Avui una de les Gavarres... De com un carreter que porta una carretada amb un embalum considerable i vol travessar el Daró ... Ho fa com sempre, sense prendre cap mesura de seguretat... No hi ha temps per aquestes carallades. Entra amb els bous al llit del riu i la carreta s'enfonsa fins la boixa... I pobre carreter, només li queda el renec... Un renec ben fet, en un moment adequat, fa que tots els bous del món es posin a sirgar cosa mala!!! Però noi! això no val per a res... fins que s'apareix la Verge Maria i li diu, fluix fluixet.... - I si proves de resar a Déu Nostro Senyor... Però el carreter, què voleu, ell que no li fa ni el mínim cas.... Fins que els bous no es mouen i ha de pregar a la Verge Maria i a Déu Nostro senyor.... Apali, si voleu, cliqueu aquí o al dessota...
Quan varem parlar de fer un homenatge a Mn. Martí, vaig demanar que em deixessin cantar....
La comissió, molt, massa complaent amb mí, va permetre que a més a més de fer la prèdica que m'havien demanat, pogués cantar un poema de Mn Martí Amagat .. Em va plaure molt tornar assajar la cançó que ja fa anys que vaig fer... Fa anys que vaig posar música a aquest poema, senzill, però enigmàticament bell, que Mn Martí va fer sobre la nostra vila de Sinera... I mireu, al capdavall em vaig atrevir i aquí el teniu...
Foto: Un moment de la meva prèdica. Retrato de Xavi Salbanyà.
Vindrà un dia que predicareu els advocats..... I jo que no!. Que no volia.... que jo volia que al meu enterrament prediquèssis tú Martí..... Tenia assegurat unes paraules de seny i un xic de rauxa.... Tenia assegurat un comiat amb paraules bonhomioses i profundes.... I ja ho veus... He acabat predicant jo al teu homenatge.... T'estimem molt Martí!!!
Si voleu llegir les paraules de comiat....
"Malament! Molt malament .... Ja ho veus, estimat Martí, només començar i ja et trinxem i t’esmicolem una de les frases del teu extens repertori que millor ens retratava als Arenyencs de Mar i que tots t’haviem sentit dir més vegades: Quan Nostrosenyor vingui a la terra (a Arenys de Mar) no ens trobarà units, però ens trobarà reunits.... I mira: ja ho tens: Si avui baixa Nostramo, ens trobarà units, tots amb tu, i hi som tots els que han pogut venir, però mira que és cas, ens troba units per tu, però, ah!!! Ens troba units, però no ens troba reunits!!! Perquè?, perque avui, precisament avui aquí hi falten els teus éssers més estimats: Avui aquí hi som quasi tots, però hi falten els desvalguts i els qui sofreixen, els malalts i els avis....... Doncs ja ho veus, avui hem capgirat la teva frase: Si avui baixa Nostrosenyor...... "
Foto: Moment de la presentació del llibre. Divendres, dia 18 de maig, a 2/4 de 9 del vespre a la Sala petita de l'Ateneu de Sant Celoni, vaig tenir el goig de presentar el llibre de l'Andreu Pujol sobre Mn Pere Ribot: "Podran arranar, però no desarrelar".
Aquí us enllaço els apunts de la presentació....
Fa dues setmanes, a la parròquia de Santa Maria d’Arenys de Mar, sota l’atenta mirada de Sant Zenon, enterràvem la Maria... la Maria Soler Juncà ....
Dona altiva, ferrenya, sàvia, semblava distant, però s’apropava de seguida... oimés si sabia que els dos estàvem enamorats del mateix indret... de la nostra muntanya del Senyal. Ella havia nascut a Riells i per mor de casar-se amb el Sr Feliu va venir a viure a Arenys....
