Sobre els vols de la CIA i els centre il.legals de retenció, encara

El tema dels vols de la CIA i l’existència de centre de retenció il.legals, dins i fora la UE, va ser un dels temes que vaig seguir amb especial atenció en tant que membre de la Comissió Ad-hoc per al tema, durant la legislatura passada. Ja llavors teníem clar que la nostra comissió parlamentària no tenia ni els instruments ni el mandat jurídic que hauria de permetre esclarir tots els fets. I tanmateix enteníem que era un espai necessari per tal de mantenir el debat obert, fer pública determinada informació que enteníem rellevant, i instar a que, a partir de les compareixencies, poc a poc anèssim coneixent què havia passat, i qui n’era responsable. Amb el temps hem anat descobrint coses. I les que encara queda per descobrir. De tot aixó n’he parlat sovint, al llarg d’aquests anys, en diversos apunts recollits a la categoria DDHH: Guantanamo/vols de la CIA/EUA d’aquest bloc.

Donat que és un tema que va a les essències de la credibilitat democràtica i jurídica de la UE, considero que és important no deixar-lo morir. Aíxí doncs, aprofitant que acaba d’aparèixer un interessant treball de recopilació i sistematització d’aquestes operacions (New website reveals extent of secret CIA flight network), me’n faig ressò, i recomano no tancar els ulls davant d’aquesta xacra per la qual, per vergonya col.lectiva nostra, encara no hi ha hagut que n’hagi pagat un preu, ni polític ni penal.

    

 

A team of academics have launched the world’s largest interactive database detailing suspected CIA rendition flights, many of which may have transported detainees to Guantanamo Bay.

Scotland is the only country so far which has raised any questions on the alleged rendition activity on home soil.

The Rendition Project is a product of a collaborative research between Dr. Ruth Blakely from the University of Kent and Dr. Sam Raphael from Kingston University, London.

Now anyone with an internet connection can understand, view, and track over 11,000 CIA flights detainees may have been aboard between 2001 and 2006 under the US rendition program, a murky operation of secret detention and torture.

“Our purpose is to shed as much light as possible on this system,” Blakely told RT.

Blakely’s team has compiled a unique database sourced from freedom of information requests, testimonies from detainees, Red Cross reports, courtroom evidence, flight records, and invoices.

The data is categorized into four subcategories- flights which definitely had a detainee on board, those which are suspected of having suspected terrorists on board, and ‘dummy’ or test flights, and other circuit flights, all on 122 different US-registered civilian aircraft.

“Our main aim was to try and map the global rendition system to try and provide a comprehensive a picture as possible how rendition took place, which countries were involved,” Blakely told RT.

Most information was already in the public domain, but Blakely hopes by making it web-accessible, the project will assist human rights investigators and lawyers to defend the rights of detainees who have been victims to unfair torture or questionable tactics.

The site will help reveal “how the CIA managed to hide individuals in this system as it transported them around the world to hold them in prisons where they could be tortured and interrogated,” said Blakely.

High profile detainee

Among those profiled on the website is Abu Zubaydah, a Saudi Arabian currently being held in custody at Guantanamo Bay, without any official legal charge brought against him. Zubaydah was first captured during the Bush administration, and in 2006 was transferred to Guantanamo.

The Rendition Project believes he was first caught in Bangkok, and may been on board eight different rendition flights, as he was transported around the globe to different CIA black spots.

A suspected terrorist, Zubaydah claims he was water boarded 83 times during August 2002 while he was held at a US detention site in Thailand.

 

‘Conclusive’ new proof

Blakely and her team believe they have found ‘conclusive’ new proof that CIA planes regularly landed at three Scottish airports under the rendition program.

Aberdeen, Inverness, and Wick were all allegedly used to carry out secret US missions, according to the website.

Blakely’s study shows evident that five flights landed at Wick, five at Inverness and three at Aberdeen, all allegedly part of the US missions.

During a question and answer session in the Scottish Parliament on Tuesday, Justice Secretary Kenny MacAskill acknowledged the allegation that his government took part in the rendition program.

In an almost empty chamber, Scottish Parliament member Patrick Harvey, a Scottish Green party co-convener, questioned Justice Secretary MacAskill about the alleged touch-downs.

