Raül Romeva i Rueda

REFLEXIONS PERISCÒPIQUES

Pesca: el Consell de la UE estableix quotes que novament afavoreixen la gran industria

1

Ja fa temps que diferents col·lectius científics, ONG i determinats sectors d?institucions polítiques denuncien el que ja sembla ser una pràctica habitual del Consell de Ministres de Pesca de la UE: el seguidisme dels interessos curterministes de determinats sectors gens escrupulosos de la industria. I és que, un cop més, aquest organisme acaba d?adoptar una decisió en relació a les quotes de pesca per a l?any 2007 completament irresponsables des del punt de vista de garantir la supervivència de nombroses espècies, menystenint així nombroses recomanacions científiques. Aquest any, a més,  (segueix…)

cal destacar com a aspectes especialment negatius la reintroducció de la pesca elèctrica en la zona del Mar del Nord ?sistema gens selectiu que provoca greus danys a les poblacions de taurons i ratjades­-, o la decisió de reobrir la pesquera de l?anxova argumentant ?motius de caire científic? (els mateixos que usen al Japó per justificar la caça de la balena). Organitzacions com WWF/Adena, Oceana o Greenpeace van lamentar aquesta nova decisió del Consell que de ben segur tindrà greus conseqüències sobre el futur dels nostres mars, i especialment per la molta gent que en viu.

Noticia segons El Pais:

Las cuotas de pesca fijadas por la UE ignoran los informes científicos

Especies como la anchoa, la merluza, el bacalao o las cigalas están amenazadas

El Pais. N. JUNQUERA / M. C. BELAZA – Madrid – 23/12/2006  

Los científicos y los ecologistas habían hablado, pero la Unión Europea ha desoído sus advertencias. Los cálculos de los expertos indican que cuotas pesqueras como las acordadas por los ministros de pesca de la Unión para 2007 amenazan las reservas de anchoa, merluza, bacalao, gallo, cigala, rape y lenguado. Los ecologistas aseguran que las nuevas cuotas, lejos de recortar las capturas, las aumentan, y que han prevalecido los intereses de la industria sobre la protección de los recursos marinos. En especial, critican la "pesca científica" de la anchoa, la especie más amenazada. 

Éste es el último siglo en el que habrá marisco, según un exhaustivo informe fruto de cuatro años de investigación sobre la acelerada pérdida de especies marinas publicado hace apenas un mes en la prestigiosa revista científica Science. Los criaderos se agotan, y el conjunto de la fauna pesquera está en peligro. Sin embargo, la Unión Europea acaba de aprobar una cuota de 82.540 toneladas para la captura de cigala, de las que 126 corresponden al Cantábrico. Los científicos y ecologistas habían pedido que se dejase descansar a este marisco durante un año en el Cantábrico y en Portugal: una cuota cero.

Oceana, la organización ecologista para la prevención de océanos, afirma que la enorme presión ejercida por España, Francia, Portugal y Polonia ha provocado que la UE haya aprobado unas cuotas de pesca "desmesuradas y desastrosas", que ponen en grave peligro especies sobreexplotadas. "El mes pasado un estudio científico subrayó el riesgo global de colapso si las pesquerías continuaban con la misma gestión", señala Ricardo Aguilar, director de Investigación de Oceana. "¿Cómo pueden los Estados ignorar esto? ¿Quieren ser responsables de que las próximas generaciones vivan en un mundo de océanos vacíos?", pregunta.

El estudio de Science, augura el agotamiento total de la pesca en 2048. Y para los incrédulos aporta un dato: el 30% de las especies marinas que se pescaban en 1950 ya se han colapsado.

"Las cuotas que acaba de poner la UE son incluso superiores a las de los años 90, cuando los reservas estaban mejor", señala Aguilar. "Lo único que pedimos es que se haga caso a los datos científicos. A los Gobiernos les dan igual las evidencias. No hacen caso y piden pescar más peces incluso de los que quedan en el agua. Juegan a superar al Ejecutivo anterior y no se dan cuenta de que si quedan 30.000 anchoas, ellos no pueden pedir 35.000. Vamos muy mal".

Anchoa. La pesquería de la anchoa en el Golfo de Vizcaya debería permanecer cerrada, según las asociaciones ecologistas, hasta que el stock consiga recuperarse. La UE ha prohibido las capturas, en principio, pero permite que entre el 15 de abril y el 15 de junio haya campañas experimentales de hasta un máximo de 28 barcos (20 franceses y 8 españoles), con científicos a bordo. Las capturas de esos buques se comunicarán a Bruselas cada 15 días y se interrumpirán cuando haya suficientes muestras. La UE decidirá entonces si continúa o no la veda de la anchoa.

"Los últimos informes sobre la anchoa son muy contundentes, es una especie que no se está recuperando y hay que cerrar el golfo de Vizcaya. Por eso, esto de la pesca experimental de la anchoa me parece un eufemismo y un engaño, como el de la caza científica de ballenas en Japón. ¿Por qué dicen cuántos barcos van y no cuánto van a pescar?", se pregunta Juan López de Uralde, director ejecutivo de Greenpeace España. "Es una broma de mal gusto", añade Aguilar, director de investigaciones de Oceana. "Esto no es más que un acuerdo de última hora para contentar a Francia, que podrá pescar de forma camuflada. Lo de la pesca científica de la anchoa es como ir a investigar ahora si hay urbanizaciones en Marbella".

– Merluza. El Consejo Internacional para la Exploración del Mar (ICES) revela en su último informe que hay "buenas noticias" para la merluza del norte, que parece haberse recuperado un poco tras agotarse casi totalmente a finales de los 90. La recuperación ha animado a los ministros de pesca de la Unión Europea a aumentar en un 20%, hasta las 8.708 toneladas, la cuota para este pescado en el Atlántico Norte.

Para Greenpeace, el entusiasmo es excesivo y hubiese preferido un aumento de la cuota de sólo un 5%. Oceana ha pedido por quinto año consecutivo el cierre de la pesquería en aguas ibéricas y del Golfo de Vizcaya porque considera que el stock está fuertemente sobreexplotado. Y el Consejo Internacional para la Exploración del Mar (ICES) proponía, pese a todo, 17.000 toneladas menos de lo que finalmente ha aprobado la Unión Europea para todo el territorio de pesca de este pescado.

– Bacalao. El ICES propuso una cuota cero para el bacalao del norte este año y lo ha vuelto a proponer para el que viene, pero la Unión Europea no ha cerrado su captura. Oceana asegura que sólo los stocks de Noruega y el Ártico están en una mejor situación, y que sólo en estos caladeros debería permitirse una captura moderada. Sin embargo, las cuotas previstas por la UE autorizan la captura de miles de toneladas.

– Gallo, Rape y Lenguado. Ninguna de las cuotas fijadas por la Unión Europea para estos tres pescados coincide con las recomendaciones científicas. Ni las 26.224 toneladas fijadas para el gallo -los ecologistas pedían 17.700-, ni las 56.105 que los ministros de pesca de la UE han dejado para el rape, 8.000 más de lo recomendado por los científicos, ni las 29.972 fijadas para el lenguado, 6.000 más de lo que piden los ecologistas.

Tiburones en la lista roja

Sólo algunas especies de tiburón tienen sistemas de cuotas de pesca. Oceana, organización internacional que trabaja para proteger y recuperar los océanos del mundo, había pedido una cuota cero para dos especies de tiburón en peligro de extinción: la mielga y el cailón o marrajo sardinero, pero la Unión Europea ha fijado finalmente unas cuotas de 3.669 toneladas en el caso de la mielga y 174 para el cailón.

También, el Consejo Internacional para la Exploración del Mar (ICES) había aconsejado a todos los países del Atlántico Nordeste que no permitieran capturas de estas dos variedades debido a lo vulnerables que son a la sobreexplotación.

Ambas especies están "en peligro crítico de extinción", según la Lista Roja de la Unión Mundial para la Conservación de la Naturaleza.

Los Estados miembros de la UE han propuesto que se regule su comercio incluyendo a las dos especies en el Apéndice II de la Convención Internacional sobre el Comercio de Especies Amenazadas de Fauna y Flora (CITES). Sin embargo, España, según denuncia Oceana, se mostró contraria al control del comercio de estas especies a través de CITES y no ha respaldado la propuesta.

La Mielga es un tiburón pequeño de costa que ha sido capturado "hasta casi su desaparición", según denuncia Ricardo Aguilar, director de investigación de Oceana Europa.

