàcia (país que es troba a les portes d’entrar a la UE). I és que, dins i for a de la UE encara hi ha molts governs locals i nacionals que, literalment, veten la (segueix…)
proclamació pública dels drets i llibertats LGBT, i, quan no els veten,
posen totes les traves i dificultats possibles per tal que no se
celebrin (això quan no són la mateixa policia que provoca els
aldarulls, com va passar a Rússia l’any passat). Els darrers anys he assistit regularment,
per exemple, a Riga, Letònia, un dels llocs més incòmodes, però a la
vegada on fa més falta, reivindicar certs drets. Enguany no hi he pogut
assistir per la raó esmentada més amunt, però la tònica ha estat
similar a la dels altres anys. Per altra banda, aquesta commemoració ha
coincidit enguany amb un altre debat a escala europea prou
significatiu: el de la Directiva Horitzontal sobre no Discriminacions,
la qual corria el risc de quedar encallada, especialment per l’oposició
de determinats governs a considerar-hi les discriminacions per motius
d’orientació sexual. Per aquest motiu els responsables dels diferents intergrups al Parlament Europeu afectats per aqeusta directiva, entre ells l’Intergrup pro-drets LGBT del qual en sóc vicepresident, hem fet pública aquesta setmana la següent nota:

Normal
0
21

MicrosoftInternetExplorer4

<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Verdana;
panose-1:2 11 6 4 3 5 4 4 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:536871559 0 0 0 415 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
mso-bidi-font-size:12.0pt;
font-family:Arial;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-bidi-font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:CA;
mso-bidi-language:AR-SA;}
@page Section1
{size:595.3pt 841.9pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Tabla normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:”Times New Roman”;}

Press
release from the Intergroup on Gay and Lesbian Rights of the European
Parliament

27 June 2008

Five Intergroups of the European Parliament support decision on a
horizontal Directive
.”

The Presidents of 5 Intergroups of the European Parliament have signed a
declaration stating their strong support for the decision of the European
Commission to bring forward a comprehensive anti-discrimination Directive.

The Presidents of the Gay and Lesbian Right´s Intergroup, Disability Intergroup,
Age Intergroup, Trade Unions Intergroup and Religious Working Group also called
upon the Council of the European Union to speed up the ratification of the new
Directive and end hierarchy of discrimination in Europe once and for all.

Full text of the Declaration:

Declaration from the European Parliament´s Intergroup meeting on Gay and
Lesbian Rights.

19 June 2008, Strasbourg

We strongly support the decision of the European Commission to bring forward an
all inclusive anti-discrimination Directive.

We are eagerly looking forward to the publication of proposal by the
Commission, which will be carefully scrutinized to ensure that it reflects our
views.

We call upon the Council of the European Union to speed up the ratification
process of the Directive to end the hierarchy of discrimination in Europe and
strengthen the protection of European citizens.

Michael Cashman MEP, President of the Intergroup on Gay and Lesbian Rights

Richard Howitt MEP, President of the Disability Intergroup

Elizabeth Lynne MEP, Co-President of the Age Intergroup

Stephen Hughes MEP, President of the Trade Union Intergroup

Sophie In´t Veld MEP, Chairwoman of the Religious Working Group

The declaration was agreed upon and signed on 19 June in Strasbourg at the end
of the Gay and Lesbian Right´s Intergroup meeting.

ENDS

Foto: Manifestació ahir a Barcelona. Font: Juanma Ramos/El Punt

Publicat dins de LGBT | Deixa un comentari

Parlament Europeu: més enllà del bordell

6
Publicat el 27 de juny de 2008

Després del vot al Parlament Europeu sobre la Directiva del Retorn, Europa, i el Parlament Europeu en particular, torna a estar de moda. Dimecres eren Ignasi Guardans i Carles Campuzano els qui publicaven un article a El País per tal de justificar la postura de CiU en la Votació de la setmana passada -favorable-, article que avui respon, via carta al Director, la copresidenta del meu Grup (Verds/ALE) al Parlament Europeu, Mònica Frassoni, argumentant per què el nostre vot era negatiu, igual que el de molta altra gent, tot i que no vàrem ser majoritaris. La meva postura, clarament contrària a la Directiva, l’he anat exposant regularment a través d’aquest bloc (veure categoria Migracions). Tanmateix, allò que avui m’ha cridat l’atenció és la columna de Juan José Millás, El Burdel, en la qual reflexiona, amb la ironia i habilitat que el caracteritzen, sobre la necessitat de les ‘persones honorables’ a desfogar-se, i compara el Parlament Europeu amb un Bordell. Sóc un fan de Millás de tota la vida, i la seva columna sol ser la primera cosa que llegeixo a El País dels divendres. I és per això que no em podia passar desaparcebuda la d’avui, especialment pel tema, que lògicament m’afecta. (segueix…)
El cas és que Millás usa com a ganxo la votació sobre la Directiva del Retorn per fer una crítica ferotge al Parlament (insistint en alguns dels tòpics de sempre, val a dir) i, a la vegada, per fer l’ullet a Obiols i Borrell que, de manera valenta, van trencar la disciplina de vot de la seva delegació i van votar contra la proposta de Directiva. Personalment també reconec el gest de Borrell i Obiols, i així ho vaig manifestar en el seu moment. Allò que em preocupa, però, és que algunes i alguns de nosaltres portem mesos intentant posar el debat sobre la taula, procurant que es parli d’aquesta i d’altres coses importants que s’estan discutint a escala europea, i que no sempre acostumen a tenir el ressò que, penso, tocaria.

Dit això, permeteu-me que recordi, un cop més, que el Parlament Europeu, quan vota, reflexa les majories i les minories que hi estan representades. I trobo que un dels gravíssims errors que cometen molts mitjans és no informar adequadament la gent de les diferents postures i posicionament que tenim alguns diputats i diputades en molts temes diversos, la qual cosa comporta sovint que la gent pensi que al Parlament Europeu tots pensem i votem igual.

Per exemple: aquests díes he rebut diversos missatges de gent que em ‘recrimina’ haver votat a favor d’aquesta directiva. I és que com que els mitjans no acostumen a seguir els debats previs a les votacions del Parlament Europeu, ni tampoc a exposar les diferents postures que podem tenir en temes determinats alguns diputats i diputades, la gent està confosa, i no acaba de saber què es decideix, ni qui ho fa, al Parlament Europeu.

A tots ells els responc que no és cert que votés a favor, i els envio el meu posicionament contrari. Tanmateix, en ares de la transparència, val a dir que el dia mateix de la votació (dimecres) no vaig poder ser al Parlament donat que estava previst el naixement del meu segon fill. Fins el darrer moment vaig tenir el bitllet a punt per anar a Estrasburg en cas que la votació anés ajustada, però donat que dimarts a la nit (la votació era dimecres) es va fer públic l’acord PPE-ALDE-UEN i bona part del PSE (inclòs el PSOE) de votar contra la nostra esmena en que reclamàvem la retirada de la Directiva, es va fer evident que havíem estat derrotats i derrotades. Davant d’aquests escenari vaig optar per no arriscar-me a perdre’m, també, el naixement del meu segon fill (qui al final s’ho ha pres amb més calma del que pensàvem).

M’hauria agradat, en termes polítics, que el meu vot hagués estat decisiu, i haver pogut contribuir a que no s’aprovés una normativa que, en termes de drets fonamentals, ens fa recular enormement, però no ho va ser. I no ho va ser perquè la representativitat del Parlament Europeu és la que és, i aquesta respon a la voluntat de la ciutadania que va anar a votar ara fa quatre anys.

Tanmateix, recordo que són molts encara els temes que estan pendents de ser debatuts i votats al Parlament Europeu, els quals mereixen, trobo, un seguiment molt més rigurós i detallat per part dels mitjans i, per extensió, de la ciutadania en general. Per part meva procuro mantenir informat/da a qui ho vulgui a través d’aquest bloc, però sóc molt conscient que això té l’efecte que té, ni més ni menys.

S’acosta el final del mandat (les eleccions europees són el juny de 2009) i sóc molt conscient que toca fer balanç i reclamar responsabilitats sobre allò que hàgim fet, o deixat de fer aquells/es que en el seu moment vàrem demanar el vot. Segurament hi haurà moltes coses a criticar en relació a la meva tasca com eurodiputat, però espero que, almenys, hi haurà un aspecte que podrà ser reconegut, i és que en tot moment he procurat mantenir informat/da tothom que ho ha volgut sobre què faig, i per què. 

