Raül Romeva i Rueda

REFLEXIONS PERISCÒPIQUES

Arxiu de la categoria: Feminicidis i violència masclista

EUROLAT adopta una resolució sobre els feminicidis

0

Acabo d’arribar d’Atenes, on he participat en l’Assemblea de la Interparlamentària d’EUROLAT. A banda dels habituals temes que s’hi acostumen a tractar (Migracions, Seguretat, Desenvolupament, Economia, Política,…) hem també la qüestioó de les violències contra les dones, el qual he batallat per tal que formés part de l’agenda regular de l’Assemblea EUROLAT des dels inicis. No és un tema menor, tal i com us podeu imaginar. Avui, a Europa, moren per violència masclista 7 dones cada dia. A països Llatinoamericans els feminicidis continuen sent alarmants i la impunitat és la resposta arreu. Davant d’aquesta realitat, juntament amb Gloria Flórez, diputada progressista del Parlament Andí, hem defensat una resolució sobre femenicidis que demana als Estats i a la UE que actuïn per eliminar aquests crims, acabin amb la impunitat i protegeixin a les víctimes.

La resolució, adoptada per gran majoria (i amb l’abstenció del PP), comença reconeixent que “la violència contar les dones s’expressa de formes variades com la violència física, sexual i psicològica que afecta a dones de totes les edats tant a l’esfera privada com a la pública – essent aquestes comesa per les seves parelles, familiars, desconeguts, grups criminals o fins i tot per agents de l’Estat, i que, en casos extrems, acaben amb l’homicidi de la dona per raons de gènere, anomenat feminicidi”. També explica que “els feminicidis són un problema global, i les dues regions tenen molta necessitat de cooperar i d’aprendre per acabar amb aquesta realitat”. Entenem que cal una actuació integral contra la discriminació i les violències vers les dones i que cal ser conscients que són les dones pobres i en situació de major vulnerabilitat les que més pateixen.

Així, la Assemblea d’EUROLAT celebra la incorporació dels tema de violència de gènere dins del Pla d’Acció UE-CELAC 2013-2015, però va més enllà i demana que “la Cimera UE-CELAC es comprometi a incloure sistemàticament un seguiment regular i eficaç amb el conjunt dels actors pertinents el punt «Violència de gènere, violència sexual, Feminicidis i Impunitat a Llatinoamèrica i Europa» en el programa de les seves respectives reunions oficials”.

La resolució també demana millorar les estadístiques per visibilitzar quantes dones moren per violència masclista, demana millorar els sistemes policials, judicials i administratius per acabar amb la impunitat i la violència institucional contra les dones, protegint les víctimes i augmentant la prevenció i sobre tot, reconeix que a casa nostra, a Europa, els feminicidis també existeixen. Per tot això, hem de modificar els codi penals, lleis de violència i el marc europeu per acabar amb aquesta xacra social.

Per últim, la resolució demana una vegada mes als Estats de la UE i a la UE que ratifiquen el Conveni d’Istanbul sobre la violència contra les dones i que entri en vigor tot modificant les legislacions estatals

Concloc així la meva darrera assitència a una Assemblea d’EUROLAT amb la satisfacció d’haver vist com aquest òrgan, que reuneix membres de parlaments europeus i llatinoamericans, una resolució que suposa un pas més en la defensa dels drets de les dones i per la igualtat.

 

Feminicidi, un fenomen (també) europeu: 7 dones assassinades cada dia.

0

La violència contra les dones és la responsable que cada dia morin, a la UE, 7 dones. Al llarg dels darrers 10 anys he treballat especialment, des del Parlament Europeu, entre d’altres coses, en favor drets de les dones i la igualtat de gènere. La violència contra les dones és un problema global estès que afecta al voltant d’una cinquena part de la població femenina europea. Entre el 20 i el 25 per cent de les dones del vell continent han experimentat actes de violència física almenys una vegada durant la seva vida adulta i més del 10 per cent han patit violència sexual amb ús de la força, i entre 12 i 15 per cent de les dones són víctimes de violència domèstica .

Sylvia Walby ha publicat recentment un estudi on es calcula que el cost econòmic de la violència contra les dones a la UE és de 228 mil milions d’euros a l’any, incloent 45 mil milions d’euros que es destinen als serveis per víctimes de violència, 24 mil milions d’euros per la pèrdua en la producció econòmica i 159 mil milions d’euros pel dolor i el patiment de les dones i familiars. Els drets de les dones són drets humans i han de ser respectats independent del cost econòmic que això suposi, però mesurar les conseqüències econòmiques de la violència ens ajuda a destacar i fer visibles les conseqüències de la societat patriarcal, la impunitat d’aquests crims i la falta de mesures adoptades per les autoritats públiques.

Avui en dia, no hi ha cap acte legislatiu que estableixi mesures per promoure i donar suport a les polítiques nacionals en l’àmbit de la prevenció de la violència contra les dones, ni una estratègia integral per lluitar contra la violència de gènere a escala europea (n’hi ha, però d’ámbit estatal, i no a tots els Estats). Aquest dimecres, 26 de febrer, el Parlament Europeu votarà (i confio que adoptarà)l’Informe Parvanova, un informe d’iniciativa legislativa que exigeix ??a la Comissió que presenti un Reglament per tal d’ “establir mesures que impulsin i donin suport a l’actuació dels Estats membres en l’àmbit de la prevenció de la violència contra les dones i les nenes”.

