Acabar definitivament amb les bosses de plàstic és, des d’avui, més aprop.

En la penúltima votació que hem fet al Parlament Europeu durant el present mandat, hem adoptat la nova legislació europea per reduir l’ús de bosses de plàstic d’un sol ús. És una gran i important victòria ecològica i intergeneracional.

Els diputats i diputades hem votat majoritàriament a favor d’enfortir significativament la normativa europea per reduir l’ús de bosses de plàstic i els residus plàstics. La mesura comporta l’obligació d’incloure a les legilsacions nacionals objectius europeus de reducció obligatoris i incloure el requisit que les bosses de plàstic tinguin un cost.

Els diputats i diputades hem votat a favor d’incloure objectius clars a la normativa europea per reduir les bosses de plàstic d’un sol ús en un 50% en 3 anys i un 80% en 5 anys. Països com Irlanda han demostrat que amb la política correcta aquests objectius són fàcilment assolibles. Els estats membres que vulguin anar més enllà i prohibir les bosses d’un sol ús podran fer-ho, en virtut de les propostes votades avui.

La proposta legislativa també inclou les bosses biodegradables en l’objectiu de la UE. En aquells estats membres que comptin amb un sistema de recollida selectiva de residus orgànics, com Itàlia o Alemanya, el preu de les bosses biodegradables es podria reduir fins a un 50% per tal d’incentivar la recollida selectiva dels residus orgànics.

Els eurodiputats i eurodiputades també hem donat suport a disposicions encaminades a garantir un preu obligatori de les bosses de plàstic en el sector de l’alimentació, així com una forta recomanació de fer-ho també en sectors no alimentaris. Posar preu a les bosses d’un sol ús és un instrument provat i molt eficaç per reduir el seu consum excessiu.

Font foto: Reuters.

Nou capítol de la batalla de l’Ebre

Després de la gran manifestació de diumenge, toca denunciar de nou davant la Comissió Europea el Pla Hidrològic de l’Ebre

Aquesta setmana he presentat dues noves preguntes preguntes a la CE denunciant que el Pla Hidrològic del Ebre aprovat pel govern espanyol no mantindrà el cabal ecològic del riu Ebre i qüestionant la necessitat de construir 43 nous embassaments, majoritàriament per regadius, que es sumaran als 109 existents.

En les preguntes alerto del fet que “la construcció de nous embassaments farà retornar la bombolla de l’aigua ja que aquests no estan de cap manera justificats ni econòmicament ni socialment i tan sols beneficien als interessos privats de les grans constructores, als operadors d’aigua i als mercats als que respon aquest projecte”.

Fa uns mesos, la CE ja em va respondre a una pregunta sobre la pressió dels embassaments, que “només en el cas que un projecte sigui d’interès públic superior i quan es demostri que els objectius que planteja no es poden aconseguir per altres medis que suposin una opció ambiental significativament millor, es podrà dur a terme un projecte que pugui impedir el manteniment d’un bon estat ecològic o provoqui un deteriorament de les masses d’aigua”.

En cap cas podem considerar el Pla Hidrològic un projecte d’interès públic superior i els objectius que planteja són altament qüestionables i no beneficien ni al medi ni a la comunitat. Tampoc hem d’oblidar que el Delta de l’Ebre, ecosistema que es veurà greument afectat per aquest pla, és una zona d’alt valor ecològic que gaudeix de diferents figures de protecció estatals i europees.

Recordo també que el Pla per salvaguardar els recursos hídrics d’Europa (Blueprint) proposa “limitar els recursos que s’assignen als diferents usos humans i productius en aquelles conques que pateixen o poden patir estrès hídric”. Aquesta afirmació es contradiu clarament amb la previsió del pla d’augmentar 45000 hectàrees de regadiu que es sumarien a les 95000 existents i que farien augmentar de manera excessiva el consum de l’aigua del riu, reduint el cabal a uns mínims mai assolits.

Tal i com ha declarat el catedràtic d’ecologia de la UB, Narcís Prat, “El Pla Hidrològic no té en compte criteris científics i preveu una reducció del cabal que farà que no arribin sediments al Delta de manera que en 25 anys el Delta estarà per sota del mar”. El Blueprint també destaca la necessitat de definir un concepte de cabal ecològic i la CE, en resposta a una pregunta que vaig presentar al desembre del 2013, i afirma que “està treballant per acordar una definició de cabal ecològic que sigui comú per tota la UE i un mètode per calcular-lo que es plasmarà en un document orientatiu pels estats membres”.

