Raül Romeva i Rueda

Aquesta setmana, concretament el 24 de desembre, entra en vigor el Tractat sobre Comerç d’Armes (TCA), més conegut segons l’acrònim en anglès, ATT. És una fita històrica. Una altra.

Ara ens queda lluny aquell 2 d’abril de 2013 en què a la seu de les Nacions Unides es va aconseguir un aclaparador “sí” a favor d’un acord per controlar el comerç internacional d’armes, però arribar-hi va costar molt. Aquella data, i de fet pràcticament tot el procés, la vaig seguir des del Parlament Europeu, on durant anys vaig ser el ponent del Parlament per a l’Informe anual sobre exportacions d’armes, i l’impulsor de les resolucions relatives a la Posició Comuna sobre Exportacions d’Armes (que va substituir el Codi de Conducta de la UE, fent-lo legalment vinculant) i el mateix ATT. La meva implicació en els afers de més transparència,  control i regulació en matèria d’armament, però, provenen de molt abans. Ja al 1994 vaig començar a treballar al Centre Unesco de Catalunya, al costat de Vicenç Fisas, en la que va ser llavors la primera de moltes campanyes conjuntes en favor de la transparència. Després van venir els Tractats que prohibien les Mines Antipersones o el de les Bombes de Dispersió. Vaig ser coordinador de les campanyes de desarmament d’IntermónOxfam, vaig escriure dos llibres sobre el tema (Desarmament i desenvolupament. Claus per armar consciències; i Pau i Seguretat a Europa. Prevenció de conflictes armats a l’Europa de la postguerra freda ),  vaig fer d’investigador sobre Pau i Desarmament a l’Escola de Cultura de la Pau i, de fet, la meva tesina de doctorat té a veure amb els règims europeus i mundials sobre control d’armament.

És per tot això que em prenc tan a pit aquesta efemèride. L’he esperada des de fa molts anys, i he viscut el procés fins a arribar-hi des de moltes perspectives diferents.

El 25 de setembre de 2014 es va donar el tret de sortida definitiu. Més de 50 estats ja havien ratificat el TCA (l’ATT), la qual cosa va desencadenar el compte enrere de 90 dies perquè entrés en vigor. Així ens plantem al 24 de desembre d’enguany.

El tema resulta crucial. La població civil ha pagat un alt preu a conseqüència de la manca de control d’armes a nivell mundial, i això ha permès que armes i municions s’hagin transferit legalment a les mans de dictadors i senyors de la guerra. Cada any es produeixen 2 bales per a cada persona al món. Fins a 2.000 persones moren cada dia per culpa de la violència armada, i centenars de milers més són desplaçades, lesionades o perden els seus mitjans de vida. Els conflictes els costen als països africans 18 mil milions de dòlars cada any.

Igual com va passar amb les armes nuclears, les mines o les bombes de dispersió, aquest Tractat no és la fi de res, simplement és una passa més en la bona direcció i significa un punt d’inflexió respecte el passat. De morts per armes n’hi ha molts encara, de gent que s’enriqueix de manera francament immoral amb aquesta mena de comerç, també. Tot plegat ens diu que no hi ha espai ni per a l’autocomplaença, ni per al cofoisme. Però sí demostra, també, que quan les coses es fan amb convicció, sumant esforços, amb estratègies compartides i objectius clars i assumibles, és possible avançar. L’horitzó és la utopia, i queda lluny. De fet, és inabastable, però fixar-nos-la com a destí és, precisament, allò que ens permet ser, avui, una mica millors, en aquest aspecte, del que érem ahir. Prenem aire, i continuem, que el camí és llarg encara.

Per a més informació:

Una utopia menys. Ja tenim Tractat sobre Comerç d’Armes (per Jordi Armadans, al seu Bloc Malgrat tot)

Llega el Tratado sobre el comercio de Armas (per Tica Font i Pere Ortega), a Publico.es

Font foto: IntermónOxfam

El Parlament Europeu acabem de votar la resolució anual sobre la implementació de la Posició Comuna del Consell sobre exportacions d’armes. Aquest és el tema amb el qual vaig començar a fer feina parlamentària (després d’haver-lo exercit durant deu anys des de l’acadèmia i les ONG), i que va comportar que durant quatre anys fos el ponent del Parlament per a la qüestió. Vaig tenir l’honor de liderar des de l’Eurocambra, per tant, la conversió del Codi de Conducta sobre exportacions d’armes, en Posició Comuna del Consell. És, sens dubte, una de les tasques que he dut a terme al llarg d’aquests gairebé deu anys d’activitat parlamentària de les que més satisfet em sento. Trobareu nombroses referències a la categoria Armes/Desarmament d’aquest bloc. Per això, malgrat que en aquest segon mandat no he pogut continuar formant part de la Comissió AFET (i per tant de SEDE), segueixo amb molta atenció l’evolució dels fets.

La votació d’avui, però, ha posat de manifest un cop més la preocupant visió curta de mires de la coalició ECR-PPE-ALDE, que finalment han aconseguit imposar el seu criteri (en contra de la versió alternativa que havíem presentat Verds, GUE i Socialistes).

