No són anècdotes menors pel que signifiquen. Montoro, amb la seva pitjor imatge, mana vigilar les targes de crèdit dels consellers, suposant que en tinguin, no fos que encarreguessin urnes o paperetes a fiar a trenta dies.
No es pot ser menys elegant. Amb l’excusa que no es gasti un ral per preguntar els catalans, s’intervenen, més encara, les finances de la Generalitat fins a l’extrem. Vol ras de gallina vella, que farà un bon brou de rebuig a pràctiques malaltisses i humiliants.
No saben que després de l’1 de cada mes, ve el dos i que Catalunya i Espanya seran on són per uns quants milers d’anys. La demagògia i el populisme fan molt mal i les males pràctiques queden en la memòria de persones i pobles.
Tampoc m’agrada gens ni mica que es facin cartells assenyalant ningú. Tothom és ben lliure d’adoptar una posició o una altra, ja sigui coincident o no amb la de la majoria, si fos el cas. Volem una nació d’iguals i lliures, amb respecte absolut a la diferència. Els assenyalats tenen la meva solidaritat. Cal ser curós amb les formes, més en moments complicats.
Els alcaldes que han de prestar declaració com a investigats per haver mostrat el seu acord amb la posició de les institucions catalanes, Parlament i Govern, i estar disposats a permetre que els seus conciutadans, tots ells, puguin, si ho volen, tenir l’oportunitat de donar el seu parer en aquest moment crucial, tenen, també, la meva solidaritat.
Avui, declara davant del TSJC l’alcalde de Mollerussa i diputat, Marc Solsona. Demà, altres alcaldes. Així fins a més de set-cents. Un despropòsit de cap a peus. Segur que no estaran sols. Els acompanyo.
El dia segon segueix sempre el dia primer. Fins a la final dels temps…o del calendari. I hem de conviure en pau.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!