SERRALLONGA

I avui permeteu-me que hagi escollit una contalla d’esperit cristià.
De com el rei Herodes va voler degollar tots els nounats per acabar amb la vida de Jesús.
Sant Josep i la Mare de Déu fugen de les urpes del Rei assassí. I així caminant, caminant, arriben a devora d’un camp on hi ha un pagés que sembra sègol, o blat. La Mare de Déu li diu que vagi a casa seva a buscar la dalla, que ja podrà segar el blat…
El pobre pagés li respon…. Ai manyaga, que no saps que el blat ha de germinar i crèixer….
Tot amb tot, el pagès és obedient, va a cercar la dalla i quan arriba,  el blat ja ha crescut d’alló més. Sega la mesura d’una garbera i així, la Sagrada família s’amaga…. quan arriben els esbirros del Rei pregunten al pagés si ha vist passar uns adults amb un infant.
Ell,  que no menteix: 
– els vaig veure quan sembrava…..
I els pobres soldats marxen, amb la cua entre cames.
El pagés remuga:
– Ai manyacs, que en sou d’innocents….
En Martí, quan volia exposar els seus assenyats consells sempre començava:
Ai manyac!
En record del gran amic… avui , la contalla va per ell.
Si la voleu escoltar, cliqueu aquí.

Unes píndoles:

a.- Em fan saber que enguany, al sorteig per a les meses,  s’hi inclouen els majors de 65 anys fins 70 anys… res a dir… però ah! només pel fet de tenir més de 65 anys, si presentes excusa, te l’han d’estimar. Home, no cal ser gaire intel.ligent que hi haurà molta gent que farà l’al.legació, objectiva, de tenir més edat que la que pertoca… Voleu dir que cal aquesta bestiesa………
b.- Els joves no seran mai presidents de taula. Sempre en serem els granadets: Vegeu-ho… fa ja uns anys que van refer el cens… des de llavors, ni tocar-lo… i és clar, si teniu uns fills que ara tenen dos títols universitaris, que acaben el doctorat, que fan una segona carrera…. doncs res… al padró encara hi consten com a titulars d’estudis primaris. (?). I no em digueu que no es va comunicar a l’administració que ja havien fet estudis superiors… es va comunicar…. dir…. i va ser arxivat immediatament i apali, a mirar cap un altra costat. Només havíeu de passar per les taules i totes……… totes, presidides per persones en edats ja respectables……
 Ah! però si un pobre passerell/a ha canviat d’empadronament en aquests darreres anys, aquests si que hi son…. per “burrus”,  per empadronar-se de nou: a aquests si quel demanen  els estudis actuals…. però els altres, els que no han canviat de lloc de residència, sempre tindran estudis primaris (com a molt eh!!) … doncs apali!! a les cavernes dels estudis primaris… i mai seran presidents (potser quan tindran l’edat de reina d’Anglaterra, llavors, potser si …….)
c.- Un cop a la taula us n’adoneu que us  fan males passades a tots i  tothom…els pobres vocals a estudiar corrents uns llibrets amb instruccions més obscures que les d’una  rentadora… que ja és dir…. Una informació somera per posar-te a treballar…. en fi, no ens enfadem i anem per feina… Tot a punt… i a omplir formularis, qüestionaris. certificats, actas …. en fi, que  et fan signar falsedats. “A Arenys de Mar, essent les 8 del matí” …. Home, si quan omples el formulari son dos quarts de nou……. En fi… tant li fa…..
Però no et descuidis, durant el dia ves omplint formularis, però no hi posis els vots… és clar, si encara no els sabem…. Tot a punt, però no pots preparar les incidències que vindran… és obvi que no som endevins… I apali a preparar el que es pot i el que no … a esperar….. I quan ja vas veient que s’acaba, i veus que hi ha incidències, no les facis gaire llargues, perquè les hauràs d’escriure tres o quatre vegades (aixó si no t’equivoques… ) No ho pots fer en una sola, la calca només en fa quatre copies, però és clar , en necessites (3)  : una per cada sobre per a la Junta…. Una per cada partit que te la demana (7), (1)  per l’administració…. (1)  per a penjar-la a la porta del l col.legi…. I si cada llibret te quatre copies i en necessites pel cap baix 12, ja et pots passar el dia fent caligrafia… I és clar, si a una li has posat “hem tingut una incidència” i a l’altra hi poses “hi ha hagut una incidència” això és una falsedat en document públic,  car les actas deixen de ser iguals… sort que els pobres presidents no saben res de dret penal, perque sino , vinga a patir:

 Aquest matí hi érem quasi tots a l’església de Santa Maria de Turers, a Banyoles.  Bé, tots no hi èrem, alguns els hem anat perdent pel camí. Però tots el que hi érem estàvem a tu. I tu, amb nosaltres. Segur. I molts, com tu, erem d’Arenys….
Però potser el que molts dels que estàvem reunits no sabien, és el viarany ignot que vas haver de seguir abans d’ahir, quan vas emprendre el viatge,  aquest llarg viatge, el destí del qual,  de tan lluny que va, el tenim a tocar de casa. I fet i fet, vas anar de núvol en núvol fins a trucar la porta del Pare. I és clar,  allí et vas trobar amb el porter Major, Sant Iu, sí  aquest patró dels procuradors i d’algún misser desvagat I ell, que et coneixia molt bé,  et volia engalipar, fent-te firmar una lligamanega ben galdosa… et volia fer acceptar la mar de condicions abans de donar-te el tiket per a poder traspassar la porta….  I tu, murri, el vas enfarfegar amb la teva bonhomia i saber fer, amb el teu cor dolç i esbatanat i amb les teves paraules seductores, i davant d’aquest devessall de sabiduria i de bondat de cor……. el pobre Iu no va tenir més remei que deixar-te entrar.
I mira que és cas: algú pot pensar que vas anar directe  a la dreta del Pare, però cà, abans tenies massa feina: havies de saludar els desheretats de la terra, els que pateixen, la pobretalla que no te qui l’escolti, els nets de cor i els d’esperit lliure, i és clar, amb tantes romagueres (talment com si anèssis a tocar ratlla per la Riera de Sinera) vas trigar a anar a veure el Pare: Aquest,  bonhomiós, que et coneix molt bé, va dibuixar un somriure sorneguer i us vareu entendre d’alló més. Però,  mira que ja ets!!! tu frisaves per anar a saludar al teu patró: I qui voleu que sigui: si no en pot ser d’altre de Sant Martí. Quin parell!! Fets l’un per l’altre i l’altre per l’un !! tan calcats i tan ben girats,  que s’amotllen d’alló més bé. Talment que el pegot hagués fet una sabata per son peu. Ah! i quan us vareu trobar, quina  manera de garlar,  Déu meu!!: Igualets tots dos: de joves,  cavallers de mitja capa i espasa, goitant allà on podíeu agombolar un pobre de solemnitat, que,  sense pensar-vos-ho gaire, li lliuràveu la mitja capa perquè s’aixoplugués,  no sols de les maltempsades, sino dels maldestres mancats de cor que hi ha pertot arreu. I abrigat i tot,  amb la mitja capa, vareu notar que el pidolaire  tenia fred: Vosaltres que sí,  que li etziveu  l’estiuet de Sant Martí, no fóra cas que es morís de fred… I així,  xalant de valent. I mireu que sou iguals!!: I com sap tothom,  Sant Martí és el Sant, potser l’únic,  que la iconografia cristiana el grafia de dues formes: el Sant Martí cavaller jove, el del cavall, l’espasa i la mitja capa. I després, ja granadet, de Sant Martí assegut al seu setial de Bisbe. I tu saps que Sant Martí adult no volia de cap manera que el fessin bisbe de Tours, ell havia d’estar amb els seus, amb els pobres, amb els deheretats…. però ai las! que els seus feligresos se l’estimaven massa i l’anaren a cercar al lluny del lluny, li embenaren els ulls i un cop dins la catedral, majestuosa,  en silenci, i on es trobaven tots els seus feligresos silents,  li varen desembenar els ulls,  tots els seus feligresos  el cobriren  amb alegroies, petons,   crits i salms i finalment l’aplaudiren.
Amb tu, avui, hem procurat fer el mateix: quan un teu company del fòrum Alsina ha dit unes paraules molt sentides, molt profundes, amb molta estima, tots els que omplíem l’església, potser de forma irreverent,  hem engegat a aplaudir. T’aplaudiem a tu, el nostre bisbe espiritual: Ja ho veus Martí. No has pas marxat. Ets aquí amb nosaltres. Et volem i t’estimem, ets el nostre “bisbe”.
Ah! que no m’en descuidés, aquests dies per això que ara anomenen internet, algú,   quan ha sabut que ens has deixat, algú  que,  de ben segur t’estima molt, però que no et coneix massa bé,  deia: Martí descansa en Pau. I cà! que deus cridar tu:  en  Pau segur que estàs. Tu eres i ets la Pau. Només mirar-te ja es veu… però,  de descansar res, que queda molta feina. I tu, des del casal del Pare, vetlla per tots nosaltres, goita’ns per si ens desviem de recte camí, si perdem el nord, si no vetllem pels altres, si no estimem com ens has ensenyat i en definitiva, com diu el poeta vetlla perquè mai oblidem que …
El desvalgut/i el qui sofreix/per sempre són/els teus únics senyors./Excepte Déu,/que t’ha posat/dessota els peus/de tots.