La decepció després d’aquesta votació és màxima, i mostra com hi ha una clara divisió entre els qui entenem que la nostra prioritat és la defensa dels drets humans arreu, i els qui defensen sense complexes els interessos de la indústria militar.

Que s’hagi adoptat una resolució tan conservadora comporta que el Parlament renuncia a posar pressió sobre el Consell per tal de millorar la transparència i la lluita contra la corrupció en les activitats lligades a la compra/venda d’armes.

A més, la resolució és vergonyosament dèbil en termes de protecció de drets humans. El principi de protecció d’aquests drets a l’hora de decidir on exportar armes és la pedra angular de la Posició Comuna. Malauradament, però, la resolución que han aconseguit imposar la coalició liberal-conservadora és fins i tot menys progressista que les postures nacionals de molts estats membre, la qual cosa trenca amb la tradició que vaig tenir l’honor de consolidar de situar el PE en la vanguarda del debat i les demandes en aquesta qüestió. Tot plegat, peró, es deu a un sorprenent canvi de postura del grup liberal, que fins ara se sumava a l’ala progressista de l’eurocambra i que, en aquesta ocasió, ha preferit aliar-se de manera alarmant amb la línea més conservadora.

A mitjans de desembre la Fundació per la Pau i d’altres organtitzacions vinculades a la campanya Armes sota control denunciaven que la crisi econòmica podria incrementar la venda
d’armes a destins preocupants. En concret feien notar que l’Estat espanyol va exportar armes per un import de més
de 900 milions d’Euros el primer semestre de 2010, més del doble del que es va
exportar en el mateix període de 2009. Malgrat que aquest no és un tema en el qual el Parlament Europeu hi tingui una competència específica, he seguit amb atenció l’assumpte, primer, des de 1994, formant part de les campanyes de les ONG denunciant els fets, i després, des del Parlament Europeu, a partir del 2004, en tant que ponent durant diversos anys de l’informe anual de les exportacions d’armes de la UE.

Un cop més, em vull fer ressò del fet que la campanya Armes sota control alertava que,
davant el descens de les vendes internes, les indústries de defensa busquen,
amb el suport del govern, incrementar les seves exportacions. Aquest fet
augmenta el risc que les armes i material de doble ús arribin a països que
estiguin en conflicte armat, on es cometin violacions dels drets humans o que sofreixin
situacions de greu inestabilitat interna.

A través d’una nota de premsa conjunta, la campanya “Armes
sota control” alerta que la situació de crisi que viu l’economia espanyola
està generant una clara tensió entre els interessos de la indústria espanyola
de defensa i la Llei 53/2007 sobre comerç d’armes, que estableix limitacions
per a exportar a països i territoris on les armes puguin ser usades per violar
els drets humans, o ser emprades en accions que pertorbin la pau, l’estabilitat
o la seguretat, exacerbar tensions o conflictes.

Davant el descens de les vendes internes, les
indústries de defensa busquen, amb el suport del govern, incrementar les seves
exportacions, fet que augmenta el risc que aquestes armes i material de doble
ús acabin arribant a destinacions preocupants (països que estiguin en conflicte
armat, sofreixin situacions de greu inestabilitat interna o en els quals es
cometen greus violacions dels drets humans).

Amb l’assistència tècnica de l’Institut
d’Estudis sobre Conflictes i Acció Humanitària (IECAH), Amnistia Internacional,
la Fundació per la Pau, Greenpeace i Intermón Oxfam han analitzat les
exportacions realitzades de material de defensa i doble ús en el primer
semestre de l’any, segons les dades estadístiques de l’Agència Tributària. Les
conclusions de l’anàlisi de les xifres i de l’actual context del sector són
preocupants.

La crisi econòmica i el context actual
d’austeritat pressupostària, s’estan traduint en que el Ministeri de Defensa té
menor capacitat per adquirir armament i absorbir una part significativa de la
producció del sector. No obstant això, i davant l’interès a consolidar aquest
entramat empresarial que agrupa unes 850 empreses, amb una facturació anual que
supera els 3.600 milions d’euros i que genera 18.000 ocupacions directes, el
govern i les empreses estan apostant per l’increment de les exportacions.

Aquesta tendència suposa un risc que els
interessos comercials tinguin prioritat per davant del que determina l’article
8 de la Llei 53/2007, que regula el comerç exterior de material de defensa i
doble ús, i que estableix límits a la venda d’aquests productes.

Les ONG han expressat la seva preocupació pel
fet que fer prevaldre les exportacions augmenti el risc de vendes que puguin
violar l’article 8 de la Llei espanyola de venda d’armes. que estableix que
“les sol·licituds d’autorització d’exportació d’armes seran denegades i les
autoritzacions suspeses o revocades quan existeixin indicis raonables que
puguin ser emprats en accions que pertorbin la pau, l’estabilitat o la
seguretat o poden emparar-se per a cometre violacions dels drets humans”.

