Raül Romeva i Rueda

Torno d’un viatge de tres dies a Macedònia durant el qual una delegació del Parlament Europeu ens hem reunit amb diferents autoritats del país per investigar la història que el ciutadà alemany  Khaled El Masri va explicar en la seva compareixença davant la comissió que investiga si des dels Estats membres, o candidats, s´han dut a terme detencions, retencions i entregues il.legals, en cooperació amb la CIA. La missió estava composada pel ponent de l’informe de la Comissió TDIP, Claudio Fava, i quatre diputats més: Kauffman (GUE), Kreissl-Döfler (PSE), Czarnecki (NI) i jo mateix …

…

Personalment penso que hem de ser molt conscients del paper que pot jugar aquesta comissió del Parlament Europeu, així com del que no pot jugar. Cada vegada resulta més evident que en el marc d’aquesta comissió no descobrirem res que no sapiguem ja, o que no sigui més factible aconseguir per altres mitjans. Tanmateix, l’existència de la Comissió, i el fet que dugui a terme missions com la que hem fet a Macedònia (amb tot l’interès mediàtic, polític i social que ha generat a aquell país), pot permetre que d’altres, de manera més discreta, i sense el volum de càmeres que nosaltres dúiem al darrera, puguin aprofitar les portes que nosaltres obrim amb les nostres missions i audiències.

No és la nostra missió fer de detectius privats, sinó que la nostra feina és permetre que els qui duen a terme la veritable investigació tinguin més opcions de poder-ho fer. 

Pel que fa a la història de el Masri, la seva versió és la següent: durant un viatge que va fer el desembre de 2003 a Macedònia, per descansar després d’haver tingut una disputa familiar, va ser segrestat per la policia macedònia, entregat a serveis secrets nord-americans, retingut en un hotel durant 23 dies i finalment enviat per avió a una presó de Kabul, on va ser torturat.

Els fets comprovats són: 1. segons prova forense, El Masri va ser efectivament a Kabul; 2. un avió Boeing 737, N313P, propietat d’una companyia nord-americana tapadora de la CIA va aterrar a Skopje, provinent de Palma de Mallorca, el dia 23 de gener de 2004, dia en què suposadament El Masri va deixar el país, i va sortir direcció Kabul, fent escala a Bagdad;

La versió de les autoritats macedònies és que El Masri va ser efectivament a Macedònia, que la policia el va fer baixar de l’autobús amb què va entrar a Macedònia (via Sèrbia) per interrogar-lo, que després de 4 hores, i havent obligat el bus a marxar, el van deixar en llibertat, i que l’únic que saben de després és que efectivament va estar-se a l’hotel mencionat. Finalment, afirmen, va sortir pel seu propi peu per la frontera amb Kosovo (Blace).

Després de reunir-nos amb el President del país, la viceprimera ministra, el ministre d’Interior, el president de l’Assamblea, els presidents de les comissions de drets humans, i de Seguretat i Defensa, la presidenta del Comitè de Helsinki sobre Drets Humans, i el cap de la policia, entre d’altres, i a havent pogut visitar també l’hotel (i l’habitació) en què suposadament va ser retingut, les nostres conclusions són que malgrat que no hem trobat proves concloents que verifiquin la versió d’El Masri, tampoc el govern macedoni ens ha donat proves que demostrin que la seva versió, la del govern, sigui la certa. Més aviat ens hem trobat amb nombroses evasives, confusions, especulacions i, fins i tot amb fets sospitosos com és que, havent confirmat la nostra visita a l’Hotel en qüestió, i havent fins i tot demanat a les autoritats que ens proporcionessin una prova (registre) de la suposada estada voluntària d’El Masri en aquest hotel, el dia de la visita el director era, casualment, de vacances, i el personal tot just feia un mes que treballava a la casa.

Resten, per tant, moltes preguntes obertes: com va anar de la frontera on va ser retingut fins l’hotel, la nit del 31 de desembre de 2003, quan entrà al país? com és que algú que viatja a Macedònia per cap d’any, en bus perquè es més barat, s’allotja en una suite d’un hotel mitjà, de 100 euros la nit, durant 23 dies, i sense fer reserva (la nit de cap d’any!)? qui paga la factura d’uns 2400 euros que costa l’hotel (manutenció apart)? qui va advertir que El Masri podria ser ‘perillós’ raó per la qual, i magrat tenir passaport alemany, el van fer baixar de l’autobús a la frontera, només a ell? l’esperaven? com s’explica que Condoleeza Rice, en conversa amb Angela Merkel, hagués demanat ‘perdó’ per l’error en el cas de El Masri afirmant que "s’havien equivocat de persona", i que al mateix temps ningú
a Macedònia reconegui oficialment que l’haguéssin retingut?

