La Isabel Roig, regidora de Cultura de l'Ajuntament d'Arenys, ens ha convidat a fer unes passejades per la Sinera d'Espriu. La meva passejada la faré el dia 7 de març. Sortida del Calisay i passejada pels racons sinerencs que seguí el nostre poeta Salvador Espriu. La passejada és pels llocs. Obviament la poesia i l'obra hi serà present, com no pot ser d'altra manera, però el cor de la passejada seran els indrets. Anirem a veure el nostre gloriós Sant Hipòlit, patró d'un poble veí de Sinera, tan veí que a vegades s'hi confon. Esguardarem la Tereseta-que-baixava-les-escales, saltironejant per la placeta i el carrer de la Torre. Veurem el gran mur. Contemplarem "l'escabellat" :"Valga'ns el Crist del Calvari/i la Verge del Remei/de Sinera (per l'octubre/ ballarem al seu aplec. Sentirem com arriba el raïm tendre/portat per dits benèvols/del sant màrtir de plata/. I com que :
En processò tremolen/llumenetes de ciris/ i acompanyen la tarda/ a ben morir: viàtic/ dels records de Sinera./Per contemplar-los pujo/on el xiprer vigila. Idó que anirem al Cementiri de Sinera i passejarem amb la canço ressonant:
Pels rials baixa el carro/ del sol, des de carenes/de fonollars i vinyes/que jo sempre recordo/Passejaré per l´ordre/de verds xiprers immòbils/damunt la mar en calma.
Si voleu acompanyar-nos cal que truqueu a la Biblioteca d'Arenys de Mar 93 7923253. Es gratuit, però volen saber la gent que serem.
“La nit de les saturnals d’hivern (altrament dita de naps i
cols) de l’any del Senyor de 2010, un, una, en grup, sol o acompanyat d’altres,
varen furtar, del campanar de Sinera,la bandereta del campanar, signe de la independència d’Arenys de Mar. “
Carta oberta, a la manera de Sinera, a qui ha furtat un símbol:
Que el Xibalbà persegueixi els teus (vostres) passos fins
que l’avern s’et cruspeixi. I que siguis condemnat quan hagis de comparèixer
davant de Sant Zenon, president del Tribunal, que de ben segur tindrà a la seva dreta Sant Roc i a la seva
esquerra l’Azaña. Faran de testimonis la Mare de Déu fumadora, i Santa Llúcia.
El jurat el composaran en Longinos, En Xifré, l’avi Pons, en Ferran de Pol farà
de secretari i en Fèlix Cucurull tornarà a cridar l’estel damunt de la bandera. I mestre
Espriu farà de fiscal, altiu, greu,et mirarà severament i dirà: Escolta Sepharad, els pobles no podem ser
si no som lliures, ergo: CONDEMNA ALS BOTIFLERS!. I Mn Martí Amagat, amb veu
de tro, tot aixecant el dit al cel,clamarà: SACRILEGI!!
L’únic que riurà, des de l’infern estant serà el generalot gallec.. aquest si que riurà. Es farà un panxot de riure.... “Mira que son
ingenuos. Lo que yo no conseguí en 40 años, lo ha conseguido este mozalbete...
I tindràs els teus defensors. De ben segur que els d’allà
d’enllà et riuran les gràcies de nen consentit. (I potser alguns d’ençà d’ençà,
també et riuran les gracietes!)
I les calderes d’en Pere Botero s’encendran i Sant Pere, amb
Sant Marçal saltironejant al seu costat,les aniran preparant per cremar-te en presència d’en Lluquet i en Rovellò,
o d’en Jonàs i en Mataties.... .
I la comunitat cridarà: CRIM!!! volem anar-nos nord enllà,
on diuen que la gent es desvetllada i feliç i no haver de conviure amb aquest desaprensiu!!!!.
I finalment dictaran sentència:
Has de passar la resta de la teva vida a l’avern!....
O és que et penses que, per haver-nos furtat la bandereta del campanar, per haver-nos
robat el nostre signe de la independència, per haver insultat a la petita
pàtria encerclada de turons, i per pensar que eres un mil homes, cràpula i consentit, no tindries sentència?. Doncs sí!. La sentència serà
severa: A socarrimar-te a les calderes
eternes del Xibalbà.
Només Sant Zenon, després de dictar sentència, et serà un xic clement i tronarà:.
