Valoracions votacions d’avui sobre Directives REACH i TV sense Fronteres

Adjunto les valoracions que el nostre Grup ha fet sobre les votacions d’avui relatives a la Revisió de la Directiva sobre TV sense fronteres (1a Lectura) (veure apunt Televisió sense fronteres: el risc de l’americanització de la TV ) i sobre REACH (2a Lectura) (veure apunt Votació sobre REACH: punt i final (o no?) ). Pel què fa a la primera qüestió, TV sense Fronteres (més avall parlo de REACH), degut a que s’han imposat els criteris més comercialistes, el Grup Verds/ALE hem optat per votar contra l’informe Hieronymi ja que amb aquesta proposta s’obre la porta a una clara i preocupant invasió de publicitat en els mitjans audiovisuals. Adjunto la Nota de Premsa que ha tret el nostre Ponent a l’Ombra, Jean-Luc Bennahmias. (Segueix…)

SOBRE TV SENSE FRONTERES

COMMUNIQUÉ DE PRESSE – Strasbourg, le 13 décembre 2006. TV sans frontières

LE PE vote en faveur de la publicité sans frontières

Commentant le vote en première lecture de la révision de la Directive européenne sur télévision sans frontières, voici ce que Jean-Luc Bennahmias eurodéputé Vert français, membre de la commission culture a souligné:

 "Le Parlement Européen a voté aujourd’hui en faveur d’une vaste libéralisation des règles concernant la publicité et pour un cadre légal sur le placement de produit. Cette décision d’introduire un style américain de règles publicitaires sous un label éthique européen va conduire à une plus grande libéralisation des médias audiovisuels dans l’Union.

A l’avenir, tous les programmes de télévision- y compris les films pour le cinéma, les programmes pour enfants et les journaux télévisés- seront envahis par la publicité. Par exemple, un film télévisé durant 90 minutes pourra inclure jusqu’à 18 minutes de publicité. Pire, la décision d’autoriser le placement de produits impliquera qu’il y aura de la publicité pour des produits durant le film lui-même. On ne pourra plus échapper à l’intrusion perverse de la publicité dans nos vies privées.

Les enfants sont aussi les grands perdants du vote d’aujourd’hui: le Parlement a rejeté l’interdiction de diffuser de la publicité pour la "malbouffe" durant les programmes pour enfants, d’autant plus que c’est le plus souvent ces produits de "malbouffe" qui sont concernés lorsque l’on parle de placement de produit.

Alors que certains aspects positifs subsistent dans le vote d’aujourd’hui – les producteurs indépendants auront plus de droits, les services non linéaires devront promouvoir les contenus européens et le pluralisme en Europe sera renforcé,- ce vote mènera sans aucun doute à une détérioration de la qualité des programmes dans l’Union européenne". )

SOBRE REACH

Pel què fa a REACH, en tractar-se de la Segona Lectura només hem pogut presentar la nostra proposta alternativa que ha estat derrotada donat que ja estava pactada la proposta conjunta PPE-PSE-ALDE en els termes que hem anat lamentant els darrers dies. La nostra valoració és la següent:

COMMUNIQUÉ DE PRESSE – Strasbourg, le 13 décembre 2006. Reach (Règles européennes sur les produits chimiques) 

Le PE entérine un compromis faible qui ne garantit pas une plus grande protection contre les produits chimiques dangereuses

Le Parlement européen vient d’adopter le règlement sur REACH par 529 voix pour, 98 contre et 24 abstentions. Ce compromis a été négocié avec la Conseil le 30 novembre dernier, il rejetait le compromis alternatif et les différents amendements présentés par les Verts qui visaient à renforcer le texte. Le Groupe des Verts/ALE a donc voté contre ce compromis. Marie Anne Isler Béguin, eurodéputée Verte française s’est ainsi exprimée:

"Comme attendu, le PE a entériné l’accord sur REACH, mettant fin à une décennie de discussions sur la révision de la réglementation sur les substances chimiques au sein de l’UE. Le rapporteur jubile quant à ce succès, mais il est encore beaucoup trop tôt pour juger si le nouveau règlement offrira aux citoyens de l’UE une protection accrue par rapport aux substances chimiques dangereuses.