El cailón o marrajo sardinero es un tiburón oceánico altamente migratorio, pariente del gran tiburón blanco capturado accidentalmente en algunas pesquerías de túnicos y pez espada.

Foto: manifestació de WWF/Adena a Brussel.les el passat 21 de desembre davant la seu del Consell. Font: WWF/Adena

Emissions: el pla d’aviació de la UE novament aigualit

1

Segons que ens comunica na Caroline Lucas, eurodiputada verda (Anglaterra) responsable de fer el seguiment de les qüestions relacionades amb el canvi climàtic, així com ponent de la posició del Parlament Europeu sobre la legislació europea relativa a la incorporació del transport per avió en les quotes sobre emissions de CO2 (veure Estrasburg juliol06: Contaminació aèria, català, franquisme i CIA ), la darrera proposta que fa la Comissió sobre la qüestió fa una passa enrera en moltes de les exigències que se li feien des del Parlament Europeu. Així, l’esborrany presentat exclou  (segueix…):

tots els vols que surtin o que vagin cap a destinacions de fora de la UE. Amb aquesta exclusió es redueix a 44 milions de tones de carboni que s’estalviaran d’emetre d’ara fins el 2020, mentre que si incorporessim a la llista tots els vols, tants els de dins la UE, com els externs, arribariem a estalviar fins a 183 milions de tones. Molta declaració, per tant, davant el canvi climàtic, pero poca voluntat de fer-hi front de manera radical. Segons la nota que va emetre la mateixa Caroline Lucas:

Emissions trading: EU aviation plan ‘a watered down disaster’

LEAKS of European Commission proposals to include airlines in the EU’s emissions trading scheme suggest the Commission has backed down on key elements of the legislation, severly undermining its potential impact on reducingclimate change, the European Parliament’s spokesperson on aviation and climate change has warned.Last-minute wrangling between members of the European Commission seems to have ripped the guts out of the legislative proposals, said Caroline Lucas, who drafted the European Parliament’s position on aviation and climatechange, today. Draft legislation due to be published by the European Commission tomorrow will exclude all flights originating from or flying to non-EU destinations, and will allow the airlines to make windfall profits from trading permits given to them for free ? and at the same time contribute to rising emissions from non-CO2 sources.

Dr Lucas said:"If the Commission limits the scope to flights within the EU, it will undermine the environmental integrity of the scheme: just 44 million tonnes of carbon will be saved by 2020 compared to 183 if non-EU flights are included." The market pressure arising from such confined coverage will be insufficient to meaningfully influence aircraft design towards the cleanest, most efficient technologies – falling far short on the incentivising potential of a global emissions trading scheme, she added. The Commission’s proposals will call for airlines operating flights within the EU to be incorporated into the existing emissions trading mechanism. They will be given 6ver 90 per cent of their ‘pollution permits’ for free (allowing them to generate billions in windfall receipts from their sale, according to research published by the Institute for Public Policy research in the UK this week) ? and be allowed to increase their emissions annually as long as other industries reduce theirs.

Dr Lucas said:
"
This is effectively going to reward the airlines for their contribution to climate change, and allow them to increase total greenhouse emissions. "As well as the CO2 they emit, airlines produce other greenhouse gases meaning their total contribution to climate change is between two and four times greater than other industries ? yet these proposals take no meaningful account of these non-CO2 emissions."The proposals require adoption by the European Parliament before taking effect, but MEPs are unlikely to endorse them while they run completely counter to their clearly stated view that all flights into and out of the EU should be included, and that the non-CO2 emissions should be taken into account. Dr Lucas added: "These proposals flatly contradict the position adopted by the European Parliament in July, which expressly calls for all flight landing or taking off from EU airports to be included, whatever their origin or destination.   "This is an issue on which the Parliament must endorse proposals before they take effect and, as author of the Parliament’s position, I will be pressing strenuously for our view to prevail." She concluded: "These measures are supposed to be about combating aviation’s growing contribution to climate change ? but they do no such thing in theircurrent form. There is no political, legal or economic reason for theconcessions to the airlines the Commission has made ? and they must reverse them before they will be either acceptable to MEPs or effective in the fight against climate change."

Font foto: BBC

Sàhara occidental i Pla Baker: fracàs en el si de l’Assemblea de NNUU

0

Davant el fracàs de la passada sessió de l’Assamblea General de l’ONU en la qual no es va poder aprobar una proposta del govern algerià en relació a la situació del Sàhara Occidental, he impulsat una pregunta parlamentària al Consell. Adjunto la noticia sobre la decisió a l’Assemblea General i, seguidament, la pregunta que he presentat al Consell. (segueix…)

Noticia:

Libération (Casablanca), Publié sur le web le 17 Décembre 2006

Mohamed Jaabouk

Les deux tiers des membres de l’Assemblée générale de l’ONU ont rejeté un projet de résolution algérien concernant la question du Sahara. 31 pays n’ont pas participé à l’opération de vote et une forte majorité a opté pour l’abstention : 91 pays. Un chiffre qui est nettement supérieur à celui enregistré (72 en octobre dernier) lors des travaux de la quatrième commission des Nations unies.

Nombreuses sont, en effet, les délégations qui se sont abstenues. L’ensemble des Etats arabes ont tourné le dos au projet algérien. Idem pour une majorité de pays africains. Lors du vote à la quatrième commission, une minorité composée de 19 pays africains, sur plus de cinquante que compte l’UA, avaient soutenu la résolution algérienne. La participation d’une forte délégation marocaine aux travaux du Sommet Afrique-Amérique du Sud, tenu récemment au Nigeria a été accueillie favorablement par les délégations présentes à cette rencontre.

Un fait assez révélateur de la tendance qui commence à se dessiner et compte bien des partisans au sein de l’Union Africaine, appelant à un retour du Royaume dans les instances de l’UA. Logique, Rabat est un membre fondateur de l’Organisation de l’Unité Africaine.

A New York, des puissances mondiales ont également opté pour l’abstention. C’est le cas notamment de l’Espagne, la France et les Etats-Unis. Trois pays qui ont une influence déterminante sur l’évolution du dossier de la question du Sahara. La Chine, un autre membre permanent du Conseil de sécurité, l’Australie, l’Inde, l’Indonésie, les Philippines, le Brésil ainsi qu’un grand nombre de pays d’Amérique latine et d’Asie se sont aussi rangés du côté de la raison et refusé de cautionner le projet de résolution algérien qui s’écarte de l’esprit de la récente résolution 1720 du Conseil de sécurité, adoptée fin octobre par les Quinze, qui avaitappelé "les parties et les Etats de la région à continuer à coopérer pleinement avec l’Organisation des Nations unies pour mettre fin à l’impasse actuelle et aller de l’avant vers une solution politique". Ce nouveau vote de l’Assemblée générale de l’ONU est un échec cuisant de la diplomatie algérienne qui continue de s’accrocher au Plan Baker II.

De son côté le secrétaire général de l’ONU, Kofi Annan, dans son rapport du 16 octobre, avait appelé les parties "à entamer des négociations sans conditions préalables en vue de parvenir à une solution politique juste, durable et mutuellement acceptable".

Pregunta presentada a la Consell:

La question du règlement de la situation au Sahara Occidental demeure dans les feux de l´actualité et les refus persistants du Maroc d´appliquer les solutions proposées par la communauté internationale relancent la question du statut quo dans la région.

La résolution 1720 (octobre 2006) du Conseil de Sécurité de l?ONU, valide aussi bien le Plan de règlement de 1990 que le plan de paix pour l?autodétermination du peuple du Sahara occidental initié par James Baker, et approuvé à l?unanimité par le Conseil de sécurité par la résolution 1495 (2003) comme étant la solution politique optimale pour le règlement de la question du Sahara occidental. La communauté internationale continue à considérer que toute solution qui ne garantirait pas le droit du peuple sahraoui à l?autodétermination contreviendrait aux principes de la Charte des Nations unies et à la résolution 1514 (1960). Le 14 décembre 2006, les deux tiers des membres de l´Assemblée générale de l´ONU ont rejeté un projet de résolution algérien concernant la question du Sahara (31 pays n´ont pas participé au vote et 91 ont opté pour l´abstention. L´AG NU a réaffirmé cependant la responsabilité de l´ONU vis à vis du peuple du Sahara Occidental (A/61/415).

En sachant que l?absence de progrès dans le règlement du différend sur la question continue de provoquer des souffrances pour le peuple du Sahara occidental, que ce différend demeure une source d?instabilité potentielle dans la région, qu´il fait obstacle au développement économique du Maghreb et qu?une solution politique est indispensable.