Foto: acció directa de Joves d’Esquerra Verda, amb Joan Herrera, Laia Ortiz i jo mateix, demanant la retirada de la Directiva del Retorn. Font: ICV

Eurogames 2008:un pas més cap a la plena normalitat

2
Publicat el 26 de juny de 2008

Ja fa díes que podeu trobar arreu publicitat sobre un dels
esdeveniments sòcioesportius més importants dels darrers anys a
Barcelona: els Eurogames 2008 (vegeu-ne la presentació que en fan el Vicepresident -Joan Miró– i la Vicepresidenta –Maria Ruiz
de la CE Panteres Grogues, organitzadores de l’esdeveniment
conjuntament amb la resta d’organitzacions LGBT de Barcelona).
L’esdeveniment combina esport amb reflexió. De fet, un dels plats forts
serà la Conferència que tindrà lloc el mateix 24 de juliol

Normal
0
21

MicrosoftInternetExplorer4

<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Verdana;
panose-1:2 11 6 4 3 5 4 4 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:536871559 0 0 0 415 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
mso-bidi-font-size:12.0pt;
font-family:Arial;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-bidi-font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:CA;
mso-bidi-language:AR-SA;}
p
{mso-margin-top-alt:auto;
margin-right:0cm;
mso-margin-bottom-alt:auto;
margin-left:0cm;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-bidi-font-family:”Times New Roman”;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Tabla normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:”Times New Roman”;}

, durant tot el dia, en un espai proper al Village Diürn del Passeig
Maria Cristina. Durant la Conferència Internacional, s’exposaran les situacions
de discriminació i estigma de les que són objecte moltes persones LGTB, a
països de la Mediterrània i de l´Europa de l´Est. Concretament, seran
convidades persones directament vinculades a grups polítics, entitats, clubs
esportius…que lluitin per la defensa dels drets fonamentals en aquests
països. De la mateixa manera, es convidaran personalitats destacades del món
acadèmic, polític i social amb l´objectiu de donar una visió real i d´oferir un
espai de diàleg, d’aprenentatge i de denúncia, tot cercant la possibilitat de
debatre futures actuacions transformadores del conflicte, a nivell local (de
ciutat), de país i europeu. Jo hi seré, sens falta. I espero que hi haurà moltíssima gent.
Així mateix, (segueix…)

sapigueu que ja està en funcionament el fòrum ‘on-line’ per preparar els continguts de la Conferència sobre
Drets Humans i Homofòbia
. Aquest espai està ideat per
tal que persones de tots els continents puguin expressar i denunciar les
discriminacions que pateix el col·lectiu LGTB a països culturalment tan
diferents com Bolívia, Ghana o Holanda. Els casos que s’exposin al fòrum
virtual serviran per contextualitzar i nodrir de continguts la conferència que
se celebrarà dins d’EuroGames Barcelona 08.

Clica aquí per ajudar-nos a cambiar el món!


Canviar el món bé val unes
respostes!

El qüestionari que us
presentem té com a objectiu recollir una base de dades sòlida i analitzable
sobre la opinió de totes les persones que vulguin aportar el seu parer.
El gruix d’aquest treball de recollida d’opinió serà el subjecte principal de
la feina que es realitzarà a la conferència sobre drets humans que en motiu de
la celebració dels EuroGamesBarcelona2008 que es realitzarà els dies 25 i 26 de
juliol de 2008 a Barcelona.
Les conclusions es faran arribar a les mes altes autoritats dels països
implicats i es proposarà com a document de treball al Parlament Europeu i a les
Nacions Unides.


Tres formes de participar

1.- On-line: “23
preguntes i propostes per fer un món millor”
Només cal que facis un
clic segons el teu grau d’acord
2.- On-line: Escriu-nos la teva història personal… amb totes les
històries farem un llibre, sense ànim de lucre, que reflectirà el valor de la
diferència, de la realitat i dels valors humans
3.- “ConferènciaInternacional_Drets Humans”, que tindrà lloc a Barcelona
el 26 de juliol de 2008, amb motiu de la celebració d’EuroGamesBarcelona2008”.
Vols venir?

Instruccions-

-Declaració Montreal-

-Presentació


5 passes en 5 minuts per participar

1. Entra en el fòrum clicant en aquest enllaç
2. Llegeix cada ítem i posiciona’t segons el teu grau d’acord
(només cal que facis un clic…)
3. Escriu la teva història, si vols…
4. Convida als teus a participar… envia el link!
5. Gràcies !

Font foto: Joan Miró i Maria Ruiz. Eurogames2008

Publicat dins de LGBT | Deixa un comentari

Front a la crisi de l’Europa Social: europeisme crític

6
Publicat el 24 de juny de 2008

Després de molt de temps de gairebé només publicar articles laudatoris i acrítics amb la construcció europea, sembla que els diaris, alguns en particular, comencen a acollir signatures d’europeístes crítics. Poc a poc guanyen espai mediàtic arguments i propostes que fa tan sols uns mesos eren, sinó menyspreats i calumniats, sí ignorats. Però és que les evidències són cada cop més flagrants. La Directiva de l’ampliació de la setmana laboral (65 hores) ja ha desfermat una sèrie de mobilitzacions com feia temps que no es veia a escala europea. Així, per Internet fa temps que circula la campanya ¿65 horas? ni de coña, la qual també compta amb un grup específic a Facebook. Aquesta campanya és només un exemple que posa de manifest com, efectivament, el model social europeu està en crisi, i les fórmules proposades fins ara no només no són la solució, sinó que sovint són el problema. I els principals responsables, deixeu-m’ho dir, són els governs dels Estats, ancorats en una  (segueix…)

Normal
0
21

MicrosoftInternetExplorer4

<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Verdana;
panose-1:2 11 6 4 3 5 4 4 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:536871559 0 0 0 415 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
mso-bidi-font-size:12.0pt;
font-family:Arial;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-bidi-font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:CA;
mso-bidi-language:AR-SA;}
h1
{mso-margin-top-alt:auto;
margin-right:0cm;
mso-margin-bottom-alt:auto;
margin-left:0cm;
mso-pagination:widow-orphan;
mso-outline-level:1;
font-size:24.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
font-weight:bold;}
h2
{mso-margin-top-alt:auto;
margin-right:0cm;
mso-margin-bottom-alt:auto;
margin-left:0cm;
mso-pagination:widow-orphan;
mso-outline-level:2;
font-size:18.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
font-weight:bold;}
h3
{mso-margin-top-alt:auto;
margin-right:0cm;
mso-margin-bottom-alt:auto;
margin-left:0cm;
mso-pagination:widow-orphan;
mso-outline-level:3;
font-size:13.5pt;
font-family:”Times New Roman”;
font-weight:bold;}
p
{mso-margin-top-alt:auto;
margin-right:0cm;
mso-margin-bottom-alt:auto;
margin-left:0cm;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-bidi-font-family:”Times New Roman”;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Tabla normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:”Times New Roman”;}

imatge d’Europa que no s’ajusta ni de bon tros amb la realitat social,
econòmica i política actuals. De fet, la gran majoria d’aquests governs
estan dirigits per caps que ni es creuen ni, encara menys, volen
difondre els projecte europeu. El nacionalisme estatal i el clar domini
que tenen els grans actors econòmics sobre les decisions que es prenen
a escala europea els pot massa. I és que l’europeisme es demostra amb
fets, no amb campanyes publicitàries: i els fets que estan
protagonitzant els caps d’Estat i de govern europeus ho són tot, menys
europeistes. Un exemple, entre molts d’altres, són els continuats atacs
a l’Europa social. I una excel.lent descripció d’aquests problemes la llegíem ahir a El País en la Tribuna que publicava José Maria Zufiaur, Conseller del Comitè  Econòmic i Social: La Europa social, en
franca retirada
.

TRIBUNA: POR JOSÉ
MARÍA ZUFIAUR

La Europa social, en
franca retirada

Asistimos a la erosión
del modelo social europeo. Se imponen las tesis ultraliberales anglosajonas. La
decisión del Consejo de la UE sobre las 65 horas de trabajo semanales es un
suma y sigue

POR JOSÉ MARÍA
ZUFIAUR

, El País, 23/06/2008

La decisión mayoritaria
del Consejo de la Unión Europea del pasado 9 de junio sobre la revisión de la
directiva relativa al tiempo de trabajo no ha modificado el precepto básico de
que la duración media del trabajo no exceda de 48 horas, incluidas las horas
extraordinarias, por cada periodo de siete días. Pero al mantener la
posibilidad de que por acuerdo individual entre el trabajador y el empresario
se pueda superar dicho umbral, y al cifrar esa excepción en un tope de 65 horas
a la semana, amenaza con vaciar de sustancia el límite legal de la jornada de
trabajo, debilitar y condicionar la negociación colectiva y establecer un nuevo
horizonte simbólico para la duración de la semana laboral.