Fins molt aviat Martí. Mira que t’estimem. I és que  t’has fet estimar tant!!!
Records de l’A. i del teu fillol, En X….. i és clar… de la X. i també meus.
Molts petons !!!

Avui una d’en Pep Coll, del seu recull de contalles “Mentre el món serà món”, I com que volem donar el millor del llibre, què millor que explicar la contalla que dóna peu al títol del llibre.
Mentre el món serà món, és una sentència de jutge: Sí,  és cert …… és una sentència de jutge, però també és una sentència enraonada d’alló que al jutge se li posa al davant.
Després d’exposar quina és la manera de tenir propietats al Pirineu, que, per altra banda, va donar peu a la desgràcia de Tor… aquí s’explicita com, el dret, millor dit, la justícia pot desllorigar una cas del tot enrevessat. Tot amb tot,  el principi del principi, és  el que hi ha en el principi: Justícia:  Aquells que ho fan bé i actúen de cor,  son premiats i  els qui ho fan mal son condemnats…
Apali: Si voleu, cliqueu aquí i escoltareu la contalla….

Avui, per primera vegada, la gent de l’aula universitària de gent gran de Cerdanyola m’han convidat a explicar Serrallonga.
Cada vegada que refaig la xerrada davant d’una nova aula,  tinc la impressió que aquesta gent que em ve escoltar, està molt freturosa d’aprendre de la nostra història, del nostre passat.
Penso que la societat civil ha d’emmirallar-se en aquestes aules universitàries: Son una de les millors activitats que,  des de l’ambit de societat civil,  es fan avui a Catalunya.
Una abraçada a aquesta bona gent de Cerdanyola que, fet i fet, han tingut la paciència d’aguantar-me en la feina d’entrellucar una part de la nostra història: El barroc català.

Apali, si  voleu escoltar la conferència , només heu de clicar aquí.

Avui us enllaço una rondalla recollida per Valeri Serra Boldú. Cal anar repassant els llibres dels nostres compiladors. L’Amades va fer una gran feina, però d’altres també han fet feina i de la bona.
Avui una de com un galifardeu mal educat i tanoca que porta a sa mare de corcoll. El vailet vol ser servit, Ai las! que vol menjar cireres ben fresquetes. La mare que li fa: Si vols cireres fresquetes, tu mateix: al cirerer. I  ell cuita corrents cap al capçal del cirerer i vinga menjar cireres. En menja tantes que,  pobre, no pot baixar.
Si voleu saber com baixa, vosaltres mateixos. Cliqueu aquí i ho trobareu.

Mireu, els que estem vora el mar, de sempre, l’hem viscut a voltes com el nostre amic i a voltes el nostre enemic. Els d’Arenys, per allò de tenir una Real Escola de Pilots, varem tenir més facilitats que d’altres per anar cap a Amèrica a fer les amèriques… els uns en van tornar amb el ronyò cobert, els altres ni van tornar i uns pocs varen tornar però no varen abocar cap caleró a la gaia vila.
Però els que en tornaren, ens deixaren el seu llegat: En Xifrè,  l’Hospital…, l’Antoni Torrent, l’asil… i……
I avui, ens han convidat a n’En Zenon de Pol, una eminència en la cosa dels nostres avantpassats a Cuba, en Joan Pons que en sap un niu i a un servidor , que no en se gaire però m’apassiona tot el nostre passat i hem fet una mena de taula rodona al llevant de taula, quan el sol encara era alt, una colla de gent s’ha aplegat a la plaça de l’Església de la Vila d’Arenys de Mar, per escoltar històries, facècies i passatges del nostre passat remot.
Si voleu, podeu escoltar el que he explicat….