"La seule certitude est que le PE a échoué à assurer la substitution obligatoire des substances toxiques dans les produits de consommation et pour lesquels une alternative plus sûre existe. Ce faisant, le Parlement a manqué l’occasion de garantir aux consommateurs une meilleure protection contre ces substances chimiques, à la seule fin de garantir des profits à court terme pour l’industrie chimique."

"Cet accord est un cadeau de Noël précoce pour l’industrie chimique, la récompensant de sa campagne de lobbying intense et sournoise. Maintenant que le texte législatif a été adopté, le diable sera dans le détail de la mise en ?uvre de ces règles. Alors qu’il y a davantage de données disponibles sur les substances chimiques que précédemment, il reste à voir si cela améliorera effectivement la protection contre ces substances dangereuses.

"Ce qui est préoccupant, c’est que contrairement à la transparence de la phase législative jusqu’aux trilogues, la mise en ?uvre cruciale de REACH promet d’être un processus opaque dans lequel l’industrie chimique aura une influence énorme. Il est inacceptable que les personnes appelées à prendre des décisions cruciales au sein de l’Agence pour les Substances Chimiques soient tenues à garder le secret. Nous ne pouvons qu’espérer que lorsque les substances chimiques dangereuses seront autorisées sur le marché de l’UE, l’afflux d’informations disponibles permettront aux consommateurs d’éviter ces substances dangereuses dans les produits quotidiens."

És interessant també llegir la valoració que en fan les ONG Greenpeace, WWF/Adena i Ecologistas en Acción.

Font foto: BBC

Votació sobre REACH: punt i final (o no?)

Demà votem al Parlament Europeu (Estrasburg), en Segona Lectura, la Directiva REACH sobre substàncies químiques. Davant la insatisfacció que ens produeix l’acord al qual han arribat els dos grans grups, PPE i PSE amb el Consell, (n’he parlat sovint en aquest bloc, per exemple a REACH: David-Ciutadania s?enfronta a Goliat-Industria, i guanya Goliat, a La comunitat científica reclama un REACH fort, a Víctimes dels tòxics: cal un REACH fort, a La química que contamina el Mediterrani (o sobre per què cal enfortir REACH) ) des del Grup Verds/ALE hem optat per presentar una proposta alternativa (veure doc. adjunt) que entenem que ofereix una millor protecció de la població davant els productes químics perillosos, en una línia similar a la plantejada per diverses ONG com WWF/Adena, Greenpeace, o Ecologistas en Acción. (segueix…)

Aporto, en adjunt, el document de la proposta alternativa. A grans trets, però, la proposta consisteix en el següent (aquí teniu també la nota en castellà):

Raül Romeva: ?La proposta alternativa d?Els Verds a la normativa REACH ofereix una millor protecció dels productes químics perillosos?

Romeva ha explicat que ?la substitució obligatòria de substàncies altament perilloses en productes de consum on existeix una alternativa més segura era el mínim exigit per una àmplia majoria del Parlament Europeu fins el final de la negociació amb el Consell, quan el Partit Popular Europeu ha trencat aquest consens?

El grup d?Els Verds del Parlament Europeu, amb el recolzament del grup de l?Esquerra Unitària/NGL ha redactat una alternativa a l?acord de mínims al que van arribar el Parlament i el Consell el passat 30 de novembre sobre la regulació REACH que revisa les normes sobre productes químics de la Unió Europea, de cara al debat i la votació aquesta setmana d?aquesta normativa.
L?alternativa plantejada pretén trobar un compromís en termes mediambientals i de protecció del consumidor, un compromís més equilibrat basat en les previsions que prèviament van tenir el recolzament d?una clara majoria de l?eurocambra, concretament en qüestions relatives a la substitució obligatòria de substàncies altament perilloses i en relació també a la transparència de l?Agència sobre químics.

En relació a aquesta proposta alternativa, l?eurodiputat d?ICV adscrit al grup dels Verds, Raül Romeva, ha declarat que ?l?objectiu principal d?aquesta legislació sempre ha estat oferir a la ciutadania europea i al medi ambient una protecció suficient dels productes químics perillosos i això no s?ha d?oblidar quan s?intenta arribar a un acord entre les diferents parts?.

Romeva ha recordat que ?la substitució obligatòria de substàncies altament perilloses en productes de consum on existeix una alternativa més segura era el mínim exigit per una àmplia majoria del Parlament Europeu fins el final de la negociació amb el Consell, quan el Partit Popular Europeu ha trencat aquest consens?.

