Foto: Capvespre ennuvolat al port de la rada de Llevant de Sinera, amb els tres turons al fons.
La mare Muntala desa la claror a l'armari. La veu de l'Espriu ressona per la claror de Sinera i l'Altíssim resa la darrera oració abans que el sol deixi en tenebres el Xibalbà del Mareny.
Vilatans,
patricis de Sinera: som a les acaballes de la faula. El sol s’ajoca enllà dels
turons del Mont-Alt, una ora suavíssima es desvetlla al Mal Temps i ens portarà
sentors de fonoll i de menta, l’aigua cau a primes gotes per la molsa del
safareig del tritó, ulls del vespre comencen a esguardar-nos. Atorgueu-vos,
sense defallences, ara i en créixer, de grans i de vells, una almoina recíproca
de perdó i tolerància. Eviteu el màxim crim, el pecat de la guerra entre
germans. Penseu que el mirall de la veritat s’esmicolà a l’origen en fragments
petitíssims, i cada un dels trossos recull tanmateix una engruna d’autèntica llum."
De vegades, la vila marinera te aquests punts de poesia que, sense massa paraules, la vida et retorna la grandesa d'un instant.
Foto: Foto de Sant Zenon (feta per la X. durant la passejada)
Divendres, cap al tard, una bona colla de persones varem fer una passejada per l'Arenys literari. A la Biblioplatja varem poder analitzar, amb textos literaris, com hem anat confegint el mite de la nostra pàtria encerclada de turons que ha esdevingut amb l'imaginari Espriuenc. Tot amb tot, però, un mite no es fa amb dos dies, i varem començar escatint alguns dels primers textos coneguts arenyencs que eren del frare Segimon de Vic, passant per en Josep Puig i Bosch, Mn Palomer.... Josep Ma Arnau i fins arribar als ja més coneguts i propers, Ferran de Pol, Cucurull, Espriu... I passejant, passejant, varem acabar a la nostra Església de Santa Maria d'Arenys de Mar que, gràcies a les persones que en tenen cura ens varen acollir i escapolir-nos així d'un petit xàfec d'estiu.
Avui, una contalla molt antiga, on es barreja l'antigor i la modernitat. Es troben en una posada un captaire i un avar. L'avar vinga a menjar... quina manera d'endrapar!!. No para, les millors menges per a l'avar... mentre i tant el pobre captaire no pot menjar res de res... el dia ha estat escàs de virolla... li prega, li demana, pidola... que l'avar li lliuri algun mos d'aquelles menges tan esplèndides. L'avar li deixa, com a molt, enumar i olorar les menges... el captaire, què voleu.... només flaire.... i al final l'avar, que és massa avar, li presenta la factura per les ensumades que li ha deixat fer... o sigui : a pagar per olorar.... i quan estan discutint aquest fet, passa el rei Salomó i ha de fer de mediador davant d'un fet tan complicat. Resultat: que s'ha de pagar la flaire consumida.... i fa anar al seu tresorer i a cercar la moneda necessària per a pagar... Però ah!!!! això no pot acabar així... i tal dit tal fet: No acaba així!!! Si voleu escoltar-la cliqueu aquí, o al dessota..
Apali, si us animeu, el divendres dia 22 de juliol, a les 7 del vespre, quan ja s'escola el temps de treball i esforç i quasi entrellucant ja el període de descans. I quan l'esperit està freturós de trobar una mica de pau en el devenir dels dies, tots iguals, de sempre... Si voleu trencar aquest quefer diari a la recerca del nostre pa de cada dia, perquè no us acosteu a Arenys de Mar i passejarem per l'imaginari literari d'una vila que respira literatura?. I potser no només literatura, sinó l'encant de saber trobar un lloc diferent que regala al vianant un clos mític, on el bé més preuat és l'orgull de pertinença a aquest lloc mític,. I no només gaudirem d'aquest espai, sinó que ens retrobarem amb personatges que hom no lliga amb aquesta petita pàtria encerclada de turons... també és de l'Azaña, d'en Longinos, del pare Hilari, d'en Sender i la seva Crónica de l'alba, d'en Chopin i la George Sand i si recerquem més també és una vila dels austracistes, on els botiflers en van ser foragitats. I on varem tenir la gosadia de decapitar un rei .... en efigie eh!! Doncs aixó, si voleu a les 7 de la tarda del divendres dia 22 de juliol de 2011, a la Biblioplatja, ens trobarem a Arenys de Mar.... Per a més informació cliqueu aquí.