El acuerdo del Consejo
de la UE “britaniza” el derecho europeo del trabajo. El eslogan de
Sarkozy, “trabajar más para ganar más”, toma el relevo en Europa a la
bandera sindical de “trabajar menos para trabajar todos”. Todo un
cambio de paradigma. Causa de enorme perplejidad y decepción para los que
tienen en el mundo el modelo social europeo como referencia. Y una profunda
incoherencia con el discurso a favor de la salud en el trabajo y de la
conciliación laboral y personal.

Lo peor es que éste
sólo es un síntoma más, que se añade a otros, en una Europa social que, en
expresión del secretario general de la Confederación Europea de Sindicatos
(CES), John Monks, se “bate en retirada”. Y cuya superación depende
básicamente de un binomio de cuestiones hoy por hoy inexistente: un proyecto
político de Europa que prevalezca sobre las reglas económicas que rigen la vida
comunitaria y una coalición de fuerzas capaz de llevarlo adelante.

La actual regulación
europea de la jornada semanal ya es muy flexible. Establece que el periodo
obligatorio de descanso diario será de 11 horas y el semanal de 24, con lo que,
en realidad, se pueden llegar a trabajar 78 horas a la semana. La vigente
directiva permite, además, un descuelgue -opt-out- individual, pactado entre el
trabajador y el empresario, del máximo legal semanal. Y establece un
“periodo de referencia” de cuatro meses durante el cual se pueden
realizar más de 48 horas de trabajo a la semana, mediante una “ordenación irregular
de la jornada” a lo largo de ese periodo, pactada en convenio.

Como consecuencia de
todo ello, en el Reino Unido, principal valedor de los contenidos de la actual
norma, cerca de cinco millones de personas trabajan más de 48 horas a la
semana, y algunos centenares de miles llegan a las 78 con cierta frecuencia

Para evitar los abusos
a que ha dado lugar el opt-out se esperaba que la Comisión y el Consejo
derogaran el descuelgue individual de la jornada máxima semanal o, al menos,
establecieran un periodo transitorio al cabo del cual se procediera a su
extinción. Que ampliaran los tiempos de descanso obligatorio, diario y semanal,
y propusieran que la superación del límite máximo de tiempo de trabajo semanal
se acuerde exclusivamente por la vía de la negociación colectiva. Y adaptaran
la directiva a varias sentencias del Tribunal de Justicia Europeo (TJE), cuyo
contenido determina inequívocamente que los tiempos de guardia forman parte del
tiempo efectivo de trabajo. Pero no ha sido así. El acuerdo del Consejo sigue
manteniendo la posibilidad de derogación individual, aunque limitada por nuevos
requisitos. En las guardias, se da carta de naturaleza a que los “tiempos
inactivos” no se consideren tiempo de trabajo, salvo convenio o norma en
contrario, y se establece la posibilidad, en uno de los supuestos sin acuerdo
colectivo, de ampliar hasta 12 meses el periodo de referencia para la
anualización de la jornada.

Todo ello implica una
potencial amenaza para la duración máxima legal de trabajo en cada Estado miembro
y para la regulación de las guardias de colectivos como médicos, bomberos o
cajeras de supermercado. Y de otros sectores laborales que, como los
trabajadores móviles del transporte por carretera, tienen reconocido, en otra
directiva comunitaria, el tiempo “de atención continuada” como tiempo
de trabajo.

Es previsible que el opt-out
británico se extienda a otros países, alimentando, de esa manera, el dumping
social. Y que la negociación colectiva sea marginada allá donde se pueda para
así establecer periodos de referencia más amplios y tiempos de trabajo
semanales desmesurados. Como se está intentando hacer ya en Francia, las 35
horas de trabajo semanal a tiempo completo pasarán al baúl de los recuerdos y,
en general, aumentará la discrecionalidad empresarial para flexibilizar aún más
la organización del tiempo de trabajo.

Es posible, y deseable,
que, no obstante, el Parlamento Europeo (PE) elimine, en el procedimiento de
segunda lectura, los elementos más negativos de la propuesta consensuada en el
Consejo. Pero salvo que se produzca una gran reacción social y política en
contra, no está claro que ello termine sucediendo, sobre todo tras el cambio de
posición de Francia e Italia. Y tampoco está garantizado que, incluso si eso
sucede, no termine acaeciendo lo que está pasando tras la profunda modificación
que realizó el PE del proyecto de la directiva “Bolkenstein”: algunos
de sus contenidos se están intentando reintroducir de nuevo, al amparo de la
revisión de la directiva de desplazamiento de trabajadores y de las sentencias
del TJE.

La parálisis
legislativa del último decenio en el campo social, la creciente sustitución de
los procedimientos obligatorios por los indicativos y voluntarios, el contenido
regresivo de las propuestas que terminan aprobándose, el drástico
endurecimiento de las políticas migratorias, las recientes sentencias del TJE
sobre los casos Laval, Viking y Rüffert son algunas de las manifestaciones que
indican que lo que está sucediendo con la directiva de tiempo de trabajo no es
un hecho aislado.

En realidad, estamos
asistiendo a la erosión progresiva del modelo social europeo. Las citadas
sentencias han confirmado la prevalencia, en el ordenamiento jurídico
comunitario, de los derechos de establecimiento y de libre prestación de
servicios sobre los derechos fundamentales de negociación colectiva y de
huelga. De esta manera, se ha legitimado la competencia desleal realizada por
empresas de unos Estados miembro en otros Estados miembro de la UE, al aplicar
a sus trabajadores desplazados menores salarios y peores condiciones de trabajo
que los que rigen en los países donde se localizaron esas empresas.

La política social
europea está dejando de ser parte de la solución para pasar a ser parte del
problema. Por ello, la CES ha propuesto que se incluya en el Tratado de Lisboa
un Protocolo de “progreso social” que asegure la prioridad de los
derechos sociales fundamentales sobre las libertades económicas y las normas de
competencia y evite que las directivas o reglamentos sociales europeos puedan, por
la vía de la ley o del convenio, empeorar los estándares nacionales. La
política social europea ha pasado de tener como norte, en los años 60 y 70, la
“equiparación en el progreso” a perseguir el establecimiento de
“prescripciones mínimas” en los años 80 y 90, y, actualmente, a
derivar hacia una especie de “competición entre modelos sociales
nacionales”. Un panorama que desgraciadamente no contribuye a aumentar el
entusiasmo de los ciudadanos europeos hacia la construcción europea. Y que reclama
con urgencia la reacción de un bloque de países que estén dispuestos a defender
el modelo social europeo. El encadenamiento en los próximos dos años de
presidencias europeas en las que se van a suceder Francia, Suecia, España y
Bélgica puede ser una buena oportunidad para ello.

Foto: campanya ¿65 horas? ni de coña

Fa calor

0
Publicat el 23 de juny de 2008

Darrerament em té totalment enganxat un dels temes d’Antònia Font: Fa calor. Degut a un problema de salut no vaig poder assistir a l’apoteòsic concert que varen fer a El Liceu, cosa que em costarà molt de superar. Segurament aquest apunt hauria estat molt més encertat pel dissabte passat, Dia Europeu de la Música, però el penjo avui, tot just passat el solstici d’estiu, i en un moment en què els dies, malgrat comencen a escurçar-se, són prou llargs, cosa que agraïm especialment aquelles persones a qui ens agrada el sol, la calor, l’estiu, la llum, l’aire lliure i la mar. Un apunt distès, el d’avui, per donar la benvinguda a l’estiu, per què, quina millor manera pot haver-hi d’entrar-hi que amb la companyia dels Antònia Font? Des d’aquí el meu més sentit homenatge a una formació que ja ha dit molt, però que encara té molt a dir (segueix…)

Fa calor (Antònia Font, CD: A Rússia)

Lletra – Joan Miquel Oliver
Música
– Joan Miquel Oliver

Consider que en principi no és sa plàstica
d’un detall que es manifesta en superfície
lo que demostra que una corba és massa dràstica
per deixar un camí tan pla i tan rectilini.

Consider que sa virtut és prou elàstica
per menjar-se un problemet tan específic
d’un mal dia en què un excés de confiança
va fer caure credibilitats i bicis.

Consider que en principi no és sa nàutica
d’un vaixell que pesca escamarlans i gambes,
i que navega amb alegria i molta pràctica
i deixa una via blanca i oxigenada.

Consider que sa virtut és prou
elàstica
per menjar un calamaret amb gust de sípia,
d’un mal dia en què un excés de matemàtiques
va fer caure comptabilitats i nirvis.

Fa calor,
què tal si encetam una síndria,
què tal si me dius que m’estimes
durant es següents trenta mil dematins.

Fa calor,
què tal si nedam en pilotes,
què tal si deixam que sa parra
devalli es termòmetres a vint-i-cinc.

