EUROLAT adopta una resolució sobre els feminicidis

Acabo d’arribar d’Atenes, on he participat en l’Assemblea de la Interparlamentària d’EUROLAT. A banda dels habituals temes que s’hi acostumen a tractar (Migracions, Seguretat, Desenvolupament, Economia, Política,…) hem també la qüestioó de les violències contra les dones, el qual he batallat per tal que formés part de l’agenda regular de l’Assemblea EUROLAT des dels inicis. No és un tema menor, tal i com us podeu imaginar. Avui, a Europa, moren per violència masclista 7 dones cada dia. A països Llatinoamericans els feminicidis continuen sent alarmants i la impunitat és la resposta arreu. Davant d’aquesta realitat, juntament amb Gloria Flórez, diputada progressista del Parlament Andí, hem defensat una resolució sobre femenicidis que demana als Estats i a la UE que actuïn per eliminar aquests crims, acabin amb la impunitat i protegeixin a les víctimes.

La resolució, adoptada per gran majoria (i amb l’abstenció del PP), comença reconeixent que “la violència contar les dones s’expressa de formes variades com la violència física, sexual i psicològica que afecta a dones de totes les edats tant a l’esfera privada com a la pública – essent aquestes comesa per les seves parelles, familiars, desconeguts, grups criminals o fins i tot per agents de l’Estat, i que, en casos extrems, acaben amb l’homicidi de la dona per raons de gènere, anomenat feminicidi”. També explica que “els feminicidis són un problema global, i les dues regions tenen molta necessitat de cooperar i d’aprendre per acabar amb aquesta realitat”. Entenem que cal una actuació integral contra la discriminació i les violències vers les dones i que cal ser conscients que són les dones pobres i en situació de major vulnerabilitat les que més pateixen.

Així, la Assemblea d’EUROLAT celebra la incorporació dels tema de violència de gènere dins del Pla d’Acció UE-CELAC 2013-2015, però va més enllà i demana que “la Cimera UE-CELAC es comprometi a incloure sistemàticament un seguiment regular i eficaç amb el conjunt dels actors pertinents el punt «Violència de gènere, violència sexual, Feminicidis i Impunitat a Llatinoamèrica i Europa» en el programa de les seves respectives reunions oficials”.

La resolució també demana millorar les estadístiques per visibilitzar quantes dones moren per violència masclista, demana millorar els sistemes policials, judicials i administratius per acabar amb la impunitat i la violència institucional contra les dones, protegint les víctimes i augmentant la prevenció i sobre tot, reconeix que a casa nostra, a Europa, els feminicidis també existeixen. Per tot això, hem de modificar els codi penals, lleis de violència i el marc europeu per acabar amb aquesta xacra social.

Per últim, la resolució demana una vegada mes als Estats de la UE i a la UE que ratifiquen el Conveni d’Istanbul sobre la violència contra les dones i que entri en vigor tot modificant les legislacions estatals

Concloc així la meva darrera assitència a una Assemblea d’EUROLAT amb la satisfacció d’haver vist com aquest òrgan, que reuneix membres de parlaments europeus i llatinoamericans, una resolució que suposa un pas més en la defensa dels drets de les dones i per la igualtat.

 

Feminicidi, un fenomen (també) europeu: 7 dones assassinades cada dia.

La violència contra les dones és la responsable que cada dia morin, a la UE, 7 dones. Al llarg dels darrers 10 anys he treballat especialment, des del Parlament Europeu, entre d’altres coses, en favor drets de les dones i la igualtat de gènere. La violència contra les dones és un problema global estès que afecta al voltant d’una cinquena part de la població femenina europea. Entre el 20 i el 25 per cent de les dones del vell continent han experimentat actes de violència física almenys una vegada durant la seva vida adulta i més del 10 per cent han patit violència sexual amb ús de la força, i entre 12 i 15 per cent de les dones són víctimes de violència domèstica .

Sylvia Walby ha publicat recentment un estudi on es calcula que el cost econòmic de la violència contra les dones a la UE és de 228 mil milions d’euros a l’any, incloent 45 mil milions d’euros que es destinen als serveis per víctimes de violència, 24 mil milions d’euros per la pèrdua en la producció econòmica i 159 mil milions d’euros pel dolor i el patiment de les dones i familiars. Els drets de les dones són drets humans i han de ser respectats independent del cost econòmic que això suposi, però mesurar les conseqüències econòmiques de la violència ens ajuda a destacar i fer visibles les conseqüències de la societat patriarcal, la impunitat d’aquests crims i la falta de mesures adoptades per les autoritats públiques.

