Apali, si voleu, podeu escoltar una rondalla de com un lladregot vol trobar la manera d'eludir el pes de la justícia. Un malfactor que ha furtat el porc d'un pobre pagés, demana ajuda al jutjador del robatori i aquest, amb deixadesa de la seva honorabilitat, li explica la trampa de com pot eludir el pes inexorable de la justícia.
Només cal que hom es faci el beneït i faci veure que no copsa les raonades explicacions del pobre pagés furtat. Un pobre home que ha vist com li han robat el seu porc, la única propietat que li permetria anar fent la viu viu.
Però si l'escolteu, veureu com hom pot sortir escaldat de la propia malifeta. Doncs si voleu, trobareu el conte enllaçat aquí al dessota.
I avui, una d'en Valeri Serra Boldú. De com l'estudiant trapella és enviat, per la seva família de Massalcoreig, a fer de vailet a una masia de Lleida. I així, fent de vailet a la masia, pot anar a estudiar al seminari de Lleida. I ja el teniu fent d'estudiant estudiós... i que us creieu? , de ben segur que les profundes lliçons que li administren d'un llatí ben cofoi i xiroi, li permeten tornar al poble a retre vassallatge al rector de Sant Bartomeu, el seu tutor i manifasser per entrar al seminari. I el pobre rector queda absolutament astorat, en veure el llatí tan ben girat que ha aprés l'estudiant trapella al seminari. I si ho voleu saber, doncs ja ho sabeu: a escoltar-la !:
I aquesta setmana m'han convidat a l'Aula d'Adults de Santa Maria de Palautordera a explicar contes, rondalles i tuti quanti. M'ha plagut molt i molt. Ja m'havien convidat abans. Però enguany ha estat corprenedor: Un auditori de persones de molts indrets: de Catalunya i de més enllà. N'hi havia de diverses procedències. De primer m'ha anguniejat un xic. A l'explicar els contes, intento jugar amb la ironia de les mitges paraules, que han de ser completades per l'oïdor. Em feia un xic de por... però cà!!!!! M'abellia veure les cares rialleres davant de les meves contalles. I si voleu, ho podeu escoltar i veureu que no he pas explicat els contes amb paraules senzilles. Ho he fet com sempre... i m'han seguit bé... hem rigut conjuntament... en fi... Un goig poder anar aplegant experiències de diferents auditoris.. Apali, si voleu, podeu escoltar les contalles que duren aproximadament 55 minuts.
Foto: detall de la tomba del Cap d'Estopa a la Catedral de Girona.
Avui una llegenda històrica. L'assassinat del Cap d'Estopa (En Ramon Berenguer II) a mans del seu germà el Fratricida: En Berenguer Ramon II. Ai las! que els dos germans anaven de Barcelona a Girona, tot cobrant els delmes i primícies per tots els indrets on estenien els seus dominis. A l'arribar al Gorg Negre de la Tordera, el Fratricida, amb enganys, aparta el germà Cap d'Estopa del grup on estava i , traïdorament el mata. Dissimula l'assessinat i s'adrecen cap a la Catedral de Girona. Allí l'astor del mort delata l'assassi. Ai las que si voleu saber els detalls , heu de clicar la llegenda. Apali! Vosaltres mateixos. !!
Apali, que avui n'explicarem una de grossa. No ens deturarem a explicar qualque contalla de les nostres contrades, sinó que ens endinsarem en un tema tan científicament profund, com la creació del món. Si us heu pensat que hem de retreure el big bang, fred fred, si us penseu que ens hem de valer del nostre pare Adam i la nostra mare Eva... més freds encara. El que avui fem és explicar, com Nostramo, treu al cap a la finestra de sa casa i ho veu tot molt negre... i àpali, cap a la feina, de primer crea un estel, després el sol, després la terra... que insulsa que esdevé la terra sense la natura (pensa Nostramo) doncs vinga, a farcir-la de boscos, de rius, de valls.... . I qué són els boscos sense animalons... doncs cap a la feina, creem l'abella, la vespa, la salamandra i, fins i tot, un peix que no callava mai i al final Déu que li fa: Tu! calla... i ell obedient "ba callà" i així ja tenim el bacallà al mar i amb ell la sal.... i...., ep, si en voleu saber més, caldrà que l'escolteu!.