Romeva es pregunta ?com podem justificar davant de l?electorat europeu, a qui aquesta norma hauria de protegir, i dir-los que hem arribat a un acord per permetre l?ús continuat de substàncies perilloses en productes per al consum fins i tot quan no és necessari??. Per l?eurodiputat d?ICV també serà difícil d?explicar perquè la gent que pren aquestes decisions fonamentals sobre aquestes substàncies a l?Agència de químics les pren en secret?.

A més d?aquest compromís alternatiu, Els Verds han presentat també esmenes a aquest acord entre el Parlament Europeu i el Consell, proposant algunes millores que haurien de ser acceptables pel Consell, i també esmenes per eliminar algunes propostes negatives afegides pel PPE a l?últim moment.

?No hi ha cap dubte que arribant a aquest acord, el Parlament rebaixa la protecció a la ciutadania europea de malalties causades pels químics. Esperem que una majoria d?eurodiputats donin suport a la nostra proposta alternativa, i si això no passa, esperem que el Parlament no abandoni la seva ambició inicial en relació a REACH. Per això també estem presentant esmenes per a l?acord sobretot per assegurar-nos que les importacions que contenen substàncies perilloses no rebin un tractament especial per sobre d?articles produïts a la UE. També estem intentant eliminar elements de l?acord introduïts pel PP en l?últim moment, que rebaixa la responsabilitat de la indústria a l?hora de reduir els perills potencials dels seus productes químics?.

 

REACH: David-Ciutadania s?enfronta a Goliat-Industria, i guanya Goliat

Era previsible -ho hem advertit en moltes ocasions-, però no per això la confirmació de les expectatives és menys decebedora: en l?enfrontament entre la industria química i la ciutadania, s?ha imposat amb claredat la industria, amb la complicitat dels tres grans grups polítics de l?Eurocambra (PPE, PSE i ALDE). Comparteixo la decepció de les ONG que, com Greenpeace, WWF, Ecologistas en Acción o les organitzacions de consumidors/es, porten anys treballant en favor d?un REACH fort, i com elles penso que el Parlament Europeu ha cedit massa davant les pressions de la industria. (segueix…)

(comunicat de premsa emès dijous passat en conèixer l’acord entre Consell i Parlament Europeu)

Raül Romeva : ?El Parlament cedeix davant del lobby de la indústria química?

Davant l?acord al que s?ha arribat sobre la normativa per al registre, avaluació i autorització de substàncies químiques

L?eurodiputat d?ICV adscrit al grup dels Verds/ALE, Raül Romeva, ha criticat durament l?acord al que s?ha arribat entre el Consell i el Parlament Europeu pel que fa a la normativa per al registre, avaluació i autorització de substàncies químiques (REACH en anglès). Romeva considera que ?el Parlament finalment ha cedit davant del lobby de la indústria química alemanya i s?ha posat d?acord amb un compromís de rebaixa amb el Consell, que limitarà seriosament els beneficis potencials de la reglamentació REACH pel que fa a la protecció dels ciutadans de la UE i del medi ambient contra les substàncies químiques tòxiques?.

Per Romeva, el vot en segona lectura realitzat en el marc de la Comissió de medi ambient del Parlament Europeu havia donat clarament al ponent el mandat de treballar per a la substitució obligatòria de totes les substàncies químiques altament perilloses i per a les quals existeixen alternatives no perilloses.

Però ?l?acord entre la indústria química, el Consell i el seu còmplice, el Partit Popular Europeu, és el que finalment ha triomfat. El compromís al que han arribat el 30 de novembre el Consell i el Parlament Europeu autoritza la majoria de substàncies amb toxicitat molt preocupant i per a les quals existeixen alternatives viables?, ha explicat Romeva.

?Si aquest compromís significa el capítol final de la reglamentació REACH, representa un dia negre per a la política mediambiental de la UE?, ha afirmat. La revisió de la legislació REACH sobre substàncies químiques de la UE està en marxa des de l?any 1998 i algunes de les seves disposicions seran aplicades fins a 11 anys després que entrin en vigor, i per tant, segons Romeva, ?és un escàndol i els ciutadans de la UE han estat una vegada més enganyats, ja que hauran esperat quasi 20 anys perquè perdurin regles que continuen permetent la utilització de substàncies químiques perilloses en aquests productes d?ús quotidià, quan se sap que existeixen alternatives més segures?.