Avui en dia, no hi ha cap acte legislatiu que estableixi mesures per promoure i donar suport a les polítiques nacionals en l’àmbit de la prevenció de la violència contra les dones, ni una estratègia integral per lluitar contra la violència de gènere a escala europea (n’hi ha, però d’ámbit estatal, i no a tots els Estats). Aquest dimecres, 26 de febrer, el Parlament Europeu votarà (i confio que adoptarà)l’Informe Parvanova, un informe d’iniciativa legislativa que exigeix ??a la Comissió que presenti un Reglament per tal d’ “establir mesures que impulsin i donin suport a l’actuació dels Estats membres en l’àmbit de la prevenció de la violència contra les dones i les nenes”.

El feminicidi o l’assassinat de dones per raons de gènere, tema al qual he dedicat una bona part de la meva activitat política, és la forma més extrema de violència de gènere i és un fenomen mundial. Cal emprendre mesures urgentment i dur a terme polítiques especials per deixar de parlar de dones mortes a Europa.

El feminicidi i la violència contra les dones ha de ser un eix central de la campanya electoral europea al maig. Tant la Comissió Europea com els governs dels Estats membres s’han de prendre molt més seriosament aqeusta qüestió i han d’adoptar mesures reals per acabar amb la violència i construir una societat igualitària entre homes i dones.

Font foto: FRA

25N: la lluita contra la violència contra les dones reclama mesures més efectives i dades més completes

Avui, en el Dia Internacional contra la violència contra les dones, reitero la crida que fem cada dia, des de la Comissió de Drets de les Dones i Igualtat del Parlament Europeu, per tal que s’adoptin posicionaments clars i inequívocs per fer front a l’alarmant situació social que s’està veient agreujada per les conseqüències de la crisi, la qual afecta de manera especial les dones.

En concret, sempre han apostat per una Directiva per eradicar la violència contra les dones i establir un marc comú que asseguri mecanismes de prevenció i reparació, juntament amb formació i educació als professionals que intervenen des dels diferents àmbits jurídic, sanitari, educatiu, etc. i a les escoles.

És intolerable que en temps de crisi, ens oblidem d’un dret fonamental com és el de viure una vida lliure de violència i cal que prenem mesures urgents per fer front a aquesta xacra social de manera urgent més quan la situació de crisi està donant lloc a aquestes situacions de major risc.

En dis com avui hem de posar de relleu la insatisfacció de la societat amb aquests crims, però més enllà del discurs d’un dia, cal ser conscients que el nostre compromís ha de ser el de construir l’Europa dels pobles preocupant-nos per les persones, les dones i la infància que pateixen encara aquesta xacra social que provoca aquesta cultura patriarcal i el silenci còmplice de les institucions.

Un dels temes que es podria resoldre de manera inmediata, per exemple, té a veure amb resoldre el problema que suposa no comptar amb la informació adequada.

Això és, segons les dades, des de començament d’any, 44 dones han mort a mans de les seves parelles o exparelles a l’estat espanyol. Es tractaria de la menor xifra des que es va començar a comptabilitzar el 2004, arran de la llei integral contra la violència de gènere. Les estadístiques també mostren un descens de les denúncies d’un 9,6 % en els últims cinc anys, que han viscut una disminució contínua des de 2008. En conseqüència, haurien disminuït les mesures cautelars imposades pels jutjats de violència de gènere. Per exemple, les 7.750 ordres de protecció acordades en el primer trimestre de 2012 s’han quedat en 4.583 en el mateix període d’aquest any, fet que suposa un descens de gairebé el 40%.

No obstant això, aquestes dades, aparentment positives, amaguen una realitat especialment crua, i que no té res a veure amb els veritables problemes que cal afrontar. Cal insistir en el fet que és precisament en moments de crisi, com l’actual, quan aquestes situacions de violència augmenten i disminueixen els recursos de les víctimes per fer front a elles.

En altres paraules, les dades a Espanya mostren un fals progrés, i posen de manifest que augmentant la borsa oculta de maltractament.

El nombre de víctimes mortals que havia denunciat els seus agressors ha baixat del 30 % el 2010 fins al 18,2% en el que portem de 2013.

