GRÀCIES PETE SEEGER……
Tota la família, els quatre…. dos plançons que tot just tenien 12 i 9 anys, varem treure les entrades amb molta antel.lació… per això hi varem poder entrar… Palau Sant Jordi, trenta anys de “Al vent”
Raimon que surt a l’escenari i que canta al vent , i la gent cridant …. havien arribat tard i volien sentir tot el recital, volien viure tot el moment històric…. I a fe que va ser un moment històric….. l’escenari vessava lluita, joia, amor, comunió…. i Raimon que ens encetava el recital, amagat com un més amb els músics de la Lira, la banda en la que havia tocat de jovenet, i anaven desgranant passatges de la nostra història…. que, mireu per on, ja l’anàvem traspassant als nostres fills….
I el Pete Seeger, que ens engrescava a tots cantant amb el el seu net… i nosaltres cantavem Where Have all the flower one….
Què s’ha fet d’aquelles flors?,
Què s’ha fet d’aquelles flors?
fa tant de temps?
Què s’ha fet d’aquelles flors?
Les noies n’han fet un pom.
Com és que no aprenen mai?,
Com és que mai n’aprendran…
La traducció, crec que d’en Xesco Boix, ens servia per acompanyar aquell home, ja entrat en anys,però amb un esperit de revolta i de joia…..
I després en Paco Ibañez que “galopava” fins a “enterrar-los en el mar” que bramava, millor, escopia contra els maldestres polítics encerclats de la gent i que, pobres polítics, no se n’adonaven que allò anava contra ells, i que ells anaven intentant cantar una tonada que no copsaven i que els era cantada per tots en contra d’ells …. Bé, com ara, que, alguns, pobres, no copsen res….
I va ser una festa …
I varem xalar de valent .
I a batzegades la vida ens regalava, a mans plenes, tot de de records pel futur….
Records que, avui, a l’entorn d’una taula hem recordat aquells instants que, sense potser saber-ho, ens nodrien de coratge pel futur, o sigui, per avui…. i també, ens regalaven els records justos per tal que no perdem el bagatge pel demà…
Gràcies Pete Seeger….. gràcies Raimon ….