El feminicidi o l’assassinat de dones per raons de gènere, tema al qual he dedicat una bona part de la meva activitat política, és la forma més extrema de violència de gènere i és un fenomen mundial. Cal emprendre mesures urgentment i dur a terme polítiques especials per deixar de parlar de dones mortes a Europa.

El feminicidi i la violència contra les dones ha de ser un eix central de la campanya electoral europea al maig. Tant la Comissió Europea com els governs dels Estats membres s’han de prendre molt més seriosament aqeusta qüestió i han d’adoptar mesures reals per acabar amb la violència i construir una societat igualitària entre homes i dones.

Font foto: FRA

25N: la lluita contra la violència contra les dones reclama mesures més efectives i dades més completes

0

Avui, en el Dia Internacional contra la violència contra les dones, reitero la crida que fem cada dia, des de la Comissió de Drets de les Dones i Igualtat del Parlament Europeu, per tal que s’adoptin posicionaments clars i inequívocs per fer front a l’alarmant situació social que s’està veient agreujada per les conseqüències de la crisi, la qual afecta de manera especial les dones.

En concret, sempre han apostat per una Directiva per eradicar la violència contra les dones i establir un marc comú que asseguri mecanismes de prevenció i reparació, juntament amb formació i educació als professionals que intervenen des dels diferents àmbits jurídic, sanitari, educatiu, etc. i a les escoles.

És intolerable que en temps de crisi, ens oblidem d’un dret fonamental com és el de viure una vida lliure de violència i cal que prenem mesures urgents per fer front a aquesta xacra social de manera urgent més quan la situació de crisi està donant lloc a aquestes situacions de major risc.

En dis com avui hem de posar de relleu la insatisfacció de la societat amb aquests crims, però més enllà del discurs d’un dia, cal ser conscients que el nostre compromís ha de ser el de construir l’Europa dels pobles preocupant-nos per les persones, les dones i la infància que pateixen encara aquesta xacra social que provoca aquesta cultura patriarcal i el silenci còmplice de les institucions.

Un dels temes que es podria resoldre de manera inmediata, per exemple, té a veure amb resoldre el problema que suposa no comptar amb la informació adequada.

Això és, segons les dades, des de començament d’any, 44 dones han mort a mans de les seves parelles o exparelles a l’estat espanyol. Es tractaria de la menor xifra des que es va començar a comptabilitzar el 2004, arran de la llei integral contra la violència de gènere. Les estadístiques també mostren un descens de les denúncies d’un 9,6 % en els últims cinc anys, que han viscut una disminució contínua des de 2008. En conseqüència, haurien disminuït les mesures cautelars imposades pels jutjats de violència de gènere. Per exemple, les 7.750 ordres de protecció acordades en el primer trimestre de 2012 s’han quedat en 4.583 en el mateix període d’aquest any, fet que suposa un descens de gairebé el 40%.

No obstant això, aquestes dades, aparentment positives, amaguen una realitat especialment crua, i que no té res a veure amb els veritables problemes que cal afrontar. Cal insistir en el fet que és precisament en moments de crisi, com l’actual, quan aquestes situacions de violència augmenten i disminueixen els recursos de les víctimes per fer front a elles.

En altres paraules, les dades a Espanya mostren un fals progrés, i posen de manifest que augmentant la borsa oculta de maltractament.

El nombre de víctimes mortals que havia denunciat els seus agressors ha baixat del 30 % el 2010 fins al 18,2% en el que portem de 2013.

A la UE, tot i la manca de dades estadístiques comparables, s’estima que es calcula que entre un 20 i un 25% de dones han patit maltractaments físics almenys una vegada al llarg de la seva vida adulta i més d’una de cada deu va patir violència sexual amb ús de la força. Les investigacions també mostren que el 26% de nens i nenes han patit violència física

El Parlament Europeu ja va alertar de les dures conseqüències que estan tenint per a les dones els efectes de la crisi (2009/2204 (INI) , 2012/2301 (INI), augmentant així la violència econòmica, la feminització de la pobresa, i limitant les possibilitats de sortir de les violències que pateixen mentre aquestes s’intensifiquen.

Urgeix donar una resposta adequada a aquests tragèdies per tal d’evitar i eliminar la violència de les vides de les persones i per això és necessari comptar amb dades recollides sistemàticament i comparables entre estats membre.

És per això que he instat la Comissió Europea a reaccionar davant aquesta greu falta d’informació, instant-la a que prengui les mesures oportunes per resoldre la situació per a l’any 2014, via una bateria de preguntes parlamentàries.

Font foto: Dones amb Iniciativa

Acabar amb la Mutilació Genital Femenina: està prou atenta, Europa? / End Female Genital Mutilation: is Europe watching?

0
Aquest matí l’he dedicat a un d’aquells temes que, no perquè no en parlem prou, deixen de ser importants: la lluita contra la Mutilació Genital Femenina.

En un seminari coorganitzat per Amnistia Internacional i el Grup Verds/ALE (How Europe Act to End Female Genital Mutilation?), podem escoltar nombrosos testimonis i conèixer accions concretes, tant a escala social com política i jurídica, sobre com fer front a aquesta xacra.

Només una dada: a la UE més de mig milió de noies i dones viuen amb les conseqüències d’haver patit aquesta mutilació. I a tot el món la xifra s’eleva a entre 100 i 140 milions de dones.