El dia 15 de Maig, a les 10 del matí, pels qui ho vulgueu, ens trobarem al pati del Calisay d’Arenys de Mar, per fer una passejada pels paratges de Miralls tèrbols, la novel.la de Lluís Ferran de Pol, ubicada al Mareny (la manera de dir Arenys de Mar, per en Ferran de Pol).
Amb motiu del centenari del naixement de Lluís Ferran de Pol, la Mercè Cussó, la bona amiga i bibliotecària d’Arenys,  en el seu constant dinamisme,  em va convidar per conduir una passejada pels llocs de la novel.la. Ës clar que veurem més coses, mirarem d’escatir perquè Arenys és més que una vila: és tot un imaginari.
El Mareny de Ferran de Pol, La Sinera de Salvador Espriu, la Rialda de Fèlix Cucurull…. En definitiva tot un símbol poliedric explicat pels nostres autors.
Passejarem pel Mareny de Ferran de Pol, per places i carrers, pel carrer on va néixer, per cal Bisbe Pascual i ens enfilarem al Cementiri de Mareny, que diuen que s’assembla al cementiri de Sinera, però que és un xic diferent…
En fi, si ho voleu, podrem passejar junts veient els llocs marenyencs de Ferran de Pol. A les 10 del matí  al Calisay.
Però abans, haureu de trucar a la Biblioteca perquè, tot i que la passejada  és gratuïta, volen saber els que serem.
Apali, fins el dia 15 de maig…..

I avui, us enllaço una contalla d’en Valeri Serra Boldú. De quan els vista ires anaven de vistes al Mas d’En Trilla, on hi havia 3 xicotes garrides, ja granadetes, i casadores. I com que eren gent de possibles, no es treien del damunt els vistaires que, si bé simulaven anar per elles, el que volien eren els doblers que de ben segur tenien estalviats amb una propietat tan gran.
I veieu com ho pela aquest vistaire maldestre i com l’arrissen com un ruc.
Apali, si ho voleu escoltar, cliqueu al dessota . Avui ha estat diferent. He explicat la contalla en directe i a l’estudi de Radio Arenys hi havia la gent de l’Aula Universitària de Gent Gran d’Arenys de Mar, que acompanyaven a la Pilar Royo que, en breu,  treurà un bonic llibre sobre la Història d’Arenys de Mar dels anys 1920 a 1960.

Si la voleu escoltar, cliqueu aquí.

Quin goig, aquesta setmana he pogut anar a l’escola CEIP la Tordera. Una escola mancomunada (quina paraula més bonica!) de Sant Celoni i Santa Maria de Palautordera. La bona amiga Eva, em convida a explicar la llegenda a l’escola. És clar que el “culpable” de la feta va ser en Raul Casado, bon regidor de l’Ajuntament de Sant Celoni, que te una filla que va a l’escola i que van fer mans i mànigues (ell i la filla) perquè anés a explicar-los la contalla.
I dit i fet. I us puc ben assegurar que explicar contalles a gent gran és molt agraït. Però quan tens al davant cares netes, joioses, enjogassades de mainada petita, que  volen beure el veire de la vida a glops, és un dels millors plaers que ens podem trobar.
Consell als avis i avies: No us perdeu, per res del món, el plaer d’explicar contalles als més menuts. Veureu com xalareu de valent , i de passada,  acomplireu el deure de la pròpia vida. Qui lliga els nens i nenes amb la vida han de ser els pares, però qui ha de lligar els néts  amb la història,  només ho podeu fer els avis!!
Apali, si voleu escoltar la contalla (que ja està penjada en altres indrets d’aquest bloc)  però que ara us torno a enllaçar perquè el directe amb mainada és diferent…. o a mi m’ho sembla.