Raül Romeva i Rueda

Adjunto l’entrevista que ha publicat noticias.com relativa als darrers acords de la UE en matèria energètica. L’entrevista sencera la podeu trobar aquí).

Entrevista a Raul Romeva, Eurodiputado por Iniciativa per Catalunya Verds

?Los primeros que entren en el mercado de las energías renovables serán los vencedores?

05/07 – Los últimos acuerdos de la Unión Europea en materia energética pueden favorecer que el mercado de las energías renovables sea cada vez mayor en los próximos años. De hecho, según las previsiones, los productores españoles de energías renovables triplicarán su facturación en el extranjero en 2008. Raül Romeva analiza en esta entrevista las oportunidades de negocio que se derivan de la explotación de un sistema beneficioso tanto para la economía como para el medio ambiente.

Font foto: Wikipedia

Miguel González es fa ressò avui a El Pais d’una bona notícia: España revela por vez primera datos de los clientes que le compran armas. Compte, la bona notícia és l’augment de transparència, no el fet que, com diu després la mateixa notícia que ‘Las exportaciones españolas de armamento batieron en 2006 todos los récords. Sumaron 845,07 millones de euros, lo que supone un incremento del 101% respecto al año anterior y del 500% en comparación con los años 1999 o 2000′. En uns moments en què es troba en tràmit parlamentari una Llei sobre Armaments (veure apunt Llei d’armes: manca d’ambició i de voluntat de lideratge ), aquest gest de part del govern no és casual, ni gratuit. És el resultat de molts anys de campanyes, sensibilització i lobby. Recordem, per exemple, la Campanya ‘Hi ha secrets que maten’, en favor de la transparència del comerç d’armes, que va començar l’any 1994, liderada per Amnistia Internacional, Greenpeace, Intermon i metges sense Fronteres. (segueix…)

Queda, encara, molta feina per fer, però cal anar fent-la amb constància, tenacitat i, sobretot, amb visió universal. Només si aquest tema s’afronta a escala global podrà aportar resultats significatius. per això és tant important el procés que tot just a començat en favor d’un Tractat Internacional d’Armament (veure apunt Tractat Internacional d’Armes (ATT): el procés ja ha començat ).

España revela por vez primera datos de los clientes que le compran armas

Las ventas de material militar sumaron 845 millones el año pasado, el doble que en 2005

MIGUEL GONZÁLEZ – Madrid – 30/05/2007

España vendió un caza F-1 y un banco de ensayo de segunda mano a Jordania por 600.000 euros. Marruecos adquirió material antidisturbios para su policía por 600.000 euros. Armerías israelíes compraron pistolas por unos 9.600 euros. Todos estos datos figuran en el informe sobre exportación de material de defensa y doble uso (civil y militar), correspondiente a 2006, que la Secretaría de Estado de Comercio ha enviado al Congreso y en el que, por vez primera, revela algunos datos sobre los destinatarios de estas armas, cubiertos hasta ahora por el velo del secreto.

Las exportaciones españolas de armamento batieron en 2006 todos los récords. Sumaron 845,07 millones de euros, lo que supone un incremento del 101% respecto al año anterior y del 500% en comparación con los años 1999 o 2000.

Sin embargo, el mayor interés del informe que el Gobierno acaba de remitir al Congreso -y que será debatido en una próxima comparecencia del secretario de Estado de Comercio, Pedro Mejía- no radica tanto en lo abultado de las cifras, como en lo detallado de la información, que tampoco tiene precedentes.

Por vez primera, las estadísticas que recibe el Parlamento desde hace una década incluyen datos, aunque sean someros, sobre el uso final del producto (Fuerzas Armadas, policía, etc) o la naturaleza del usuario (Administración, empresa privada o pública, particular).

Se adelanta así a las medidas de transparencia incluidas en el proyecto de ley de Control del Comercio Exterior de Material de Defensa y Doble Uso, que se está tramitando en el Congreso y al que ayer se presentaron las enmiendas parciales.

Buena parte del espectacular aumento experimentado por este tipo de exportaciones es atribuible a la empresa pública Navantia, que acapara el 52,8% del total, con 445,9 millones. Esta cifra incluye la venta de la fragata F-85 a Noruega (267 millones) o del submarino Scorpene a Chile (178 millones) y el estudio de un buque de proyección estratégica para Australia (8,8 millones).

En el capítulo de aeronaves, destaca la venta de tres aviones de transporte de EADS-CASA a Brasil por 74 millones. También se han vendido tres Aviocar a Bolivia y un Mirage F-1 a Jordania por 300.000 y 600.000 euros, respectivamente. Se trata de aviones de segunda mano, prácticamente donaciones, que figuran en un nuevo apartado del informe del Gobierno.

No son, sin embargo, estas grandes operaciones las que más recelos despiertan y, por eso, Comercio se apresura a aclarar que la exportación a Botsuana, por valor de 5,9 millones, es un sistema de radar; que la mayor parte de las ventas a Marruecos (16,8 millones) corresponden a 100 vehículos todoterreno para las Fuerzas Armadas; y que los productos exportados a Camerún y Tanzania son rifles de caza.

El material antidisturbios, que suma 960.000 euros, va destinado a las policías de Argentina, Guatemala y Marruecos; mientras que armas españolas han sido compradas por armerías de Andorra, Estados Unido, Hungría, Portugal, Reino Unido, Suiza o Israel.

Font gràfic: El Pais

Diumenge, 27 de maig, la RCTV veneçolana va deixar d’emetre en obert degut a que el govern veneçolà va decidir no renovar-li la llicència per VHF (la manté pel cable, satèl.lit, internet i UHF). Aquests dies els mitjans en van plens d’aquesta no renovació (que no clausura), així com dels incidents vinculats a aquesta decisió. El tema va ser debatut dijous en les sessions d’urgències al Parlament Europeu. Arran d’això alguns mitjans se n’han fet ressò explicant que l’Eurocambra va adoptar una resolució lamentant el ‘tancament’, a la qual s’hi van oposar verds, socialistes i esquerra unitària, a qui, conseqüentment, se’ns acusa de ser seguidistes fanàtics de Chàvez. La veritat és, però, una mica diferent. (segueix…)

El cas és que, tal i com ja vaig explicar en un apunt anterior (Kasparov, apedraments al Sudan, RCTV a Veneçuela i Wolfowitz), els grups de centre dreta (PPE, ALDE i UEN) van presentar una Resolució que els altres tres Grups de la cambra (Verds, PSE i GUE) consideràvem inexacta, esbiaixada i fonamentada no tant en el dret a la llibertat d’expressió sinó en una campanya internacional destinada a fer trontollar el govern veneçolà. Per aquesta raó, aquest tres grups vàrem presentar la nostra: adjunto les tres resolucions a debat aquesta és la resolució que proposàvem des de Verds/ALE, aquesta la que vàrem consensuar els grups Verds/ALE, GUE i PSE, i finalment, aquesta la que van acordar els grups PPE, ALDE i UEN.