Ella, enamorada del Montseny, sabia de la meva dèria montsenyenca.... i parlàvem. I amb ella, sense moure’ns d’Arenys, fèiem passejades pel Pla sec de can Berenguer, pel Suro Gros, pels encontorns de Riells, per l’abadia de Riells, pel torrent dels Vimeners, parlàvem de la goja de can Prat ... Els que coneixeu els indrets, ja podeu comprendre que ens trasllàdavem al cancell de la porta del cel... i sempre, sempre, xalàvem d’alló més...
No obstant i això, no recordo que mai m’hagués parlat, ni jo tampoc a ella, de Mn Pere Ribot...
Però mireu que a l’enterrament, un cop acabada la ceremònia, una seva néta puja a l’altar..... podeu imaginar-la: cor destrossat, veu trencada, maldestre... no està avesada de parlar... però s’estima la seva àvia... unes paraules de record familiar, de record massa proper, perquè l’avia Maria havia estat arrabassada d’aquest món d’una bursada, sense temps d’acomiadar-se i la néta vol explicar-nos l’estima que tots li tenien a l’avia...
I va ser llavors que la veu se li trenca... amb un petit fil de veu, tal que fos un murmuri d’aigua que s’escoles pel torrent de rentadors.......
He trobat el meu terreny
I la meva llibertat:
La muntanya , l’aigua, el prat,
L’aire, l’aire del Montseny....
Fixeu-vos... allí, sorgia la veu potent del nostrat poeta...
Potser no en parlàvem de Mn. Pere, potser vivíem enderiats per qualques coses que ens prenien el nostre petit món de cada dia, però de fet, Mn Pere hi era sempre, sempre... el teníem a la vora, el sabíem proper... els seus versos ... la seva actitud humana, de país, d’home fet d’una peça, amb pocs replecs, amb la proa sempre alerta...... l’haviem fet nostre l’haviem posat ran de cor, ran dels nostres, ran dels que hem estimat....
Dies abans de l’enterrament de la Maria, parlant amb la meva filla.... Ariadna, nom de Sinera prop del mar, com qui no vol la cosa, em feia una reflexió i un retret...
- Si, és clar, vosaltres heu tingut referents... heu tingut noms, vides, miratges, miracles que han fet que la vostra vida tot i el neguit diari, tot i la feina consuetudinària, sempre heu tingut un referent, encara que no el tinguéssiu present cada dia de cada dia, però sabíeu que, sempre sempre, ran de cor, hi havia una espurna de fe, una espurna de vida, una espurna de país. Una espurna de coratge.... ....
I el retret..... Potser nosaltres també en tindrem de referents... Potser nosaltres ja en tenim, però, per ara, ens costen de trobar.... On son els referents d’avui, on hem de mirar... on hem de pouar la saviesa, la rectitud, l’honor......
I no valen només els miratges mediàtics....
I tot amb tot, mireu, avui presentem una petita joia: una troballa, un petit diamant que ens apareix al camí... I encara que l’autor és un jovincell i aquesta malura es cura amb el temps.... Ell ja ha fet una feina important, ha traslladat el temps, l’espai, el referent i ens el fa present, talment com si li hagués tret llustre perquè el tornéssim a evocar, que no el perdèssim dins del polsim malmés de la vida......
Ho tenia complicat l’Andreu per fer un llibre biogràfic sobre el Mossèn de Riells.... Sobre els homes d'acció és fàcil fer una biografia, es poden explicar detalls, vivències, anècdotes.... Però sobre referents espirituals, que han trobat la seva força en la contemplació i el silenci i un fort arrelament al país que l'ha vist viure, és complicat, molt complicat ....
I l'Andreu ha reeixit... i jo diria amb una nota molt i molt notable... Ha pouat en la vida de Mn Pere, l'ermità de Riells i ho ha fet des d'una vessant complexa...
Ell, l'Andreu, amb només vint-i-cinc anys, es va posar en la pell de Mn Pere, per fer un monòleg vibrant, excels.... entrellucant en la vida del Mossèn i posant-la a l'abast de tothom, d'una manera planera, sense cap enfarfegament innecessari.... des de la senzillesa d'haver copsat un gran home des de dins...