Un cop més reitero la necessitat que la UE estableixi una definició de cabal ecològic avalada científicament i que sigui d’obligat compliment a tots els estats membres.

La gran manifestació del passat diumenge 30 de març a les terres de l’Ebre ens demostra que cal seguir insistint i treballant, des del territori i des de la Unió Europea, per assegurar el compliment de la normativa comunitària, mantenir la bona qualitat dels ecosistemes fluvials i aconseguir guanyar, una vegada més, la lluita per la preservació del Delta.

 

Foto: Instantània de la visita de la Plataforma al Parlament Europeu, ara fa uns mesos.

El govern del PP reactiva la batalla de l’Ebre

Ahir, el govern espanyol va aprovar el Pla Hidrològic de l’Ebre. Aquest contempla una reducció important de la quantitat d’aigua que du el riu Ebre (un total de 11.000 hectòmetres cúbics anuals) per utilitzar-la per regar 1,4 milions d’hectàrees. El pla preveu que el riu Ebre, que actualment transporta uns 9000Hm cúbics d’aigua anuals, en porti tan sols 3000. La decisió és irresponsable socialment, ecològicament i políticament. Res que ens hagi de sorprendre, tanmateix, tenint en compte el tarannà de qui l’ha presa.

El riu Ebre mai ha dut menys de 4000hm cúbics d’aigua anuals. La reducció que planteja aquest pla, tal i com ja han advertit experts hidrològics i la Plataforma en Defensa de l’Ebre, posa en risc el manteniment del cabal ecològic i pot tenir greus impactes ambientals en tot l’ecosistema fluvial, sobretot en la seva desembocadura: el Delta de l’Ebre.

El Delta de l’Ebre és un espai amb un alt valor ecològic únic considerat Reserva de la Biosfera per la UNESCO, zona ZEPA de protecció de les aus per la Unió Europea i espai natural dins del Conveni Ramsar.

La Directiva Marc de l’Aigua (2000/60/CE) té entre els seus objectius la promoció de l’ús sostenible de l’aigua, la protecció del medi ambient, la millora de la situació dels ecosistemes aquàtics, amb l’objectiu final d’aconseguir el bon estat ecològic i químic de totes les aigües comunitàries per al 2015 i aquest pla posa clarament en risc l’assoliment d’aquests objectius.

Per tot plegat m’he dirigit novament a les institucions europees, amb qui de fet hem comptat sempre en aquesta qüestió, per advertir d’aquest nou atac, i per instar-les a que facin valer al compliment de la normativa europea per assegurar la bona qualitat de l’ecosistema fluvial.

Aquí la pregunta (presentada ahir):

Considerando que hoy 28 de febrero el gobierno español ha aprobado el Plan Hidrológico del Ebro. Este plan contempla una importante reducción de la cantidad de agua (11.000 hectómetros cúbicos anuales) que lleva el río Ebro para utilitzarla para regar 1,4 miliones de hectáreas. El plan prevée que el río Ebro, que actualmente transporta aproximadamente 9000 hm cúbicos de agua anuales, lleve solamente 3000 hm cúbicos.

Teniendo en cuenta que el río Ebro nunca ha llevado menos de 4000hm cúbicos de agua anuales y según expertos hidrológicos, esta reducción pone en riesgo el mantenimiento del caudal ecológico del río y puede tener graves impactos ambientales en todo el ecosistema fluvial, sobretodo en su desembocadura: el Delta del Ebro. Considerando que la Plataforma en Defensa del Ebro considera insuficiente este régimen de caudales para garantizar la supervivencia final del río y del Delta.

Considerando que el plan también plantea la construcción de nuevos embalses que se sumarían a los 109 que hay actualmente, mayoritariamente para usos de riego, y prevé un augmento sustancial del consumo de agua del río.