Quelle est la position du Conseil par rapport à la proposition de résolution déposée par l´Etat Algérien ?

Le Conseil soutient-il le plan Baker ?

Foto: James Baker. Font: BBC

Pena de Mort a Líbia: una provocació perillosa

2

En resposta a la decisió d’ahir del Tribunals de Libia de condemnar a mort a cinc infermeres búlgares i un metge palestí acusant-les d’haver infectat amb el virus de la SIDA a 426 infants (ahir s’hi referia també en Francesc en resposta al meu apunt sobre Islamofòbia i Racisme a la UE), hem difós el següent comunicat de condemna (versió en castellà més avall):

Raül Romeva lance un Appel urgent pour la libération des cinq infirmières bulgares et du médecin palestinien emprisonnés en Libye. (segueix…)

Christiana Malinova Valcheva, Valia Georgieva Cherveniashka, Nasia Stoitcheva Nenova, Valentina Manolova Siropulo, Snezhana Ivanova Dimitrova, infirmières bulgares et Ashraf Ahmad Jum’a, médecin palestinien, sont enfermés dans les prisons Lybiennes depuis plus de 7 ans.

Le 9 février 1999, les cinq infirmières bulgares et le médecin palestinien ont été arrêtés et accusés d´avoir inoculé le virus du SIDA à 426 enfants à la fin des années 1990 alors qu´ils ont toujours plaidé leur innocence. Ils furent condamnés à mort en première instance il y a deux ans à Benghazi suite a des extorqués sous torture. Le 25 décembre 2005, les condamnations ont été cassées par la Cour Suprême qui a ordonné l´organisation  d´un nouveau procès qui s´est tenu de mai à novembre à Tripoli. 

D´éminents spécialistes libyens et internationaux (dont le professeur Luc Montagnier qui fut le premier à détecter le virus du SIDA – prouvant que les enfants étaient infecter avant l´arrivée des six à Benghazi) ont confirmé que ces accusations n?étaient pas fondées. 

En Libye, l’abolition de la peine capitale est annoncée depuis plus de quinze ans comme un objectif. L’article 8 de la Grande Charte Verte des droits de l’Homme de l’Ere Jamahiriyenne dispose que « le but de la société jamahiriyenne est d’abolir la peine de mort ». Le colonel Kadhafi, à la tête du pays, a d?ailleurs déclaré, à plusieurs reprises, son opposition à la peine capitale. Pourtant, la peine de mort est toujours là et prévue dans nombre de cas.

Mardi, en confirmant la condamnation à la peine de mort des cinq infirmières et du médecin, la Lybie vient de rappeler son attachement à la peine capitale.

De plus, Maîtres Emmanuel Altit, Antoine Alexiev, Mariela Petrova, Ivan Paneff, avocats au Barreau de Paris et défenseurs des infirmières, ont rencontré les plus grandes difficultés à exercer leur mission : refus de visa, empêchement de se rendre en Libye, impossibilité d?accéder à la copie intégrale du dossier? Avocats sans frontières parle d?un véritable assassinat judiciaire.

Nous demandons aux autorités libyennes de ne pas appliquer la peine prononcé et de liberer immédiate de Christiana Malinova Valcheva, Valia Georgieva Cherveniashka, Nasia Stoitcheva Nenova, Valentina Manolova Siropulo, Snezhana Ivanova Dimitrova et Ashraf Ahmad Jum’a.

(versió en castellà)

COMUNICADO DE PRENSA – Bruselas, 20 de Diciembre 2006 

Raül Romeva y Hélène Flautre hacen un llamamiento para la liberación de las cinco enfermeras búlgaras y del médico palestino encarcelados en Libia.  

Los eurodiputados Verdes, Raül Romeva y Hélène Flautre hacen un llamamiento para la liberación de las cinco enfermeras búlgaras y del médico palestino encarcelados en Libia. 

Christiana Malinova Valcheva, Valia Georgieva Cherveniashka, Nasia Stoitcheva Nenova, Valentina Manolova Siropulo, Snezhana Ivanova Dimitrova, enfermeras búlgaras, y Ashraf Ahmad Jum’a, médico palestino, están encerrados en las cárceles líbias desde hace 7 años.

El 9 de febrero de 1999, las cinco enfermeras y el médico palestino han sido detenidos y acusados de haber infectado con el virus del SIDA a 426 niños a finales de los años 90, tras haber proclamado siempre su inocencia.  

Fueron condenados a muerte en primera instancia hace dos años en Benghazi, después de declarar bajo tortura. El 25 de diciembre de 2005, las condenas fueron anuladas por la Corte Suprema que ordenó la organización de un nuevo proceso que tuvo lugar de mayo a noviembre en Trípoli.

Eminentes especialistas libios e internacionales (entre los cuales se encuentra Luc Montagnier, que fue el primero en detectar el virus del SIDA, demostrando como los niños fueron infectados antes de su llegada a Benghazi) han confirmado que estas acusaciones no estan fundadas. 

En Libia, la abolición de la pena capital fue anunciada hace más de quince años como un objetivo. El artículo 8 de la gran carta verde de los derechos humanos de la Era Jamahiriyena afirma que el ?objetivo de la sociedad jamahiriyena es el de abolir la pena de muerte. El coronel Kadhafi ha declarado de hecho varias veces su oposición a la pena capital. A pesar de ello, la pena de muerte aún sigue allí prevista en muchos casos.  

El martes, confirmando la condena a la pena de muerte de las cinco enfermeras y del médico, Libia acaba de recordar que sigue aplicando la pena capital.

Además, Emmanuel Altit, Antoine Alexiev, Mariela Petrova, Ivan Paneff, abogados del Barreau de París y defensores de las enfermeras, han encontrado muchas dificultades para ejercer su misión: negación del visado, prohibición de viajar a Libia, imposibilidad de acceder a la copia integral del sumario? Abogados sin fronteras habla de un verdadero asesinato judicial.

Pedimos a la autoridades Libias que no apliquen la pena establecida y ordenen la liberación inmediata de Christiana Malinova Valcheva, Valia Georgieva Cherveniashka, Nasia Stoitcheva Nenova, Valentina Manolova Siropulo, Snezhana Ivanova Dimitrova y Ashraf Ahmad Jum’a.

Font foto: BBC

Estratègia o Tragèdia Marina Europea?

0

En un apunt anterior comentava la postura del Parlament Europeu en relació a la Directiva sobre l’Estratègia Marina Europea (Resultats/valoració votacions sobre estratègia marina, mercuri i control tràfec aeri: legislar en favor del Medi Ambient). Ahir els Ministres de Medi Ambient van arribar a un acord de text final certament diluït i excessivament ambigu de tal manera que dificilment podrà garantir allò que teòricament pretén, és a dir assolir ‘un bon estat ambiental de les aigües de totes les regions marines europees per a l’any 2021’. El text adoptat, per altra banda, no té en compte les recomanacions que fèiem des del Parlament Europeu. Diverses ONG parlen de "tragèdia", més que d’estratègia marina europea (veure p.e. aquesta nota de Seas at risk). Per tot plegat he presentat avui una pregunta a la Comissió en els termes següents: (segueix…)

La organización WWF/Adena critica a los Ministros de Medioambiente de la UE por el acuerdo adoptado ayer sobre la Directiva para una Estrategia Marina Europea, por su falta de compromiso para salvaguardar el medioambiente marino. El objetivo de esta nueva Directiva es conseguir un ?buen estado ambiental? en las aguas de todas las regiones marinas de Europa antes del año 2021. Según WWF/Adena los Estados Miembros han desvirtuado el espíritu de la Directiva al comprometerse únicamente en ?intentar conseguir? en vez de realmente ?conseguir? un buen estado ambiental para nuestros mares y océanos. Así, los Estado Miembros limitan su compromiso a tomar medidas para proteger el medio marino solo cuando sea ?razonable y factible? y siempre que no incurra en un ?coste desproporcionado?.  Leído en su integridad, el acuerdo se asemeja más a un compromiso débil y poco ambicioso que a un firme compromiso para proteger nuestros mares, eclipsando cualquier mejora que  los Ministros de Medioambiente hayan adoptado sobre la propuesta de la Comisión. Incluso algunos destacados objetivos ambientales, ya presentes en convenios internacionales y regionales, así como principios aceptados de buen gobierno – el principio de precaución, por ejemplo ?, han sido eliminados o ignorados por el Consejo, a pesar de que tanto la Unión Europea como los Estados Miembros han ratificado estos compromisos.