Bona construcció literària i humana la que ha fet l'Andreu respecte del nostrat Mn Pere, qui ens ha servit de guia i senyal durant molts i molts anys...
I la Glória Montasell ens ha dit, d’una manera brillant, sentida, amarada de tendresa, uns versos de Mn Pere...
I l’Andreu ens ha fet l’explicació d’aquest llibre que, us recomano ben especialment la seva lectura....
Avui, si voleu, podreu escoltar una contalla de l'alta muntanya.... De com, un vailet, en sortir de la barraca dels seus pares, de bon matí, de bon matí, veu que plouen unes coses estranyes.... Entra d'una bursada a la barraca i fa saber als seus pares que cauen flocs de llana, però molt freds... El iaio, que era l'únic que havia sentit parlar als seus besavis de la neu, els exhorta a fugir cames ajudeu-me cap avall, allà on els meni el bou... Ell sabrà on han d'aturar-se i plantar la seva nova estada i és allí que varen fundar casa Clarà, la primera casa del poble de Lles de la Cerdanya... Si voleu, cliqueu aquí, o al dessota....
Foto: Amb l'Andreu Pujol, autor del llibre, i en Martí Monclús i la Glòria Montasell, que intervindrem en l'acte.
Divendres, dia 18 de maig, a 2/4 de 9 del vespre a la Sala petita de l'Ateneu de Sant Celoni, tindré el goig de presentar el llibre de l'Andreu Pujol sobre Mn Pere Ribot: "Podran arranar, però no desarrelar".
Una petita joia la que ha fet l'Andreu. Complicat ho tenia per fer un llibre biogràfic sobre el Mossèn de Riells.... Sobre els homes d'acció és fàcil fer una biografia, es poden explicar detalls, vivències, anècdotes.... Però sobre referents espirituals, que han trobat la seva força en la contemplació i el silenci i un fort arrelament al país que l'ha vist viure, és complicat, molt complicat .... I l'Andreu ha reeixit... i jo diria amb una nota molt i molt notable... Ha pouat en la vida de Mn Pere, l'ermità de Riells i ho ha fet des d'una vessant complexa... Ell, l'Andreu, amb només vint-i-cinc anys, es va posar en la pell de Mn Pere, per fer un monòleg vibrant, excels.... entrellucant en la vida del Mossèn i posant-la a l'abast de tothom, d'una manera planera, sense cap enfarfegament innecessari.... des de la senzillesa d'haver copsat un gran home des de dins... Bona construcció literària i humana la que ha fet l'Andreu respecte del nostrat Mn Pere, qui ens ha servit de guia i senyal durant molts i molts anys... Els de la meva generació, ja entrada en una certa antigor, (que no vellesa) el teníem com a signe i senyal ... referent d'un temps i d'un país.... Ah! I a l'acte, com sempre tan ben organitzat per en Martí Monclús i la llibreria Alguer7 de Sant Celoni, comptarà amb la lectura d'uns poemes de Mn Pere que ens farà la Gloria Montasell ... Ja ho sabeu, si voleu, veniu a acompanyar-nos.
El dia 20 de maig, a les 7 de la tarda, al teatre Principal d'Arenys de Mar, els amics de Mn Martí Amagat, hem cregut que havíem de fer-li un homenatge a la manera de Santa Maria d'Arenys.
Apali, si ho voleu, ja sabeu el que heu de fer, participar en l'homenatge de qui, durant molts anys, va ser el nostre rector, però pel damunt de tot, va ser el nostre amic, veí, company i guia estimat!! Molts anys de llum per en Martí!!!
A Mn. MARTÍ AMAGAT, DES DEL COR DELS SEUS AMICS...