“The Scottish government strongly opposes illegal rendition flights. No representations have been received by the Scottish government regarding these flights,” MacAskill answered.

Until there is hard and concrete evidence, according to MacAskill, Scotland will not make any formal accusations against the US or any other involved parties in the flights.

Blakely’s investigative team shows a flight which landed at Wick in 2004 was “flying to a secret prison and torture destinations.”

The CIA’s black sites in over 54 countries have been allegedly used to detain and torture suspected terrorists, and to hold them in custody before being transported to the prison at Guantanamo Bay and other torture and detention centers worldwide.

The EU parliament has previously called upon Poland, Lithuania, and Romania to reveal any ‘black sites’, or airports used to aid the CIA’s secret rendition program.

flights allegedly landed. (AFP Photo / Scott Campbell)

“The Scottish government strongly opposes illegal rendition flights. No representations have been received by the Scottish government regarding these flights,” MacAskill answered.

Until there is hard and concrete evidence, according to MacAskill, Scotland will not make any formal accusations against the US or any other involved parties in the flights.

Blakely’s investigative team shows a flight which landed at Wick in 2004 was “flying to a secret prison and torture destinations.”

The CIA’s black sites in over 54 countries have been allegedly used to detain and torture suspected terrorists, and to hold them in custody before being transported to the prison at Guantanamo Bay and other torture and detention centers worldwide.

The EU parliament has previously called upon Poland, Lithuania, and Romania to reveal any ‘black sites’, or airports used to aid the CIA’s secret rendition program.

I, mentrestant, Guantanamo continua actiu (i amb desenes de presos en vaga de fam)

Una de les tres resolucions d’urgència que el Parlament Europeu havia de discutir aquesta tarda tenia com a tema les vagues de fam de desenes de presos de Guantanamo. Havíem de debatre l’afer, i finalment votar una resolució de condemna. Així estava previst, fins que Ignacio Salafranca, en nom del PPE, ha demanat a la presidència, apel·lant als fets de Boston, a que es retirés el punt de Guantanamo de l’ordre del dia. El Grup socialista ha proposat com a compromís que es mantingués el debat i que, en tot cas, es posposés la votació d’una resolució. Així doncs, al final hem tingut debat sense resolució (tot i que els dos grups han expressat el seu compromís que es pugui votar en la propera sessió. Veurem.)

Personalment, igual com molts i moltes altres col·legues, no comparteixo aquesta decisió (la de posposar la votació) i així ho he fet saber durant la meva intervenció (que adjunto, igual com el text de la resolució que en nom de Verds/ALE he defensat):

16.4.2013                                                                                                           B7?0168/2013

MOTION FOR A RESOLUTION

with request for inclusion in the agenda for a debate on cases of breaches of human rights, democracy and the rule of law pursuant to Rule 122 of the Rules of Procedure on Guantánamo: hunger strike by prisoners

(2013/2601(RSP))

Barbara Lochbihler, Hélène Flautre, Rui Tavares, Raül Romeva i Rueda, Carl Schlyter, Malika Benarab-Attou, Mark Demesmaeker, Catherine Grèze, Nikos Chrysogelos

on behalf of the Verts/ALE Group

B7?0168/2013

European Parliament resolution on Guantánamo: hunger strike by prisoners

(2013/2601(RSP))

The European Parliament,

– having regard to its previous resolutions on the Guantanamo prison camp, notably the one of 9 June 2011

– having regard to its resolution of 11 September 2012 on alleged transportation and illegal detention of prisoners in European countries by the CIA: follow-up of the European Parliament TDIP Committee report

– having regard to President Obama’s Executive Orders of January 22, 2009 in which he ordered the closure of Guantanamo Bay detention facility by January 22, 2010

– having regard to the Joint Statement of the EU and its Member States and the USA on the Closure of the Guantanamo Bay Detention Facility, 15 June 2009, as well as the Conclusions of the Justice and Home Affairs Council of 4 June 2009 and information exchange mechanism

having regard to the Statement by UN High Commissioner for Human Rights, Navi Pillay, on 5 April 2013 in which she declared that the Guantanamo detention regime is in “clear breach of international law” and should be closed