Anàlisis de les dades semestrals

Segons les dades de l’Agència Tributària, les
exportacions realitzades de material de defensa el primer semestre de 2010 van
ser de 907,6 milions d’euros. Encara que la tendència podria no mantenir-se en
el segon semestre, si fos així suposaria un nou rècord de vendes al final
d’any, acostant-se als 2.000 milions d’euros (un 33% més que en l’any 2009). Un
42,3% d’aquesta xifra correspon a vendes a països de la UE i de l’OTAN, mentre
el 57,7% restant es reparteix entre 60 països.

Tres anys després de l’aprovació de la Llei,
segueixen existint importants volums de vendes a destinacions considerades
preocupants i que dubtosament compleixen les restriccions que estableix
l’article 8 de la llei. Entre elles figuren l’Aràbia Saudita, Colòmbia, Israel,
Ghana, Pakistan o El Marroc. Alguns dels principals serien els següents:

    * Aràbia Saudita va rebre el primer semestre de
2010 productes de defensa espanyols per valor de més de 453.000 euros,
especialment en munició i paracaigudes. A més, i tot i que encara no s’ha pres
una decisió, hi ha en marxa un esforç de les autoritats espanyoles per assolir
una operació de venda de carros de combat Leopard 2E a aquest país (fabricats
per Santa Bàrbara Sistemes, del grup General Dynamics). Fins on se sap,
l’operació podria suposar el lliurament de 200 d’aquests carros (50 d’ells, ja
durant 2011), i es tractaria de la major operació de venda d’armes de la
història espanyola, per valor de 3.000 milions d’euros. Les organitzacions han
expressat la seva preocupació per aquesta possible operació, atès que Aràbia
Saudita és un país amb greus violacions dels drets humans, i exigeixen que es
condicioni a l’establiment de forts salvaguardes, per evitar que siguin usades
per a violar els drets humans o el Dret Internacional Humanitari (especialment
en el nord d’Iemen). Les organitzacions es van adreçar al president Zapatero en
aquest sentit en una carta el passat 12 de novembre de 2010, fins a data d’avui
no s’ha rebut resposta. 

    * A més, durant el primer semestre s’ha venut
material a Colòmbia per més de 285.000 euros, malgrat el seu greu conflicte
armat intern en el qual totes les parts implicades han comès violacions dels
drets humans i del Dret Internacional Humanitari. Israel ha rebut més de 3,2
milions d’euros en diferents tipus de material, incloent projectils i
municions. El Marroc ha adquirit material de defensa per 4,1 milions d’euros.
En la llista també figuren més de 215.000 euros venuts al Pakistan; gairebé
115.000 a Tailàndia i 38,9 milions a Turquia (la majoria corresponent a un
avió).

Davant aquesta situació, les organitzacions
recomanen:

    * Facilitar informació sobre les exportacions
amb antelació suficient, per assolir un avenç en la compareixença del govern
per a informar sobre operacions efectuades o en marxa, millorant així el
control parlamentari.

    * Reforçar el control de les exportacions a
destinacions considerades preocupants, amb una millor aplicació dels criteris
necessaris per aprovar o denegar transferències. Això implica un estudi cas a
cas de la situació del lloc de destinació, així com millorar la implicació del
Congrés en aquest procés (facilitant-li els criteris utilitzats i les fonts
d’informació).

    * Aplicar la dimensió preventiva de la Llei,
millorant els mecanismes per suspendre una exportació, fins i tot una
autoritzada amb anterioritat, si la situació del lloc de destinació és
preocupant o empitjora.

    * Millorar els mecanismes pel seguiment del
material en el país de destinació. Les organitzacions demanen al Govern que
doni instruccions als agregats de Defensa de les ambaixades espanyoles perquè
facin seguiment del material exportat, tal com va demanar el Parlament al
Govern en 2008

    * Avanços
concrets en la transparència de la informació sobre les transaccions
realitzades, amb informació sobre el tipus de producte i usuari final per a
totes les transferències d’armes espanyoles, així com sobre les denegacions
d’autoritzacions d’exportació i evitar la discrepància en les dades
d’exportacions entre les xifres oficials i les del sector industrial espanyol
de la defensa.
Foto: acció de destrucció de milers d’armes colombianes, l’any 2007. Font: EFE

Ahir vaig poder reprendre al Parlament Europeu un dels temes que segueixo de fa més temps, el del comerç d’armes de la Unió Europea. Vaig iniciar-m’hi ja l’any 1994, quan de la mà de Vicenç Fisas i del Centre Unesco de Catalunya (dirigit llavors per Fèlix Martí) vaig tenir el privilegi de col.laborar en la campanya ‘Hi ha secrets que maten‘, que reclamava la transparència de les exportacions d’armes espanyoles. En el meu primer mandat al Parlament Europeu vaig ser per tres anys el ponent del PE per a la conversió del Codi de Conducta en Posició Comuna, i per tant jurídicament vinculant, cosa que es va aconseguir el 2008.