A la UE, tot i la manca de dades estadístiques comparables, s’estima que es calcula que entre un 20 i un 25% de dones han patit maltractaments físics almenys una vegada al llarg de la seva vida adulta i més d’una de cada deu va patir violència sexual amb ús de la força. Les investigacions també mostren que el 26% de nens i nenes han patit violència física

El Parlament Europeu ja va alertar de les dures conseqüències que estan tenint per a les dones els efectes de la crisi (2009/2204 (INI) , 2012/2301 (INI), augmentant així la violència econòmica, la feminització de la pobresa, i limitant les possibilitats de sortir de les violències que pateixen mentre aquestes s’intensifiquen.

Urgeix donar una resposta adequada a aquests tragèdies per tal d’evitar i eliminar la violència de les vides de les persones i per això és necessari comptar amb dades recollides sistemàticament i comparables entre estats membre.

És per això que he instat la Comissió Europea a reaccionar davant aquesta greu falta d’informació, instant-la a que prengui les mesures oportunes per resoldre la situació per a l’any 2014, via una bateria de preguntes parlamentàries.

Font foto: Dones amb Iniciativa

Acabar amb la Mutilació Genital Femenina: està prou atenta, Europa? / End Female Genital Mutilation: is Europe watching?

Aquest matí l’he dedicat a un d’aquells temes que, no perquè no en parlem prou, deixen de ser importants: la lluita contra la Mutilació Genital Femenina.

En un seminari coorganitzat per Amnistia Internacional i el Grup Verds/ALE (How Europe Act to End Female Genital Mutilation?), podem escoltar nombrosos testimonis i conèixer accions concretes, tant a escala social com política i jurídica, sobre com fer front a aquesta xacra.

Només una dada: a la UE més de mig milió de noies i dones viuen amb les conseqüències d’haver patit aquesta mutilació. I a tot el món la xifra s’eleva a entre 100 i 140 milions de dones.

Entre les conseqüències cal tenir en compte aspectes com el dolor crònic, infeccions pèlviques, estrès post traumàtic, infertilitat, etc…

Moltes de les dones presents són protagonistes de lluites contra les seves pròpies comunitats. Un cop més constatem com són nombroses les accions concretes que s’estan duent a terme, o que es poden dur a terme, i més encara, que se’n podrien emprendre, sinó fóssim tant presoners d’aquesta falàcia que anomenem ‘dèficit zero’, ‘retallades’, etc…

Serveixi aquest breu comentari per fer-nos conscients, un cop més, que no sempre parlem d’allò que cal, d’allò que toca, d’allò que convé. I que més ens convindria fer-ho. Elles no callen. Fem allò que toca fer, i acabem amb aquest silenci, que és nostre, no d’elles (no val apel·lar, sisplau, al relativisme cultural), i amb la nostra inacció irresponsable.

***

Female genital mutilation (FGM) is a harmful practice that is recognised worldwide as a human rights vilation. The practice of FGM violates:

  • Right to physical and mental integrity
  • Right to highest attainable standard of health
  • Right to be free from all forms of discrimination against women (including violence against women)
  • Right to freedom from torture or cruel, inhuman or degrading treatment
  • Rights of the child, and
  • in extreme cases, right to life

FGM has been documented in certain parts of Africa, Asia and Middle East. It is now encountered in Europe as well. Most often, girls and women are taken to their countries of origin during school holidays where they are confronted with the pressure to be cut.

The European Parliament estimates 500,000 girls and women living in Europe are suffering with the lifelong consequences of female genital mutilation. The EU has the power to act. Amnesty International launched the END FGM European Campaign to ensure that the EU acts now to end this practice and protect women and girls. Find out our objectives here

 

Foto:Preview of Walter Van Beirendonck’s walking lips sculpture. Copyright: Amnesty International

 

Urgency resolution: violence against women in India

 

 

 

“The problem we are dealing here with has not only to do with the inacceptable rapes occurred recently in India. Though, I recall, 2 million of women and girls die every year, in India, because of the sexual violence.

The institutional lack of adequate response, and the IMPUNITY that some seem to promote as a rule, needs to be condemned.

But beyond that, the real problem is the patriarchal system. In India, and elsewhere.

The EU should be much stronger on its calls against discrimination against women all over the world, inside and outside its borders.

All representations must include the sexual assault and the need for a uniform protocol for treatment and examination of sexual assault survivors in their dialogues with the Indian authorities, and others.

No room for false cultural relativism, or excuses. A crime is a crime, and culture should never be misused to cover it.