Entre les conseqüències cal tenir en compte aspectes com el dolor crònic, infeccions pèlviques, estrès post traumàtic, infertilitat, etc…

Moltes de les dones presents són protagonistes de lluites contra les seves pròpies comunitats. Un cop més constatem com són nombroses les accions concretes que s’estan duent a terme, o que es poden dur a terme, i més encara, que se’n podrien emprendre, sinó fóssim tant presoners d’aquesta falàcia que anomenem ‘dèficit zero’, ‘retallades’, etc…

Serveixi aquest breu comentari per fer-nos conscients, un cop més, que no sempre parlem d’allò que cal, d’allò que toca, d’allò que convé. I que més ens convindria fer-ho. Elles no callen. Fem allò que toca fer, i acabem amb aquest silenci, que és nostre, no d’elles (no val apel·lar, sisplau, al relativisme cultural), i amb la nostra inacció irresponsable.

***

Female genital mutilation (FGM) is a harmful practice that is recognised worldwide as a human rights vilation. The practice of FGM violates:

  • Right to physical and mental integrity
  • Right to highest attainable standard of health
  • Right to be free from all forms of discrimination against women (including violence against women)
  • Right to freedom from torture or cruel, inhuman or degrading treatment
  • Rights of the child, and
  • in extreme cases, right to life

FGM has been documented in certain parts of Africa, Asia and Middle East. It is now encountered in Europe as well. Most often, girls and women are taken to their countries of origin during school holidays where they are confronted with the pressure to be cut.

The European Parliament estimates 500,000 girls and women living in Europe are suffering with the lifelong consequences of female genital mutilation. The EU has the power to act. Amnesty International launched the END FGM European Campaign to ensure that the EU acts now to end this practice and protect women and girls. Find out our objectives here

 

Foto:Preview of Walter Van Beirendonck’s walking lips sculpture. Copyright: Amnesty International

 

Urgency resolution: violence against women in India

1

 

 

 

“The problem we are dealing here with has not only to do with the inacceptable rapes occurred recently in India. Though, I recall, 2 million of women and girls die every year, in India, because of the sexual violence.

The institutional lack of adequate response, and the IMPUNITY that some seem to promote as a rule, needs to be condemned.

But beyond that, the real problem is the patriarchal system. In India, and elsewhere.

The EU should be much stronger on its calls against discrimination against women all over the world, inside and outside its borders.

All representations must include the sexual assault and the need for a uniform protocol for treatment and examination of sexual assault survivors in their dialogues with the Indian authorities, and others.

No room for false cultural relativism, or excuses. A crime is a crime, and culture should never be misused to cover it.

If we want to be credible on that matter, let’s speak loud and clear.”

(Note: the resolution tabled by the Greens/EFA group.)

Foto: Huge demostration of women, in New Delhi, against violence against women. Font: Guardian.

Violència contra les dones: declaració al Parlament Europeu

2

Demà, 25 de novembre, commemorem un any més el dia contra la Violència de Gènere. Una xacra que, lluny d’acabar-se, persisteix malauradament en totes les societats. Un grup transpartit del Parlament Europeu hem impulsat una Declaració Escrita en suport del Conveni Europeu sobre la Prevenció i la lluita contra la violència contra les dones. Necessitem que la majoria de diputats i diputades de l’Eurocambra la signin per tal que esdevingui un text adoptat pel PE. Tenim temps fins el 19 de febrer. Som-hi!

CAT

DECLARACIÓ PER ESCRIT (0037/2012)

presentada d’acord amb l’article 123 del Reglament sobre el Conveni del Consell d’Europa sobre prevenció i lluita contra la violència contra les dones i la violència de gènere per Britta Thomsen, Mikael Gustafsson, Barbara Matera, Antonyia Parvanova, Raül Romeva i Rueda

Data en què caducarà: 2013.02.19

Declaració per escrit sobre el Conveni del Consell d’Europa sobre prevenció i lluita contra la violència contra les dones i la violència domèstica

El Parlament Europeu,

– Vist l’article 123 del seu Reglament,

A. Atès que el primer tractat de drets humans a escala europea sobre violència contra les dones, el Conveni del Consell d’Europa sobre prevenció i lluita contra la violència contra les dones i la violència domèstica, va ser adoptat el maig de 2011 i fins ara només un país, Turquia, l’ha ratificat;

B. Atès que la violència contra les dones és una trava de primer ordre a la igualtat de gènere, representa una de les vulneracions més esteses dels drets humans i no coneix límits geogràfics, econòmics, culturals o socials;

C. Atès que set dones moren cada dia a la UE com a conseqüència de la violència de gènere, que s’estima que una de cada cinc dones és víctima de violència domèstica i que els costos directes i indirectes per als estats membres de la UE ascendeixen a 16 000 milions d’euros a l’any (programa Daphne III, 2010);

1. Insta a la Unió Europea a que ratifiqui el Conveni del Consell d’Europa sobre prevenció i lluita contra la violència contra les dones i la violència domèstica i anima als Estats membres de la UE a fer el mateix;

2. Anima a la Comissió i tots els Estats membres a que col · laborin amb les organitzacions de la societat civil implicades en la lluita contra la violència contra les dones amb vista a l’aplicació del Conveni;

3. Encarrega al seu President que transmeti la present Declaració, acompanyada del nom de els signants, a la Comissió, als Estats membres, al Consell d’Europa ia les Nacions Unides.