– having regard to the declaration of the head of the International Committee of the Red Cross, Peter Maurer, on 11 April 2013 in which he expressed opposition to the force-feeding of prisoners staging a mass hunger strike at the Guantanamo prison camp and urging President Barack Obama to do more to resolve the “untenable” legal plight of inmates held there

– having regard to the letter of 4 March 2013 by the Guantanamo prisoners’ defence, protesting over the new policy of the camp authorities to “confiscate detainees’ personal items, including blankets, sheets, towels, mats razors, toothbrushes, books, family photos, religious CDs, letters and legal mail”, “restricting their exercise” and “searching the men’s Qur’ans in ways that constitute desecration according to their religious beliefs”

-having regard to the Emergency Petition by the attorneys of Prisoner Musa’ab Omar Al Madhwani of 26 March 2013 demanding to provide their client with drinking water and sufficient clothing to keep him warm

– having regard to an Op-Ed published in the New York Times on 14 April 2013 by Prisoner Samir Mukbel in which he described the “painful and degrading” procedures he is undergoing in response to his decision to participate in the hunger strike

– having regard to Rule 122 of its Rules of Procedure,

A. whereas since approximately the middle of February 2013 many of the remaining 166 inmates, still being held at Guantanamo Bay prison camp are participating in a hunger strike to protest their continued detention, at least 43 according to US government sources and approximately 130 according to the defendants’ lawyers, (of whom 11 are being forced-fed, and 3 are in the meantime hospitalised)

B. whereas according to testimony from the defence, since a new commander assumed control of the prison at the beginning of the year, conditions imposed on the inmates reverted back to the harsh treatment of the first years, and whereas there are credible allegations that the prison administration is reacting to the hunger strike by denying proper drinking water and exposing the men to freezing

C. whereas on 13 April 2013, shortly after a delegation of the International Committee of the Red Cross had left the camp after completing a visit to examine the prisoners and study the circumstances of the growing hunger strike and criticised the force-feeding of some inmates, riots broke out when guards forced prisoners living in communal housing to move to individual cells; whereas some prisoners reportedly resisted with improvised weapons and the security personnel used shot guns though no serious injuries occurred;  

D. whereas 86 prisoners of war being held at Guantanamo Bay have been cleared for release, a majority being from Yemen, and another 46 are being held “without enough evidence” to prosecute, but are supposedly still” too dangerous to transfer“, while only six people are facing formal charges;

E. whereas an important reason for the hunger strike brought forward by defence lawyers and the ICRC is the inmates’ desolation over the lack of any perspective to being released, notably after President Obama in January signed the National Defence Authorization Act (NDAA) into law, which included provisions which preserved Guantanamo Bay into foreseeable future, while shortly thereafter closing the State Department Office tasked with finding suitable, lawful locations to transfer the Guantanamo detainees;

F. whereas the NDAA has made it virtually impossible for inmates to return home, stating detainees cannot return to a country where a “threat that is likely to substantially affect” the government’s ability to “exercise control” over the repatriated individual may exist;

G. Whereas the US Congress has on the other hand enacted legislation blocking the transfer of detainees at Guantanamo to the United States;

H. whereas in the case of the five alleged “high value detainees” for whom proceeding are already underway, confidentiality of the defence has been completely compromised, with material and thousands of emails disappearing from computers and listening devices being disguised as smoke detectors; whereas -as a result – the proceedings have been postponed indefinitely by the responsible judge;  

I. whereas President Obama and Vice-President Biden have both acknowledged that Guantanamo is the “greatest propaganda tool that exists for recruiting of terrorists around the world”;

1. re-iterates its position that all states should comply with the rule of law and respect the obligations under international human rights law, refugee law and humanitarian law;

2. deeply regrets that the US administration has not honoured its decision of 2009 to close Guantanamo and that President Obama has not used his presidential powers to its fullest in order to end the indefinite, arbitrary detention without charge of over 160 prisoners of war;

3. expresses its grave concern over the mental and physical conditions of the detainees, most of whom – if not all – have been submitted to torture and inhumane and degrading treatment, while the majority, far from having any terror intentions happened to be in the wrong place at the wrong time and had been sold to the US forces for a bounty;

4. Supports the position of the ICRC to reject force-feeding as a violation of basic freedoms of the individual, is dismayed to see that instead of showing serious intentions to improve the situation for the illegally detained, the authorities at Guantanamo are reacting with repression and imposing additional hardship and suffering;