¿Como explica la Comisión que este acuerdo no contenga los objetivos ambientales de base tan necesarios para obtener una mejor futura Política Marítima de la UE? ¿Qué motivos alega la Comisión para no haber incluido en el acuerdo objetivos presentes en convenios internacionales y regionales que fueran ya ratificados por la UE y por los Estados Miembros? ¿Qué medidas va a emprender la Comisión para  intentar que se negocie un mejor acuerdo?

Font foto: seas at Risk 

Islamofòbia i Racisme a la UE

1

Preocupants els resultats que presentava ahir l’observatori sobre Racisme i Xenofòbia de la UE en relació a la discriminació social i laboral que pateix la població musulmana a la UE (que suposa el 3.5% de la població total de la UE). En concret, i segons la nota de premsa que han fet pública des del mateix Observatori:

El informe ?Muslims in the European Union: Discrimination and Islamophobia? (Musulmanes en la Unión Europea: discriminación y xenofobia)(…) presenta datos sobre la discriminación que afecta a muchos musulmanes en el trabajo, la educación y la vivienda. La islamofobia se manifiesta de diversas formas, que pueden ir de  (segueix…)

amenazas verbales a agresiones físicas a personas y propiedades. El informe subraya que el alcance y la naturaleza de la discriminación y los incidentes de islamofobia contra los musulmanes europeos están poco documentados y pocas veces se comunican. En el informe del EUMC se recomienda, por ello, que los Estados miembros mejoren el sistema de notificación de incidentes y apliquen medidas para contrarrestar con mayor eficacia la discriminación y el racismo. La discriminación es ilegal y puede provocar que los musulmanes dejen de sentirse europeos.  

«En este informe se presentan los datos que dan una idea del alcance de la discriminación que sufren los musulmanes europeos» afirma Beate Winkler, Directora del EUMC. «Subraya su vulnerabilidad ante la discriminación, y demuestra que es necesario actuar seriamente para garantizar a todos los musulmanes europeos el derecho a un tratamiento equitativo y a la misma calidad de vida de que disfrutan los demás europeos. El informe evidencia que los musulmanes, junto con otros inmigrantes y grupos minoritarios, sufren con frecuencia distintas formas de discriminación que merman sus posibilidades de empleo, y afectan a sus logros en el área educacional o sus condiciones de vida. Ello puede provocar un sentimiento de frustración y hacerles sentirse al margen de la UE».

En el informe se citan ejemplos de actos de islamofobia, que van de insultos a agresiones físicas, pasando por actos incendiarios. «Comportamientos así están fuera de la legalidad. Es necesario un liderazgo político firme que garantice un tratamiento equitativo a todos los europeos, independientemente de su origen» afirmó Beate Winkler.

El informe subraya que solo un Estado miembro ?el Reino Unido- hace públicos datos de justicia penal que identifican específicamente a los musulmanes como víctimas de incidentes de motivación racista.

Anastasia Crickley, Presidenta del Consejo de Administración del EUMC, observó que nuevamente resulta difícil aprehender la naturaleza exacta de la discriminación sufrida por los musulmanes europeos, dada la inexistencia o escasez de datos oficiales: «La eficacia de la labor de la EUMC ayudando a los gobiernos a elaborar políticas efectivas contra la discriminación y la xenofobia pasa por saber a qué problemas nos enfrentamos. El hecho de  que muchos Estados miembros no hayan recopilado los datos adecuados hace muy difícil desarrollar políticas viables contra el racismo».

El EUMC relaciona múltiples ejemplos de buenas prácticas de gobiernos locales o nacionales, ONG u otros, tomados de varios Estados miembros. El informe, no obstante, propone varias medidas prácticas que pueden adoptarse. El EUMC considera que mejorar el rendimiento escolar, no discriminar a la hora de contratar, garantizar un acceso idéntico a la vivienda y promover la participación en la vida pública son otras tantas cuestiones que deben abordarse prioritariamente, particularmente a escala local y regional. El EUMC invita a todos los Estados miembros a aplicar las directivas contra la discriminación de la UE, y a asegurarse de que los organismos que se han creado en cada Estado miembro para fomentar la igualdad disponen de los recursos necesarios.

El informe presenta una visión de conjunto de la situación de los musulmanes en los 25 Estados miembros de la UE siguiendo a las publicaciones del EUMC sobre la situación de los judíos, los roma y otros grupos en la UE. Presenta la documentación de que se dispone y analiza los datos estadísticos. Demuestra que los musulmanes, como grupo, están sobrerrepresentados en los sectores peor remunerados de la economía. Sus resultados educativos, en general, suelen estar por debajo de la media, y sus tasas de desempleo por encima. Suelen estar desproporcionadamente representados en zonas con peores condiciones de alojamiento.

El EUMC publica al mismo tiempo otro estudio, ?Perceptions of Discrimination and Islamophobia?, que se basa en entrevistas en profundidad realizadas a miembros de organizaciones musulmanes y grupos musulmanes de jóvenes en diez Estados miembros de la UE. Las entrevistas componen un cuadro de las opiniones, sentimientos, miedos, frustraciones pero también esperanzas de futuro que comparten muchos musulmanes de la UE.

«La integración es un proceso de doble sentido. Muchos musulmanes europeos reconocen que tienen que esforzarse por comprometerse más en la sociedad. Al mismo tiempo, los líderes políticos europeos deben hacer un mayor esfuerzo por promover un diálogo intercultural serio y enfrentarse al racismo, la discriminación y la marginalización de forma más efectiva» dijo Beate Winckler. «La discriminación y el racismo son ilegales. El principal reto radica en reforzar la cohesión en las sociedades europeas, lo que significa respetar la diversidad, defender los derechos fundamentales y garantizar la igualdad de oportunidades para todos nosotros.»

Nota 1:

Els informes ?Muslims in the European Union: Discrimination and Islamophobia? y ?Perceptions of Discrimination and Islamophobia? es poden baixar des d’aquesta adreça. Tanmateix, l’adjunto com a afegit en aquest apunt.

Nota 2, sobre l’Observatori:

? La EUMC, con sede en Viena, fue creada en 1997 mediante del Reglamento del Consejo 1035/97 (CE). Es una agencia de la Unión Europea, cuyo principal objetivo consiste en recopilar y analizar información objetiva, fiable y comparable y elaborar dictámenes y conclusiones para ayudar a la Unión y sus Estados miembros en la formulación y aplicación de sus políticas contra los fenómenos racistas, xenófobos y antisemitas.

? En diciembre de 2006, el Consejo de Justicia y Asuntos de Interior de la Unión Europea acordó ampliar el mandato de la EUMC, que se convertirá a principios de 2007 en una Agencia de Derechos Fundamentales. Más información aquí.

Font foto: BBC

Homenatges a en Guti (publicat a El Punt 18/12/06)

0

El passat 10 de novembre es va fer l’acte formal d’entrega de la medalla d’or de la Generalitat a l’Antoni Gutiérrez Díaz, en Guti, i avui serà el Consell Català del Moviment europeu qui li retrà homenatge. Potser el primer que sobta és que algú com ell no l?hagués rebut encara. Que en Guti era una persona reàcia als homenatges ho sap tothom qui el coneixia. Tanmateix, això no vol dir que no se’ls mereixi. (Segueix…)

Hi ha molta altra gent molt més qualificada que jo mateix per fer una glosa de la figura d’en Guti. El seu historial és immens i, tal i com ja he dit en alguna altra ocasió, som moltes i molts els qui trobem a faltar que no se li hagi reconegut en vida tot el que va fer pel país i per Europa, però sobretot per a les persones, fidel al seu ideari eurocomunista.

No obstant, vaig tenir l’honor d’acompanyar-lo en les llistes d’ICV al Parlament Europeu els anys 94 i 99, honor que va derivar el 2004 en la responsabilitat de recollir el seu testimoni com a eurodiputat. Tasca gens senzilla, val a dir, tenint en compte on havia col·locat el llistó en Guti. Valgui com a dada el fet que, malgrat no haver pogut revalidar l?escó l’any 1999, va seguir treballant com si fos eurodiputat fins el punt que pels passadissos de Brussel·les des de diputats als bidells el saludaven amb un respectuós ‘senyor vicepresident’.

