Aterratge
Poc a poc la vida torna a la normalitat política al Parlament Europeu. Algunes cares noves (aquest matí ja m’he topat amb Juan López Aguilar i Magdalena Álvarez, per exemple, ens hem saludat educadament i els he donat la benviguda) es barregen amb d’altres que s’en van (ahir em vaig creuar amb Josep Borrell). Dels que pleguen en veus amb cares tristes, no només la d’aquells/es que se’n van forçat pels resultats electorals, sinó també d’altres que, havent decidit no presentar-se novament, es van acomiadant de la gent, ja siguin aliats o adversaris polítics. Les cares dels nous/noves, és, en molts casos, de cert espant (la que devia tenir jo fa cinc anys). L’experiència és un grau, ni que sigui per indicar on es troba el Restaurant, o aquella sala de reunions, o la sala de premsa. L’altra incògnita és, en molts casos, amb quin grup, i a quines Comissions i Delegacions treballarem cadascú. També això es va aclarint. En el meu cas, ahir el Grup dels Verds (un Grup especialment enfortit després del creixement de les forces d’esquerra verda a Holanda, França, Alemanya, Suècia, Dinamarca, Bèlgica i Grècia) em va escollir Vicepresident. Pel què fa a les Comissions i Delegacions, la cosa serà una mica més lenta, i complicada.
Foto: Integrants del nou Bureau del Grup dels Verds al Parlament Europeu. D’esquerra a dreta: Bütikofer, Harms, Cohn-Bendit, Turunen, Turmes, Lichtenberger, i Romeva.