I avui una altra rondalla del rector de Vallfogona. O millor dit, de l'escolanet tan trempat i xiroi que tenia. De com l'escolà i la majordona es cruspeixen les perdius, que aquesta darrera, va guisar pel predicador contractat pel rector, qui havia de fer la prèdica del jorn del Sant Patró de Vallfogona. Es cruspeixen les perdius i després se les enginyen perquè el rector no se n'assabenti i com carreguen les culpes al pobre predicador, que ha de fugir, cames ajudeu-me, si no vol que lo Vicent Garcia, el Rector de Vallfogona, li escapci les orelles. Apali! Si voleu cliqueu i podreu sentir la contalla.
Avui una de molt tradicional. De com, una paraula, patrimoni del poble , pot designar un fòtil: el ruc. En un altra poble pot voler dir una altra cosa: un frare. I un altre, d'un poble de més enllà, es pot significar com un ase. Totes aquestes paraules volen significar el que diuen, però també volen dir alguna altra cosa. I avui, una contalla de com les paraules poden portar a confusions facecioses. I aquí veureu que un frare pot acabar baldat anant d'un llit a un altre, quan en realitat el que s'havia de canviar de llit era el ruc... o potser l'ase... o potser un escalfallits.... Però el que tragina la minyona és el frare... Quin embolic! Si ho voleu, saber pitgeu la contalla i veureu com el frare acaba al llit de la minyona.
I un altre any, la Cristina, la companya del meu fill, als qui estimo i admiro, m'ha demanat, també aquest any, si volia anar a explicar contalles a l'escola on fa de mestre, com també és mestre el meu fill Xavier, (us fixeu quina paraula més bonica: mestre!). L'any passat ja em va convidar. En vaig sortir impressionat. La meva manera d'explicar contes, em sembla que s'adiu més per a un auditori ja granadet. Em feia un xic de por explicar contes a mainada. Ui!! que he dit!!. Ja l'any passat em van sorprendre . I aquest any encara més. Veiéssiu quin seny a l'hora d'escoltar. Quina sabiduria a l'hora de preguntar... I quins coneixements a l'hora de reflexionar... Doncs sí, qué voleu que us digui, a mi aquests xicots i xicotes de l'escola Institució Montserrat em tenen el cor robat. i si voleu , podeu escoltar les contalles que els he explicat: Els mals negocis de Judes, el frare, el llenyataire, la construcció del pont del diable, el tresor dels tres hereus.... i .. Apali, si voleu, podeu escoltar-los clicant aquí.
Foto: Sant Jordi, del pintor Bernat Martorell.(Un gran pintor celoní del segle XV)
Idò! Ens acostem a la nostrada festa del Sant patró de Catalunya: Sant Jordi. Un sant nouvingut, adoptat per la gent de possibles i ben ajustat a la nostra terra (Jordi vol dir pagés)... i voleu dir que no som una colla de pagesos que veiem com ens fan el llit i nosaltres tant "pinxos"!!. Però avui toca explicar la llegenda amb un xic d'ironia. O no ñes irònic que el nostre Sant patró no es volgués desposar amb la princesa filleta del Rei a Montblanc. No fóra cas que l'aital princesesta fos un xic lletjota!. Doncs, apali, si voleu escoltar la contalla vosaltres mateixos!!!
I per gaudir de la llengua us enllaço una petita joia d'en Jaume Roig, també del segle XV:
EL
CAVALLER
Lo
cavaller
Jordi guerrer
cuida avançar
per defensar
del rei la filla
on era el drac
tal premi n'hac:
molt poc après
ell ne fou pres
e fort batut;
dins en Barut
fou escorxat
per mig serrat.
La setmana passada, la meva bona amiga Teresa Arrufat, arenyenca de pro, mestra vocacional, gran contista, i persona inquieta, em va convidar, juntament amb el seu espòs l'Antonio, a explicar la contalla del Drac de Vilardell a l'escola Ramona Calvet de Castellterçol. En vaig fer un post que podreu veure un xic més avall. Acabada la contalla, els alumnes de l'escola em van fer un present i jo els vaig fer una promesa: Em van regalar un llibret amb la seva llegenda més popular: La llegenda del Pla del Boix. Oimés un alumne, en va fer un esbós de la llegenda allí mateix. Els vaig prometre que l'explicaria a Radio Arenys. I com diem els advocats: Pacta sunt servanda, o sigui en català de carrer: els pactes s'han de complir, avui, amb molt de goig, l'he explicada a Radio Arenys i aquí us l'enllaço.
Foto: treball dels alumnes de l'Escola Ramona Calvet.