“ Si retornes la bandereta, abans de la primera lluna de
maig, de nit i a les fosques, sense que la congregació arribi a saber el teu
nom de cràpula i fill consentit, ens pensarem perdonar-te el Xibalbà, però això
només et salvarà de l’avern, però en tot cas et posarem pena del purgatori i gravarem el teu nom a la porta del cel(que nosaltres si que sabem el teu nom)
per escarni teu i perquè les futures generacions coneguin qui ha estat el
traïdor que ens ha volgut furtar la bandereta del campanar de Sinera: Signe de
la nostra independència “.
Foto: La bandereta al cimbell del campanar de Santa Maria.
Els de Mar ens vam independitzar dels de Munt en tal data com la festa de la Santa Creu del l'any del Senyor de 1599. Era un tres de maig , que els de Mar, en congregació a la plaça de Santa Maria, varem escollir, extraient rodolins que prèviament s'havien col.locat dins un sac i un noiet de vuit anyets anava escollint els jurats, els sindics i fins i tot el clavari... I decidiren que, en recordança de l'efemèrides col.locarien, cada any, el simbol de la indpendència : Una bandereta amb els símbols de Sinera.. I des d'aquella data, any rera any, per la festa de la Santa Creu (en aquests temps moderns, el primer diumenge de maig) renovellem el símbol de la independència al capdemunt del campanar de la nostra església. Any rera any, a les tres en punt del primer diumenge de maig, es puja al campanar, es treu la bandereta vella i es col.loca la nova. Només la guerra va impedir pujar. Ni la dictadura va aconseguir privar-nos del signe. Fins avui, que uns desaprensius l'han furtada. Apali, si ho voleu, podeu escoltar la contalla:
I avui una contalla de l'Apel.les Mestres. No la coneixia, ni de lluny ni de prop. No sabia que hi havia una contalla de la vinguda de Sant Zenon i Sant Martí a la recerca d'uns pobles que els volguessin com a Patrons. I qué voleu, baixen a la terra, es passegen per Sant Vicenç de Llavaneres, Sant Vicenç els explica la seva experiència amb la jovenalla i la verema. Omplen la bota. Vi del bó, però del bó de bó. I ells, humans que son, comencen a traguejar tot caminant cap a Subirans a la capçalera de la riera dels dos Arenys... I allà , vinga aigua a bots i barrals... i vinga vi.... i els Sants cap avall. I així els teniu convertits l'un com a Sant Patró dels de Munt i l'altre com a corifeu dels de Mar. Apali! si voleu la podeu escoltar.
Fotografia: Tortura diària que pateix un arbret, a causa del pes de la Justícia. (De l'edifici dels jutjats a Arenys de Mar).
Mireu que és cas.!!! Els jutjats d'Arenys ja fa anys que funcionen amb un nou edifici. No us espanteu, res de disseny!, res de funcionalitat... un edifici aprofitant l'anterior... però serveix. Ja és molt!. Quan el varen construir, a l'arquitecte se li va acudir fer-hi una visera sense cap us visible. Potser, devia pensar, li volia donar un toc estètic que l'edifici no te!. Però ai las! Allà hi havia un pobre arbre que ja feia anys i panys que estava al lloc. Fan la visera. L'arbre destorba. I en lloc de donar-li una mort digna, morir dempeus, morir esveltament davant aquesta baluerna de l'edifici de la cosa justa... doncs no. Algun pusilànim que se la devia agafar amb paper de fumar, va pensar que l'ecologia havia de prevaldre! que l'arbre s'havia de salvar!. I Apali salvem-lo, encara que el condemnem a la tortura perenne!. Un arbre condemat per la modernitat a viure indefinidament torturat, anorreat, vinclat! Però mireu, alguns deuen pensar: però és viu!. Si però per viure vinclat, val més morir dempeus!!. Per favor, a qui correspongui: Allibereu l'arbre del pes de la justícia!!!. Apali, si aneu al jutjat d'Arenys, el veureu patir: Us prego que li reseu una jaculatòria pel seu patiment!. Amén!!
Des de Sinera, embolcallats pel mantell blanc dels tres turons. I hem anat a esguardar-los del lloc on més plaent és la muntanya: des del mar. El Montalt esponeròs dreçava la seva majestuosa petitesa empolsinada de blanc. Avui la mare muntala, quan el sol vagi a jóc, haurà de filar prim i no enfarfegar-se amb el polsim blanc que la natura ha escampat al seu llit. Les veus d'infants s'enfilaven al Puig d'en Palom i la mar en calma de la claror de Sinera, ens permetia, com infants renovellats, anar a trepitjar el nostre port per prendre la mesura necessària de la nostra pàtria encerclada de turons. I al lluny, els tres turons, que ben cofois ens han sorprès amb el seu vestit de núvia acabat d'estrenar.
