Aterratge

Poc a poc la vida torna a la normalitat política al Parlament Europeu. Algunes cares noves (aquest matí ja m’he topat amb Juan López Aguilar i Magdalena Álvarez, per exemple, ens hem saludat educadament i els he donat la benviguda) es barregen amb d’altres que s’en van (ahir em vaig creuar amb Josep Borrell). Dels que pleguen en veus amb cares tristes, no només la d’aquells/es que se’n van forçat pels resultats electorals, sinó també d’altres que, havent decidit no presentar-se novament, es van acomiadant de la gent, ja siguin aliats o adversaris polítics. Les cares dels nous/noves, és, en molts casos, de cert espant (la que devia tenir jo fa cinc anys). L’experiència és un grau, ni que sigui per indicar on es troba el Restaurant, o aquella sala de reunions, o la sala de premsa. L’altra incògnita és, en molts casos, amb quin grup, i a quines Comissions i Delegacions treballarem cadascú. També això es va aclarint. En el meu cas, ahir el Grup dels Verds (un Grup especialment enfortit després del creixement de les forces d’esquerra verda a Holanda, França, Alemanya, Suècia, Dinamarca, Bèlgica i Grècia) em va escollir Vicepresident. Pel què fa a les Comissions i Delegacions, la cosa serà una mica més lenta, i complicada.
Foto: Integrants del nou Bureau del Grup dels Verds al Parlament Europeu. D’esquerra a dreta: Bütikofer, Harms, Cohn-Bendit, Turunen, Turmes, Lichtenberger, i Romeva. 

De nou a Brussel.les

Després d’uns díes de repòs, que necessitava per recarregar les piles després d’una campanya realment intensa, reprenc la feina. Avió de Vueling a primera hora del matí i cap a Brussel.les. Coincideixo amb n’Oriol Junqueras, nou eurodiputat, i amb Salvador Sanz, antic. Aquestes setmanes abans de la presa de posició formal que tindrà lloc la setmana del 13 al 16 de juliol, a  Estrabsurg, serveixen per prendre contacte conèixer la gent, conformar Grups, escollir Comissions, Delegacions i Intergrups, etc… En això estem aquests díes. Entretant segueixo mantenint en agenda diverses activitats com participació en actes, seminaris, trobades, etc… Malauradament no es pot fer mai tot allò que un voldria, però mirem de conciliar diferents peticions per respondre a tothom de la millor manera possible. 

Foto: Els candidats i la candidata en el debat de TV3. Font: EFE.

Reconeixement, agraïment i, de nou, de cap a la feina.

Un cop passada la voràgine electoral, i sobre tot la tensió de la nit passada, toca reconèixer la feina feta per tanta gent per tal que fos possible mantenir l’escó, i personalment vull agraïr molt especialment les constants mostres de suport que he rebut al llarg de la campanya. És per això que he fet el petit vídeo que adjunto, i que vull compartir amb vosaltres. No puc perdre de vista, però, que aquesta confiança és, bàsicament, un encàrrec, i així ho considero. Una responsabilitat que tocarà gestionar amb coratge i compromís, especialment en un moment en què se’ns ha girat molt feina, degut a la gran pujada de la dreta i l’extrema dreta arreu d’Europa. Així doncs, novament, moltes gràcies, i au, vinga, de cap a la feina.

Per cert, que avui, 8 de juny, Dia Mundial dels Oceans, vull retre un petit i molt sentit homenatge a totes aquelles persones que treballen per protegir, conservar i recuperar la vida als nostres mars i oceans.

Ahir: Dia Mundial del Medi Ambient, Míting Final. Avui: dia de reflexió (per a mi de descans en família)

Ahir encara vàrem tenir temps de fer un parell de missatges importants, com és el dedicat al Dia Mundial del Medi Ambient, o el del Míting Final. Avui, com que toca reflexionar, i jo ja ho he fet, me’l prenc de descans amb la família.
Foto: al Míting Final de Campanya, a Can Felipa, de Poblenou.

El Periodico, Sabadell, Onda Cero i Sant Adrià de Besòs. Avui: darrer dia de campanya.