Per a conèixer com ha anat tot el procés podeu consultar el lloc web del Grup Verds/ALE al Parlament Europeu, i la campanya que hem dut a terme al llarg dels darrers tres anys en favor d’un REACH fort.

Font foto: Verds/ALE

La comunitat científica reclama un REACH fort

En el marc de la discussió que estem tenint al Parlament Europeu en relació a la Directiva sobre substàncies químiques (REACH), la qual caldrà votar en la plenària de desembre (11 a 14 de desembre), apareix avui una informació molt rellevant segons la qual destacades personalitats de la comunitat científica reunides a  Madrid consideren que tal i com està plantejada actualment, la proposta de Directiva REACH no servirà per a protegir la ciutadania. L’ONG WWF/Adena, un dels promotors de la Campanya Detox, ha fet públic avui el següent comunicat en què ho expliquen (segueix…):

"Científicos líderes en disrupción endocrina temen que REACH no protegerá a los ciudadanos 

Madrid, el 21 de noviembre, 2006.? En estos últimos días de la negociación política para consensuar la nueva legislación europea sobre sustancias químicas (REACH), científicos europeos líderes – muy preocupados por el continuo debilitamiento de la propuesta – han dado la alarma, advirtiendo que un REACH debilitado será incapaz de proteger a los ciudadanos y al medio ambiente de las sustancias químicas  sintéticas más tóxicas.  

Tras analizar el texto de la propuesta actual de legislación REACH, los 38 científicos líderes y expertos en disrupción hormonal han firmado una carta en la que urgen sobre la necesidad de llegar a un marco legal REACH eficaz que considere también a los disruptores endocrinos. Recientemente, invitados por la Presidencia Europea finlandesa, los investigadores participaron en una conferencia en Helsinki para debatir sobre la amenaza que representan para la salud y el medio ambiente las sustancias químicas que alteran el sistema hormonal.  

Los científicos, destacados miembros de universidades europeas prestigiosas y de grupos de investigación en disrupción endocrina, destacaron su preocupación sobre la definición, inadecuada en la actual propuesta de normativa, referente a la combinación y los efectos mezclados de las substancias químicas que interfieren con el sistema hormonal. Tal como subrayan en la carta: ?Considerando que las sustancias químicas con propiedades de alteración hormonal pueden actuar conjuntamente de manera aditiva, es importante aplicar el principio de precaución, aún en substancias que aisladamente  parezcan no tener efectos dañinos serios a los niveles actuales de exposición.? 

El texto actual del Consejo requiere una evidencia científica demasiado alta antes de que los disruptores endocrinos puedan entrar en la fase de autorización (un procedimiento de control de las sustancias químicas más peligrosas bajo REACH). Concretamente, la base legal actualmente propuesta implicará que las autoridades nacionales no puedan actuar hasta que el daño haya ocurrido.  

Los científicas se oponen a esta definición ya que puede implicar consecuencias graves para la salud y el medio ambiente, e insisten que: ?Cuando haya evidencia científica de que una sustancia química tiene propiedades de disrupción hormonal, no debería ser necesario demostrar graves efectos para que dicha sustancia  entrara en el procedimiento de autorización?.  

En este mismo momento, el texto del Consejo especifica que no solo las sustancias químicas con propiedades de alterar el sistema hormonal sino, también, las sustancias químicas cancerígenas y tóxicas para la reproducción pueden continuar siendo comercializadas en el mercado aunque existan alternativas más seguras. Oponiéndose a este texto, los científicos concluyen que ?siempre cuando existan alternativas adecuadas más seguras a los disruptores endocrinos, aquellas sustancias deben ser sustituidas de manera obligatoria.? "