 

****

 

CAST

DECLARACIÓN POR ESCRITO (0037/2012)

presentada de conformidad con el artículo 123 del Reglamento

sobre el Convenio del Consejo de Europa sobre prevención y lucha contra la violencia contra las mujeres y la violencia doméstica por Britta Thomsen, Mikael Gustafsson, Barbara Matera, Antonyia Parvanova, Raül Romeva i Rueda

Fecha en que caducará: 19.2.2013

Declaración por escrito sobre el Convenio del Consejo de Europa sobre prevención y lucha contra la violencia contra las mujeres y la violencia doméstica

El Parlamento Europeo,

– Visto el artículo 123 de su Reglamento,

A. Considerando que el primer tratado de derechos humanos a escala europea sobre violencia contra las mujeres, el Convenio del Consejo de Europa sobre prevención y lucha contra la violencia contra las mujeres y la violencia doméstica, fue adoptado en mayo de 2011 y hasta la fecha tan solo un país, Turquía, lo ha ratificado;

B. Considerando que la violencia contra las mujeres es una traba de primer orden a la igualdad de género, representa una de las vulneraciones más extendidas de los derechos humanos y no conoce límites geográficos, económicos, culturales o sociales;

C. Considerando que siete mujeres mueren cada día en la UE como consecuencia de laviolencia de género, que se estima que una de cada cinco mujeres es víctima de violencia doméstica y que los costes directos e indirectos para los Estados miembros de la UE ascienden a 16 000 millones de euros al año (programa Daphne III, 2010);

1. Insta a la Unión Europea a que ratifique el Convenio del Consejo de Europa sobre prevención y lucha contra la violencia contra las mujeres y la violencia doméstica y anima a los Estados miembros de la UE a que hagan lo mismo;

2. Anima a la Comisión y a todos los Estados miembros a que colaboren con las organizaciones de la sociedad civil implicadas en la lucha contra la violencia contra las mujeres con miras a la aplicación del Convenio;

3. Encarga a su Presidente que transmita la presente Declaración, acompañada del nombre de los firmantes, a la Comisión, a los Estados miembros, al Consejo de Europa y a las Naciones Unidas.

Foto: Pilar dels Castellers de Sant Cugat (Gausacs) recordant que ‘La violència contra les dones, té solució’. Diumenge 18 de novembre de 2012. Font: El9Nou.cat

Rashida Manjoo, hoy en el Parlamento Europeo, para hablar de Feminicidio/Femicidio

1

El feminicidio ha alcanzado “proporciones alarmantes”, según la Relatora Especial de Naciones Unidas Rashida Manjoo, quien presentará su informe de 2012 en el Parlamento Europeo el próximo día 9 de octubre.

Con el título “Homicidios de mujeres por motivos de género” (1), Rashida Manjoo hace hincapié a un hecho muy triste en su último informe: cada vez más mujeres son asesinadas en todo el mundo, sólo porque son mujeres. Mucho de estos crímenes caen en la impunidad absoluta, hecho que muchas relatoras consideran en calificar como incentivo para los asesinatos.

A principios de los años noventa, el movimiento feminista acuñó la expresión “feminicidio” (o femicidio) para este delito, principalmente a causa de la matanza de cada vez más mujeres y niñas en Ciudad Juárez, una ciudad mexicana con la industria maquiladora en la frontera con EE.UU. Una vez que el fenómeno tenía un nombre, la lucha contra los feminicidios se extendió mucho más allá del norte de México. De hecho, los feminicidio se registraron en la mayoritariamente en América Latina, pero también en otras partes del mundo.

En 2007, el Parlamento Europeo aprobó un informe sin precedentes sobre “Feminicidio en México y América Central y el papel que la Unión Europea debe desempeñar para combatirlo”, texto del que tuve el honor de ser el ponente para el Parlamento Europeo. En 2008, la UE puso en vigor las “Directrices sobre la violencia contra las mujeres” a fin de reducir también el feminicidio, como la forma más extrema de violencia contra las mujeres. Para las mujeres latinoamericanas, la sentencia de 2009 de la Corte Interamericana de Derechos Humanos contra el Estado de México, en el llamado “Caso Algodonero” allanó el camino para acabar con los feminicidios. Algunos, pero todavía muy pocos países adoptaron una legislación pertinente contra los feminicidios. En 2010, en la cumbre UE y América Latina y el Caribe celebrada en Madrid, se incluyó en su declaración final la necesidad de erradicar el feminicidio. La Alta Representante de la UE, Catherine Ashton, emitió una declaración en junio de 2011 expresando sus preocupaciones por el feminicidio en América Latina y apoyó a la sentencia del “Caso Algodonero”.

Todas estas medidas no han tenido ningún efecto sobre el número de víctimas ni la impunidad reinante para los asesinos. La relatora Rashida Manjoo volverá a situar esta terrible realidad en la agenda política durante sus dos días en Bruselas, el 8 de octubre y el 9 de 2012, donde fue invitada por Fundación Heinrich Böll (fundación del Partido Verde Alemán). Quisiera destacar aqui la audiencia pública donde presentará su informe del 2012, organizado conjuntamente por la Sub-Comisión de Derechos Humanos (DROI), presidida por Barbara Lochbihler, y el Comisión de Derechos de las Mujeres (FEMM), por iniciativa mia, y contando con la presencia de miembros de la Asamblea Interparlamentaria Eurolat .

Los eurodiputados Verdes ya hemos anunciado nuestra intención de empujar con fuerza una iniciativa, en cooperación con las organizaciones de derechos humanos y feministas, instando a que la próxima cumbre UE-América Latina y el Caribe celebrada en Santiago de Chile, a finales de enero de 2013, vaya más allá de las palabras y adopte un plan de acción concreto para la erradicación del feminicidio, dotado con fondos suficientes para su implementación y monitoreo.  El problema es muy importante para dejarlo en simple declaraciones.