En haver entrat primer a registre aquests tres darrers grups (PPE, ALDE i UEN) la seva resolució, és la primera què vàrem votar. Verds, PSE i GUE vàrem votar en contra perquè preferiem la nostra, i ells van guanyar.

Tant en el text dels Verds/ALE, com en el pactat entre Verds/ALE amb PSE i GUE, es fan exhaustives demandes al govern veneçolà per tal que garanteix la pluralitat de mitjans i la llibertat d’expressió, aspecte aquest que també vaig reiterar en la meva intervenció (veure’n el text a Kasparov, apedraments al Sudan, RCTV a Veneçuela i Wolfowitz).

Així mateix, el meu compromís amb la llibertat d’expressió l’he reiterat en nombroses ocasions al Parlament Europeu (veure, per exemple, 3 de maig: Dia internacional de la Llibertat de Premsa). La diferència, però, és que per a mi aquest és un valor que cal defensar tant si qui el vulnera és un règim de dretes, d’esquerres, pseudodemocràtic, o directament dictatorial, mentre que molts dels que clamaven dijous contra Chavez, callen per altra banda quan aquestes vulneracions les cometen règims de dubtosa vocació democràtica com són la Colòmbia d’Uribe, el Mèxic de Calderón, la Rússia de Putin, la Xina de Hu Jiantao, o el Marroc de Mohamed VI, entre d’altres.

No simpatitzo especialment ni amb l’estil ni amb la ideologia chavista, però encara simpatitzo menys amb qui considera que les discriminacions i les vulneracions de drets fonamentals estan bé o malament en funció de si qui les infringeix és menys o més amic. I està clar, en el cas veneçolà, que l’oposició veneçolana, impulsora de nombrosos intents colpistes, tenen molts aliats entre les dretes europees.

La tendència chavista de concentrar mitjans i eliminar tota veu crítica em preocupa, i molt, no perquè m’agradin aquestes suposades ‘veus crítiques’, sinó per què la pluralitat informativa és, i ha de ser, un valor fonamental de tota democràcia. Però al mateix temps he de dir que en d’altres països, com els mencionats Colòmbia, Mèxic, Rússia, a les veus crítiques, directament se les fa desaparèixer. I malgrat tot, molts dels qui dijous clamaven llibertat a Veneçuela, quan es tracta d’algun d’aquests països, parlen de democràcies consolidades a les quals cal ajudar.

Com sempre, tot depèn del color a través del qual es miri. I és que, malgrat que encara hi ha qui insisteix en el ja cansí ‘tots són iguals’, quan parlen dels polítics, per experiència pròpia he de dir que ni de bon tros, per sort.

Foto: Manifestacions contra la no renovació. Font: BBC/AFP

Segons un informe de Greenpeace que ha estat fet públic la darrera setmana, el blat transgènic que es cultiva a l’Estat espanyol produeix una toxina en quantitats perilloses. L’empresa Monsanto no controla la quantitat de toxina insecticida que produeix aquest blat transgènic. Adjunto la nota que van fer pública el passat 17 de maig i, més avall, l’informe complert:

 (segueix…)

Avui a les 12 seré a l’avinguda de la Catedral amb motiu de la inauguració del XIV Memorial Internacional de la Sida, acte organitzat pel Projecte dels Noms arreu del món. A Barcelona està previst que intervingui l’actriu Aina Clotet, amb l’assistència de destacades personalitats del nostre entorn social, polític i cultural. Les dades relatives a la Sida i els seus nefastos efectes sobre la salut de milions de persones, així com sobre el desenvolupament de nombrosos pobles i comunicats, segueixen essent esfereidors (veure dades a ONUSIDA). En aquest bloc ja he fet diversos comentaris relatius a la qüestió de la lluita contra la sida (STOP SIDA: la lluita de tots/es els/les Ferrans Pujol del món, és també la nostra lluita; Fets, no paraules, en la lluita contra el VIH/Sida; Aturem el VIH/Sida, ja). (segueix…)

Tant de bo algun dia puigui escriure’n un que celebri la fi del drama. Mentrestant, però, cal incrementar la consciència i, sobretot, la voluntat política per fer d’aquest un dels temes prioritaris de l’agenda política local i internacional.

Més informació:
PROJECTE DELS NOMS – HISPANOSIDA
C/ Compte Borrell, 164 – 08015 Barcelona
Tel. +34 933 182 056 Fax +34 933 17 82 06 – pdn@hispanosida.com

Font foto: The Names Project

Adjunto una pregunta que acabo de presentar a la Comissió relativa a l’aplicació del cànon digital a l’Estat espanyol:

Hace cerca de un año se aprobó en el Estado español la reforma del texto refundido de la Ley de la Propiedad Intelectual. Las modificaciones amplían el ya existente canon en soportes analógicos con un canon sobre los productos digitales susceptibles de ser soporte de copia de obras protegidas por derechos de autor.  Este canon, agravado por la desproporcionalidad de las cantidades con que se grava y el hecho de que con tal medida se establezcan dobles imposición a una misma actividad ?soporte, reproductor, copiador, etc.-, ha generado muchas protestas entre la sociedad española -1 millón de firmas recogidas-, (segueix…)

que ve como se presupone que toda utilización de productos digitales por parte de los usuarios es con la finalidad de copiar obras protegidas.

Es obvio que esto representa una vulneración de toda presunción de inocencia.  Si bien la Directiva 29/2001/CE reconoce el derecho de todo autor a recibir una compensación equitativa para que puedan continuar con su labor creativa, ésta está sujeta al uso de su obra. El canon tal y como está establecido, está  compensando algo diferente al uso de los derechos de autor, pues existen soportes digitales con sistemas de protección integrados que impiden hacer copias privadas y, sin embargo, la Ley los mantiene gravados con el canon.  Por lo tanto, no se puede proceder al cobro indiscriminado a todo producto digital bajo el pretexto de su idoneidad para actividades de copia, porque tiene una gran diversidad de posibilidades de uso. Es más, la Ley de Administración Electrónica, actualmente a trámite, obliga a usar soportes digitales, gravados con canon, a sujetos sin capacidad para hacer copias para uso privado, como la Administración Pública ?obligada a grabar los juicios por ejemplo-, generándose un enriquecimiento injusto de entes privados como las sociedades gestoras de derechos de autor. 

En definitiva, la aplicación del canon no sólo significa un gran impacto económico en la sociedad española, sino que condiciona el mercado provocando desajustes que afectan la libre competencia, con lo que se viola la Ley española de Defensa de la Competencia, y en especial, los artículos 85 y 86 del Tratado de la CE, y 65 y 66 del Tratado de la CECA. Delante de los hechos expuestos, como eurodiputado español quisiera mostrar mi inquietud al respecto, y a la vista de que se ha presentado una denuncia a la Comisión Europea por incumplimiento del derecho comunitario, declaro mi interés y urgencia por conocer la decisión adoptada al respecto por la Comisión.