Mariner d’altes llums, dreçat a la proa, fendint la mar. Amarat de bonhomia, de catalana estirp, de raó poeta i d’aptitud amic. Ric de noblesa, esperançat, solidari i a l’ensems sorneguer. També amb una humanitat amarada d’amor al desvalgut i al qui sofreix. I amic i company dels insatisfets, dels insubmisos i dels innocents.
Molts anys de llum pel nostre amic, veí, company i guia estimat!!
Fins el dia 20 de maig, si voleu venir, de primer, haureu de passar per la Biblioteca d'Arenys a recollir les entrades que son gratuïtes..
Ja hem fet algunes explicacions de la Bandereta de Santa María d'Arenys, símbol de la nostra independència... Però avui hi he afegit un petit detall.... Del que es va esdevenir quan, en Quim Molas, alcalde d'Arenys va voler substituir en Magí Bonavida, president de la Junta d'Obres del Temple, qui era, de sempre, el qui havia de col.locar la bandereta feta per mans amoroses de Sinera i col.locada i beneïda a l'Altar de l'Església de Santa Maria d'Arenys el dia de Dijous Sant... I és clar..... davant del poder civil, el poder eclesiàstic és rebel.la i troben una soluciuó salomónica.... Surten els dos poders per la porta de la sagristia portant la petita bandereta.... Sembla que, des de llavors.... les coses de l'Església les trafica l'Església, però a l'Ofici de Festa Major, convida , de sempre, l'alcalde al rector....
Avui, una que, de maneres ben diferents, es va repetint al nostre llegendari. Hom, quan no pot arribar a fer una feina, es dóna al diable.... Si no fos que.... Però és igual.... aquesta feina es farà, encara que se m'enduguin els diables.... I és clar.... Al final, els diables passen factura.... I en aquesta rondalla, sort n'hi ha d'un capellà que, saberut que és en les coses de les calderes d'en Pere Botero, dóna la solució al pobre Batlle del Torn, que, havent venut l'anima al diable, ha de cercar solució al capellanet que, saberut que és... la hi dóna, sense fer-ne pagar cap bitlleró.... Apali, si voleu, cliqueu aquí, o al dessota.....
Com sempre, com cada any de cada any, des de 1599 a primer de maig, renovellem la nostra independència... I enguany , com cada any, el primer diumenge de maig, després de missa de 12, es pujarà al campanar per renovellar la bandereta, símbol arenyenc de la nostra independització com a vila... I si alguna jovincella vol trobar marit, només ha de fer que pujar al campanar i fer tres tombs al voltant del cimbori, i , sense cap mena de dubte, aquest any, trobarà marit..... I si en voleu saber més podeu clicar en aquestes entrades ja antigues del meu bloc:
I ara, fora les paraules.. Que es vessi la festa pels carrers... Que les puntaires xalin de valent ... Que les imatges ens aportin un dia de gaudi. Que els carrers de Sinera recullin les engrunes de goig... I si la festa es vessa,.... demà xalarem amb més delit...... per no aturar el país... que prou ho necessita...... que prou ens necessita....
Apali, avui una contalla, adaptada, de les mil i una nit....
De com, la filla del sultà vol rondar per un mercat, per a poder adquirir allò que les seves amigues poden adquirir cada dia que surten al mercat... però ella no..... El sultà no la deixa passejar pel mercat... Fa que tanquin les botigues de nit i la deixa sortir... i ella veu que una botiga està sense llum... ella que demana que aterrien les portes de cal sabater... I és llavors que s'enamora del fill del sabater.... I aquí, mira que bé, .... venen totes les batusses fins assolir que el pare, el sultà, gràcies al pare sabater, faci que el sultà deixi casar els que s'estimen.... El fill del sabater i la filla del sultà... Apali! si voleu, podeu clicar aquí, o al dessota......