5. calls on the US government to order the relevant authorities to react swiftly, lawfully and humanely in a manner consistent with international standards of medical ethics with the aim to remedy the immediate causes of the hunger strike before irreparable harm occurs to the prisoners;    

6. Calls on President Obama to put an end to the 11 year aberration from the rule of law in Guantanamo Bay and to start repatriating the remaining men to their home countries or other countries for resettlement or to charge them in a court that fulfils fair trial standards; requests President Obama to appoint an individual within his Administration who is specifically empowered to oversee the closing of Guantanamo, with practical authority

7. Recalls the EU Member States’ readiness to help the US close down the Guantanamo prison and calls on the VP/HR to coordinate a joint EU Member States’ initiative to urge the US President to act as well as offering to receive additional Guantanamo inmates on European soil, especially the approximately dozen men cleared for release who cannot return to their home countries

8. Calls on the EU to ensure that its Member States, associates and partners which have agreed to host former Guantánamo detainees actually afford them full support as regards living conditions, efforts to facilitate their integration into society, medical treatment including psychological recovery, access to identification and travel documents, the exercise of the right to family reunification and all other fundamental rights granted to people holding political asylum status

9. welcomes the willingness of the United States to contribute to the costs incurred by EU Member States in relation to receiving ex-detainees as stipulated in the Joint EU-US statement of 15 June 2009 and calls on the American administration to live up to the responsibility to support former detainees not only during the resettlement phase but also thereafter

10. Calls on its Delegation with the United States to urge their Congressional counterparts to remove the restrictions on transfers from Guantanamo in the National Defense Authorisation Act 2014

11. Calls on the EU Member States to ensure that full and independent investigation is carried out concerning violations of international and human rights law on European soil in the remit of the so-called war against terrorism

12. Calls on the US to secure accountability for any abuses it has practised, to ensure that relevant domestic and international law is applied with a view to ending legal black holes, to end military trials, to apply criminal law fully to terrorist suspects and to restore review of detention, habeas corpus, due process, freedom from torture and non-discrimination between foreign and US citizens

13. Recalls the 2009 commitment of the United States to develop a new and more sustainable approach to security-related issues and expresses its great disappointment that President Obama who had promised to stop the rendition and secret detention programs of his predecessor is not only continuing the policy of arbitrary detentions but has combined it with an enhanced program of extrajudicial killings.

14. Instructs its President to forward this resolution to HR/VP For Foreign and Security Policy, the Commission, the governments and parliaments of the member states, the UN Commissioner for Human Rights, the President of the ICRC, and the Government and Congress of the United States of America.

Recordeu el tema de les detencions, tortures i entregues il.legals de presos a la CIA?

En el mandat anterior vaig formar part del Comitè especial que seguia els afers de les detencions i entregues il.legals a la CIA de persones preses a la UE en el malanomenat marc de la ‘guerra contra el terrorisme’. Durant mesos vàrem escoltar testimonis (inclosos diversos ministres, com en Moratinos), i vàrem debatre, discutir, i adoptar resolucions amb la intenció de posar de manifest la complicitat d’alguns dels governs europeus en relació a aquestes pràctiques. Malgrat que no teniem competències ni jurisdiccionals ni judicials, enteniem que era la nostra obligació en tant que representants polítics. Tot plegat va concloure amb l’adopció de l’Informe Fava (podeu consultar les diverses coses que he fet en relació a això en la categoria DDHH: Guantanamo, vols de la CIA d’aquest bloc, clicant aquí )

Malgrat que ja gairebé no se’n parla, el tema continua plantejant nombroses incògnites, i la no assumpció de responsabilitats per part dels responsables de molts d’aquests fets és absolutament lamentable.

Per això al PE volem reprendre el tema, i ho fem amb l’elaboració d’un nou informe en el qual ja estem treballant. En aquest context, avui la Subcomissió de Drets Humans ha organitzat una Audiència Pública en què hem convidat a Juan Mendez (ponent de Nacions Unides sobre la Tortura i d’altres pràctiques degradants i inhumanes), Ben Emmerson (Ponent especial de Nacions Unides per a la protecció dels drets humans i les llibertats fonamentals en la lluita contra el terrorisme), Gerald Staberock (Secretari General de l’OMCT), i Clive Stafford (Director de Reprieve).