 Font foto: WWF/Adena

Mercuri al Mediterrani, MAT a Europa i Armes cap al món

Arran de la Directiva sobre Mercuri que vàrem aprovar la setmana passada a Estrasburg, molta gent es pregunta si realment és tant necessari regular/controlar/reduir/eliminar l’ús de mercuri. Aquesta nota de l’ONG Oceana Acerca del mercurio o l’article d’avui a El Pais (España incumplirá el plazo de la UE para dejar de usar mercurio en 2007) (NOTA: més avall transcric l’article complert) poden ajudar a entendre la urgència del tema. Per altra banda, pel què fa a la deriva europea que està prenent ara la lluita contra la Línia de Molt Alta Tensió (MAT), vull recordar que, conjuntament amb el meu company de grup, el francès Gérard Onesta, vàrem presentar fa unes setmanes a la Comissió Europea una pregunta parlamentària que encara espera resposta, és aquesta. Finalment, aquesta setmana discutim en Subcomissió SEDE/AFET el meu III informe sobre exportacions d’armes a la UE, el qual votarem dijous pel matí, amb tres temes importants a discussió: (segueix…)

1) la conversió del Codi de Conducta en una Posició Comuna (i per tant en un text jurídicament vinculant), 2) la pressió/xantatge que alguns governs estan fent per tal que aquest pas es doni només a condició que s’aixequi l’embargament d’armes a la Xina (el qual, com sabeu, va ser imposat l’any 1989 arran dels fets de Tiannanmen que encara no s’han esclarit, i encara menys hi ha hagut assumpció de responsabilitats); i 3) el camí obert per Nacions Unides fa poques setmanes cap a l’adopció d’un Tractat Internacional que reguli les Transferències d’armes Convencionals (ATT).

*****

Article a El Pais sobre mercuri:

España incumplirá el plazo de la UE para dejar de usar mercurio en 2007.

11 tipos de peces de consumo frecuente registran altas concentraciones del metal tóxico

ÁLVARO DE CÓZAR – Madrid – 20/11/2006

España va a tardar más de la cuenta en acabar con la contaminación por mercurio. Una directiva europea de 1996 exigía a la industria cloroalcalina que dejase de usar células de mercurio para fabricar sus productos antes de octubre de 2007. Sin embargo, los acuerdos firmados entre el Ministerio de Medio Ambiente y las empresas establecen 2020 como la fecha límite para abandonar este metal tóxico y utilizar otras tecnologías más limpias. En lo que va de año, los países de Europa han detectado grandes cantidades de mercurio en 11 especies marinas habituales.

El pescado contaminado causó 1.200 muertes en Japón en los cincuenta

Un alimento tan frecuente en la mesa como el filete de pez espada puede contener una pequeña dosis de mercurio que a la larga podría ser mortal para el hombre. Un informe del Instituto Internacional de Derecho y Medio Ambiente dice sobre el mercurio: "En altas dosis puede ser fatal, pero incluso en pequeñas dosis puede tener impactos adversos serios en el desarrollo neuronal. Recientemente se le ha vinculado con posibles efectos dañinos en los sistemas cardiovascular, inmunológico y reproductivo".

No existen opiniones discrepantes sobre la peligrosidad de este metal, especialmente preocupante por su volatilidad y su toxicidad cuando entra en contacto con el agua o el aire. Administraciones, científicos y ONG están de acuerdo en la importancia de reducir las emisiones de mercurio, especialmente en las instalaciones de producción cloroalcalina, que fabrican cloro para utilizarlo luego en la producción de plásticos y que se basan en la tecnología de células de mercurio. El problema son los plazos para reducir esas emisiones.

La directiva europea 96/61/CE relativa a la prevención y al control integrados de la contaminación, que entró en vigor el 30 de octubre de 1996, ponía en octubre de 2007 la fecha límite para que las plantas cloroalcalinas hicieran su reconversión y se pasaran a nuevas tecnologías como las membranas de celdas electrolíticas. Este procedimiento es más limpio porque utiliza la propia carga de los átomos del cloro para aislarlo, pero también supone un mayor coste para las empresas.

Eurochlor, la asociación que acoge a los productores de cloroalcalinos de la UE, ha declarado en varias ocasiones que el desmantelamiento total de las células de mercurio en sus plantas no se alcanzará hasta 2020. En el caso de España, esas declaraciones se han puesto por escrito en los acuerdos firmados entre el Ministerio de Medio Ambiente y las ocho plantas cloroalcalinas que existen en cinco comunidades autónomas (Andalucía, Aragón, Cantabria, Cataluña y Galicia) [ver gráfico]. "Todas las plantas se comprometen a cumplir en el año 2020 el objetivo de cese de las emisiones de mercurio", señala el texto del acuerdo. La industria también se compromete a reducir progresivamente sus emisiones y a presentar planes de reconversión a nuevas tecnologías en el año 2011. Si no lo hacen, tendrán que abandonar la actividad.

