SERRALLONGA

DE SINERA ESTANT.....

MISSA I UNA MICA DE SERMÓ

vallfogona altar

Imatge: Altar de l’església de Santa Maria de Vallfogona de Riucorb.

Si us plau, podeu entrar, llegir i escoltar de com va anar la primera missa del rector de Vallfogona a la seva parròquia….. o millor dit, la primera missa no dita pel rector de  Vallfogona….

En fi, una lligamanega, però ja veureu que no és cap embolic.

Va passar que el pobre Vicent Garcia va ser nomenat Rector de Vallfogona i no va poder acudir a la primera missa…. tenia altres quefers… i li diu a un seu amic, no capellà, que el substituís en la primera missa. Podeu comprendre l’esglai del menjacapellans escollit, ell, que no en sabia un borrall de com anava la missa, ni les coses religioses.

Res, li fa el rector, tu te’n va a Vallfogona, vas a la sagristia, l’escolanet t’ajudarà a vestir-te…. Surts a l’altar i mirant al poble obres els braços i dius ben fort: – MISSA!!!

 -I res més, li pregunta l’amic.

 Tal dit, tal fet…. el diumenge fa el que li han dit…..

Podeu comprendre que el dilluns,  el bisbe ja en tenia noticia, i dues velletes trapasserotes se’n va a veure-l i li fan: .

Sr Bisbe: que el mossèn ha sortit i només ha dit missa…

Oh.- i que voleu que faci?:  dir missa, que és el que li toca…

No eminència,  ha dit missa i prou….

-I es clar…. . Home,  una mica de sermó tampoc hagués estat mal…. 

I les pobres velletes se’n va cap a Vallfogona i ho comenten. I s’escau que el pobre Vicent Garcia se n’assabenta, però tampoc hi va poder anar el segon diumenge… i es posa en contacte amb el seu amic menjacapellans, i li fa. 

– Escolta, que ho vas fer molt bé…. però hi has de tornar… 

– Que no, que li fa l’amic… 

Sí home sí, encara que ara has de sortir dir: MISSA I UNA MICA DE SERMÓ …. 

I tal dit, tal fet. 

I surt i diu : MISSA I UNA MICA DE SERMÓ.- 

I ja teniu  les velletes que tornen a veure el bisbe i li diuen que ara ha dit missa i una mica de sermó! 

I el bisbe se les mira i els fa… 

Ja sou rarets eh! a Vallfogona, i què mes voleu que faci,  que canti les absoltes!!!!! 

Apali, si voleu escoltar la contalla, podeu clicar aquí. 

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

LES PERDIUS DEL RECTOR DE VALLFOGONA

2016-05-11 18.23.08

IMATGE: El rector de Vallfogona al seu setial del frontispici de l’església a Vallfogona de Riucorb

I avui una del rector de Vallfogona.

De com l’escolanet, a manca de majordona, fa el dinar pel rector i pel rector d’una parròquia dels voltants…….

I mentre i tant les perdius van fent el seu xup xup a la cassola, per tastar si estaven bé de sal (només per tastar, eh!) pessiga una aleta…..mmmmmmm que bona…..

I torna a giravoltar  les perdius, i per si de cas, tornem a tastar la menja….. mmmmmmmm boníssima…. i així, ara una pessigadeta, ara una altra, es queda sense una de les perdius….

Quan se n’adona del desficaci  ja està el mal fet…. com li explica al rector  i al seu amic que només hi ha una perdiu….

I s’inventa la facècia….. , se’n va directe al rector veí i li fa que el de Vallfogona, quan va a menjar les perdius , es posa a cridar , li queda la cara com un pigot i esmola l’eina de menjar… i això es el signe inequívoc que el rector està a punt de tallar les dues orelles del primer que te al costat….

I sí…. tal dit tal fet……..

Quan van arribar les perdius, el de Vallfogona fa el que l’escolanet ha informat al rector veí….. 

I la por de perdre les orelles, el fa aixecar-se corrents i cames ajudeu-me…..

L’escolanet a soles amb el rector de Vallfogona li diu: Jo se perquè se’n va….

Ah, sí- li contesta el rector.

Doncs queda clar, se’n va perquè li ha birlat les dues perdius….

I veient-se perdut el rector surt de la finestra i li crida al veí que s’escapa….. Deixeu-me’n almenys unaaaaa……

Ni una ni cap, li respon el veí… posant-se les mans a les orelles per a vigilar que no li prenguin.