El cartell de la campanya del 94 resulta  prou il·lustratiu del tarannà del personatge: en Guti apareixia amb les mànigues de la camisa arremangades, mans a la feina, com sempre, i un eslògan prou clar, ‘som-hi’. Però en Guti no només era un incansable treballador, sinó que també era un convençut del debat, la contraposició d’idees i la defensa de les conviccions per la via de la dialèctica i l?argumentació. No poques vegades l’he vist capgirar votacions que, abans de la seva intervenció, estaven clarament determinades en el sentit contrari al qual ell plantejava. Poca gent, sens dubte, tenia i té la seva capacitat de convèncer. 

Coneixent en Guti crec que el millor homenatge que tots/es plegats/des li podem fer és seguir treballant per la justícia social, per la sostenibilitat i, sobretot, pel projecte europeu, tal i com ell estaria fent. Almenys aquest és, i seguirà essent, el meu petit homenatge personal. Tanmateix, em sembla de justícia, i una necessària mostra d?agraïment col·lectiu cap a la persona i la figura d’en Guti, que les màximes institucions catalanes, espanyoles i europees li reconeguin les moltes aportacions que ha fet per a l’enfortiment de la democràcia.

Foto: Entrega de la Medalla d’or a les netes i nets de’n Guti. Font: El Periodico.

Dur (però merescut) bye bye d’Annan a Bush

1

En el seu comiat, l’encara Secretari General de Nacions Unides, Kofi Annan, critica de manera implícita però contundent el President del Govern dels Estats Units, George Bush. La tensió entre l’administració nordamericana i la familia onusiana és tal que en els passadissos de Nova York s’escolta sovint la següent expressió: la solució és ‘fer fora els Estats Units de Nacions Unides, i a Nacions Unides dels Estats Units (put the US out of the UN, and the UN out of the US)’. Sigui com sigui, sembla que el nou Congrés nordamericà vol  (segueix…)

donar un gir en aquest assumpte, i ha començat per fer dimitir el falcó John Bolton, que no és poca cosa. Seria desitjable que, tal com demana Annan, els Estats Units recuperessin la via del multilateralisme, però si no ho fan, allò que hem d’exigir als nostres governants europeus és que, almenys, no els facin el joc i els deixin aillats en la seva irresponsable conducta internacional quan es tracta, entre d’altres assumptes, de combatre el terrorisme saltant-se de manera impune la legalitat internacional i els principis més bàsics de respecte dels drets humans i de la dignitat de les persones.

Annan lanza duras críticas a la Casa Blanca en su último discurso en EE UU

El secretario general de la ONU acusa de nuevo a Estados Unidos de unilateralismo y abuso de los derechos humanos a pocos días de su relevo

EFE – Naciones Unidas – 12/12/2006

 El secretario general de la ONU, Kofi Annan, ha recriminado a EE UU por abandonar el multilateralismo en sus acciones militares y por los abusos a los derechos humanos en nombre de la lucha contra el terrorismo. En su último discurso ante el público estadounidense en la biblioteca-museo Harry Truman, en Misuri, Annan elogió al presidente estadounidense, que ocupó el cargo entre 1945 y 1953, como un modelo para la política internacional estadounidense.

"Los estadounidenses necesitan hoy más que nunca, al igual que el resto de la humanidad, un sistema mundial que funcione y a través del cual los pueblos del mundo puedan enfrentarse juntos a los desafíos. Y para funcionar, el sistema aún pide a gritos un liderazgo estadounidense previsor, en la tradición de Truman", ha dicho Annan.

Annan, que abandonará su cargo a finales de diciembre, después de diez años de mandato, criticó las acciones unilaterales en EE UU, como es la invasión a Irak, y exhortó al país a volver al multilateralismo de las instituciones mundiales. "En el último siglo los estadounidenses han hecho mucho para construir un sistema multilateral efectivo, con la ONU como pilar central. ¿Lo necesitan menos hoy, o éste los necesita menos a ustedes, que hace 60 años?", ha dicho Annan.

El número uno de la ONU ha elogiado a Estados Unidos por haber dado siempre un ejemplo de democracia en el mundo, y le ha pedido que no pierda la oportunidad única que le ofrece como primera potencia del mundo para seguir afianzando los principios democráticos que están sujetos a limitaciones legales. Se refería a la invasión a Irak en marzo del 2003, una cuestión por las que tuvo grandes discrepancias con el gobierno del presidente George W. Bush, tras calificarla de "ilegítima" por no haber obtenido la autorización del Consejo de Seguridad. Por otro lado, Annan resaltó que EEUU ha sido un adalid en el movimiento a favor de los derechos humanos a nivel mundial, pero que sólo podrán mantener su liderazgo en esta esfera si mantienen estos principios también en la lucha contra el terrorismo.

Annan será sustituido por el surcoreano Ban Ki Moon, quien jurará su cargo el próximo 14 de diciembre, pero que empezará a asumir sus responsabilidades a partir del 1 de enero próximo.

Font foto: EFE

Resposta de la Comissió a la pregunta sobre el futur del sector vitivinicola

0

Ara fa uns dies comentava en l’apunt Armes, vi i President de la Generalitat la pregunta que havia presentat a la Comissió en relació a les perspectives de futur del sector vitivinicola en el marc de la Reforma que preveu dur a terme la Comissió (la pregunta és aquesta). Ara la Comissió ens ha respost el següent (segueix):

Respuesta de la Sra. Fischer Boel en nombre de la Comisión (23 noviembre de 2006) E-4366/06

La Comisión adoptó el 22 de junio de 2006 una Comunicación al Consejo y al Parlamento Europeo titulada «Hacia un sector vitivinícola europeo sostenible»(1). Su objetivo es dotar a la viticultura europea de un nuevo marco normativo que ayude al sector a afrontar los retos que tiene planteados, en particular en lo que se refiere a competitividad y adaptación a la demanda, preservando al mismo tiempo su contribución a nivel social y medioambiental, imperativos subrayados por Sus Señorías.

1. La normativa comunitaria actual se apoya en el principio de prohibición de nuevas plantaciones, que solo puede obviarse en casos específicos y siempre a condición de que el productor posea un derecho de plantación. La Comisión procede a efectuar controles periódicos para garantizar el cumplimiento de estas disposiciones por los Estados miembros y adopta las medidas necesarias si tal no es el caso. En este contexto, adoptó el 27 de julio de 2006 la Decisión 2006/554/CE(2) referida a España, por la que se introduce una corrección financiera total de 33,4 millones de euros para los ejercicios 2001 y 2002. En los próximos meses se tomará una decisión sobre los ejercicios siguientes.

2. En cuanto a la práctica del riego, conviene recordar que no está prohibida por la normativa comunitaria, sino que es una competencia nacional, a cuyo nivel puede efectivamente prohibirse.

3. La Comisión destaca en su Comunicación la necesidad de introducir en la normativa de este sector nuevas medidas que garanticen un mayor respeto del medio ambiente. Se tratará, en particular, de facilitar el respeto de las normas de uso de plaguicidas y fungicidas, así como las prácticas de cultivo racionales, como se ha hecho ya en la gran mayoría de los demás sectores agrícolas.

4. La Comisión propone también modificar el método de adopción de nuevas prácticas enológicas, así como el sistema actual de clasificación de los vinos. El objetivo perseguido es poder adoptar más rápidamente las nuevas prácticas enológicas admitidas por la organización internacional de referencia sobre este tema, la Organización Internacional de la Viña y el Vino (OIV) y de clasificar los vinos en dos categorías: vinos sin indicación geográfica y vinos con indicación geográfica. Esta nueva clasificación corresponderá mejor a la actual segmentación de la demanda en el mercado interior y, por su compatibilidad con los acuerdos internacionales sobre la propiedad intelectual (Acuerdo de la Organización Mundial del Comercio (OMC) sobre los Aspectos de los Derechos de Propiedad Intelectual relacionados con el Comercio (ADPIC)/Trade-Related Aspects of Intellectual Property Rights Agreement (TRIPS)), facilitará su reconocimiento y su defensa internacionales.

5. De resultas de la riqueza de su patrimonio histórico, se utiliza en la producción de los vinos comunitarios una enorme variedad de vides. La selección de las vides está regulada para la producción de vinos con indicación geográfica, lo que permite, en particular, mantener esta amplia variedad histórica. Esta selección es competencia de los Estados miembros. Por otra parte, están previstas algunas medidas de apoyo a la biodiversidad dentro del conjunto de medidas de desarrollo rural.