Esos plazos no son suficientes para las ONG, que alertan sobre los peligros del mercurio y señalan que, una vez más, los plazos se establecen teniendo en cuenta los criterios económicos por encima de los medioambientales. Según un estudio del antiguo Ministerio de Ciencia y Tecnología, La Industria Química en España, 2001, el 55% de la actividad económica generada por el sector químico español (45.912 millones de euros y 233.170 puestos de trabajo) está ligada a la producción de compuestos alcalinos de cloro. España está entre los países que más utilizan esta técnica, por detrás de Alemania (13 plantas) e Italia (9).

Ricardo Aguilar, biólogo y director de Investigación de la ONG Oceana en Europa, alerta sobre la demora acordada con la industria. "Eso supone que las fábricas podrán emitir mercurio al aire y al mar durante 13 años más de lo previsto. El problema es que ese mercurio se acumulará en los animales desde donde pasará a los seres humanos, con las consecuencias para la salud que ya se conocen".

Aguilar explica que los más perjudicados son los peces depredadores. En lo que va de año las autoridades de los países notificaron en 59 ocasiones a la Agencia Europea de Seguridad Alimentaria la existencia de altos niveles de mercurio en 11 especies distintas, algunas de ellas tan comunes como el pez espada, el atún o el mero. "El problema del mercurio es que se acumula, así que estos peces suelen ser los más intoxicados porque ingieren una gran cantidad de peces más pequeños", señala el biólogo. De todas formas, como explica Aguilar, el mayor problema puede estar en las especies cuyo contenido de mercurio es menor y pasa los controles: "Depende de la cantidad de veces que se consuma un pescado intoxicado. Si en la dieta de una persona hay una cantidad frecuente de mercurio, el envenenamiento podría ser muy lento, pero igual de peligroso".

El investigador de la ONG Oceana insiste en que el peligro de la contaminación por mercurio no está en el que se encuentra en la atmósfera, en el agua o en las operaciones de depósito de residuos, sino de las emisiones fugitivas que no son controladas.

Según datos de la Comisión Europea de 2001, en la producción de cloro en el continente predomina la técnica de las células de mercurio. Otros países, como Japón, se han pasado a tecnologías más limpias. El desastre de la bahía de Minamata, donde 1.200 personas fallecieron entre los años cincuenta y sesenta después de comer pescado envenenado con mercurio es, sin duda, el factor que más influyó en esa decisión.

Víctimes dels tòxics: cal un REACH fort

La gent de WWF/Adena (campanya DETOX) em fa arribar una informació ben útil i interessant en relació a com ens afecten les substàncies químiques. Així mateix, alerten de la necessitat d’enfortir la legislació europea al respecte que en aquests moments estem debatent i de la qual aviat en votarem la segona lectura al Parlament Europeu. En concret, WWF/Adena explica a través d’aquest interessant document de quina manera les substàncies químiques es troben presents en la cadena alimentària, la via més important d’exposició humana a la contaminació de moltes substàncies químiques persistents, bioacumulatives i disruptors endocrins. (segueix…)

L’informe posa de manifest un cop més la necessitat urgent que la UE aprovi una legislació REACH forta i que, malgrat les enormes pressions que exerceix la industria, prioritzi i garanteixi la salut de les persones i a tots els éssers vius davant aquesta gran amenaça que són les substàncies químiques descontrolades i desregulades.

Així mateix, és possible participar en una campanya de sensibilització als diputats/es europeus/es que d’aqui a unes setmanes hauran de votar sobre la qüestió (segona lectura de la Directiva REACH), a través de la campanya DTOX.

Font foto: BBC

La química que contamina el Mediterrani (o sobre per què cal enfortir REACH)

L’ONG WWF/Adena va denunciar el 29 d’agost de 2006 que havia detectat per primera vegada la presència d’una classe de retardants de flama bromats (PBDE) en el peix espasa (Xiphias gladius) de la costa italiana del Mediterrani. Tal i com aquesta organització posa de manifest: ?Els PBDE (teres bifenlics polibromats) constituïxen un grup de retardants de flama bromats molt persistents i bioacumulatius que es troben en productes com els ordinadors, els televisors i les catifes. També s’han trobat restes del plaguicida organoclorat DDT i HCB. Malgrat que la majoria d’aquestes substàncies químiques sintètiques tòxiques han estat prohibides, encara es troben les seves petjades en el peix espasa del Mediterrani. Segons l’organització mundial de conservació, aquesta nova evidència confirma la urgent necessitat de reforçar la legislació europea sobre substàncies químiques (REACH).?