Que no se’n parli públicament, no vol dir que el tema estigui tancat. Almenys no per a alguns de nosaltres.

Foto: Cartell enunciant l’Audiència d’aquest matí.

Romeva pregunta a Barroso sobre Wikileaks i Assange, i aquest no respon

En el marc de l’hora que setmanalment dediquem a fer preguntes al President de la Comissió, José Durao Barroso, he reiterat novament la voluntat que els implicats en les activitats denunciades per Wikileaks donin explicacions, i ell n’és un. He insistit novament en que el PE reobri la Comissió temporal sobre els vols i altres activitats de la CIA a la UE. El problema és que va tornar a respondre amb evasives i amb el silenci com a política. Res de nou em temo.

Assange: condó, violació, extraditació…Confusió

És culpable o innocent, Assange, de les acusacions d’abús sexual? Doncs no ho sé. Tanmateix em pregunto si aquesta és la pregunta pertinent en aquests moments.

L’única cosa certa és que hi ha molta confusió al voltant de les denúncies, les intencions i la detenció mateixa d’Assange. Massa preguntes sobre la forma, el fons i el context. Massa tuf a venjança per haver fet allò que era tan necessari fer: parlar clar. Compte, però, que això no pressuposa que les denúncies sobre els fets concrets que se li imputen (negar-se a usar preservatiu o haver forçat una relació sexual) siguin necessàriament falses, però tampoc podem pressuposar el contrari, que siguin certes. En qualsevol cas parteixo de la necessitat d’aplicar la pressumpció d’inocència, per principi.

Reconec que tinc massa respecte per aquesta mena de situacions vinculades amb la violència de gènere com per frivolitzar-hi, i considero que negar-se a posar preservatiu quan la parella a més ho demana explícitament, o forçar una relació no desitjada, és un abús que cal denunciar. Però la meva pregunta és si aquest és realment el cas en l’afer Assange

En altres circumstàncies no tindria cap dubte a reclamar un judici just i ràpid (i per tant una extradició, si fos el cas). Tanmateix, hi ha massa coses en aquest cas concret que em fan trontollar aquesta tesi, i no només en relació al fons (els motius mateixos de la denúncia), sinó també a la forma i, sobretot, al context.

Cal dir que nombroses organitzacions de drets de les dones denuncien l’extremada lentitud amb la qual la justícia sueca actua en casos de suposades violacions, i no deixa de sorprendre, per tant, l’extremat zel amb què s’ha actuat en aquest cas. A més, precisament per què hi ha qui fa un mal ús de la denúncia d’abús sexual, és necessari ser prudents en un cas de les dimensions que té aquest del qual parlem (l’ús polític d’aquesta mena de denúncies, per desgràcia, és més habitual del que semblaria). 

Per altra banda, no hi ha cap garantia que, un cop a Suècia (si l’extraditen), el tema de les denúncies no passi a ser només una anècdota i es procedeixi a una extradició directament als Estats Units on hauria de fer front a càrrecs molt més seriosos, com el d’espionatge (veure per exemple aquesta anàlisi de Afua Hirsh al The Guardian: ‘Julian assange’s extradition: what happens next?).

En altres paraules, no seré jo que digui sense temor a equivocar-me si Assange és culpable o innocent dels càrrec d’abús que se li imputen (insisteixo que parteixo de la base que mereix que se li apliqui el principi de pressumpció d’innocència, com tothom), però allò que sí puc dir és que si ara l’extraditen em temo que no serà només per aquests fets, i a més a més crec que no faria cap favor a la noble causa de la lluita contra els abusos sexuals, ans al contrari.

Per tant, em sumo a les nombroses veus que reclamen que, enlloc de centrar-nos ara en l’assumpte de les suposades denúncies de les quals caldria saber primer si hi ha prou base legal per dur-les endavant, ens centrem en el tema de fons: el contingut dels cables de Wikileaks, els quals ens aporten una llarga llista de noms  que sí hauríem de veure asseguts davant de tribunals de l’opinió pública (i alguns, fins i tot, dels penals).

Foto: Julian Assange. Font: The Guardian

WikiLeaks, PSOE, CIA: realitat o ficció?