El penúltim dia de campanya em va dur, a primera hora del matí, a fer l’entrevista amb El Periódico, amb accident inclòs: en Dani, el nostre cap de premsa, es va esguinçar el turmell. Mala sort, ara que ens acostem al final, especialment per què ha fet una extraordinària feina. Des d’aquí vull agraïr-li el seu suport i consells i desitjar-li una ràpida recuperació. A continuació vàrem anar cap a Sabadell, per trobar-nos amb entitats i, al Costat de la Carme Garcia, Xavier Boix, i d’altres amigues i amics del Vallès Occidental, defensar la importància de votar el 7J. A primera hora de la tarda encara una entrevista, aquest cop per Onda Cero, i finalment el darrer Míting, a Sant Adrià de Besòs.

Avui: Darrer dia de campanya. Demà a reflexionar i diumenge, a votar.
Foto: Al míting de Sant Adrià.

Vallès Occidental, Terres de l’Ebre, i Cornellà. Avui: Dia E – 3.

Entre dimarts i ahir dimecres he tingut la possibilitat de conèixer tres realitats ben diferents de Catalunya, totes elles singulars, totes ells reals, totes elles europees. Dimarts vaig visitar el Vallès Occidental. Vaig començar per Santa Perpètua (empresa Alstom) i Cerdanyola. Vaig conèixer, de la mà de l’alcalde, Toni Morral, l’aposta de ciutat moderna i de coneixement que volen fer-hi. Em van fascinar tant el Sincrotró (vaig comptar amb les valuoses explicacions del Dr. Ramon Pasqual) com l’empresa Eddadesing, on vaig descobrir de quina manera la innovació, la imaginació i el talent són valors que valen per ells mateixos i que reclamen més atenció i suport del que habitualment solem donar-los. És l’aposta de Cerdanyola, i és l’aposta que Europa ha d’ajudar a construir. Vaig passejar per Rubí, i vaig copsar el sentir d’una vila viva, amb ganes de fer coses, i amb problemes, com totes, que demanen respostes. I vaig tancar la jornada a Terrassa, amb un míting en què vaig parlar de lobbies, d’aquells que combato i vull seguir combatent al Parlament Europeu, i d’aquells dels quals vull fer d’altaveu.

Ahir al matí vaig ser a les Terres de l’Ebre. Em vaig reunir amb Unió de Pagesos, amb la Confraria de Pescadors de la Ràpita i amb la Plataforma contra el Projecte Castor, a Alcanar. Totes elles veus que demanen ser escoltades i tingudes en compte. He tingut la gran satisfacció, per altra banda, de comptar amb el suport de Pierre Jonckheer, vicepresident del Grup Verd al Parlament Europeu, i President de la Fundació dels Verds Europeus. El seu aval val molt per a mi, ja que hem treballat molt, i junts, durant els darrers cinc anys. Finalment la jornada es va acabar amb un Míting a Cornellà, al barri de Sant Ildefons, un dels més afectats per la crisi, i que més necessitats té de les ajudes europees.

Avui, Dia E-3. El dia E s’acosta.
Foto: Amb Pierre Jonckeer, a la riba del Riu Ebre, davant d’un escrit ben clar que diu No als Transvassaments, que comparteixo.

Reportatges de Sebastià Alzamora i Anna Figuera.Ahir: Alstom, Cerdanyola i Terrassa.

Una de les coses bones que té això de les campanyes electorals és que coneixes gent ben interessant. Per exemple, una de les persones que m’ha permès conèixer el fet de ser candidat és en Sebastià Alzamora, de qui coneixia la signatura, però no la persona. En Sebastià ha fet una sèrie d’entrevistes als diferents candidats i ens va demanar trobar-nos una nit per ‘fer una copa’. El vaig dur al Harlem Jazz club, i vàrem passar una bona estona xerrant de tot en general i de res en particular. Va ser una agradable descoberta, de qui vaig trobar notables afinitats, segurament resultat de la coincidiència generacional. Així mateix, el reportatge que ens va fer l’Anna Figuera i l’Ernest, per a TV3, en el seu especial ‘un dia amb els candidats’, i que va comportar anar tot un dia amb un micro a sobre i una càmera darrera, em va permetre viure una experiència ben curiosa. Em vaig sentir una mica com es deuen sentir els ‘ratolins’ de Gran Hermano, tot i que reconec que al cap i a la fi va ser menys ‘traumàtic’ del què em temia d’antuvi. En cap cas em vaig sentir incòmode i confesso que no vaig deixar de dir ni de fer res que no hagués fet si no hi haguessin estat ells. En fi, coses de les campanyes.

Per altra banda, ahir vaig començar el dia visitant la gent d’Alstom, a Santa Perpètua de la Mogoda, i vàrem seguir fent actes i visites a Cerdanyola i, finalment, Míting a Terrassa. Avui, Dia E – 5.