Fa calor,
què tal si encetam una síndria,
què tal si me dius que m’estimes
durant es següents trenta mil dematins.

Fa calor,
què tal si nedam en pilotes,
què tal si deixam que sa parra
devalli es termòmetres a vint-i-cinc.

Consider que en principi no és sa plàstica
d’un detall que es manifesta en superfície
lo que demostra que una corba és massa dràstica
per deixar un camí tan pla i tan rectilini.

Consider que sa virtut és prou elàstica
per menjar-se un problemet tan específic
d’un mal dia en què un excés de confiança
va fer caure credibilitats i bicis.

Fa calor,
què tal si encetam una síndria,
què tal si me dius que m’estimes
durant es següents trenta mil dematins.

Fa calor,
què tal si nedam en pilotes,
què tal si deixam que sa parra
devalli es termòmetres a vint-i-cinc.

Consider que sa virtut és prou
elàstica
per menjar un calamaret amb gust de sípia,
d’un mal dia en què un excés de matemàtiques
va fer caure comptabilitats i nirvis.

Fa calor,
què tal si encetam una síndria,
què tal si me dius que m’estimes
durant es següents trenta mil dematins.

Fa calor,
què tal si nedam en pilotes,
què tal si deixam que sa parra
devalli es termòmetres a vint-i-cinc.

Fa calor,
què tal si encetam una síndria,
què tal si me dius que m’estimes
durant es següents trenta mil dematins.

Fa calor,
què tal si nedam en pilotes,
què tal si deixam que sa parra
devalli es termòmetres a vint-i-cinc graus.

 Foto: Portada CD A Rússia. Font: Antònia Font

L’emergència del ciberactivisme polític

1
Publicat el 22 de juny de 2008

Antoni Gutiérrez-Rubí, amic de fa molts anys, i de moltes guerres, i actualment, a més a més, amistat feisbuquiana (perdó pel neologisme), fa temps que assessora a qui el vol escoltar sobre noves formes de fer i comunicar la política. Acaba de publicar Políticas, en què analitza el lideratge que assumeixen cada cop més les dones en política. Avui ens aporta novament les seves reflexions a través del País: El nacimiento del ciberactivismo político. L’adjunto per l’alt interès que té aquesta reflexió, almenys així m’ho sembla, en el marc dels diferents congressos i assemblees que els partits catalans estan celebrant aquests mesos. L’assemblea d’ICV, per exemple, tindrà lloc a la tardor, i seria bo també que tinguéssim més en compte aquesta dimensió, que si bé ja no podem qualificar de nova, encara no està prou incorporada en l’ADN de la política catalana.

El nacimiento del ciberactivismo político

El auge del activismo digital y de la videopolítica contrasta con la languidez de las estructuras tradicionales de los partidos. Barack Obama lidera mundialmente un fenómeno que también está llegando a España

ANTONI GUTIÉRREZ-RUBÍ, El País,  22/06/2008 (segueix…)

 

Existe una notable efervescencia digital en la preparación de los congresos que la mayoría de las fuerzas políticas españolas (ERC, PP, PSOE, CDC…) han celebrado, están celebrando o van a celebrar antes de las vacaciones de verano. Se han llegado a debatir online diversas enmiendas de política 2.0 a las ponencias oficiales. En la mayoría de los casos, estas enmiendas abordaban el uso de las nuevas tecnologías en la acción política. Pero algunas han ido incluso más allá y, confiando en el potencial de cambio de las nuevas tecnologías, han propuesto repensar tanto el modelo organizativo de los partidos como sus fórmulas para el debate programático y sus mecanismos de relación con la ciudadanía.


Existe una fuerte convicción de oportunidad inaplazable. Las dificultades sociales y políticas a las que todos debemos enfrentarnos, en lo local y global, exigen que el talento y la creatividad latentes en la Red penetren y revitalicen las estructuras de los partidos democráticos para actualizar su concepción básica: la de servicio público. Hay hambre -y urgencia- de nuevas ideas para los nuevos desafíos. Y la Red palpita mientras las estructuras partidarias languidecen. Hay quien lo intuye y hay quien no quiere verlo aunque lo sabe.


El eco de la videopolítica y del activismo digital en la campaña para las elecciones generales del pasado 9 de marzo está muy presente en este contexto. Por primera vez, los partidos políticos utilizaron en España de forma masiva, estratégica y organizada diversas iniciativas en la Red para movilizar recursos humanos (descubrieron el potencial de los cibervoluntarios) y ensayaron acciones de comunicación viral muy efectivas. Asimismo, los medios de comunicación tradicionales, escritos o audiovisuales, experimentaron fórmulas de participación ciudadana basadas en el ciberespacio. Incluso se intentó, sin éxito, un debate digital entre los dos principales candidatos a la presidencia, Zapatero y Rajoy.


A esto se añade el que el apasionante duelo de las primarias demócratas norteamericanas ha impactado con fuerza en la política española, que se interroga sobre el capital de energía política y organizativa que suponen los ciberactivistas y la posibilidad de enrolarlos como cibermilitantes. Hay un gran consenso en que buena parte del éxito de Barack Obama ha radicado en el uso inteligente de las herramientas de la cultura 2.0. Obama ha comprendido la capacidad política de las redes sociales digitales, empezando por su capacidad para movilizar seguidores o para captar donaciones. Él ve las nuevas tecnologías no como un medio más, sino como el reflejo organizativo de una nueva cultura política. Y a ello se debe buena parte de la conexión del senador con los jóvenes y los sectores más dinámicos, que sienten que el candidato conversa con ellos a través de sus propios medios y sus propios códigos.


El momento es apasionante y sería imperdonable no aprovecharlo como palanca de renovación de la política española. Es una gran oportunidad para que los partidos acometan en profundidad un cambio de estilo y de cultura organizativa que sea capaz de hacerlos evolucionar hacia estructuras más abiertas, flexibles e innovadoras, como ya lo han hecho gran parte de las empresas, universidades y otras organizaciones en el marco de la sociedad de la información y la comunicación.


El anuncio, por ejemplo, del Plan de Modernización de las Agrupaciones con el que el PSOE está estudiando una reforma de su organización interna, ha creado un marco adecuado, en el espacio socialista, para este debate sobre el modelo de militancia en el siglo XXI. Las Casas del Pueblo no ofrecen hoy para muchos ciudadanos ningún atractivo, ni como espacio de socialización, diálogo o representación, ni como espacio de activismo político. Se han quedado casi sin pobladores y no reflejan la pluralidad sociológica y cultural de su entorno (especialmente en contextos urbanos). Mientras tanto, las causas y las ganas por comprometerse crecen en nuestra sociedad.


Otros partidos, como los catalanes PSC y CDC, también viven con intensidad la efervescencia de sus bases y se encuentran en pleno debate precongresual preguntándose cómo interpretar la pulsión de cambio y cómo acogerla sin defraudarla. Hay demanda de otra -y nueva- política. Hay urgencia de nuevas organizaciones.


Sin embargo, no todo el mundo participa de este ciberentusiasmo en el debate precongresual del PSOE. La enmienda 445 (impulsada por algunos socialistas valencianos) y la Facebook (animada por muchos activistas y recogida por varias federaciones) han recibido apoyos pero también fuertes rechazos. Hay miedo a que lo digital desborde y contamine. Algunos dirigentes, incluso jóvenes dirigentes, creen que los culos de hierro y los brazos de madera (en alusión al control orgánico de las asambleas de discursos interminables y votaciones unánimes) son más democráticos, “porque la gente está presente y da la cara”. Y existe el recelo mal disimulado de que tanto hervor digital sea una moda, esté vacío de contenido político y sea prisionero de nuevos y elitistas dogmáticos que acaben ampliando la brecha digital. Pero los riesgos, algunos de ellos muy reales, no pueden ni deben paralizar los cambios necesarios y urgentes. La política formal puede llegar tarde y mal a lo emergente. Que no se extrañe entonces de ocupar el último lugar en la valoración social.


En este fuego cruzado, a algunos dirigentes tan sólo les tienta canalizar la energía de los activistas digitales para instrumentalizar su capacidad movilizadora, pero lateralizando su protagonismo y liderazgo. Creen que el espacio digital hay que colonizarlo, sin comprender que de lo que se trata es de influir y dejarse influir. Pretenden convertir lo digital en un nuevo espacio dogmático o de reclutamiento, pero así sólo se encontrarán con redes vacías de vitalidad. Otros identifican la Política 2.0 con propuestas sobre las TIC o con expresar simpatía con los defensores del software libre. Pero aquéllos y éstos se equivocarán (o se quedarán cortos) si simplifican o reducen la intensidad de estos cambios políticos a lo simplemente “tecnológico”.