Considerando que la Directiva Marco del Agua ( 2000/60/CE ) tiene entre sus objetivos la promoción del uso sostenible del agua, la protección del medio ambiente, la mejora de la situación de los ecosistemas acuáticos y la atenuación de los efectos de las inundaciones y de las sequías, con el objetivo final de alcanzar el buen estado ecológico y químico de todas las aguas comunitarias para 2015. Considerando que el Delta de Ebro es considerado Reserva de la Biosfera, zona de protección de las aves Zepa (Directiva 79/409/CE) y espacio del Convenio Ramsar.

(1)¿Qué opinión tiene la Comisión sobre el Plan Hidrológico del Ebro aprobado hoy por el Gobierno Español? (2) ¿Considera la Comisión que este plan pone en riesgo el mantenimiento del caudal ecológico del río Ebro y en consecuencia, la buena calidad ecológica de un ecosistema que goza de diferentes sistemas de protección de espacios naturales de carácter internacional? (3) ¿Considera la Comisión que el plan infringe la Directiva Marco del Agua? (4) ¿Qué medidas piensa tomar la Comisión para asegurar el cumplimiento de la normativa europea del plan aprobado y el mantenimiento del ecositema fluvial del río Ebro y del Delta?

Font foto: Nació Digital

El Parlament Europeu debat la primera Iniciativa Ciutadana Europea: “L’aigua es un dret humà” #bénscomuns #commons

Ahir, el Parlament Europeu va debatre la iniciativa ciutadana europea “l’aigua és un dret humà” que ha recollit 1,8 milions de signatures de 28 estats europeus superant amb escreix el milió de signatures mínim demanat. Es tracta de la primera iniciativa ciutadana europea que ha superat el milió de signatures en, almenys, 7 estats membres de la UE.

Malauradament no hi vaig poder ser, ja que em trobo de gira per difondre la necessitat d?aturar les prospeccions que algunes empreses extractores de petroli volen fer al Mediterrani. Tanmateix, el tema de l?aigua forma part del marc en el qual estic de fa temps centrant la meva activitat política i social: la gestió dels béns comuns.

Sigui com sigui, gràcies a les notes que va prendre la meva assessora per a temes energètics i ambientals, na Núria Moré, puc saber (i compartir) el què es va dir a la trobada.

De fet, la iniciativa, que ha estat impulsada per una forta reivindicació i mobilització ciutadana, demana garantir el dret humà i universal a l’aigua potable i al sanejament i aturar la liberalització dels serveis de l’aigua. Sol·licita a la UE que promogui l’aplicació d’aquest dret humà mitjançant la fixació d’objectius vinculants per tots els Estats membres amb l’objectiu d’aconseguir  la cobertura universal. L’aigua és un recurs natural i un bé públic essencial per la vida i per això, és necessari que la Unió Europea canvií la seva mentalitat centrada en la mercantilització de l’aigua i es preocupi per garantir l’accés universal a l’aigua potable i al sanejament.

Membres del comitè d’iniciativa ciutadana, del Parlament Europeu i de la Comissió Europea van debatre al voltant de tres grans eixos: (1) garantir l’aigua i el sanejament a tots els ciutadans de la UE (2) l’accés universal a l’aigua i al sanejament i (3) la no liberalització dels serveis relacionats amb l’aigua.

La portaveu del Comitè de la Iniciativa Ciutadana ‘Right2Water’, Anne Marine Perret, va destacar que: “tan sols en 8 mesos, ja s’havia aconseguit el milió de signatures requerit, fet que demostra que hi ha una demanda ciutadana per aconseguir l’accés universal a l’aigua potable i al sanejament públic”. “Els ciutadans han de poder tenir tarifes justes per l’aigua i no s’ha de fer servir un bé comú per enriquir a empreses privades: l’aigua no és una mercaderia”, va senyalar Perret.

La portaveu també va demanar a la UE que elabori un marc legislatiu vinculant per sobre de tots els existents en el que s’apliqui la resolució de les Nacions Unides al Juliol del 2010 que considera l’aigua un bé comú i universal, plantejant la gestió de l’aigua des de la perspectiva dels drets dels ciutadans i ciutadanes i no des del mercat.