Més darrerament, quan va esclatar la crisi grega alguns MEPs vàrem denunciar la hipocresia d’alguns governs, com el francès i l’alemany, que mentre obligaven a fer ajustos estructurals que afectaven sobretot la gent de rendes més baixes, seguien venent armes a Grècia, i lògicament exigint-ne el pagament, cosa que suposa un cost enorme per l’erari públic grec.

Ahir, alguns col.legues de la Subcomissió de Seguretat i Defensa van denunciar que França estigués negociant amb Rússia la venta d’un portahelicòpters Mistral, malgrat les tenses relacions que aquest país tenia amb alguns Estats de la UE en particular (per exemple Estònia o Finlàndia). El problema és que la majoria dels meus col.legues d’altres grups, sobretot PPE, ECR, SiD i ALDE, es limitaven a lamentar la qüestió en termes de seguretat europea, però al mateix temps defensaven una política activa d’exportació d’armes i reclamaven aprofundir en l’Agencia Europea de Defensa. Per a ells, es tracta d’una activitat comercial més que cal potenciar, per a la qual cal buscar i potenciar mercats, i que més enllà de les possibles suspicàcies en relació a la seguretat europea no suposa cap altra problema addicional.

Vaig haver de reaccionar (adjunto la intervenció) per lamentar la manera com s’estava duent a terme el debat, per reclamar més responsabilitat i més coherència, per recordar que exportar armes no és com exportar neveres, que aquestes maten, destrueixen i empobreixen societats senceres, que la UE hi contribueix exportant armes a Israel, a Colòmbia o a Afganistan, entre d’altres, i per exigir, finalment, que la UE s’impliqui molt més en la promoció del Tractat Internacional sobre Exportacions d’Armes.

Em trobo entre els impulsors d’una resolució que hem votat aquesta setmana al Parlament Europeu en relació a l’entrada en vigor de la Convenció sobre Munició per a Armes de Dispersió (Convention on Cluster Munitions). Entre d’altres temes, la resolució diu el següent:

1. Urges all EU Member States to sign and ratify the Convention on Cluster Munitions (CCM) as a matter of urgency before 1 August 2010, including the non signatory states Estonia, Finland, Greece, Latvia, Poland, Romania, Slovakia and the states that have signed but not yet ratified as Bulgaria, Cyprus, Czech Republic, Hungary, Italy, Lithuania, the Netherlands, Portugal, and Sweden; mindful that the CCM enters into force on 1 August 2010 states and after this date states will need to accede to the Convention in a one step process;

2. Urges all EU member states that have signed the Convention on Cluster Munitions to take every opportunity to encourage States not party to the CCM to sign and ratify or accede to the Convention as soon as possible, including through bilateral meetings, military-to-military dialogue and multilateral fora, as they are obligated to under Article 21 of the Convention;

3. Calls on the EU Member States not to take any action that might circumvent or jeopardise the CCM and its provisions; in particular, calls on all EU Member States not to adopt, endorse or subsequently consent to be bound by a possible Convention on Conventional Weapons (CCW) protocol allowing for the use of cluster munitions which would not be compatible with the prohibition of such munitions pursuant to Articles 1 and 2 of the CCM; calls on the Council and EU Members States to act respectively at the next CCW meeting on 30 August – 3 September 2010 in Geneva;

4. Urges EU Member States that are not yet party to this Convention to take interim steps pending adherence, including to adopt a moratorium on the use, production and transfer of cluster munitions and to start the destruction of cluster munitions stockpiles as a matter of urgency;

5. Urges all states to participate in the upcoming First Meeting of States Parties (1MSP) that will take place on 8 November – 12 November 2010 in Vientiane, Laos, the most heavily cluster munitions contaminated country in the world;

6. Urges EU member states to take steps to begin to implement the Convention including by destroying stockpiles, undertaking clearance and providing victim assistance, and contribute to funding or different forms of assistance to other states to undertake implementation of the Convention;

7. Urges EU Member States that have signed the Convention to pass legislation to implement it at a national level;

8. Calls on the High Representative of the Union for Foreign Affairs and Security Policy to make all efforts in order to realize the accession of the Union to the CCM which is possible after the entry into force of the Lisbon Treaty;

9. Calls on the High Representative of the Union for Foreign Affairs and Security Policy to make all efforts in order to develop a strategy for the first review conference in the form of a Council Decision on a Common Position;

10. Calls on Council and Commission to include the ban on cluster munitions as a standard clause in agreements with third countries in addition to the standard clause on non-proliferation of weapons of mass destruction;

11. Calls on Council and Commission to introduce the fight against cluster munitions into Community assistance programmes in order to support third countries in destruction of stockpiles and humanitarian assistance;

12. Urges EU Member States to be transparent about their efforts undertaken under this resolution and to report on their activities publicly;