6. La actual organización común del mercado del vino no prevé cuotas de producción, sino restricciones impuestas a las superficies plantadas. La intención de la Comisión es poner fin a estas restricciones, en su caso tras un período de transición. Propone también suprimir las herramientas de intervención que se han revelado incapaces de equilibrar el mercado y apoyar eficazmente la renta de los productores, a fin de utilizar mejor el presupuesto comunitario consagrado al sector. Paralelamente a la aprobación de la Comunicación, se publicó un análisis de impacto, en particular ambiental (también disponible en la página indicada en la nota a pie de página). Cuando se apruebe el proyecto de Reglamento, se publicará un suplemento de este análisis, que abordará en particular las repercusiones sociales de la propuesta.

Sobre la base de la Comunicación, la Comisión prosigue actualmente el debate ya entablado con el conjunto de las partes interesadas. En este marco, la Comisión examinará con la máxima atención la posición que el Parlamento adopte. Después, adoptará una propuesta legislativa que irá seguida de un período de negociación con vistas a la adopción de un Reglamento del Consejo tras el dictamen del Parlamento.

(1) http://ec.europa.eu/agriculture/capreform/wine/index_es.htm.
(2) Decisión de la Comisión, de 27 de julio de 2006, por la que se excluyen de la financiación comunitaria determinados gastos efectuados por los Estados miembros con cargo a la sección de Garantía del Fondo Europeo de Orientación y de Garantía Agrícola (FEOGA), DO L 218 de 9.8.2006.

Font foto: BBC

Drets Humans al Parlament Europeu: informe anual Consell/Comissió, abusos sexuals per part personal NNUU (Haiti i Libèria), i Birmània

1

Aquesta setmana hem tingut diversos debats sobre Drets Humans al Parlament Europeu. Dimarts pel matí, per exemple, vàrem votar el nou Instrument Financer per a la Promoció de la Democràcia i els Drets Humans (substitut de l’Antiga Iniciativa Europea per a la Democràcia i els drets Humans), i per la tarda vàrem avaluar l’Informe Anual del Consell i la Comissió Europea sobre Drets Humans (aquesta és la meva intervenció en la plenària). Dimecres (segueix…)

vàrem votar una Resolució relativa a com seguir concedint els Premis Sakharov. Finalment, avui dijous, per la tarda, hem abordat els habituals tres temes d’urgències relatius, aquest cop, als abusos sexuals comesos per personal de NNUU a Haiti i Libèria; la situació de Birmània, i la situació a Fidji.

Pel què fa a la Resolució relativa als abusos sexuals comesos per personal de NNUU a Haiti i Liberia, aquesta és la proposta de Resolució que vàrem presentar Verds/ALE, i aquesta és la consensuada amb els altres grups.

Pel què fa a la situació de Birmània, aquesta és la proposta de resolució de Verds/ALE, i aquesta la consensuada amb els altres grups.

Finalment, pel què fa a Fidji, aqui teniu la proposta de Verds/ALE, i aqui la consensuada amb d’altres grups.

Foto: Aung San Suu Kyi, Premi Sakharov 1990, encara en arrest domiciliari. Font: AFP

Valoracions votacions d’avui sobre Directives REACH i TV sense Fronteres

0

Adjunto les valoracions que el nostre Grup ha fet sobre les votacions d’avui relatives a la Revisió de la Directiva sobre TV sense fronteres (1a Lectura) (veure apunt Televisió sense fronteres: el risc de l’americanització de la TV ) i sobre REACH (2a Lectura) (veure apunt Votació sobre REACH: punt i final (o no?) ). Pel què fa a la primera qüestió, TV sense Fronteres (més avall parlo de REACH), degut a que s’han imposat els criteris més comercialistes, el Grup Verds/ALE hem optat per votar contra l’informe Hieronymi ja que amb aquesta proposta s’obre la porta a una clara i preocupant invasió de publicitat en els mitjans audiovisuals. Adjunto la Nota de Premsa que ha tret el nostre Ponent a l’Ombra, Jean-Luc Bennahmias. (Segueix…)

SOBRE TV SENSE FRONTERES

COMMUNIQUÉ DE PRESSE – Strasbourg, le 13 décembre 2006. TV sans frontières

LE PE vote en faveur de la publicité sans frontières

Commentant le vote en première lecture de la révision de la Directive européenne sur télévision sans frontières, voici ce que Jean-Luc Bennahmias eurodéputé Vert français, membre de la commission culture a souligné:

 "Le Parlement Européen a voté aujourd’hui en faveur d’une vaste libéralisation des règles concernant la publicité et pour un cadre légal sur le placement de produit. Cette décision d’introduire un style américain de règles publicitaires sous un label éthique européen va conduire à une plus grande libéralisation des médias audiovisuels dans l’Union.

A l’avenir, tous les programmes de télévision- y compris les films pour le cinéma, les programmes pour enfants et les journaux télévisés- seront envahis par la publicité. Par exemple, un film télévisé durant 90 minutes pourra inclure jusqu’à 18 minutes de publicité. Pire, la décision d’autoriser le placement de produits impliquera qu’il y aura de la publicité pour des produits durant le film lui-même. On ne pourra plus échapper à l’intrusion perverse de la publicité dans nos vies privées.

Les enfants sont aussi les grands perdants du vote d’aujourd’hui: le Parlement a rejeté l’interdiction de diffuser de la publicité pour la "malbouffe" durant les programmes pour enfants, d’autant plus que c’est le plus souvent ces produits de "malbouffe" qui sont concernés lorsque l’on parle de placement de produit.

Alors que certains aspects positifs subsistent dans le vote d’aujourd’hui – les producteurs indépendants auront plus de droits, les services non linéaires devront promouvoir les contenus européens et le pluralisme en Europe sera renforcé,- ce vote mènera sans aucun doute à une détérioration de la qualité des programmes dans l’Union européenne". )

SOBRE REACH

Pel què fa a REACH, en tractar-se de la Segona Lectura només hem pogut presentar la nostra proposta alternativa que ha estat derrotada donat que ja estava pactada la proposta conjunta PPE-PSE-ALDE en els termes que hem anat lamentant els darrers dies. La nostra valoració és la següent:

COMMUNIQUÉ DE PRESSE – Strasbourg, le 13 décembre 2006. Reach (Règles européennes sur les produits chimiques) 

Le PE entérine un compromis faible qui ne garantit pas une plus grande protection contre les produits chimiques dangereuses

Le Parlement européen vient d’adopter le règlement sur REACH par 529 voix pour, 98 contre et 24 abstentions. Ce compromis a été négocié avec la Conseil le 30 novembre dernier, il rejetait le compromis alternatif et les différents amendements présentés par les Verts qui visaient à renforcer le texte. Le Groupe des Verts/ALE a donc voté contre ce compromis. Marie Anne Isler Béguin, eurodéputée Verte française s’est ainsi exprimée:

"Comme attendu, le PE a entériné l’accord sur REACH, mettant fin à une décennie de discussions sur la révision de la réglementation sur les substances chimiques au sein de l’UE. Le rapporteur jubile quant à ce succès, mais il est encore beaucoup trop tôt pour juger si le nouveau règlement offrira aux citoyens de l’UE une protection accrue par rapport aux substances chimiques dangereuses.

"La seule certitude est que le PE a échoué à assurer la substitution obligatoire des substances toxiques dans les produits de consommation et pour lesquels une alternative plus sûre existe. Ce faisant, le Parlement a manqué l’occasion de garantir aux consommateurs une meilleure protection contre ces substances chimiques, à la seule fin de garantir des profits à court terme pour l’industrie chimique."

"Cet accord est un cadeau de Noël précoce pour l’industrie chimique, la récompensant de sa campagne de lobbying intense et sournoise. Maintenant que le texte législatif a été adopté, le diable sera dans le détail de la mise en ?uvre de ces règles. Alors qu’il y a davantage de données disponibles sur les substances chimiques que précédemment, il reste à voir si cela améliorera effectivement la protection contre ces substances dangereuses.

"Ce qui est préoccupant, c’est que contrairement à la transparence de la phase législative jusqu’aux trilogues, la mise en ?uvre cruciale de REACH promet d’être un processus opaque dans lequel l’industrie chimique aura une influence énorme. Il est inacceptable que les personnes appelées à prendre des décisions cruciales au sein de l’Agence pour les Substances Chimiques soient tenues à garder le secret. Nous ne pouvons qu’espérer que lorsque les substances chimiques dangereuses seront autorisées sur le marché de l’UE, l’afflux d’informations disponibles permettront aux consommateurs d’éviter ces substances dangereuses dans les produits quotidiens."

És interessant també llegir la valoració que en fan les ONG Greenpeace, WWF/Adena i Ecologistas en Acción.

