SERRALLONGA

Crec que és una bona proposta, jo diria molt acurada, molt trencadora, i molt respectuosa….
De veritat…. Si voleu veure un molt bon espectacle, entreu i goiteu-lo!!!!
I com sempre, els de Radio Arenys els van filmar…
I ara, si voleu, podeu veure’ls aquí:

La primera part..

I la segona la col.locaré més endavant …. 

Algú, ja fa un temps,  va fer un escrit a l’Agenda d’Arenys (juliol de 2012 pagina 6), en el que, entre altres coses deia:

-el campanar (d’Arenys) hauria de callar per sempre, sols tocar en dates senyalades)- 

Potser és bo saber la història de les nostres campanes, que s’inicia a la antiga Església parroquial de 1575, on ja hi trobem campanes. Després,  en construïr-se la nova església i a l’any 1603 l’italià mestre Carmini va construir una nova campana…. 
Des de sempre hem tingut campanes…. 
I des de sempre hem estat ben informats. 
Podríem dir que les campanes han estat els nostres primers “periodistes” de les comunitats. Ens avisaven, tant de les invasions forànees (que els ho preguntin a Sant Pol, on l’expressió Sant Pol quina hora és, ha de passar a ser un crit revolucionari contra l’invasor…)
I ens avisaven, de les morts, dels naixements, tocaven a somatent, i fins a i tot,  en determinats indrets, ens anunciaven que aquell dia arribava la carn o el peix al mercat…. 
I mireu, ara, hi ha algú que  vol, de cop, fer callar la nostra història…. 
No se copsar la tolerancia de la petició. Però per a la informació del peticionant, pot llegir quines son les nostres campanes. (per desgràcia les antigues es van fer fonedisses en una maltempsada…..
No creiem que la bonhomia (que de ben segur deu tenir l’autor de la condemna de les nostres campanes) vulgui una altra maltempsada que ens furti la història, oi que no?. 

I podeu saber un xic més de les nostres campanes, us adjunto unes fotografies que us poden agradar. 

Si voleu, cliqueu aquí i veureu les campanes d’Arenys , els seus noms i els seus padrins .

I si voleu fer una passejada pel nostre campanar, cliqueu aquí 

Apali, si ho voleu i us plau, cliqueu al dessota per fer una passejada prou agradívola: Des de Gualba a Santa Fe. 

Passarem a tocar les creus que comuneixen el gorg de les tempestes de trons, llamps i bruixes….
Passarem per devora el darrer polvorí republicà de la guerra del 36: (llegiu el RAC).
Sense cansar-nos passarem per la central de baix i la central de dalt…. nogensmenys la Riera de Gualba ha deixat de fer la seva funció d’escorrentia d’aigues avall, per passar a ser la fàbrica de corrent elèctrica….
Caminarem amb  la plaent calidesa de sentir el sol a les nostres espatlles…. I passarem , sense fer cap fressa, per la vora de la cova de la penitenta…..
Apali, cliqueu si us abelleix:  
 

I m’hi van permetre treure el nas…. Cap al final explico les àguiles bicéfeles que tenim als panys de moltes portes arenyenques….
Un signe austracista que, en plena guerra, els nostres avantpassats van p¡enjar als portals en forma de picaportes o salva panys que mostraven la nostra predilecció pel símbol austracista (els nostres).
Però, per raons de temps,  no va poder sortir l’acabament de la meva explicació.
En alguns panys (també el que surt al vídeo que correspon a la porta del museu Frederic Marés del Carrer de l’Església), de cap per avall hi van penjar la flor de lis (el símbol borbó (o sigui, aquest, penjat mirant a terra….. I aquí cal puntualitzar….. la flor de lis és el símbol borbónic, que com sabeu,  era la casa real francesa…. o sigui que en francés la flor de lis en deien la belle fleur….. però els austracistes,  majoritariament format per l’exercit anglés, i aquest la van batejar com la Beuty fleur….
.- O sigui, com aquell qui diu “botifler” ….
Oi que us sona….
Doncs ja sabeu d’on surt la paraula botifler….. del símbol borbónic….
Quines coses eh! ….

Temps era temps, quan de la palla en feien fems…. no hi havia calefactors,  ni escalfor natural, ni artificial , ni cap altre mena….només el foc…..la brasa, o la cendra….
I és clar… quan hom deixava el menjador i havia d’anar al llit,  es trobava que el camí es feia llarg, feixuc…. i gelat…. i no diem la fredor que hom sentia quan s’enllitava…. quina glacera….