Foto: Ferrant cavalls, fa ja molts anys... però jo ho havia aconseguit.
Avui us enllaço una contalla que he trobat sobre el Rei en Jaume. Un dia vol premiar el millor ofici del món: Crida un forner, un sabater, un perarire, un mestre d'obres, un ferrer, un sastre, un fuster per tal que creïn una obra d'art, la hi presentin i també presentin les eines amb les que l'han confeccionat. El rei escull el sastre, per allò de fer-li un vestit llampant, lluent, dels vestits que muden de vint-i-un botó.... Els altres, cap cots se'n van cap a casa seva. El ferrer no. El ferrer va a la ferreria, la tanca i marxa del país. Al cap d'un temps, l'agulla del sastre es trenca, el ribot del fuster s'esmossa, l'alena del sabater es torna inservible... i axií tots... Fins que tots es troben davant de cal ferrer a pidolar la seva ajuda Perquè? perquè sense un bon ferrer, la societat no pot funcionar... ell és qui te cura de totes les eines dels altres oficis. Com que a casa érem ferrers, m'he permès dedicar la contalla al meu avi: En Pepet de Cal Ferrer, al meu pare , en Ton de Cal Ferrer. A la meva iaia Tereseta: la ferrera i a la meva mare, la ferrereta. Ah ! i per internet he trobat aquesta bonica i antiga fotografia. Jo, això ho vaig aconseguir i era el vailet que, amb un venta mosques, ventava les mosques dels cavalls perquè es deixessin ferrar bé. Ah! i no m'ho han explicat. m'en recordo!!!!!! Com em recordo que el meu pare em cridava com el Gros de Cal Ferrer!. Si voleu escoltar la contalla cliqueu aquío al dessota.
Foto: Tallaferro i Flor d'Alba. Fotografia de la X.
Diumenge, aquests geganters i altres engrescats d'Arenys de Mar, la varen fer molt i molt grossa!: Varen muntar la filmació d'uns flashmobb (si no es diu així, ja em perdonareu), A l'engrós: 92 gegants vinguts d'arreu, deu càmeres de televisió (algunes en llocs inversemblants, fins i tot volaven la riera....) En fi, festa gran!! Enhorabona per aquesta gent engrescada i engrescadora que, amb pocs mitjans, son capaços de muntar-ne una d'alló més cofoia... Tot amb tot, com que trobareu l'explicació en altres llocs, (per exemple aquí a vilaweb) si us sembla us n'explico una de gegants: Els dos gegants principals (nats a 1955) son en Tallaferro i la Flor d'Alba.(vegeu el cant nové del Canigó de Verdaguer: l'enterro) Pels lectors de Verdaguer no us sonaran estranys els noms. Tallaferro és el comte Bernat de Tallaferro de Canigó.... I Flordeneu és la fada encisadora que l'encercla... I és clar, qui va batejar els gegants a Arenys de Mar (home molt culte) va tenir clar que un Tallaferro a Arenys, d'acord.... ja en som un xic de guerrers... Però una Flordeneu, quan a Sinera només hem vist la neu en comptades ocasions, era massa. Per això se li canvia el nom i se li posa Flor d'Alba, On sinó neix l'albada de cada dia de cada dia a la nostra Pàtria?: A Sinera prop del mar!. Ah! I si en voleu d'altra i us mireu bé les seves fesomies podeu veure un actor de l'época Cornel Wilde-el nostrat gegant - I ella no queda clar si van voler fer la Grace Kelly o la Joan Fontaine. Sigui com sigui sembla ser que els nostres predecessors varen voler fer uns gegants únics... I sí, sí... si aneu a algunes festes de gegants en trobareu d'altres semblants. Fixeu-vos amb els de Premià de Mar, que, a 1977, resulta que son iguals.... Què hi farem.. Però els primers els nostrats gegants de 1955. Visca Sant Zenon!!!!!!....