Así,¿qué opina la Comisión sobre la aplicación indiscriminada del canon?

¿Cuál es el estado actual en la tramitación de la denuncia?¿Para cuando habrá un pronunciamiento?

(NOTA: veure’n la notícia comentada per internautas.tv)

Font foto: BBC

Aquests dies, a Estrasburg, he tingut ocasió de conversar diverses ocasions amb Garry Kasparov, ex campió del món d’escacs i actualment lluitador pels drets humans i la democràcia a Rússia. El seu missatge és clar, i convincent. Rússia es troba lluny de ser una democràcia. Per això demana a la UE que deixi de considerar-la com a tal. L’analogia que fa és certament incontestable: "Tant la UE com USA fan negocis amb la Xina, però no per això pretenen que Xina és una democràcia. Per a mi és lògic que Rússia és un actor clau per a fer-hi negocis, però almenys reconeguem que no és una democràcia, i no la tractem com a tal". (segueix…)

Kasparov posa de manifest les profundes contradiccions que té Rússia, però sobretot les relacions UE-Rússia. Parla sense embuts sobre Putin i la seva cort. I recorda que apostar per la democràcia a Rússia no és només un afer que interessi a Rússia, sinó a tot el món, començant pels seus veïns més propers, entre els quals hi ha la UE.

Per altra banda, pel què fa a les Resolucions d’Urgències sobre Drets Humans que com cada dijous de sessió plenària a Estrasburg debatim i votem aquesta tarda, els tres temes que toca tractar són: la situació de drets humans a Sudan, especialment centrada sobre la condemna a Sadia Idris Fadul i Amouna Abdallah Daldoum a ser executades per apedrament per haver comès adulteri, el cas de la televisió RCTV a Veneçuela, i la situació de drets humans a Síria. En nom del meu grup he seguit els dos primers casos.

Pel què fa a les condemnes per apedrament al Sudan, aquesta és la versió de Resolució que hem presentat Verds/ALE, i aquesta la consensuada amb d’altres grups. La meva intervenció es basa en els següents arguments:

Intervención en plenaria (URGENCIAS: violación de los derechos humanos en Sudan (1.5′), 24 mayo 2007, Raül Romeva, ICV (grupo Verdes /ALE)

De todos los horrores que se pueden infligir a un ser humano, la muerte por apedreamiento es, sin duda, de los más incomprensibles, i a todas luces inaceptable.

El caso que nos ocupa hoy, la condena a muerte por apedreamiento de Sadia Idris Fadul y de Amouna Abdallah Daldoum, tiene dos dimensiones igualmente importantes: si por un lado, nos obliga a reiterar una vez más nuestra oposición a la pena de muerte como forma de castigo bajo ninguna circunstancia, por otro, nos sitúa de nuevo ante una flagrante discriminación por razones de género, puesto que la sentencia en cuestión se basa sobre un supuesto crimen, el adulterio, considerado como tal solamente en el caso de las mujeres, pero no de los hombres.

No basta pues con reclamar el cumplimento de la legislación internacional con relación a la aplicación de la pena de muerte contra menores, ni tan siquiera es suficiente con instar a todos los países que aún mantienen dicha práctica a que la releguen a la historia jurídica y política.

En este caso, además, debemos poner sobre la mesa una situación de manifiesto machismo o, lo que es lo mismo, de asesinatos selectivos en nombre del patriarcado.

A lo que nos enfrentamos cuando tratamos sobre este tipo de sentencias, que sólo afectan a las mujeres, es a una devaluación de la vida de las mujeres con relación a la de los hombres. Y esto no es aceptable ni en Sudan, ni en ningún otro lugar del mundo.

Por todo ello me congratulo del altísimo nivel de consenso con el que ha contado esta resolución y espero que contribuya no sólo a acabar con la pena de muerte, si no también con el que se conceda un valor diferente a las vidas de hombres y mujeres.

Pel què fa a l’afer de la RCTV a Veneçuela, aquesta és la resolució que proposàvem desde Verds/ALE, i aquesta la que hem consensuat els grups Verds/ALE, GUE i PSE. Per la seva banda, els grups PPE, ALDE i UEN presenten una altra versió de resolució, que és aquesta. En aquest sentit cal posar de manifest que la versió que presenten PPE, ALDE i UEN ha estat fortament condicionada per les pressions de l’oposició veneçolana sobre el PPE espanyol, de manera que fins i tot alguns dels negociadors del grup ALDE reconeixen que el text que presenten compta amb diversos errors factuals. Per tot plegat, i tenint en compte que no simpatitzo especialment amb l’estil d’Hugo Chávez, penso que el text que hem consensuat Verds/ALE, GUE i PSE s’ajusta més a la realitat. Així ho he expressat en la meva intervenció:

Intervención en plenaria (URGENCIAS: violación de los derechos humanos en Radio Caracas TV Venezuela (1.5′), Raül Romeva, ICV (grupo Verdes /ALE)

Lo hemos dicho en numerosas ocasiones y debemos insistir en ello: la libertad de expresión no solamente es un derecho fundamental, sino también una garantía de democracia.

Así pues, es necesario lamentar, cuando no combatir, cualquier intento de limitarla o de vulnerarla, sea donde sea que tenga lugar este hecho. Y esto es precisamente lo que se pone de manifiesto en la resolución conjunta que hemos presentado Verdes/ALE, PSE i GUE en la que se demandan dos cosas fundamentalmente: primero, que el Estado de Venezuela garantice la pluralidad de medios y la no concentración como mecanismo de potenciar la libertad de expresión, y segundo, se apela los medios venezolanos, tanto públicos como privados, a que traten de forma objetiva e imparcial la información relativa a la política.

Así mismo, la resolución también toma nota del anuncio hecho por parte del gobierno venezolano de que asumirá estrictamente las decisiones que tome el poder judicial, e insta a todas las partes a hacer lo mismo.

Francamente, me parece que se trata de una resolución altamente balanceada, y coherente con los principios de la libertad de expresión y de la pluralidad de medios.

Por ello me sorprende el interés por parte de otros grupos, como el PPE, ALDE y UEN por alimentar una versión parcial que, además, se basa en ciertas inexactitudes como el hecho de que obvia que la no renovación de la licencia de emisión sólo afecta a la línea VHF, pero no a las emisiones que esta estación hace en UHF, por cable, por satélite y por internet.

No se trata aquí de manifestar nuestras posibles simpatías o antipatías por Hugo Chávez, no es este el debate, sino de establecer una opinión razonada sobre unos hechos concretos que deben ser abordados en los canales pertinentes, y sin demagogias.

