Foto: Vinyes... un camp propici per a ser llaurat i cultivat i si convé ceps arrencats....
Avui una contalla moralista.
De com un pare, a punt de morir, reuneix els fills en el lit de mort tot dient-los-hi que a la vinya del mas, únic tros que tenia en propietat hi ha enterrat un tresor. I aquest tresor serà per aquell que el trobi. Bé, el que el trobi se'n quedarà la meitat i l'altra meitat serà a repartir pels altres dos. Tots es posen a cavar la vinya, la llauren, fan servir totes les eines... I cap el troba. Fins que un vellet, passa pel voral, els veu treballar d'aquella manera i els pregunta perque ho fan. Li ho expliquen i ell els respon que no el trobaran el tresor, com ells l'entenen, sino que el tresor el tenen davant dels ulls!!. Apali, si voleu, podeu escoltar-la i saber-ne tot l'entrellat.
Foto: Assemblea d'ases (o millor de rucs catalans: Ep! que son els rucs els catalans, no que els catalans siguin els rucs eh!! que sempre hi ha malpensats!!).
Avui una contalla de l'Amades, com moltes, un bon xic faceciosa... O de com els ases, des de temps immemorials, o des del dia que varen voler fer una assemblea davant la poca cura que tothom els tractava, a crits, a colps, a bergassades a granerades, o sigui els tractàvem com a ases complerts.. i ells es revolten, volen posar unes certes bases de com haurien de ser tractats. De l'assemble n'arriba un acord, i l'acord s'ha de traslladar al Rei.... Però mireu quina en va passar, que l'acord no va arribar al pobre rei, degut a la poca cura dels propis ases. Quan el missatger arriba a l'assemblea a donar compte als ases de com li havia anat, la resposta va ser tant i tant complexa que els ases, tots a la una van obrir la boca d'astorament i de la seva gola va sortir un crit esfereïdor.... IIIIIIIAAAAAAAAA! I des d'aquell dia, els crits dels ases, reprodueixen el crit d'astorament davant la fatal notícia que les va donar el missatger. Apali, si voleu podeu clicar aquí o al dessota.
Imatge: Molts xinxons o durillos, altrament dit doblers. O més proper: calers!!!
I avui una del Montseny! Una contalla dels encantats.... una família que viu al Gorg Negre i que te una dida, prova inequívoca que han tingut un nin i han de llogar una manyaga que alleti el seu fillet. Quan el fillet no necessita la dida, li fan un bon present: li omplen el davantal amb alguna cosa de molt profit: Amb una condició: que no sigui palatreca i no miri el que li han posat fins que hagi travessat tres vegades aigua... però , ai las! que la trapaceria humana no te límits , i abans d'hora mira el que li han posat al davant... i oh! descobreix que li han posat segó... Mala negada!! , mal profit li faci el segó que li han posat... O potser no era segó? Apali! si voleu cliqueu aquí o al dessota i podreu escoltar la contalla.
Imatge: Un dimoni que és un porc o un porc que és un dimoni......
Avui, una de l'Amades.... Lluny, ben lluny... al nostre Pirineu hi havia, fa molt de temps, tant de temps que era llavors que de la palla en feien fems..... Un pobre pagerol, aquell any, precisament aquell any, el porc els havia sortit dolent... o sigui.... sense porc. Ai las ! que l'home estava del tot esmaperdut, sabent que, sense porc, no podrien passar l'any. Sabeu que del porc se n'aprofita tot.. els peus, les galtes, la cua, els ventrells, en fi.... tot. I quan estava més preocupat, se li acosta un home ben girat, ben cofat, un home fort d'armilla!! I li fa: Mestre... si m'endevineu tres preguntes que us faré, el porc és vostre: a.- Quan hi ha, d'aquí al cel. b.- Quan hi ha, des de la flor d'aigua fins el fons del mar. I si n'endevinava aquestes, havia de respondre, c.- Quan valia el cavaller que feia una ferum de sofre i pel camal esquerra del pantaló hi eixia una cua fastigosa... Si! Era el dimoni. I sabeu què? El pagerol endevina les respostes de les tres preguntes. Apali, si voleu saber com acaba, cliqueu aquí o bé al dessota!