Darrerament, per motius que ja explicaré un altre dia, m’he tornat a enganxar a la lectura de novel.les. M’encanta la ficció, però malauradament la realitat m’ha tingut darrerament massa absorbit i m’ha impedit gaudir-ne tant com hauria volgut. M’agrada la ciència ficció, però també la ficció versemblant, és a dir, aquella que s’inspira en fets reals o que si més no podrien ser-ho. Vaja, la saga Millenium, per exemple, de la qual em confesso haver-ne estat addicte. 

Per uns dies, però, he aparcat temporalment la lectura de novel.les per centrar-me en una altra mena de trama, la dels anomenats ‘Papers del Departament d’Estat’ (Filtracions WikiLeaks). En aquest cas es tractaria del cas contrari, és a dir, d’una realitat que podria ser ficció, i que, de fet, alguns s’han obstinat en fer-nos passar per ficció. Però no, és real, ben real, tristament real.

Avui ha rebut, de nou, l’Estat espanyol. L’any 2006 i 2007 vaig formar part de la Comissió Temporal del Parlament Europeu que investigava les activitats de la CIA a la UE (veure els apunts que he anat publicant a la categoria DDHH: Guantanamo/vols de la CIA/EUA). El 14 de desembre de 2006, el llavors Ministre d’Afers Exteriors Miguel Àngel Moratinosva comparèixer davant nostre a Brussel.les i va repetir fins a la sacietat que ells no tenien cap constància que s’estiguessin fent les coses malament, i que tenien tota la confiança en els aliats nordamericans.

L’Estat espanyol formava part de la llista de països europeus directament esmentats tan a l’informe del Consell d’Europa (Dick Marty) com al del Parlament Europeu (Claudio Fava). A mi em va tocar ser el ponent a l’ombra per part del meu grup (Verds/ALE) i vaig tenir  nombroses trobades amb diversos col.legues socialistes espanyols que insistien una i altra vegada en el mantra: ‘no hem fet res, no hem vist res, no sabem res’.

Tot plegat va començar durant la gloriosa etapa  Aznar-Bush, però lluny d’acabar-se amb l’arribada de Zapatero, les complicitats, els silencis i les mirades cap a un altre costat varen continuar.

La llavors Vicepresidenta de la Vegahauria fet saber a l’ambaixador Aguirre que per a ella (i per extensió per a l’executiu espanyol) no hi havia cap problema a que els vols de la CIA passessin i aterressin en territori espanyol (i per tant europeu), i que en tenia prou amb ser-ne informada.

El problema és que aquests vols no es limitaven a passejar, sinó que servien per transportar persones detingudes de manera il.legal, retingudes de manera il.legal, empresonades en presons il.legals (quan no secretes) i transportades a la pitjor xacra de la democràcia occidental  que significava Guantanamo.

Ja llavors servidor insistia cada cop que en tenia ocasió (en Comissió al PE o davant premsa), que el govern espanyol era responsable per activa o per passiva, perque sabia o perque hauria hagut de saber, perque ajudava o perque ocultava.

Els documents de WikiLeaks no ens donen massa dades noves sinó que més aviat ratifica coses que ja sabíem. Tot això (la implicació dels diferents governs espanyols) ja ho havia reconegut fins i tot la Secretaria d’Estat dels Estats Units, i malgrat tot des de Moncloa seguien negant la major.

Els documents de WikiLeaks són, només, una mostra més de com han de canviar radicalment algunes maneres de funcionar.

Aquest increment de transparència hauria de ser percebut com una oportunitat per tal de no fer certes coses. Ara, tot, tothom, està, estem, molt més exposats. Continuar negant evidències, com ha fet el PSOE (i abans el PP) tot aquest temps només contribueix a que totes i tots plegats perdem credibilitat.

Els documents filtrats per WikiLeaks són importants perquè posen de manifest que avui, mentir, enganyar, manipular la informació, si més no, ja no está sotmès a la impunitat del secretisme.

Benvingudes siguin, per tant, aquestes filtracions, si fan pujar els colors a alguns aprenents de bruixot sense escrúpols, i sobretot si serveixen per evitar que seguim confonent realitat i ficció.