(1) http://www.ohchr.org/Documents/Issues/Women/A.HRC.20.16_En.pdf

Font Foto: UN

Sobre dones en contextos de guerra i el programa DAPHNE

0

Dues intervencions d’aquest matí, al ple del PE, reunit a Brussel·les, sobre la situación de les dones en contextos de guerra (en anglès) i sobre el Programa DAPHNE (relatiu a finançar projectes de lluita contra la violencia contra les dones). D’aquest darrer tema adjunto també la nota que ha distribuit el servei de premsa del PE.

 

 

Romeva on women situation in war (EP, 2.2.12)

 

NP:

La situación de las mujeres en la guerra

El Parlamento Europeo pide que se reconozca el rol de las mujeres como agentes de paz.

Raül Romeva i Rueda, Eurodiputado de ICV y Vicepresidente de Verdes/ALE, celebra que el Parlamento Europeo haya aprobado el informe sobre la situación de las mujeres en conflictos armados. El informe reivindica el rol crucial de las mujeres durante los conflictos armados y su papel en la reconstrucción de la paz, a la vez que denuncia la violencia sexual sufrida por mujeres y niñas, donde se pide a la UE que adopte una posición de liderazgo en la lucha contra la violencia sexual. Después del voto Raül Romeva i Rueda ha manifestado:

Este informe es positivo principalmente por tres razones. Primero porque reconoce y potencia el papel de las mujeres como agentes de construcción de paz, buscando no verlas exclusivamente desde la perspectiva de la víctima sino su importante rol como agente pacificadores.

Segundo porque pide una vez más que la Comisión cree una Representante Especial de la UE sobre Mujeres, Paz y Seguridad que vele especialmente por los derechos de las mujeres durante los conflictos y que las empodere en los procesos de negociación y diálogo por la paz.

Y tercero porque se reivindica la importancia de crear un código de conducta para el personal civil y militar que actúa en misiones de la Unión Europea en zonas de conflicto, principalmente para dejar claro que la violencia sexual constituye un crimen en todos sus términos.

 

 

Intervención de Romeva en el PE sobre el programa Daphne (violencia contra las mujeres) (2.2.12)


 

 

 

‘El secret del meu turbant’ al Parlament Europeu: Situació dones Afganistà i Paquistà

6
He dit en vàries ocasions que un dels llibres que més m’ha impactat dels que he llegit darrerament és ‘El Secret del meu turbant’, d’Agnès Rotger i Nàdia Ghulam (Premi Prudenci Bertrana 2010, Columna). Es tracta d’una història que fa fredar, relatada d’una manera colpidora i a la vegada deliciosament humana. 

Aquesta setmana hi he tornat a pensar, precisament per què en el marc de les resolucions d’Urgències que cada dijous de sessió plenària debatim i votem a Estrasburg, em va tocar ahir defensar la que havíem presentat els Verds/ALE en relació a la situació de les dones a l’Afganistà i el Paquistà.

La meva intervenció és aquesta:

I el text de la resolució que el meu grup vàrem presentar, i que jo vaig defensar, és que el segueix a continuació:

MOTION FOR A RESOLUTION on the Situation of Women in Afganistan and Pakistan by Nicole Kiil-Nielsen, Raül Romeva i Rueda, Jean Lambert, Franziska Katharina Brantner, Keith Taylor, Rui Tavares, Marije Cornelissen, Ulrike Lunacek, Jill Evans, Barbara Lochbihler on behalf of the Verts/ALE(B7?0708/2011) European Parliament resolution on the Situation of Women in Afganistan and Pakistan

The European Parliament,

– having regard (…)
A. whereas ten years after the so-called Petersberg Conference on Afghanistan in 2001 in Bonn, which laid the foundation of the ongoing partnership between Afghanistan and the international community, some progress has been achieved for women; whereas according to government figures over 4 million girls are attending school and higher education, 17% of civil servants are female; whereas more than 25% of Members of Parliament are women;

B. whereas however the improvements remain fragile and are often reduced to rhetoric; whereas female literacy rates and maternal and infant mortality rates remain among the worst in the world,

C. whereas Afghan women and girls continue to face endemic domestic violence, trafficking, forced marriages, including child marriages, and  whereas the police, courts and other justice sector officials seldom address women’s complaints of abuses, including beating, raping and other sexual violence, and those fleeing those hardships find themselves often in prison;

D. whereas the particularly abusive practice of ‘Boad’ continues to occur regularly, where a girl is being given to an aggrieved family to “compensate” for a committed crime, usually via the decision of a local Council,

E. whereas punishment by stoning or physical disfigurement of women accused of violating the repressive social codes of the Taliban and other insurgent groups are still a common occurrence, and whereas Afghan women with public roles have faced increasing attacks over the past two years, particularly in areas under Taliban control or influence,

F. whereas in government controlled areas, women have greater access to education, health care and work opportunities, whereas in areas heavily affected by insurgent groups, women face significant discrimination in terms of access to education, health care and economic and cultural opportunities,

G. whereas the security situation has deteriorated in the transitional areas with the result that programmes addressing women are being reduced or stopped for fear of women’s safety and government employees are reportedly increasingly under threat

H. whereas widespread corruption has paralyzed the rule of law and whereas an accountable justice system is essential in order to advance the rights of women