Per altra banda, les autoritats han reconegut al llarg de la visita l’existència del vol N313P, però afirmen desconèixer que fos operat per la CIA. Així mateix, confirmen que El Masri va estar els 23 dies a l’Hotel Skopski Merak (que casualment és a 200 m de l’ambaixada dels EUA), cosa que fins ara negaven saber. Finalment, no descarten del tot que hi hagués pogut haver un ‘error’ de part dels seus serveis secrets, en el marc del que anomenen la ‘normal i necessària col.laboració amb els serveis secrets dels Estats Units’. Així mateix, reconeixen que en la seva relació amb els Estats Units la seva col.laboració en aquest sentit es ‘incondicional’.

Al mateix temps, però, també sorprèn que almenys quatre organismes locals que haurien pogut obrir una investigació sobre el cas no hagin fet res en quatre anys: l’ombudsperson, la comissió parlamenària que supervisa les accions dels serveis secrets (no es reuneix desde fa tres anys perquè el seu president és a la Haia, detingut), la comissió parlamentària de drets humans, i la oficina fiscal del ministeri d’interior. En el cas del Parlament, a més a més, sorprèn que ens hagin insistit tant en què no podien obrir el cas perquè no tenien una petició formal de El Masri.

Tot plegat ens convenç encara més que segueix essent necessari mantenir oberta la comissió temporal que investiga les possibles complicitats de països de la UE, o candidats, amb les detencions, retencions i entregues il.legals a la CIA (TDIP), i que el cas de El Masri, entre d’altres, no està, ni de bon tros, tancat.

Insisteixo: la necessària transparència i atenció mediàtica que acompanya la tasca de la nostra Comissió fa difícil que en el transcurs de les nostres audiències puguem descobrir la veritat, però certament confio en què d’altres, amb més mitjans, i sobretot amb més discreció, aprofitin els espais que obrim i les preguntes que fem per tal d’anar reconstruint el puzle de manera que, algun dia, potser per despit, per penediment o per pur oportunisme, algú decideixi explicar allò que tots i totes sospitem.  

Aquesta tarda la mesa del Parlament Europeu ha votat sobre la petició que el català s’anés normalitzant a les institucions europees. En concret, calia decidir si els ciutadans i ciutadanes podien preguntar i ser respostos en català al PE, traduir els principals textos jurídics, i que els/les europarlamentaris/es poguéssim usar la nostra llengua en plenària. Si bé la tercera mesura ja sabiem que costaria una mica més, confiàvem en què almenys la primera i la segona de les peticions sí serien acceptades. Finalment les tres propostes han estat rebutjades per 7 vots contra 6. I un altre cop ha estat Vidal-Quadras qui ha liderat la línia opositora. … 

… S’argumenta per part dels crítics amb què acceptar aquesta proposta suposaria un problema tècnic i un elevat cost econòmic. Cap de les dues apreciacions és certa, ja que tant el govern català i el Parlament Català com el mateix govern espanyol han acordat fer-se càrrec de les despeses, i la gestió tècnica és certament menor.

Un altre argument usat sovint és que fins que no s’accepti l’ús ple del català, el gallec i l’euskera al Parlament espanyol, no podem demanar-ho al Parlament Europeu. Tot i que aquest argument té un fons de raó i ens porta a la necessitat d’insistir en què comencem per donar exemple a Madrid, tampoc pot ser excusa per no normalitzar l’ús d’aquestes llengües al Parlament Europeu, especialment quan aquesta és ja una pràctica habitual al Consell, a la Comissió i al Comitè de les Regions d’Europa.

El tema es podrà reprendre en plenària, però certament aquesta és una qüestió de la qual els/les eurodiputats/des catalanoparlants (excepte Vidal-Quadras, és clar) n’hem fet bandera, particularment la Maria Badia (PSC), n’Ignasi Guardans (CiU) en Bernat Joan (ERC) i jo mateix, no només per respecte a la població catalanoparlant, sinó sobretot perquè entenem que és una qüestió de drets fonamentals que van a l’essència mateixa del projecte de construcció europea.

I tot plegat la mateixa setmana que el Parlament Europeu aproba una resolució per fomentar el multilingüisme a la UE, insistin en la importància de reconèixer la diversitat lingüística com un valor.