La cultura digital es una ola de regeneración social (de ahí su fuerza política) que conecta con movimientos muy de fondo en nuestra sociedad: placer por el conocimiento compartido y por la creación colectiva de contenidos; alergia al adoctrinamiento ideológico; rechazo a la verticalidad organizativa; fórmulas más abiertas y puntuales para la colaboración; nuevos códigos relacionales y de socialización de intereses; reconocimiento a los liderazgos que crean valor; sensibilidad por los temas más cotidianos y personales; visión global de la realidad local y creatividad permanente como motor de la innovación. Sí, hay esperanza de nuevos liderazgos. Pero en la Red sólo se reconoce la autoridad, no la jerarquía. Mejor las causas que los dogmas.


Así que no estamos hablando simplemente de nuevos militantes (cibermilitantes) o de un nuevo campo de batalla política (la Red). Tampoco se trata tan sólo de nuevas herramientas (blogs, wikis, twitter, redes, videopolítica…). Ni tampoco se resuelve esta cuestión con una nueva “sectorial” (la de la sociedad del conocimiento y la información). No, no hablamos sólo de tecnología. Hablamos de la política del futuro. De comprenderla nuevamente, de repensarla en la sociedad red.


Si se quiere, puede empezarse por el nombre de la cosa. ¿Cibermilitantes? Ahora que estamos en pleno periodo de celebración de congresos, sería una gran contribución hacer una pequeña renovación semántica. ¿Por qué no abandonar definitivamente la palabra “militante” y reivindicar la de “socio” o “activista”? A pesar del valor emocional y político que tuvo en el pasado, la palabra “militante” tiene hoy resonancias comunicativas de disciplina férrea, excluyente y acrítica. Además, no aparece ni una sola vez en la Ley de Partidos, que utiliza siempre el término “afiliados”.


Ahora que están a tiempo, piénsenlo, por favor. Si quieren hacer ciberpolítica, no insistan en llamar cibermilitantes a los activistas. Empiecen por las palabras. No es un cambio menor. Y sigan luego con los otros. Ha llegado el momento.

Foto: Antoni Gutiérrez-Rubí presentant el seu llibre Políticas. Font: Políticas

La UE i la promoció de les Àrees Marines Protegides

0
Publicat el 21 de juny de 2008

Fa temps que des de la comunitat científica (veure apunt Enric Sala: la revolta del sentit comú) i des de nombroses ONG (Panda/WWF o Greenpeace, per exemple) ens insisteixen en què, per tal de garantir no ja la recuperació, sinó el simple manteniment de la biodiversitat marina, caldria augmentar considerablement el nombre d’Àrees Marines Protegides fins a garantir que almenys el 40% dels mars i oceans fossin espais protegits. Aquest és un tema en el qual m’agradaria veure a primera fila tant els govern català com l’espanyol, esdevenint ambdós una clara referència a escala europea i, per què no, mundial. En tant que membre de la Comissió de Pesca del Parlament Europeu fa temps que hi treballo. En aquest sentit, adjunto la pregunta que acabo de presentar a la Comissió per conèixer més concretament l’estat de la qüestió: (segueix…)

Written Question by Raül Romeva i Rueda on Marine Protected Areas (MPA)


The Member States are obliged to create, by 2008, a series of marine protected areas (MPA) under the Habitats Directive.

Could the Commission please provide the following information:

·     
how much area has each Member State declared to be MPA so far, in terms
of square kilometres and in terms of percentage of their EEZ?

·     
how much area is each Member State in the process of declaring as MPA
and that will be finalized in the next two years (also in terms of
square kilometres and percentage)?

Is the Commission satisfied
that the Member States are making sufficient progress in establishing
their MPAs? Are sufficient areas being set aside?

A lists of
existing Marine Habitat types has been established for the different
Member States. In the Commission’s view, are the areas being
established by the Member States sufficiently representative of the
various habitat types in their waters?


In
order to be ecologically meaningful, individual MPAs must be of a
certain size, so as to provide sufficient space for the functioning of
ecological processes, the preservation of biotic diversity, etc. In the
Commission’s view, are the individual MPAs large enough, or are the
Member States creating too many small Areas that will serve no real
conservation purpose?

Font foto: WWF/Panda

Explotació de recursos de l’Àfrica Occidental per part de la UE i migracions

1
Publicat el 20 de juny de 2008

Amb
tot el rebombori de la Directiva del Retorn, hi ha d’altres temes, també relacionats de fet amb aquesta Directiva, i que han discutits i aprovats a Estrasburg (Parlament Europeu) els quals, malgrat
no comptar amb la cobertura mediàtica d’altres temes, mereixen, almenys per part
meva, una valoració/explicació. Un d’aquests temes és l’informe que va
el.laborar el meu company de grup, l’alemany
Frithjoff Schimdt, en relació a l’explotació per part de
la UE dels Recursos de l’Àfrica Occidental. Recordo que una part molt important
de les persones que migren des d’Àfrica cap a la UE són d’aquella part del
continent, raó per la qual no podem amagar la nostra responsabilitat, en tant
que
(segueix…)

Normal
0
21

MicrosoftInternetExplorer4

<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Verdana;
panose-1:2 11 6 4 3 5 4 4 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:536871559 0 0 0 415 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
mso-bidi-font-size:12.0pt;
font-family:Arial;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-bidi-font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:CA;
mso-bidi-language:AR-SA;}
h1
{mso-margin-top-alt:auto;
margin-right:0cm;
mso-margin-bottom-alt:auto;
margin-left:0cm;
mso-pagination:widow-orphan;
mso-outline-level:1;
font-size:24.0pt;
font-family:”Times New Roman”;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Tabla normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:”Times New Roman”;}

continent receptor de persones migrades, en quant a les causes que les fan
migrar, com són, entre d’altres, l’explotació dels seus recursos. L’informe de
Schmidt, al qual dóno plenament suport, va ser adoptat pel Parlament dimarts,
en els termes establerts en aquest vincle (informe

Normal
0
21

MicrosoftInternetExplorer4

<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Verdana;
panose-1:2 11 6 4 3 5 4 4 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:536871559 0 0 0 415 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
mso-bidi-font-size:12.0pt;
font-family:Arial;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-bidi-font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:CA;
mso-bidi-language:AR-SA;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Tabla normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:”Times New Roman”;}

Coherencia
de la política de desarrollo y los efectos de la explotación por la Unión
Europea de determinados recursos biológicos naturales en el desarrollo del
África Occidental
). Per altra banda, cal
lamentar novament com la coalició PSE, PPE, ALDE van impedir que
l’informe incorporés una crítica significativa en relació als riscos
que suposa incrementar la capacitat pesquera de la UE, una de les
principals responsables de la sobrepesca en aigües africanes
. Adjunto
també l’explicació que el mateix ponent va fer en relació a l’informe: 

EU
Fisheries and Trade Policies: Fight fishing and forestry ‘plunder economy’ in
West Africa


Commenting
on today’s adoption of his report on the role of the EU in the exploitation of
natural resources in West Africa, rapporteur Frithjof Schmidt,
Vice-President of the Development Committee said:

 

“With
this report, the Parliament asks the Council and the Commission to drastically
change track and commit towards sustainability in fish and timber import
policies. The EU imports about 80% of the fish and timber that comes from the
Community of Western African States (ECOWAS). A major share of the commercial
activity in the fields of fish and timber in West Africa is sourced from
illegal predatory practices.

 

Diminishing
natural resources leads to loss of livelihood for many West Africans. In
desperation many flee in small boats over the Mediterranean or the Atlantic, a
trip that thousands do not survive.  It is time for the EU to recognise
its part of the responsibility for this tragedy and to radically change its
policies.

 

Unfortunately,
in a crucial vote, a majority formed by the EPP, PSE and Liberal
groups deleted criticism of the potential threat
of enlarging fishing capacities, which was in the paragraph on
support for Joint Ventures in the fisheries sector
. This vote shows
that they are not serious about the fight against overfishing
.

 

We
need improved monitoring of fish stocks and forests, as well as control over
the activities of both domestic and foreign fishermen and loggers in West
Africa. We need to support our West African partners in the sustainable
management of resources, and in the targeted fight against the plunder economy.
Fish and timber from these practices must not enter the EU market. Local
populations dependent on fishing and forestry must be involved in
decision-making and their interests must have priority over the foreign,
export-oriented and industrial timber and fish exploitation that destroys their
livelihoods.”