L’Eurodiputat del grup dels Verds/ALE, Bas Eickhout, va advertir durant el debat que la Comissió no pot afirmar que l’aigua és un bé universal i que la gestió d’aquesta és competència dels estats mentre la Troika intervé amb les seves polítiques d’austeritat empenyent la privatització de l’aigua al sud d’Europa. L’eurodiputat verd també va recordar a la Comissió que el fracking, activitat exclosa recentment de la Directiva d’Impacte Ambiental, suposa la contaminació i una pèrdua de qualitat de les aigües.

Tal i com va afirmar Pedro Arrojo, de la Fundació Nueva Cultura de l’aigua, “el debat sobre l’aigua no és un debat sobre l’escassetat sinó que es tracta d’un debat sobre la insostenibilitat, la pobresa i la crisis de governança. La mercantilització de l’aigua ha convertit als ciutadans i ciutadanes en principals clients d’un bé comú bàsic per la vida. Aquesta privatització suposa un augment de la factura de l’aigua i fa créixer el nombre de famílies a les qui se’ls està tallant l’aigua per no poder pagar les factures. Els serveis d’aigua i sanejament no poden gestionar-se des de la lògica lucrativa”.

La Comissió té ara fins al 20 de març per explicar quines seran les actuacions que es duran a terme a partir de la iniciativa ciutadana europea. Tot plegat ha servit per posar sobre la taula un debat de gran importància i rellevància actual que requereix una resposta.

Gràcies Núria, per la feina i les notes.

La dimensió ambiental del PE: dues derrotes, dos avenços.

Al Parlament Europeu hem aprovat avui quatre textos de gran importància per al medi ambient i la lluita contra el canvi climàtic. Dos d’ells (sobre residus de plàstic i sobre fraus alimentaris) els Verds hem votat a favor. Els altres dos (captura de carboni i les emissions de CO2 de les furgonetes) els hem votat en contra. A continuació exposo els motius per a cada cas:

 

La lluita contra els residus de plàstic. El Parlament Europeu envia un fort senyal sobre la necessitat de fer-hi front.

He votat a favor.

El Parlament ha posat de manifest la necessitat de la UE a fer més per fer front al problema generalitzat dels residus plàstics i l’impacte que suposen per la salut i el medi ambient.

Amb una legislació fonamental sobre les bosses de plàstic d’un sol ús, aquest informe suposa una senyal per aconseguir aquest objectiu, demanant una reducció radical i, dins de la mesura possible, una eliminació gradual de les bosses de plàstic. Les bosses són una presa fàcil per aconseguir reduir residus plàstics innecessaris i el seu impacte negatiu sobre el medi ambient. Com ja han demostrat diversos Estats membres, l’ús d’aquestes bosses pot disminuir de forma significativa amb polítiques eficaces. Tot i que cada Estat membre hauria de tenir la llibertat d’anar més enllà, cal que hi hagi uns objectius de reducció europeus obligatoris i ambiciosos i és necessari que les bosses de plàstic sempre tinguin un cost pels consumidors ja que en cas contrari el consum de bosses de plàstic seguirà creixent. Intentarem que es modifiqui la legislació per aconseguir aquests propòsits.

El residu més respectuós amb el medi ambient és aquell que no és produeix. En un context d’escassetat de recursos hem d’acabar amb la cultura del sol ús a través de la disminució de la producció de residus, l’estalvi energètic i el cessament del malbaratament”.

Fraus alimentaris. El Parlament Europeu demana més garanties per la seguretat dels consumidors europeus

He votat a favor.

Les conseqüències per a la salut dels fraus alimentaris poden ser greus: els animals que no haurien d’acabar als nostres plats i que han rebut tractaments mèdics poden ser perillosos per al consum. És per això que totes les parts implicades en la cadena de producció del producte han de fer-se’n responsables, fins a l’ús final del producte. Aquesta és la única manera de responsabilitzar a totes les parts de la cadena, des del productor de carn fins al processador, per evitar el frau .

També cal protegir a aquells que denuncien els casos de frau, ja que molt sovint els escàndols són denunciats per cartes anònimes. D’altra banda, s’han d’augmentar les sancions fins aconseguir almenys el doble dels beneficis econòmics que busca el frau alimentari, i s’ha de retirar el permís d’explotació d’empresa alimentària en cas de reincidència. El que estan exigint els consumidors és més transparència i poder saber les condicions en les què han estat criats els animals que mengen i si s’ha tingut en compte el seu benestar. La Comissió ha d’escoltar aquestes preocupacions i, en conseqüència, esmenar la legislació europea necessària.