Finalment, però, cal esmentar també una Resolució específica impulsada per alguns grups en relació a l’afer de la Wolfowitz (dimissió com a president del Banc Mundial). Aquesta és la resolució que ha presentat el nostre Grup, i aquesta la que finalment han consensuat els grups PSE, Verts/ALE, GUE i ALDE (el PPE i la UEN han optat per la seva pròpia resolució). 

Foto: Garry Kasparov. Font:  BBC

Finalment el Parlament Europeu vàrem votar ahir sobre la qüestió de l’abaratiment de les tarifes per als mòbils. Veure’n la nota que ha fet el serveri de premsa del Parlament Europeu (aquí), així com la nota que el nostre company Pierre Jonckheer, vicepresident del Grup Verds/ALE, ha fet pública des del Grup Verds /ALE:

(segueix…)

COMMUNIQUÉ DE PRESSE – Bruxelles, le 23 mai 2007: Téléphonie mobile. Le PE impose sa position face au Conseil

Ce mercredi 23 mai 2007, le Parlement européen s’est prononcé sur un compromis très controversé pour réduire les prix de téléphonie mobile à l’étranger. Le compromis négocié avec le Conseil permettra aux tarifs pour les appels sortants d’être plafonnés la première année à 49 centimes d’Euros la minute et à 24 centimes d’Euros la minute pour les appels entrants, ces tarifs étant dégressifs jusqu’à la troisième année (1). A l’issue du vote le vice président du Groupe des Verts/ALE  Pierre Jonckheer a déclaré :

"Le modèle économique actuel a permis aux fournisseurs de téléphonie mobile de filouter leurs clients en fixant des tarifs prohibitifs pour les appels transfrontaliers par téléphone portable sans aucune transparence pour le consommateur. Le Parlement européen a brisé un tabou, de l’impossibilité pour l’Union européenne de réguler le marché et est intervenu pour défendre les droits des consommateurs là où le marché avait failli. Ce succès a été atteint en dépit des efforts des états membres de défendre becs et ongles les intérêts des opérateurs de téléphonie mobile".

"Alors que le compromis adopté aujourd’hui va dans la direction d’un contrôle des abus perpétrés par ces opérateurs, il est nettement en-deçà des réductions qu’il était possible d’obtenir et que les Verts avaient demandées, (2) et ne garantit pas non plus la transparence complète. Ces nouvelles tarifications représentent une amélioration significative pour une grande majorité des consommateurs, mais il est regrettable que nous nous soyons limités à ces plafonds alors que nous aurions pu faire réaliser des économies encore plus importantes à nos consommateurs". 

Notes de l’éditeur :

(1) Dans l’accord conclu  entre Parlement européen et Conseil et que le Parlement européen a ratifié aujourd’hui, le prix des appels sortants (effectués depuis l’étranger) par téléphone portable est plafonné à 49 centimes d’Euros la minute la première année, pour n’être plus que de 43 la troisième année, alors que les appels entrants (reçus de l’étranger) seront facturés 24 centimes d’Euros la minute la première année et passeraient à 19 centimes la troisième année (en 2009).  

(2) La proposition des Verts était que les appels sortants soient plafonnés à 30 centimes d’Euros la minute,  alors que la commission de l’Industrie (ITRE) avait voté la réduction du prix des appels sortants à 40 centimes d’Euros la minute et à 15 centimes d’Euros la minute pour les appels entrants

Font foto: Parlament Europeu

Adjunto la Declaració que hem fet des del Grup Pau per al Poble Saharaui en relació als fets ocorreguts recentment en què diversos estudiants saharauis van ser apallissats en diverses Universitats marroquines:

"Los salvajes agentes formaron un círculo alrededor de mí y me molieron a palos con sus porras y sus pies. De un golpe me reventaron el ojo. Cuando les grité que mi ojo estaba tocado me atizaron a postas en él". Es el escalofriante testimonio de la estudiante saharaui, Saltana Khaya desde el hospital ?Al-antaki? de Marraquech, que aparece hoy en el periódico EL PAIS. (segueix…)

Sabemos que desde el 2 al 17 del presente mayo, los estudiantes saharauis de las universidades en el interior de Marruecos, se han manifestado pacíficamente contra las sistemáticas violaciones de derechos humanos perpetradas por el estado marroquí en los territorios ocupados del Sahara Occidental y en el sur de Marruecos, contra el supuesto ?plan de Autonomía? y reclamando la independencia de su territorio a través de un referéndum de  autodeterminación como lo estipula la comunidad internacional en su conjunto. A estas protestas, el estado marroquí, responde como nos tiene acostumbrados ya, con mano de hierro al estilo más dictatorial y antidemocrático que nos podemos imaginar, haciendo uso de métodos racistas, discriminatorios y sectarios al involucrar además de la policía y el ejército, a civiles marroquíes armados al estilo paramilitar, para acallar las mencionadas y legitimas protestas de los estudiantes saharauis.

La carga ?policial? contra los estudiantes tuvo como resultado una veintena de heridos graves y cerca de cincuenta detenidos entre estudiantes y defensores de derechos humanos, tanto en el Sahara Occidental como en las universidades de Agadir, Marraquech, Casa Blanca y Rabat en Marruecos. Ese tipo de comportamiento del estado marroquí, lejos de ayudar a una solución definitiva del conflicto del Sahara Occidental, demuestra la poca credibilidad y la nula voluntad política en sus intenciones propuestas a la comunidad internacional para solucionar el problema, justificando plenamente el rechazo categórico de los saharauis a aceptar tales propuestas.

Desde el Parlamento Europeo, exigimos la intervención urgente del Consejo y de la presidencia de la Unión Europea para proteger a los civiles y estudiantes saharauis de la represión marroquí, presionando con ello, al estado marroquí para que cumpla con los compromisos adquiridos con la Unión Europea condicionando todo tipo de relaciones mutuas con:

–      El cese de las hostilidades contra la población civil saharaui.

–      La liberación inmediata de todos los estudiantes y defensores de derechos humanos saharauis.

–      Respeto y protección de las instituciones civiles especialmente las universidades.

–      Respeto de los derechos humanos, de libertad de expresión, de asociación y de reunión.

–      La visita de representantes del Parlamento Europeo para observar in situ el cumplimiento de tales demandas.

