A LA RECERCA DE LA LLUM A REDÓS DEL ROC PERER I LA FORCA ENGOLIDA PER UN FAIG

Imatge: A l’entorn de la Forca engolida per un faig.

I ahir, en bona companyia,  hem anat a la recerca de petits detalls de la muntanya del senyal. La dita era anar al Roc Perer. Si no hi heu estat mai, cal que un dia hi feu tat. Es talment com endiumenjar-vos i anar a prendre seient a un dels “palcos” del liceu Montsenyenc . A mig aire del Turó de l’Home, el Roc Perer , humil i prudent, treu un xic el nas, per assenyalar-te que has arribat a un balcó damunt la vall de Santa Fe. El pantà al fons de la imatge que se’ mostra al davant , l’esquei de Morou i els empedrats. L’hotel, entotsolat al mig de la vall. al lluny el mar i a l’entorn, la verdor dels arbres que , no en dubteu, ja es preparen per la tardor.

I de tornada anar a veure la forca que senyala el pas del temps . Engolida per un faig, va fent el seu lent camí de cruspir-se la forca que, un dia, va ser abandonada pel darrer estadant de Cal Trompo.

Apali, i si voleu , podeu clicar aquí i veure alguns retrats.

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Deixa un comentari