Font foto: BBC

Televisió sense fronteres: el risc d’americanització de la TV

0

Un dels debats més interessants dels darrers mesos en el Parlament Europeu ha estat, sens dubte, la revisió de la Directiva sobre la Televisió sense fronteres. Avui dimecres, finalment, votem en Primera Lectura la postura del Parlament (Informe Hieronymi) (veure nota explicativa del servei de premsa del Parlament). El cas és que els ciutadans i les ciutadanes europees passem una mitjana de dues hores diàries davant el televisor veient pel.licules, programes i, sobretot, publicitat. Una modalitat de publicitat cada vegada més extesa és allò que els americans anomenen el ‘product placement’ (segueix…)

que no deixa de ser una mena de publicitat encoberta (quan un actor, per exemple, apareix bevent una Coca-Cola mostrant-ne clarament la marca, i fins i tot, de vegades, mencionant-la). L’abús d’aquesta mena de pràctiques és el que ha motivat, entre d’altres causes, la necessitat d’adaptar una regulació europea que data de 1997. I és que el ritme com ha canviat la TV en aquests anys ha estat (i és de fet), impressionantment ràpid: ens trobem en aquests moments en plena era digital, i la tecnologia Mòbil és ja una realitat, per exemple. Calia per tant, una actualització de la normativa.

A grans trets del què es tracta és d’esmenar l’actual Directiva ‘Televisió sense Fronteres’ per tal d’establir un marc més flexible per a les emissions televisives, incloent d’altres serveis audiovisuals de caràcter lineals (serveis en obert), així com establint també un conjunt de regles mínimes per a serveis audiovisuals de caràcter no lineal (de pagament).

No obstant, i malgrat que l’objectiu és certament lloable, existeix el risc que el resultat final esdevingui precisament el contrari del què es pretén, és a dir, que en realitat s’imposin les tendències més liberalitzadores en el sentit del ‘tot val’ i que ens trobem amb un model de televisió similar al dels Estats Units, en què de vegades sembla que siguin els programes i les pel.licules les que tallen els anuncis, i no a l’inrevés.

És per això que el Grup Verds/ALE al Parlament Europeu hem volgut advertir d’aquest i d’altres riscos:

Els Verds adverteixen sobre l?americanització dels serveis de mitjans audiovisuals de la UE i de l?augment de publicitat per a nens i nenes en la programació

L?eurodiputat d?ICV, Raül Romeva, ha explicat que Els Verds volen frenar l?augment de publicitat televisiva o prohibir als programes infantils els anuncis de productes que fomenten una mala alimentació

Davant el vot en primera lectura previst per aquest dimecres 13 al Parlament Europeu sobre la revisió de la directiva Televisió sense Fronteres, els Verds han avisat contra l?americanització dels serveis de mitjans audiovisuals de la UE. L?eurodiputat d?ICV adscrit al grup dels Verds, Raül Romeva, ha explicat que la revisió de la citada directiva ?modificarà completament el paisatge de mitjans a Europa, i per tant, ?és crucial anar pel bon camí?. En aquest sentit, ha afegit que ?estem preocupats de com pot acabar aquesta revisió i d?una possible americanització de la radiodifusió televisiva a Europa amb augment de la publicitat; una por que ha estat confirmada pel vot en la comissió de cultura del Parlament Europeu?

Romeva ha explicat que la proposta de la comissió d?autoritzar l?augment de la publicitat en les sèries i programes de televisió comportaria una invasió encara major dels anuncis en les nostres vides i els Verds han presentat esmenes per evitar aquesta possibilitat: el nostre grup demana a més una limitació horària i diària per a la publicitat per evitar que envaeixi els programes?

Els Verds volen també prohibir la publicitat de productes de fomenten una mala alimentació als programes infantils, i amb aquest objectiu el grup ha presentat una esmena per prohibir la publicitat d?aliments i begudes amb un alt contingut en greixos, sal o sucre. ?Tenint en compte que l?obesitat és un problema creixent a Europa i que els nens i nens són molt receptius a la publicitat, creiem important que el Parlament tracti aquesta qüestió amb la serietat que mereix?, ha insistit Romeva.

Font foto: Parlament Europeu

Continua la persecució d’Ali Lmrabet

0

El Marroc continua amb la seva persecució del periodista Ali Lmrabet. Segons el diari ‘Assabah’, les autoritats han aprofitat la seva absència del país per a emetre una ordre internacional de recerca i captura. Segons la informació que ens ha fet arribar el mateix Ali, la situació és la següent: MADRID.- Rabat vuelve a intentar acallar a Ali Lmrabet, corresponsal de EL MUNDO en Marruecos y ex preso político condenado a cuatro años de cárcel en 2003 por varios artículos de prensa. Según el diario marroquí Assabah, que se basa en fuentes policiales, las autoridades marroquíes han aprovechado (segueix…)

la ausencia del periodista de Marruecos para lanzar una orden internacional de busca y captura contra el informador. Se le acusa, entre otras cosas, de ser un agente del Centro Nacional de Inteligencia (CNI), de haber conspirado contra el rey Mohamed VI, y de haber incitado a un ex espía marroquí, Hicham Bouchti, que estaba entonces en trámites para obtener el asilo político en España, para que denunciara una «ficticia tentativa de asesinato». 

Antes de que escapara de Marruecos y pidiera el asilo político en España, Bouchti fue un espía que trabajó de chivato para varios servicios secretos marroquíes y reveló una supuesta trama de asesinato de Ali Lmrabet 

EL MUNDO comenzó a investigar y puso el asunto en manos de la policía. Pero poco tiempo después, Bouchti aparecía en el Hotel Hilton de Rabat, el más caro de todo el país, para una entrevista conjunta con dos medios afines al régimen, el semanario francófono Maroc Hebdo Internacional y el diario arabófono Al Ahdat Al Maghribia. Las fotos de Bouchti, afeitado y con traje nuevo, eran las mismas y la entrevista fue publicada el mismo día por las dos publicaciones. El ex espía comenzó por acusar al director del diario EL MUNDO, al periodista Antonio Rubio y al corresponsal del diario en Marruecos de obligarle a conspirar contra Mohamed VI. También implicó a la revista Interviú. Luego acusó a casi todos los disidentes o exiliados marroquíes en el extranjero. 

Fuera del guión 

Pero algo debió fallar durante la entrevista. Bouchti no solamente insistía demasiado en convencer de que había regresado voluntariamente a Marruecos, sino que después de explicar que fue bien acogido por diferentes servicios de seguridad, declaró algo que probablemente no estaba previsto en el guión. Aseguró que firmó la declaración policial en la comisaría madrileña en la que denunciaba la tentativa de asesinato sin saber lo que firmaba, cuando en realidad estaba presente un traductor oficial.  

Dijo que fue obligado a viajar a París en avión cuando existen pruebas documentales que atestiguan que viajó en autocar. Declaró que el corresponsal de EL MUNDO le entregaba cada tres días en Madrid a cuenta del CNI «entre 600 y mil euros», pese a que Lmrabet reside oficialmente en Marruecos y que raros son sus viajes a la capital de España. En su entrevista Bouchti agradeció al rey Mohamed VI el haberle otorgado un indulto real total y a sus interlocutores de los servicios de seguridad que lo habían acogido durante semanas les agradeció la promesa de reintegrarlo en las fuerzas del orden. Dos días después, un comunicado del Ministerio de Justicia desmentía el indulto real total, pero no el indulto real simple, del que supuestamente se había beneficiado el ex espía, y anunciaba que el fiscal general del Estado había decidido interrogar a todos los citados por Hicham Bouchti. Pero Bouchti fue arrestado y encarcelado para que no hablase más. Cuando fue liberado el 27 de octubre, falló otra vez algo.  

Entretanto, una comisión rogatoria internacional enviada por Rabat llegaba a España para interrogar a los citados por Bouchti. El juez marroquí pudo así interrogar a Antonio Rubio el 24 de octubre y tres días después, el ex espía era juzgado y condenado el mismo día por un tribunal de Casablanca a dos años de cárcel. El tribunal se había basado sobre la comisión rogatoria que traía literalmente del aeropuerto el juez marroquí.  

Decididamente alguien quería sacar a Bouchti de la circulación. Durante su juicio el ex espía no volvió a acusar a EL MUNDO ni a Rubio. También cambió su primera versión. Esta vez dijo que Lmrabet le había entregado «en una sola vez 2.000 euros» en vez de los «600 y 1.000 euros cada tres días». Pero siguió insistiendo en que el intento de asesinato fue un montaje y volvió a decir que el corresponsal de EL MUNDO era un agente del CNI.