Karin SCHEELE, Presidenta del Intergrupo del Parlamento Europeo para el Sahara Occidental

Raül ROMEVA i RUEDA, Vice-Presidente del Intergrupo del Parlamento Europeo para el Sahara Occidental

Font foto: BBC          

Adjunto la carta que l’intergrup pels drets LGBT al Parlament Europeu hem enviat al Comissari encarregat de l’Ocupació, afers socials i igualtat d’oportunitats, el txec Vladimir Spidla, recordant-li un compromís que ell mateix va adquirir en el debat sobre l’homofòbia del 25 d’abril (veure apunt Resolució del Parlament Europeu per frenar la homofòbia a Europa (i sobretot a Polònia) ). (segueix…)

Aquest és el text signat pel President (Cashman) i els vicepresidents (in’t Veldt, Romeva, Gröner i Stubb) de l’Intergrup pro drets  LGBT al Parlament Europeu:

Dear Commissioner Spidla,

During the European Parliament debate on ?Homophobia in Europe? on April 25^th, you stated that the European Commission would use all the powers and instruments at its disposal to combat homophobia. In a specific reference to a bill announced by the Polish Minister for Education aiming to ban ?homosexual propaganda? in schools, you stated that ?were such a bill ever to be drafted, it would lead to the stigmatisation of a category of people on the grounds of sexual orientation, and for that reason it is unacceptable from the point of view of European law? (your words in English translation).

At the time of the debate no draft bill was available. But soon after, Mr Giertych has indeed put forward a legislative proposal, so that the details of his proposals can now be assessed against European law.

Although the law has not yet been passed, we feel the Commission should already at this stage do an appraisal and communicate this to the Polish government. In matters of competition law the Commission will act in anticipation of an actual decision or bill. In view of the great harm that this bill may do to many homosexual Polish citizens, in particular teachers, and their friends and families, as well as the mounting hostility towards LGBT people in Poland as a result of the announced bill, we urge the Commission to look into this matters without delay.

Last Saturday May 19^th, thousands of people celebrated equality and the right to their own identity in the streets of Warsaw. In this European Year of Equal Opportunities it was a fantastic and succesful event that Warsaw can be proud of. On behalf of the Intergroup LGBT rights we call on the Commission to join in and show it stands for equality and fundamental rights for all citizens.

Foto: Comissari Spidla. Font: Comissió Europea

Acabem de votar a Estrasburg diversos informes relacionats amb la preservació del Medi Ambient. D’entre aquests informes cal destacar el que han liderat les nostres companyes del Grup Verds/ALE sobre etiquetatge de productes ecològics (ponent: Marie Helène Aubert) i el pressupost per al programa Life+ (ponent: Marie Anne Isler Béguin), així com l’informe sobre com aturar les pèrdues en biodiversitat per a l’any 2010 (ponent: Adamou), o l’informe sobre la qualitat de les aigues (ponent: Laperrouze). Adjunto algunes de les notes relatives a les votacions: (segueix…)

Notes d’Isler Beguin i Aubert:

Vote du Parlement européen sur LIFE+: Vote unanime du rapport Isler Béguin pour le financement et la préservation de l’environnement

Ce mardi 22 mai 2007, le Parlement européen a voté à l’unanimité en faveur du rapport de Marie Anne Isler Béguin (Verts/ALE) sur

LIFE +, l’instrument financier pour l’environnement couvrant le période 2007-2013 (3ème lecture).

Depuis 2006, le Parlement Européen a manifesté une cohésion sans faille sur ce sujet. Conscients de l’intérêt que revêt pour les citoyens européens la préservation de l’environnement, les députés européens et les différents groupes politiques avaient rejeté une 1ère proposition jugée inacceptable. Le Conseil et la Commission avaient en effet omis d’intégrer le financement du réseau de protection Natura 2000.

A la faveur d’un vote unanime en Novembre 2006, le Parlement européen a également signifié qu’il n’était pas question de donner un chèque en blanc aux Etats-membres , en leur déléguant la gestion du budget européen.

Le bras de fer engagé avec le Conseil des Ministres de l’Environnement, s’est achevé en conciliation le 29 mars 2007. Marie Anne Isler Béguin se félicite de l’issue heureuse des négociations. Son rapport a en effet bénéficié d’un consensus inédit entre les groupes politiques. Cette alliance a fait basculer le Conseil en direction de la position du Parlement européen. L’accord permet à l’UE de conserver un instrument dont la gestion est centralisée par la Commission européenne qui elle garantira aux citoyens et aux territoires de l’Union la qualité européenne. D’autre part, il est important de noter que 50% du budget est dédié au volet "Nature et Biodiversité" avec une part importante des fonds (15%) destinés à des projets transnationaux. 

Enfin, la députée européenne souligne que les négociations ont permis de récupérer les 40 millions d’euros supplémentaires promis  lors des négociations sur les perspectives financières de 2005.

Vote du Parlement européen sur les produits biologiques. Rapport Aubert sur le bio: le PE vote en faveur d’une législation plus stricte

Ce mardi 22 mai 2007, le Parlement européen a adopté par 611 voix pour et 61 voix contre le rapport de Madame Marie-Hélène Aubert, Vice présidente du Groupe des Verts au Parlement européen, sur la production et l’étiquetage des produits biologiques.

Alors que la proposition initiale de la Commission Européenne visait une simplification aux dépends de la qualité, le Parlement demande avec ce rapport des règles plus strictes pour les importations et les organismes de certification, un étiquetage précis, l’intégration de produits bio non-alimentaires ainsi que l’extension du champ du règlement à la restauration collective. C’est maintenant au Conseil de faire les dernières modifications à sa "position commune" de décembre 2006 pour inclure autant des propositions du Parlement que possible.

"Nombre de nos amendements à la proposition de la Commission Européenne ont déjà été repris par le Conseil dans sa position commune. Nous avons obtenu un cadre légal renforcé pour les contrôles, les inspections et la certification des produits bio importés de pays tiers. Les règles pour la transformation, la certification et l’étiquetage sont plus claires à l’intérieur de l’EU, tout en permettant l’utilisation des logos nationaux déjà connus. Nous saluons aussi le fait que des consultations régulières du secteur seront mise en place." explique Marie- Hélène Aubert, suite au vote.

"Nous demandons également au Conseil d’exclure complètement l’utilisation des OGM et de substances chimiques, qui sont contre les principes fondateurs de l’agriculture biologique, afin de préserver la confiance des producteurs et des consommateurs dans la qualité des produits bio", poursuit Marie-Hélène Aubert. "Ainsi, nous demandons expressément aux Etats Membres de supprimer définitivement les dérogations encore présentes dans la position commune à ce sujet."

Le Parlement avait également demandé la codécision sur ce rapport, afin d’avoir un droit de regard sur les mesures d’applications du règlement qui seront élaborés ultérieurement et définiront en détail les pratiques et substances autorisées en agriculture biologique.

A l’occasion de l’adoption du rapport, le Groupe des Verts au Parlement Européen à lancé un nouvel opus de sa "Campagne Alimentation", mettant le doigt sur la tendance croissante de la grande distribution discount d’utiliser la bonne réputation des produits biologiques pour attirer le consommateurs. (www.eat-better.org). 

Nota de Margaret Auken sobre informe Qualitat aigües.