En definitiva, no puc sino lamentar que un cop més s’hagi desaprofitat una oportunitat d’or per avançar en el reconeixement del català com  a llengua plenament normal a la Unió Europea. Caldrà seguir insistint. I estic plenament convençut que més d’hora o més tard ho aconseguirem. Es tracta, simplement, d’una qüestió de justicia. Entretant, us animo a participar en la campanya de Eurotribune que diversos/es eurodiputats/des hem recolzat.

(Nota sobre la foto: El boeing 737 amb número de registre N313P enlairant-se de l’aeroport de San Joan de Palma de Mallorca el 12 de març de 2004. Aquest és un dels avions implicats en els vols secrets de la CIA. Foto: Toni Marimón, AP.)

En tant que membre de la Comissió Temporal del Parlament Europeu que investiga les activitats de la CIA a Europa (TDIP) em trobo en aquests moments preparant el viatge que ens durà demà a Macedònia per investigar, entre d’altres, la detenció i retenció del ciutadà de nacionalitat alemanya Khaled El Masri.

Per altra banda avui el ponent de l’informe del Parlament sobre aquest afer, l’italià Claudio Fava (PSE) ha presentat les l’esborrany del text que ara serà sotmès a debat (4maig) i vot en la Comissió TDIP (juny) i plenària (juliol). ….

….

En nota enviada avui als mitjans després de la presentació de l’informe he  reclamat que es clarifiqui el grau d’incompetència, de passivitat i de complicitat dels governs dels Estats membres amb l’activitat de la CIA a la UE.

He valorat positivament l’esborrany de l’informe que recull perfectament el contingut de les audiències que hem portat a terme durant els últimos mesos, i en què es denuncia clarament que s’han portat a terme violacions de drets fonamentals en territori europeu, en el marc de nombroses activitats il·legals dutes a terme per part de la CIA.

No obstant això, considero també que l’informe podria anar encara més lluny i no només hauria de lamentar que s’hagin produït aquests fets sinó directament condemnar els països que, de forma conscient, no han dut a terme les investigacions que haurien d’haver dut a terme".

La nota diu:

Per a l’eurodiputat d’ICV és certament incomprensible que alguns governs i fonts del Consell continuïn insistint que "no sabíem" o que "no hi ha evidències". L’informe estableix clarament el que hem vist i escoltat a les audiències, o sigui, evidències clares que hi han hagut vols sense clarificar, estances sospitoses, detencions il·legals i rendicions que vulneren la legislació europea i internacional.

En definitiva, l’informe demostra que hi ha prou base per tal que la Comissió Temporal es converteixi en una veritable Comissió d’Investigació, ja que ha quedat clar que s’han vulnerat els Tractats pel que fa a l’obligació de respectar els drets fonamentals de la ciutadania.

Aquest matí hem tingut ocasió de commemorar/reflexionar sobre la catàstrofe de Txernòbil, 20 anys després, a la seu del Parlament Europeu, a Brussel.les. Encara que per a molta gent la qüestió nuclear es una ‘no qüestió’, en el sentit que consideren que cal assumir com a inevitable, i fins i tot necessària i positiva, la producció d’aquesta mena d’energia, voldria fer meves les reflexions de Carlos Bravo, de Greenpeace, i recordar que ‘només amb energies renovables i més eficiència energètica aconseguirem un model energètic més net, més segur i menys costós. És fonamental no oblidar els fets de Txernòbil de fa 20 anys. No podem considerar la possibilitat de treure l’energia nuclear del continuat declivi que viu abans de conèixer la complexitat i la totalitat dels efectes generats per la catàstrofe, així com de garantir una total seguretat per a les víctimes‘.

Així mateix, el grup dels Verds/ALE hem manifestat avui amb una acció a l’hemicicle de Brussel.les el nostre rebuig a l’intent de nombrosos sectors polítics i econòmics per reactivar i potenciar la recerca i la producció  d’energia nuclear basant-se en arguments clarament poc consistents, i tendenciosos.  ….

… Entenem que novament cal posar el debat nuclear sobre la taula, i recordar els nombrosos riscos que comporta aquesta manera de produir energia, tant a curt com a llarg termini. Adjunto la nota de premsa que hem fet com a grup i les declaracions dels nostres companys Claude Turmes (Verds Luxemburg) i Rebecca Harms (Verds Alemanya).