De matinet, amb l'airet viu, sol ja alçat. Matí tranquil, val la pena una passejada pel nostre cementiri. M'hi portava cercar un prohom arenyenc que aquests dies l'hem tingut a boca de tots. No el trobàvem i gràcies a l'Hug Palou, el nostre arxiver l'hem pogut trobar: La tomba de l'Antoni Torrent, el prohom que ens va aixecar l'Asil. Si seguiu les fotos que us adjunto, veureu que hi ha un mini reportatge fotogràfic del panteó de la Ignàsia Tarré. La sogra de l'Antonio Torrent.... I si mireu bé, veure que m'he pogut acostar als vidres de la tomba i dins, hi veureu la fotografia de l'Antonio Torrent i de la seva esposa Dolores Vinardell. I també veureu que els vitralls son de la Dolorosa i de Sant Antoni... En fi , tranquila passejada i plaent l'esguard als petits detalls... Ah i també veureu la tomba de l'Emilia Rovira de Preses que periódicament ens retorna el malestar pel fet que unes mans graponeres van treure la rosa natural (simbol de l'amor excels) per convertir-la en una tomba adotzenada. Doncs la resposta la teniu, sempre, als seus peus hi trobareu ... roses... de plàstic!!! Encara som a temps a refer la història: A la tomba, única al món, hi havia hi ha d'haver i s'hi ha de mantenir per a l'eternitat una rosa natural amb un lleu tel de rosada: Símbol excels de l'amor!! Apali, si voleu veure les fotos , cliqueu aquí.
Avui, a les 10, a l'Església de Santa Maria d'Arenys de Mar, cantarem les Completes. Perque en feu un tast, us adjunto el video de la Coral l'Aixa cantant les Completes de Sant Zenon. Molt bona Festa Major!!!!
El dia 9 de juliol, com cada any de cada any, des d'en fa moltíssims anys, els arenyencs celebrem la nostra festa patronímica... I no us penseu, tenim un patró quasi únic a Catalunya. Que jo sàpiga només existeix, a Catalunya, un altre lloc que el tenen de patró : Viver i Serrateix.. I enlloc més. Per trobar-lo hem d'anar a Luzaga (Guadalajara) o a Ojacastro (La Rioja) o Salas de Bureba (Burgos)... en fi que hi ha alguns pobles de l'antiga Tarraco que també el tenen i quasi tots en tenen les relíquies que, en tots els casos, varen esser anades a cercar per uns capellanets de poble pels volts del segle XVI. Si voleu, podeu clicar aquí per seguir una aproximació històrica al Sant i a la festa. També si voleu, cliqueu a aquest post on podreu escoltar l'himne a Sant Zenon . I si per contra voleu escoltar la història, cliqueu aquí, o al dessota.
S'acosta el sant!. I mira que de ben segur els pares s'han recordat que demà és el dia del teu sant patró: Sant R. . I quina il.lusió esperar que avui, justament avui, vigilia del teu Sant, s'hagin recordat que és el sant patronímic. Regires tota la casa, tot el casalot grandiós... i ----- mira que hi ha llocs per amagar el regal, que de ben segur avui s'han recordat de tu . I ara! ni penses per un moment que no hagin fet esment que cal que et regalin alguna andròmina, que de ben segur t'arrelarà amb el teu passat més pregon, amb el teu present més xiroi i sobretot, amb el teu futur que avui entrelluques. I regires tot el gran casalot i per fi, regirant, trobes el petit artilugi que et farà reviscolar la teva il.lusió: una canoa: això! això es el que volies i per fi avui ho tindràs... o potser avui no ho tindràs, però és igual, avui no, però demà, que és el dia del teu sant, si que ho tindràs. I tornes a amagar l'esperada andròmina : Demà serà el gran dia: L'artilugi serà teu! quin goig, els de casa s'ha recordat de tu... fa anys que ningú es recorda de tu.. Però demà serà el gran dia: rebràs la gran canoa. L'esperada Canoa, la volguda canoa.... I arriba demà... i ningú et fa el present ... no arriba la canoa... la canoa és per en R., però no ets tu... és un "senyor" és un altra R. que, dient-se com tu, ha de tenir la canoa...no per a tu, que només ets el fill de la mestra... i la mestra li ha de lliurar a l'alumne.... que aquest si, aquest és el fill dels senyors.. per a ell és la canoa. I avui, recordes aquest passatge de la teva vida, quan de cop, de bon matí, en un diari, has vist l'esquela: ha mort el pobre R.V.M. Descansi en pau... m'he retrobat amb una part del meu passat, sense odi, sense rancor, sense cap mal averany..... i penso: qué en deu haver estat de la seva vida.... I et preguntes: Ha pogut jugar amb aquella canoa ??????.... De veritat que, avui, desitges verament que hagi pogut jugar i gaudir de la canoa... de la "teva" canoa..... d'aquella canoa, que la vida, aquell dia, et va furtar, pero que a mans plenes te n'ha anat regalant d'altres. I dreço una pregaria per a en R.V.M. que hagi gaudit de la canoa! Descansi en pau!!