I. whereas the few already existing women’s shelters have come under sustained political pressure intended to restrict their activity,

J. whereas the EU has reaffirmed its commitment to building a strong long-term partnership based on mutual interests and shared values with Pakistan, supporting Pakistan’s democratic institutions and civilian government as well as civil society,

K. whereas particularly in certain regions, Pakistani authorities also show a worrisome lack of protection for minorities and women against social injustice as has been underlined by court rulings such as  the Pakistani Supreme Court decision of 21 April 2011, acquitting all but one of the six men accused of gang-raping Mukhar Mai on the orders of a village Council

L. whereas women and girls often continue to face domestic violence, trafficking, forced marriages, including child marriages, and being traded in settlement of disputes; whereas the police, courts and other justice sector officials seldom address women’s complaints of abuses, including beating, raping and other sexual violence, and those fleeing those hardships find themselves often in prison;

M. whereas after the military coup in 1977 in Pakistan, all fundamental rights guaranteed in the 1973 Constitution were suspended, including the right to be free of discrimination on the basis of sex,

N. whereas subsequently a series of laws were introduced codifying women’s status as subordinate in law, including the Hudood Ordinances and the Law of Evidence which violate the status and rights of women,

O. whereas a number of other discriminatory laws against women exist in Pakistan which need to be revised, including the Muslim Family Law Ordinance, the West Pakistan Family Court Act, the Child Marriage Restraint Act, the West Pakistan Dowry (Prohibition on Display) Act and the Dowry and Bridal (Restriction) Act,

Afghanistan

1. Welcomes the fact that Afghanis, especially women, have a better access to services, including education and health, than ten years ago at the time of the Petersberg Conference in Bonn that marked the end of the Taliban regime of gender apartheid,

2. Expresses however its disappointment, that the conclusions of the Bonn Conference seems barely concerned with the continuing high level of repression against women and girls in Afghanista,

3. Acknowledges that the Afghan constitution grants women equal statusomen, guarantees women a quarter of parliament seats and has allowed for the establishment of a Ministry for Women’s Affairs; welcomes the fact that after the last election, women garnered more seats than granted under the quota and women now fill 9 percent of all decision making and policy positions within the Afghan government; 

4. Is deeply concerned that Afghan women and girls continue to be victims of domestic violence, trafficking, forced marriages, including child marriages, and of being traded in settlement of disputes; urges the Afghan authorities to ensure that the police, courts and other justice sector officials follow up on women’s complaints of abuses, including beating, rape and other sexual violence;

5. Is particularly worried that women in certain areas continue to face punishment by stoning or physical disfigurement when accused of violating the repressive Taliban social codes;

6. Calls on the government the end the practice of incarcerating women for wanting to evade abusive situations and instead to increase the number of shelters for women and children in the country and urges the EU to grant continuous support for such installations;

7. Underlines the importance of the request of Afghan women’s organizations that the Afghan security forces should not only be trained in counterinsurgency, but also in law and order, community safety and protecting women and children from abuse;

8. Calls in the Afghan Government to increase the number of women in the security forces, in the judiciary and in the Supreme Court Executive Council;

9. Insists that women’s essential contribution to household and community conflict resolution should be put to value and that the number of the seats for women on the High Peace Council and Provincial Peace Councils should be considerably increased;

10. Urges those women leaders and women’s organizations should be included in the design, monitoring and evaluation of the provincial security indicators;

11. Calls on the Afghan government to develop clear reporting mechanism to follow up on the implementation of the various international treaties and conventions it has ratified;

12. Supports the suggestion by Women’s rights organizations to establish a mixed international and Afghan War Memory Commission to document the various human rights violations, war crimes and transgressions during the last 30 years of war;

13. Suggests that the EEAS support the establishment of a government/civil society working group to develop oversight over rights compliance for all mining and extractive industries tenders/companies/works in order to prevent and if necessary mitigate potential rights abuses of communities, and thus affecting notably women and children;

14. Urges that funding for community programs in the context of the Afghanistan Peace and Reintegration Program should concentrate on projects that have an immediate effect on women and women’s groups should continue to receive priority funding;

15. Calls on the international community to design transitional measures of the reinsertion of combatants as family packages, as opposed to measures geared towards the fighter only;

16. Calls in the EU to support people-to-people contacts between Pakistani and Afghani women to increase bridge building between the two countries; 

Pakistan

17. Express deep concern that Pakistan’s criminal justice system remains deeply flawed when it comes to the protection of women’s rights and to prosecuting violence against women;

18. Calls on the Pakistani government to put into place mechanisms which would allow local and regional administrations to monitor the conduct of informal village and tribal councils and to intervene in instances where they have acted beyond their authority;

19. Calls on the Pakistani government to re-introduce the fundamental rights of the 1973 constitution which were suspended after the military coup of 1977, including the right to be free of discrimination on the basis of sex;

20. Urges the government to review its legislation with regard to women’s rights which was introduced after the military coup, in particular the Hudood Ordinances and the Law of Evidence which violate the status and rights of women, making them subordinate in law;

21. Calls on the government to review a number of other discriminatory laws against women, namely the Muslim Family Law Ordinance, the West Pakistan Family Court Act, the Child Marriage Restraint Act, the West Pakistan Dowry (Prohibition on Display) Act and the Dowry and Bridal (Restriction) Act;

22. Instructs its President to forward this resolution to the EU High Representative for Foreign and Security Policy, the Council, the Commission, the governments of the Member States and the governments and parliaments of Afghanistan and Pakistan.