I ara, si m’ho permeten, continuaré llegint la meva novel.la. I és que no hi ha res més seriós que la ficció.
Foto: Moratinos durant la seva compareixença al PE, el 14.09.2006. Font: el País.

Nou ordre, idèntics abusos (darrer informe d’AI sobre Iraq)

Amnistia Internacional acaba de fer públic un
informe (“Nou ordre, idèntics abusos: Detencions il·legals i tortura a
l’Iraq
“) en què denuncia que hi ha 30.000 detinguts sense càrrecs en
presons a l’Iraq, dels quals 10.000 estaven custodiats per les tropes dels
Estats Units que recentment han abandonat el país. Més de 400 persones estaven
recloses il·legalment a la presó secreta de l’antic aeroport de Muthanna.

En conèixer l’informe d’Amnistia Internacional
en què aquesta organització denuncia la vulneració de Drets Humans amb casos de
detencions il·legals, tortura, mals tractaments i fins i tot diverses morts
sota custòdia en presons a l’iraq, he dirigit una bateria de preguntes tant al
Consell de la Unió Europea com a la Comissió Europea instant ambues institucions
a que es posicionin respecte la situació dels milers de presos que Estats Units
i altres estats que participaven a la guerra de l’Iraq entreguen ara a les
autoritats locals.Malgrat sembli un afer llunyà, la responsabilitat europea en aquest afer
segueix essent més que preocupant.

Espero una resposta aviat de l’Alta
Representant, Catherine Ashton, així com del President de la Comissió, Durao
Barroso. Lamento especialment que Durao Barroso, el darrer supervivent de la
foto de les Açores on es va dissenyar la guerra d’Iraq, un dels principals
artífexs intel·lectuals d’aquest conflicte, faci ara com que ell no tingués res
a veure amb tot això.

Foto: imatge del corredor de la mort d’una de les presons iraquianes. Font: France24

Presons secretes, CIA, Guantànamo i responsabilitat europea

Aquest matí Amnistia Internacional i alguns diputats/des com Ludford (ALDE), Gomes (S&D), Meyer (GUE) i Romeva (Verds/ALE), hem fet una roda de premsa conjunta al Parlament Europeu per demanar a les institucions europees (bàsicament Consell i Comissió), així com als Estats Membres, que assumeixin d’una vegada les seves responsabilitats en relació amb les accions de la CIA a Europa (i els vincles d’aquestes accions amb les presons secretes a la UE o la mateixa base de Guantànamo).

Des que el PE vàrem adoptar l’any 2007 i l’any 2009 els informes sobre els vols de la CIA i les presons secretes existents a territori europeu, diferents informacions han posat de manifest les implicacions i responsabilitats, per activa o per passiva, de diversos Estats Membres en aquestes pràctiques il.legals.

El febrer de 2010, un Informe de NNUU sobre presons secretes va identificar un nombre d’Estat membres que havien estat còmplices en aquest afer, inclosos Alemanya, Itàlia, Lituània, Polònia, Portugal, Romania i el Regne Unit. Malauradament, a data d’avui, segueix essent molt pobre la informació que tenim d’aquesta cooperació governamental en la comissió de flagrants vulneracions de drets humans en el marc de la particular ‘guerra contra el terror’ dels Estats Units.

En tant que membre de la Comissió de llibertats, Justícia i Interior pel meu grup, i havent estat membre de la Comissió especial sobre les accions de la CIA en el passat mandat (ponent en l’ombra de l’informe FAVA al respecte), m’he sumat a aquesta denuncia liderada per Amnistia Internacional perquè crec que no s’ha fet allò que tocava: impulsar les investigacions en relació a les actituds còmplices amb les detencions il.legals, les tortures i l’existència mateixa de presons secretes o de Guantànamo.

Per tot plegat reclamem al Consell i a la Comissió Europea que compareguin davant el Parlament Europeu per donar explicacions sobre allò que s’ha fet fins ara, i per assumir compromisos en termes de Veritat, Justícia, Reparació a les víctimes i Reforma institucional per evitar que es tornin a produir fets similars.

Foto: Representació teatral d’Amnistia Internacional, davant del PE, en què s’escenifica una detenció il.legal en territori europeu. Font: AP.