Nota de Birdlife, WWF, IUCN, BEE y Countdown Biodiversity 2010 sobre el vot de l’informe Adamou relatiu a la biodiversitat:

Tuesday 22 May is International Biodiversity Day

The EU has signed up to the target to halt the loss of biodiversity by 2010.  Alongside climate change, biodiversity loss is the greatest environmental challenge facing the EU and the rest of the world. On International Biodiversity Day we urge MEPs to back a strong message for the protection of natural habitats and species.

Species and habitats disappearing, in part due to EU policies

The loss of biodiversity continues at an alarming pace, globally 23% of mammals, 12% of birds, and 32% of amphibians are threatened with extinction. Wildlife-rich habitats are disappearing across farmland, wetlands, forests and the marine environment. Many mammals and birds, such as the Iberian lynx, Wolverine, Loggerhead Turtle, Lammergeier and Bonelli?s Eagle continue to decline across Europe. The erosion of our ecosystems continues, largely due to human activities. Many of these activities are significantly affected by EU policies such as the Common Agricultural Policy and the Common Fisheries Policy.

Benefits to society also declining: ?186 billion loss per year

As our natural ecosystems decline in richness and diversity, so do the benefits they offer to society. Natural habitats offer life saving services such as flood defence, water purification, genetic resources, fresh air and green spaces important to people?s health. Evidence suggests that each year we fail to protect biodiversity, human society loses ecosystem services estimated at ?186 billion globally.

The draft Resolution offers concrete solutions

The draft Resolution offers an excellent complement to the Commission?s roadmap for halting biodiversity loss. It highlights the fact that we know what needs to be done. What is now needed is the political will to support positive policies and change those that help cause biodiversity loss. Member States and the Commission must now act to:

-Fully enforce world leading EU nature conservation laws: the Birds and Habitats Directives, including commitments to complete the designation of Natura 2000 sites and ensure sufficient financing;

-Immediately implement the EU?s action plan to halt biodiversity loss, including the commitment to report annually to the Parliament. The Parliament should play a pro-active role in this reporting process;

-Back strong EU action at the 9th Conference of the Parties on the Convention on Biological Diversity which will take place in Germany in May 2008.

NGOs WELCOME the draft Resolution on Halting the Loss of Biodiversity by 2010. On International Biodiversity Day, we urge MEPs to send a strong political message.

 

Amb aquests tres informes hem enviat un bon i important missatge, tant als governs com a la Comissió.

Foto: Ós bru dels pirineus. Font:  Departament d’Ensenyament Generalitat de Catalunya.

Polònia està donant darrerament grans i importants titulars, tot i que, em temo, no dels que agraeixen les persones preocupades pel respecte drets fonamentals. Lleis com la Llei sobre la Lustració, o la proposta de Llei que havia d’impedir parlar d’homosexualitat a les escoles i universitats són molt més que una deriva autoritarista dels ja tristament famosos bessons Lech i Jaroslaw Kaczynski (president i primer ministre de Polònia). Ambdós temes han estat abordats reiteradament al Parlament Europeu. El primer, quan l’eurodiputat polonès del Grup ALDE, Bronislaw Geremek, a qui ningú negar la seva ferma oposició al règim comunista que va governar Polònia fins l’any 1989, va rebutjar col.laborar amb el govern en no declarar si havia tingut o no contactes amb els serveis secrets comunistes. La seva raó per no fer-ho està més que justificada: aquesta llei suposa (segueix…)

Aquest vespre tenim una reunió extraordinària de la Comissió de Pesca del Parlament Europeu (a Estrasburg) per abordar de manera específica la situació de la tonyina vermella i les mesures que cal emprendre per a la seva protecció i, per tant, per garantir-ne la supervivència de l’espècie. Entre d’altres assumptes, la Comissió Europea retrà comptes de la darrera reunió el Consell. Tal i com ja he comentat d’altres vegades, es tracta d’una qüestió doblement important, tant des del punt de vista de la biodiversitat, com des de la dimensió social que l’acompanya (veure aquesta nota de WWF/Adena). Actualment, la quantitat que es pot pescar a la UE de tonyina vermella és de 9.398 tones, segons que va ser acordat a les negociacions sobre els Totals Admesos de Captures (TAC) per al 2007, xifra que, al seu torn, suposa la meitat de la quota permesa l’any 2006. (segueix…)

Es tracta d’una xifra que suposadament havia de ser provisional ja que, tot i que la Comissió Internacional per a la Conservació de la Tonyina Atlàntica (ICCAT) havia adoptat a Dubrovnik, el Novembre, un TAC total de 29.500 tones, aquest no es va dividir entre les parts contractants de l’ICCAT fins el gener de 2007, a Tòquio. Així, la UE va adoptar la xifra de 9.398 tones amb l’objectiu de començar la temporada, i amb el compromís de decidir la quota definitiva més endavant. A Tòquio, la quota assignada a la UE ascendia a 16.779 tones (aquesta és la xifra que apareix en la proposta de la Comissió a la reunió de Tòquio, la qual encara no ha estat adoptada per part del Consell de la UE).

La situació, efectivament, és complexa, però es pot resumir de la següent manera: actualment hi ha dues propostes, la primera, anomenada la proposta 2007, que és la que s’està discutint en el si del Consell, consisteix a revisar (esmenar) l’actual regulació general de les TAC de manera que es pugui implementar el pla de la ICCAT durant 2007, incloses les quotes de 16.779 tones, així com enfortir les tasques de vigilància i les mesures de supervisió, etc… Aquesta és, lògicament, la que més interessa a la gran indústria, ja que suposa un important increment de la quota de pesca que actualment està en vigor, però que encara no s’ha adoptat degut a l’oposició d’alguns països. 

La segona proposta (anomenada proposta de recuperació) és la que suposaria adoptar el pla de recuperació de l’ICCAT en la seva totalitat, i és, de fet, la que en aquests moments estem discutint al Parlament Europeu, a través de l’informe del qual és ponent el diputat Brughetto. Malgrat que les dues propostes mostren moltes similituds, les diferències procedimentals són també evidents.

Per altra banda, el passat 13 d’abril la Comissió va enviar una carta als Estats Membres explicant que, d’acord amb el Tractat, els Estats Membres estan obligats a aplicar els termes del pla de recuperació de l’ICCAT fins i tot si aquest no ha entrat en vigor. De moment, sembla que només l’Estat espanyol ha enviat aquesta informació via carta a la indústria del seu territori, pertot i que desconec si algun altre país ho ha fet també.

Donat que el Consell no ha adoptat encara la proposta de recuperació de l’ICCAT, el Comissari de Pesca, el maltès Joe Borg, ja ha advertit al Consell que tancarà la temporada de pesca quan s’hagi assolit la xifra de 9.397 tones. El problema, però, rau en què actualment els mecanismes de control sobre les pesques, especialment al Mediterrani, són tècnicament molt pobres, i com que encara no s’han adoptat noves mesures de control, tot plegat fa que sigui molt difícil confiar en què la Comissió podrà complir amb aquesta advertència.