 

Foto: Les barques de pesca senegaleses han d’anar cada cop més lluny per pescar, donat que la sobrepesca està acabant amb els estocs. Font: BBC

Tibet.cat: 1000 tibetans segueixen desapareguts

1
Publicat el 19 de juny de 2008

Malgrat que ja no se’n sent tant a parlar, la situació al Tibet segueix sense millorar. Avui era Amnistia Internacional qui denunciava la desaparició de prop de mil persones tibetanes des que van començar les revoltes més importants al Tibet dels darrers 50 anys. La noticia m’arriba coincidint amb l’aparició d’una altra novetat relativa al Tibet: es tracta de l’aparició del portal tibet.cat, el qual es proposa donar informació relativa a tot allò que passi a aquell país. De moment ja l’he adjuntat als meus enllaços. A continuació n’adjunto, com a mostra, la darrera de les notícies que han penjat, precisament relacionada amb la denúncia d’Amnistia. (Segueix…)

Normal
0
21

MicrosoftInternetExplorer4

<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Verdana;
panose-1:2 11 6 4 3 5 4 4 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:536871559 0 0 0 415 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
mso-bidi-font-size:12.0pt;
font-family:Arial;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-bidi-font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:CA;
mso-bidi-language:AR-SA;}
@page Section1
{size:595.3pt 841.9pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Tabla normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:”Times New Roman”;}

Normal
0
21

MicrosoftInternetExplorer4

<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Verdana;
panose-1:2 11 6 4 3 5 4 4 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:536871559 0 0 0 415 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
mso-bidi-font-size:12.0pt;
font-family:Arial;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-bidi-font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:CA;
mso-bidi-language:AR-SA;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Tabla normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:”Times New Roman”;}


Han
desaparegut 1.000 tibetans des l’inici de la revolta dijous, 19 juny 2008


Des de l’esclat de la revolta
tibetana més important dels darrers 50 anys, han desaparegut 1.000 tibetans en
mans de la policia xinesa, segons informa avui
Amnistia Internacional
. Durant el mes d’abril, les autoritats de Pequín van
reconèixer la detenció de prop de 2.000 tibetans relacionades amb la revolta
que va començar el 14 de març a la capital tibetana. D’aquests detinguts,
Amnistia Internacional denuncia la desaparició de 1.000 tibetans dels quals no
se’n sap res a dia d’avui. Les autoritats xineses es neguen a donar-ne cap
informació violant totes les normes de dret internacional que el mateix govern
xinès ha signat. La desaparició d’un nombre tan elevat de detinguts recorda els
mètodes empleats per les dictadures argentina i xilena a final del segle XX. D’acord
amb el govern xinès, aquests detinguts simplement no existeixen i no han
existit mai. Les organitzacions de defensa dels drets humans temen que s’hagin
produït execucions secretes i que molts dels detinguts hagin mort a
conseqüència dels maltractaments i tortures als que haurien estat sotmesos.

 

Fa unes setmanes, ja es va denunciar
el tracte inhumà que van rebre molts detinguts a Lhasa, apilonats en naus de
l’estació de tren on no se’ls donava ni de beure ni menjar. Es té constància
que molts van ser introduïts en camions i conduïts a presons secretes fora o
dins del Tibet. Mentrestant, la capital tibetana continua patint un autèntic
assetjament per part de la policia paramilitar xinesa, el centre d ela ciutat
segueix tancat als habitants de la ciutat, igual que la pràctica totalitat dels
monestirs i temples de tot el país. Informadors anònims de la ciutat asseguren
que s’ha instal·lat un autèntic regne del terror. En aquesta atmosfera,
finalment arriba la torxa olímpica dissabte. Les autoritats xineses han emès
instruccions diàfanes per la població tibetana: ningú pot sortir de casa durant
tot el dia. Lhasa ha esdevingut la presó més gran del planeta, mentre el govern
xinès segueix superant cada dia la seva capacitat de violar els drets humans.

Normal
0
21

MicrosoftInternetExplorer4

<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Verdana;
panose-1:2 11 6 4 3 5 4 4 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:536871559 0 0 0 415 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
mso-bidi-font-size:12.0pt;
font-family:Arial;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-bidi-font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:CA;
mso-bidi-language:AR-SA;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Tabla normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:”Times New Roman”;}


Font foto: BBC

Directiva del Retorn: el PSOE s’alia amb Sarkozy i Berlusconi en matèria de migracions

4
Publicat el 18 de juny de 2008

Reconec que fins el darrer moment confiava que hi hagués algun canvi en les majories al Parlament Europeu, però ja ahir per la nit va quedar clar que l’acord entre el PPE, ALDE i UEN, juntament amb el suport del PSOE i els NI, feia molt difícil que les esmenes que havíem plantejat des de Verds/ALE i la GUE demanant la retirada de la Directiva del Retorn poguéssin comptar amb el suport necessari per guanyar. Així, la majoria ha acabat votant a favor de la proposta que venia del Consell. Durant els darrers dies he estat explicant el per què de la meva postura (veure apunts a la categoria migracions, o aquesta nota de la BBC). Avui només em queda cloure aquest cicle amb la darrera nota de premsa que hem fet en relació a aquesta Directiva, i amb un recordatori: ‘Europa, si no la fas, te la fan‘. I és que personalment trobo que encara hi ha molta Europa per fer, i exemples com aquest de la Directiva del Retorn em ratifiquen en la meva convicció que no totes les estratègies sobre com construir Europa són iguals: (segueix…)

Normal
0
21

MicrosoftInternetExplorer4

<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Verdana;
panose-1:2 11 6 4 3 5 4 4 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:536871559 0 0 0 415 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
mso-bidi-font-size:12.0pt;
font-family:Arial;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-bidi-font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:CA;
mso-bidi-language:AR-SA;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Tabla normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:”Times New Roman”;}

ICV lamenta l’aprovació de la Directiva Retorns


Romeva i Herrera qualifiquen de “molt greu
l’actitud del socialistes espanyols que han votat a favor mentre que la majoria
dels seus socis europeus han optat per abstenir-se, o fins i tot per votar-hi en contra”


L’eurodiputat d’ICV, Raül Romeva, i el diputat d’ICV al Congrés Joan
Herrer
a, han lamentat avui que el Parlament Europeu hagi aprovat l’Informe
Weber que dóna llum verda a la Directiva Retorns. “Lamentem que es consolidi
l’Europa Fortalesa per davant de l’Europa dels Drets”, ha dit Romeva alhora que
ha mostrat la seva inquietud “perquè aquesta directiva suposa una vulneració
sistemàtica dels drets fonamentals”.

En aquest sentit, Romeva ha explicat que el seu grup havia presentat una sèrie
d’esmenes que instaven a eliminar mesures restrictives com la prohibició
d’entrada a tot el territori de la UE durant 5 anys, impedir la possibilitat
legal de tancar durant 18 mesos a adults o fins i tot a menors pel simple fet
de no tenir papers, o la deportació d’una persona immigrada en països de
trànsit.“No parla d’organitzar la immigració o de la protecció dels més febles,
només d’expulsar a milions de persones en temps de crisi econòmica”, ha afegit.

“És profundament injust i inhumà prohibir l’entrada a l’UE durant 5 anys a
persones que simplement han vingut a Europa per a visitar a un membre de la
seva família”, ha afirmat l’eurodiputat alhora que ha destacat que “la regla no
té en compte les circumstàncies familiars de cada individu”. “Aquesta Directiva
pot suposar una lleugera millora en alguns països de la Unió però en general
imposa el denominador comú més baix”, ha remarcat.

Per la seva banda, el portaveu ecosocialista al Congrés, Joan Herrera, ha
assegurat que amb el vot afirmatiu a aquesta directiva “s’expressa una renúncia
als principis democràtics a Europa” i ha afegit que “es tracta d’un atemptat
als principis fonamentals com el dret a la llibertat i el dret a emigrar”.

Així mateix, ha qualificat de gravíssima l’actitud del “socialistes espanyols
votant a favor de la directiva quan la majoria dels seus socis europeus han
optat per l’abstenció”. “És lamentable el gir cap a la dreta a Europa i és
encara més lamentable que part de l’esquerra europea, com el PSOE, hagi assumit
el relat de la dreta europea”, ha censurat.