If we want to be credible on that matter, let’s speak loud and clear.”

(Note: the resolution tabled by the Greens/EFA group.)

Foto: Huge demostration of women, in New Delhi, against violence against women. Font: Guardian.

Violència contra les dones: declaració al Parlament Europeu

Demà, 25 de novembre, commemorem un any més el dia contra la Violència de Gènere. Una xacra que, lluny d’acabar-se, persisteix malauradament en totes les societats. Un grup transpartit del Parlament Europeu hem impulsat una Declaració Escrita en suport del Conveni Europeu sobre la Prevenció i la lluita contra la violència contra les dones. Necessitem que la majoria de diputats i diputades de l’Eurocambra la signin per tal que esdevingui un text adoptat pel PE. Tenim temps fins el 19 de febrer. Som-hi!

CAT

DECLARACIÓ PER ESCRIT (0037/2012)

presentada d’acord amb l’article 123 del Reglament sobre el Conveni del Consell d’Europa sobre prevenció i lluita contra la violència contra les dones i la violència de gènere per Britta Thomsen, Mikael Gustafsson, Barbara Matera, Antonyia Parvanova, Raül Romeva i Rueda

Data en què caducarà: 2013.02.19

Declaració per escrit sobre el Conveni del Consell d’Europa sobre prevenció i lluita contra la violència contra les dones i la violència domèstica

El Parlament Europeu,

– Vist l’article 123 del seu Reglament,

A. Atès que el primer tractat de drets humans a escala europea sobre violència contra les dones, el Conveni del Consell d’Europa sobre prevenció i lluita contra la violència contra les dones i la violència domèstica, va ser adoptat el maig de 2011 i fins ara només un país, Turquia, l’ha ratificat;

B. Atès que la violència contra les dones és una trava de primer ordre a la igualtat de gènere, representa una de les vulneracions més esteses dels drets humans i no coneix límits geogràfics, econòmics, culturals o socials;

C. Atès que set dones moren cada dia a la UE com a conseqüència de la violència de gènere, que s’estima que una de cada cinc dones és víctima de violència domèstica i que els costos directes i indirectes per als estats membres de la UE ascendeixen a 16 000 milions d’euros a l’any (programa Daphne III, 2010);

1. Insta a la Unió Europea a que ratifiqui el Conveni del Consell d’Europa sobre prevenció i lluita contra la violència contra les dones i la violència domèstica i anima als Estats membres de la UE a fer el mateix;

2. Anima a la Comissió i tots els Estats membres a que col · laborin amb les organitzacions de la societat civil implicades en la lluita contra la violència contra les dones amb vista a l’aplicació del Conveni;

3. Encarrega al seu President que transmeti la present Declaració, acompanyada del nom de els signants, a la Comissió, als Estats membres, al Consell d’Europa ia les Nacions Unides.

 

****

 

CAST

DECLARACIÓN POR ESCRITO (0037/2012)

presentada de conformidad con el artículo 123 del Reglamento

sobre el Convenio del Consejo de Europa sobre prevención y lucha contra la violencia contra las mujeres y la violencia doméstica por Britta Thomsen, Mikael Gustafsson, Barbara Matera, Antonyia Parvanova, Raül Romeva i Rueda

Fecha en que caducará: 19.2.2013

Declaración por escrito sobre el Convenio del Consejo de Europa sobre prevención y lucha contra la violencia contra las mujeres y la violencia doméstica

El Parlamento Europeo,

– Visto el artículo 123 de su Reglamento,

A. Considerando que el primer tratado de derechos humanos a escala europea sobre violencia contra las mujeres, el Convenio del Consejo de Europa sobre prevención y lucha contra la violencia contra las mujeres y la violencia doméstica, fue adoptado en mayo de 2011 y hasta la fecha tan solo un país, Turquía, lo ha ratificado;

B. Considerando que la violencia contra las mujeres es una traba de primer orden a la igualdad de género, representa una de las vulneraciones más extendidas de los derechos humanos y no conoce límites geográficos, económicos, culturales o sociales;

C. Considerando que siete mujeres mueren cada día en la UE como consecuencia de laviolencia de género, que se estima que una de cada cinco mujeres es víctima de violencia doméstica y que los costes directos e indirectos para los Estados miembros de la UE ascienden a 16 000 millones de euros al año (programa Daphne III, 2010);

1. Insta a la Unión Europea a que ratifique el Convenio del Consejo de Europa sobre prevención y lucha contra la violencia contra las mujeres y la violencia doméstica y anima a los Estados miembros de la UE a que hagan lo mismo;

2. Anima a la Comisión y a todos los Estados miembros a que colaboren con las organizaciones de la sociedad civil implicadas en la lucha contra la violencia contra las mujeres con miras a la aplicación del Convenio;

3. Encarga a su Presidente que transmita la presente Declaración, acompañada del nombre de los firmantes, a la Comisión, a los Estados miembros, al Consejo de Europa y a las Naciones Unidas.

