Coca de recapte

El bloc de Ramon Farré Roure

18 d'agost de 2017
0 comentaris

Atemptat global

Les ciutats de Barcelona i Cambrils han estat objecte d’un atemptat global reivindicat per Estat Islàmic. Donar el condol a les famílies i amics de les víctimes i acompanyar-les en el patiment és el primer que correspon de fer. També, desitjar als ferits que es recuperin ben aviat i plenament.

La ubicació de Catalunya, a la Mediterrània i al sud d’Europa, la notorietat de les dues ciutats afectades, especialment Barcelona, que apleguen aquests dies persones vingudes d’arreu, com queda testimoniat per la diferent nacionalitat de les víctimes, contribueixen a explicar–si cap explicació hi pot haver –perquè el terrorisme ha escollit atemptar-hi. La volien fer grossa, enorme, inabastable.

Avui, el món s’ha llevat amb la notícia de l’atemptat, dels atemptats. Barcelona i Cambrils han quedat unides a moltes altres ciutats del món en el dolor que segueix a tot atac terrorista, més si és amb persones mortes i greument ferides.

Madrid, Berlín, Niça, París, Londres, per assenyalar ciutats europees que en són properes, han patit també els estralls del terrorisme internacional que no coneix fronteres. Però també altres ciutats en altres continents n’han estat víctimes, en són víctimes continuadament. No hi ha cap lloc absolutament segur. Ningú no pot dir això no va amb mi, res no hi puc fer, res no s’hi pot fer.

Els servidors públics i la ciutadania han donat altre cop un exemple reconegut de comportament impecable. Els Mossos han demostrat estar a l’altura. El serveis d’emergències han treballat amb eficàcia.

Temps hi haurà per valorar amb calma tot l’operatiu, però el que avui es coneix testimonia professionalitat i compromís amb la ciutadania, la qual cosa fan encara més incomprensibles, punyents i injustes les reticències de l’Estat en convocar la Junta de Seguretat de Catalunya i en incorporar els Mossos en totes les instàncies, també les internacionals, on es juga la seguretat dels catalans i de tots els qui aquí viuen.

Caldrà seguir aprenent a viure amb el risc sense alterar la manera en què es comporta amb normalitat una societat avançada i oberta. El replegament i la por invencible no són els camins a seguir. Tampoc el rebuig per principi al que és estranger o diferent. La fletxa del temps no va mai endarrere i la diversitat és una característica inevitable en societats avançades.

Avui escaurà també testimoniar de manera pública el dolor pels fet succeïts i l’acompanyament a les víctimes dels atemptats. No serem vençuts.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!