Sí, sí, heu llegit bé el títol. Devia ser l'any 1982, feia poc que, com advocat, havia entrat a l'ajuntament de Sinera. S'acostava Carnestoltes. I llavors, carnestoltes a Arenys, feia forrolla, feia goig, que si "pasacalles" que si desfilades, que si balls ben florits i engarlandats, i l'ajuntament col.laborant a "tenti potenti" amb una festa que, torno a repetir, feia patxoca. Faltaven uns dies per començar la gran festassa local. El neguit de la preparació era dels que feien època. Jo no he estat mai massa fester, però, com que servia la comunitat, doncs, què voleu?. A sirgar com tothom... i si cal: una mica més. I en aquestes estàvem, que rebem una demanda judicial ... sabeu de quí... doncs si senyor : premi: de l'SGAE.... Ens demanaven no sé quants calerons endarrerits, de no se quantes festes no abonades, de no se quantes ballaruques sense pagar (Uy! aquells ajuntaments novells no en sabien de res!!). Doncs res, a contestar la demanda i tal dia farà un any... i ja en parlarem... I quan ja em posava a contestar la demanda ens arriba un altra apèndix (petición de medidas provisionales...) que si no pagàvem el que devíem abans del ball de gala de carnestoltes, doncs això: demanaven a la jutge que prohibís la gran festa.... I les "medidas provisionales" tenien una vistilla prèvia. Cal dir que la Jutge, molt bona professional, i coneguda de feia ja un temps, estava més preocupada que nosaltres. Em crida i em diu que no hi haurà res a fer si no paguem. S'acosta l'hora de la vista i pugen per les escales tres "armaris" sí tres armaris... dos guardaespatlles de l'advocat: immensos. I el mateix advocat immens. Buenos dias: castellà tancat. M'empentegen (ho enteneu bé, m'empentegen) i entrem a la vistilla. - Que hay que prohibir el baile. Més que demanar, manen. I la pobre Jutge que hi vol trobar un acord. - Que no hay acuerdo. I al final proposta de la jutge : - Que algú de l'Ajuntament es posi a la taquilla i, del preu de cada entrada, en retiri un tant per cent per aquells "senyors" I ja em teniu a mi, que he anat a pocs balls a la meva vida, ficat dins la cofurna i retirant el tant per cent convingut, com a recaptador de l'SGAE Només els haig d'agrair una cosa: Des d'aquell petit mirador, vaig veure cada cosa!: No us podeu imaginar del que es poden disfressar la bona gent "honorable", que de dies és seriosa i quan arriba l'hora: Vinga, gatzara i amunt i crits. Doncs això: Per unes quantes hores em van ordenar fer de: RECAPTADOR DEL'SGAE!
Foto: Un moment de la prèdica. Foto d'en Xavi Salbanyà.