Com cada any, i ja en fa tres, la Cristina em convida, el dia de Sant Jordi, a les primerenques hores lectives, a la "Escola Institució Montserrat, on fa de mestre, perquè expliqui contes i llegendes als seus alumnes de 3er i 4art. El primer any hi anava un xic cohibit. La meva manera d'explicar contes és per a gent gran, que juguin amb la ironia i les mitges paraules.... Però, gran descobriment,..... amb els nens i les nenes es va establir, des del primer moment una bona sintonia que va fer que el que per a mi em semblava una fita inassolible, acabéssim passant-nos bé tots... I aquest any , he pogut explicar un conte de castellers, un d'àligues, un de diables i un de dracs.... els quatre grups amb els que aquest any han treballat a l'escola.... Molt i molt agraït a la Cristina i a les seves companyes i a tots els nens i nenes... Un goig!!
En Pep Tarragó em va demanar que fes un text que servís de presentació de l'espectacle de la LLegenda d'una espasa. Em va plaure molt i vaig fer el que us acompanyo.... No es va poder llegir per qüestions tècniques , però us l'enllaço per si a algú li pot interessar...
"A les calendes del segle III després de Crist, Celdoni i el seu germà Ermenter, soldats de l’emperador Dioclecià, venien de Roma, de camí cap a Calagurris, el seu lloc de naixement i on moririen decapitats a la vora del riu Cidacos. S’aturaren a Sot de Bocs, prop de la Tordera.Per sadollar la set, s’acostaren a un pou, ran del camí que els menava a les muralles de la vila. Quan bevien un glop de l’aigua revitalizadora, se’ls apropà un cavaller arraulit al dessota de mitja capa i els demanà un mos de pa. Li lliuren el pa del seu sarró i a l’instant, el cavaller desapareix.... tot amb tot.... poden veure que, recolçada a l’obi, hi ha un instrument... podria ser un pal... no, sembla un estri més contundent.... podria ser una espasa.....
Així podria començar qualque contalla per explicar el nom d’aquest bell indret , on les muntanyes de dalt i de baix agombolen totjust una vila recent nascuda, els peus de la qual, reposen a les limpides aigues de la Tordera, un rierol mig emboscat i entortolligat a les bardisses dels margenals poc fresats.....
I aquest bonica contrada, amb un capell blanc de neu al cimbell de la muntanya de dalt i un vestit envitricollat i espès a la muntanya de baix, deixa net i polit el petit turonet del Puig per a que, al seu redós, vagi naixent una petia vila encerclada de torres de defensa.... On l’enemic no hi te cabuda, però l’amic és rebut cor que vols, cor que desitges.....
Ai però!!! Ni la bondat dels Sants que, amb el temps, donaran nom a la vila, foragita el temor del Drac.
Aquest drac que de mica en mica, de temps en temps, ha anat essent el malaverany que te els vilatans esporuguits, consirosos de ser coneguts per la contrada com la vila del Drac.... Aquesta fera ferotge i pudenta que esglaia, no només a criatures, sino a tot vianant que tingui la gosadia de fer camí per la Via Augusta que, al nostre indret, rep el nom de la Tordera.....
Ah! I els temps es va escolant, sempre amb la malastrugança del drac que te atuïda a tota la població...
Però aixó no podrà ser pels segles dels segles....
Passen els anys i ens trobem que a mig aire de la muntanya de Montnegre, es dreça el casalot dels Vilardell. I mireu que en fou cas, que en Soler de Vilardell, senyor de la contrada, estava, com tothom, amoïnat davant la ferotgia del drac que s’ostatjava a les planuries del Moli d’en Coll i es cruspia els passavoltants que gosaven caminar pel camí romà.. .......
I ara, vilatans i vilatanes, feu un silenci pregon per que, si us abelleix, us explicarem amb tot detall de com la Vila de Sant Celoni va vèncer el Drac, la seva ferotgia i les seves malvestats.....
Si voleu, podeu passar: esmoleu el magí, gaudiu de l’espectacle que, pas a pas, us mostrarà la LLEGENDA D’UNA ESPASA."
