Els expresidents del Govern d’Espanya es va trobar ahir, convocats pel grup Vocento, i van aprofitar l’avinentesa per carregar contra la voluntat de Catalunya de celebrar un referèndum.
No es podia esperar altra cosa ni les seves paraules van diferir del discurs oficial, del discurs de sempre. Aznar va tornar amb l’abans es trencarà Catalunya que Espanya, expressant un desig més que cap altra cosa: que Catalunya es trenqui. El referèndum no es farà ni Catalunya serà mai independent, seria el resum de la trobada.
Cap voluntat d’analitzar amb voluntat objectiva per què la majoria parlamentària catalana vol que els catalans es pronunciïn si Catalunya ha de seguir essent part d’Espanya o ha de fer via pel seu compte.
Quan González va guanyar les eleccions del canvi, molts catalans es van anar a dormir amb l’alegria de pensar que definitivament la transició espanyola s’havia completat. La majoria van donar suport gairebé incondicional a González. No es pot preguntar el personatge que ha esdevingut per quins set sous la percepció dels ciutadans ha canviat tan radicalment?
El senyor “Apoyaré” no va ser capaç de reconèixer la concatenació d’errors i incompliments que va arribar a cometre en els anys en què va ser a la Moncloa? Cap responsabilitat no té en l’actual tibantor? Aznar no s’ha preguntat mai què ha passat des dels pactes del Majestic fins avui? No sap explicar que el seu partit ha estat la fàbrica d’independentistes més eficaç?
En bona part som on som per la manca de visió dels dirigents espanyols , per la incapacitat d’entendre la història, per la insensibilitat prepotent de la classe política i de les elits espanyoles.
González, Aznar i Zapatero posen cara al fracàs espanyol, al fracàs d’Espanya.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!