Davant d?aquesta denuncia, i donat que la directiva REACH es troba en aquests moments en ple procés de discussió parlamentària a Brussel·les/Estrasburg, he presentat la següent pregunta a la Comissió Europea: (segueix…)

Pregunta: Com valora la Comissió aquests descobriments? És conscient la Comissió que afeblir REACH (és a dir no donar suport de manera sistemàtica a la substitució de totes les substàncies químiques preocupants per alternatives més segures quan aquestes existeixin, i no proporcionar suficients dades sobre el nivell de seguretat de les substàncies químiques subjectes al registre) pot suposar que aquests fets es repeteixin i augmentin?

L’estudi de WWF/Adena ?La contaminació química en el Mediterrani: El cas del peix espasa?, es va elaborar en col·laboració amb el Departament de Ciències Ambientals de la Universitat de Siena, a Itàlia. Es van analitzar 28 substàncies químiques sintètiques de tres grups de químics: els plaguicides organoclorats DDT i HCB, així com els compostos perfluorats PFOS i PFOA (utilitzats en la producció de tèxtils, envasos d’alimentació i revestiments antiadherents) i els retardants de flama bromats (19 tipus de compostos PBDE), en 17 mostres del peix espasa de la costa italiana. D’aquestes substàncies químiques s’ha comprovat o se sospita que interfereixen el normal funcionament del sistema hormonal, associant-se aquestes alteracions amb fallades en la funció neurològica, el comportament i la reproducció dels animals.

Pertanyen doncs a un grup de substàncies que es denominen disruptores endocrines. Els residus plaguicides organoclorats (DDT i HBC)es van detectar en totes les mostres de peix espasa i els retardants de flama bromats en totes les mostres menys en una. No es van descobrir en aquest estudi els compostos perfluorats PFOS ni PFOA. En tractar-se d?un gran predador, el peix espasa se situa al final de la cadena alimentària i, per això, representa un bon indicador del nivell de contaminació química en el Mar Mediterrani. A més del seu valor ecològic, el peix espasa té un alt valor comercial ja que es menja en molts països mediterranis, i és una important font d’aliment per a la dieta humana, ja que proporciona proteïnes i àcids grassos. Al mateix temps, constitueix una de les principals vies d’entrada dels contaminants a l’organisme humà. Aquestes substàncies analitzades resulten altament persistents i bioacumulatives, tot i que actualment les dades sobre la seva presència en les espècies mediterranies són escasses. Les substàncies químiques sobre les quals existeix una preocupació creixent sovint són detectades només per casualitat.

Per altra banda, encara manca molta informació científica i suficients dades sobre el nivell de seguretat d’aquestes substàncies químiques preocupants per tal de poder identificar-les i eliminar-les. En aquest sentit, la legislació REACH resulta fonamental perquè pot ser la solució a aquest problema.

Gràcies a la nova proposta de legislació Europea sobre substàncies químiques REACH les substàncies químiques més perilloses podran ser identificades i eliminades gradualment. No obstant això, només pot succeir en el cas que REACH sigui enfortida, incloent en la fase d’autorització totes les substàncies químiques altament preocupants tals com els disruptors endocrins, i aplicant de forma sistemàtica el principi de substitució sempre quan alternatives més segures existeixin. Malauradament, però, tal i com ja vàrem constatar en la primera votació en el Parlament Europeu, els tres grans grups de la Cambra (PPE, PSE i ALDE), han estat sempre molt més sensibles als interessos de la indústria que al dels consumidors i el medi ambient. Cal veure si aquesta mena d?evidències permet canviar la dinàmica.

Podeu obtenir més informació sobre la campanya internacional sobre substàncies químiques a campanya DETOX, i podeu seguir la campanya de lobby sobre els/les diputats/des europeus/es impulsada per diverses ONG a Chemical Reaction.

 (Font foto: www.sea-stories.net)