Saludo per tant la votació d’aquest informe, que demana un etiquetatge específic per afavorir els circuits curts entre productors i consumidors. Un de cada tres consumidors europeus no confien en la informació de les etiquetes dels productes. Així doncs, la Comissió haurà de presentar solucions innovadores per tornar-se a guanyar la confiança de la població i evitar nous fraus.

Amb aquest informe, el Parlament Europeu reitera el seu compromís per millorar el control de la cadena alimentària. Seria desastrós que algunes de les lleis dels nostres socis comercials s’imposessin a Europa, en un moment en el que es negocia el Pacte transatlàntic. Hem de lluitar perquè l’autorització per la producció de carn d’animals clonats sense etiquetatge, que ja existeix als Estats Units, no creui les nostres fronteres.

La captura de carboni i l’emmagatzematge tecnològic no és la solució a l’addicció d’Europa als combustibles fòssils

He votat en contra.

La captura i l’emmagatzematge de carboni (CCS) és una tecnologia d’energia intensiva incerta i costosa que pretén capturar el diòxid de carboni (CO2) de les emissions procedents de la crema de combustibles fòssils, transportar-lo a un lloc d’emmagatzematge i dipositar-lo sota terra.

El sector energètic presenta alternatives viables als combustibles fòssils i les reduccions d’emissions s’haurien de fer mitjançant mesures d’eficiència energètica, una reducció del consum total d’energia i amb l’augment del percentatge d’energies renovables. La CCS es fa passar per una solució per fer front a les emissions de carboni però és, en realitat, una excusa utilitzada per justificar un negoci i per continuar amb la construcció de centrals elèctriques de carbó que fa molt poc per combatre l’addicció del planeta terra als combustibles fòssils.

L’informe adoptat comporta molts problemes ja que demana incloure els objectius de CCS en el marc de les polítiques energètiques climàtiques del 2030. Per altra banda, des dels Verds Europeus hem demanat constantment que s’adoptin tres objectius vinculants ambiciosos en matèria d’eficiència energètica, energies renovables i reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, una posició que la setmana passada va rebre el suport de la majoria de diputats a nivell de la comissió.

Un informe tan positiu en la CCS allunya el focus de les opcions per fer front a al canvi climàtic, en un moment crucial en el debat. Els Verds hem presentat esmenes a per demanar que no es destinin suports públics a la CCS en el sector energètic i pel modificar les disposicions per limitar la CCS als sectors industrials, en els que la tecnologia pot tenir un paper per determinar si se n’ha demostrat la seva eficàcia però malauradament aquestes esmenes han estat rebutjades pels pro-CCS del Parlament Europeu.

Cal seguir pressionat perquè augmentin les inversions en estalvi energètic i en energies renovables, i no en una tecnologia d’última instància incerta que perpetua una economia basada en combustibles fòssils.

 

Les emissions de CO2 de les furgonetes i l’eficiència dels combustibles. Una oportunitat perduda per aconseguir unes furgonetes més netes i eficients.

He votat en contra.

El Parlament Europeu confirmat avui l’acord legislatiu sobre les normes que estableixen els límits d’emissions de CO2 dels vehicles comercials lleugers (furgonetes). Aquest acord es caracteritza per la seva falta d’ambició, ja que es limita a confirmar els límits ja fixats anteriorment per al 2020 (la legislació confirma els 147 g de CO2 per km com a límit mitjà de la flota pel 2020).

Tal i com ho veig, hem perdut una oportunitat per aconseguir unes furgonetes més netes i eficients. Amb un límits més ambiciosos pel que fa a les emissions de CO2 s’aconseguirien, en sentit econòmic i ambiental, estalvis nets de 5000€ per furgoneta durant la seva vida útil a través de l’eficiència de combustible, així com una major contribució a l’assoliment dels objectius del canvi climàtic. Lamentablement, aquesta legislació es limita a confirmar límits poc ambiciosos per al 2020, que es van establir al 2011 en base a dades incompletes, i no estableix els límits de 2025.