Font foto: Cluster Bombs In The Olive Grove – Simon Conway

Dos dels temes als quals porto anys dedicant especial atenció són el (Des)Control del Comerç d’Armes i la violència contra les dones, especialment en contextos de conflictes armats. Ambdós, però, es troben altament relacionats tal i com va posar de manifest un seminari organitzat recentment a Brussel.les i el qual m’ha servit per reiterar, un cop més, la importància del Tractat Internacional sobre Transferències d’Armaments, aquest cop en relació a´la violència que sovint s’exerceix contra les dones en conflictes armats (els quals alimentem amb les nostres armes). La pregunta, dirigida a la Comissió Europea, diu així: 

Written Question by Raül Romeva i Rueda to the European Comission on the Links between the Arms Trade Treaty and sexual violence in the DRC

According to the United Nations Population Fund (UNFPA), over 8,000 women were raped in eastern Democratic Republic of the Congolast year.  Although the Hutu rebel militia known as the Forces démocratiques de libération is largely responsible for the rapes, says the UN agency, the national army (FARDC) is also known to have committed sexual abuse in North and South Kivuprovinces.

Combating impunity for perpetrators of sexual violence is clearly imperative, and according to Bibiane Aningina Tschefu, a representative of a peace initiative known as Women as Partners for Peace in Africa, what’s also critical for protecting women in the DRC from sexual violence is the negotiation of an Arms Trade Treaty that prohibits the international transfers of weapons and ammunition in places where there exists a significant risk of sexual and gender-based violence and of human rights violations.  In other words, the international community must play a greater role in recognizing and addressing how our presently flawed arms trade exacerbates sexual violence in conflict zones.

On February 11, the United Nations Institute for Disarmament Research (UNIDIR), in concert with the EU, held an international forum in Viennaon the topic of the proposed Arms Trade Treaty (ATT).  Following this event, how much progress has been made, in the Commission’s opinion, towards the negotiation of such a treaty?  What specific role is the EU playing in this process?  Furthermore, what measures will the Commission take to ensure that an ATT includes the necessary mechanisms to protect victims of sexual violence?  Finally, to what extent does the Common Position 2008/944/CSFSP, the EU’s current instrument used to assess export control standards, provide such mechanisms?  

Font foto: http://www.stolenchildhood.net/entry/arms-in-hands-of-congolese-kids/

En una setmana tan plena de temes importants com és aquesta (Directiva Temps Treball -65 hores-, discussió Consell UE sobre Paquet Clima i mesures reactivació econòmica, visita President de la RASD –Abdelaziz-) el tema d’aquest apunt, l’harmonització i increment dels controls en la circulació dins dels Estats de la UE de material i equipaments militars, corria el risc de passar desaparcebut, i en canvi és d’una importància cabdal, especialment després que, de manera sorpresiva però ben rebuda, la setmana passada el Consell va adoptar la Posició Comuna sobre exportacions d’Armaments, responent així a una de els demandes que li hem fet reiteradament des del Parlament i des de la societat civil. Mentre la Posició Comuna afecta les exportacions d’armes i equipaments militars fora de la UE, l’informe Rühle que vàrem debatre ahir i que votem avui (Informe sobre la simplificación de las transferencias de productos relacionados con la defensa), i que té a veure amb el ‘paquet legislatiu relatiu a la defensa’, afecta la transferència intra UE d’aquestes armes i equipaments militars. (segueix..)

¿Un mercado único de equipamientos militares?

Libre circulación de mercancías – 15-12-2008 – 12:46 

La existencia de un mercado único de equipamientos militares transparente y eficaz es imprescindible para el desarrollo de una política europea de seguridad y defensa sólida. Así lo creen los eurodiputados miembros de la comisión de Mercado Interior del Parlamento Europeo, que en octubre aprobaron un informe sobre la simplificación de las transferencias de productos relacionados con la defensa. El texto será debatido por el pleno de la Eurocámara el lunes y sometido a votación el martes.

El diciembre de 2007, la Comisión Europea presentó el llamado “paquete defensa”, una propuesta legislativa por la que se pretende reducir los obstáculos actuales para la circulación de los productos relacionados con la defensa en el seno de la Unión Europea. Uno de los puntos principales de la propuesta es el relativo a la transferencia de estos productos, en el que se apunta la necesidad de simplificar los procedimientos nacionales de autorización.
 
Reforzar la seguridad
 
Para los eurodiputados de la comisión de Mercado Interior del Parlamento Europeo, “la simplificación de las transferencias intracomunitarias de los equipos de defensa reforzará la seguridad del suministro para los Estados miembros”, aseguran en un informe sobre la materia que será sometido a votación por el pleno de la Eurocámara este martes.
 
El texto, elaborado por la alemana del grupo de Los Verdes Heide Rühle, se centra la armonización de las normas para la autorización de las transferencias de estos productos de un Estado miembro a otro. “El mercado europeo de la defensa está fragmentado en 27 regímenes nacionales escasamente coordinados que se caracterizan por la duplicación y el uso ineficiente de los recursos”, subraya el informe.
 
Delito penal
 
Para la ponente, es fundamental que exista un “estricto control” sobre los productos armamentísticos para garantizar que no lleguen a zonas de conflicto. Por ello, Rühle considera que “los Estados miembros deberían tipificar como delito penal la vulneración de las limitaciones a la exportación de los productos relacionados con la defensa”.
 