Foto: l'ermita del Puig (foto cedida per en Toni Cucarella)
Avui em plau molt poder explicar aquesta contalla de les terres de Xàtiva. Mireu com va anar: Vaig veure al bloc d'en Toni Cucarella que avui presentava la contalla "un pam de Déu" arranjada per ell mateix. En Toni Cucarella és un gran escriptor, domina el llenguatge com poques vegades ho he vist, t'endinses en la seva prosa sense massa enfarfagaments, tot i que és una prosa molt rica i de paraules precises i amb un dring agradívol. I en veure que presentaven la rondalla li vaig demanar si me la podia fer conèixer. Depresset, rebo un correu en el que m'acompanya la contalla.... Perfecte, curta com han de ser les rondalles, però precisa i polida com un bri d'or. I tal dit tal fet, avui a Radio Arenys, l'he explicada. Procurant barrejar la rica prosa d'en Toni, amb les nostrades paraules. Apali, si voleu, escolteu aquesta rondalla d'unes ermitanes que, de tant enemistades, Déu deixa caure la seva mà i les descomparteix pels segles dels segles....
Foto: Radio Arenys, on cada dimecres, de bona hora, explico la contalla setmanal.
I avui us poso una foto de les dependències de Radio Arenys, on cada dimecres, de cada dimecres, a les hores primerenques, explico la contalla consuetudinària. Fa de molt bon anar a radio Arenys. Bon dia, en Joan emmurriat, sempre et torna el bon dia. Mira que és bon noi, però la rialla no va ser el millor regal que li va fer la naturalesa, però la bonhomia si que li va regalar, i l'Olga, atenta com sempre, fem petar la xerrada per mentre i tant arriben els qui ens han d'obrir els micros i connectar la gravadora... I tots, el director, en Josep Maria Cano, i l'Elena ... i tots de qui sempre m'he sentit molt ben acollit... I avui us enllaço una contalla de "preufetaires" o sigui que va a segar a preu fet i que no te ni un caleró... manera, fer tractes amb un Sant per tal que, jugant, jugant ...... li pugui esquilar la soldada.... I si voleu, podeu clicar aquí o al dessota per escoltar la contalla del Pla d' Urgell.
Foto: Portada del llibre de contes d'En Ferrran de Pol "Entre tots ho farem tot".
I avui permeteu-me que us expliqui una petita joia. En Lluís Ferran de Pol, tothom sap, que era un gran contista. Però els seus contes han restat mig amagats davant la seva potent literatura. Jo recordo, des de molt jove, quan vaig entrar a Vida Parroquial, la revista d'Arenys de Mar, en Lluís tenia una secció fixa: " El racó de la mainada": Una joia. A cada número, en Lluís espigolava contes d'altri, rondalles, embarbussaments, rodolins.... em definitiva una pàgina èpica per a la mainada que algun dia haurem de recuperar. Però ell tenia una dèria: explicar contalles per a tots, els adults i infants (el centaure i el cavaller, Abans de l'Alba i d'altres..) Però potser el més desconegut és aquest "Entre tots ho farem tot" i dins del mateix hi ha aquesta contalla màgica sobre el pessebre vivent: un pessebre vivent fet al Mareny, la seva terra, on el gos es un xai, el bou és un petit vedellet, i el nen Jesús és el cosinet...... I ja teniu el pessebre vivent la nit de nadal... Apali! si voleu, podeu escoltar-lo clicant aquí o al dessota. En definitiva, amb ell us desitjo UN BON NADAL I FELIÇ ANY NOU!!!
Imatge: Un raig de sol es filtra a l'habitació....