Aquest resultat no permet estimular la innovació cap furgonetes més netes i eficients. Això privarà als consumidors dels beneficis de tenir furgonetes de baix consum, a més de no poder aprofitar plenament el potencial de reducció d’aquestes emissions de les furgonetes perjudicials per al clima.

Lamentablement, aquesta revisió legislativa tampoc ha aconseguit eliminar els buits legals (bons d’eco-innovació i súper-crèdits), que atempten contra la integritat del límit global de CO2. Tampoc aborda la diferència entre el consum de combustible en els automòbils de producció i els valors de la prova. Al no resoldre aquests buits, la UE està legislant perquè els fabricants puguin eludir aquests límits. En comptes d’arribar a una solució en la que tothom hi guanyi, subjecte a unes regles més ambicioses que beneficiarien als consumidors i al clima, el resultat final és una victòria per als lobbys de fabricants de furgonetes menys innovadors.

Foto: Nigel Tutt, Reuters

El caragol poma davant la Comissió Europea

L’espècie Pomacea insularum (Caragol poma) és una de les 100 espècies invasores més importants del món. Per la seva alta reproducció i la seva capacitat per suportar situacions anaeròbies i baixes temperatures, s’ha estès als arrossars, canals i desguassos del Delta de l’ Ebre (Tarragona) colonitzant també el riu Ebre.
 
L’augment de la població del Caragol poma afecta els productors de la zona , a la societat i a un ecosistema que es vol protegir i tenint en compte que aquest any aquesta espècie ha provocat la pèrdua del 70% de la producció d’arròs i ha ocasionat greus efectes en la flora i la fauna silvestre. L’estructura productiva basada en els arrossars es veu amenaçada i com a conseqüència, també la realitat del Delta, ja que sense arròs desapareixerien els camps inundats i tot el que ambientalment comporten.
 
És necessària una actuació, el Govern de la Generalitat de Catalunya ha presentat un pla per combatre la plaga del Caragol poma en què una de les principals actuacions és l’assecat de 7000Ha d’arrossars del marge esquerre del Delta i la inundació amb aigua salada d’unes 2000Ha més.
 
La Comissió Europea ha comunicat que si els agricultors no mantenen inundats els camps no se’ls pagarà l’ajut agroambiental per aquest concepte i que això suposaria per als arrossaires deixar de rebre una subvenció d’uns 378.000 € (54 € per Ha).

Considerant que és el productor qui assumeix un cost major, ja que a més de veure reduïda la seva collita perd l’ajuda per voler lluitar contra la plaga .

Pregunto: 

Es planteja la Comissió Europea mantenir els ajuts agroambientals atès que aquestes tenen l’objectiu de protegir el medi ambient i que l’objectiu de l’assecat dels camps és precisament reduir la plaga del Caragol poma i així poder preservar el paisatge i l’elevat valor ambiental de la zona?

Considera que la riquesa ecològica que atorguen els arrossars al Delta de l’ Ebre i l’amenaça que suposa el Caragol poma per a aquests és un motiu suficient perquè la Comissió Europea inverteixi recursos en combatre la plaga?

Quines mesures proposa la Comissió per combatre la plaga del Caragol poma?

Font foto: naciodigital.com

Bosses de plàstic: un problema global, que té solucions locals

La Comissió Europea va presentar ahir la proposta d’esmena de l’actual regulació europea sobre les bosses de plàstic, amb l’objectiu de reduir-les. Fa ja molt de temps que aquesta hauria d’haver estat una prioritat. Sembla que, finalment, comença a posar fil a l’agulla. El problema, un cop més, és que s’ha quedat lluny, molt lluny del què pertocaria. La manca d’objectius clars posa en risc la idea, alhora d’aplicar-la en el conjunt de la UE.

La reducció/eliminació de les bosses de plàstic és una necessitat, no ja europea, sinó mundial. Molts països ja han demostrat amb èxits notables que és possible fer-ho, la timidesa de la Comissió és un mal símptoma. És legítim plantejar que sigui cada estat qui decideixi ‘com’ vol dur a terme aquesta reducció, però allò que calia, si més no, era establir uns objectius clars i obligatoris en termes de reducció. Altrament, només aquells països amb voluntat de fer-ho, i que de fet ja ho estan fent, actuaran.