En su opinión, la razón por la que la creación de un mercado comunitario en el ámbito de la defensa no se haya debatido hasta ahora estriba en “tradiciones históricas”. Además, explica que “hasta ahora, los Estados miembros no habían acordado una política común para el control de las exportaciones”, lo que dificultaba “establecer un instrumento relativo al mercado común, manteniendo al mismo tiempo la soberanía relativa a las exportaciones”.

Ref.: 20081211STO44251

Más información :

Siga el pleno en directo desde las 15.00 horas del lunes

Informe sobre la simplificación de las transferencias de productos relacionados con la defensa

Ficha personal de la eurodiputada Heide Rühle

Comisión de Mercado Interior y Protección del Consumidor del PE

Nota de prensa (en inglés)

Página web de la Agencia Europea de Defensa (en inglés)

Font foto: Telegraph

Aquest matí he participat en l’entrega de Premis que anualment atorga l’organització EU Coherence. EU Policy Coherence for Development. La feina d’aquesta entitat consisteix a fer un seguiment de l’activitat que fem els diputats i diputades i premiar amb estrelles algunes iniciatives que busquen posar en evidència algunes incoherències en el marc de les polítiques comunitàries en termes de Desenvolupament, Cooperació i Política Exterior. En el meu cas, els temes que han valgut algunes d’aquestes estrelles tenen a veure, sobretot, amb la qüestió de la lluita contra la proliferació de les exportacions d’armes, l’exigència de més coherència en el marc de les negociacions i implementació dels Acords d’Associació, el debat en relació a les patents de medicaments, així com algunes accions relatives a la Pesca (tonyina, acords de pesca UE-Marroc en relació Sàhara, etc…). Finalment el guardó se l’ha endut un col.lega del grup dels Socialistes, l’holandès Thijs Berman, amb qui hem coincidit sovint en moltes d’aquestes iniciatives. És, per tant, un premi ben merescut. Personalment em quedo més que satisfet amb la nominació ja que, donada la gran dificultat que tenim alguns grups per fer passar el nostre missatge i les nostres propostes (que són les d’una part molt important de la població), és molt d’agraïr que, almenys, es visualitzi d’alguna manera l’esforç. I, de tant en tant, a més, tenim algunes petites victòries que ens motiven a seguir endavant, tal i com explico en la nota de més avall relativa a l’adopció per part del Consell de la Posició Comuna sobre Control de les Exportacions d’Armes, una de les meves obsessions des que vaig arribar a aquesta casa l’any 2004. (segueix…)

EU arms exports

Council agrees on binding rules for EU arms exports

To the surprise of many, the Council of the European Union has finally agreed to adopt a long overdue ‘common position’ to transform the existing voluntary EU code of conduct on arms exports into a legally binding instrument for governments to grant or reject authorisations to export arms to countries outside EU territory.

Raül Romeva, Green MEP and European Parliament rapporteur on this issue, commented:

“I am delighted that after years of pressure by the European Parliament and non-governmental organisations, an agreement has finally been reached in Council. In the 11th hour of its EU presidency, the French government deserves credit for succeeding where so many previous presidencies have failed. Now that the reticence of some Member States has been overcome, the path is clear for EU-wide binding rules that will not tolerate dubious national commercial or political justifications for irresposible arms sales.

“For too long, arms stamped “Made in EU” have fallen into the wrong hands in violent conflicts or used by oppresive regimes that do not respect human rights. The binding code of conduct will mean that EU arms can neither directly be sold to regions where they will be misused, nor indirectly to such areas via states that act as intermediaries.

“The challenge now is to integrate this decision into national legislation across the EU and implement it effectively. I hope that member states will note to the common position’s final paragraph stating they have the right to introduce even stronger rules at national level.

“Now, at last, the EU has a solid basis to support a much-needed worldwide regulation of all arms exports in the context of a global arms treaty.”

Foto: Rebent el premi en tant que nominat. Font: EU Coherence

(en ESP más abajo)