Una contalla amb un cert regust agre. De com, es pot descobrir, sense massa treball, quan hom ha actuat malament, en front dels altres i en front de la seva pròpia consciència. Estem tranquils davant dels fets que sabem que, mai dels mais, poden saber els altres. Son nostres, dins la nostra maldat, els guardem en el lloc més pregon de la nostra ànima... Però ai las! que un petit fet, sense cap importància, sense que n'hi donem ni poca ni molta, d'importància, ens fa cometre l'error de comentar a altri el nostre secret més ben guardat. I ai! la consciència és el nostre millor aliat. Quan anem a dormir hem de practicar l'exercici del mirall... quan ens rentem les dents, preguntem-li a qui tenim al davant, al mirall, si som qui volem ser, qui pensem ser i qui volem semblar que volem ser.... I si no ho fem així, un lleuger raig de sol... simple, senzill.... ens descobreix la nostra maldat enfront de nosaltres i dels altres. Apali, si voleu escoltar la contalla, cliqueu aquí o a l'enllaç de sota...
Avui, una d'ànimes en pena: Què li passa a un capellà quan diu la darrera missa sense el preceptiu escolanet. Si ja se que avui això sorprèn, però en aquell temps, en que de la palla en feien fems, passàven aquestes coses i moltes més... Un pobre capellanet es troba sense escolà per ajudar missa. Valora si és millor suspendre la missa o bé dir la missa sense escolà. Ell escull dir la missa sense l'escolanet. Però, fillets de Déu, acabada la missa, el criden des del cel, i el pobre capellanet mor de cop, d'un mal fat del destí. I ja la tenim armada... Al cel, tot i que tenia una fulla de serveis impecable, no el deixen entrar perquè no ha tingut escolanet a la darrera missa. Penitència: Baixar a la terra i dir una missa amb escolà. Problema: Si va al seu poble, ningú el voldrà ajudar car saben que és mort i s'esglaiaran en veure'l I si va a un altre indret no en voldran saber res. Manera: Vagarejar de nits per la seva església fins que..... Si voleu saber com acaba, cliqueu aquí o al dessota.
Dibuix: Una favera dibuixada per Sheila Garcia alumna del CP Santa Maria del Mar.
Avui una contalla de l'Amades, que ja vaig explicar fa temps, però qse m'ha ocorregut de tornar-la a explicar, perqui vulgui comprovar com una mateixa contalla es pot explicar de maneres diferents. Si voleu, cliqueu aquí per escoltar l'antiga. L'he tornada a explicar d'una altra manera.
De com el cel premia els bons i blasma els dolents.... Ai! si un dia perdeu la bona manera de viure amb els veïns i amics. Ai si us agraden massa les coses d'altri... Vindrà un xarop de bastó... O el que és el mateix: Nostre Senyor te un bastó que pica i no fa remor.
Avui una contalla del Pallars.... De quan al món hi havia unes sequeres importants. Tan importants que ni traient el Sant Cristo Gros de les esglésies s'aconseguia que caigués una sola gota d'aigua. Però vet-ho-aquí que els del poble d'Ancs troben una petita estatueta de Santa Cecilia. Davant d'una sequera important els d'Ancs demanen permís al pare Abat de Gerri que els deixi treure Santa Cecília per a congriar la pluja. El pare Abat que els fa: - Home si ni amb el Sant Cristo Gros fem ploure, com voleu que aquesta petita estatueta de Santa Cecília aconsegueixi la pluja!! Doncs sí, Santa Cecilia va fer que plogués a bots i a barrals. Petita, però potent!! Ella sola va aconseguir la pluja. Apali, si voleu cliqueu aquí , o al dessota i podeu escoltar la contalla.
Foto: Podria ser en Brillon. Ai! avui, la contalla no és explicada sinó que avui hem d'escoltar en Brillon fent un monóleg que ens il.lustra de la seva vida, com a gos del Molí Vell de Gualba, seguint el seu amo En Joan. En Joan, un propietari rural que només fa que treballar, sempre mirant el solc, la fanga, el xapo, el tràmec... en fi , només treballar i ha perdut el gust de gaudir. De cop li diagnostiquen fatigus cronicus.... i a partir d'aquí fa el canvi, que es seguit de prop pel gos Brillon I aquest, ens va explicant el canvi d'en Joan fins que queda gravada la seva cara a la paret del Salt de Gualba. Un conte molt bonic de Joan Barat, del llibre Això va passar a Gualba. Avui introbable.