I per tal d’apaivagar una mica el fred, calia tenir un escalfallits a punt, per tal que, uns moments abans d’anar a dormir , es passés  l’escalfallits pels llençols i el deixes una estoneta dins del llit (un atuell que veieu a la imatge i a dins s’hi posaven brases i així s’escalfava el llit)…
Es clar que en alguns llocs en deien escalfallits…..  a d’altres se’n deia escalfapanxes, a d’altres s’en deia el ruc i a d’altres el frare….
I si escolteu veureu el destret en que una pobre minyona posa a un frare dels de veritat…
Si voleu escoltar-la, cliqueu aquí o al dessota….  

Tornem-hi amb una contalla de l’Alt Urgell.

A Gavarra, amb una església presidida per Sant Serni, el menjar escasseja….. El pobre capellà…. perdoneu, volia dir, el pobre Sant Serni, veu com la teca no arriba i els feligresos no porten ni els delmes ni les primícies a l’església, com és de consuetud, per tal que el Sant (llegiu el capellà) pugui menjar mitjanament bé….
I davant d’aquest desficaci, el capellà predica que al Sant li està pujant la mosca al nas i algun dia fugirà de Gavarra…. no fos cas que es morís de gana….
I tal dit, tal fet…. un dia el Sant desapareix…..
Però el troben…. i des d’aquell dia, va tenir tota la teca que li feia falta al Sant, al capellà i a la majordona….. I des d’aquell dia …. mai ha faltat la teca a Sant Serni de Gavarra….
Si voleu escoltar-la , cliqueu aquí o al dessota…. 

Arrel de la meva participació a un reportatge (excel.lent) fet per Radio Arenys per a l’any del tricentenari a Arenys de Mar, en el que vaig explicar, molt breument, el goig que fan les àguiles bicéfeles (escut de la casa d’Austria – els nostres) que llueixen als portals d’Arenys . I en alguns, de cap per avall hi ha l’escut de la casa de Borbó (la flor de lis) o el que és el mateix: la belle fleur (en francés). O la beauty fleur, (barreja de francés i anglés)…. d’on ve indefectiblement la paraula botifler…….
Doncs després d’aquesta participació, em van demanar fer una participació al programa Paratges i personatges” de la Xarxa. Per qui el vulgui escoltar…. us l’enllaço. 

I avui una de pintoresca…. potser la paraula no és pintoresca, però què voleu?.

Un capellà, freturós de vendre als feligresos un tros de cel, no te cap altra pensada que engalipar alguns feligresos que, comprant un bancal del cel, quan arribin davant de Sant Pere tenen l’entrada al cel assegurada!!
I la pobra Marieta pica…. i pica de quina manera, en compra un per ella i un pel seu marit…. un galifardeu poc amic dels capellans i poc amic de les componendes….
I quan arriba a casa. la Marieta li confessa que ha fet una inversió. Una inversió de futur…. de tant futur que anirà bé quan arribin al cel…. I el galifardeu que inquireix qui ha estat el camàndula que l’ha engalipat….
Quan veu que és el Mossén qui ha ordit la trama …. i que la broma li ha costat a la Marieta 60 durus…..
Ja la tenim armada

I si voleu, podeu entrar i escoltar…. ja veureu com acaba….. Cliqueu  aquí o al dessota…
 

I com cada setmana, vaig fent una col.laboració a Via Verda, el programa de Josep Mª Cano a la Xarxa. Bon programa …. I em plau anar explicant sensacions de muntanya.
Fer una descripció, espigolada de replecs de vida, a les passejades per la muntanya…..
I aquí us enllaço una sortida que varem fer el setembre de 2004 al Tagamanent.
Vaig veure que s’organitzava una sortida d’homenatge a Jordi Pujol. El Jordi Pujol muntanyenc….
Es sortia a les 8 d’Aiguafreda…
Varem esser puntuals, pensant que sortint d’allí a bona hora, ja trobaríem a Jordi Pujol al cim…
Doncs no!
Va aparèixer mentre i tant al campanar tocaven les vuit…. I vinga, seguint-lo cap amunt, amunt….
Com camina!
I en vàrem aprendre molt…. Passarem per davant de Cal Agustí, on el president, quan era un marrec i de la ma del seu oncle, va copsar l’ensulsiada en que es trobava el país…. només veient Cal Agustí, llavors tan malmés ara ben agençat….