Corria l'any del Senyor de 1802. A Arenys ja feia uns anys que teníem la incipient Escola de Pilots, fundada pel prohom Josep Baralt. Els de Madrid, allà on veien calers a fer, s'hi apuntaven de seguida (això, era abans eh!, ara no !). En veure que l'escola anava bé, li dupliquen els impostos... després s'hi repènsen i ... els tripliquen... l'alcalde s'enfada, arriba el carnestoltes... convoca tots els arenyencs a la plaça de la Vila, i com que era carnestoltes es disfressa de mariscal, amb espasa al cintell.... se li escalfa la boca i comença a despotricar contra Madrid, el Rei, en Godoy i tutti quanti.... d'una revolada entra al saló de plens... en surt amb el retrat del Rei... es treu l'espasa i.... ai! quin esglai!! Rei decapitat. Al cap d'uns mesos, el Rei demana de venir a passar uns dies a la Gaia Vila.... L'alcalde, amb la cua entre cames, ja es veu decapitat... el secretari també.... Però no, de cap manera..... i si voleu saber com acaba el sainet, a escoltar-ho!
Em plau molt participar a la consulta arenyenca per a que Catalunya esdevingui un estat de dret, independent. Em plau poder dir que, des de la Junta Electoral local, on participo, hem constatat el rigor en que es duu a terme la consulta. Rigor en tot el procés. Sense padró municipal, però amb rigor tècnic, jurídic i de forma. Ningú podrà dir que s'hagi fet cap tupinada, ni res semblant. I juntament amb el rigor, l'alegria de tothom en participar en la organització. Quin goig veure els joves (i no tant joves) participant en la preparació, en la organització, en la feina, no reconeguda, però imprescindible per dur a terme un acte d'aquesta importància. I sense voler negar cap mèrit a ningú, si que em permetreu esmentar a la Roser Maresma i Casellas. Quina dona!, jove eh!, però tantmateix: quina dona!. Apali, faig aquest post al migdia. No se ni quanta gent votarà, ni quin resultat hi haurà. Però fins ara, fins aquí, ja hem guanyat!
Avui dues contalles-facècies de Dom Augusto-Maria Borràs-Jalpí de Mercader de Rodríguez Infante y de Bell-lloch. Senyor de Can Gelpí. la primera: de com el Sr de Can Jalpí va accedir a pagar el rosetó o la rosassa de l'Església de Santa Maria d'Arenys de Mar, però en decidir el disseny volgué posar la seva "hidalguia" i els arenyencs, qué voleu, som massa senyors i no li varem acceptar. Resultat: no va pagar el rosetó, però avui el tenim i ben girat i bonicoi... I la segona facècia: de com el Sr de Borràs Jalpí volgué que s'apartés el carret de la plebea dona del Sant Pare... i aquesta es girà i ... d'apartar-se , res de res, si de cas, es va haver d'apartar el plebeu Borràs Jalpí. Apali, si la voleu escoltar, vosaltres mateixos...
Avui una facècia (certa del tot) del prohom arenyenc Josep Xifré. Arenyenc enriquit a la Illa de Cuba, on va fer molts calerons aprofitant la seva perspicàcia pels negocis... I tothom que anava a Cuba i acudia a cercar feina a algun "ingenio" propietat d'en Xifré, obtenia un treball. Un dia però, el seu home de confiança, va veure que tothom que demanava feina, deia que era arenyenc. Li ho comenta a n'en Xifré i aquest troba el desllorigador: Sap qui és arenyenc i qui no fent-los resar el Jo pecador. Voleu saber com? Doncs apali a escoltar la contalla:
Foto: Sant Crist clavat en Creu, amb la ferida sagnant al costat dret. (Velazquez 1632)
I dó! Sabeu quí era en Longinos?... Ep! no us atriboleu que acabareu dient que era un rellotge... doncs no... en Longinos fou el centurió que va clavar la llança al costat dret del cos de Jesucrist clavat en Creu. I sabeu d'on era? Doncs era d'Arenys de Mar,,, Que no us ho creieu? doncs escolteu la contalla d'avui i us convencereu que l'home era d'Arenys de Mar, perquè així està escrit en un llibre. I la cosa te més calat que el que pot semblar. La llança del tal Longinos va ser cercada, en plan esotèric per En Hitler... es va passar mitja vida buscant-la i la va trobar... és clar que n'hi ha més d'una. I el Parsifal d'En Wagner no és res més que la recerca del Sant Grial (en forma de llança de Longinos)..... I doncs qué voleu... En Longinos era d'Arenys, i si no us ho creieu, cliqueu la contalla i us en convencereu!