Cada any, 8.000 milions de les 90.000 milions de bosses de plàstic venudes acaben a les escombraries, embrutant el medi ambient, embussant el mar i alimentant les autopistes de deixalles que deriven en illes artificials cada vegada més grans, i ingovernables. Per a qui encara tingui dubtes sobre el terrible impacte que generen les bosses de plàstic, li recomano que doni un cop d’ull al següent reportatge:

En definitiva: la Comissió ha malbaratat una magnifica ocasió per corregir una mancança estructural. Ara ens tocarà al Parlament Europeu corregir-ho, i confio que aconseguim les majories necessàries per a establir aquests objectius clars, i per fer la passa endavant que el planeta en el seu conjunt reclama. Però ajudaria molt, també, comptar amb nombrosos aliats entre els governs europeus, quants més països millor.

En aquest sentit, i donat que ara que parlem tant del futur del nostre país, i de la necessitat de guanyar aliats i credibilitat a l’arena internacional, considero que esdevenir referents en qüestions com aquesta, de responsabilitat ambiental local i global, hauria de ser una prioritat. Històricament sempre hem mirat els països amb una ferma i avantguardista responsabilitat ambiental amb enorme respecte, i admiració. Emmirallem-nos-hi, i presentem les nostres credencials per formar part dels ‘primers de la classe’, també en la dimensió mediambiental. ‘Que ens copiïn, perquè ho fem bé’, hauria de ser el nostre lema.

Font foto: Marta Amat http://www.martaamat.net/bolsas-plastico-audiovisual/

Moviments sísmics relacionats amb el Projecte Castor (explotació/emmagatzematge de gas, Vinaròs): res de nou, estàvem advertits/des

Potser hi ha qui s’ha sorprès amb les recents notícies relacionades amb els moviments sísmics que han tingut lloc a la costa, davant de Vinaròs, relacionats amb la planta d’emmagatzematge de gas, més coneguda com a Projecte Castor. No obstant, cal recordar que fa molt de temps que molta gent ens ve advertint dels riscos vinculats a aquesta mena d’explotacions, i que han fet arribar a les diferents institucions les seves preocupacions. Personalment, he intentat fer-me’n ressò des que en vaig tenir coneixement, ja el 2009, a través de preguntes parlamentàries dirigides a la Comissió Europea. Les adjunto a continuació per a coneixement públic:

2009 Possible vulneració de la Directiva 2006/21/CE per part del projecte Castor http://www.europarl.europa.eu/sides/getDoc.do?pubRef=-//EP//TEXT+WQ+E-2009-4299+0+DOC+XML+V0//ES&language=es

2011 Impacte pesquer del projecte Castor

http://www.europarl.europa.eu/sides/getDoc.do?pubRef=-//EP//TEXT+WQ+E-2011-011478+0+DOC+XML+V0//ES&language=es

media: http://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/comarcas/europa-revisara-legalidad-de-las-ayudas-que-reciba-castor_834182.html 

2012
http://www.europarl.europa.eu/sides/getDoc.do?type=WQ&reference=E-2012-005051&language=ES

2013
 http://www.europarl.europa.eu/sides/getDoc.do?pubRef=-//EP//TEXT+WQ+E-2013-007642+0+DOC+XML+V0//ES&language=es

http://www.europarl.europa.eu/sides/getDoc.do?type=WQ&reference=E-2013-007566&language=ES http://www.europarl.europa.eu/sides/getDoc.do?type=WQ&reference=E-2013-004004&language=ES

http://www.europarl.europa.eu/sides/getDoc.do?type=WQ&reference=E-2013-004005&language=ES

Font foto: proyectocastor.com

La plataforma per l’Ebre denuncia a Brussel?les el Pla Hidrològic del PP i li demana tutela

Membres de la Plataforma en Defensa de l’Ebre han fet sentir davant de la Comissió de Peticions del Parlament Europeu els seus arguments contra el Pla de Conca aprovat la setmana passada pel Consell de l’Aigua de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre que limita el cabal final del riu per poder destinar més aigua a regar i això, segons la plataforma, posarà en risc la viabilitat del Delta de l’Ebre.