 

Ni una muerta más! Es hora de unir esfuerzos contra el Feminicidio/Femicidio

0

Per quart any consecutiu organitzem al Parlament Europeu, en col.laboració amb la Heinrich Böll Foundation, un esdeveniment en relació a la situació de les dones assassinades a Mèxic i Amèrica Central amb la intenció de mantenir el tema a l’agenda política i mediàtica europea i d’enfortir línees de treball destinades a acabar definitivament amb aquesta xacra.

INVITATION

Ni una muerta más! Es tiempo de Unir Esfuerzos Contra el Feminicidio

En Junio de 2012 se celebrará en Chile la VII Cumbre Unión Europea, América Latina y el Caribe (UE-ALC). Será la tercera Cumbre en la que diversas organizaciones civiles demanden que en la agenda y acuerdos binacionales y biregionales se establezcan acciones concretas para erradicar el feminicidio.

En la Cumbre de Madrid (2010), la resistencia de ciertos países impidió hablar de feminicidio, pero sí se aprobó un párrafo en la Declaración final en donde se reconoce la necesidad de adoptar todas las medidas necesarias para prevenir y erradicar la violencia contra las mujeres. Esta Declaración se suma a la Resolución del Parlamento Europeo sobre feminicidio (2007) y a las Directrices de la UE sobre la violencia contra las mujeres y la lucha contra todas las formas de discriminación contra ellas.

A pesar de estos pasos alentadores, la realidad en América Latina (AL) nos muestra que no son suficientes. Los homicidios de mujeres por motivos de género no disminuyen, sino que aumentan. Uno de los grandes retos de la UE, AL y el Caribe en la actualidad es garantizar que los acuerdos tomados sean efectivamente puestos en práctica.

En este contexto son ejemplares las decisiones que en la región interamericana se han tomado respecto del derecho de las mujeres a una vida libre de violencia, a través de la Comisión Interamericana de Derechos Humanos y la Corte Interamericana de Derechos Humanos. La pregunta fundamental es: ¿Podrían los avances judiciales y de interpretación normativa en AL frenar la impunidad de los feminicidios? ¿Puede la  Declaración sobre feminicidio, que la Alta Representante de la Unión para las relaciones exteriores publicó en junio del 2010, orientar las acciones de la UE en esa dirección y así  potenciar la voluntad política expresada?  

Aparte de los programas y proyectos desarrollados en el marco del Instrumento Europeo para la promoción de la democracia y de los derechos humanos, ¿Cómo está implementando la UE ésta Declaración? ¿Qué más apoyo concreto se podría dar a nivel político y de cooperación legislativa para erradicar el feminicidio en América Latina? ¿Podría la UE, como lo sugiere la Declaración sobre feminicidio, apoyar proyectos concretos en esta dirección?

Fecha:               4 de octubre de 12:30 a 14:30 pm   

Lugar:               Sera confirmado despues del registro.

Ponentes:          Cristina Fraile Jimenez, Jefa de la Oficina de Derechos Humanos de Relaciones Exteriores de España.

                          Oswaldo Ruiz, Ex Abogado Senior de la Corte Interamericana de Derechos Humanos

                          Andrea Medina Rosa, Abogada mexicana

                          Charles-Michel Guerts (*) Jefe Adjunto de la Unidad de Derechos Humanos del Servicio Europeo de Acción Exterior (SEAE)

Facilitador        Raul Romeva I Rueda: Conclusion from the morning hearing: What has the EEAS done to implement the political commitments stated by different EU institutions to fight against feminicide and impunity? (Max 8′)

Moderadora      Patricia Jiménez, Heinrich-Böll-Stiftung, EU Office, Directora del Programa de Dialogo.

La reunión se llevará a cabo en Inglés y Español sin traducción simultánea

Inscripción obligatoria. Entrada solo con registro confirmado   Para registrarse envíe por favor el “cupón respuesta” adjunto a Anahita Shabani brussels1@boell.eu

Para cualquier información adicional: Patricia Jiménez en jimenez@boell.eu

(*) Por confirmar.

Estratègia de la UE per a fer front a la Violència contra les Dones

2

Aquest matí he participat en un panel de discussió a la Comissió Europea sobre ‘Dignity, integrity and an end to gender-based violence’, en el marc de la conferència interinstitucional ‘Equality between women and men, 19-20 September’ organitzada per la DG Justicia de la CE.

Podeu veure la meva intervenció (i les de les meves acompanyants a la taula) aquí.

Hi he parlat en nom del Parlament Europeu, com a membre de la Comissió de Drets de les Dones i Igualtat (FEMM).

Entre d’altres, he recollit diversos dels aspectes que vàrem aprovar en la Resolució del Parlament Europeu el passat 5 d’abril intitulada: On priorities and outline of a new EU policy framework to fight violence against women (2010/2209(INI)

En destaco alguns dels apartats que he tractat específicament durant la meva intervenció:

A.   whereas no single intervention will eliminate gender-based violence, but a combination of infrastructural, legal, judicial, enforcement, educational, health, and other service-related actions can significantly reduce it and its consequences,

(…)

H.   whereas gender-based violence, predominantly by men against women, is a structural and widespread problem throughout Europe and the world, is a phenomenon that involves victims and perpetrators of all ages, educational backgrounds, incomes and social positions and is linked to the unequal distribution of power between women and men in our society,

(…)