Foto: Pilar dels Castellers de Sant Cugat (Gausacs) recordant que ‘La violència contra les dones, té solució’. Diumenge 18 de novembre de 2012. Font: El9Nou.cat

Rashida Manjoo, hoy en el Parlamento Europeo, para hablar de Feminicidio/Femicidio

El feminicidio ha alcanzado “proporciones alarmantes”, según la Relatora Especial de Naciones Unidas Rashida Manjoo, quien presentará su informe de 2012 en el Parlamento Europeo el próximo día 9 de octubre.

Con el título “Homicidios de mujeres por motivos de género” (1), Rashida Manjoo hace hincapié a un hecho muy triste en su último informe: cada vez más mujeres son asesinadas en todo el mundo, sólo porque son mujeres. Mucho de estos crímenes caen en la impunidad absoluta, hecho que muchas relatoras consideran en calificar como incentivo para los asesinatos.

A principios de los años noventa, el movimiento feminista acuñó la expresión “feminicidio” (o femicidio) para este delito, principalmente a causa de la matanza de cada vez más mujeres y niñas en Ciudad Juárez, una ciudad mexicana con la industria maquiladora en la frontera con EE.UU. Una vez que el fenómeno tenía un nombre, la lucha contra los feminicidios se extendió mucho más allá del norte de México. De hecho, los feminicidio se registraron en la mayoritariamente en América Latina, pero también en otras partes del mundo.

En 2007, el Parlamento Europeo aprobó un informe sin precedentes sobre “Feminicidio en México y América Central y el papel que la Unión Europea debe desempeñar para combatirlo”, texto del que tuve el honor de ser el ponente para el Parlamento Europeo. En 2008, la UE puso en vigor las “Directrices sobre la violencia contra las mujeres” a fin de reducir también el feminicidio, como la forma más extrema de violencia contra las mujeres. Para las mujeres latinoamericanas, la sentencia de 2009 de la Corte Interamericana de Derechos Humanos contra el Estado de México, en el llamado “Caso Algodonero” allanó el camino para acabar con los feminicidios. Algunos, pero todavía muy pocos países adoptaron una legislación pertinente contra los feminicidios. En 2010, en la cumbre UE y América Latina y el Caribe celebrada en Madrid, se incluyó en su declaración final la necesidad de erradicar el feminicidio. La Alta Representante de la UE, Catherine Ashton, emitió una declaración en junio de 2011 expresando sus preocupaciones por el feminicidio en América Latina y apoyó a la sentencia del “Caso Algodonero”.

Todas estas medidas no han tenido ningún efecto sobre el número de víctimas ni la impunidad reinante para los asesinos. La relatora Rashida Manjoo volverá a situar esta terrible realidad en la agenda política durante sus dos días en Bruselas, el 8 de octubre y el 9 de 2012, donde fue invitada por Fundación Heinrich Böll (fundación del Partido Verde Alemán). Quisiera destacar aqui la audiencia pública donde presentará su informe del 2012, organizado conjuntamente por la Sub-Comisión de Derechos Humanos (DROI), presidida por Barbara Lochbihler, y el Comisión de Derechos de las Mujeres (FEMM), por iniciativa mia, y contando con la presencia de miembros de la Asamblea Interparlamentaria Eurolat .

Los eurodiputados Verdes ya hemos anunciado nuestra intención de empujar con fuerza una iniciativa, en cooperación con las organizaciones de derechos humanos y feministas, instando a que la próxima cumbre UE-América Latina y el Caribe celebrada en Santiago de Chile, a finales de enero de 2013, vaya más allá de las palabras y adopte un plan de acción concreto para la erradicación del feminicidio, dotado con fondos suficientes para su implementación y monitoreo.  El problema es muy importante para dejarlo en simple declaraciones.

(1) http://www.ohchr.org/Documents/Issues/Women/A.HRC.20.16_En.pdf

Font Foto: UN