El casal d'estiu d'Arenys de Mar, l'any 2007, em va demanar si podia explicar a la mainada que assistien al Casal, algunes coses sobre la nostra Vila de Sinera. No era la primera vegada que m'enfrontava amb mainada de pocs anyets. Uns anys abans havia anat a explicar una llegenda a un collegi d'infants i enguany he anat a explicar la llegenda de Sant Jordi també a mainada.
De primer, no ho nego, acostumat a parlar davant persones adultes i per tant amb disposció a seguir el sentit irònic, sempre m'ha fet molt de respecte. Un cop posat en matèria, veureu com la mainada pregunta sense complexos, sense guions previs... pregunta allò que vol saber. I ara vosaltres, si voleu saber una mica més d'història arenyenca, si voleu saber facècies dels nostres sants patrons, si voleu copsar alguna explicació a la nostra història... si voleu saber perquè vam declarar la indepèndencia penjant la nostra senyera particular al capdamunt del campanar. I que la independència la varem aconseguir d'Arenys de Munt...... Apali, si ho voleu saber, cliqueu aquí. Ja us adverteixo que és un xic llarg.
Aquesta setmana, la gent de Radio Arenys, em va demanar que parles un xic del nostre particular indiano En Josep Xifré i Casas, però més concretament, volien saber si havia estat un traficant d’esclaus, (com molts altres de la seva època) o potser en va quedar exempt i net i polit per a la història. Si voleu escatir un xic de la vida d’aquest prohom. L’home més ric del món, a mitjans del segle XIX, podeu clicar a l'enllaç.
Ja us avenço que no va traficar amb esclaus, però....
No va fer massa malifetes, però...
Ah! i quan algú li anava al seu ingenio (fàbrica) a buscar feina, ja sabia que havia de dir que era d'Arenys. Si ho deia, havia de demostrar, tot resant el “Jo pecador”, que era de la gaia Vila...Ai! que els que no sou d'Arenys de Mar (de Mar eh!) no el resareu pas bé…. Proveu-ho sinó. El qui ho endevini, que faci un comentari.
Foto: Sant Roc, patró de Betanzos, amb el verol tendre...
De sempre que ja he comentat que Sant Roc és un sant molt venerat a tot l’estat espanyol. Uns dies de vacances ens han permés anar cercant Sants Rocs per les terres gallegues. Ja us en faré cinc cèntims més endavant. (Avanço que n'hi ha força)
Però avui us vull mostrar un Sant Roc que vol imitar Sant Zenon. Mireu, a l’església de Sant Domingo a Betanzos hi ha la imatge de sant Roc (patró de la vila). Sembla que ha recorregut varies esglésies abans d’acabar a l’altar lateral de l’església principal. I mireu que és cas… hi varem entrar sigilosament….. i en trobar el nostre Sant vaig haver de fer servir el flash car l’església era fosca com una gola de llop. La sorpresa: veure Sant Roc amb el verol de sant Zenon
FOTO: Sant Roc (imatge de la catedral d'Osca). A
totes les esglésies trobareu sempre un Sant Roc.
A Sinera de Mar celebrem, com Déu
mana, el Vot de Vila que, temps immemorials, la vila feu al Sant del gosset amb
el pa als llavis. La peste no era cosa de tenir-la oblidada.... I si no es
feia la pregaria al Sant que pertocava, tocava patir-la pels segles dels
segles....
Els nostres primigenis avantpassats varen tenir clar
que sempre es bo encomanar-se al sant que toca... i així fou com els del mar de
Sinera tenim un Sant aristicràtic
(gent de possibles- Sant Zenon) i un Sant pobret – Sant Roc que ens guaria de
la peste-... i així any rera any
celebrem, a so de cascavells, la remullada diada a colp d’almorratxa per
foragitar els mals esperits. Si us escau de ser a Arenys el dia 16 d'agost,
no us atrafegueu si una colla de macips i macipes us deixen ben remullats
d’aigua i colònia.. Restareu beneïts pels segles dels segles contra qualsevulla
malura que us desplagui. Si
us plau podeu escoltar la vida i miracles de Sant Roc.
“Gloriós
Sant Roc, germà petit de Sant Zenon, escolteu els precs de comparets, macipes, macips i
captadores, i vetlleu per que cap pesta ens faci l’estella. Que
l’alegria dels macips ens ajudi a no prendre mal i que l’aigua enllustrada
d’olor ens mostri el més plaent de la vostra particular
diada. Amén....” ...... Sant Roc!!, Sant Roc!!!!!.....