Font foto: Getty Images/BBC

Directiva de Residus: nova decepció ecologista

0
Publicat el 18 de juny de 2008

A
banda de la Directiva sobre el Retorn, la qual es votarà avui (en parlaré després
del vot), aquesta setmana el Parlament Europeu també ha debatut i votat un altre assumpte de
gran importància europea: la Revisió de la Directiva de Residus. Malauradament,
i malgrat que s’havia fet un intens treball de lobby per part de moltes
entitats ecologistes, el resultat final del vot no ha estat gens satisfactori,
i mostra un cop més la poca ambició ecologista de la majoria de l’Eurocambra. Especialment preocupant és la decisió de barnissar de ‘verd’ la incineració, pretenent que aquesta és una pràctica inòqua per a la salut i per al medi ambient, quan en realitat fa temps que sabem com les dioxines que s’envien a l’atmòsfera resultat de la incineració afavoreixen l’aparició de greus patologies sanitàries i generen nivells de CO2 del tot incompatibles amb la lluita contra l’efecte hivernacle. (segueix…)

Adjunto a continuació les reflexions que feia després de la votació na Marie Anne
Isler Beguin
, la nostra companya dels Verds francesos, i que és membre de la
Comissió de Medi Ambient del Parlament Europeu:

17.06.2008

Révision Directive Déchets: Déchets: la montagne accouche d’une souris


Marie Anne Isler Béguin, eurodéputée
Verte
, membre de la Commission de l’Environnement, de la Santé
publique et de la Politique des consommateurs, a estimé après le vote
d’aujourd’hui sur la révision de la “Directive déchets” que:

“Le vote de la directive sur les déchets et très
décevant et ne répond pas aux enjeux européens. Les montagnes de déchets vont
continuer à s’amonceler et à boucher l’horizon des citoyens européens.

Le Conseil a en effet balayé les objectifs proposés par
le Parlement Européen. Le Groupe des Verts/ALE regrette que le Parlement
Européen n’ait pas été plus courageux pour exiger de stabiliser le volume
des déchets à l’horizon 2012 et le réduire à partir de 2020. L’opportunité
de faire de grands progrès en matière de prévention des déchets est
manquée. Les objectifs de recyclage demandés par le Parlement Européen ont
particulièrement été victimes des pressions exercées par les Etats-membres.

Je suis particulièrement indignée par le verdissement des
incinérateurs à travers la requalification de l’incinération comme récupération
énergétique. Cette disposition consacre le procédé de l’incinération comme
“écologique” et donne l’impression que les incinérateurs sont
bénéfiques pour l’environnement et la santé publique, ce qui n’est pas le cas. Au
contraire, en plus des dioxines rejetées dans l’atmosphère et favorisant des
pathologies sanitaires graves, les incinérateurs rejettent un niveau de CO2
incompatible avec la lutte contre les gaz à effet de serre.”

Per a més informació:

Normal
0
21

MicrosoftInternetExplorer4

<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Verdana;
panose-1:2 11 6 4 3 5 4 4 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:536871559 0 0 0 415 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
mso-bidi-font-size:12.0pt;
font-family:Arial;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-bidi-font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:CA;
mso-bidi-language:AR-SA;}
h1
{mso-margin-top-alt:auto;
margin-right:0cm;
mso-margin-bottom-alt:auto;
margin-left:0cm;
mso-pagination:widow-orphan;
mso-outline-level:1;
font-size:24.0pt;
font-family:”Times New Roman”;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Tabla normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:”Times New Roman”;}

Las
claves del debate: una Europa con menos basura y aguas más limpias

Foto: acció de Greenpeace a la planta incineradora de Son Reus, Mallorca (febrer de 2008). Font: Greenpeace

El taló d?Aquil.les del renéixer nuclear

1
Publicat el 17 de juny de 2008

La setmana passada vaig participar en un debat per a TVE, conjuntament
amb Maria Badia i Pilar del Castillo, sobre el present i futur
energètics de la UE. Un dels temes centrals del debat, com no, és sobre
si cal o no apostar per les nuclears. En altres apunts he argumentat
abastament la meva postura contrària, en línia amb les propostes del
meu company Joan Herrera. I és que d’arguments per no caure en la
trampa de la suposada ‘seducció nuclear’ n’hi ha de sobra. Entre ells,
alguns dels més evidents ens els recordava aquest cap de setmana, a través d’El País, Ana
Rosa Martínez
, la directora de Greenpeace Catalunya. (segueix…)

El talón de Aquiles
del renacer nuclear

ANNA ROSA
MARTÍNEZ
,
El Pais, 14/06/2008

Para muchos, el
incidente de Ascó I ha sido un jarro de agua fría. Me refiero tanto al lobby
nuclear como a los medios y articulistas que, a fuerza de repetir sus consignas
-que la energía nuclear se ha vuelto de pronto segura, limpia, barata,
competitiva y aliada imprescindible contra el cambio climático-, parecen
habérselas creído. Justo “en el momento más dulce del debate
nuclear”, cuando parecía que se hacía mella en una opinión pública
manifiestamente antinuclear, ahora que el presidente José Luis Rodríguez
Zapatero renunciaba a su compromiso de poner fecha de cierre a las centrales
nucleares… vienen unos gestores incompetentes y codiciosos y ponen bajo los focos
el aspecto de la energía nuclear que se había soslayado: la verdadera cara de
la seguridad en las centrales nucleares españolas.

El caso de Ascó ha
vuelto a evidenciar que Endesa e Iberdrola gestionan las centrales nucleares
catalanas anteponiendo sus intereses económicos a la seguridad. Ya lo
demostraron hace cuatro años, cuando la oxidación del sistema de aguas
esenciales de la central de Vandellòs II, tolerada durante una década, hizo
saltar una boca de hombre (abertura de acceso) e inició un escándalo en el que,
como ahora, las eléctricas escondieron los hechos para después minimizarlos, y
destituyeron, que no despidieron, a los máximos responsables de la central. Y
es que hace cuatro años los niveles de seguridad exigibles a una central
nuclear ya eran muy altos, y la única manera de que esta energía sea
competitiva es rebajar sus exigencias.

El accidente de Ascó
vuelve a poner sobre la mesa el precio real de la energía nuclear generada por
las viejas centrales. ¿Y las nuevas? No hay buenas noticias. El presidente de
E-On, Wulf Bernotat, declaró hace menos de un mes que las nuevas nucleares que
teóricamente hay que construir en Europa costarían entre 5.000 y 6.000 millones
de euros cada una, excluyendo la gestión de los residuos. Areva, la empresa pública
francesa, lleva ya unos 2.200 millones de euros perdidos en la central que
construye en Finlandia. Además, el precio del uranio se ha cuadruplicado en los
últimos años y ha pasado del 2% a más del 4% de los costes operativos de una
central atómica.

Afortunadamente, no
tenemos por qué arriesgar un capital siempre escaso de nuestro país en tan
ruinosa aventura. El recién publicado estudio de Greenpeace Renovables 100%:
Cataluña demuestra que Cataluña tiene potencial sobrado para satisfacer la
demanda eléctrica futura, e incluso la energética, con energías renovables, y
que si optamos por construir este sistema energético renovable, en el año 2050
nosotros, nuestros hijos y nuestros nietos pagaremos la electricidad a un
precio más económico que si seguimos apostando por la energía nuclear y los
combustibles fósiles.

Greenpeace ha publicado
que crear este sistema para 2050 costará poco más de 18.000 millones de euros,
amortizables en un periodo de 3 a 10 años, sólo por el ahorro de combustible y
el descenso de emisiones de CO2. Por el precio (actual) de tres nucleares de
hoy podremos crear mañana todo un sistema eléctrico renovable sin riesgo de
accidentes, sin aumentar nuestro legado radiactivo, sin contribuir al cambio
climático y con una independencia energética real al menos en la generación de
electricidad.

El accidente de Ascó ha
puesto de manifiesto que la seguridad y la economía son dos límites de la
energía nuclear que sumar a la no resuelta gestión de los residuos.

Necesitamos una
revolución energética renovable y debemos empezar ya. Demos a la energía
nuclear el lugar que le corresponde: el cierre. Encaremos el futuro con
tecnologías refinadas, innovadoras, eficientes: las renovables. El cambio
climático, el alza de los precios del petróleo, la crisis económica que puede
llegar, el aumento disparatado de la demanda y los hijos de nuestros hijos, nos
lo piden a gritos.

Font foto: Greenpeace

Directiva del retorn (Vergonya): només contemplo una opció, la retirada del text

2
Publicat el 16 de juny de 2008

Dimecres es votarà al Parlament Europeu (Estrasburg) l’informe Weber relatiu a la Directiva del Retorn. La primera esmena que hem presentat com a Grup Verds/ALE és simple i clara. Diu així: The European Parliament rejects the
Commission proposal
.
En cas d’aprovar-se, el text quedaria aturat i caldrà obrir novament el debat sobre com gestionar els moviments migratoris, cosa que entenem que cal fer, i que cal fer-ho, a més a més, des d’una lògica garantista pel què fa als drets de totes les persones. Aquest debat coincideix, per altra banda, amb la postura del Ministre Corbacho en relació a les polítiques de reagrupament familiar, amb el suport de CiU, en les quals ha quedat pal·lesa la deriva restrictiva del Govern del PSOE en temes d’immigració. Tot plegat no és casual, i forma part d’una preocupant generalització de la idea que els moviments migratoris només es poden gestionar des de postures dures i restrictives les quals, al cap i a la fi, acaben suposant greu vulneracions de drets fonamentals: (segueix…)

ICV presenta una esmena al Parlament Europeu perquè es
retiri la Directiva de Retorns

L’eurodiputat d’ICV adscrit al grup dels Verds/ALE, Raül
Romeva, ha anunciat avui que el seu grup ha presentat una esmena a l’informe
Weber sobre la posició que adoptarà el Parlament Europeu en relació a la
directiva Retorns per demanar la seva retirada. En cas que no s’aprovi
l’esmena, Romeva ha afirmat que el seu grup votarà en contra de la directiva en
el debat al Parlament Europeu el proper dimecres 18 de juny.