La Comissió té dues vies per tancar una pesqueria, a banda de quan un Estat Membre diu que ja ha exhaurit la seva quota. La primera consisteix a aplicar l’anomenat tancament d’emergència (la regulació bàsica de la Política Pesquera Comunitària preveu tancar una pesqueria durant 6 mesos per raons d’emergència). La segona consisteix a aplicar la regulació de Control, segons la qual la Comissió pot determinar, indiferentment de les dades proporcionades per un Estat Membre, quan una quota ja ha estat assolida i ordenar-ne el tancament de la temporada de pesca. Per fer-ho calen dades molt fiables ja que, si després es demostra que la Comissió ha ordenat finalitzar la pesca abans d’haver-se arribat a la quota establerta, l’Estat Membre afectat pot demanar una compensació.

Aparentment, i segons les informacions de les quals disposo, la Comissió estaria estudiant aquesta segona opció de manera que tindria previst clausurar la temporada de pesca de la tonyina vermella abans que tingui lloc la propera reunió del Consell de la UE, prevista pel 12 de juny.

De fet, em consta que ja hi ha nombrosos esforços de recopilació de dades que tenen per objectiu recolzar aquesta mesura.

Donada la importància del tema, el Parlament Europeu celebrarà una nova Audiència Pública sobre la situació actual i futura de la Tonyina Vermella el proper 28 de juny (l’anterior la vàrem fer el passat 12 de setembre de 2006, tal i com ja vaig comentar en aquest apunt anterior, La crisi de la tonyina vermella: crònica d’una extinció evitable, així com podeu consultar diverses de les iniciatives que he dut a terme en relació a aquesta qüestió en la categoria Pesca/Protecció de mars i oceans).

Font foto: BBC.

S?acosten els Jocs Olímpics a la Xina a la vegada que creix l?interès occidental (i espacialment europeu) per invertir en aquell país, potència econòmica emergent i, sobretot, mercat de més de 1000 milions de persones consumidores. És clar que l?atractiu xinès per a les empreses europees, incloses les de producció militar, és gran. Però pel què fa a les relacions UE-Xina hi ha tres factors que recomanen prudència i responsabilitat, especialment tenint en compte que existeix un Diàleg polític que inclou un apartat sobre Drets Humans: el risc manifest d?increment de la tensió regional (especialment en relació a Taiwan), la greu i constant vulneració dels drets humans al llarg del país, i la no solució de la situació del Tibet, país que reclama el reconeixement dels seus drets més bàsics, inclòs el de l?autodeterminació, des que va ser ocupat per la Xina comunista l?any 1949-50. Precisament aquest tercer aspecte és el que vull destacar en aquest apunt. (segueix…)

L?ocupació xinesa del Tibet ha resultat en una constant i flagrant vulneració dels drets humans més fonamentals. La llibertat religiosa és severament perseguida, així com els drets civils i polítics, els quals són cohartats per la via de detencions arbitràries, arrestos, empresonaments i tortura. El miracle econòmic, del qual es parla sovint a la part oriental de la Xina, és manifestament absent al Tibet, on tant els negocis com la gestió dels subsidis governamentals es troben controlats per xinesos, mentre la inmensa majoria de la població tibetana roman en la misèria, i on l?índex d?analfabetisme s?acosta al 40%.

Durant tots aquests anys d?ocupació, el líder temporal i espiritual del Tibet, SS Dalai Lama, ha intentat negociar amb la Xina una normalització justa de la situació. Després dels infructuosos esforços per implicar les autoritats xineses en un procés bilateral de diàleg, el Dalai Lama va començar una campanya per buscar suports internacionals a favor d?un diàleg Sino-Tibetà. No obstant, malgrat que el Tibet va ser ocupat ara fa uns 55 anys, no va ser fins els anys vuitanta, i especialment arran de les manifestacions tibetanes a Lhasa de 1988 i 1989, així com dels fets de Tiannanmen, que la campanya internacional de suport al Tibet va prendre certa entitat i ressò. Al llarg de les nombroses visites que el Dalai Lama ha fet a Europa ha reiterat el seu compromís a favor d?una solució basada en una veritable autonomia per al poble tibetà en el marc de la República Popular de la Xina, renunciant per tant a la completa independència, i ha demanat insistentment el suport europeu a la seva lluita no violenta a favor d?aquest objectiu. Amb aquest fi, va demanar l?establiment d?un Representant Especial de la UE per al Tibet per tal de posar de manifest tant la importància de la qüestió tibetana en el marc de les negociacions UE-Xina, així com per facilitar el camí cap a una solució negociada que sigui satisfatòria pel poble tibetà, i que si més no acabi amb la repressió que tan la població, com la llengua, com la cultura tibetana en general estan patint des de fa dècades. El mateix Dalai Lama va exposar davant del Parlament Europeu, l?any 1988, una proposta de Pla de Pau de Cinc Punts que haurien de servir de base per aquest doble diàleg UE-Xina i Sino-Tibetà. El cinc punts proposats són els següents:

1. transformació del Tibet en una zona Ahimsa, desmilitaritzada, de pau i no violència;

2. aturada de la política de transferència de població xinesa cap al Tibet, la qual cosa posa en perill la mateixa existència dels tibetans com a poble;

3. respecte dels drets fonamentals i de les llibertats democràtiques del poble tibetà;

4. restauració i protecció del medi ambient tibetà i abandonament per part de la Xina de l?ús del territori tibetà per a la producció d?armes nuclears i per a abocar-hi deixalles nuclears; i

5. inici de converses sobre el futur estatus del Tibet, així com sobre futures relacions entre els pobles xinès i tibetà.

L?any 2002, després d?un període de nou anys d?incomunicació, es van reprendre les converses entre les autoritats xineses i el govern tibetà a l?exili. Desde llavors s?han succeït tres viatges oficials, el darrer dels quals el setembre de 2004, que les autoritats tibetanes defineixen com a mesures de creació de confiança.

L?interès creixent de les autoritats xineses per establir bones relacions amb els governs europeus, especialment en vistes a l?organització dels Jocs Olímpics de Beijing de l?any 2008, hauria de ser percebut com una bona oportunitat per tal d?encarril.lar de manera satisfactòria el principi de solució per a la incomprensible situació del poble tibetà. A aquesta normalització hi poden contribuir tant el Parlament Europeu, com els governs i parlaments estatals. La responsabilitat europea en relació al futur del Tibet és clara i urgent, i no hauria de quedar amagada sota l?estora del mercat i dels interessos comercials. Els propers mesos la UE té una molt bona oportunitat per guanyar credibilitat internacionalment com a baluart de pau i de diàleg entre civilitzacions. En definitiva, diàleg i normalització de relacions UE-Xina, sí, però condicionat a l?impuls definitiu del diàleg Sino-Tibetà que de fa tants anys reclama, pacíficament, un poble injustament oblidat.