Em permetreu que dediqui la contalla a la meva bona amiga Àngels, de Sant Celoni i que avui viu a Gualba, amb qui comparteixo l'estima a aquest poble. Si ho voleu escoltar, cliqueu aquí , o al dessota.
I abans, d'abans, d'abans, el Pedraforca, era el Pedra i gràcies.... No hi havia la forca.... Al cimbell del Pedra hi havia un castell on vivia un senyor d'alló més bó... servia, com Déu mana, als seus serfs., feia justícia justa (mireu que sóna bé, eh!!) En definitiva tenia cura del seu territori i dels seus súbdits.... Però això, que com veieu, anava bé, va acabar del tot quan un personatge, amb una certa ferum de sofre, fa apareixer i va capgirar el cervell del pobre senyor. I tanta va ser la malvestat que va fer el pobre senyor-titella (en mans del dimoni, ja ho deveu haver endevinat) . I en aquesta situació, el poble cerca qui l'ajudi... i a tomballons fan que els fats divins malmetin el senyor, el castell i el dimoni... i quan desapareix la pols, el poble contempla astorat, que allà on hi havia una muntanya a dues aigües , va aparèixer la tartera, feta de les pedres del castell en ensulsiada. Apali, si voleu conèixer la contalla, cliqueu aquí o al dessota.
Avui una contalla de les valls del Pirineu: Un ferrer corpulent, orc, taujà, malparlat, renegaire.... en fi, una floreta que fa anar de corcoll tots els seus veïns, que, mireu quina desgràcia! han d'anar a raure a la ferreria més sovint del que voldrien... però és clar, el ferrer esmola les eines, ferra els matxos, arranja les aixades i arranja els atuells de tot tipus. Fa tanta por, que fins i tot , les mules, quan les porten a ferrar, no gosen ni respirar no fóra cas que el ferrer les esbronqués. I en aquestes que arriba un pidolaire que li demana una ajuda per a poder continuar el camí . El pidolaire va descalç i el ferrer, tocacampanes que és, li tira una ferradura roenta als peus tot dient-li que es calci i que se'n vagi a pasturar amb els bous i els xais. Reïra!! El pidolaire no era d'altre que Nostramo que el condemna, pels temps dels temps, a ser un ós que pot enfilar-se als arbres menys l'arç i l'avet. Si voleu escoltar la contalla, cliqueu aquí o al dessota.
Foto: Record penjat a la casa on va ocórrer el miracle de Sant Vicent Ferrer a València.
Avui una llegenda de Sant Vicent Ferrer, un dels patrons de València i conegut pels seus miracles. El del mocadoret és dels més coneguts i entranyables. Es un miracle que comença al mercat central de València i acaba al carrer de la Tapineria, a l'indret on avui es diu la plaça del Mocadoret. De com el Sant fa veure a una colla de valencians descreguts, que a València hi havia gent pobra, molt pobra.... i la manera de fer-los-ho veure va ser a través del mocadoret que els ensenya el camí. Tants miracles va fer el Sant Vicent Ferrer que fins i tot el bisbe li va haver de cridar l'atenció de tants miracles com feia i li va prohibir que en fes cap més... però ai las! que l'endemà, el Sant va veure com un pobre home enfilat a una bastida, li cau la bastida i està a punt d'espetegar al terra. Però ell tenia prohibit fer miracles, per tant pren una decissió agosarada: fa mig miracle: el deixa suspés a l'aire sense que acabi d'arribar a terra... i seguidament va a demanar permís al Sr Bisbe que li deixi acabar el miracle , sinó el pobre desgraciat hauria acabat suspès pels segles dels segles... Es obvi que el Bisbe l'autoritza i el Sant acaba el miracle fent-lo arribar al terra sa i estalvi. Si ho voleu, podeu escoltar la contalla del mocadoret, clicant aquí o al dessota.