M.   whereas, according to the existing studies concerning Council of Europe member states, the annual cost of violence against women is estimated to be in the region of EUR 33 billion(7) ,

(…)

O.   whereas the European Union, with the Lisbon Treaty, has a broader competence in the area of judicial cooperation in criminal matters, including on criminal procedural law and substantive criminal law, as well as in the area of police cooperation,

(…)

1.   Welcomes the commitment by the Commission in its Action Plan implementing the Stockholm Programme to present in 2011-2012 a ‘Communication on a strategy to combat violence against women, domestic violence and female genital mutilation, to be followed up by an EU action plan’(8) ;

2.  Proposes a new comprehensive policy approach against gender-based violence including:

   SEGUEIX…

  –   a criminal-law instrument in the form of a directive against gender-based violence,

    –   measures to address the ‘six-P’ framework on violence against women (policy, prevention, protection, prosecution, provision, and partnership),

    –   demands on Member States to ensure that perpetrators are punished in accordance with the gravity of the crime,

    –   demands on Member States to ensure training for officials likely to come into contact with cases of violence against women – including law enforcement, social welfare, child welfare, healthcare and emergency centre staff – in order to detect, identify and properly deal with such cases, with a special focus on the needs and rights of victims,

    –   requirements for Member States to demonstrate due diligence and to record and investigate all forms of gender-based violence crimes in order to initiate public prosecution,

    –   plans to develop specific investigative routines for police and health sector professionals in order to secure evidence of gender-based violence,

    –   the creation of partnerships with higher education institutions with a view to providing training courses on gender-based violence for professionals in the relevant fields, especially judges, criminal police officials, health and education professionals and victim support staff,

    –   policy proposals to help victims rebuild their lives, addressing the specific needs of different groups of victims such as minority women, in addition to ensuring their safety and re-establishing their physical and psychological health, and measures encouraging the exchange of information and best practices on dealing with survivors of violence against women,

    –   the integration of specific identification and diagnosis mechanisms within hospital emergency services and the primary care network, with a view to consolidating a more efficient access and monitoring system for the victims concerned,

    –   demands on Member States to provide shelters for victims of gender-based violence in cooperation with relevant NGOs,

    –   minimum requirements as to the number of victim support structures per 10 000 inhabitants for victims of gender-based violence in the form of centres with specific expertise to help victims,

    –   the establishment of a European charter setting out a minimum level of assistance services to be offered to victims of violence against women, including: the right to legal aid; the creation of shelters to meet victims’ needs for protection and temporary accommodation; urgent psychological aid services to be provided free of charge by specialists on a decentralised and accessible basis; and financial aid arrangements aimed at promoting victims’ independence and facilitating their return to normal life and the world of work,

    –   minimum standards to ensure that victims have professional support in the form of advice from a legal practitioner irrespective of their role in the criminal proceedings,

    –   mechanisms to facilitate access to legal aid enabling victims to assert their rights throughout the Union,

    –   plans to develop methodological guidelines and undertake new data collection efforts to obtain comparable statistical data on gender-based violence, including female genital mutilation, in order to identify the extent of the problem and to provide a basis for a change in action towards the problem,

    –   the establishment, in the next five years, of a European Year Against Violence Against Women with the aim of raising awareness among European citizens,

    –   demands on the Commission and Member States to take appropriate measures on prevention, including awareness-raising campaigns, where relevant in cooperation with NGOs,

    –   the implementation of measures in wage agreements and greater coordination between employers, trade unions and enterprises, as well as between their respective management bodies, in order to furnish victims with relevant information on their employment rights,

    –   an increased number of courts specifically handling gender-based violence; more resources and training materials on gender-based violence for judges, public prosecutors and lawyers; and improvements to the specialist units in law enforcement bodies, by increasing their staff numbers and improving their training and equipment;  

3.   Urges the Member States to recognise rape and sexual violence against women, particularly within marriage and intimate informal relationships and/or where committed by male relatives, as a crime in cases where the victim did not give consent, to ensure that such offences result in automatic prosecution, and to reject any reference to cultural, traditional or religious practices as a mitigating factor in cases of violence against women, including so-called ‘crimes of honour’ and female genital mutilation;

(…)

7.   Highlights that migrant women, including undocumented migrant women, and women asylum-seekers form two subcategories of women that are particularly vulnerable to gender-based violence;

(…)

12.   Calls on the Commission to continue its efforts to combat gender-based violence through Community programmes, especially the Daphne programme that has already been successful in combating violence against women;

13.   Notes that the European Union Agency for Fundamental Rights (FRA) will survey a representative sample of women from all Member States regarding their experiences of violence, and asks that the focus be placed on examining the responses women receive from the various authorities and support services when reporting;

14.   Urges Member States, in their national statistics, to show clearly the magnitude of gender-based violence and to take steps to ensure that data are collected on gender-based violence, inter alia on the sex of the victims, the sex of the perpetrators, their relationship, age, crime scene, and injuries;

15.   Calls on the Commission to submit a study on the financial impact of violence against women, building on research using methodologies that can financially quantify the impact of this form of violence on health services, welfare systems and the labour market;

(…)

29.   Reiterates its view that the European Union, within the new legal framework established by the Treaty of Lisbon, should become a party to the Convention on the Elimination of All Forms of Discrimination against Women (CEDAW) and its optional protocol(9) ;

30.   Calls on the Commission and the Member States to address violence against women and the gender-related dimension of human rights violations internationally, in particular in the context of bilateral association and international trade agreements in force and those under negotiation;