Cinc membres de l’organització han estat els encarregats d’exposar a la comissió els seus arguments contra el Pla Hidrològic del PP i han presentat els informes mediambientals que defensen el cabal ecològic al tram final del riu. La Plataforma ha denunciat que el pla hidrològic del PP va en contra de la normativa europea i ha demanat a Europa que tuteli el pla.

Després d’intervenir al comitè de Peticions de l’Eurocambra, la PDE ha avisat al govern espanyol que està “sent vigilat” per la Unió Europea. El seu portaveu, Manolo Tomàs, ha dit que el viatge d’aquest dimarts és un avís pel govern espanyol. “Es tracta que el govern espanyol sàpiga que, encara que no es pugui fer molta cosa, està sent vigilat”, ha destacat. Segons Tomàs, ara el Parlament Europeu “ja està avisat” de la situació i a Madrid li serà “molt més difícil colar” situacions irregulars.

A més, ja ha avançat està preparada per lluitar. Manolo Tomàs ha avisat: “Del 2000 al 2004 vam patir molt i vam lluitar. Ens agradaria que la cosa se solucionés d’una manera diferent, però si hem de tornar a patir, tornarem a patir perquè tornarem a lluitar”. Divendres, els antitransvasament han convocat un acte obert a la Cambra de Comerç de Tortosa per recuperar el suport social i polític del territori, el mateix que van aconseguir fa una dècada contra el Pla Hidrològic Nacional.

El projecte del Ministeri de Medi Ambient, que haurà de ser ratificat per un decret del govern espanyol, calcula uns cabals que no garanteixen el cabal ecològic del riu Ebre i que posen en perill el Delta, segons asseguren amb contundència els ecologistes i el govern català. Aquesta mesura preveu agafar grans reserves d’aigua del riu per a regadius, que els preveu ampliar en 450.000 hectàrees i destinar-hi 11.000 hectòmetres cúbics anuals d’aigua del riu, cosa que el deixaria sota mínims.

Part de la meva intervenció, recollida en video per EFE:

 

  

Font video i notícia: 3/24

Ebre: la credibilitat europea se la juga enfront la “bombolla de l’aigua”

L’inici de la primera campanya en la que vaig ser candidat al Parlament Europeu, l’any 2004, el vàrem fer a Tortosa. Llavors vàrem celebrar la victòria enfront a la política trasvassista del govern del PP, la qual havia estat possible gràcies a l’enorme movilització ciutadana (cívico-política), que va aconseguir un posicionament clar d’algunes administracions, entre elles l’europea. El lema era: ‘hem guanyat’. Erràvem. La bombolla de l’aigua sembla no tenir aturador per a alguns, encapçalats de nou per l’incombustible Ministre Cañete, el del ‘paseo militar’. El retorn del PP al govern de l’Estat ha tornat a posar sobre la taula la fragilitat del riu i els ecosistemes que en viuen. Sense manies, ni complexes, ni sentit democràtic, ni, encara menys, un mínim de sentit comú.

Un cop més, la Plataforma en Defensa de l?Ebre (PDE) ha demostrat la força de la convicció i la raó, movilitzant-se de nou per implicar la Unió Europea i aturar el pla hidrològic de la conca de l?Ebre, en el seu procés d’aprovació per part del Consejo del Agua i el Consell de Ministres espanyol. La demanda és clara: cal que s?aturin els regadius i embassaments previstos al document. Si no ho fem, i s’apliquen aquestes polítiques, la conseqüència és clara i dramàtica: el 80% del territori al voltant del Delta desapareixerà en 50 anys!

Poc m’imaginava, aquell ja llunyà 2004, que a les portes de finalitzar el meu mandat, gairebé 10 anys després, l’Ebre tornaria ser malaurat protagonista a les institucions europees. I és que avui la PDE compareix davant la Comissió de Peticions del Parlament Europeu, la qual, en un fet sense precedents, va acceptar incorporar el punt a l’ordre del dia, per a un debat, abans fins i tot que el tema hagués estat aprovat al país d’origen.

Jo hi seré, mostrant, un cop més, tot el meu suport a la Plataforma. Cal fer-ho, per sentit democràtic, de responsabilitat ambiental i intergeneracional i, què coi, també per simple sentit comú.