Els que m'aneu seguint, trobeu al bloc moltes contalles i xerrades. Quasi totes adreçades a gent gran (Aules universitaries de gent gran, contes a radio Arenys ... ) A les escoles de mainada, els tinc un gran respecte. La mainada és molt curosa amb el que dius i a mi em fa respecte vessar-la davant dels més petits i també molt espabilats. Però aquesta setmana la bona amiga Teresa Arrufat, una arenyenca que és mestre a Castellterçol, em va convidar a explicar la rondalla de Vilardell a la seva escola Ramona Calvet. Varem fer un pacte. Abans d'anar-hi li vaig enviar unes pàgines de paraules d'us no comú, que aniria introduint a la contalla. Així les podien treballar a classe i quan jo els expliqués la contalla, oimés d'anar-la seguint, podien comprendre les paraules. Tal dit tal fet... i així podia anar desgranant les paraules i frases: Obi, manescal, jorn de vila, tornajornals, galga, semaler, desori, terrabastall..... Us ben asseguro que la mainada em va emocionar. Anaven seguint, no només el curs de la llegenda, sinó també les paraules i el somriure que feien en descobrir la paraula ja sabuda en el conte. En fi. Si bé la llegenda de Vilardell ja està penjada al meu bloc, ho era en un programa de radio, per tant molt escurçada. Ah! I moltes gràcies a la Teresa i al seu marit Antoni i a tota l'escola per l'acollida que em feren! Aquí us enllaço la llegenda de Vilardell que vaig explicar a la mainada.
Avui us explico una rondalla mallorquina. El rei Alfons el Magnànim es rendeix al servilisme del Sr Pere Catlar. Un homenot ric, però ric de veres!. De tan ric, era molt llagoter, malcarat amb els seus serfs i llagoter amb el seu senyor, el Rei Alfons... Tan li burxa l'orella que, finalment el Rei, per agraïr-li els seus serveis el fa Senyor de Llucmajor (o sigui, el nomena Marqués de Llucmajor). Ai! però que no te en compte que els de Llucmajor, obeeixen al Rei, però dessota del rei ... ningú. Ja son bons ells. Per senyors ells..., que els de fora son forasters! i quan s'assabenten que els han nomenat un Marqués amb el nom de la seva vila, s'aixequen en armes contra l'intrús. I com que sempre, però sempre, sempre, la raó moral guanya pel damunt de la força... doncs aquí també, i amb quatre canyes esquerdades foragiten el Senyor de Catlar el Rei i son pare si convé. Apali, si voleu, podeu clicar aquí al dessota per escoltar la rondalla.
Imatge: Autoretrat de Francesc Gimeno (Tortosa, 1858 - Barcelona, 1927)
I avui us enllaço la contalla del "L'avi que volia anar a escola". Les nostres contalles, rondalles i llegendes, quasi sempre aporten un plus de moralització. No sempre entesa com a moral cristiana. Sinó exemplificar algun aspecte de les nostres vivències. En aquesta, veureu com les prèdiques d'un pare fan forat al fill, encara que aquesta prèdica que, de ben segur es va fer a l'edat infantil del fill, és recorda pel fill molt avnaçada la seva vida. Atèn a les explicacions paternes quan ja està a la vellesa. I davant d'una maltempsada, vol fer-li cas i vol tornar a escola. Apali, si la voleu escoltar, cliqueu aquí.
Avui una rondalla de les tradicionals i moralistes. Que els pobres entren al cel, és cosa sabuda. Son pobres, humils i bona gent. Però l'evangeli ja ho diu: Es més fàcil que un camell passi pel forat d'una agulla que un ric entri al regne dels cels. Avui, una contalla de com un pobre s'estranya que a un ric l'admetin amb gran gatzara i fanfàrria, al regne dels cels, mentre i tant a ell, pobre que és, no li fan ni cas. Ha de ser Sant Pere que li expliqui el perquè. Apali, si ho voleu saber cliqueu aquí.
Avui una de Sants. De com el rector de l'Església de Sant Patllari, es va adonar que el Sant, a la seva cofurna, no cridava als feligresos a anar a missa. I si no anaven a missa, no aportaven el delme convingut i ell, el rector, es moria de gana. Com arranjar-ho? Doncs, apali, el rector i l'escolanet s'inventen una estratègia per fer el miracle de Sant Patllari. Tan conegut a la rodalia i tan preuat, que va retornar els fidels a l'Església i, amb aquests, van tornar els delmes i les primícies perquè el rector pogués treure el ventre de pena. Si ho voleu, vosaltres mateixos, cliqueu i escolteu.