Es clar que l’escolanet es un engalipaire.

Un rector parla de perdius i l’altre d’orelles……

Resultat…. l’escolanet s’acaba cruspint les dues perdius…. i aquí pau i després gloria…. i laus Deo…..

Si voleu escoltar la contalla, cliqueu aquí.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

VEREMADORS

verema

Vendimia. Pintura de Jose Vela Zanetti.

Avui una de veremadors…. per a més senyes, segarrencs….

Que quan acaben de la verema a la seva contrada , van anant pels encontorns fins que troben altres vinyes per a veremar…..de vegades s’han d’allunyar de les seves contrades….

I vet-ho-ací que una vegada es trobaren davant del mateix pont del diable de Martorell…… la gana no els deixava descansar, era tanta, que qualsevulla menja els hauria anat bé…

A entrada de fosc, en el pont del diable de Martorell, un crida….. un formatge…. o sigui, la lluna plena reflectida dins del riu…. i s’empesquen que fent una mena de castell a l’inrevés el veremador més gran i potent es despenja pel pont i darrera d’ells hi van els altres fins que el més petit arribi al riu i pugui abastar el formatge gros que els està esperant dins de l’aigua…..

I sí….. ja us ho podeu imaginar com acaba…. però si escolteu la contalla, veureu la importància d’un carreter i el seu fuet per acabar d’arrodonir la facècia !

Si voleu, la podeu escoltar clicant aquí.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

EL FERRER ESPAVILAT

ferrer

Una de l’Amades:

Nostramo, pren a Sant Pere del bracet i es traslladen  per veure com tenen el seu ramat….. a la terra…….

I passant per un llogarret de muntanya, ningú els dóna posada, fins que, a casa del ferrer, deixen que passin la nit en un jas de la ferrereria..

Nostramo agraït li dona un sarronet, amb el que es pot fer ric, molt ric…. o pot fer molts amics, molts amics……

El ferreret de primer es fa molt ric….però arriba a temps a refer la seva conducta i , abans de morir ho vol arranjar, però no pot fer net fins que es troba a la porta del cel….

I allí entre Sant Iu i Sant Pere, fan mans i mànigues per tal que pugui entrar al cel….

O és el ferrer, que espavil.lat, se les engipona per entrar d’esquitllentes a la casa de Nostramo….?

Si voleu, cliqueu aquí per escoltar la contalla….

Publicat dins de General | Deixa un comentari

ESCOLA INSTITUCIÓ MONTSERRAT – ÀUDIO

escola

Imatge: Escola Institució Montserrat.

Si voleu, podeu llegir l’apunt que vaig fer sobre el dia de Sant Jordi , explicant contalles a l’Escola Institució Montserrat.

Vaig prometre que penjaria l’àudio….

Aquí teniu els contes i un petit col.loqui posterior.

De veritat que vaig gaudir molt amb la companyia de nenes, nens i el professorat…. Magnífics!!!!!

EL REI, EL JOGLAR I EL TERRISSAIRE

terrissaire

Imatge: Terrissaire sirgant!

Avui una del Rei en Jaume:

Mireu que a Palau Reial, a l’entorn dels carrers Les trompetes del Rei en Jaume, carrer Jaume I, hi havia , fa ja molts anys, que hi havia el palau del Rei i a l’entorn hi havia botiguetes , menestrals i altres feines que ajudaven a fer la vida més fàcil.

Entr ells hi havia el terrissaire, un home corpulent, bon feiner i cantaire (cantava com un ruixadora!)

I a Palau hi havia un joglar que composava cançons, ben agençades, harmonioses…. en fi, petites joies de les que estava cofoi………

I un dia en fa una , que li va semblar la més bella…..

I el terrissaire, a l’escoltar-la, la va anar cantant , però a la seva manera….. Quines canturies tant desafinades, quins esgarips que sortien de la seva gola….

I el Joglar en sentir aquell desgavell, va al taller del menestral i , …. li trinxa tot…. li trenca tota la feina d’una setmana.

i el terrissaire va a demanar ajut al rei en Jaume…..

I òbviament, aquest bon Rei, li resol….

Si voleu,podeu escoltar la contalla clicant aquí.

Publicat dins de General | Deixa un comentari