Fa uns dies vaig intervenir en el Parlament Europeu en el marc del debat en relació a una Pregunta Oral sobre la no adopció, encara, de la Posició Comuna relativa a les regles comunes relatives al control de les exportacions de tecnologia i equipaments militars, i que havia de substituir el Codi de Conducta existent en la matèria (veure apunt Bona notícia: stop a les bombes de dispersió. Mala notícia: la presidència francesa tampoc compleix en el tema de la Posició Comuna sobre el Control de les Exportacions d’Armament de la UE ) . En la meva intervenció (veure vídeo de la intervenció) vaig ser especialment crític i vaig lamentar, novament, que la presidència francesa hagués deixat passar l’oportunitat de fer una cosa que feia molt de temps reclamàvem tant des de la Societat Civil com des del Parlament. La duresa de la meva intervenció, per altra banda, venia enfortida pel fet que en la seva intervenció inicial, el President de torn del Consell, Jean Pierre Jouyet, no va deixar clar en cap moment si finalment adoptarien o no l’esmentada Posició Comuna. La sorpresa l’he tingut avui quan, en llegir les conclusions d’ahir del Consell d’Afers Generals i de Relacions Exteriors, hi he trobat la confirmació que, efectivament, la Posició Comuna havia estat adoptada. Va ser el debat al Parlament Europeu el detonant que finalment s’incorporés a la llista d’acords? Qui sap. De fet, probablement no ho sabrem mai. Sigui com sigui la noticia és molt bona, i, malgrat que hagi trigat nou presidències, finalment s’ha aconseguit. Confesso que és un dels temes als quals he dedicat més energies els darrers anys i vull pensar que d’alguna cosa haurà servit tot plegat. Això sí, espero encara saber més detalls en relació a la ‘lletra petita’, com per exemple si hi han hagut concessions cap a aquells Estat més reticents a l’adopció de la Posició Comuna, entre ells França, i que de fet demanaven que aquesta adopció anés de la mà de l’aixecament de l’embargament d’Armes a la Xina. Caldrà estar, per tant, ben amatents. De moment adjunto el text de la Declaració del Consell sobre la Posició Comuna: (segueix…)

Hace unos días intervine en el Parlamento Europeo en el marco del debate en relación a una Pregunta Oral sobre la no adopción, todavía, de la Posición Común relativa a las reglas comunes relativas al control de las exportaciones de tecnología y equipos militares, y que debía sustituir el Código de Conducta existente en la materia (ver apunte Bona notícia: stop a les bombes de dispersió. Mala notícia: la presidència francesa tampoc compleix en el tema de la Posició Comuna sobre el Control de les Exportacions d’Armament de la UE ) . En mi intervención (ver vídeo de la intervención) fui especialmente crítico y lamenté, nuevamente, que la presidencia francesa hubiera dejado pasar la oportunidad de hacer una cosa que hacía mucho tiempo reclamábamos tanto desde la Sociedad Civil como desde el Parlamento. La dureza de mi intervención, por otra parte, venía fortalecida por el hecho que en su intervención inicial, el Presidente de turno del Consejo, Jean Pierre Jouyet, no dejó claro en ningún momento si finalmente adoptarían o no la mencionada Posición Común. La sorpresa lo he tenido hoy cuando, al leer las conclusiones de ayer del Consejo de Asuntos Generales y de Relaciones Exteriores, he encontrado la confirmación que, efectivamente, la Posición Común había sido adoptada. ¿Fue el debate al Parlamento Europeo el detonante que finalmente se inorporase a la lista de los acuerdos tomados? Quién sabe. De hecho, probablemente no lo sabremos nunca. Sea como fuere, la noticía es muy buena, y, pese a que haya tardado nueve presidencias, finalmente se ha conseguido. Confieso que es uno de los temas a los que he dedicado más energías estos últimos años y quiero pensar que de algo habrá servido al fin y al cabo. Eso sí, espero todavía saber más detalles en relación a la ‘letra pequeña’, como por ejemplo si han habido concesiones hacia aquellos Estados más reticentes al adopción de la Posición Común, entre ellos Francia, y que de hecho pedían que esta adopción fuera de la mano del levantamiento del embargo de armas a la China. Hará falta estar, por lo tanto, bien atentas y atentos. Por el momento adjunto el texto de la Declaración del Consejo sobre la Posición Común:

FR

Technologie et équipements militaires – Règles de contrôle d’exportations

Le Conseil a etabli, sous la forme d’une position commune, des regles communes regissant le controle des exportations de technologie et d’equipements militaires, et remplacant un code de conduite en la matiere (15972/1/08).

En vertu de cette position commune, chaque Etat membre de l’UE doit evaluer, au cas par cas, les demandes d’autorisation d’exportation qui lui sont adressees pour des equipements figurant sur la liste commune des equipement militaires de l’UE, selon les criteres suivants:

• respect des obligations et des engagements internationaux des Etats membres;

• respect des droits de l’homme dans le pays de destination finale et respect du droit humanitaire international par ce pays;

• situation interieure dans le pays de destination finale (existence de tensions ou de conflits armes);

• preservation de la paix, de la securite et de la stabilite regionales;

• securite nationale des Etats membres et des territoires dont les relations exterieures relevent de la responsabilite d’un Etat membre, ainsi que celle des pays amis ou allies;

• comportement du pays acheteur a l’egard de la communaute internationale et notamment son attitude envers le terrorisme, la nature de ses alliances et le respect du droit international;

• existence d’un risque de detournement de la technologie ou des equipements militaires dans le pays acheteur ou de reexportation de ceux-ci dans des conditions non souhaitees;

• compatibilite des exportations de technologie ou d’equipements militaires avec la capacite technique et economique du pays destinataire, compte tenu du fait qu’il est souhaitable que les Etats repondent a leurs besoins legitimes de securite et de defense en consacrant un minimum de ressources humaines et economiques aux armements.

Cette position commune n’empeche pas les Etats membres de l’UE de mener une politique nationale plus restrictive dans ce domaine.