La pregunta que acabo de fer a Barroso (i la resposta)

Pregunta de Raül Romeva a Durao Barroso:

Una de las funciones más importantes de la Comisión Europea es actuar como garante de los Tratados, especialmente con relación a la protección de los derechos humanos, dentro y fuera de la UE. En ello se basa la CREDIBILIDAD de la Comisión y de la Unión. Se trata de ser ejemplares en este tema para poder exigir a otros que lo sean.

GUANTANAMO ha sido uno de los episodios más tristes y lamentables de los últimos años. Y lo más triste es que su existencia ha sido posible gracias a la complicidad, por activa o por pasiva, de gobiernos e instituciones europeas: detenciones ilegales, prisiones secretas, autorización de vuelos criminales, tortura,…

Señor Barroso, usted ha sido señalado directamente como corresponsable por su papel y su actitud durante su mandato en Portugal, y su silencio al frente de la Comision.

Qué piensa hacer para compensar los errores pasados, reconocidos incluso por la administración norteamericana, y para evitar que se repitan? Como piensa compensar a las personas que han sido detenidas y retenidas de forma ilegal?

Respuesta Barroso: My Comission has done everything to ask the Member States to give all the information concerning the renditions. I personally asked Bush to close Guantanamo. We may disagree in many things, but you can’t question my commitment towards Human Rights.
Font foto: Green/EFA

Guantanamo: els reptes d’Obama, les responsabilitats Europees

Debatem avui, i votem demà, una resolució del Parlament Europeu en relació a la promesa de tancament de Guantanamo per part del nou President dels Estats Units, Barack Obama. Com sol passar en aquestes ocasions, hem acordat una resolució conjunta entre diferents grups, a la qual però no hem aconseguit incorporar-hi de partida alguns aspectes relatius a la responsabilitat europea en l’afer Guantanamo, i la petició explícita de reclamar als Estats Units que cancel.li, inmediatament, el seu programa de detencions extraordinàries que va alimentar l’escàndol dels vols de la CIA. És per això que els Grups Verds/ALE i GUE hem presentat conjuntament unes esmenes al text en el sentit següent:

1.Strongly deplores the maintenance by the US authorities of the extraordinary rendition programme, reiterates therefore its call to close and prohibit the use of all other secret detention facilities directly or indirectly managed by US authorities in the US or abroad; reminds that secret detention is in itself a serious violation of basic human rights

2.That that any victim of an act of torture obtains redress and has an enforceable right to fair and adequate compensation according to Article 14 of the UN Convention against torture. That any detainee who will not be charged but cannot be repatriated due to a risk of torture or persecution in his home country be granted the opportunity to be admitted to the US and offered humanitarian protection on the US mainland,

3. Calls on the EU, the Member States and US authorities to enquiry and make full clarity over the abuses and violations of international and national law on human rights, fundamental freedoms, the prohibition of torture and ill-treatments, enforced disappearances and the right to fair trial committed in the framework of the so-called “war against terror” so to ascertain responsibilities, including for Guantanamo and secret detention facilities. (segueix…)


Intervención en plenaria,
Guantanamo closing, 3 febrero 09, Raül Romeva, MEP

La existencia de Guantanamo ha sido posible, entre otros motivos, por la connivencia y la complicidad con la que muchos países europeos, entre ellos España, han afrontado la cuestión. No vale ahora decir que este asunto no nos incumbe. Y menos aún que el cierre de Guantanamo, y sus consecuencias, competen sólo al gobierno estadounidense.  

Durante años los aviones de los servicios secretos estadounidenses han estado viajando impunemente por Europa, transportando presos ante el silencio cómplice de nuestros gobiernos.

Debemos por tanto asumir nuestras responsabilidades y no sólo exigir el cierre inmediato, sino acoger a algunos de los prisioneros que, no pudiendo volver a su país, ni pudiéndose quedar en Estados Unidos, necesitaran un país de acogida en Europa. Portugal ya se ha comprometido. Y seguramente tiene que ver con un cierto sentimiento de culpa y responsabilidad. La responsabilidad española es, al menos, la misma que la portuguesa en este asunto, sino mayor. Pido desde aquí que no sólo la reconozca, sino que la asuma y se ofrezca, como otros, para acoger a algunos de los prisioneros.

Font foto: Actualité Française