Violència de gènere en la festa

Sobta enormement que durant el Sant Fermí es pugui cometre violència de gènere, per excepcional que sigui, amb una certa sensació de “normalitat”, que preocupa i fa vergonya a qualsevol persona amb quatre dits de seny.

Les festes tradicionals evolucionen mentre es massifiquen i deixen d’ajustar-se estrictament al model de tradicions culturals molt arrelades en societats particulars que segueixen pautes ben establertes.

La Transsegre no és la festa dels seus orígens, la baixada de les Falles no és com era vint anys endarrere.  El Sant Fermí, tampoc.

Aquesta evolució és inevitable amb la massificació que es deriva de la seva notorietat i de les facilitats de moviment de les persones, evolució que no hauria de ser incompatible amb el manteniment de la tradició amb el que l’explica i justifica.

Res no justificava en el passat  ni justifica avui, menys avui que adés, els episodis de violència de gènere que s’hi puguin produir ni els senyals improcedent de menysteniment de la dona que s’envien en tota mena de marxandatge, com ara samarretes o xapes, durant la festa.

Sant Fermí no en té cap culpa, la festa tampoc, però comença a ser hora de poder gaudir de la festa, de totes les fetes, amb igualtat plena entre homes i dones, rebutjant tota discriminació per qüestió de gènere i evitant el risc de la banalització.

Violència mai. A les festes, menys encara.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


*