VERSIO_ PROVISOIRE 8.XII.2008

16862/08 (Presse 359) 18

Font foto: Greens/EFA

Ens despertem avui amb la bona noticia que un centenar de països han subscrit l’acord de prohibir les bombes de dispersió, entre ells l’Estat Espanyol, i malgrat les ja conegudes, i típiques absències de EEUU, Xina, Índia, Rússia i Israel, entre d’altres (per cert, que fa unes setmanes el Parlament Europeu va adoptar una Resolució que vàrem impulsar un grup de diputats i diputades al respecte). Un cop més cal saludar i felicitar la tasca de centenars d’organitzacions que porten anys treballant-hi. Malauradament, no tot són bones notícies en aquest camp ja que s‘acaba la Presidència francesa del Consell i, igual com va succeir en les vuit anteriors, s’ha incomplert la promesa d’adoptar la Posició Comuna sobre Control de les Exportacions d’Armes que convertiria el Codi de Conducta en un instrument jurídicament vinculant. Ja la presidència holandesa (parlo de 2004) es va comprometre a fer-ho. Quatre anys després encara res. El més trist de tot és que ens consta que la feina ‘tècnica’ ja està feta, ja que el COARM (Grup de Treball del Consell que tracta amb qüestions d’Exportacions d’Armes i Material Militar) fa temps que va fer la proposta que ara espera en els calaixos d’alguns ministeris d’economia i exteriors de la UE per tal que el Consell el signi. Ahir, per enèssima vegada, vaig tornar a plantejar la qüestió al Parlament Europeu, en sessió plenària, a través d’una Pregunta Oral al Consell, acompanyada d’una proposta de Resolució que votem avui (aquesta és la que vàrem preparar com a Verds/ALE, i aquesta la que hem consensuat amb els altres grups). (segueix…)

Intervención en plenaria sobre Código de Conducta exportaciones de Armas presidencia francesa (3 de diciembre de 2008), Raül Romeva, MEP

Les confieso que me siento apenado porque me hubiera gustado mucho poder felicitar al Consejo y a la Presidencia francesa por hacer lo que hace años le pedimos desde este Parlamento y desde la sociedad civil: adoptar la Posición Común sobre control de las exportaciones de armas.Pero no puedo hacerlo porque no he escuchado lo que quería oir, eso es, que la Posición Comun está en la agenda del próximo Consejo de la UE. Llevamos, con ésta, nueve presidencias desde la holandesa en 2004, escuchando promesas sobre lo inminente de esa medida. Y nos consta que el trabajo técnico por parte del COARM está hecho. Pero lo que tambien me descorazona es saber que el motivo por el cual no existe todavía el consenso necesario es porque algunos países, entre ellos Francia, xantajean con vincular dicha Posición Común al levantamiento del embargo de armas a China, algo que nada tiene que ver con la adopción de la Posición Común. El tiempo pasa y su credibilidad cae cada dia que pasa. A qué esperan pues los ministros para firmar el texto? Cuántas Somalias, Ruandas, Burundis, Bombays o Birmanias más tenemos que lamentar para que nos tomemos seriamente nuestro papel en el descontrol de las exportaciones de armas en el mundo? Como pretende la UE liderar el proceso de adopción de un Tratado Internacional de Armas, como a menudo dice que quiere hacer, si ni tan siquiera cumple con sus propios mandatos y compromisos?

Foto: Rifle PSL romanès. Font: www.tactical-life.com

Com que em trobava a Mèxic el dia de la votació, no vaig poder comentar a temps un dels esdeveniments més importants de la setmana passada: la votació a Nacions Unides per iniciar formalment el procés cap a l’adopció d’un Tractat Internacional d’Armament (ATT) (veure apunt de fa uns dies Tractat Internacional Transferències d’Armament (ATT): ara és l’hora dels governs). Només dos Estats hi van votar en contra: Zimbabwe i … Estats Units. Aquesta és una de les coses que espero que la nova administració demòcrata d’Obama canvii. Ara toca seguir atentament el procés intergovernamental. De moment adjunto a continuació la valoració en feia la Campanya Armes Sota Control: (segueix…)

On Friday 31st October, 147 states voted overwhelmingly at the
United Nations to move forward with work on an Arms Trade Treaty. This
is an increase on the 139 states which voted to start the UN process in
October 2006, showing increasing global support for the treaty. Support
was particularly strong in Africa, South and Central America and Europe
indicating high demand for global arms controls, both from countries
severely affected by armed violence and from major arms exporters. Only
the US and Zimbabwe voted against, ignoring growing global consensus on
an ATT.

The Control Arms campaign, which represents millions of people around the world welcomes the vote but continues to call for more urgency from states to advance the process quickly and ensure a strong Treaty with human rights and development at its heart.

Mark Marge from the International Action Network on Small Arms said:
This vote is a victory for the millions of campaigners in countries around the world. But we cannot afford to rest. All those against the misuse of arms will continue to pressure their governments to move quickly to implement a strong, legally binding treaty.

Font foto: Campanya www.controlarms.org