Ali Lmrabet ha decidido llevar el asunto a la justicia. «Confío plenamente en la justicia española y nada en la corrupta y servil justicia de mi país. Si ocurre algo a mi o a mi familia será el Putin de Rabat el responsable». 

Per tot plegat, he presentat la següent pregunta a la Comissió: 

Según el diario ‘Assabah’, el gobierno marroquí vuelve a intentar acallar a Ali Lmrabet, periodista y ex preso político condenado a cuatro años de cárcel en 2003 por varios artículos de prensa críticos con el régimen político de Marruecos. El diario marroquí, que se basa en fuentes policiales, asegura que las autoridades marroquíes han aprovechado la ausencia del periodista de Marruecos para lanzar una orden internacional de busca y captura contra el informador. Se le acusa, entre otras cosas, de ser un agente del Centro Nacional de Inteligencia (CNI), de haber conspirado contra el rey Mohamed VI, y de haber incitado a un ex espía marroquí, Hicham Bouchti, que estaba entonces en trámites para obtener el asilo político en España, para que denunciara una «ficticia tentativa de asesinato». Lmrabet, que se encuentra actualmente en España, ha decidido llevar el asunto ante la justicia española.

¿Tiene conocimiento de estos hechos la Comisión?

Teniendo en cuenta los precedentes de falta de respeto de los derechos humanos por parte del gobierno marroquí contra los disidentes y, en concreto, contra Ali Lmrabet, ¿cree la Comisión que es necesario llevar a cabo algún tipo de acción o iniciativa hacia el gobierno de Rabat? En caso negativo, ¿Por qué? En caso afirmativo ¿qué tipo de iniciativa piensa emprender la Comisión?

 Foto: Ali Lmrabet. Font: El Mundo

Votació sobre REACH: punt i final (o no?)

0

Demà votem al Parlament Europeu (Estrasburg), en Segona Lectura, la Directiva REACH sobre substàncies químiques. Davant la insatisfacció que ens produeix l’acord al qual han arribat els dos grans grups, PPE i PSE amb el Consell, (n’he parlat sovint en aquest bloc, per exemple a REACH: David-Ciutadania s?enfronta a Goliat-Industria, i guanya Goliat, a La comunitat científica reclama un REACH fort, a Víctimes dels tòxics: cal un REACH fort, a La química que contamina el Mediterrani (o sobre per què cal enfortir REACH) ) des del Grup Verds/ALE hem optat per presentar una proposta alternativa (veure doc. adjunt) que entenem que ofereix una millor protecció de la població davant els productes químics perillosos, en una línia similar a la plantejada per diverses ONG com WWF/Adena, Greenpeace, o Ecologistas en Acción. (segueix…)

Aporto, en adjunt, el document de la proposta alternativa. A grans trets, però, la proposta consisteix en el següent (aquí teniu també la nota en castellà):

Raül Romeva: ?La proposta alternativa d?Els Verds a la normativa REACH ofereix una millor protecció dels productes químics perillosos?

Romeva ha explicat que ?la substitució obligatòria de substàncies altament perilloses en productes de consum on existeix una alternativa més segura era el mínim exigit per una àmplia majoria del Parlament Europeu fins el final de la negociació amb el Consell, quan el Partit Popular Europeu ha trencat aquest consens?

El grup d?Els Verds del Parlament Europeu, amb el recolzament del grup de l?Esquerra Unitària/NGL ha redactat una alternativa a l?acord de mínims al que van arribar el Parlament i el Consell el passat 30 de novembre sobre la regulació REACH que revisa les normes sobre productes químics de la Unió Europea, de cara al debat i la votació aquesta setmana d?aquesta normativa.
L?alternativa plantejada pretén trobar un compromís en termes mediambientals i de protecció del consumidor, un compromís més equilibrat basat en les previsions que prèviament van tenir el recolzament d?una clara majoria de l?eurocambra, concretament en qüestions relatives a la substitució obligatòria de substàncies altament perilloses i en relació també a la transparència de l?Agència sobre químics.

En relació a aquesta proposta alternativa, l?eurodiputat d?ICV adscrit al grup dels Verds, Raül Romeva, ha declarat que ?l?objectiu principal d?aquesta legislació sempre ha estat oferir a la ciutadania europea i al medi ambient una protecció suficient dels productes químics perillosos i això no s?ha d?oblidar quan s?intenta arribar a un acord entre les diferents parts?.

Romeva ha recordat que ?la substitució obligatòria de substàncies altament perilloses en productes de consum on existeix una alternativa més segura era el mínim exigit per una àmplia majoria del Parlament Europeu fins el final de la negociació amb el Consell, quan el Partit Popular Europeu ha trencat aquest consens?.

Romeva es pregunta ?com podem justificar davant de l?electorat europeu, a qui aquesta norma hauria de protegir, i dir-los que hem arribat a un acord per permetre l?ús continuat de substàncies perilloses en productes per al consum fins i tot quan no és necessari??. Per l?eurodiputat d?ICV també serà difícil d?explicar perquè la gent que pren aquestes decisions fonamentals sobre aquestes substàncies a l?Agència de químics les pren en secret?.

A més d?aquest compromís alternatiu, Els Verds han presentat també esmenes a aquest acord entre el Parlament Europeu i el Consell, proposant algunes millores que haurien de ser acceptables pel Consell, i també esmenes per eliminar algunes propostes negatives afegides pel PPE a l?últim moment.

?No hi ha cap dubte que arribant a aquest acord, el Parlament rebaixa la protecció a la ciutadania europea de malalties causades pels químics. Esperem que una majoria d?eurodiputats donin suport a la nostra proposta alternativa, i si això no passa, esperem que el Parlament no abandoni la seva ambició inicial en relació a REACH. Per això també estem presentant esmenes per a l?acord sobretot per assegurar-nos que les importacions que contenen substàncies perilloses no rebin un tractament especial per sobre d?articles produïts a la UE. També estem intentant eliminar elements de l?acord introduïts pel PP en l?últim moment, que rebaixa la responsabilitat de la indústria a l?hora de reduir els perills potencials dels seus productes químics?.

 

Més sobre la discriminació en les donacions de sang per a la població homosexual

2

Tot va començar amb una denuncia que venia d’entitats andorranes, les quals es queixaven que la població homosexual estava discriminada a l’hora de donar sang ( Andorra discrimina els homosexuals  ), raó per la qual vaig presentar la següent pregunta a la Comissió, a la qual em van respondre això. Donat que la resposta em va semblar totalment insuficient i que defugia el problema de fons, que és la discriminació evident per motius d’orientació sexual en establir un vincle directe entre la condició d’homosexual i la condició de risc, vàrem optar, ara ja com a Intergrup LGBT al Parlament Europeu, elevar una nova pregunta que fés esment directe a la responsabilitat de la UE en aquest afer, és aquesta. La resposta, (segueix…)

que podeu trobar a la part alta/dreta de la mateixa pregunta, en format word, posa de manifest que efectivament tenim un greu problema de discriminació en el si de la UE. 

Tot plegat ha motivat que des de l’Intergrup insistim en el tema plantejant ara la següent pregunta:

Re: Discrimination on the basis of sexual orientation in blood donation
centres

The Parliamentarians signing below appreciate the response of the Commission to questions E-2278/06 and E-4492/06 on the question of discrimination taking place in blood donation centres.

It is nevertheless our feeling that the response given is unsatisfactory
and does not answer our original questions.

As mentioned in your response in E-4492/06 there are indeed permanent
defferals alloted by the Directive, but clearly the rule demands a case by
case basis and unfortunately as elucidated in our examples, such a case by
case approach is not being adopted. Instead a blanket, pre-determined ban
has been put in place which we insist is entirely discriminatory to
individuals who are not heterosexual.

The same studies which are mentioned by the Commission as elucidating
higher HIV positive rates amongst men having sexual relations with men
will also show that there is now proportionally more women infected than
men. Based on these findings, and based on your reasoning, is the
Commission then suggesting that EU Member States should also have the
right to ban women from donating blood?

Such a position, we believe goes beyond the reasonable precautions called
for by the Blood Directive. Would the Commission consider exploring with
the Council best practices that would ensure the entire population has an
equal opportunity to donate their blood and that precautions do indeed
evaluate the donor on a case by case basis?

Continuarà.

Font foto: AP.

Publicat dins de LGBT | Deixa un comentari