Romeva ha estat rotund en afirmar que “des d’ICV no podem donar suport a
aquest directiva si finalment el Parlament Europeu no accepta la nostra esmena.
No recolzarem prohibicions d’entrada a l’engròs, retorns vers països de trànsit
i llargs períodes de detenció. Són abusos de la dignitat humana i dels drets
humans”. “No pot ser que el Consell reforci només les pràctiques repressives”,
ha afegit.

A més, l’eurodiputat ecosocialista ha denunciat que “el Consell de la UE no
està preparat per a una política d’immigració comuna. Vol gravar sobre marbre
les pràctiques més repressives d’alguns dels estats membres, com els llargs
períodes de detenció i de prohibició obligatòria d’entrada, oposant-se a la
vegada a mesures que donarien protecció als drets d’aquestes persones”. “Això
mostra la manca de garanties legals per molts ciutadans propis de molts estats
membres, així com les persones que afronten una expulsió”, ha afegit.

Una vegada més, Romeva ha reiterat la seva preocupació pels efectes que
aquesta directiva pugui causar i està causant en el Govern espanyol.

Font foto: BBC

Entrevista a l’AVUI sobre la UE (després del no irlandès al Tractat de Lisboa)

0
Publicat el 15 de juny de 2008

Adjunto a continuació l’entrevista que em va fer Anna Alba, i que publica avui l’AVUI, com a conseqüència del resultat negatiu del referèndum sobre el Tractat de Lisboa a Irlanda.

“El model europeu actual ha
servit 50 anys, però ara toca reformar-lo”

CANVI · “Tenim un problema
estructural i la solució no és repetir el referèndum a Irlanda sinó tornar a un
debat ciutadà sobre la UE” POR · “No hem de témer una Europa de
velocitats diferents”

Ana Alba

L’eurodiputat Raül Romeva considera que el “cafè per a tothom a
l’europea” no és vàlid per a la UE i que s’ha de canviar el model de
construcció d’Europa.

¿S’esperava que guanyés el no al referèndum a Irlanda? (segueix…)


No, sobretot perquè els partits i les veus més
influents apostaven pel sí.
Cal analitzar
el no com un problema estructural.

Què demostra aquest no?

Que ara el sí, l’europeisme, no està mobilitzat, el que ho està és
l’euroescepticisme. El no indica que el procés iniciat amb el Tractat
Constitucional, pervertit per la voluntat dels Estats de controlar-lo, ha
fracassat.

Potser és que la UE i els Estats no comuniquen bé als ciutadans què fa
la UE, què és…

Hi ha un problema de comunicació, però no es tracta només d’explicar
sinó de ser convincent i creïble. D’informació no en falta, el problema és que
s’envien missatges contradictoris: d’una banda es diu que Europa és bona, però
després els que manen són els governs dels Estats i Europa és un fet secundari.
No pots mobilitzar consciència europeista així.

Es va dir que el no obriria una gran crisi, però ara els líders europeus
la minimitzen…

Això també ho van fer amb el Tractat constitucional, és un exemple més
de falta de credibilitat. No pots donar primer un missatge de por perquè la
gent voti que sí per evitar un desastre i després dir que no passa res. Hi ha
un problema d’incoherència i fa que la gent no hi cregui. S’haurien d’haver
tret lliçons del no d’Holanda i França a la Constitució. Ha tornat a haver-hi
excés de confiança i d’optimisme.

¿Hi ha alguna solució, com tornar a fer un referèndum a Irlanda?

Tornar a fer un referèndum a Irlanda no és la solució, pot ser només una
cura pal·liativa, però tenim un problema estructural que només es pot
solucionar afrontant el debat dels actors implicats sobre què ha de ser Europa.
S’ha de recuperar l’esperit del procés convencional, que era molt millor que
l’intergovernamental, i tornar a l’essència d’un debat ciutadà sobre el present
i el futur de la UE. S’ha de perdre la por a plantejar una construcció europea
a diferents velocitats, que ja existeix amb l’euro o Schengen. El model europeu
ha servit 50 anys, però ara toca fer una reforma estructural.

Font foto: J. Garcia/AVUI

Irlanda ha dit no: l’Europa dels Estats ha estat derrotada, és hora de l’Europa dels ciutadans i ciutadanes

4
Publicat el 13 de juny de 2008

El no irlandès al Tractat de Lisboa suposa una clara derrota per l’Europa dels Estats, de la mateixa manera que ja ho va ser els nos francès i neerlandès al Tractat constitucional. El problema és que, havent estat avisats, els governs han estat incapaços de reaccionar com calia. I no només això, sinó que han fet tots els mèrits possibles per seguir donant la impressió que, en realitat, no s’acaben de creure això de la Unió Europea, tal i com posa de manifest l’ofensiva oberta per part de Sarkozy i Berlusconi, però secundada per molts, sinó per tots, els altres governs, en relació a les ja tristament famoses directives del retorn o la de la setmana laboral (60-65 hores). I és que allò que personalment em preocupa més no és tant si la gent ha votat sí o no, ja que és evident que, tal i com va passar en el cas del Tractat Constitucional, la gent pensat i votat en clau estatal, sinó l’absència d’un veritable debat europeu i, encara més, l’absència d’un veritable projecte il.lusionant i motivador per a la UE que faci que la gent es mobilitzi en positiu, i no a la contra. I això és culpa, en gran part, de la (segueix…)

desídia governamental, i dels nombrosos dubtes que molts dels governs s’obstinen en fer planar contínuament en relació a la idea d’Europa.

Ja fa temps que les necessitats socials, polítiques, ambientals, institucionals i internacionals europees no es poden cobrir a base de pedaços.

No es pot acusar la ciutadania de no interessar-se per Europa quan
contínuament se la manté al marge, políticament i mediàtica, dels
debats europeus. Quan els Governs, però també els partits i els mitjans de comunicació, es desentenen dels debats europeus, o es centren només, en el cas dels mitjans, en fets que sovint són anecdòtics, la conseqüència difícilment pot ser una altra que el desencís, el desencant, la desconfiança i, finalment, el rebuig.

Estic d’acord amb què el Tractat de Niça és totalment inadequat per gestionar la Unió a 27. Però això ho sabem de fa temps. De la mateixa manera que sabem de fa temps que l’Europa dels Estats, dels lobbies econòmics, de la retallada dels drets fonamentals dins i fora de les fronteres, de les dobles vares de medir a escala internacional, i conduïda per una Comissió opaca, i més tecnòcrata que política, no és, ni de bon tros, aquella que permetrà motivar i animar la ciutadania europeista a implicar-se més en el projecte, per molts pamflets i anuncis de televisió que es facin.

Podem compartir més o menys els arguments dels qui han fet campanya pel No a Irlanda (personalment divergeixo totalment dels arguments conservadors i ultracatòlics com el rebuig al dret a l’avortament), però els primers i principals responsables d’aquest fracàs, no ens enganyem, són els mateixos governs, ja que són els primers que amb les seves decisions confonen la ciutadania, i fan tot allò que cal per desencisar una vegada i una altra els moltíssims europeístes que encara ens mantenim ferms en la nostra convicció que la idea i el projecte val la pena, i en canvi dónen arguments a dojo als euroescèptics.

Davant d’aquesta situació recupero la proposta de fer un veritable procés constituent, que comporti un veritable debat europeu, sobre què volem que sigui l’Europa d’avui i de demà, debat en el que han de participar actors socials i representants parlamentaris a tots els nivells (local, nacional, regional, estatal i europeu) que ho vulguin.

I si cal plantejar un procés de consolidació a diferents velocitats, doncs que no ens faci por ni mandra. Però deixem d’amagar-nos darrera l’excusa del consens per no moure’ns o, pitjor encara, per fer preocupants passes enrera en qüestions tan fonamentals com el dret laboral europeu (Directiva 60 hores) o els drets fonamentals de les persones immigrades (Directiva Retorn).

Encara que pugui semblar estrany, jo hi segueixo creient, en el somni d’Europa, simplement no crec en com els governs dels Estats estan volent monopolitzar-ne la construcció, de la mà de grans i importants poders econòmics i financers, i totalment al marge de la ciutadania.

Font foto: Vilaweb