Avui, diada de Sant Marçal, Arenys de Mar ha acomiadat a les Hermanas de los Desamparados, que durant quasi una centúria han tingut cura de l'Asil Torrent d'Arenys de mar. L'Asil, com nosaltres el coneixem. Una obra modèlica, que va crear l'indiano Antoni Torrent, amb molta cura, a partir d'un testament que feu l'any 1892, any en que començà les obres. A l'any 1897 s'inaugura i el propi Torrent disposa que sigui servit per les Hermanitas de los Pobres. A Arenys tenim unes quantes fundacions: ens van deixar edificis per quasi tot: per balnearis, per col.legis, per parcs, per.... en fi... que l'obra dels fundadors va ser important en fer la deixa, però com l'Antoni Torrent, cap. Ell va pensar l'edifici, el va fer construir, va crear el patronat que el gestionés i va encomanar a les Hermanitas de los pobres que el dirigís... I des de llavors, les Hermanitas de los pobres ho van deixar passats uns anys i van venir després les Hermanitas de los Desamparados i des de principis del segle XX fins avui, ha estat regit amb molta cura, per les dues congregacions. Avui ens han deixat i s'inicia una altra etapa, destinada també a Residència de Gent Gran. I si voleu veure les fotos d'en Xavi Salbanyà, cliqueu aquí: Valen la pena!! I Arenys ha volgut donar-los-hi les gràcies com es mereixen, amb un acte molt lluït, en el que, m'han demanat que fés la prèdica del comiat, que us adjunto.
Foto: Campanar de Santa Maria, fa una estona. (Foto de la Xon)
I mireu que és cas: El dia de Sant Pere a Arenys de Mar cremem la bota... i al campanar encenem llumenetes.... I fet i fet, la crema de la bota no és en llaor de Sant Pere. Sant Pere hi pinta poc en aquesta història... L'encesa de llumenetes al campanar, les fem des de 1686 quan la cúria catalana es va reunir a Arenys de Mar per a consagrar el temple i de passada consagrar el que havia de ser Bisbe de Girona Miquel Pontich. I aquell dia, en acta notarial es va convenir que, pels segles dels segles, els arenyencs celebrariem la festa de la dedicació del Temple la diada de Sant Marçal, o sigui el 30 de Juny de cada mes..... Però com que l'església celebra sempre la festa la vetlla (la missa del Gall per Nadal... la benedicció del ciri Pasqual la vetlla de Pasqua), doncs a Arenys, la Dedicció del Temple també la celebrem la vetlla... o sigui , que malgrat ho fem el Dia de Sant Pere, la festa és de Sant Marçal... Ah! i la crema de la bota, sembla que la fem en recordança de la crema de les darreres andrómines que quedaven al temple quan s'acabà de construir. Si en voleu saber més podeu clicar aquí , en un post antic...
Foto: Les deus d'aigua de Marianegra, amb la C. ja fa uns anys...
Sortida de ja fa uns anys:
"Veient com n’estava
de blanca de neu la nostra muntanya, hem cregut que les deus d’aigua estarien
ben farcidetes. I, apali, cap a Marianegra a veure els dollsdels quatre raigs d’aigua furient i del
salt, que, de ben segur, pensàvem, estaria esperant-nos en la seva
majestuositat.
Però ai las!
Que el que hom es proposa es pot veure malbaratat per una surera immensa al mig
de la carretera. Podeu veure les fotos de la surera que, tan gran com era, ens
ha barrat el pas cap a Santa Fe. Un miracle no ha volgut que nosaltres acabéssim
al dessota de les seves urpes...
Però fent
marrada i tot, hem arribat a les deus de l’aigua pregona de la nostra muntanya
del senyal. Veieu com hem xalat de la neu, de l’aigua, del paisatge, i de la
serenor sempre nova i resplendent de la muntanya del senyal."
s de casa, avui, s'han emocionat... Jo també... Un gran equip de futbol! Uns nens que gaudeixen jugant, divertint-se.. empaitant una pilota que no acaba d'entrar a la porteria contrària. A la pròpia, entra unes 270 vegades per lliga... Quina gran lliçó!! Felicitats als nens, però sobretot als pares dels nens!. Uns pares que animen, que gaudeixen, que volen que els seus fills xalin de valent!!!. que juguin en equip, que sàpiguen de la joia de compartir un espai i uns moments..... quan la única victòria serà perdre...però només perden en gols... són guanyadors en educació per a un mon millor.. Ah! i no us penseu... potser ens n'hi fan 271 gols... però : I el que aconsegueixen ells!!! Quin goig. Si voleu, mireu-lo: val la pena trobar aquesta petita joia entre tant de baladreig infecte!!
Foto: Les deus d'aigua de Marianegra, amb la C. ja fa uns anys...
