Crisi de Govern

En pocs dies, dues fotos del Govern, en  la galeria gòtica del Palau de la Generalitat, hauran marcat la política catalana. Baiget va obrir la porta, que sap si abans d’hora, a la crisi de Govern en un moment especialment delicat i, alhora, decisiu.

Si les informacions són certes, la crisis afecta només a consellers del PDeCAT, la qual cosa no l’ajuda massa, davant d’una part de l’opinió pública sobiranista, malgrat sigui un del seus membres, Puigdemont, qui dirigeix el Govern i tiba del carro, i tingui, el partit en el seu conjunt, un compromís ferm i definitiu amb el procés, essent la formació que més conseqüències n’ha patit. Sense Convergència i el sense el Partit Demòcrata no s’hauria arribat fins aquí ni seria possible encarar la seva fase decisiva del procés.

Les persones que deixen el Govern seran, molt probablement, jutjades, de manera diferent segons sigui el prisma de visió de qui ho faci. Uns diran que han tingut tremolors de cames. Altres, que han fet santament i que algú hi ha de posar seny. Em sembla que s’escau més aplicar la saviesa que ve de lluny i no jutjar si hom no vol ser jutjat ni ser mesurat amb la mateixa vara amb què mesura l’altre, més encara si es desconeixen les circumstàncies i posicions veritables dels qui han decidit deixar pas.

La cordada, i no és la primera, ha arribat fins aquí, altra cordada continua fins a fer cim, o intentar-ho. No escau fer distincions entre els compromesos amb el país i amb fer possible que els seus conciutadans puguin posar una papereta a l’urna l’1 d’Octubre.

I a partir d’avui, nou Govern que parlarà amb un altre accent.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


*