THE GREENS/EFA IN THE EUROPEAN PARLIAMENT

PRESS RELEASE – Brussels, 26 April 2006

Chernobyl anniversary EP debate

Tragic lessons from Chernobyl must not be forgotten

On the occasion of a debate in the European Parliament, marking the 20th anniversary of disaster at Chernobyl today, 26 April, Green energy spokespersons Claude Turmes MEP and Rebecca Harms MEP said:

"20 years after the world’s worst nuclear disaster at Chernobyl, there are still those who seek to conceal the truth about its malignant legacy and deny the victims of Chernobyl recognition for their suffering. These victims deserve dignity: it is time for glasnost about the seismic and ongoing consequences of the disaster. The IAEA must be stripped of its competence for assessing the impact of Chernobyl; this must me left up to independent evaluation. The 1959 agreement, which the IAEA uses to muzzle the WHO on nuclear issues must be ended.

"It is equally important that the lessons from Chernobyl are not forgotten. The same nuclear industry that has sought to smother the damage caused by Chernobyl is now attempting to revitalise support for nuclear power as an answer to Europe’s energy supply problems. The only way to ensure the devastation of Chernobyl is never repeated is to reject the nuclear option, once and for all."

Editors note:

– For the past twenty years the IAEA has downplayed the consequences of Chernobyl. Until autumn 2005, the agency repeatedly referred to a mere 39 deaths before publicising the still-modest figure of 4000 possible deaths as a result of the Chernobyl meltdown in September last year. These figures were called into question by many independent scientists and have been publicly discredited as being slanted and misleading. Even a recent WHO study accepted the number of excess deaths could reach up to 36,000.

Several recent studies, among them TORCH (The other Report on Chernobyl), have set out the appalling consequences of the nuclear catastrophe: Ten thousands will die because of Chernobyl and hundred of thousands will fall sick – in Eastern and Western Europe. For more information see www.greens-efa.org.

– During the debate in the Hemicycle, Greens/EFA MEPs wore t-shirts: one with the logo Choose renewables, the other with the logo Nuclear Power? No Thanks.

Després de parlar-ne durant molt de temps, i malgrat que la correlació de forces al Parlament Europeu no és, que diguem, progressista, avui hem tingut una d’aquelles satisfaccions que de tant en tant val la pena destacar. La Comissió d’Afers Exteriors (AFET) al Parlament Europeu ha aprovat per unanimitat la meva proposta de resolució sobre armes lleugeres en el marc de la propera conferència de Nacions Unides en què s’ha de revisar el Programa d’Acció sobre aquesta qüestió. Donat que s’han incorporat al text algunes esmenes noves que, de fet, han permès fins i tot millorar-lo, encara no disposo del text final tal i com ha quedat aprovat, però tant bon punt el tingui el posaré a la vostra disposició. De moment, adjunto la nota de premsa que ha preparat el nostre gabinet de premsa:

EL PARLAMENT EUROPEU DÓNA SUPORT A LA PROPOSTA DE ROMEVA (ICV) QUE LA UE HA DE LIDERAR LA LLUITA CONTRA LA PROLIFERACIÓ D’ARMES LLEUGERES I PETITES (salw)

Raül Romeva liderarà la delegació del Parlament Europeu a la Conferència de Nacions Unides de revisió del programa d’acció sobre les SALW que tindrà lloc a Nova York del 26 de Juny al 7 de Juliol de 2006.

El Comitè d’Afers exteriors del Parlament Europeu ha aprovat per unanimitat una resolució que reclama a la Unió Europea un lideratge en el combat contra la proliferació de les armes lleugeres i petites (SALW, en les seves sigles en anglès) de cara a la pròxima celebració d’una conferència de Nacions Unides. En declaracions després de la votació, l’eurodiputatt d’Iniciativa per Catalunya Verds Raül Romeva, ponent de l’informe sobre exportacions d’armes i impulsor de la Resolució, ha afirmat:

"La perversa proliferació de les armes de foc arreu és la responsable d’una misèria silenciada, però es tracta d’una misèria que pot ser evitada amb accions concretes i decidides en contra li proliferació de les armes lleugeres i petites. La propera conferència de Nacions Unides sobre les SALW suposarà una oportunitat important per a progressar en aquest sentit i creiem que la Unió Europea ha de jugar un paper fonamental i de vanguardia en aquest debat".

"El Consell i la Comissió han de treballar per a enfortir i desenvolupar correctament el programa d’acció contra les SALW en la Conferència. La Unió Europea ha d’insistir en l’establiment d’instruments vinculants per a eradicar el tràfic il·legal d’armament i garantir així el control i seguiment de les armes de foc en el món. És també una oportunitat idònia per a donar una empenta a les negociacions en favor d’un tractat global sobre el comerç d’armes".

La resolució ha de ser debatuda i votada en el Parlament Europeu en sessió plenària a Estrasburg al maig, en presència del ministre d’afers exteriors austríac.

