Coca de recapte

El bloc de Ramon Farré Roure

1 d'agost de 2017
0 comentaris

Com sempre

El darrer episodi de recurs davant del TC del reglament del Parlament em recorda la impugnació de l’Estatut.

Normes idèntiques no passen pel sedàs del Constitucional perquè ningú no els hi du. Són, per tant, impecables. Si cap taca no hi ha es decideix mirar cap altra banda. Al cap i a la fi, si no es mira, res no es veu. N’hi ha que ni mirant.

Aquí ja comença la discriminació. La lupa, el microscopi òptic i l’electrònic s’enfoquen sempre cap allò que els catalans fan. La raó és evident: cap altre territori té vel·leïtats secessionistes, cap altra comunitat autònoma, així ho dirien, vol trencar la unitat d’Espanya.

I fent-ho així no fan altra cosa que perpetuar la discriminació i la voluntat de molts catalans, quan se n’atipen, de voler tenir el seu propi Estat, amb un Constitucional que no hagi de mirar en cap altre lloc més, llevat de tenir cura de saber què fan els tribunals constitucionals d’altres estats per conèixer més a fons la institució i procurar la seva millora.

Si l’Estat volgués canviar alguna cosa, hauria de començar per acceptar la realitat nacional de Catalunya i el conflicte existent, amb les corresponents causes. Per transformar quelcom, cal, abans, acceptar el que es vol canviar.

No volen canviar res, és la conclusió.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!