Foto: amb en Sebastià Alzamora. Font: Jordi Soteras, per a l’AVUI.

Ahir: ràdios, tele, El Pais, Barcelonès, Vallès Oriental, Anoia i Bages. Avui: Dia E-5

El dia d’ahir va començar ben d’hora, a Ràdio 4, entrevista amb en Toni Marin, seguidament a Catalunya Ràdio, amb na Neus Bonet, i després marxàvem a continuació cap els estudis de TV3, per tal que na Montse Jené ,’entrevistés pel 3/24. En sortir dels estudis de TV3, ruta cap al Vallès Oriental, a l’empresa Sinor Kao. Reunió amb la gerència i el Comitè d’empresa, i missatge sobre el salari mínim interprofessional europeu (així com sobre les limitacions del salari màxim dels executius). Després entrevista amb Enric Company, d’El País, i de nou en ruta, cap a Igualada (Anoia) per trobar-me amb un grup de dones que tenien interès a parlar sobre els drets de les dones a escala europea, i amb alguns mitjans comarcals. Finalment, clausura del dia a Manresa, per un míting en què vaig apel.lar a que el veritable vot útil d’aquestes eleccions és votar per ICV-EUiA. L’anècdota: era el mateix teatre on estava actuant en Joan Pera, a qui vaig tenir el plaer de saludar entre la seva actuació i la ‘meva’.

Foto: A l’empresa Sinor Kao, durant el contacte informatiu.

Ahir: Laïcitat i Vandellós. Avui: Dia E-6

Dos missatges claus, els d’ahir. Pel matí, des de Vilafranca, vàrem parlar de l’Europa laica que volem. És precisament garantint la separació de poders i la no presència de cap fe ni religió en l’esfera pública com garantirem que en l’esfera privada tothom pugui gaudir de la llibertat religiosa que vulgui.  Per la tarda, de nou tocava parlar de l’Europa sense nuclears. Aquest cop des de Vandellós, i al costat de Joan Herrera i de la gent de les comarques de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Un cop més, vàrem haver de recordar que l’Europa energètica del futur no passa, de cap manera, per la promoció de les nuclears, ans al contrari.

Avui, dia ben farcit: entrevistes a Ràdio 4, Catalunya Ràdio i canal 3/24, actes sobre Salari Mínim europeu, i visites a l’Anoia i el Bages. Això, la campanya, s’acosta al final, però encara queden moltes coses per explicar del nostre programa.
Foto: A la platja de l’Almadrava, amb Vandellós I i Vandellós II al fons.

Ahir: armes, pau, exèrcits … i joves. Avui: dia E-7

Ahir vaig poder desenvolupar dos dels missatges que tenia més ganes de poder explicar. Al matí, convidat per la Xarxa Europa contra el Comerç d’Armes, la Fundació per la Pau i Justícia i Pau, vaig participar a la seva trobada anual per explicar la importància de la Posició Comuna sobre Exportacions d’Armament, que tant ens va costar aconseguir, i que finalment es va adoptar el desembre de 2008. De fet, aquesta és uan qüestió que m’ha comportat molta feina i dedicació tal i com podeu comprobar en la categoria d’articles Armes i desarmament, on tinc ordenats tots els apunts que he fet al respecte. Vaig poder explicar també com en el marc de la defensa europea, no té cap sentit una Europa amb 27 exèrcits, sinó que allò que toca fer és eliminar els exèrcits estatals per dotar-ne un d’europeu amb capacitat de poder participar en Operacions de Manteniment de la Pau, reduir recursos i transferir personal cap a d’altres funcions. El món ha canviat molt, i les necessitats militars també.

Per la tarda vaig poder ser amb els i les Joves d’Esquerra Verda i de Joves d’Esquerra Unida. Vaig recordar com els anys 94 i 99 vaig ser jo el candidat jove a les llistes del traspassat Antoni Gutiérrez Díaz, i per això tenia especial ganes de fer aquest acte. Vaig aprofitar per fer un petit homenatge a una persona que ha estat, i que segueix essent, clau per a tot la nostra activitat a Europa: en Marc Giménez. Moltes gràcies Marc, per tota la teva entrega i dedicació.

Els dies passen i arribem avui al darrer diumenge abans del Dia E. És a dir, som al dia E-7.
Foto: a l’acte amb Joves.