No vaig poder assistir ahir al vespre al Consell Nacional dICV en què es va abordar el relleu forçat de Milà al capdavant del Departament de Medi Ambient i Habitatge. No obstant, vull sumar-me als elogis i suports que Milà va rebre, i constatar un cop més la gran estupefacció per una remodelació que, si bé era segurament necessària en alguns casos, no ha estat el revulsiu que pretenia, ni en el fons, ni en la forma, ni en el moment.

Al mateix temps vull manifestar també el meu suport al nou Conseller, Francesc Baltasar, a qui sobra experiència i habilitat política, però que necessitarà molt més que això si vol seguir fent una feina tan necessària com és la de vetllar per que aquest govern sigui coherent pel que fa a polítiques ambientals i d’habitatge.

Enmig de tant desconcert  i despropòsits, la feina de Milà ha estat, sens dubte, de les més destacades del govern, tot i que no sempre hagi estat ben compresa. Sorprèn, de fet, que Milà hagi rebut contundents crítiques tant per part de sectors econòmics i empresarials (que l’acusaven de parar el país) com de sectors ecologistes (que el consideraven massa tou).

Més enllà de prejudicis o partidismes crec que n’hi ha prou amb llegir correctament els diaris per veure que ambdues acusacions són injustes. En primer lloc perquè vetllar per tal que totes les polítiques que duu a terme la Generalitat tinguin en compte la dimensió de la sostenibilitat i del respecte al medi ambient, la salut i els drets de les generacions futures no és sinònim de paralitzar el país, sinó més aviat de garantir que aquest podrà seguir existint com a tal durant molt de temps.

Pel què fa a la segona crítica, la de no ser prou contundents, cal també recordar quins són els números que surten de les darreres eleccions. En democràcia la gent expressa les seves opcions lliurement el dia dels comicis, i de moment no s’ha constatat que hi hagi grans majories que apostin per tal que el govern faci una política ambientalment responsable. Més aviat al contrari. Les majories han optat sempre per forces que, com CiU o PSC no s’han significat mai per la seva sensibilitat ambiental. I malgrat això, no hi ha cap mena de dubte que la influència de la gestió de Milà en la política del govern ha estat molt superior a la que numèricament caldria esperar, la qual cosa, és cert, no ha impedit algunes derrotes importants degut a la manifesta insensibilitat ambiental d’alguns consellers en particular, i del fet que aquests consellers compten amb un aval electoral gens menyspreable. En aquest sentit, el gran valor afegit que penso que ha aportat fins ara la presència d’ICV al govern és posar de manifest que la dimensió de la sostenibilitat ha de ser transversal, però que mentre no ho sigui, és a dir, mentre els Departaments més directament afectats (política territorial, industria, agricultura, turisme) obviin aquesta visió, cal que hi hagi algú que la recordi constantment en el sí de l’equip de govern, que és on finalment es prenen les decisions.

En definitiva, sempre hi haurà per a qui es fa massa des del Departament de Media Ambient, i que fins i tot voldrien que desaparegués aquest Departament, com també sempre hi haurà qui consideri que es fa massa poc. Així que, finalment, només ens queda una opció, ser responsables i honestos amb nosaltres mateixos i mantenir-nos actius en accions de govern mentre pensem que hi podem aportar una visió que no hi seria si no hi fossim. Malgrat que la nostra feina estigui més o menys reconeguda, és certament necessària, i com sol passar en aquesta qüestió, algún dia serà inimaginable pensar que algú no pugui estar a favor de moltes de les propostes que avui fem des de molts àmbits socials, polítics i acadèmics en favor de la sostenibilitat.

Així doncs, Honorable Conseller Baltasar, molta sort i, sobretot, molt coratge. I és que fins i tot aquells i aquelles que continuament et posaran traves en la teva tasca, tard o d’hora es beneficiaran dels teus èxits, i lamentaran les teves derrotes en el si del govern. 

Hola a totes i a tots. Obro avui aquesta finestra per tal que, si voleu mirar-hi a dins, pogueu trobar algunes reflexions i inquietuds de la dimensió humana, política, social o cultural que provenen del dia a dia d’una persona que, per circumstàncies, es troba treballant en una institució prou peculiar, i de vegades massa desconeguda, com és el Parlament Europeu. Catalunya a Europa. Europa al món. El món i Europa, desde Catalunya. Una visió política, sí, però sobretot humana i, per tant, necessàriament imperfecta. L’aventura, en qualsevol cas, sembla fascinant.