(Nota: aquestes reflexions van ser publicades a l’Avui en forma d’article el 17.01.05)

Adjunto algunes de les intervencions que he dut a terme al Parlament Europeu en relació a aquesta qüestió:

Debat sobre Tibet, 26 octubre 2006

Relacions UE-Xina, 6 setembre 2006

Taiwan, 18 maig 2006

Perspectives relacions comercials UE/Xina, 29 setembre 2005

Vulneració de drets religiosos a la Xina, 8 setembre 2005

Relacions UE, Xina i Taiwan i seguretat a l’extrem Orient, 6 julio 2005

Situació al Tibet, 10 març 2005

Foto: Actes de commemoració del 40 aniversari de l’ocupació xinesa del Tibet (bandera xinesa i desfilada militar al Potala, a Lhasa). Font: BBC 

De nou Uribe, President de Colòmbia, es veu acorralat per les denuncies de vincles entre el seu govern i el paramilitarisme, aspecte aquest que de fa temps venen denunciant nombroses ONG i que alguns diputats i diputades hem portat en reiterades ocasions al Parlament Europeu. Per tot plegat, i arran de les continues informacions en aquest sentit que van sorgint, he presentat una pregunta a la Comissió demanant si en el context actual té sentit continuar duent a terme una cooperació privilegiada amb el govern colombià, almenys fins que no s’esclareixin els fets i les responsabilitats, inclosa de l’actual vicepresident Santos. La reflexió s’imposa, així com la revisió de l’estratègia de la UE envers Colòmbia. (segueix…)

Crònica de Pilar Lozano per a El Pais (17 de maig de 2007), des de Medellín:

La crisis por los lazos con los paramilitares golpea de lleno a Uribe

El ex jefe de la milicia implica al vicepresidente y al ministro de Defensa de Colombia

PILAR LOZANO -, El Pais, Medellín – 17/05/2007

El ex jefe de los paramilitares de Colombia, Salvatore Mancuso, detenido en Medellín, ha echado mucha leña al fuego en el escándalo por la vinculación de políticos, policías y militares con esta organización. Mancuso ha acusado al vicepresidente del Gobierno de Álvaro Uribe, Francisco Santos, de sugerirle que creara un frente paramilitar en Bogotá, y al ministro de Defensa, Juan Manuel Santos, de haberle pedido ayuda para "tumbar" al ex presidente Ernesto Samper.

El ex jefe de los paramilitares de Colombia Salvatore Mancuso, detenido en Medellín, ha echado mucha leña al fuego en el escándalo por la vinculación de políticos, policías y militares con esta organización. Mancuso ha acusado al vicepresidente del Gobierno de Álvaro Uribe, Francisco Santos, de sugerirle que creara un frente paramilitar en Bogotá, y al ministro de Defensa, Juan Manuel Santos, de haberle pedido ayuda para "tumbar" al ex presidente Ernesto Samper.

"Paramilitarismo de Estado", se leía en la pantalla del ordenador de Mancuso al empezar ayer su quinta declaración ante los fiscales en Medellín. Es la tesis que ha sostenido durante los últimos dos días: "Desde arriba", dijo Mancuso, se apoyó el paramilitarismo, un grupo que según las ONG cometió 18.000 crímenes entre 1988 y 2003 y que despojó a miles de campesinos de sus tierras. "Fue un plan orquestado por los poderes económicos (…). Ponían el dinero, un dinero que favorecía a los políticos y al Ejército, que disparaba a quien se opusiera, fuera guerrillero o no", declaró el ex jefe para.

Mancuso, que era ganadero antes de unirse a las milicias de ultraderecha, aseguró que llegó a ser "uno más" dentro de una brigada del Ejército regular colombiano. Habló de generales que defendieron el ideario de las Autodefensas Unidas de Colombia (AUC) y de que los paras trabajaron con manuales de contrainsurgencia y objetivos entregados por el Ejército.

En su declaración involucró a dos de los principales escuderos del presidente Uribe: el vicepresidente, Francisco Santos, y el ministro de Defensa, Juan Manuel Santos. Son primos hermanos y pertenecen a una de las familias más influyentes de Colombia, los Santos, propietarios del diario El Tiempo.

Del vicepresidente dijo que se reunió varias veces con los paras, que se mostró muy cercano a su proyecto, y que pidió la creación de una división paramilitar para hacer frente a la guerrilla en el centro del país, especialmente en Bogotá. Del ministro aseguró que visitó a Carlos Castaño -el fallecido jefe máximo de los paras- para plantearle un pacto para "tumbar", dar una especie de golpe de Estado, contra el ex presidente Ernesto Samper (1994-1998), implicado en un escándalo por la financiación de su campaña con fondos del más poderoso cartel de la cocaína en ese momento: el de Cali. Uribe defendió a sus hombres. "Confío en su consistencia moral", afirmó. Y recordó que ambos habían hablado ya de sus encuentros con los paras, el vicepresidente para buscar acuerdos de paz y el ministro como periodista y abanderado en la lucha contra los secuestros. Pero perdió los papeles cuando los periodistas le recordaron que ha defendido equivocadamente a algunos implicados en este escándalo, Por sus vínculos con los paras ya han sido procesados o implicados más de una docena de parlamentarios -socios políticos del uribismo-, dos gobernadores y 25 alcaldes, además de altos cargos de la policía y el Ejército. Mancuso también involucró a Mario Uribe, primo del presidente.

Para los cercanos al vicepresidente, la acusación de Mancuso es parte de una campaña orquestada por la familia de la ex ministra de Exteriores María Consuelo Araujo, que tuvo que dimitir hace unos meses después de que su hermano (senador) fuera detenido, y su padre fuera declarado prófugo. "Pilatos", calificó la ex ministra a Francisco Santos, después de que éste influyese en Uribe para acelerar su salida del Gobierno. Por otro lado, Mancuso afirmó que durante el Gobierno de César Gaviria (1990-1994) se propiciaron las condiciones para la actividad del narcotráfico y el paramilitarismo.

[Por otra parte, el policía colombiano John Frank Pinchao, uno de los 57 rehenes canjeables en manos de las guerrillas de las FARC, apareció con vida más de ocho años después de ser secuestrado en la ciudad selvática de Mitú, 660 kilómetros al este de Bogotá. Al parecer, el suboficial logró fugarse mientras se desarrollaba una operación antidroga en la zona].

Foto: l’ex-cap paramilitar Salvatore Mancuso entra dimarts passat a la fiscalia de Medellin. Font: AP/El Pais